Blocs Terrassa
Blocs de Terrassa és un directori dels blocs que gent de Terrassa té en marxa. És un projecte nascut gràcies a l'empresa de serveis web DRAC telemàtic i té la intenció d'anar creixent amb el vostre ajut.
DRAC Telemàtic info@drac.com 2010-03-16T10:05:23+01:00 http://blocs.terrassa.com/ /favicon.ico <![CDATA[El Diari: Colla B en las Estenalles]]> También espectacular el paisaje, pero lo mejor, el CUMPLEAÑOS de nuestro crack RABANETE. Sigue así campeón!!!



]]>
urn:uuid:62891 2010-03-16T07:34:38+01:00
<![CDATA[2008-09 Alevins U.F.B. Jabac i Terrassa "E": El Humor Futbolero de Mordillo. IV]]> ]]> urn:uuid:62890 2010-03-16T06:09:12+01:00 <![CDATA[Diari d'un llibre vell: Fotografies de la XXXIII Fira del llibre antic i d?ocasió de València]]> Fira del llibre de ValènciaFira del llibre de ValènciaFira del llibre de ValènciaFira del llibre de ValènciaFira del llibre de ValènciaFira del llibre de ValènciaFira del llibre de ValènciaFira del llibre de ValènciaFira del llibre de València

Fira del llibre de ValènciaFira del llibre de València
Fira del llibre de ValènciaFira del llibre de València
Fira del llibre de ValènciaFira del llibre de València
Fira del llibre de ValènciaFira del llibre de València
Fira del llibre de ValènciaFira del llibre de València
Fira del llibre de ValènciaFira del llibre de València
Fira del llibre de ValènciaFira del llibre de València
Fira del llibre de ValènciaFira del llibre de València
Fira del llibre de ValènciaFira del llibre de València
Fira del llibre de ValènciaFira del llibre de València
Fira del llibre de València


]]>
urn:uuid:62888 2010-03-16T01:49:21+01:00
<![CDATA[Más que palabras: Así de claro]]>
pero ya no me impresionan

la erudición y la sapiencia.

Ya no sé fingir

que cada vez soporto peor

la palabrería del que disfruta

oyéndose a sí mismo.

Y que tanta apariencia me aburre.


Me interesa

la simplicidad de la palabra

pequeña y transparente,

que brote de la luz

genuina y verdadera.

Me interesan los acordes humildes,

el deambular de los pies desnudos,

la intangible pureza

de los corazones limpios,

la canción alegre del que acepta

los regalos

que el mediodía le fue dando.


Y todo el amor que pueda contener un pecho.



A estas alturas de la vida

ya sólo me interesa

la Vida

y el alma que es capaz

de emocionarse con un simple poema.]]>
urn:uuid:62886 2010-03-16T00:30:26+01:00
<![CDATA[Oriol: ¡Libros!]]>
Y sorteo culminado, antes de nombrar al ganador, solo decir que no ha habido trampa, de echo casi la hago cuando he sabido que el ganador vive en Berlín. El nombre del agraciado es Alberto Madrigal, al que tuve la suerte de conocer en Angouleme. ¡Me pongo en contacto contigo el miércoles!
Y nada, comentar lo agradecido de que os apuntarais tantos para el libro, no me lo esperaba. Si tuviera cientos(que lo parece pero no), os regalaría a todos los que os pasasteis a firmar unos cuantos, pero ya se sabe, amigos, primos, padres, primos de la novia, tías, de todo un poco. De momento me reservo.
PD: Que bien quedan todos junticos.
PD2: La página del sorteo fue esta.


]]>
urn:uuid:62880 2010-03-16T00:15:56+01:00
<![CDATA[Weblog d'en Xavi Caballé: re2, la biblioteca d'expressions regulars de Google]]>

]]>
urn:uuid:62878 2010-03-15T23:31:38+01:00
<![CDATA[Catabuenvino: TENDENCIAS 2010]]>

En el nuevo mundo estamos en plena vendimia y con ello la pregunta es ¿Qué nos depara el 2010 desde el punto de vista de los nuevos mostos en el Nuevo Mundo? Probablemente, la principal y más generalizada consecuencia de la crisis ha sido el desplazamiento del consumo hacia vinos de precio inferior, una tendencia de la que no se ha librado prácticamente ningún mercado ni ningún tipo de vino.

En el Nuevo mundo sobre todo Chile y Argentina son básicamente exportadores y ya se conoce que en el Reino Unido en las últimas semanas hay promociones de las grandes cadenas de supermercados con un abaratamiento de precios del que no se libran ni las marcas de mayor prestigio.

Por otro lado, en Estados Unidos, uno de los mercados que tradicionalmente ha soportado precios más elevados (y en el que se esperaba que la cifra global de ventas en 2009 superara a 2008), todos los estudios realizados este año coincidían en que los consumidores habían reducido tanto sus compras de vino como el precio medio que estaban dispuestos a pagar por una botella. Muchos analistas dan por terminada la era de los vinos de más de 50 $ la botella y no creen además que se pueda recuperar fácilmente la bonanza de tiempos anteriores. Nunca había sido tan difícil vender una botella de más de 30$ en este país.

En Europa, con el imparable descenso del consumo y las exportaciones a la baja, el año ha sido especialmente duro. Así que hay que apuntar a precios muy bajos con calidad para exportaciones masivas. Y cuidar mucho el mercado interno.

Internet, motor de cambio
A grandes rasgos, Internet se ha convertido en la primera fuente en la que buscar todo tipo de información sobre el vino en general y cualquier etiqueta, añada o elaborador en particular. Basta con teclear su nombre; no importa lo recóndito, desconocido o raro que resulte el vino. Siempre aparecerá un comentario de alguien que lo conoce y lo ha probado. Obviamente, esto no es siempre una garantía de veracidad, pero la acumulación de datos sobre vino que hay ahora mismo en la red habría resultado impensable hace sólo cinco años.

Internet, con sus foros y sus redes sociales, también se ha convertido en el lugar en el que aficionados de todo tipo y condición opinan, comparten experiencias y tienen la posibilidad de agruparse en función de sus gustos, filosofía y estilos de vinos preferidos. Ahí esta por ejemplo nuestro modesto portal con más de 5000 lectores mensuales.

Más aún: polémicas importantes generadas este año en el sector (como el código ético de los colaboradores de Robert Parker) han tenido su fuente en algunos de los que ya son reputados blogs con multitud de seguidores. Por otro lado, las voces más alternativas (las que defienden los vinos naturales, por ejemplo) también están ganando fuerza al haber encontrado un medio que permite transmitir sus convicciones a un número increíblemente alto de aficionados.

¿CUALES SON LAS TENDENCIAS DE ESTE AÑO 2010?
Nos atrevemos a señalar algunas tendencias que creemos que irán a más a lo largo de este año, muchas de ellas inevitablemente relacionadas con el escenario económico de fondo. Una de las cosas que ha ocurrido es que algunos temas centrales del sector, como el uso de tapones alternativos al corcho, parecen haber pasado a segundo plano, ahora son las botellas como las de Berasategui que se han puesto de moda. Sin embargo, la atención casi monotemática por la crisis no ha ahogado en absoluto el debate sobre las prácticas ecológicas en toda la cadena de la vida del vino.

Vinos naturales, ecológicos, biodinámicos, de altura… más términos para conocer y diferenciar. Los elaboradores ya no se limitan a decir que realizan prácticas respetuosas en sus viñedos: buscan certificaciones ecológicas, se adscriben a una determinada filosofía de trabajo como la biodinámica o algunos llegan al extremo de no utilizar sulfuroso en su obsesión por hacer vinos “naturales” en grado extremo. Se tendrán en cuenta los vinos de altura los resultados de Cafayate, Campos de Solana en Bolivia o los de la ladera andina en Chile son un ejemplo.

En ocasiones, las fronteras entre muchos de estos conceptos no están totalmente claras, pero el tema va ganando peso en la misma medida en que aumentan las ventas de vinos con certificaciones “verdes” aunque, naturalmente, ecológico no es necesariamente sinónimo de bueno. Este año oiremos hablar mucho de estos temas y también, por supuesto, de las emisiones de carbono asociadas al sector, de los envases y materiales más respetuosos con el medio ambiente…

¿Se acabó la era de la potencia? Parece que el péndulo ha iniciado un camino imparable en dirección opuesta a los vinos pastosos, concentrados y alcohólicos de gran espectacularidad en cata. Elegancia, armonía, estructura media siempre que vaya en consonancia con la zona y sus variedades de uva y más atención por los finales de boca parecen ser las nuevas consignas que dejan de lado las extracciones masivas y los excesos de antaño. Más vinos para beber y no tanto para catar.

¿Se acabó la era Robert Parker?Nadie lo diría, desde luego, viendo la expectación que despertó su primera “visita oficial” a España. Pero las voces críticas contra su hegemonía y el estilo de vinos que tradicionalmente ha defendido crecen cada día en Internet, especialmente en el propio Estados Unidos. Alice Fiering, la gran partidaria de los vinos naturales, o Tyler Colman, con su olfato periodístico para levantar escándalos y mirar el vino desde perspectivas atípicas, son algunos de sus oponentes. La consigna de futuro parece ser: menos gurús, más riqueza y diversidad de voces autorizadas.

A más precio, más exigencia. Este año muy pocos estarán dispuestos a gastarse más de 15 usd $ en una botella de vino que no tenga un carácter distintivo o capacidad para colmar o superar las expectativas. Y qué decir de vinos que pasan de los 30 o los 60 usd $. En Argentina o Chile, donde se ha abusado tanto de los vinos caros, es evidente que el mercado no puede asimilar tantas marcas. La tendencia en las bodegas, que no están dispuestas a renunciar a tener uno o varios vinos top, es reducir notablemente su producción de forma que no ejerzan una presión comercial sobre su cuenta de resultados. De la misma manera, cabe esperar reajustes similares de producción en segmentos de precios medio-altos en función del comportamiento del mercado.

Menos barricas nuevas: efectos secundarios de la crisis. Una encuesta realizada entre bodegas de Estados Unidos en 2009 reveló que una parte importante de ellas ha reducido la compra de barricas, una de las partidas presupuestarias más altas para cualquier elaborador de tintos. La consecuencia lógica de ello es dar más usos a las barricas existentes en bodega o pasarse a materiales alternativos tipo polvo, chips o virutas de roble. No tenemos datos concretos sobre las bodegas del nuevo mundo, pero es lógico pensar que entrará menos roble nuevo también en nuestras bodegas y que ésta se limitará a los vinos de mayor calidad y precio. ¡Menos mal que ha habido una renovación importante y generalizada del parque de barricas en los últimos años! Por otro lado, un estan apareciendo nuevas maderas mucho más baratas, con calidades que no se esperaban como el roble húngaro.

Tendencias entre los amantes del vino: Por un lado las tiendas especializadas La CAV en Alto los Condes y Mundo Vino en Santiago de Chile son ejemplos de lo que tiene que ser una tienda especializada para el buen aficionado. La Bodega del Aeropuerto de Ezeiza en Buenos Aires es un referente y uno ya sabe que no hace falta comprar en Mendoza pues todo lo va ha encontrar a dos pasos de la puerta de embarque. Otra tendencia son las WINE MAKERS, los clubs y bodegas donde uno puede ensamblar su vino, toda una tarea para trajinar con los mostos, por ultimo la política conocida como BYO o BYOW ("Bring Your Own Wine"/"Traiga su propio vino") viene sumando adeptos en distintos bares y restaurantes, llevarte tu propio vino y pagar el descorche, es que con los precios que los restaurantes están poniendo las botellas de vino esta es la solución.

Países y variedades al alza. ¿Cuáles son los nuevos países y uvas de moda en los mercados internacionales? Los puestos más destacados en la lista parece que son para Nueva Zelanda (no sólo por sus ya famosos blancos de sauvignon blanc, sino también por sus tintos de pinot noir y por sus merlots), Argentina (con sus tintos de malbec que parecen inmunes a estos tiempos difíciles) y Sudáfrica (sobre todo por sus blancos y tintos de syrah). Chile sigue ofreciendo una buena relación calidad-precio y nos ha superado en ventas en el mercado británico donde está arrasando con los sauvignon blanc como el Gold Coast de casa Riva, además de captar la atención de la crítica con los vinos que llegan de sus regiones más frescas como Maule o Limari sin olvidarse de los tradicionales del valle de la Aconcagua. Si las consecuencias del terremoto se lo permite Chile dará mucho que hablar. La novedad para 2010 la aparición en el mercado internacional de los vinos de altura Bolivianos un nuevo descubrimiento que marcará una moda.

En cuanto a las variedades, dista mucho de apagarse la estrella de la pinot noir en los mercados anglosajones. La malbec es la gran estrella argentina y el Carmenere chileno, el descubrimiento del mejor grupo de cata de España que puntuó una botella de KAI con 99 puntos, quizás el último descubrimiento entre los aficionados españoles sea la mencía. En blancos, la riesling va camino de resarcirse del olvido de antaño y la albariño es ya toda una categoría por sí solay el souvignon blanc que en londres ya lo beben en lugar de la tradicional cerveza.

Los rosados siguen de moda Es el segmento que más crece en los mercados internacionales y parece que está aún muy lejos de tocar techo. En Reino Unido, por ejemplo, supone ya el 12% del mercado. Paradójicamente, España, importante productor de rosados, no participa de la tendencia. En el Nuevo Mundo el Rosé de Campos de Solana 2009 creado por uno de los mejores enólogos del mundo Sergio Correa Undurraga esta arrasando. Los vinos que mantienen un crecimiento estable en los últimos tiempos en nuestro país son los blancos la tendencia de los buenos caldos chilenos de Sauvignon blanc han marcado toda una época y seguiran dando que hablar en el 2010.

Un vino, una historia y los elaboradores más cerca del consumidor. Gracias en parte a Internet, los consumidores manejan cada vez más información para tomar sus decisiones de compra. Dentro de poco no va a bastar con que un vino esté bueno. Lo que también va a marcar diferencias son las historias que están detrás de la botella y qué firmas son capaces de contarlas y transmitirlas con mayor pasión o entusiasmo. El contacto directo entre elaborador y consumidor final cada vez es mayor, ya sea a través del aumento del enoturismo y las visitas a bodega, los numerosos show rooms, salones y ferias que se celebran dentro y fuera de España y que comprometen las agendas de los bodegueros, o simplemente, por las posibilidades comunicativas que ofrece Internet.

Nubarrones: acoso al vino en Europa. La mayoría de gobiernos europeos siguen adelante con su política contra el alcohol colocando al vino en el mismo saco que otras bebidas de mayor graduación y no parece que la presión se vaya a aligerar. En noviembre pasado, en el marco de la subasta borgoñona de los Hospices de Beaune, se presentó oficialmente el nuevo lobby que agrupa a una parte importante del sector vinícola francés y que, con un presupuesto de dos millones de euros, tiene como objetivo contraatacar la política restrictiva de su gobierno en este capítulo. Intentarán poner freno al alarmante descenso del consumo, transmitir un mensaje de moderación y apoyar y financiar estudios que demuestren los efectos beneficiosos del vino para la salud. Dentro de un marco europeo, el proyecto Wine in Moderation intenta enfatizar los valores de un consumo moderado y estrechar los lazos vino-cultura, pero probablemente harán falta más esfuerzos e iniciativas para invertir la tendencia. En America este problema todavía no se ha planteado.

]]>
urn:uuid:62887 2010-03-15T23:06:17+01:00
<![CDATA[ENTRENAMENTS TORRE MOSSEN HOMS - Terrassa: Tornem al "Circuit Clàssic"]]> Dissabte, un dia especial.
En José Expósito, del California Esports, ens esperava a l'aparcament de Cals Mossenaires amb varis fascicles de la revista del mes de Març de 2010 on a dues pàgines es parla de nosaltres, la gent que entrenem plegats a Torre Mossèn Homs i que tan contents ens te; i no n'hi ha per menys. Que la gent es fixi en el nostre projecte d'entrenament on tothom hi cap, ens fa il·lusió i ens fa contents que es ho feu vostre i que en feu campanya, com tots esteu fent i on neixen tantes amistats i projectes en comú.

Després d'aquests prolegòmens, i com que a la tarda hi havia cursa local, concretament la Cursa de Can Palet, tocava un circuït suau i aquest és el que en Javier Laporta en diria "el clàssic". Per cert, a l'endemà, diumenge, vàrem tenir la sort d'entrenar amb en Laporta i tota una colla d'amics, com en Miquel SBD com a mossenaire dels més activistes que conec, així com en Robert, en Ferran, Pau i la Teresa en vtorres i més gent que veia per primera vegada i convidàvem a venir amb nosaltres tots els dissabtes.

Es va parlar de que aviat es farà una nova comanda de samarreta identificativa dels nostres entrenaments i que direm, quant tinguem les mostres.

L'entrenament ha estat molt bé, amb fotografia a Sant Vicenç de Verders i nous mossenaires, així com amics que es converteixen, per sort nostre, en habituals i que ens diuen que els encanta. Encara que sigui per quedar bé, ens fa feliç.

Moment clau, ben bé a mig entrenament, al quilòmetre cinc. Avui tornàvem a tenir un nou mossenaire, prou conegut pels que sovintegem el fòrum, com és l'Àlex: un atleta amb molta projecció, metòdic i un munt de coses més i que aviat debutarà en marató i en concret a la bella ciutat de Roma. Li desitgem tota la sort del món.
Venia la Montse i en Vicente; ens alegra veure'ls i comprovar que estan en forma, després d'haver patit una operació de columna vertebral, en Vicente. Moment per felicitar a en Miquel Moreno, per la seva marca peronal a la Marató de Barcelona amb 2h56, per agrair als germans Expósito el seu detall de divulgar tant el nostre projecte, inclús impulsant un article a la revista Marathon, que en Boada vagi venint a entrenar i en definitiva tots i cadascú amb un munt d'històries importants. Tots concentrats davant la càmera.

Com molts de vosaltres sabeu, les meves dificultats, conforme anem creixent amb amics, per recordar els noms i sempre em sap greu, per què sou importants i no recordar un nom sempre em fa patir, però no me'n amago. La setmana passada sota la fotografia posava; no se el nom de moment i una bona pista és la que ell mateix em va donar: recorda't de'n Sabina, per lo tant...









Tenim de fa poc, però que va repetint en Joaquim, que a més em diu que els ensenya als seus amics i coneguts el nostre lloc d'entrenament i la filosofia aquesta que apliquem, i es veu que a la gent els agrada. Doncs a nosaltres si que ens agrada que t'ho facis teu. Li demanava quatre ratlles, donat que no el coneixem gaire i així ens ha regalat el següent:



Bona nit Pep. Hola a todos los Mossenaires, me llamo Joaquim soy agente comercial vendo perfiles de aluminio para fabricar ventanas ya sabeis si teneis que cambiar las ventanas no lo dudeis.
Os conoci por medio de California Esports y la verdad es que el ambiente que se respira es fenomenal, mi problema es que practico demasiados deportes y el dicho aprendiz de todo maestro de nada bicicleta de montaña, Padel, Tenis y correr, corri mi primera Miitja de Terrassa una hazaña para mi y me esta enganchando no me estraña con gente como vosotros,un saludito

Joaquin Molina
Alutrece S.A.
Dep. Comercial
902 020 113
jmolina@alutrece.com




Respondre al tema si vols comentar.
]]>
urn:uuid:62881 2010-03-15T22:44:22+01:00
<![CDATA[PETITS PUNTS PATCH': GANADORA DEL QUILT SOLIDARIO]]> Como ya sabéis, sorteamos una colcha para recoger dinero para enviar a Haití, aquí nos tenéis a Antonia y a mi entregando la colcha a la ganadora, que dice que va a achucharle como se merece, no es cierto ??? me lo apunto ehhhh, la ganadora fue Sonia Garcia ( es la jovencita de la derecha)
menuda ilusión!!
]]>
urn:uuid:62885 2010-03-15T22:24:15+01:00
<![CDATA[Anna Manu-Patch: Sitges 2010 (2a part)]]> Ahir vaig poder veure les expos, tal i com us he comentat. La de George Siciliano em va impresionar, fins i tot al meu "Sant Jordi" el va impresionar! No sé perqué però ara el blogger no em deixa posar més fotos que aquestes....En fí, també vam poder veure les exposicions de la Reiko Kato, i els contemporanis a banda, és clar, de la del concurs de l'AEP.
Ayer pude ver la expos, tal y como os había comentado. La de George Siciliano me impresionó, hasta a mi "Sant Jordi" le impresionó!! No sé porqué ahora blogger no me deja poner más fotos que estas....En fin, también pudimos ver las exposiciones de Reiko Kato, y los contemporáneos, a parte, claro de la del concurso de la AEP.

Aquesta és una mostra de les meves compres... Una motxilla, feltre, i botons dels hungaresos, alguns accessoris i un parell de kits de la Carme Torras i l'Eva Gustems. Poquetes coses...
Esta es una muestra de mis compras... Una mochila, fieltro y botones de los húngaros, algunos accesorios y un par de kits de Carme Torras y Eva Gustems. Poquitas cosas...

Una mostra dels regalets que vaig rebre, que sempre em fan moltíssima il.lusió!
Una muestra de los regalitos que recibí, que siempre me hacen muchísima ilusión!

Però aquest any hi ha hagut un regal que m'ha fet especial il.lusió. Ni us podeu imaginar com em vaig emocionar quan m'el va donar la Lupe, una mica més i em poso a plorar. Gràcies Lupe, em va fer una il.lusió tremenda!! Aquest preciós joc de matrioskes!
Pero este año ha habido un regalo que me ha hecho especial ilusión. Ni os podeis imaginar como me emocioné cuando me lo dió Lupe, un poco más y me pongo a llorar. Gracias Lupe, me hizo una ilusión tremenda!! Este precioso juego de matrioskas!


]]>
urn:uuid:62882 2010-03-15T22:20:57+01:00
<![CDATA[Mis labores de Patchwork: Delicas.]]>
pulseras con delicas, estas son las dos ultimas que he hecho, pero es que tengo 3 mas empezadas!!!
]]>
urn:uuid:62879 2010-03-15T22:06:53+01:00
<![CDATA[Nuesa literària: Sota les fulles del bosc]]> .


L'Elizabeth porta un vestit de flors brodades i camina cap al bosc; les trenes li branden; una bonior de pigues li solquen el rostre. Es tomba i contempla el casalot de pedra. Trepitja la catifa flonja de fulles seques i hi colga un secret. Mira el capvespre roig i maleeix la guerra. L'àvia diu que en Grant i els seus l'han de guanyar sigui com sigui; ella només vol que s'acabi i que torni el seu pare dalt del mateix cavall amb el que va partir.


*


-Jerry, mira... hi ha una cosa enterrada... ?diu la Molly traient-se el rellotge digital i començant a remoure la terra. El seu germà deixa el joc electrònic que l'absorbia i sembla adonar-se per primera vegada que és enmig d'un bosc.
Obren el cofre i hi troben un vers:
“Tu, que em llegiràs quan jo no hi sigui... sóc la teva amiga. Tretze passes cap a l’est hi ha una altre misteri”
-I on és l’est? ?demana en Jerry.

*

L’Elizabeth plora. El ianquis avancen. Té por. Se’n torna al bosc i soterra el segon secret. Després s’alça i resa a Titània, la reina de les fades. Granellons de sol li encenen el rostre. Escolta el cant del riu.

*

La Molly i en Jerry descobreixen un segon cofre prop de la riba. Desxifren mots tremolosos en un paper esgrogueït, sota d’una llum roja iridescent que travessa els caps dels arbres:
“Allà, on l’aigua és més pura, les nimfes del bosc vetllaran el nen de pèl suau. Set passes seguint el curs del riu”

*

El casalot crema. L’àvia és morta. L’Elisabeth corre cap a l’espessor amb el cos de l’infant als braços.
-D’on l’has tret, aquest monstre -li han preguntat els soldats abans de matar-lo. -. L’has parit tu? No, que ets una criatura! És germà teu?
La nena s’escola entre els brancatges amb un dolor sord a l’ànima. Des que va trobar el petit, li ha fet de mare. L’enterra dessota la roca de color de neu.

*

Troben el tercer secret sota d’una enorme pedra blanca. És un esquelet diminut i tenebrós. La Molly plora. En Jerry s’espanta. Els seus pares porten els ossos a la policia.
Un any després, dos científics parlen de la troballa:
-És un Neanderthal?
-Sí; un infant.
-N’hi ha molts al món.
-Cap que s’hagi mort fa només cent quaranta-set anys. Cap que hagi viscut a Amèrica.


*

..
]]>
urn:uuid:62884 2010-03-15T21:38:12+01:00
<![CDATA[Panteres de Ca n'Aurell: Mitja Marató de Banyoles 7/3/2010]]> Amb una mica de retard, pengem la crònica del Jaume de la Mitja de Banyoles:

"El d'ahir va ser un gran dia, un dia que feia temps ressaltava amb rotulador fosforescent del calendari de la cuina.Volia que fos la meva primera mitja però ha estat la segona. Però la primera amb companyia de la meva germana.No podem negar que si correm és per arribar amb menys temps. Però hi ha d'altres motius un xic més enguardiolats, o diguem-ne, filosòfics. Per exemple:Poder respondre a la pregunta: què has fet aquest diumenge? He anat a la mitja de Banyoles.Banyoles és un indret màgic, tranquil, en aquesta època de l'any els plàtans no tenen fulles i semblen més alts, més majestuosos, més acompanyants. El llac és l'indiscutible reclam per a fer aquesta mitja. La temperatura ens ha permès fer els 21 sense patir fred ni calor, hem rigut i parlat, ens hem fet fotos, ens hem divertit. Hem sigut feliços corrent. Mira si n'és de senzill.
El Pantaurells que hi hem participat, la Glòria i el Jaume, estem contents d'haver representat al col.lectiu de pantaurells. La marca ha estat bona.Ja la buscareu a la web, 2 hores i algun minut. L'ambient és molt agradable. Els entorns són encisadors, paratges naturals de molta tranquilitat. Camps de conreu amb masies senyorials. Racons on l'aigua corre al nostre costat mostrant una transparència fresca, musical, turquesa. Indrets de bosc espès on la claror s'estova jugant amb les ombres dels corredors. I ens sentim la respiració, el batec del cor no el volem molestar, poca suor. Tot bé. Els desnivells molt suaus, que permeten mantenir un ritme constant. Tot bé. Se'ns ha fet curt, encara que ho diguem amb cara de cansats.
Hem de dir que en tot moment hem tingut presents els nostres companys de la Marató de Barcelona. Al nostre kilòmetre 10 ens preguntavem a quin km deuríeu estar, a la torre Agbar, a la Plaça Catalunya, a la Sagrada Família?Tenim la sensació d'haver estat corrent junts. Espero que l'any que ve hi siguem més colla i pogueu copsar les mateixes sensacions positives que varem tenir la Glòria i jo.
Salut i córrer."
]]>
urn:uuid:62877 2010-03-15T20:05:40+01:00
<![CDATA[Catavino: Portugal?s Coffee: A Sumptuous and Delectible Treat]]> urn:uuid:62873 2010-03-15T19:07:35+01:00 <![CDATA[El blog del Pedagog: Mòduls econòmics dels concerts educatius per a l'any 2010]]>
Això és només una part del contingut. Visiti el meu blog per a llegir la totalitat del text. Esto es sólo una parte del contenido. Visite mi blog para leer la totalidad del texto.]]>
urn:uuid:62870 2010-03-15T18:44:00+01:00
<![CDATA[Gent jove pa tou: Molletes]]> El Mollet és un tipus de pa amb unes característiques pròpies que el diferencien d'altres tipus de pa, és de molla tova i poc cuit.

Ingredients molletes:
* Massa mare: 12g llevat, 85g de farina i 500ml de llet.
* 600g farina c
* 50g oli
* 350g aigua
* 1 cs sal
* 1 cc sucre


Per fer la massa mare, posem els ingredients a la cubeta de la panificadora. Connectem el programa d'amassat i ho deixem funcionar fins que es formi una bola.
Desprès t
raiem la bola i la submergim en aigua temperada tapant amb un film de plàstic. Quan la bola pugi a la superfície estarà llesta.


Per fer les molletes posem la massa mare i la resta dels ingredients a la cubeta amb el programa d'amassat.
Un cop finalitzat posem la massa sobre una superfície enfarinada i la dividim en porcions. Les aixafem perquè quedin planetes.
Les deixem llevar durant una hora o una hora i mitja.
Preescalfem el forn a 190 º.
Posem al forn les molletes amb vapor durant 20 minuts. Vaporitzem amb aigua les molletes abans d'introduir-los al forn i 5 minuts després d'haver iniciat la cocció.
Deixem refredar sobre una reixeta.
]]>
urn:uuid:62871 2010-03-15T18:23:58+01:00
<![CDATA[Paper Mullat: 473. Concatenar vectors STL en C++]]> La manera estàndard de fer-ho és usar el mètode insert amb tres paràmetres dels vectors, així:

vector1.insert(vector1.end(), vector2.begin(), vector2.end());

Aquesta solució és l'òptima a nivell de compilació, però no ens permet, per exemple, crear un vector const i al constructor passar-li els dos vectors a concatenar.

Si no ens importa crear un vector temporal, aquesta petita plantilla (que podeu afegir a algun .h amb utilitats) us permet definir l'operador + com a concatenador de vectors, tot encapsulant aquest insert.

template<typename T> const vector<T>
operator+(const vector<T> &lhs, const vector<T> &rhs) {
    vector<T> temp = lhs;
    temp.insert(temp.end(), rhs.begin(), rhs.end());
    return temp;
}

I això us permet crear una concatenació al constructor:

const vector<int> v1(1,1);
const vector<int> v2(2,2);
const vector<int> v3 = v1 + v2;

D'aquesta manera la concatenació queda força més clara que fent servir insert.]]>
urn:uuid:62869 2010-03-15T18:13:20+01:00
<![CDATA[Abel Carreto blog: Tratado De Reflexión Tradicionalista]]> Ya llevo días pensando. Desetiquetándome de aquí, etiquetándome allí. Nosé. Es complicado. Tantos puntos y seguido me hacen pensar que una cierta estela de prudencia enmarca últimamente mis palabras y mis pasos, sólo míos. Sólo yo sé que lo hago bien o mal, en mi medida y en la medida de lo posible.
En una apología por superar los obstáculos, por creer que soy un afortunado en una cómoda vida occidental, me levanto por las mañanas con ganas de hacer cosas y la rutina me despierta. Siempre escribo lo mismo siempre intento cambiar pero vuelvo a lo mismo, al solipcismo del desengaño, a ser un incrédulo del amor.]]>
urn:uuid:62872 2010-03-15T16:43:47+01:00
<![CDATA[MARCÚS: Veo7 llança un programa dedicat a Twitter]]> Twision es converteix en el primer programa de televisió dedicat a Twitter a l'estat espanyol. La cadena Veo7 ja havia incorporat aquesta xarxa de microblogging en altres ocasions. El nou programa estarà dedicat a Twitter i a les noves tecnologies, i s'emetrà a partir del proper dijous a mitjanit. Veo7 promou activament la utilització de Twitter en el seu portal i entre els seus periodistes. Ja havíem comentat altres vegades casos de col·laboració entre Twitter i la televisió. Sense anar més lluny, des d'Escacc vam organitzar un seguiment del programa 30 Minuts dedicat a la premsa que va tenir molt bona acollida. + info a www.escacc.cat.
]]>
urn:uuid:62862 2010-03-15T16:17:54+01:00
<![CDATA[SOM AQUÍ: SOM AQUÍ DILLUNS 15 MARÇ PROGRAMA 128...]]>
Avui parlarem amb l'actor Llorenç González, el podeu veure a "l'Auca del senyor Esteve" al TNC i també a la sèrie de tv3 "Ventdelplà". Seguirem parlant de teatre amb la Laura Contrerasi dinarem uns "pebrots verds amb truita de patates" amb la Sílvia Hernández.
EN DIRECTE 13:00 A 14:00
REPETICIÓ 1 A 2 MATINADA
CANAL TERRASSA VALLÈS

]]>
urn:uuid:62868 2010-03-15T16:05:14+01:00
<![CDATA[Terrassa mi ciudad ... Catalunya mi nación: La Vanguardia Edición del domingo, 19 marzo 1916, página 7]]> Es el tema del día la dimisión de nuestro diputado a Cortes, señor Sala, del cargo de director general de Comercio y de la Industria.

Anoche llegó, en automóvil, acompañado de su distinguida esposa y de su sobrino, el director del Acondicionamiento, señor Pi de la Serra.

Como anoche llegó algo enfermo, los médicos le han aconsejado descanso, y este ha sido el motivo de no recibir ninguna visita, ni a los amigos de más intimidad.

Mañana, si su estado de salud se lo permite, tendré el gusto, en nombre de LA VANGUARDIA, de saludarle e interrogarle sobre las causas que le han obligado a presentar la dimisión de un cargo que desempeñaba tan a gusto de todos los españoles, pues su actuación durante los tres meses que lo ha desempeñado sólo se ha inspirado en defender los intereses de toda la nación.

—Alas.]]>
urn:uuid:62864 2010-03-15T15:13:00+01:00
<![CDATA[Xavi Terns Mas BLOG: Eleccions Barça a TV Sant Cugat]]>

Entrevista a Televisió de Sant Cugat from Agustí Benedito on Vimeo.

]]>
urn:uuid:62867 2010-03-15T14:17:21+01:00
<![CDATA[Aula d'acollida IES La Serreta de Rubí: Una jornada amb el Rafel]]> El Rafel cada dia es lleva a les set del matí. Es dutxa amb aigua freda, es prepara l'esmorzar i mentre esmorza, sempre escolta la ràdio. Després renta les plats i a les vuit va cap a la feina. El Rafel és professor de gimnàstica en un gimnàs. Al migdia dina en un bar a prop de la feina i havent dinat, torna a treballar fins a les nou.
Quan plega, es troba amb els amics per sopar. Els caps de setmana, després de sopar, va al cinema o a ballar. A mitjanit, torna a casa a peu i va a dormir  molt cansat.

Contesta les preguntes següents  
  1. A quin hora es lleva el Rafel?
  2. Què fa ell mentre esmorza?
  3. A quina hora va a treballar?
  4. De què treballa?
  5. On dina normalment?
  6. Quan torna a la  feina?
  7. A quina hora plega?
  8. Amb qui sopa?
  9. Què fa els caps de setmana, havent sopat?
  10. Quant torna a casa?
  11. On viu en Rafael?

Text  llegit per la Naziha Benamar, ????? ?????? alumna de 4t d'ESO C, procedent de Tànger



Escolta les preguntes sobre el text anterior:
]]>
urn:uuid:62861 2010-03-15T13:31:56+01:00
<![CDATA[Miguel Ruibal (apuntes): "apología de lo inminente"]]> ]]> urn:uuid:62863 2010-03-15T13:05:21+01:00 <![CDATA[Blog del Kaos: Nuestros mejores 50 discos (día 6)]]> urn:uuid:62855 2010-03-15T11:52:32+01:00 <![CDATA[seruji – 610 Yotsuya Gardenia: 3 i ½ (?Desafio total 1?)]]> ]]> urn:uuid:62860 2010-03-15T10:42:22+01:00 <![CDATA[Miguel Ángel Segura: EXITO ROTUNDO EN EL I EVENTO-INVESTIGACION]]> GRUPO EXPEDICIONES DEL MISTERIO "I JORNADA DÍA 13 DE MARZO DE 2010" Éxito rotundo en asistencia de público y en las grabaciones, obteniendo muchos de los presentes su primera Psicofonía, captada en sus propios aparatos.
CUBRIÓ EL EVENTO LA PRODUCTORA VADOR TEVAFILMS, A CONTINUCIÓN, DESPUÉS DE LAS FOTOGRAFÍAS PUEDEN ACCEDER A DICHO REPORTAJE.



]]>
urn:uuid:62857 2010-03-15T09:33:35+01:00
<![CDATA[Escudella urbana: DE/VISION VUELVE POR LA PUERTA GRANDE : POPGEFAHR]]>
Buenisimo el último trabajo de los alemanes De/vision, POPGEFAHR (algo así como Pop Danger). Para quien no los conozca deciros que es una banda muiy influenciada por el tecnopop de finales de los 80 y bajo la atenta mirada de grupos como Camouflage, y sobre todo, Depeche Mode, de los que se muestran absolutos admiradores. Los tracks de este nuevo disco de estudio son:

1.mAndroids
2.Rage
3.What's love all about
4.Time to be alive
5.Plastic heart
6.Be a light to yourself
7.Ready to die
8.Flash of life
9.Twisted Story
10.Until the end of time

Yo ya lo he disfrutado por "otros medios que los habituales" y suena genial. Saldrá a la venta el próximo viernes. Me gusta más que el anterior Noob a pesar de sus creativas bases rítimicas y temas nada lineales que lo situaban en uno de los trabajos más maduros de la banda. En cambio este disco cala mejor, es más nítido, mucho menos intimista y con una clara influencia del repertorio imprescindible de sonidos ochenteros. Vedlo sino en este su nuevo tema (un gran single, muy del estilo Depeche Mode de hace un par de décadas). Es "Time to be alive", hit de índole comercial del que me encantaría una mezcla del mismo hecha por Mesh. Petición personal. No perdais pues la oportunidad de escuchar este disco en su globalidad. Para mi las más destacables en una primera escucha: Plastic Heart, Twisted Story, Rage y What's Love All About.

Apuntad en vuestra agenda las fechas de presentación en nuestro país:

17.12.2010 Madrid Sala Caracol
18.12.2010 Barcelona Sala Bikini
]]>
urn:uuid:62856 2010-03-15T09:23:00+01:00
<![CDATA[Club Cimal de Terrassa: Tres victòries, un empat]]> ]]> urn:uuid:62859 2010-03-15T09:21:40+01:00 <![CDATA[UFB Jabac i Terrassa Cadete 'D': Jornada 22 14-03-2010]]> 200910_Cade_Jornada_22

Partido frente a un rival que poco ha tenido que ver con el equipo de la primera ronda, un rival que visto lo de hoy debe mejorar mucho para salvarse del descenso. Resultados parciales: 0-3 en la primera parte y 1-3 en la segunda.

200910_cpg4_j22

]]>
urn:uuid:62854 2010-03-15T05:37:33+01:00
<![CDATA[Nomarsky: Bilbadino presents: "OVERPEAKS"]]>
Hacia un par de años que no le diseñaba la cover a Bilbadino DJ, y aquí está el resultado.

Podéis escuchar y/o descargar ésta última sesión, de unos de los residentes de Razzmatazz mediante soundcloud. Aunque las antiguas sesiones las podéis encontrar también en su myspace.

Disfrutadla.
]]>
urn:uuid:62851 2010-03-15T02:43:07+01:00
<![CDATA[Cinc dits: Dues setmanes]]>
Avui ja he fet dues setmanes, i tot i que això no sembla pas gaire, per mi és molt, doncs en aquest poc temps he crescut ja 3cm i ja faig quasi 200g més.

Però això, només són números, la veritat és que el meu aspecte i caràcter ha anat canviant molt, fins i tot els meus pares que m'han anat veient cada dia, ho van notant, i les fotos que em van fent ho deixen ben palès, sobretot ara que els meus cinc dits ja es veuen perfectament.
Tot i això, avui és un dia més aviat trist, i segurament per això he estat tot el dia força neguitosa, ja que passades aquestes dues setmanes, a partit de demà ja no tindré al meu pare tot el dia al meu costat.
Pel que m'ha estat explicant haurà de ser fora bona part del dia, i que es veu que quan sigui més gran entendré el perquè però ara sóc encara petita i m'agrada tenir al pare i la mare a prop.
]]>
urn:uuid:62852 2010-03-15T00:45:24+01:00
<![CDATA[[M]atelier: Y estallan los sentidos en colores aún por inventar]]>

Cuando dejas la mano suelta para que practique el entintado con pincel sin pensar en nada en concreto surgen imágenes de colores distintos a los habituales y de contenidos abstractos... es un buen ejercicio de liberación, recomendado 100% aunque el resultado final no parezca propio...
]]>
urn:uuid:62846 2010-03-14T23:45:00+01:00
<![CDATA[Toni Ortiz btt mtb moutnain bike: Resumen de la semana 14-3-2010]]>
















Hola esta semana a sido bastante completa, empezamos el martes con 1h 30 min de gimnasio,miércoles 8 km de Runing, jueves 1 h 15 Padel y 1h 30 gimnasio, viernes descanso, savado 1h 30 gimnasio,esta semana no hay picina pues me duele el oido.







Domingo btt con nieve hielo barro agua







Que poco me esperaba lo que me iba a encontrar,no me avía planteado que me iba a poner como un cochino menos mal que siempre llevo unos ? por si hay que labar las bicis pues duermen en el piso.







Salida 10,30 am unos 8ºc,con un sol radiante,km 30,74, media 10,48 con paradas para hacer fotos,tiempo 2h 48 min cuando suelo hacer este recorrido en 2h 5 min,pues me da cosa pasar por el barro y el agua a toda velocidad y me freno un poco, el la bajada elegimos el camino con mas bajada mas hielo y mas nieve pues en terrassa nieve cada 10 años.
]]>
urn:uuid:62848 2010-03-14T23:03:31+01:00
<![CDATA[Ciclismo "Malditas Motos": Uniros al manifiesto ciclista]]> Texto de adhesión por el cual se manifiesta nuestra protesta como usuarios de bicicleta por los incumplimientos de los compromisos adquiridos con nuestros representantes, por la falta de interés y de acciones concretas en defensa de la seguridad vial de los ciclistas.


Pincha el enlace para unirte http://www.manifiestociclista.org/]]>
urn:uuid:62850 2010-03-14T21:49:43+01:00
<![CDATA[El bloc de Xúquer: Tú puedes]]> ]]> urn:uuid:62845 2010-03-14T20:57:07+01:00 <![CDATA[El blog de Paco Morales: Què ha fet ICV-EUiA amb el meu vot?]]> Què ha fet ICV-EUiA amb el meu vot?
View more presentations from iniciativaverds.
Donem comptes del que hem fet al Govern de la Generalitat amb la confiança que van depositar en nosaltres milers de catalanes i catalans. La política al servei de les persones, des de l'esquerra verda nacional, amb coherència, ètica i honestedad.]]>
urn:uuid:62829 2010-03-14T19:55:58+01:00
<![CDATA[Tere Hernández: ILUSIONES]]>

Allá,


a lo lejos, 
entre el viento frío, 
había
una pequeña luz, 
de una pequeña llama, 
de una vela que se agotaba,


Se apagó.

]]>
urn:uuid:62835 2010-03-14T19:39:03+01:00
<![CDATA[Terrassa en la mira: El Terrassa se deja otros dos puntos en casa]]>

Una jornada más, 27 puntos por disputar, catorce le separan de la salvación y ha vuelto a perder dos puntos, con un pírrico empate en casa 1-1 frente al Villajoyosa, otro de los colistas del grupo. El Terrassa continúa con su agonía mientras se despide jornada a jornada de una división que, aunque hace pocos años estaba en la de Plata, le ha quedado en extremo grande.

]]>
urn:uuid:62843 2010-03-14T19:28:00+01:00
<![CDATA[Cersey: ]]>

Socorro, lo he hecho de nuevo. He estado aquí muchas veces antes. Hoy me he hecho daño a mí misma de nuevo y lo peor es que no hay nadie más aquí a quien culpar...

Me he perdido de nuevo. Perdida y en ninguna parte donde puedan encontrarme. Sí, creo que podría acabar con todo, me he vuelto a perder y me siento tan insegura...

Sé mi amigo... Abrázame, envuélveme... Soy pequeña y frágil. Hazme entrar en calor y respírame...

]]>
urn:uuid:62831 2010-03-14T19:14:51+01:00
<![CDATA[Rotary Club Terrassa: Sortida amb neu a la Font de les Mosques]]> ]]> urn:uuid:62830 2010-03-14T18:51:50+01:00 <![CDATA[elDiari-BTT-Camisant: St. Llorenç del Munt]]> Tot St. Llorenç ben nevat.... i glaçat ! Sort que els tres integrans del grup : El Francisco, en Martí, i jo matèix l'Alfons, no tenim por de res.

Un dia magnífic , així com les vistes i tot el paisatge nevat. Valia la pena l'esforç de la caminada fins a La Mola. Aprofitem aquestes ocasions per gaudir d'aquest Parc Natural , que tenim ben a prop.

]]>
urn:uuid:62836 2010-03-14T18:47:23+01:00
<![CDATA[Literatura del mañana: L'agenda cultural dels propers dies:]]>





L'associació d'escriptors en llengua catalana (AELC) presenta un nou cicle de CAMALEONS, la màgia de l'ofici de traduir. A la sala Puig i Cadafalch de l'Institut d'Estudis Catalans, al carrer del Carme, 47 de Barcelona. 11 de Març de 2010 a les 18.30 h. Presenta: Joan Sellent.







El dissabte 13 de març, de les 18.00 fins les 12.00 h aproximadament, un quartet de corda interpretarà aquesta peça musical a una de les sales del museu, on hi ha exposades una selecció d'obres de la mostra Antoni Tàpies. Els llocs de l'art, inaugurada recentment. Els visitants podran alhora veure les obres d'Antoni Tàpies i escoltar la música de Feldman mentre passegen per les sales d'exposició. Durant el transcurs del concert, els visitants podran entrar i sortir de la sala lliurement. Lloc: Fundació Antoni Tàpies, Carrer d'Aragó, núm. 255 (Barcelona)







Visita literària a la colònia tèxtil de la novel·la 'Olor de colònia', amb els comentaris de la seva autora, Sílvia Alcántara. El proper 20 de Març de 2010. Preu: 50 Euros. El preu inclou trasllat en autobús fins a la Colònia Vidal, visita de 2-3 hores i dinar.
Inscripcions a l'e-mail:
ateneuterrassenc@hotmail.com o al Tel. 93 780 41 52 (Nom i Telèfons de contacte). Reserva de la plaça (20 Euros) abans del 17 de Març, ingressar-ho al Compte de Caixa de Terrassa: 2074 0009 68 2056880317



]]>
urn:uuid:62841 2010-03-14T17:44:00+01:00
<![CDATA[Mini escenas y manualidades: Para una pequeñas damas - For little ladies]]> La magia y las cosas bellas deberían estar siempre presentes en nuestras vidas desde que somos pequeños. No deberíamos nunca olvidarlas.
Me apetecía hacer un regalo a las hijas de unos amigos.
Laia es hija de Anna y Josep. Anna es una de mis mejores amigas y su pequeña cumplió 2 años en Enero. Está es mi contribución a su mundo de fantasía. Para que llene su habitación.
Todo está hecho por mi con Fimo y Prosculpt básicamente.

The magic and the beautiful things should be always present in our lives since we are children. We should never forget them.
I wanted to make a gift to the daughters of a few friends.
Laia is daughter of Anna and Josep. Anna is one of my best friends and her small princess turned out 2 years old in January. This is is my small contribution to her world of fantasy.
To decorate her room.
Everything is made by me, basically with Fimo and Prosculpt.




Mar y Paula son dos hermanas, hijas de unos muy buenos amigos. Mar tiene 6 años (igual que Arnau, mi hijo) y Paula tiene casi 4.
Las dos, sobretodo Mar, son pequeñas princesas. Les encanta el color rosa, las flores y las muñecas. Estas pequeñas composiciones son para la habitación que comparten.

Las muñequitas son hechas por mi y son de Fimo, los ositos son de Yolanda y los apliques de Ascensión.

Mar and Paula are two sisters, daughters of a very good friends. Mar has 6 years old (like Arnau, my son) and Paula has almost 4. Both, specially Mar, are small princesses. They love the pink color, the flowers and the dolls. These small compositions are for the room that they share.
The little dolls are mady by me with Fimo, the teddies are from Yolanda and the baby and the car with the rabbit from Ascensión.


]]>
urn:uuid:62840 2010-03-14T16:58:51+01:00
<![CDATA[Bloc de camp: Volcà de Montsacopa (Garrotxa)]]> urn:uuid:62833 2010-03-14T16:33:41+01:00 <![CDATA[lo negre de terrassa: De debò que anem cap aquí?]]> urn:uuid:62823 2010-03-14T11:59:24+01:00 <![CDATA[Vivir con menos. A construir el futuro: Notificaciones electrónicas. Hagámoslo fácil.]]>
No hay duda que, en el procedimiento administrativo, las notificaciones son uno de los elementos de más alto coste, tanto económico como medioambiental (papel, energía fósil para la entrega, etc …). En un momento en el que una gran mayoría de personas disponemos de acceso a internet y de teléfonos móviles, que las notificaciones sigan siendo en papel a un domicilio donde, demasiadas veces ya no vivimos, no tiene ningún sentido.

En el 2003, participé en el desarrollo del sistema de notificaciones electrónicas impulsado por la FNMT y Doc On Time, al amparo del recién aprobado Real Decreto 209/2003. La posterior aprobación de la Orden PRE/1551/2003 significó, de facto, que el sistema desarrollado por Correos se convirtiera en el sistema “oficial” en el ámbito de la AGE. La realidad, hasta la fecha, es que las notificaciones electrónicas han sido algo testimonial.

A mi entender, tres han sido los motivos del poco uso de las notificaciones electrónicas:
  • Primero, no se ha sabido explicar las ventajas para la ciudadanía y dado que, habitualmente recibimos “malas noticias” mediante notificaciones, no nos sentimos motivados a agilizar el trámite. La realidad es que nos interesa recibir las notificaciones, y recibirlas lo antes posible, ya que lo contrario significa que se consideren rechazadas (art 59.4 de la Ley 30/1992)
  • Por otra parte, la puesta en marcha de la DEU (Dirección Electrónica Única) generó “de facto” que el sistema oficial fuera el de Correos, impidiendo la libre competencia, y en consecuencia la mejora constante de los posibles sistemas.
  • Y finalmente, el requerir más garantías en el sistema electrónico que en el convencional, lo hizo poco funcional y operativo.
La aprobación de la Ley 11/2007 siguió manteniendo dudas sobre los modelos de notificación electrónica. Personalmente, creo que no se debía haber desarrollado una nueva ley, que puede entrar en contradicciones con la Ley 30/1992 de Procedimiento Administrativo, y que al ser del mismo rango, puede generar inseguridad jurídica. Hubiera sido más adecuado reformar la Ley 30/1992 en lo que fuera necesario.

En el caso concreto de las notificaciones, entre ambas leyes se producen contradicciones ya que, según la Ley 30/1992 “Las notificaciones se practicarán por cualquier medio que permita tener constancia de la recepción por el interesado...”, e incluso “Cuando la notificación se practique en el domicilio del interesado, de no hallarse presente éste en el momento de entregarse la notificación podrá hacerse cargo de la misma cualquier persona que se encuentre en el domicilio y haga constar su identidad”.

En cambio, según la Ley 11/2007 “El sistema de notificación permitirá acreditar la fecha y hora en que se produzca la puesta a disposición del interesado del acto objeto de notificación, así como la de acceso a su contenido. Es decir, el concepto “constancia de la recepción” se convierte en dos: “puesta a disposición” y “acceso al contenido”. Estos conceptos fueron heredados del modelo definido por el Real Decreto 209/2003, entiendo que, para mantener su validez.

Mi sensación, con la aprobación de la Ley 11/2007 es que habíamos avanzado poco, y que seguíamos con un sistema, que en función de su desarrollo reglamentario, podía ser poco operativo y, en consecuencia poco utilizado. En cualquier caso, la Ley 11/2007 introducía algunas cosas que permitían un cierto optimismo:
  • Art 27.5: Los requisitos de seguridad e integridad ... se establecerán … con criterios de proporcionalidad.
  • Art. 27.6: … las AAPP podrán establecer la obligatoriedad de comunicarse con ellas utilizando solo medios electrónicos …
  • Art. 28.5: Producirá los efectos propios de la notificación por comparecencia el acceso electrónico por los interesados al contenido …
La reciente aprobación, en el ámbito de la AGE, del Real Decreto 1671/2009, de desarrollo parcial de la Ley 11/2007, supone un cambio de rumbo hacia el camino del uso generalizado de las notificaciones electrónicas. Estable cuatro mecanismos para la práctica de las notificaciones:
  • El primero, regulado por el artículo 38, se refiere al modelo clásico (el del Real Decreto 209/2003), pero eliminando el concepto de DEU (es decir, incorporando competencia) y sin requerir específicamente el uso de certificados digitales (“Poseer mecanismos de autenticación para garantizar la exclusividad de su uso y la identidad del usuario”).
  • El segundo, regulado por el artículo 39, mediante sistemas de correo electrónico con acuse de recibo. El modelo anterior surgió debido, fundamentalmente, a la poca seguridad del correo electrónico convencional. Si ponemos en marcha sistemas de correo electrónico que ofrezcan dicha seguridad, es suficiente.
  • El tercero, regulado por el artículo 40, mediante comparecencia electrónica en la sede del interesado, debidamente identificado. Es decir, la notificación electrónica deja de ser de un modelo de “todo en uno”, y permite separar la “puesta a disposición” (por ejemplo, mediante la publicación en la “carpeta del ciudadano” y en envío de un aviso por correo electrónico, o incluso por SMS) y “el acceso al contenido”, a través de la sede electrónica.
  • Y finalmente, establece un mecanismo de extensión, para otros sistemas que puedan aparecer, siempre que cumplan con los requisitos establecidos.
Aplaudo el modelo definido por dicho Real Decreto que, aunque solo afecta a la AGE, debería ser seguido por el resto de AA.PP. Quiero resaltar además un aspecto de la Ordenanza reguladora de la Administración Electrónica del Ayuntamiento de Barcelona, que también puede tomarse como modelo. En su artículo 30.2 dice “En los procedimientos administrativos electrónicos iniciados a instancia de parte, se presumirá la existencia de la aceptación…”.

La conclusión es que la regulación de las notificaciones electrónicas debe facilitar su definitivo despliegue y permitir reducción del uso de recursos y un aumento de la productividad e incluso de la seguridad jurídica de la ciudadanía.

]]>
urn:uuid:62824 2010-03-14T11:38:00+01:00
<![CDATA[ateneu candela - espai d'iniciatives per la ciutadania global: Mantas blancas en Terrassa: más de 50 mantas ciudadanas por la despenalización del top manta ocupan ?El Carrer Major?]]>

Esta tarde, como en muchas otras ciudades del Estado (Madrid, Barcelona, Pamplona, A Coruña i Málaga) centenares de personas han puesto su manta en el Carrer Major de Terrassa.

La jornada de hoy, 13M, ha sido una jornada ciudadana para exigir la despenalización del top manta en un momento en que el congreso de los diputados lleva a cabo la reforma del código penal.

Las mantas han ocupado el “Carrer Major” de Terrassa durante toda la tarde en un acto ciudadano festivo y reivindicativo, donde, se ha expuesto la situación concreta de más de 40 manteros de la ciudad que tiene causas penales pendientes.

]]>
urn:uuid:62819 2010-03-14T02:43:22+01:00
<![CDATA[rally-team-montero: Ral.li Pacha-La Pineda]]>

+info a: www.escuderiacostadaurada.org]]>
urn:uuid:62820 2010-03-14T00:32:13+01:00
<![CDATA[Bloc de Dolors Puig: Gracias EDU]]>
Hoy por fin he recuperado mi blog, ya puedo acceder a él.

Gracias Eduardo]]>
urn:uuid:62809 2010-03-13T23:01:06+01:00
<![CDATA[Cuinetes: Caldo express!]]> urn:uuid:62813 2010-03-13T22:50:44+01:00 <![CDATA[Els Freixa: TOTS ELS DETALLS DE LA Calçotada]]>
Avui, els "experts" organitzadors de l'esdeveniment que ens ocupa (Ramir +Tito + Montse) s'han desplaçat a la Torre del Conill (acompanyats dels seus lligams els qui en tenen) per concretar els temes pendents...... amb el seguent resultat:

PREUS:
Adults = 30 ? c/u
Xics = 15 ? c/u
IVA inclos

MENU ADULTS:
  • Calçots con "Babero"
  • Carne de cordero con botifarra y judías.
  • Sorbete o pastis
  • Aigua,vi, cava, cafe.(Y punto pelota, val?)

MENU XICS:
  • Macarro
  • Tai
  • Beguda

Recordem la data: dia 27 (dissabte) d'aquest mes de Març a les 14:00 h. +/- que:
Advertir-vos que: A l'era de la Torre del Conil no es pot jugar a pilota.
Au, fins aleshores que sigueu bons! i que us tapin
]]>
urn:uuid:62816 2010-03-13T22:38:58+01:00
<![CDATA[MIKE MONTLLO's Exploding Brains: Runaway BG's 3 (New York)]]>
RUNAWAY3  COPYRIGHT by PENDULO STUDIOS

Dos fondos más para Runaway3, esta vez de las calles de Nueva York. Quedé contento con estas ambientaciones!

Saludos,

Mike the Piolet

]]>
urn:uuid:62810 2010-03-13T22:10:58+01:00
<![CDATA[Conrad's blog: 3 diseños para ZARA]]>


Algunos diseños mas para Zara
Some designs for Zara

*aquí una entrevista sobre mi
]]>
urn:uuid:62804 2010-03-13T19:53:34+01:00
<![CDATA[No indiferencia: Los seres humanos rotos]]> RyD

Tú eres un ser humano roto:
? Si la realidad es más grande que tu imaginación.
? Si las circunstancias no son como tus deseos.
? Si el cansancio te derrota.
? Si la adversidad te vence.
? Si ante la derrota te das por vencido.
? Si abdicas a seguir luchando.
? Si no puedes enfrentar el fracaso.
? Si la crítica te vence.
? Si un no rotundo te descalifica.
? Si la humillación y el desprecio son más grandes que tu orgullo para seguir intentándolo hasta conseguir lo que deseas.

Sí. El ser humano está roto en mil pedazos:
? Si él mismo se deja fragmentar por la realidad, por los obstáculos que encuentra en su camino.
? Cuando sus anhelos son hechos trizas por la voluntad de los demás.
? Cuando somete sus sueños a la crítica y se deja influir en tal magnitud que lo convierten en realista. Entonces es un auténtico cobarde, pues renuncia a su parte más bella que son sus propios sueños.
Sí, los seres humanos rotos existen cuando han destrozado ellos mismos sus sueños.

Existen por supuesto seres humanos que han sido rotos no una vez sino en muchas ocasiones y han tenido la humildad de reconocerlo. Entonces han buscado y unido cada una de sus partes y han surgido aun más fuertes de como eran antes. El ser humano que ha experimentado la destrucción está más dotado para comprender la maravillosa experiencia de volverse a construir a sí mismo, de reconocerse débil para aumentar sus fortalezas, de saberse frágil para protegerse; conocedor de su sensibilidad hace surgir su auténtica sabiduría.
Si tú has sido roto en algún momento de tu vida, te pregunto:
¿Sigues hecho pedazos?
¿Ya no te piensas levantar?
¿Serás un derrotado el resto de tu vida?
¿Ya no existe en ti el valor de levantarte y regresar a la lucha con mayor vitalidad?
Ánimo. Cambia tu suerte. Siempre hay un momento para volver a empezar.
]]>
urn:uuid:62806 2010-03-13T17:37:00+01:00
<![CDATA[biTer: Terrassa llegeix? Mercè Arànega]]> urn:uuid:62805 2010-03-13T16:57:05+01:00 <![CDATA[Tirando a dar: Agujero]]>
"...si quieres encontrarme,preguntale a la pared
ella sabe que me escondo, porqué no quiero saber...
Acercarte a mi agujero, con sigilo y precaución,
cuando veo peligro, soy igual que un escorpión..."
Versión libre de Barricada
]]>
urn:uuid:62799 2010-03-13T15:39:34+01:00
<![CDATA[La Taberna de la Lectura: Post Mortem]]>
Este fue el primer libro(creo)de la saga de la Doctora Scarpetta, publicado en 1990. Lo correcto e ideal es leerse los libros de manera cronológica, cosa que yo no hago, para así ver como van evolucionando los personajes.
Este libro me ha encantado, la trama es sensacional y practicamente hasta el final no se sabe el desenlace. Hay mucha intriga y misterio que hacen que el libro enganche. La relación Marino - Scarpetta me ha encantado, es muy divertida e interesante.
El lenguaje más o menos es sencillo exceptuando el lenguaje forense, pero tampoco es nada del otro mundo con lo que tampoco hay mucho problema.
Si nunca habéis leído un libro de la Doctora Scarpetta con este libro tenéis la mejor oportunidad.

Aquest va ser el primer llibre(crec)de la saga de la Doctora Scarpetta, publicat en 1990.
El correcte i ideal és llegir-se els llibres de manera cronològica, cosa que jo no faig, per a així veure com van evolucionant els personatges.
Aquest llibre m'ha encantat, la trama és sensacional i practicament fins al final no se sap el desenllaç. Hi ha molta intriga i misteri que fan que el llibre enganxi. La relació Marino - Scarpetta m'ha encantat, és molt divertida i interessant.
El llenguatge més o menys és senzill exceptuant el llenguatge forense, però tampoc és gens de l'altre món amb el que tampoc hi ha molt problema.
Si mai heu llegit un llibre de la Doctora Scarpetta amb aquest llibre teniu la millor oportunitat.

POST MORTEM
de CORNWELL, PATRICIA
Páginas: 448
PUNTO DE LECTURA
Lengua: CASTELLANO
Encuadernación: Tapa blanda bolsillo
ISBN: 9788466312349
Colección: PUNTO DE LECTURA NARRATIVA
Nº Edición:1ª
Año de edición:2006
Plaza edición: MADRID]]>
urn:uuid:62795 2010-03-13T08:51:48+01:00
<![CDATA[Lletraferit: Els "poetes del futbol"]]>
  • Diego Armando Maradona, F.C. Barcelona, temporada 82-83.
  • Fernando Chalana, Portugal, Eurocopa 1984.
  • Mauro, Interviú Lloyd's.
  • Jorge Amado Nunes, Paraguay, Mundial 1986.
  • Matthias Sammer, Alemania, Eurocopa 1996.
  • ]]>
    urn:uuid:62780 2010-03-12T23:58:44+01:00
    <![CDATA[El Plasta de les Fotos: Gràcies, Félix]]> Estornells als Aiguamolls de l'Empordà, 03/04

    Ahir a la nit, quan anava a tancar la tele desprès del Polònia, se’m va acudir fer una mica de zàping. A La 2 feien un documental sobre Félix Rodríguez de la Fuente amb motiu del 30è aniversari de la seva mort. Amb aquest programa, a més d'aprendre coses d'ell que no sabia, vaig recordar la seva figura i com va arribar a ser d'important per mi.

    Sí, jo vaig ser un de tants nens que volien ser Félix Rodríguez de la Fuente (abans de voler ser Robert Capa). El mític programa El Hombre y la Tierra em fascinava. La seva sintonia amb aquelles percussions hipnòtiques, les espectaculars imatges, la seva veu electritzant, amb aquella retòrica i amb aquell nervi, capaç de dotar de tensió dramàtica a una escena de dues cabres pasturant... i les meravelles que aprenia a cada programa sobre el comportament animal, sobre la varietat d’espècies, sobre la complexitat dels ecosistemes, i sobre la bellesa de la natura. Tot plegat era com un tresor que anava descobrint a poc a poc, i cada vegada m’interessava més. Demanava llibres d’animals pels aniversaris, col·leccionava cromos d’animals (encara conservo algun àlbum). Fins i tot vaig començar una enciclopèdia per fascicles (amb diapositives i tot!), que després del primer volum vaig deixar estar perquè feia com vuit mesos que no podia comprar-me ni un xiclet perquè tot anava pels fascicles. I recordo el disgust del dia que vaig perdre el “cuaderno de campo” de les serps. Els “cuadernos de campo” eren una col·leció de minillibres que teòricament reproduïen les anotacions i dibuixos que Rodríguez de la Fuente feia quan sortia al camp. Jo només en tenia dos, el de les serps, que m’havia comprat el meu avi, i el dels mussols, que el vaig guanyar en un concurs de dibuix. Els portava sempre amunt i avall i me’ls sabia de memòria. De fet, encara avui us puc dir quina és la serp més gran d’Espanya, com distingir un escurçó d’altres ofidis o quin animal és l'otus scops.

    Durant anys vaig somiar que seria zoòleg i que viatjaria pel món estudiant la fauna. Després vaig acabar abocant-me a les lletres, i no me’n penedeixo, però de tant en tant veig, per exemple, les fotos de l’Andoni Canela, a qui vaig conèixer a la universitat, i em moro d’enveja. En qualsevol cas, tot el que vaig aprendre de Félix Rodríguez de la Fuente m’ha enriquit i em serveix, per exemple, per a gaudir de la manera que gaudeixo quan veig una papallona colibrí acostant-se a una flor, un voltor sobrevolant la vall de Núria, o una bergenia florint a la meva terrassa al mes de gener.

    Però el Félix també va ser important per mi per una altra cosa: perquè la seva mort va ser la primera mort que em va afectar. No és la primera que recordo, la primera és la de Franco, cinc anys abans, i també recordo, per aquells estranys mecanismes de la memòria, la del Groucho Marx, el 1977 o 78. Però la seva em va impactar. Recordo perfectament el moment, on era jo, què feia, i com ho vaig saber. I com dins meu vaig sentir una cosa que no havia sentit mai. Així va ser com per primera vegada vaig tenir consciència que la mort significa una pèrdua irreversible i irreemplaçable, i que no et queda més remei que superar-ho. No em va anar malament saber-ho quan, mig any després, va morir el meu avi.

    Per tot plegat, he pensat que li devia aquestes paraules al Félix, esperant que serveixin per a contribuir ni que sigui una mica a la difusió de la seva gran tasca i de la seva figura. Perquè, com diu algú al documental, sense ell segurament molts dels espais naturals protegits de l’Estat no existirien, i perquè va sembrar milers de llavors que van créixer i van ajudar a desenvolupar la consciència ecològica a Espanya. En definitiva, perquè va ensenyar-nos a estimar i respectar la natura. Al costat d’això, que fes un programa de televisió excel·lent, pioner i mundialment aclamat és totalment secundari.
    ]]>
    urn:uuid:62786 2010-03-12T21:42:01+01:00
    <![CDATA[Cesc Serrahima: El Racó de la paraula: El diable al cos, Raymond Radiguet]]> urn:uuid:62794 2010-03-12T19:32:37+01:00 <![CDATA[Bloc de l'AMPA del França: > Nova Xerrada de la psicòloga Cristina Valverde]]> ]]> urn:uuid:62779 2010-03-12T19:15:25+01:00 <![CDATA[Caminando por la vida: ¡Vaya futuro nos espera!: generación ni-ni]]> En esta ocasión voy a opinar sobre algo que me ha sorprendido, no tanto porque suceda (ya lo vi cuando estuve de profesor) sino porque a una cadena televisiva (que no pienso nombrar) se le haya ocurrido "promocionar" a la generación ni-ni, dedicándoles una reality show. Se denomina de esta manera a aquellos jóvenes que no quieren ni estudiar ni trabajar. Es decir, los que viven de la sopa boba (según nuestro diccionario: vida holgazana y a expensas de otro).

    Me parece curioso y descorazonador a la vez que cuando empiezas un poco a darte cuenta de lo que es el mundo y de las muchísimas cosas con las que puedes aprender, disfrutar, crecer, mejorar, descubrir, emocionarte, te dediques a hacer el vago llanamente y esperes que tus padres sean los que deban mantenerte porque tú no te ves capaz o con ánimos de hacer algo de provecho.

    La vida hay que vivirla y pasas por diferentes épocas en las cuales tus obligaciones son distintas, desde tu época estudiantil hasta su trayectoria profesional, pasando por las responsabilidades personales y familiares que debes asumir.

    Ojalá que esto no se convierta en una epidemia, puesto que bastante está complicado el mundo como para tener que dejar el futuro en las manos de unos chavales que sólo piensan en su disfrute personal y que los que deban sacar las castañas del fuego siempre sean sus progenitores.

    Hasta aquí mi opinión. Me encantaría escuchar las vuestras. Hasta pronto, compañer@s.
    ]]>
    urn:uuid:62778 2010-03-12T18:50:11+01:00
    <![CDATA[Records de Terrassa: Temptativa de fusió de Caixa Terrassa el 1978]]> ]]> urn:uuid:62774 2010-03-12T17:20:26+01:00 <![CDATA[L'ESTAPERA: Tots els partits a casa...]]> ]]> urn:uuid:62777 2010-03-12T17:03:26+01:00 <![CDATA[Associació Humanitària Tiravira: S?obren les portes del menjador social!!!!]]> ]]> urn:uuid:62764 2010-03-12T15:55:15+01:00 <![CDATA[LilVia: Gracias Delibes]]> post en el que hablaba sobre las impresiones o recuerdos que guardo de la primera vez que entré en una tienda de discos a comprar mi primer disco de vinilo. Los discos y los libros son mi pasión, así que no resulta extraño que en la misma entrada comentara cuál fue el primer libro (novela) que entró a formar parte de mi vida:
    A pesar de que mi otra pasión es la literatura, no sabría decir cuál fue el primer libro que compré. Seguramente el primero del que tengo algún recuerdo me lo compraron mis padres y debía ser "Las Ratas" de Delibes en quinto de EGB.
    Sigo sin recordar cuál fue el primer libro que yo compré con mi propio dinero, pero sí la primera novela que leí: Las Ratas. Lo más probable es que antes o, en la misma época, leí libros del estilo de El Zoo D'en Pitus o Els Caçadors de Vallorta que, obviamente por estar dirigidos a un público infantil o juvenil, me gustaron más. Aun y así la novela de Miguel Delibes siempre ha sido y será el referente, mi primera vez, el pistoletazo de salida a un maratón de lecturas ininterrumpido. Gracias Miguel Delibes y gracias, también, a los profesores que me lo recomendaron.


    ]]>
    urn:uuid:62761 2010-03-12T15:54:08+01:00
    <![CDATA[Isaac Albert i Agut: Contra la crisi, cohesió social]]> Tenim la intenció d’evitar al màxim els processos d’exclusió i mantenir les persones i les famílies en espais de normalitat, posant els recursos necessaris, tant econòmics com personals, per fer-ho possible.
    Des de l’Àrea d’Acció Social i Drets Civils treballem intensivament pel benestar de les persones. Amb la crisi que estem patint, hem incrementat els recursos, tant econòmics com de serveis, que han de garantir que totes les persones de la nostra ciutat puguin seguir endavant i, sobretot, prevenir situacions de risc d’exclusió.

    Així, en la comissió de seguiment del Pla Anticrisi de dilluns 8 de març vam presentar el balanç de les actuacions que estem duent a terme.
    La modificació de les ordenances es va fer l’any 2008 per a tendir a la major progressivitat possible, de manera que no poguessin aparèixer sentiments de greuge comparatiu. Aquesta feina feta amb anterioritat, per ajustar les ordenances fiscals a la realitat del moment, han permès que no haguéssim de fer esforços suplementaris en aquest espai.
    L’augment de la línia d’ajuts pel pagament d’impostos destinada a les persones amb extrema necessitat a causa del baix nivell de renda agreujat per situacions d’atur sense subsidi i/o situacions familiars extremes s’ha aplicat a l’impost sobre els béns immobles i a l’impost de vehicles de tracció mecànica. S’han destinat 150.000 euros a aquesta acció, que s’està duent a terme actualment, segons el calendari fiscal 2010.
    Sovint les famílies que poden anar tirant endavant, es troben sobrepassades per l’arribada de rebuts d’impostos que, en un moment puntual, els pot desestabilitzar l’economia familiar, agreujada per la crisi. És per això que s’ha previst que aquestes famílies poden accedir a uns ajuts municipals per pagar aquests impostos i evitar situacions complexes d’impagaments d’altres rebuts per haver d’assumir l’IBI i l’IVTM.
    La dotació d’un fons específic de contingència per fer front a les situacions més complicades, amb la voluntat que pugui ser gestionat directament per entitats del tercer sector, d’acord amb l’Ajuntament.
    Des de l’Àrea entenem que cal prioritzar els ajuts als ciutadans i famílies que es troben sense subsidi d’atur ja sigui perquè s’ha exhaurit el temps de recepció de la prestació o bé perquè simplement no s’ha tingut dret, com passa amb els treballadors autònoms.
    El pressupost que s’ha destinat a aquesta acció és de més de 60.000 euros, que cal sumar al pressupost ordinari de l’àrea per a l’atenció habitual de la població terrassenca amb més dificultats.
    S’està treballant per aconseguir que aquestes partides extraordinàries tinguin continuïtat durant el proper any, per a mantenir el nivell d’acompanyament de la ciutadania en aquest període de crisi.
    Així, i per entitats, s’han dotat amb 20.000€ el Punt de trobada, gestionat per Creu Roja, així com el Projecte Andana, també de Creu Roja amb 27.000€. Alba ha rebut 16.000€ per a l’ampliació menjador social.
    A banda, del pressupost ordinari es doten les activitats de Fundació Busquets, Càrites, Creu Roja, ACAU i Gent Solidària, entre d’altres.
    Hem incrementat, també, i de manera important, els recursos econòmics destinats al pagament de rebuts a famílies amb necessitats socials d’urgència, com poden ser aliments, subministraments de primera necessitat, lloguers... per a casos de persones amb nivells de renda baixos i que s’han vist agreujats per situacions d’atur sense subsidi i/o per situacions extremes.
    La major part d’aquests ajuts són de tipus econòmic directe, a través del pagament d’aquestes necessitats, però una part important es destina a poder donar resposta a necessitats alimentàries en els entorns més normalitzats possibles, i fent el màxim d’eficients les eines existents. D’aquesta manera, s’ha conveniat un nombre suficient de places de menjador en casals de gent gran per a persones amb problemes econòmics, per tal d’evitar l’estigmatitzció de les persones usuàries, maximitzar la normalització, evitar processos d’exclusió i alhora territorialitzar les demandes.



    D’altra banda, s’han establert uns ajuts extraordinaris, conjuntament amb altres serveis, per a evitar situacions que puguin fer més difícil el desenvolupament habitual de les famílies. D’aquesta manera, hi ha hagut un increment de 50.000€ dels ajuts econòmics municipals per beques de menjador escolar, s’ha establert una borsa de beques per a les famílies més necessitades, amb l’objectiu d’evitar que els seus fills hagin d’abandonar les activitats esportives i també s’han ampliat els recursos per a les beques d’esplai dels infants.

    Aquestes actuacions han de servir per impedir que les famílies que en aquests moments es troben en situacions econòmiques precàries vegin precaritzades també les activitats de lleure dels seus fills i filles.


    ]]>
    urn:uuid:62759 2010-03-12T14:44:55+01:00
    <![CDATA[yoyo y su mundo: FALLAS 2010]]>
    ¡Vivan los petardos!

    Upss! qué mal suena, no?]]>
    urn:uuid:62766 2010-03-12T12:42:08+01:00
    <![CDATA[Innovem, Terrassa!!: El Plan INNOVACCION generará más de 93.000 empleos cualificados y más de 3.900 nuevas empresas innovadoras.]]> ]]> urn:uuid:62762 2010-03-12T12:31:58+01:00 <![CDATA[treureball: ARRIBA LA PRIMAVERA!!!!!!!!!!]]>

    ...estem segurs d'aixó, i per rebre-la com s'ho mereix : BALLS A LA PLAÇA!!
    al Parc de St. Jordi, Masia Freixa 14 de març amb els nostres amics de MUSCAT de 18:00 a 21:00 horetes.
    Us hi esperem a tots!!!!!!!!!!!]]>
    urn:uuid:62757 2010-03-12T12:06:50+01:00
    <![CDATA[Miguel Ruibal / fotos: visto en París]]> ]]> urn:uuid:62752 2010-03-12T11:11:00+01:00 <![CDATA[Bloc d'Apple en català: Diccionari en català pel nostre Mac]]> urn:uuid:62753 2010-03-12T10:06:41+01:00 <![CDATA[ègara fotolog: TERRASSA - LA RAMBLA AL 1923]]>
    ]]>
    urn:uuid:62773 2010-03-12T06:00:00+01:00
    <![CDATA[COLORS (R. Aroztegui): TERRASSA - CASTELL DE VALLPARADIS AMB LA MOLA]]>
    ]]>
    urn:uuid:62772 2010-03-12T06:00:00+01:00
    <![CDATA[La màgia de viatjar...: ]]>
    Una mochila invisible es lo único que llevamos con nosotros para siempre y bajo cualquier circunstancia, lo último que nos queda al final del camino y que se despide del mundo junto a nuestro cuerpo efímero, el autentico resumen de nuestra trayectoria, el baúl de nuestros recuerdos, el secreto de nuestro corazón, el sello original de toda una vida.

    Podemos mostrar y contar a la gente tantas historias como queramos, y las podemos adornar, exagerar o disfrazar a nuestro antojo, pero la única y auténtica verdad sólo se encuentra en el interior de la mochila. Somos los únicos responsables de llenar la nuestra con lo que creamos oportuno, lo que nos permitan o lo que realmente deseemos.

    Podemos seguir para adelante con los ojos entrecerrados y sin mirar demasiado a nuestro alrededor, protegiéndonos de los demás y escondiendo nuestros errores, miedos y preocupaciones para guarir nuestra imagen y reputación; salvándola de cualquier malvado de nuestra especie que quiera arrebatarnos todo lo conseguido hasta ahora.

    O podemos simplemente lanzarnos hacía lo desconocido, en busca de respuestas a las mil preguntas que acosan nuestros pensares, nublando la claridad que hace años que perdimos. Podemos asumir riesgos, con incertidumbres, y afrontar temores, lejos de las comodidades y llanezas que siempre velaban por nosotros y que ahora no están a nuestro lado, pero si, en nuestro conocimiento, en nuestra historia… en nuestra mochila.

    Alzar la vista y observar las infinitas oportunidades que hay avanzando en el aire, dispuestas a pertenecernos si logramos descifrar sus signos, pero que para nada lo van a poner fácil, porqué lo fácil ya lo teníamos cuando vivíamos con los ojos vendados, cuando la vida era triste y consoladamente fácil y amena.

    Una vez hemos decidido lanzarnos, vienen tiempos de esfuerzo llenos de gozo y decepción, de correr y caernos, de nadar y hundirnos, y al fin, si conseguimos llegar al final sin lastimarnos ni rendirnos de nuevo a la facilidad de la monotonía generosa para los estímulos, pero infernal para el espíritu, una de esas oportunidades lejanas que vislumbrábamos vagamente al inicio será nuestra, lograremos alcanzarla.

    O por lo menos, de no ser así, siempre nos quedará el buen recuerdo del camino recorrido, la dulce conciencia de haber luchado por nuestros sueños mientras la corriente pretendía ser más fuerte que nuestra voluntad.

    Lo que verdaderamente tiene valor en la vida, lo que realmente “nos hace” a nosotros es esta mochila impalpable a los ojos humanos, que sin darnos cuenta vamos llenando de experiencias, buenas y malas, pero todas decisivas e inolvidables.

    Nuestra pequeña gran propiedad privada, en la cual solo nosotros mismos tenemos exceso.

    El secreto mejor recóndito que ni queriendo sabríamos desvelarlo tal cual sucedió…
    ]]>
    urn:uuid:62740 2010-03-11T23:10:48+01:00
    <![CDATA[Cosas de la vida: Harmonia.]]> Crema de alcachofas con compañía.

    ]]>
    urn:uuid:62742 2010-03-11T22:54:14+01:00
    <![CDATA[L'agulla: L´Agulla a Sitges 2010]]> -Us espero amb molta il.lusió en el meu estand i espero que vingueu a saludar!
    Dolors.
    -Os espero con mucha ilusión en mi stand y espero que vengáis a saludarme!!!
    Dolors.]]>
    urn:uuid:62744 2010-03-11T21:32:06+01:00
    <![CDATA[Miniaturas Ramírez: ]]>
    Nueva figura en este caso el "Chiguahua" que por cierto se pinta sola con unos detalles y pincel seco queda de ole!!
    Como es de contumbre Dibujos de Enrique Vegas,Modelado
    Antonio Ramirez y Pintura Juan Piriz "JfePiriz"
    Saludos
    ]]>
    urn:uuid:62735 2010-03-11T19:18:18+01:00
    <![CDATA[Chocolate Belga: CAVALIER RENUEVA SU GAMA]]> ]]> urn:uuid:62732 2010-03-11T18:41:47+01:00 <![CDATA[Diario Personal: Odio a google: solo me trae al blog a salidos y pajilleros]]>
    Gracias por leer Diario Personal! Puedes comentar esta entrada clickand aqui: Odio a google: solo me trae al blog a salidos y pajilleros. Tus comentarios son bienvenidos.

    ]]>
    urn:uuid:62730 2010-03-11T17:34:48+01:00
    <![CDATA[Blog de les JERC Terrassa: Descomptes pels Joves!!]]>
    Per aconseguir-ho, pensem que tots els joves que estan cursant primària i ESO haurien de tenir el bus gratuït a la ciutat, això implicaria ampliar la T-12 a T-16. Facilitem l'accés a l'educació, acostem la cultura del transport públic i fem que les distàncies no esdevinguin un inconvenient o una dependència de la família per moure's per la ciutat, ja que els menors de 16 no tenen cap altra opció.

    També pensem que els joves terrassencs majors de 16 han de tenir facilitats per accedir als autobusos, proposem doncs que els joves menors de 25 anys estiguin inclosos a la tarifa T-Social. I passarien de pagar 1,25? del bitllet senzill a 0,30?/viatge.

    D'altra banda, als FFCC els joves terrassencs, no només pateixen les conseqüències d'haver de fer transbord a Sant Cugat per anar a la UAB i per tant fer un viatge d'aproximadament 30 minuts, sinó que a més, paguen una zona més que els joves de Sant Cugat o Sabadell. Això és un greuge comparatiu insostenible.

    Per no parlar dels estudiants o treballadors que baixen a Barcelona i han de pagar 3 zones, amb un cost mensual aproximat de 90? (segons la modalitat del bitllet) però per qualsevol jove en vies d'emancipació és una despesa in-assumible. El transport públic no pot suposar una despesa mensual tant important com la matrícula universitària.]]>
    urn:uuid:62726 2010-03-11T14:12:09+01:00
    <![CDATA[Recull de premsa: Visca el bon futbol]]>




    ]]>
    urn:uuid:62721 2010-03-11T13:56:37+01:00
    <![CDATA[Cristina Borobia: ROBOT COCINERO]]> Aquí vemos el modelo de robot cocinero, que aparecerá en el año 2046, sacado por la marca TAURUS.
    Esta simpática máquina, será muy eficiente, y sabrá cocinar las más deliciosas recetas de toda la galaxia. Su único defecto (que más adelante será resuelto) es que tiene los ojos muy sensibles y le escuecen cuando pica cebolla.

    VENDIDO

    dicen que si tienes abierto el grifo del agua mientras cortas la cebolla no pican los ojos.
    MENTIRAAA!!!
    ]]>
    urn:uuid:62714 2010-03-11T11:57:35+01:00
    <![CDATA[El bloc d'en Màrius: Endollats al verd]]>
    Durant la setmana del 22 al 28 de març d’enguany es durà a terme la Setmana de l’Energia Sostenible. Aquest és un esdeveniment de referència a Europa en relació a la sostenibilitat. I és una iniciativa de la Comissió Europea des de l’any 2005.

    A més d’un seguit d’esdeveniments d’alt nivell que tindran lloc a Brusel·les durant la Setmana, moltes ciutats i regions d’arreu d’Europa aprofitarem el marc de la Setmana per organitzar activitats per informar i sensibilitzar la ciutadania en temes d’eficiència energètica, estalvi d’energia i ús d’energies renovables. Terrassa, ciutat signatària del Pacte d’Alcaldes per una energia sostenible local, estem desenvolupant actualment les 28 mesures que vam aprovar en el nostre Pla d’Acció d’Energia Sostenible local. La Setmana ens ha de servir per estendre el coneixement d’aquestes mesures i per animar la ciutadania a participar actívament en aquesta lluita col·lectiva per l’estalvi energètic i per la mitigació del canvi climàtic.

    Cadascú de nosaltres, per mitjà de petits gestos, contribueix a crear el futur. Podem estalviar energia, per exemple, amb el gest petit però útil d’apagar els aparells elèctrics quan no els utilitzem, enlloc de deixar-los en stand by. O també amb el petit gest de canviar les nostres bombetes incandescents per aquelles halògenes o similars de baix consum, que ens ajudaran a reduir el consum elèctric fins a un 80% menys. O amb el petit gest de mirar bé el grau d’eficiència dels nous electrodomèstics que comprem o que haguem de renovar. O estalviant aigua a la dutxa. O fent una bona selecció dels nostres residus domèstics, de manera que se’n pugui reciclar la major part. O...

    Tots aquests petits gestos casolans, quotidians, individuals, ens fan actors del canvi que el món requereix. Són moltes les possibilitats d’actuació per contribuir a un planeta més habitable per a les generacions futures.

    I entre tots també hem de promoure, i exigir als diferents nivells de govern, l’ús d’energies renovables. Si mireu amb atenció el vostre rebut de la llum, observareu que la vostra electricitat prové només en un 20% aproximadament de fonts renovables, bàsicament energia eòlica. Hem d’avançar per dependre cada vegada menys d’energies fòssils: petroli, carbó i gas; i desenvolupar més les energies renovables: eòlica, solar tèrmica i fotovoltàica, geotèrmica, biomassa.

    El futur de la Terra passa perquè cadascú de nosaltres estem en el futur més endollats al verd. Perquè l’energia que necessitem vingui de fonts regenerables, renovables i depengui menys d’energies que s’acaben i que, a més contribueixen, amb les seves emissions de CO2, al canvi climàtic.

    Us animo doncs a participar en els actes de la Setmana, a reflexionar i actuar en l’estalvi d’energia i a viure “endollats al verd”, amb l'ús d’energies renovables.
    ]]>
    urn:uuid:62710 2010-03-11T10:50:41+01:00
    <![CDATA[ The Korvec Files: Ya llega Antología Z]]>
    Los aficionados a las historias de muertos vivientes, estamos de enhorabuena. No quería mencionar el tema hasta tener datos más concretos, pero ahora que ya hay una portada y una fecha (provisional) de salida a la venta : 26 de marzo, por fin puedo anunciar como es debido, la salida del primer volumen de “Antología Z”, la apuesta de la editorial Dolmen por autores nacionales, la mayor parte desconocidos (como un servidor) dentro del mundillo de los muertos vivientes.

    Tengo entendido, que incluye las historias cortas de 19 autores, por lo que malo será, que no encuentres alguna de tu gusto.

    ¡Corre, que se agotaaaaaaaaaaaaaaaa!
    ]]>
    urn:uuid:62696 2010-03-10T19:01:51+01:00
    <![CDATA[The Zombie Survival Society: Zombies en Página 2]]> urn:uuid:62698 2010-03-10T18:19:09+01:00 <![CDATA[Bujinkan Terrassa: Ya hemos vuelto de JAPON]]>


    Este año además de entrenar y poder recibir maravillosas lecciones de grandes maestros como Nagato Sensei...hemos hecho un poquito más de turismo cogiendo el Shinkansen (tren bala)

    El Tokyo Dome por la noche, impresionante espectaculo de luz y diversión



    Otro año más coincidimos con la fiesta de cambio de año en el templo SAKURA de Noda y volvimos a disfrutar de su exhibición de KYUDO y sus marabillosos pastelitos de carne al más puro estilo Kungfu Panda.






    Lo Friki está al orden del día en Kashiwa al igual que en todo Tokyo.



    Sino que me decis de este GOKU SAYAN 3, muy logrado verdad.


    Tras ver la película de Richard Gere "Siempre a tu lado" no podía dejar de visitar la estación de Shibuya donde se encuentra esta estátua de HACHIKO el protagonista de la historia de la peli.



    Vista de Tokyo desde el piso 45 de la TOKYO METROPOLITAN GOBERMENT



    Me impuso mucho este Buda de bronce de KAMAKURA, construido en 1252 durante 10 años.
    13.4m de altura y 121 toneladas aproximadamente (kilito arriba, kilito abajo)



    Aunque siempre lo intentaban alguna Geisha no pude escapar del todo a nuestro objetivo en el barrio de GION en KYOTO.


    Aunque eso si, fotografiarlas sin flash, al menos eso como símbolo de respeto.


    Impresionante el KINKAKUJI (Templo de oro) de KYOTO.



    En la noche de despedida de KYOTO pedí este estofadillo de anguila. Ciertamente delicioso y muy suave.


    Saliendo de KYOTO fui a NARA donde compartes el espacio con docenas o centenares de pequeños cervidos.


    Es un precioso parque donde podeis encontrar el templo TODAIJI



    Construcción de madera más grande del mundo fijaros en el tamaño de los visitantes a sus puertas.


    Así como el Daibutsu (Buda) que se encuentra en su interior.



    Que con sus casi 15m de altura se trata del Buda de bronce más grande que se encuentra en el interior de una construcción.



    Antes de coger de nuevo el Shinkansen para TOKYO tuve tiempo de admirar una pequeña exposición de IKEBANA (arreglo floral japonés) que se encontraba en la estación y de la cual esta foto es tan solo una pequeña muestra.



    Este a sido un rapidísimo paseo por mi viaje a Japón, espero que lo disfruteis tanto como yo.
    Saludos
    Manel






















    ]]>
    urn:uuid:62699 2010-03-10T16:34:02+01:00
    <![CDATA[tresxtres: De nou: JOAN VINYOLI]]>

    EL PRIMER ESTEL 

    Dolce e chiara è la notte e senza vento
           
                                   G. Leopardi

    Al fons de tot es dreça una muntanya
    prometedora, el dia ja finit.
    És bo no tenir sempre el que volem
    i bastir una cabana d'esperances:
    així, per l'entrellum, el primer estel
    fulgura net, silenciós incita,
    sense fer mal, a un goig que no turmenta
    que sigui breu; sabem que en esvanir-se
    serà tot lluminària el firmament.
    No em puc, doncs, plànyer de la meva sort;
    aquí m'estic ple de pressentiment
    d'una vida auroral sempre futura
    que és ara sols nit clara sense vent.

     

    ]]>
    urn:uuid:62684 2010-03-10T11:34:07+01:00
    <![CDATA[ Els comunistes a Terrassa: Cicle de Cinema Cubà a Terrassa]]> El Casal de l'Amistat Catalano-Cubana de Terrassa ha organitzat un cicle de cinema que es realitzarà durant aquest mes de març.

    Lloc: Centre Cívic Maria Aurèlia Capmany de Terrassa (Avinguda d'Àngel Sallent, 55)

    Divendres 12 de març a les 19h GUANTANAMERA
    Divendres 19 de març a les 19h ¡VIVA CUBA!
    Divendres 26 de març a les 19h FRESA Y CHOCOLATE

    L'entrada és gratuïta. Hi esteu totes i tots convidats.



    ]]>
    urn:uuid:62671 2010-03-09T23:59:00+01:00
    <![CDATA[ espera que t'ho explico: Carta d'un catalanista independentista.]]>
    Carta d'un noi catala i independentista als feixistes fastigosos de Telemadrid. Molt interessant.

    Aquí va:

    Escribo esta carta para Telemadrid, espero que la lean y se pongan en mi lugar (sé que no va a ser así). Les hablo en castellano para que me entiendan con facilidad y no se tengan que esforzar en usar un traductor.

    He visto su documental llamado 'Ciudadanos de segunda' ¿y saben qué? Me han hecho llorar. Suena penoso, ¿no? Me da igual, no tengo reparo en mostrar mis sentimientos.

    Les contaré, me llamo Arnau, soy de un pueblo de 'la Anoia' (provincia de Barcelona) llamado Capellades, de unos 5000 habitantes, he sido escolarizado toda mi vida en la escuela pública, donde nunca he destacado y siempre he ido justo a la hora de pasar cursos, llegando a repetir 1º de bachillerato. Actualmente estoy cursando 2º del ya dicho curso, tengo dieciocho años. Sin embargo, me considero plenamente capaz de presentarles ya sea verbalmente o escrita cualquier tipo de argumentación en su lengua, el castellano.
    Y no solo me atrevo a decirles esto, sino que también me atrevo a decirles que desconozco cualquier persona que no sea capaz de hacerlo. También me considero capaz de hablarles con suma facilidad en su lengua, me siento capaz de sentarme delante de ustedes y expresarles en castellano mis sentimientos con toda facilidad.


    La supuesta discriminación que he sufrido en la educación catalana, me permite saber un idioma más que ustedes y utilizar el suyo en su máximo nivel, no tengo nada que envidiar a una persona de mi edad que resida en Madrid y se lo digo por experiencia.

    ¿Se creen que no soy capaz de leer el Quijote? Lo he leído, es más, hace dos años, a los 16. ¿Me creen incapaz de leer El Lazarillo de Tormes o 'la Celestina'? Se equivocan. ¿Creen que no me gusta Lorca? ¿Creen que no me gusta Machado? Se equivocan. ¿Creen que el castellano es una lengua extraña para mí? ¡Pero si es mi segunda lengua!, la domino a la perfección; ¡leo libros en castellano desde siempre!; de hecho, desde primero de ESO estoy obligado a leer tres libros de castellano por año y en primaria también tenía que leer uno por año, además, mi bachillerato incluye una asignatura llamada Literatura Castellana. Pero también leo por iniciativa propia en castellano, en mi tiempo de ocio me he leído todas las novelas de Harry Potter en castellano.

    No soy de mente cerrada, la diversidad bien entendida, en la que una cultura no se come a la otra es un hecho enriquecedor desde mi humilde punto de vista. Yo soy catalán, independentista, de estos malos, como diría Joel Joan o Mikimoto. Les podría meter un rollo de 25 páginas del porque me siento catalán y no español, pero se lo resumiré en una frase:

    Porque estamos en el siglo XXI y me da la gana.



    ¿Qué van a hacer señores? ¿Lo que hizo Felipe V? ¿Lo que hizo Primo de Rivera? ¿Lo que hizo Franco? ¿O a caso estoy manipulando la historia y estas ilustres personas (para ustedes) fueron una eminencia respetando los derechos humanos y la libertad de expresión? No quiero entrar en detalles históricos de cada uno de estos personajes, porque así no me pueden acusar de modificar la historia, como siempre hacen ustedes. Todos sabemos que la historia la escriben los vencedores. Por cierto, mi bisabuelo era católico, pero catalanista, lo mató uno de estos tres señores que hicieron lo que ustedes quieren hacer a mi país, destruirlo.

    Decirles también, y retomando el hilo anterior, que en mi instituto no todas las asignaturas comunes se hacen en catalán he hecho, matemáticas, filosofía, literatura, inglés y sociales en castellano, además, en el resto de asignaturas, la mayoría de profesores optan por contestar en el idioma en que se les pregunta, cosa que encuentro totalmente mal ya que creo que a la larga, el castellano acabará sustituyendo el catalán en las aulas, relegándolo, pues, al uso familiar.


    Las lenguas son como las especies, hay que protegerlas, la extinción de una lengua, tendría que ser traumática en ojos de cualquier humano (un español, por ejemplo), de lo contrario, este demuestra un racismo lingüístico total, un imperialismo, una poca sensibilidad que creía desaparecida del ciudadano español.

    No hablamos catalán para molestar. Si no mantenemos el catalán vivo, nadie lo va a hacer por nosotros, nos vemos con esta obligación moral. ¿Racistas, nosotros? En absoluto, acogemos a todo el mundo que no quiera destruir nuestra cultura imponiendo la suya, me da igual que vecino tenga, pero que respete el estatuto de la escalera y si no lo hace, si busca destruir mi escalera, le pediré con toda la educación del mundo que se vaya. Los catalanes no podemos ser racistas, nuestras raíces son mestizas al 100% y orgullosos, si señores, estoy orgulloso de la inmigración andaluza de los 60, orgullosísimo, la mayoría de mis amigos tienen raíces andaluzas, pero ellos se consideran catalanes y lo son tanto como yo, sin lugar a dudas...

    Además, como nos pueden considerar racistas si tenemos como presidente un hombre de origen andaluz y con mucha dificultad para hablar el catalán, ¿seria el caso a la inversa posible en Andalucía o Madrid? No lo entiendo. Los racistas son ustedes, que quieren imponer su pensamiento en un lugar ajeno, considerando pues, el pensamiento de la gente de este lugar, inferior y menos válido, creando una discriminación evidente entre personas, que se puede tachar, pues, de racista.

    Espero que lean mi carta, la he hecho rápido, desordenada y no he hecho un esquema previo como mi profesora de castellano dice. Espero que sepan leer entre líneas. Que sepan ustedes, que las lágrimas que me han hecho derramar riegan mi conciencia, que reside abierta y con ansias de libertad para mi pueblo. 'Ladran, luego cabalgamos', como se dice en castellano.



    Les dejo con una frase en catalán, como en su documental:

    Que les meves llàgrimes de ràbia ofeguin la vostra ignorància
    GADES-04.06.08
    ]]>
    urn:uuid:62670 2010-03-09T21:12:16+01:00
    <![CDATA[MCTRIATLO: DUATLÓ DE MUNTANYA DE TERRASSA]]>
    DUATLÓ DE MUNTANYA
    DE TERRASSA

    7 MARÇ 2010]]>
    urn:uuid:62661 2010-03-09T20:23:54+01:00
    <![CDATA[El Bloc de trenscat.cat: Nevada històrica a l'àrea de Barcelona]]> Ahir després de fer la parada matinal a Les Fonts pensava que la cosa no aniria gaire a més. Però m'equivocava, al migdia deien que seguien nevant i després de molts dubtes vaig decidir anar cap a la zona de Castellbisbal-Martorell-Gelida a veure si veia neu i algun mercaderies també sobre la neu. Així doncs, primer vaig agafar un Mataró-Molins. A Molins de Rei nevava ja força intensament però amb flocs petits que encara no quallaven gaire. De Molins vaig anar a Martorell on s'intensificava la nevada però encara no quallava. Vora les 4 va passar el R4 a St.Vicenç de Calders, amb 30 minuts de retard, i vaig anar fins a Gelida on nevava molt intensament i a més el gruix de neu que ja hi havia acumulat era molt important. A Gelida vaig fotografiar el funicular, que malgrat el què deien les informacions oficials sí que funcionava (o almenys va fer algun viatge). Passada una estona vaig tornar direcció Barcelona, ja amb la nevada intensificada. Vaig baixar a Castellbisbal, on la neu ja ho cobria tot: vies i andanes, i on el vent que feia donava una sensació molt estranya. Deixo passar un R7 i tot seguit anuncien per megafonia que el servei de Rodalies s'ha interromput i que només funciona la R2 sud i una llançadora a l'Aeroport. A més, la carretera d'accés al poble estava tallada perquè a causa de la neu havien quedat vehicles atravessats a la carretera. Tot plegat un panorama ben "catastròfic". No obstant, va passar una 447 cap a Martorell i al cap d'una hora d'espera una 447 direcció Barcelona per Molins. La 447 avançava a una velocitat de 20-30 km/h i tot va anar bé fins arribar a Sant Joan Despí, on es va aturar després de ben bé 30-40 minuts de viatge. Allí vam estar més d'una hora parats, sense saber res ja que ni tan sols el maquinista tenia informació. Finalment, va venir un tren que anava a Sant Vicenç de Calders per l'altra via, que vaig decidir agafar amb la intenció d'anar a dormir a casa la xicota a Olesa. I sí, almenys aquest tren va arribar a Martorell i des d'aquí vaig agafar FGC, tot i que em vaig haver d'esperar una bona estona donat que de Martorell a Olesa es circulava únicament per la via 2. Però finalment vaig arribar a destinació i vaig poder fer nit còmodament, ja que l'alternativa era quedar-me a Sant Joan Despí o a Barcelona. Rodalies no funcionava, la línia del Vallès de FGC tampoc... En fi, està clar que cal millorar moltes coses malgrat només nevi tan fort una vegada cada 25 anys!!
    A la imatge una 447 emmascarada de neu arriba a una nevadíssima estació de Castellbisbal.]]>
    urn:uuid:62656 2010-03-09T17:50:40+01:00
    <![CDATA[Say What You Want: CRÒNICA DE LA MEVA CELEBRACIÓ D’ANIVERSARI]]> ]]> urn:uuid:62659 2010-03-09T17:16:43+01:00 <![CDATA[D'Callaos: EMPEZAMOS A CALENTAR MOTORES]]> www.decallaos.com]]> urn:uuid:62654 2010-03-09T16:26:06+01:00 <![CDATA[Peix & Blog: Apertura RethinkHer 2010]]> ]]> urn:uuid:62651 2010-03-09T15:51:45+01:00 <![CDATA[David Martínez Planellas. Yo también tengo blog: esto lo arreglamos entre todos.org jajajaj, que lo arreglen principalmente los cupables!]]> pues que les den por culo, yo me apunto a la contra campaña
    esto deberian arreglarlo los qeu al jodieron.org
    en facebook hay mas info:Pàgianm en facebook
    No os dejeis engañar por la campaña original, apoyada tb por gente "popular" como Buenafuente, etc....
    ]]>
    urn:uuid:62649 2010-03-09T13:46:49+01:00
    <![CDATA[Alçades... amor i odi: Primera foquejada de la temporada]]> Dilluns 8 de Març del 2010
    A les 13h marxavem de la feina. Cervesa al bar amb els amics, dinar a casa dels pares, preparar trastos i a esperar un company que plegava a les 17h que ens recollís a l'Isma, al Pol i a mi.

    El carrer de davant i de darrera de casa

    Tardem molt en arribar a lloc, ja que la gent s'ha d'anar canviant pel camí de pujada parant a diferentes cases.

    Diferents carrers de Matadepera

    No arribem a Can Robert malgrat les cadenes (de corda), ja que una s'acaba sortint. Així que deixem el cotxe a l'alçada del carrer que puja cap al boulder del Cap del Faraó i ens equipem.

    Aparcats i amunt!

    En Jordi puja amb raquetes, el Pol i l'Isma amb l'snow a l'esquena i jo faig la primera foquejada de la temporada (a bones hores!).

    Isma i Jordi

    Pujem fins al pàrking de les Agonies sense problema. Allà jo m'he de treure els skis ja que m'enfonso fins al genoll.

    Vista del Cavall Bernat des del pàrking de les Agonies

    Pujem per la Canal de les Bruixes obrint traça fins a la pista de Can Pobla a Can Robert.

    Pujant per la Canal de les Bruixes i per davant de la pista de Can Robert.

    Allà em calço els skis de nou i seguim fins a Can Pobla. Són les vuit del vespre. Malhauradament no podrem arribar al cim de la Mola i cap avall.

    Tots a can Pobla i vistes de Terrassa

    Una baixada divertidíssima per la pista fins a Can Robert i des d'allà, seguir esquiant per l'Avinguda Abat Marcet fins a la rotonda de l'escola Montcau - La Mola, al Passeig del Pla.
    ]]>
    urn:uuid:62629 2010-03-09T12:16:25+01:00
    <![CDATA[Casal d'amistat catalano-cubana de Terrassa: Cicle de Cinema]]>
    El Casal d'Amistat catalano-cubana de Terrassa ha organitzat un cicle de cinema que es realitzarà durant aquest mes de març.
    Lloc: Centre Cívic Maria Aurèlia Capmany.

    Divendres 12 de març a les 19h GUANTANAMERA
    Divendres 19 de març a les 19h ¡VIVA CUBA!
    Divendres 26 de març A LES 19h FRESA Y CHOCOLATE
    L'entrada és gratuïta. Hi esteu totes i tots convidats.
    ]]>
    urn:uuid:62641 2010-03-09T10:32:19+01:00
    <![CDATA[Fa fred a fora: "Num3r@lia" per passar-ho molt bé en família]]> urn:uuid:62616 2010-03-08T22:19:47+01:00 <![CDATA[Pol Serra: Caricatura Alfred Hitchcock]]> urn:uuid:62623 2010-03-08T20:53:11+01:00 <![CDATA[Atura el temps: Terrassa s'ha emblanquit]]> Terrassa emblanquinada:


































    I cap a quarts de vuit del vespre he tirat alguna fotografia més...:




    ]]>
    urn:uuid:62620 2010-03-08T20:41:02+01:00
    <![CDATA[Carles: Incompetents.]]>
    Divendres passat els homes/dones del temps, (avui si no tens en compte el gènere ets un ser miserable, fins a on hem arribat i fins a on arribarem), ja avisaven de la possibilitat a partir de diumenge a la tarda de nevades a cotes baixes. Això es innegable.

    Un incís previ, com a exemple de dispendi públic el número de metereòlegs de TV3 + 3/24. Començo a comptar: 1) Tomàs Molina 2) Francesc Mauri 3) Toni Nadal 4) Eloi Cordomí 5) Dani Ramirez 6) Gemma Puig 7) Mònica Usart 8) Un palomo nou que surt el finde. No està malament, jo crec que en aquesta època és un fidel exemple del pà que es porta.....

    Ahir a la nit plovia a Terrassa, era una pluja constant i fina, i els homes/dones del temps ens deien que la previsió indicava nevades a cotes baixes. De fet, ahir a la nit estàvem a 4 graus i baixant. Aquest matí miro per la finestra i ohhhh!!! que bonic!!! tot blanc. He pensat dues cosses, la primera, ja pots dutxar-te ràpid, afanyat abans d'agafar el gran embús i surt pitant de casa (una mica exagerat el meu pensament perquè amb la crisi no hi ha ni embusos al matí), i la segona, ja al cotxe, veient com nevava, si això no para hi hauran dimissions perquè segur que els ha enganxat amb els pixats al ventre, com sempre.

    El que ha passat després, de manual. Ens diran que ha estat la nevada més gran dels últims 10 anys, això es extraordinari, es un fet inèdit, hi ha hagut petits problemes de coordinació, etc, etc...

    Els fets, els següents:

    1) El colapse, monumental, no cotxe, no autobús a Bcn, no tren, no FCG, sols metro. Bé, en bici també es podia anar. Es el transport del futur, vital pel "despegue" de l'economia.

    2) Les autopistes mega col-lapsades, la C-58 dantesca, la AP-7 a Sant Cugat increïble, carreteres secundàries tallades. Jo només parlaré del que he vist, a les 3.30 la C-16 de Sant Cugat a Terrassa començava a estar blanca i tan sols hi havia nassos d'anar per un sol carril. No he vist, ni un mosso, ni una màquina, ni restes d'haver tirat sal a la calçada, ni res de res. Arribo a Terrassa i veig tots els carrers blancs, ni un cotxe, ni un membre a peu de la Policia Municipal, ni un trist mosso, res de res. No hi havia ni Déu al carrer encara que m'ensenyessin al cole que "Dios está en todos los lados".

    3) Començo a escoltar la ràdio i llavors escolto que Protecció Civil engega el Pla Neucat grau 2 a les 18,50 quan la web del mundo fa temps que ja diu "Colapso monumental en Barcelona ante una nevada ya anunciada previamente".

    4) Escolto la roda de premsa de la Mayol i encara em punxo per veure si surt sang de les meves venes. En quines mans estem ??? Dedicat a cuidar cargols incompetent !!!

    5) Els FGC de la Gene de Terrassa a Barcelona sense servei perquè no té força elèctrica. Un arbre ha caigut sobre la catenària. Mala sort, cada cop que plou una mica més del normal en cau un i nosaltres sense poder preveure-ho. OK, Mc Key.

    6) La RENFE sense trens a moltes línees. No comment.

    7) Ah!! Els mòvils no funcionàven. El sistema col-lapsat. Vodafone ho ha reconegut.

    8) 200.000 tius sense llum a Girona i a la Costa Brava.

    9) Sant Cugat - Sabadell, B-30 i C-58, 3 hores i mitja. Un company de feina. A la web de trànsit deia que hi havia dos kms. de retenció... Informació made in tripartit. Ah!! i qui digui quelcom en contra es un irresponsable...

    10) L'Assumpta Escarp (Emergències de la Gene) diu que els cotxes d'emergència no poden accedir a la Diagonal perque està col-lapsada. Que només es pot accedir en metro. Avui els "quinquis" hauran fet l'agost..... Al Corte Inglés hi ha molta mercaderia bona.

    11) El paio que dona la informació del trànsit a TV3 ha dit textual a les 6 de la tarda, "veient com estan les cosses es evident que aquesta nit hi haurà molta gent que passarà la nit fora de casa"... Barcelona, Catalunya, Spain, Europe. Això es primer món......

    12) Uns francessos diuen per Cat Ràdio que Passeig de Gràcia fins a Francesc Macià, dues hores. El problema són els cotxes, osti, que no ho sabeu!!! Agafeu el transport públic.... La francesa que parlava es descollonava dient "En Francia nieva y no pasa esto....".

    13) A Can Ruti i a la Vall d'Hebron demà han anulat totes les consultes externes, excepte oncologia. Aquestes cosses son les que et fan pensar que el dia que et possis malalt de veritat comença a creuar els dits perquè la tia que t'agafi el telèfon del 012 t'entengui, envii correctament l'ambulància a la teva adreça, que l'ambulància estigui de servei, que el trasllat a l'hospital no sigui en hora punta, que no trobis una mani de sindicalistes, etc, etc. Bé, tria possar-te malalt el dia que juga el Barça i fes el trasllat amb mitjans propis, es el millor que et pot passar. Ah!! i arriba a urgències al final del partit un cop els metges l'hagin pogut veure perquè si no ho tens molt, molt xungo.....

    Nova noticia, Can Ruti diu que si tens una urgència vagis a un altre hospital que ells estan aillats. Ostia, perquè anem d'ONG'S si aquí hi ha molta feina.]]>
    urn:uuid:62600 2010-03-08T20:03:16+01:00
    <![CDATA[ de tot, petites històries de Terrassa: TERRASSA, AHIR - AVUI 8]]> TERRASSA, AHIR - AVUI]]> urn:uuid:62599 2010-03-08T19:13:47+01:00 <![CDATA[Ceip Marià Galí: Quin hivern més llarg!]]> urn:uuid:62588 2010-03-08T13:03:12+01:00 <![CDATA[Terrasa i prou: TERRASSA AHIR - AVUI 8 !!!!]]> urn:uuid:62577 2010-03-08T12:06:48+01:00 <![CDATA[Escuela de Sara: 500 pesetas de multa por leer las jaculatorias en vascuence (1937)]]> ]]> urn:uuid:62571 2010-03-08T06:55:21+01:00 <![CDATA[Un cajón revuelto: 8 de marzo: LAS CASAS DE HRISTINA]]> urn:uuid:62552 2010-03-07T22:07:13+01:00 <![CDATA[El blog de Xavi Salvatella: Un cap de setmana a Toledo i el desembarcament descamisao al PP]]>
    Els pírcings, els tatuatges exagerats i les cadenes d’or desmesurades ja són l’estètica d’una bona part de la joventut espanyola de dretes. Hauria d’haver fet una foto perquè ja sé que no s’ho creurà ningú, així escrit, però us ben prometo que va de veres. Ho he pogut comprovar amb gran sorpresa aquest cap de setmana, que l’he passat a Toledo fent d’oient de la convenció que commemorava el trenta aniversari de les Nuevas Generaciones del Partido Popular. Entre el jovent del PP segueix existint el look clàssic, carn de tòpic, de membres de famílies de l’alta burgesia de l’Estat, però de tot el que he vist i he escoltat a Toledo em quedo amb la percepció que, a nivell espanyol, la dreta li està guanyant terreny a l’esquerra on més mal li pot fer: entre els descamisaos, que deia Alfonso Guerra. I, precisament, sobretot a Andalusia, terra del genial polític socialista.

    La convenció s’ha tancat amb visques a Espanya i el crit prou antic del “sí, sí, sí, el cambio ya está aquí”. Òbviament, la concurrència es referia a la voluntat de canviar de color el govern de l’Estat, però el fet més remarcable és que el canvi, efectivament, ja és a tocar; un canvi que s’emmarca en el creixement social del PP en territoris antigament hostils i sectors de la població on semblava que mai hi podria tenir accés. Al tema territorial s’hi ha referit Mariano Rajoy en el seu discurs de clausura afirmant que temps enrere ningú creia que el PP tindria la força i l’amplíssim suport social que té a València o a Madrid. Ho ha aprofitat per fer una projecció semblant per a Andalusia, Extremadura o Castella - La Manxa. Sona atrevit, però a tenor de les enquestes i del que jo he viscut aquests dies a Toledo convivint amb centenars de militants joves del PP de tot Espanya, aquesta possible realitat potser no està tan lluny. Principalment, perquè de descamisaos sempre n’hi haurà un munt, i si aconsegueixes que estiguin amb tu, és clar, no estaran amb els altres. Teoria política bàsica.

    Entenc que els estrategs del PSOE coneixen aquesta tendència i miren de trobar-hi solució ideologitzant l’actualitat política i posant l’accent en temàtiques socials com l’avortament o la memòria històrica. Amb tot, molt em temo que el pas del temps ja està apagant qualsevol intent de seguir assenyalant la dreta espanyola com el que cada cop és en menor mesura: famílies de pela llarga hereves naturals d’un franquisme que tots els nascuts ben entrada la democràcia ens sona a passat pur, a història no viscuda. És qüestió de temps, perquè la imatge ja existeix i a mi se m’ha quedat gravada en la ment: al planter del PP ja hi ha tants pírcings i tatuatges com colls de camisa i cocodrils. I això, és clar, és molt simptomàtic. A Europa aquesta evolució ja s’ha tancat a força països i per això, entre un munt d’altres paràmetres, hi governa la dreta molt majoritàriament.

    “El partido está cambiando y, aunque a mi no me convenza la imagen de esta gente, sólo con ellos podremos hacer de España un país de derechas para siempre”. Amb to solemne i certa resignació, això és el que m’ha deixat anar un militant de carnet i camisa cara al veure la desfilada dels nous joves populars. He somrigut fent-li que sí amb el cap. De fons, parlava Rajoy, a qui l’hi han fet de teloners uns grisos i poc entusiastes Uriarte i De Cospedal. El mateix militant m’ha dit, passats uns minuts: “estoy cansado de oír a los míos decir siempre lo mismo”. Li he tornat a somriure. I tenia raó, perquè per moltes novetats que hi hagi en la política espanyola hi ha coses que de moment no canvien. La màgia dels versos lliures brilla per la seva absència, més enllà del conservadorisme retòric de dir el que toca, sense arriscar-se, i demà serà un altre dia. Entre passadissos, càrrecs i més càrrecs de riure jugant a fer-se el milhomes per deixar clar que tenen els colzes afilats com tots els companys que han arribat a dalt de la piràmide. Això sí, i que consti en acta, no m’ha semblat escoltar cap Obama en potència dissertant als peus del majestuós Alcázar...
    ]]>
    urn:uuid:62549 2010-03-07T20:47:34+01:00
    <![CDATA[Marvel, dc y otras hierbas: Preparando viaje al VX Salon del comic de Granada]]>


    Ya tengo a menos de una semana la siguiente cita del este año, este sera el tercer año que iré al salón de Granada la organización esta vez ha recortado un día salón para el publico general a cambio de hacer una jornada solo para profesionales del sector en el hotel Andalucia Center.

    Yo llegare el viernes por la mañana para pasar 3 días en compañía de los habituales de las colas de firmas a la mayoría ya considero compañeros y amigos, este año la presencia de un autor que se puede considerar una leyenda del mundo del cómic seguro que atraera a mas gente que otros años : Joe Kubert .

    La lista completa de Autores es:
    Joe Kubert
    Rick Veitch
    Carlos Pacheco
    Jesús Merino
    Tom Raney
    Morry Hollowell
    Rafa Marín
    Michel Rodrigue
    Enrique S. Abulí
    José Mª Martín Saurí
    Kenny Ruiz
    Francis Porcel
    Sergio García
    Javier Aranda
    Alex Call
    Agustín Padilla
    Irene Diaz

    Los horarios de firmas son :

    VIERNES

    17:00 A 18:30
    RICK VEITCH
    MICHEL RODRIGUE
    AZPIRI
    CARLOS PACHECO
    MARTIN SAURI
    AGUSTIN PADILLA

    18:00 A 20:00
    JOE KUBERT

    18:30 A 20:00

    TOM RANEY
    MORRY HOLLOWELL
    MARTIN SAURI
    ABULI
    KENNY RUIZ
    IRENE DIAZ
    JAVIER ARANDA

    SABADO


    11:00 A 12:00
    RICK VEITCH
    MICHEL RODRIGUE
    AZPIRI
    CARLOS PACHECO
    MARTIN SAURI
    AGUSTIN PADILLA

    12:00 A 13:00
    TOM RANEY
    MORRY HOLLOWELL
    MARTIN SAURI
    ABULI
    KENNY RUIZ
    IRENE DIAZ
    JAVIER ARANDA

    17:00 A 18:30

    TOM RANEY
    MORRY HOLLOWELL
    MARTIN SAURI
    ABULI
    KENNY RUIZ
    IRENE DIAZ
    JAVIER ARANDA

    18:00 A 20:00
    JOE KUBERT

    18:30 A 20:00

    RICK VEITCH
    MICHEL RODRIGUE
    AZPIRI
    CARLOS PACHECO
    MARTIN SAURI
    AGUSTIN PADILLA

    Nos vemos en el salón y ver si nos podemos escapar a tomar unas cañas con su tapa de reglamento.]]>
    urn:uuid:62527 2010-03-07T19:09:35+01:00
    <![CDATA[El frikiblog de AZiRa: Sony estaría trabajando en PSP Phone]]> Aunque suene a rumor y es posible que lo sea, Sony ya estaría trabajando en un nuevo teléfono bajo el concepto de PSP.

    Pero este podría llegar a ser un ultraportátil, un e-reader ( eBook ) y también un smartphone ( teléfono ), por lo que será un producto 3 en 1.

    Si ayer fue el Wall Street Journal quien avisó de esto, fuentes de la propia compañía ya informó de que ahi algun proyecto serio y no se darán datos.

    Como competencia de iPad, Sony no estaría trabajando solo, sino con la ayuda de Foxconn para la creación de una consola-teléfono-portátil.

    La compañía japonesa quiere quitar la gran cuota de mercado en cuanto a la teléfonía se refiere, dado que iPhone ha ganado en dos años lo que Nokia o Sony Ericsson han perdido.

    También se especula que PSP Phone sea una máquina para jugar tipo iPhone y que los juegos lleguen a costar entre 3-10 dólares ( euros ).

    Pero puede que tenga compatibilidad con la PSP 3000 o PSP Go, en cuanto a descarga de títulos o mediante juegos UMD.

    No sé si este es el modelo final o es un fake, pronto lo veremos

    ]]>
    urn:uuid:62530 2010-03-07T18:33:56+01:00
    <![CDATA[e....m......m....---a-----p----b------------: ]]> i poso tot l'èmfasi en l'actitud de l'home davant de la idea.
    La idea és i sempre serà una façana darrere la qual
    passen altres coses més importants."

    W. Gombrowicz]]>
    urn:uuid:62517 2010-03-07T13:27:54+01:00
    <![CDATA[Els papers d'en Tristany: Per Sant Jordi: Xavier Sala i Martín president i Jan Laporta en campanya.]]>
    La setmana abans de Sant Jordi, Jan Laporta hauria de cedir la presidència del Barça a Xavier Sala i Martín i fer oficial la seva candidatura a les eleccions al Parlament.

    El calendari és el que és. Caldrà, sense allargar-ho més, fer una passa endavant: començar la feina de promoció de la candidatura i organitzar i activar els milers de voluntaris que, de ben segur, ens abocarem en el projecte independentista que estem endegant.
    Degut a que no és pertinent cedir la presidència a Alfons Godall, per la seva condició de candidat; seria un bon cop de mà obrir un nou front que provoqués un curt-circuït en els mitjans de comunicació espanyolistes i/o regionalistes (gairebé tots).

    Les avantatges d'aquesta "jugada", serien:

    - efecte multiplicador de la presència mediàtica de l'independentisme.
    - el binomi Sala Martín/Laporta, cadascú en el seu àmbit, deixaria a l'ombra les altres opcions; ja sigui la coalició regionalista de Mas i Duran Lleida com les opcions depenents de la Gestoria Montilla, actualment gestionant l'administració colonial al Principat de Catalunya.
    - la capacitat dialèctica, intel.lectual i mediàtica de Xavier Sala-Martín seria un parallamps dels atacs espanyolistes i un ajut inestimable per Laporta, que es descarregaria així de part de les virulentes campanyes destructives dels rivals. Sala seria pels nostres oponents el que Rússia per Napoleó: l'inici de la seva derrota.
    -per altre banda, en la hipòtesi que l'equip anés malament, la presidència del Xavier deixaria Godall i Laporta fora el foc enemic. Si ara la caverna atorga tots els mèrits a Guardiola, com estratègia per menysprear el president; teniu per segur que, si les coses es giressin, el responsable ja no seria Guardiola, sinó el propi Laporta. Res de nou sota el sol.

    Paralelament a tot aixó, caldria obrir un nou front a fi i efecte de reblar el clau i aconseguir el pòquer d'asos: simultàniament a que Reagrupament aprovés en Assemblea la seva incorporació al projecte Laporta; seria molt interessant, i demolidor, que Alfons López Tena encapçalés una plataforma que donés suport al projecte i fes tasques de promoció i "agitació" amb l'objectiu d'amplificar, encara més, el ressó mediàtic de l'operació independentista.

    Us imagineu l'efecte multiplicador de Laporta, Sala Martín i López Tena treballant coordinadament per un mateix objectiu?. Si sabem moure bé les fitxes el camí de la victòria haurà començat. Cadascú al seu lloc i tots apuntant en una mateixa direcció. Voler és poder!. Guanyarem, esteu-ne segurs!

    ]]>
    urn:uuid:62521 2010-03-07T12:55:39+01:00
    <![CDATA[Sóc d'un país, sóc del món: Un somni meravellós]]> Aquesta nit he tingut un somni molt estrany però preciós a la vegada. He somiat que viatjava per tot el planeta i descobria un món ple d’enormes boscos on plovia i feia sol els mateix nombre de dies a l’any. Un món on la natura era estrictament respectada com el més gran tresor de tots els éssers vius del planeta. Un món on els animals eren tractats amb tota l’adoració que mereixen. Un món on gent de totes races, costums i religions vivien en comunió i eren tractats per igual, sense discriminació de cap tipus. Un món on dones i homes tenien la mateixa llibertat i les mateixes possibilitats. Un món on els nens de tot el món eren tractats com allò que són, i se’ls deixava gaudir de la seva infància. Un món on tots aquests nens podien anar a l’escola fins que ells ho decidien. Un món on les diferències econòmiques i educatives de cada persona no depenien del país on hagués nascut, sinó de la seva voluntat d’obrir-se un bon camí a la vida. Un món on no existien les paraules guerra i violència.

    Avui he tingut un somni preciós, però després m’he despertat i el fet de veure el fort contrast entre el meu somni i la realitat m’ha decebut molt. He vist un món on els contrastos climàtics són cada vegada més forts. Un món on els éssers humans no tenen cap respecte per la natura ni pels animals amb qui l’han de compartir. Un món on la discriminació racial està a l’ordre del dia. Un món on les dones no gaudeixen de les mateixes llibertats que els homes. Un món on molts nens es veuen obligats a renunciar a la seva infància per treballar des que són ben petits. Un món on el fet d’haver nascut a una regió o altra del planeta determina quin serà el nostre nivell econòmic i educatiu. Un món on amagar-se de la guerra i la violència és impossible.

    Si tothom ho volgués, podríem canviar el món.
    ]]>
    urn:uuid:62493 2010-03-06T17:38:59+01:00
    <![CDATA[Bloc del CEIP Agustí Bartra: Ruskus Patruskus: teatre en anglès]]> urn:uuid:62460 2010-03-05T14:05:26+01:00 <![CDATA[Allò que mai diré: Un pas més. Endavant?]]> ]]> urn:uuid:62447 2010-03-05T10:57:23+01:00 <![CDATA[A la luz del silencio: COSECHA]]> urn:uuid:62435 2010-03-05T00:23:00+01:00 <![CDATA[El Mundo de Armandilio 2.0: Inauguramos nuestro super huerto]]>

    Bueno, llamar super huerto a lo que hemos hecho es pasarse un poco... incluso llamarlo huerto es pasarse. La realidad es que hemos hecho realidad uno de los sueños que teníamos hace tiempo, plantar algo.

    "Pues sí que os conformáis con poco", pensaréis. Pues sí, es que somos así de simples. Desde hace un tiempo quería plantar cositas que luego pudiéramos comer y como tenemos un poco de espacio en la terraza hemos puesto una jardinera con tierra y hemos plantado nuestras primeras plantas: dos plantas de fresas.

    Me hace especial ilusión porque además de ser uno de los peores cocineros del mundo (soy tan malo que trato de no entrar en la cocina) soy uno de los peores jardineros del mundo. Vamos que le dije al hombre: "Usted dirá qué necesito..." y el hombre, "pues tierra, plantas, una jardinera y algo con que echar agua" (yo creo que le caía la gota por detrás y pensaba menudos pardillacos...

    Así que para no quedar muy mal decíamos "¿y qué podríamos plantar? Es para los niños, que vean un poco cómo crecen los alimentos", y el hombre nos dijo seguro y conciso: "Fresas".

    Normal, fresas, una planta silvestre que yo creo que no se muere ni a patadas. Sin embargo la idea de las fresas (que Miriam ya llevaba en mente) era fabulosa. Los niños saben qué son las fresas, les gustan (bueno, Aran todavía no las come) y, como digo, resisten mucho.

    Así que, al día siguiente, nos pusimos manos a la obra. Os dejo algunas fotos:

    Aplanando un poco la tierra...



    Regando las plantas tras plantarlas:



    Y ya que estábamos, plantando lentejas y cosas por el estilo:



    Lo mejor, la cara de Aran. Felicidad absoluta abriendo y cerrando ventanas:



    Finalmente, el experto dando los últimos retoques:

    ]]>
    urn:uuid:62436 2010-03-04T22:58:16+01:00
    <![CDATA[MonArt: Díptico - Concurso]]> Realización de un díptico para un concurso para fomentar la creatividad científica convocado por el Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat.
    ]]>
    urn:uuid:62417 2010-03-04T14:19:07+01:00
    <![CDATA[Club Cecot màrqueting i vendes: Posicionament SEO]]> ]]> urn:uuid:62406 2010-03-04T12:24:29+01:00 <![CDATA[ Escrit(o)s (im)prescindibles: Sorprenent solidaritat]]> urn:uuid:62382 2010-03-04T01:59:08+01:00 <![CDATA[CINÉFILO RENEGADO: SPARTACUS, BLOOD AND SAND]]> Hoy ha sido noche de ruta por los blogs que sigo. Y en el rincón de los niños perdidos me he topado con el post del compañero Aziz. Un post sobre una serie de la que no tenía ni idea de su existencia. Spartacus, blood and sand. Serie que nos cuenta la historia de Espartaco.

    Os voy a poner un trocito de lo que nos ha contado Aziz en su post.

    Spartacus, Blood and Sand es el proyecto más ambicioso de la cadena americana Starz Media. Sus responsables son Joshua Donen, Steven S. DeKnight (productor y guionista también de Smallville y Buffy Cazavampiros), Rob Tapert y el amigo Sam Raimi. El reparto está encabezado por el australiano Andy Whitfield y junto a él veremos rostros conocidos como el de Lucy Lawless (Xena para los amigos), John Hannah (Cuatro Bodas y un Funeral), Craig Parker (Haldir en El Señor de los Anillos), Manu Bennet (30 días de Oscuridad) o Peter Mensah (300) entre otros.

    Spartacus B&S revive la historia del gladiador Espartaco y su lucha por la libertad frente a la tiranía romana. La gran diferencia entre esta nueva adaptación y la clásica que todos conocemos, con el rostro de Kirk Douglas y las fabulosas manos de Stanley Kubrick orquestando todo, es la estética comic-book que vimos en el 300 de Snyder y ningún tipo de escrúpulos en lo que a violencia, sexo y "lenguaje apropiado" se refiere. Me encanta la sutileza con la que se habla del sexo en el Espartaco de Kubrick, algo que pierde completamente esta nueva visión, optando por mostrar todo de la manera más cruda posible. Sinceramente me ha llamado la atención la brutalidad de alguna de sus imágenes y lo explícito que llega a resultar el sexo (sin llegar a tintes pornográficos).

    No se porque me huele que esta semana santa voy a cambiar la vigesima reposición del Espartaco de Kubrik por el nuevo Spartacus.

    ]]>
    urn:uuid:62373 2010-03-03T22:02:26+01:00
    <![CDATA[Quasi un bloc: Informació ilícita]]> urn:uuid:62361 2010-03-03T19:03:22+01:00 <![CDATA[DAP Solutions: Agendes Resinas Preformuladas]]>

    Estampació i subministre d'agendes per a Resinas Preformuladas.
    Estampación y suministro de agendas para Resinas Preformuladas.
    Printing and suply of Resinas Preformuladas appointment books.
    ]]>
    urn:uuid:62369 2010-03-03T17:58:02+01:00
    <![CDATA[Café de luces espesas: Más tiros. Menos burocracia.]]>
    Amy Bishop Anderson. Recuerden este nombre porque, además de haberse hecho un hueco en la larga historia de las matanzas estadounidenses, esta mujer acaba de inaugurar una tradición que, creo yo, va ser amplia y fructífera. Esa mujer de ahí arriba ha sido condenada por los medios de comunicación, lo será pronto por un juez y seguramente terminará sus días frita en la silla eléctrica. Consecuencias normales cuando una se presenta armada en la reunión de departamento y se lia a tiros con sus colegas. Sin embargo, todos estamos equivocados. Esa mujer es una heroína visionaria. Puede que algo tarada, pero eso en todo caso le añade heroicidad, en vez de restársela. Antes de que empiecen a considerarme la nueva Amy Bishop española -en su blog profirió amenazas diversas y admiración hacia asesinos psicópatas, dirán los periódicos algún día- déjenme explicarme. Mis andanzas por el mundo académico me han llevado a la conclusión (y no sólo a mí) que, teniendo en cuenta el grado de alienación al que la universidad puede llegar a someter a un investigador, lo más extraño es, de hecho, que haya tan pocas matanzas como la performada por la Bishop. Tomemos el caso de esta buena señora. Imagínense que ustedes han pasado los últimos veinte años de su vida formándose e investigando para llegar a ser los mejores en su campo. Privaciones, becas míseras, sueldos más míseros, aguante de imbéciles para lograr una publicación, un congreso, otro dato en el currículum, vacaciones escasas. Sin embargo, su intento no ha sido en vano: se ha doctorado en Harvard, la comunidad científica la respeta y se ha convertido en una reputada neuróloga con una amplia trayectoria. Claro, se lo merece. Ahora resulta que, por motivos X, usted debe obtener una plaza de titular en una universidad casposa de Alabama. Recuerde, usted estudió en Harvard, estamos hablando de Alabama. De repente, le comunican que, por oscuros motivos poco académicos -pues es imposible que se deba a motivos de currículum, insisto en lo de "Alabama"- le comunican que no le van a renovar la plaza. Cualquiera de nosotros pensaría en agarrar una escopeta (o sus variantes en forma de motosierra, lanzallamas o granada de mano) y liarse a tiros con esa panda de mediocres que ocupan los despachos adyacentes. Yo misma llevo meses pensando en irrumpir en el AGAUR cargada de dinamita, mientras que las fantasías motosierriles de mi Guía Espiritual son ya un clásico en el imaginario colectivo. La única diferencia con Amy Bishop es que ella sí lo hizo, apuntando concienzudamente a las cabezas de sus ya ex compañeros de despacho con un revólver de 9 mm. 

    Sí, queridos, Amy Bishop me fascina tanto como los criminales, locos y degenerados del XIX. Y su envidiable acción no deja de ser una muestra de que las teorías lombrosianas sobre el medio están más en boga que nunca: el mundo académico crea alienación, criminalidad y psicopatías de toda clase. La pregunta que me hago es ¿cuánto tardará en aparecer nuestro psicópata patrio? Porque, no lo duden, la Bishop ha instaurado una tradición que no ha hecho más que empezar: becarios sin beca, doctorandos parias, doctores en paro... dejad las lamentaciones, el alcoholismo, los trabajos de mierda y la diplomacio a un lado. Agarrad lo primero que tengáis a mano y dadle sentido a vuestra existencia. Más tiros. Menos burocracia.
    ]]>
    urn:uuid:62348 2010-03-03T16:09:16+01:00
    <![CDATA[Guifré: EN PROCÉS DE CANVI]]> ]]> urn:uuid:62317 2010-03-02T15:20:03+01:00 <![CDATA[La Fornícula: · màquina d'scriur]]> urn:uuid:62287 2010-03-01T18:12:39+01:00 <![CDATA[Can Xaviet: Fede: Piratilla, piratilla....]]> L'emissora que tenia en Fede (esRadio) ha deixat d'emetre a Barcelona i Tarragona, les dos únics municipis on tenia freqüència a Catalunya des del mes d'Octubre. El motiu és que l'han declarada il·legal, ja què l'emissora s'emetia sense les llicències necessàries i això comportava que interferències amb Catalunya Ràdio en alguns municipis. Una mica idiotes sí que han estat tota aquesta tropa... Com no hi ha emisores rares i que només escolta la tieta del locutor, han anat a interferir amb l'emissora pública (deixeu que rigui una estona)
    En fi, una altra brometa que li tocarà pagar a l'amic Fede, en aquest cas una petita sanció que oscil·la entre els 60.000? i el milió d'?uros.

    Els seus seguidors ens avorrirem pel matí abans d'entrar a la feina... Quina putada!!]]>
    urn:uuid:62288 2010-03-01T17:44:27+01:00
    <![CDATA[A l'aguait! Indrets, paisatge, racons, patrimoni...: Apunts i brevetats d?anades, estades i tornades a era Val d?Aran (III)]]> III. Novembre de 2007

    La Terreta

    Altra vegada fent camí cap a era Val d’Aran, ara remuntant la vall de la Noguera Ribagorçana. A l’arribar al Pont de l’Orrit, a prop d’Areny de Noguera i poc abans del congost d’Escales, una cruïlla de camins obre la possibilitat de pujar a treure el nas a la Terreta, altrament coneguda actualment amb el sobrenom turístic de la Vall dels Voltors, per la gran quantitat que hi nien i hi fan estada encauats a les esquerpes parets de Sant Gervàs, cingles d’Arrevangelis i les serres de Gurp i de Castellet. Aquest espectacle geològic, forma un recollit i tranquil amfiteatre on s’hi acomoden el seguit de llogarrets aquí i allà dels inclinats solcs que conformen la Terreta .

    L’atzar a l’hora d’escollir la ruta em duu a l’encarenat poble de Sapeira, de vistes discretes però interessants. El poble és tot ell un mirador encarat cap als cingles propers, situació perfecte per poder-hi badar tot intentant descobrir els nius i el majestàtic volt dels voltors, el comú i el negre, de l’aufrany i del trencalòs, tots ells en un sol espai, circumstància no gens fàcil pels temps que corren. La tasca portada a terme darrerament per tal d’estabilitzar i introduir aquestes espècies, han propiciat la possibilitat, segurament remota encara, de poder albirar aquestes quatre espècies esmentades convivint en el mateix territori. I sembla ser que aquí s’han conjugat els elements naturals i la intervenció humana perquè se’n doni l’ocasió.



    Des de Sapeira, algunes de les parets on hi viuen els voltors (Núria Pont i Gómez)

    Un passeig per la pinya de cases que conformen Sapeira ens ofereix racons força descansats. Un d’ells és especialment atraient: un safareig, una figuera i, com no, uns pedrissos, que se’ns ofereixen entregats per seure-hi a ser feliç. Altiva, dalt del turonet, l’església dedicada a Santa Maria, d’origen romànic encara que posteriorment modificada. Els arcs de la portalada són ben dignes, així com el teló de fons de la serra de Sant Gervàs que l’emplaçament ens ofereix.


    L'encarenat poble de Sapeira en un dia de cel enlluernador (Núria Pont i Gómez)

    De sobte el capvespre ho abriga tot: vermells i taronges taquen les parets que envolten limitant el paisatge que es pot anar apamant si la tafaneria ens fa anar cap a Aulàs, Castellet, Espluga la Serra i la Torre de Tamúrcia. Deixo la Terreta amb els seus secs i captivadors paisatges infiltrats a la retina. Per perdre-s’hi i que no t’hi trobi ningú.

    Vilamòs

    Pujar a Vilamòs, ja en plena Val d’Aran, vol dir, sobretot, dues coses: poder visitar-ne Çò de Joanchiquet, de l’Ecomusèu dera Val d’Aran, i poder-ne contemplar des d’allà dalt estant segurament les millors panoràmiques d’era Artiga de Lin, Montcorbison, Tuc dera Entecada i les poderoses crestes de la Maladeta amb l’Aneto com a punt culminant. A més, Vilamòs és, diuen, un dels pobles aranesos que millor ha conservat la seva fesomia arquitectònica i urbanística d’antany. Si el dia és més aviat plàcid i assolellat, com ha estat el cas, la visita pot esdevenir fàcilment en una excursió per la rodalia fins a poder visualitzar-ne el conjunt amb prou perspectiva. Aleshores, el moment us farà, gairebé segur, forat en el sac dels bons moments viscuts al llarg i ample del territori.

    Era Artiga de Lin des de Vilamòs (Núria Pont i Gómez)

    La visita a Çò de Joanchiquet, situada al carrèr Major de Vilamòs, ens permet veure la realitat benestant de les estances de la casa i els annexes segons l’organització social i familiar aranesa del segle XVIII. L’espai, doncs, és un clar exemple dels antics auviatges aranesos, un conjunt d’edificis (casa, bordes i colomar) ubicats al voltant d’un terreny tancat que en conformava a la vegada el corral i l’hort. Sens dubte, una preciosa troballa. Qui, com en el meu cas, la visita a la casa l’hi obri el sa neguit de la curiositat i en vulgui eixamplar els horitzons del coneixement, farà bé de fer-ho amb la lectura del llibre La casa aranesa. Antropologia de l’arquitectura a la Val d’Aran, de Xavier Roigé, Ferran Estrada i Oriol Beltran i editat per Garsineu Edicions de Tremp, certament un material més que suficient per a aquest propòsit.

    Musèu dera Val d’Aran

    Una ullada al Musèu dera Val d’Aran, situat al bell mig de Vielha a l’edifici de la Tor deth generau Martinhon, una casa senyorial del segle XVII, ajuda a posar-se en l’òrbita del context per poder millor entendre els viaranys de la societat aranesa des de temps remots, tot i que, sigui dit de passada, l’entenc com a molt millorable des d’un punt de vista pedagògic i expositiu. Sorprèn com des de ben enllà en el temps la societat aranesa s’articulava políticament amb l’acord generalitzat en base al màxim bé comú. Això s’esdevenia a través d’un peculiar sistema de representació successiva començant per la família, representada al Conselh dera Vila, encarregat de l’organització dels béns comunals, passant pels Conselhs de Terçons, és a dir, l’agrupació de pobles, fins al Conselh Generau, la forma de govern més àmplia, constituïda pels respectius conselhèrs de cada terçon. Sens dubte, un assaig de democràcia força reeixit, encara que amb les seves mancances i particularitats, destinat sobretot a la gestió dels boscos, les aigües i les pastures, bàsicament els principals elements del territori que han possibilitat l’evolució socioeconòmica de la vall fins a l’arribada de l’activitat turística. En aquest sentit, algunes veus parlen de la Val d’Aran històrica com “d’una petita república entre dos reialmes”, idiosincràsia possible gràcies al manteniment dels seus privilegis polítics, com l’anomenat era Querimònia, la base legal de més anomenada, vigent des del segle XIV, confirmada pel rei Jaume II, fins ben bé a les darreries del segle XIX, superant fins i tot el fatídic Decret de Nova Planta. No obstant, les vicissituds de la història van fer que era Val d’Aran hagués de finalment baixar el cap. La nova estructura territorial espanyola en base a les províncies, a partir dels anys trenta del segle XIX, va provocar que el Conselh Generau se n’anés en orris. Tot i que actualment el reconeixement dels drets polítics i lingüístics de la vall han tornat amb més o menys encert (encara queda molt per fer), l’evolució socioeconòmica, greument influenciada per la cobdícia i el progrés mal entès (res d’exclusiu ni que no sigui generalitzable a moltes altres realitats), n’ha malmès, en part, algunes virtuts. Però, ja se sap, qui estima de veritat no hi pot fer més, ja que, ben vist, part qualificada dels qui obren cada dia la casa a la vall, continuen ferms amb la vivència de les seves particularitats socials, culturals i polítiques.

    Dalt la torre de la Baronia de Sant Oïsme

    Baixant d’era Val d’Aran, passat el sempre impressionant congost de Terradets i ja a la Noguera, em motiva fer una parada a la Baronia de Sant Oïsme. Una estirada de cames em porta fins al minúscul conjunt de pintoresques cases presidides per la ben restaurada torre.

    La verticalitat de la torre de la Baronia de Sant Oïsme (Núria Pont i Gómez)

    Des de dalt d’aquesta, la visió de l’esglesiola romànica de Sant Bartomeu, just als seus peus, és ben insòlita. Sí que sembla ben bé de joguina o com de dibuix infantil, tal i com suggereix Vidal Vidal al tercer volum de la saga literària de les Rutes de Ponent, el de La porta del Cel. Això sí, els Montsecs, el d’Ares i el de Rúbies, fan notar a bastament la seva presència, ara que prenen el sol ponent, abruptament separats pels segles dels segles pel tall precís del congost. Des d’aquí dalt estant, i com que el sol ja ganduleja, l’aire comença a vestir-se de freda nit.

    L'abrupte Montsec des de la torre de la Baronia de Sant Oïsme (Núria Pont i Gómez)

    ]]>
    urn:uuid:62282 2010-03-01T13:51:00+01:00
    <![CDATA[A les 10 a casa: CAMÍ MOLINER 2010]]> Bones biciades,

    El missatge que vareu rebre ahir era provisional. En les condicions en les que hem trobava és el màxim que vaig arribar a poder escriure. Vaig ser incapaç de poder estudiar i a les 21 estava al sofà clapant, tot i havent fet una bacaina després d'arribar.

    Abans del tret de sortida, ens varem trobar amb la visita sorpresa de l'Alex C i el Joan P tots dos en fase bastant avançada de recuperació.

    Al final va sortir tot com estava previst. Tots varem arribar sans i estalvi, això sí, rebentats per la duresa del recorregut. La ruta molt maca, amb trams de corriols molt xulos. L'únic valent de la colla que va fer tota la volta va ser el Jose, collons neeeeeng que fot que estàs!! (per cert, està bé doncs em va trucar que ja havia arribat i no trobava a ningú, ja li vaig explicar que haviem marxat). La resta ens varem estalviar la cirereta del pastís que, segons em van comentar el Jose i el Laurie, era bastant dur. Com va comentar en Xavi, com que l`últim bucle ja ens el coneixiem doncs no calia fer-lo, es a dir, que poder la podiem haver fet però per què? si ja ens ho coneixiem (que mentider que soc, jo ja no m'aguantava els pets, el Joan ja feia estona). Per mi, la "guindilla" va ser la trialera que porta a la baixada de Can Candi. Feia temps que no arribava a 178 ppm (pulsacions per minut pels totxos). De kilòmetres me'n varen sortir aprox. 56 (promig de tots els instruments que porto), sortint i arribant des de Terrassa. La companyia, no se que dir, vaig anar quasi tota l'estona sol, encara que als avituallaments i després a la botifarrada la varem petar, bé els que podien parlar es clar. El logo va fer impacte, hi va haver molts comentaris al respecte, és el que té sortir dels primers i que et vagi passant tothom. Em va sobtar molt la quantitat de noies que hi van participar. De regals, una semarreta ben parida i un xusco que va caure per sopar. Us deixo algunes dades i el IBP de la sortida:

    Kilòmetres: 57 (42 de camí moliner)
    Velocitat promig en moviment: 11,6 Km/h
    Velocitat promig total: 8,2 Km/h
    Velocitat màxima: 59,5 Km/h
    IBP: 139 (St.Sebas va sortir 89)
    Desnivell acumulat: uns 1700 m (des de Terrassa)



    abans de sortir


    dinant al arribar

    Fins la propera,
    Pep
    ]]>
    urn:uuid:62267 2010-03-01T11:54:22+01:00
    <![CDATA[Veu Pròpia Terrassa: Visita guiada al Castell Cartoixa de Vallparadís]]>
    L’Associació Veu Pròpia organitza una visita guiada al castell-cartoixa de Vallparadís de Terrassa. És un edifici original del segle XII que es va convertir en cartoixa els segles XIV-XV.

    També s’informarà del jaciment prehistòric del torrent de Vallparadís, on s’han trobat restes fòssils i utensilis humans de fa un milió d’anys.

    Dia i hora: dissabte 6 de març a les 11 h.

    Lloc: Davant del castell, Terrassa. S'hi accedeix pel parc de Vallparadís i pel carrer Salmerón.

    Preu: 2 euros . Pagament al compte de caixaterrassa nº 2074-017291-3222725680. Data límit de pagament: dia 4 de març.]]>
    urn:uuid:62260 2010-03-01T10:17:19+01:00
    <![CDATA[Bloc del CEM, Centre d'Educació Musical de Terrassa: ]]>  
    Posted by Picasa
    ]]>
    urn:uuid:62247 2010-02-28T22:25:30+01:00
    <![CDATA[Terrassa-O-Culta: Amics de les Arts, en campanya...]]>
    Llegeix i difon la reivindicació de l'entitat:




    80 anys aquí... i volem seguir així!!!!















    Clica la imatge per ampliar-la i llegir el text

    ...
    ]]>
    urn:uuid:62228 2010-02-28T20:15:18+01:00
    <![CDATA[Viu i llegeix: El color de la ciència. Fernando Krahn ? David Jou.]]> ]]> urn:uuid:62239 2010-02-28T17:05:39+01:00 <![CDATA[El bloc d'un forestal: Condol als Bombers de Barcelona]]> Des d'aquest blog vull expressar el meu condol als familiars, companys i amics, del bomber de Barcelona, Jose Garrido Gámez, mort en acte de servei en el rescat d'un nen que havia quedat malferit dins una Estació Transformadora de Barcelona.
    Així vull desitjar una ràpida i favorable recuperació a l'infant i al sergent dels Bombers de Barcelona que encara continuen ingressats i que també van patir ferides en el mateix rescat.
    ]]>
    urn:uuid:62226 2010-02-28T13:07:22+01:00
    <![CDATA[La cuna de Laia: Inactiu]]> Perdó per la inactivitat, però degut a la meva situació personal (estic de mudances, tant mentals com físiques) encara no em veig en cor de escriure regularment. Quan arribi a la estabilitat, com a mínim de domicili, tornaré a la lluita amb més ganes inclús.

    Per cert... ahir vaig posar-me la faixa de casteller per primer cop. Quina canya.

    Salut i força.

    ]]>
    urn:uuid:62222 2010-02-27T23:28:13+01:00
    <![CDATA[No mires a los ojos de la gente: IN-INDÀ-INDAPANDENSIÀ!!]]> urn:uuid:62215 2010-02-27T21:15:28+01:00 <![CDATA[El blog de Keltia: IRLANDA: Las regiones del turismo fluvial 2]]> urn:uuid:62183 2010-02-26T18:21:00+01:00 <![CDATA[De tot una mica: video]]> <object width="500" height="405"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/TuuQuiyv10Y&hl=es_ES&fs=1&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/TuuQuiyv10Y&hl=es_ES&fs=1&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="500" height="405"></embed></object>]]> urn:uuid:62139 2010-02-25T19:46:43+01:00 <![CDATA[Covo milers de mosquits: Sacrificis petits (1 i 2)]]>


    ]]>
    urn:uuid:62087 2010-02-23T23:53:01+01:00
    <![CDATA[Bloc fotográfico y algo más: Fotos de estudio con modelo]]> urn:uuid:62060 2010-02-23T18:01:00+01:00 <![CDATA[Blíndice: Microsoft y Amazon firman un acuerdo para compartir patentes]]>
    Noticias Relacionadas: ]]>
    urn:uuid:62067 2010-02-23T16:30:15+01:00
    <![CDATA[El Weblog d'en Miquel: Pel Mal Pas i la canal del Mal Pas a La Mola]]> ]]> urn:uuid:61955 2010-02-21T20:21:21+01:00 <![CDATA[Sergio Sandoval: El Laberinto del Fauno]]> El mundo Mágico
            
    Ya para finalizar con lo referente a los diseños del Laberinto del Fauno, os voy a subir de nuevo algunos de los dibujos que colgué cuando cree este blog. Los antiguos estan a poca resolución y creo que como punto y final a esta sección, estaría bien que los pudierais ver con mayor calidad.
    La curiosidad de esta ilustración, es la representación de la cámara en un tavelling lateral hacia la derecha. La imagen se tornaria oscura a medida que llegase a la montaña, que esta en primer termino y asi cambiar de plano para enfocar el ascenso de Ofelia hacia la superficie o mundo real.
    Es un tanto monstruoso,  son 5 A4 montados. Os lo cuelgo entero y por secciones, ya que el completo es demasiado grande para el Blogger... eso, o no se como hacerlo, jejeje! Aqui os lo dejo!
                                               
                                                                                       
               
            

    ]]>
    urn:uuid:61928 2010-02-21T00:15:55+01:00
    <![CDATA[Gemma Casanovas: Pàgines web per distreure?s]]> ]]> urn:uuid:61919 2010-02-20T18:45:25+01:00 <![CDATA[Juguem a cuinetes: PASTÍS DE BOLQUERS]]> El cullerot Festuc i La Cuina en Bolquers) i em va semblar una molt bona idea per regalar quan neix un petitó o petitona... de bolquers sempre se'n necessiten... i molts!
    L'Anna i l'Alfred han estat pares d'un nen preciós, l'Alexis, i per donar-li la benvinguda hem preparat amb en Martí aquest pastís tan especial.

    ]]>
    urn:uuid:61902 2010-02-20T15:56:39+01:00
    <![CDATA[Creciendo en Cristo: El avivamiento de la Calle Azusa: ¿qué pasó con su herencia?]]>
    Por la mayor parte me estoy apoyando en el libro "Azusa Street" por Frank Bartleman, uno de los pioneros de aquel avivamiento (al lado de William Seymour quien era el pionero principal). Bartleman describe en este libro sus experiencias de primera mano, acerca del avivamiento, sus antecedentes y sus resultados.

    Al buscar este libro, ya me llevé la primera sorpresa. El libro de Bartleman (escrito en 1925) fue reeditado en español por la Editorial Peniel en 2006, con ocasión del centenario del avivamiento, festejado por los pentecostales alrededor del mundo entero. Pero cuando pedí este libro en una librería cristiana en 2008, no sabían nada acerca de este libro, y al parecer ni siquiera sabían a qué se refiere "Calle Azusa". Ahora quizás puedo disculparlos con el hecho de que la librería en sí no es pentecostal. Pero es la librería cristiana más grande de la ciudad y es frecuentada por muchos pastores y líderes pentecostales, puesto que no hay ninguna librería específicamente "pentecostal" aquí. Entonces me extraña que en todo este tiempo ninguno de ellos haya pedido este libro. ¿Viven los pentecostales desconectados de su historia?

    La esencia de un avivamiento
    LEER MAS...]]>
    urn:uuid:61888 2010-02-19T22:46:30+01:00
    <![CDATA[LaTENTEteca: Hegemonía: Flota Escorpión]]> Plinman y Gyps Fulvus nos vuelven a maravillar con un vídeo de su último proyecto: Hegemonía. La idea tras Hegemonía es crear un universo de ciencia ficción donde los aficionados a tente, a través de las herramientas de TENTE 3D desarrolladas por miembros de la comunidad, puedan crear naves de diferentes facciones galácticas, las cuales compitan por el dominio de este universo de ficción. En este vídeo, podemos ver una facción de su creación, la Flota Escorpión de la Alianza Terran, en todo su esplendor. Os dejamos con el vídeo, que es una delicia a todos los niveles: modelos, animación y ambientación.

     

     

    ¡Felicidades a sus creadores y al resto de TENTEros, animaos a crear una nueva facción para luchar por la Hegemonía!

    ]]>
    urn:uuid:61885 2010-02-19T18:53:58+01:00
    <![CDATA[Club Patinatge Artí­stic Ciutat de Terrassa: Carnaval 2010...patinando!!!!]]> Llegaron los Carnavales y mirad quien vino a vernos......Pipi Calzaslargas!!!!!!!
    La princesa Judit estaba guapísima!
    La maga Berta estaba de lo más elegante!
    La gatita Ainoa....miaaaauuuuuuuu...
    La duende Miriam.
    Punky Brewster, ay no, si es Andrea!
    Ohhhhh....si es la Minnie Dafne!
    La pirata Miriam.
    La hada Noemi.
    Ainoa y Miriam
    Miriam y Andrea
    Sabeis donde compró Berta esta máscara tan bonita???? En un sex shop!!!!! jajajjajajaa....
    Que guapa está Minnie!
    Que graciosas...
    Y en la pista de Can Palet.... la enfermera Noemi.
    La enfermera Aida.
    La princesa Naiara.
    El torito Natalia, que graciosa!




    Aida, Noemi y Marta
    La gatita Xenia, la muñeca Andrea y el pirata Judith.
    Las princesas Naiara y Emma y el toro Natalia.
    La gata Sonia y Michael Jackson....ay no, que es Adrián!
    Feliz Carnaval 2010!
    ]]>
    urn:uuid:61859 2010-02-19T11:43:30+01:00
    <![CDATA[Mi nueva vida: PÈSOLS SALTAXATS AMB GAMBES]]> Es un plat molt fàcil de fer, i està molt bo, jo me'l faig quan tinc que fer la dieta.

    Ingredients:
    Pèsols uns 200 gr. per persona.
    Gambes
    Ceba
    Oli i sal

    Preparació:
    Bullir els pèsols
    Es posa la ceba amb una paella que es vagui pochant, si afegixen les gambes i quan estiguin cuites si posen els pèsols ja bullits, donar-li unes quantes voltes perquè es barregi tot.
    ]]>
    urn:uuid:61830 2010-02-18T22:12:56+01:00
    <![CDATA[Cyberian blog: La NASA empieza a hacer las cosas bien]]> 5 de Febrero de 2010 ·

    En Microsiervos han publicado una explicación sobre los nuevos planes de la NASA y la cancelación del cohete Ares.

    Lo primero que llama la atención es que el presupuesto de la NASA no solo no se recorta, sino que se aumenta. Si el Ares, el proyecto estrella, se ha cancelado, ¿En que se gastará ese dinero extra? Entre otros, en estos dos conceptos:

    • Desarrollo de demostradores tecnológicos: En los próximos 5 años la NASA gastará 7.800 millones de dólares en desarrollar tecnologías que faciliten y abaraten el vuelo espacial, como el ensamblaje y reposataje de naves en el espacio.
    • Desarrollo de una nueva generación de lanzadores: La NASA gastará 3.100 millones de dólares en desarrollar nuevos tipos de motores, combustibles y tecnologías para abaratar y mejorar el lanzamiento de cargas pesadas al espacio.

    Resumido en pocas palabras, el nuevo plan de la NASA busca desarrollar un programa espacial de verdad, no conseguir titulares en la prensa.

    Una de las preguntas clásicas es, ¿Por qué no hemos vuelto a la Luna? Simplemente, porque el proyecto Apolo era un castillo de fuegos artificiales, una improvisación montada a toda prisa con tecnología que se aguantaba con alfileres.

    Cuando Kennedy lanzó el reto para llegar a la Luna, el objetivo de la NASA era únicamente ese, conseguir poner un hombre en la Luna; en ningún momento se pensó en crear la tecnología y la infraestructura necesaria para simplificar los viajes espaciales y convertirlos en algo rutinario; el resultado es que, en 1970, enviar un hombre al espacio seguía siendo tan complejo y arriesgado como en 1960, de manera que, en el momento en que a la NASA le recortaron el presupuesto, todo el proyecto se vino abajo como un castillo de naipes.

    Sin embargo, ahora la NASA va a hacer las cosas como deben hacerse; en primer lugar, desarrollar y poner a punto las tecnologías necesarias para ir y volver de la Luna a un coste razonable, y en segundo lugar, los viajes tripulados.

    Esto significa que, cuando la NASA vuelva a la Luna será para quedarse. El futuro vuelo lunar será un proyecto sólido, con tecnología válida y con capacidad de perdurar en el tiempo aunque se recorte el presupuesto.

    ]]>
    urn:uuid:61764 2010-02-17T17:01:21+01:00
    <![CDATA[Bucsessions Blog: EL BANC DE PROVES PASSA A LA SALA CROSSROADS!!!]]> ]]> urn:uuid:61675 2010-02-16T13:38:08+01:00 <![CDATA[Marc Carles Carmona: Mil i una cares!]]>

    És el primer cop que em disfresso i ... ho he aprofitat!!! / ¡Es la primera vez que me disfrazo y lo he aprovechado al máximo!


    1er. A l'escola ens van demanar anar-hi un dia amb davantal (que em va cosir l'àvia Maribel i que després jo vaig pintar amb el papa) i un altre dia amb corbata: jo em vaig posar ben "guapuuu" amb una corbata dissenyada per la mama i amb un ram de mimosa per complementar el meu posat elegant!

    1ero. En el cole nos pidieron ir un dia con un delantal (que me cosió la yaya Maribel y que yo pinté con papá) y otro día con corbata: me puse "guapuuu" con una corbata diseñada por la mami complementada con un buen ramo de mimosa!








    2on. El dia de carnestoltes ens vam convertir en tot un niu d'abelles a l'escola! No us perdeu les aletes que vaig guixar jo mateix i les mega-antenes que em va construir el papa!

    2o. ¡El día de carnaval nos convertimos en un nido de abejas en la escuela! ¡No os perdais las alitas que dibuje yo mismo y las mega-antenas que me construyó papá!








    3er. I ja a casa vaig gaudir com un petit dimoni amb aquesta disfressa heredada del tiet Xuri!

    3ero. ¡Y ya en casa disfruté como un diablillo con este disfraz heredado del tio Uri!




    ]]>
    urn:uuid:61651 2010-02-16T10:41:26+01:00
    <![CDATA[La Carrau: AMB EL COR A LA MÀ!!!]]> Amics, us fem partíceps que els de La Carrau acabem de publicar 5 nous temes en forma d'ED anomenat "COR"!!!

    I que a partir d'ara mateix podeu descarregar-vos-el des d'aquest link:

    http://www.lacarrau.cat/principal/principal.php?accio=flashactiucor

    ... gaudiu-ne, si us plau!!!


    ]]>
    urn:uuid:61616 2010-02-15T16:22:22+01:00
    <![CDATA[Manteniment EDAR Terrassa: Coloms Supervivents]]>
    Després del accident del mes passat quan van Caure 78 Coloms a un reactor de la nostra depuradora mentres feien una competició, miraculosament dues han sobreviscut i han sortit el dia del carnaval. ]]>
    urn:uuid:61613 2010-02-15T16:01:37+01:00
    <![CDATA[Montañas de sensaciones...: Amunt, sempre amunt...]]>
    No hi ha paraules que puguin descriure el que és perdre algú que has estimat amb bogeria. Només un buit que oprimeix el cor i que et desmunta.

    Aquest dimarts vas fer la teva última traça, fonda i penetrant. Un dia emboirat i fred, en què la natura va voler-te al seu costat per sempre. Aquest dimarts vas dir-nos adéu de la manera que t'hagués agradat: a les teves muntanyes.

    Has estat una de les persones més importants de la meva vida... Durant tres anys les vam passar de tots colors... però també em vas omplir de somriures, vitalitat i passió per la muntanya. Per tot això i per fer-me ampliar horitzons te'n dono les gràcies.

    Pots estar segur que no t'oblidaré. Qui deixa emprempta mai mor del tot.
    Segueix amunt, sempre amunt...



    PD: Gràcies, Enric, per deixar-me participar en aquest petit homenatge.

    ]]>
    urn:uuid:61565 2010-02-14T16:49:29+01:00
    <![CDATA[Elliot.cat: Vegueries, vegueries]]> urn:uuid:61546 2010-02-14T13:53:04+01:00 <![CDATA[La casa de les boines: Col·lecció primavera Stetson]]>


    Us presentem la col·lecció de gorres i barrets de la casa Stetson per a la propera temporada de primavera i estiu.


    Ja les podeu trobar, com sempre, a La Casa de les Boines.


    ]]>
    urn:uuid:61533 2010-02-13T20:53:43+01:00
    <![CDATA[Nuestra leyenda personal: Luna Rodón]]> La Luna ens va deixar durant la matinada del 6 de febrer de 2010.

    Tot i no ser la nostra gossa va formar part de les nostres vides i, per això, vam voler aturar-nos i dedicar-li uns instants plens de records i estimació... el resultat fou un vídeo que vam penjar fa una setmana al nostre compte de Youtube i del qual vam voler fer difusió... per veure'l en aquest bloc hauries de desconnectar el so del reproductor que dóna música al bloc que està a la columna de la dreta per la part de baix. Si llegeixes aquestes línies t'agrairem que també facis difusió del vídeo...




    Lunita, ja no hi ets físicament però t'hem estimat i et trobarem a faltar...
    Les teves cosines, les que són les nostres gosses, van arribar a la nostra casa també gràcies al teu record.
    Tu vas ensenyar a la nostra filla a portar un gos, tot i que de fet tu la portaves a ella.
    Tu vas mostrar-nos que les gossetes poden ser senyoretes, netes i educades, pacient amb tots i artista de demanar un tros de poma sense que poguéssim negar-nos...
    L'Elsa et va mimar molt, moltíssim... tenies, fins i tot, el teu petit sofà...
    Recordo la mama donant-te menjar, els nens jugant amb tu,
    et recordo mimant-te fins que t'agradava tant que et rascaves amb la poteta la carona...

    Què és el que fa que sigui tard, hagi plogut, hagi estat tot el dia trist i sol, el teu gos sempre et rebi amb un somriure i un moviment de cua... sempre...?

    En el mar nedant.. allà on siguis, Lunita, descansa en pau...

    ]]>
    urn:uuid:61511 2010-02-13T16:07:37+01:00
    <![CDATA[El bloc de Marc Serrano i ÒSSUL.blogspot.com: A les caixes catalanes, ens Unnim per ser més forts]]> ]]> urn:uuid:61510 2010-02-13T10:59:42+01:00 <![CDATA[Parufito: Com desactivar el Buzz]]> urn:uuid:61411 2010-02-11T10:37:10+01:00 <![CDATA[Pensar...: Carl Sagan]]> "La extinción es la regla. La supervivencia es la excepción."

    La diversidad de la ciencia - Carl Sagan]]>
    urn:uuid:61330 2010-02-10T09:47:38+01:00
    <![CDATA[Nocturama Fotoblog: Parque Sempione. Milán.]]> urn:uuid:61312 2010-02-10T01:39:01+01:00 <![CDATA[Cesc Poch i Ros: Vic per la convivència. Seny, si us plau.]]>

    Amb una mica de retard, penjo l'editorial del número 21 de la Revista Mà, dedicada al tema de l'empadronament a Vic. Estic especialment content del títular de la portada "Seny, si us plau", i he intentat donar una visió vigatana i amb argument poc trepitjats aquests dies, cosa bastant difícil.


    El baròmetre municipal de Vic, enquestat uns dies abans de la polèmica sobre els criteris d’empadronament, situava la immigració en la preocupació número nou dels vigatans enquestats. Podem afirmar que a Vic, l’arribada, d’un 25% de persones nouvingudes d’origen estranger en els darrers anys no ha generat cap conflicte social greu. No hi ha conflicte, sinó situacions complicades que cal atendre, en la majoria d’espais de convivència: no n’hi ha conflicte a l’escola (i els EBE han ajudat a l’arribada de nois grans a mig curs), no n’hi ha a les empreses (l’atur pot generar pobresa però no hi ha conflicte de convivència als centres de treball), no n’hi ha en l’ús de l’espai públic, no hi ha conflicte en els serveis públics (més enllà de les demagògies, la pressió a l’estat del benestar, sobretot en la sanitat i les pensions, és més per l’envelliment de la població que per l’arribada de nouvinguts que la majoria són joves, forts i disposats a treballar). Hi pot haver situacions complicades en la convivència quotidiana a l’escala de veïns (amb pisos sobreocupats, amb hàbits de bon veïnatge poc assumits...). Si l’Ajuntament  de Vic volia atendre aquesta realitat, els problemes de l’escala, es va equivocar del tot: no empadronant els nouvinguts sense visat no s’aconsegueix que el problema desaparegui, no deixaran de viure 15 persones en un pis, sinó tot el contrari, encara hi haurà més desgavell. La proposta de l’Ajuntament –més enllà del debat entre la seva legalitat i el respecte als drets humans- no es corresponia en cap cas a un suposat objectiu racionalitzable per gestionar adequadament i política la diversitat i les problemàtiques de convivència.
    És erroni també pensar en una clara vinculació de la proposta de l’ajuntament vigatà en una causa/efecte electoral: la polarització a Vic -11% la CUP, 18% PxC i enfonsada dels partits més centrals- no té com a causa central a la immigració. És una lectura simplista i molt parcial.
    Ara bé, aquests 15 dies han canviat de forma transcendent el debat sobre la immigració al nostre país, a favor de postures reaccionàries. El mal ja està fet, i la imatge, no sols de Vic, sinó de Catalunya, i especialment del catalanisme ha quedat tocada. Fins ara ho havíem fet bé. El catalanisme com element integrador, i el país, la societat, les ciutats com espais d’acollida. Qui pogués tornar el rellotge enrere.

    ]]>
    urn:uuid:61268 2010-02-09T13:24:23+01:00
    <![CDATA[English Now: VALENTINE?S DAY 2010]]> Enjoy it Lyrics: AND I LOVE HER   I give her all my love, That’s all I do And if you saw my love, You’d love her too I love her She gives me [...]]]> urn:uuid:61258 2010-02-09T10:26:25+01:00 <![CDATA[Sucedidos: Sobre The best of Instructables, Volume I]]>
    Obviamente no estamos hablando de nada novedoso, la mítica enciclopedia de los jóvenes castores incluía una sección similar orientada a los niños ya por los 80. Ahora bien la red va un paso más allá, ahora no solo somos consumidores, sino creadores que compartimos nuestras “obras”.

    - Una funda de portátil para el macbookpro con un sobre de fedex
    - Una cartera hecha con los circuitos de un teclado de pc
    - ...

    DIY webs:

    - http://www.instructables.com/
    - http://www.makershed.com/
    - http://blog.bricogeek.com/
    - http://www.ifixit.com/


    Recopilación the DIY projects:
    ISBN: 978-0-596-51952-0
    O'Reilly]]>
    urn:uuid:61117 2010-02-06T18:21:00+01:00
    <![CDATA[Terrari: SMOG]]> El esmog o smog es un término derivado del inglés, en concreto de una contracción de smoke (humo) y fog (niebla) y es precisamente eso, una especie de neblina semejante al humo. Se trata de una forma de contaminación del aire, en la que los contaminantes permanecen en éste en las capas más bajas de la atmósfera.

    Cuando existe gran cantidad de contaminantes en el aire y se le une un período de altas presiones, el aire contaminado se estanca y genera este tipo de niebla, que nada tiene que ver con la niebla tradicional formada por partículas de agua en suspensión.


    Se puede distinguir el smog sulfuroso o el smog fotoquímico.


    El smog sulfuroso es también conocido como smog gris, reductor, industrial, o lluvia ácida. La combustión del carbón genera óxidos de azufre y estos, cuando reaccionan con el vapor de agua existente en la atmósfera, muy común en ciudades con nieblas habituales como Londres, forman ácido sulfúrico y convierte a la niebla en este smog cargado de contaminantes.


    En cuanto al smog fotoquímico, es aquel que se origina a raíz de la combinación de óxidos de nitrógeno y compuestos orgánicos volátiles (COV) que proceden principalmente de los escapes de vehículos, esta combinación reacciona con la radiación solar, que hace que estos catalicen y formen ozono y nitrato de peroxiacilo (PAN) creando esta niebla oscura o smog fotoquímico.

    El smog más común en las grandes ciudades es el smog fotoquímico, debido a que son zonas altamente pobladas, con altos niveles de contaminación, aunque es más probable que aparezca en aquellas ciudades con clima seco, cálido, soleado y con poco viento, como cuencas geográficas y lomas de montañas donde estos contaminantes tienen difícil su evacuación debido a la inversión térmica.


    El smog se refleja en la salud humana, crea problemas respiratorios, falta de aliento y tos. Causa irritaciones en mucosas y ojos y dificulta la capacidad del cuerpo humano para prevenir enfermedades mermando el sistema de defensa.

    Grandes urbes como Nueva York, Londres, Ciudad de México, Toronto, Santiago de Chile, Pekín o Hong Kong sufren estas condiciones de manera casi permanente.


    Sería interesante y necesario aplicar medidas para reducir esta cantidad de contaminantes en el aire, sobretodo, los procedentes de las emisiones de vehículos que utilizan combustibles fósiles, así, una reducción de los desplazamientos interurbanos, una apuesta por los transportes públicos y ampliaciones de zonas verdes y ajardinadas en grandes urbes puede ayudar y ser efectivo para combatir este tipo de polución.

    ]]>
    urn:uuid:61029 2010-02-04T20:04:44+01:00
    <![CDATA[El bloc de Pere Torres: L?ou i la gallina en versió organitzacional]]> Les picabaralles internes distreuen i impedeixen executar les estratègies i els plans de moltes organitzacions de tota mena. Aquesta, si més no, és la justificació que sol donar-se per a explicar el desgavell i la inoperància que mostren. És una afirmació tan generalment assumida que costa de contradir-la. De totes maneres, jo estic força persuadit que la cosa va al revés: és la incapacitat de definir i executar estratègies el que crea les condicions idònies perquè floreixin les dissensions i esdevingui un goig escenificar les discrepàncies.

    ]]>
    urn:uuid:60967 2010-02-03T20:07:59+01:00
    <![CDATA[AMPA CEIP Sant Llorenç del Munt: CARNESTOLTES]]>

    ]]>
    urn:uuid:60964 2010-02-03T15:52:58+01:00
    <![CDATA[La Maleta de Boston: -SOLOMILLOS DE TERNERA CON SALSA DE CHAMPIÑONES]]>
    Hoy una receta que he aprendido de mi madre. Este domingo fué nuestro segundo plato es facil de preparar y esta riquisima, yo lo suelo preparar lo que es la salsa el dia anterior y al dia siguiente acabo el plato casi en el momento de comerlo.
    En casa siempre se ha preparado con solomillo, pero tambien con otro tipo de corte de tenera que sea tierna también queda muy bien.
    Espero que os sirva y a lo que interesa que es la receta.
    Ingredientes:
    -6 solomillos de un grosor de 1’5 cm. de ternera
    -350 grs. de champiñones frescos
    -60 grs. cebolla (1 cebolla )
    -180 grs. tomates maduros (3 tomates)
    -35 grs. mantequilla
    -1 cuchara sopera de harina
    -1/2 litro de agua mineral
    -6 rebanadas de pan
    -Aceite y sal

    Preparación:
    -Limpiar los champiñones, cortar por la mitad o a cuartos si son muy grandes.
    -Darles un hervor, colar y reservar.
    -Picar la cebolla y rallar el tomate.
    -En una cazuela con un poco de aceite, preparar un sofrito, con la cebolla y el tomate.
    -Una vez el sofrito lo tenemos listo, añadir el agua, sazonar con la sal y dejar hirviendo unos 15 minutos.
    -Colar y reservar.
    -En un cazo derretir la mantequilla y dorar la harina, una vez dorada desliar con el jugo colado, se añaden los champiñones y se deja hervir a fuego lento unos 15 minutos sin dejar de remover (como si preparásemos una bechamel).
    -Preparar una sarten con abundante aceite.
    -Freir las rebanadas de pan (a ser posible del tamaño de los solomillos), colocar en una fuente o en el plato individual.
    -En el mismo aceite freir los solomillos una vez salpimentados, a fuego intenso como os guste la carne, a nosotros nos gusta al punto.
    -Disponer cada solomillo encima de las rebanadas de pan frito.
    -Una vez todos fritos se cubre con la salsa bien caliente.
    ]]>
    urn:uuid:60918 2010-02-02T22:09:29+01:00
    <![CDATA[Trencavèl: 253. Les vegueries són la torna]]>
    Si Ausàs volia justificar d'alguna manera la seva legislatura, necessitava com fos crear les vegueries. Així, sense haver resolt els problemes de Reus-Tarragona, de Manresa-Vic, del Penedès o de la Vall d'Aran, el projecte arrenca. En principi podríem dir "Bé, la qüestió és començar i els detalls ja els polirem". Un plantejament acceptable en força situacions, però que pot generar malestar al territori si les decisions acaben venint totes des de Barcelona.

    La qüestió, però, és que la torna ha estat recrear l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Un nou nivell administratiu que presenta un nivell de discussió pública invers al de les vegueries. Si amb les vegueries tothom hi té alguna cosa a dir, ja que tothom creu que hi pot guanyar o perdre en funció de la seva configuració final, l'anunci de la recreació de l'Àrea Metropolitana encara no genera reaccions, ja que és una decisió feta en clau estratègica des del PSC, que no fa ni fred ni calor a les parts baixes de la piràmide.

    L'oposició més forta a desfer les províncies ha vingut sempre des del PSC, que usaven la Diputació de Barcelona i els seus magnífics estipendis com a contrapoder a la Generalitat. Podríem pensar que ara que el PSC controla la Generalitat podrien pensar en deixar la Diputació, però la realitat és que el PSC no es nota còmode a la Generalitat i mai ha volgut perdre el salvavides de la Diputació. Ara, però apareix un nou factor en la lluita pel control del poder: el PSC podria perdre l'Ajuntament de Barcelona en les properes eleccions, i fins i tot perdre la Generalitat. Si a això hi sumem desfer la Diputació de Barcelona, la crisi seria total.

    Per això la recreació de l'Àrea Metropolitana és providencial: permet treure poder a l'Ajuntament de Barcelona i transferir-lo a una entitat que, per la seva composició, serà dominada pel PSC durant força anys. Un bon moviment estratègic realitzat gràcies a la manca d'oposició d'ERC.

    I, em direu, és que els municipis de prop de Barcelona no necessiten mancomunar els seus serveis i les seves despeses? És clar que sí, respondrem. Per això hi ha les comarques (el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès, el Maresme) i per això hi ha les vegueries (la Vegueria de Barcelona). Per què el PSC no usa les administracions ja existents i futures (comarques i vegueries) per a oferir els seus serveis? Per dos motius: no hi creu i té por de no controlar-les.]]>
    urn:uuid:60881 2010-02-02T15:12:37+01:00
    <![CDATA[Estol de llops: OBJECTIUS NOUS]]> urn:uuid:60758 2010-01-31T21:33:21+01:00 <![CDATA[Un instant bonic: Pintura marinera]]> Pintura marinera ]]> urn:uuid:60741 2010-01-31T06:00:00+01:00 <![CDATA[Un món fal·laç: Consell Municipal de la Joventut de Terrassa]]> Per tal de centrar el tema crec que és útil recordar d’on venim: A Terrassa existeix un Consell Local de la Joventut fundat de comú acord per la majoria d’entitats terrassenques que uns quants han segrestat per al seu gaudi particular tot expulsant-ne els membres que no pensaven com ells bé de manera formal bé deixant-los de convocar ni enviar les actes de les reunions. D’aquesta manera fa anys que el Consell de la Joventut de Terrassa ha perdut tota representativitat i legitimitat per a pronunciar-se en nom de tots.

    Per tal de superar aquesta etapa de segrest i sectarització del consell ahir al vespre s’aprovà al Ple Municipal el reglament que haurà de regir el Consell Municipal de la Joventut de Terrassa amb el vot favorable de totes les forces polítiques a excepció d’ERC. En les darreres setmanes (fins i tot mesos) les diverses forces polítiques i entitats hem anat parlant d’aquest tema, però el debat ha estat viciat d’inici.

    En primer lloc per un procés de creació inadequat que s’anuncià el mes de setembre en una entrevista que el regidor de joventut concedí al Diari de Terrassa i que continuà el mes de novembre en una convocatòria del teixit associatiu juvenil de Terrassa en la qual es presentà per primera vegada una proposta de reglament. D’aquesta reunió se n’autoexclogueren les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya tal com anunciaren en roda de premsa el dia abans per disconformitat amb el model que s’anava a presentar i que, recordem-ho, la resta d’entitats encara desconeixiem.

    Si bé des de la Joventut Nacionalista de Catalunya compartim la disconformitat, ja que la proposta inicial distava molt de l’automia que seria desitjable d’un Consell de Joventut homologable pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, vam optar per treballar seriosament, no fer declaracions de cap tipus i introduir esmenes al text en la seva tramitació per tal d’acostar el model de la regidoria al que defensa la nostra organització.

    D’aquesta manera vam arribar a un acord que permeté incloure una disposició addicional recollint que el CMJ sigui un organisme provisional que es reconvertirà en un Consell de Joves autònom i jurídicament independent en el moment en que el plenari del consell així ho sol·liciti alhora que suprimírem la capacitat de l’Ajuntament per modificar unilateralment aquest reglament.

    Des de la JNC creiem que atenent al llarg període en què les entitats juvenils de Terrassa no han tingut un espai comú de relacions el CMJ que s’acaba d’aprovar pot ser un bon punt de partida per revitalitzar l’associacionisme juvenil i que amb les esmenes introduides i el treball de pedagogia per a explicar el model nacional a la resta d’entitats de la ciutat Terrassa pot recuperar una entitat de prestigi que sigui punt de trobada. Per aquest motiu vam creure oportú donar suport a la creació d’aquest consell i en participarem activament per tal que esdevingui, finalment, un espai participatiu, creatiu, transparent i deliberatiu, jurídicament independent, per tota la joventut terrassenca.

    Finalment creiem que és de justícia reconèixer la voluntat de suma que han mostrat totes les parts implicades en aquest procés i celebrem que finalment les JERC, tot i la seva oposició en la votació final, hagin decidit retornar al consell per defensar des d’allà un model que, com ja hem esmentat, compartim.

    ]]>
    urn:uuid:60680 2010-01-29T17:41:38+01:00
    <![CDATA[Idas de castaña del rul: Ya somos más de tres]]>
    Como podéis ver, pese a ser tan joven es un auténtico melómano, disfruta mucho escuchando a SA

     
    Aprovecho también para poner una foto de Ismael, que lucha por seguir teniendo el protagonismo del que gozaba antes del nacimiento de su hermano.
    Por cierto, ayer sufrió un cambio profundo en su estética que ya os enseñaré (pero eso será en otro episodio).

    ]]>
    urn:uuid:60682 2010-01-29T17:38:21+01:00
    <![CDATA[Jordi Ballart blog: El Ple de gener aprova la constitució del nou Consell Municipal de Joves de Terrassa]]> Està clar, i tots i totes ho compartim, que els joves es mereixen, més que ningú, que enfoquem d’una nova manera la seva participació en la vida pública. No perquè no s’ho mereixin la resta de sectors o col.lectius, sinó perquè són les generacions de la innovació, de la recerca de noves respostes als reptes i inquietuds de la societat, les generacions de les noves tecnologies i d’una clara voluntat de canvi i de mirar cap endavant. I precisament, el nou reglament que ahir vam aprovar al Ple, amb el recolzament de totes les forces polítiques excepte una, neix d’aquest esperit jove, innovador, plural i democràtic.

    El reglament aporta novetats com la presidència rotatòria encomanada a una entitat no política, la realització de l’ordre del dia entre totes les entitats, un model de participació activa i corresponsable, més flexibilitat en les formes, més transparència, més diàleg,i sobretot, més protagonisme de les entitats… L’Ajuntament, sense abdicar de les seves responsabilitats, posa en mans de les entitats una sèrie de mecanismes que els donen molt més marge de maniobra respecte al propi ajuntament, fins al punt que deixem la porta oberta a que algun dia aquest consell sigui totalment autònom i pugui tenir personalitat jurídica pròpia.

    Penso que la política, en aquests temps que vivim, demana això. Innovació, voluntat de canviar les formes i el fons, obertura als ciutadans i ciutadanes, exploració de noves fórmules de democràcia participativa per governar amb els ciutadans i per als ciutadans. És evident que no tenim una vareta màgica per combatre la desafecció política que ara està en boca de tothom, però tampoc no ens hi resignem: i el nou Consell és una resposta a l’evident necessitat d’apropar les institucions a la ciutadania, a la necessitat de construir noves formes de relació política i cívica, i de compartir més intensament les decisions, els projectes i les estratègies de futur.

    Terrassa ha estat i és una ciutat referent pel seu model de participació ciutadana, que estem revisant i millorant per adaptar-lo a una societat que canvia profundament i que entenem que busca nous horitzons per expressar-se.

    Ahir vam fer un pas més cap a un govern de tothom i per a tothom, i el vam fer amb una clara i lleial voluntat de compartir-lo amb totes les forces polítiques democràtiques, amb diferents ideologies i sensibilitats, fins trobar un terreny comú: el de la millora i ampliació de la democràcia.

    Hem fet el reglament a base d’escoltar molt. Hem parlat i discutit molt, però crec que la virtut fonamental del procés ha estat escoltar, prendre nota de les inquietuds, dels desitjos i de les necessitats de tothom. I dialogar amb una actitud oberta i flexible per apropar posicions. Crec que el resultat està a l’alçada del que ha de ser una institució democràtica tan propera als ciutadans com és un ajuntament. Perquè no hi ha una línia divisòria entre ciutat i Ajuntament, entre ciutadania i Ajuntament: som una mateixa cosa, amb diferents formes i amb diferents papers segons el moment.

    Els ciutadans i ciutadanes, però, han de notar més que mai que estan a dintre de l’Ajuntament, que són la raó de ser de la política i de la gestió municipal. Això és el que es proposa aquest Consellt: fer, amb els joves, una ciutat més propera i oberta a les seves inquietuds i necessitats, construir un model democràtic més obert, transparent, flexible i participatiu. I fer entre tots i totes una ciutat millor per a tothom.

    Un reglament és un document administratiu que per força té una forma feixuga. Perquè és evident que la democràcia necessita rituals, normes, reglaments, posar per escrit allò que ens ha de guiar en la tasca de cada dia. Però l’esperit d’aquest reglament penso que és lleuger i innovador, neix de la voluntat de compartir i d’obrir espais de diàleg i de participació. Veurem les seves virtuts quan posem en marxa el nou Consell Municipal de Joves, que estic segur que serà un referent per a altres consells i per a altres ciutats.
    ]]>
    urn:uuid:60679 2010-01-29T16:58:10+01:00
    <![CDATA[Objectiu: Diòptria: Àngel Exterminador]]>

    Tinc el bloc en un parèntesi per qüestió de feina, però el reprendré, no ho dubteu. Gràcies per els ànims que em doneu.

    De tota forma, he volgut trencar el parèntesi per publicar aquest quadre. L'autor es Josep M. Pros, que també es l'artífex de les composicions d'algunes fotos que vaig fer i que he penjat al bloc. Aquí firma com a Àngel de pas.


    No hi poso musica. No cal.




    L’Àngel Exterminador(*)
    De la sèrie: El Circ
    Data: 23 de gener de l’any 2010
    Autor: Josep M. Pros de Vinebre

    Encara que vulgui adoptar una aparença atractiva i asèptica, encara que tingui la clau de l’or, l’Àngel Exterminador és rapinyaire. Implacable, està ben atent al temps, per quan sigui el momet d’escampar el verí, radioactiu, que guarda al seu magatzem.

    (*) Aquest quadre, per voluntat expressa de l’autor, és de lliure reproducció i circulació.

    ]]>
    urn:uuid:60640 2010-01-28T20:38:19+01:00
    <![CDATA[El Rincón de las imágenes: Otra remesa de imagenes interesantes...( Almenos para mí )]]> ]]> urn:uuid:60631 2010-01-28T20:14:38+01:00 <![CDATA[bibliomola: INAUGURACIÓ DE LA NOVA BIBLIOTECA DE RUBÍ]]>
    El proper dia 30 de gener de 2010 a les 11:30h., s’inaugura la nova seu de la Biblioteca Mestre Martí i Tauler de Rubí (Vallès Occidental).La biblioteca està ubicada al carrer d’Aribau, 5 i té una superfície útil de 4.971,5 m2 distribuïts en 4 plantes, i compta amb un fons de 61.500 documents, dels quals 6.500 són audiovisuals, 250 són títols de revistes i 12 diaris.L’equip humà de la nova instal·lació està format per un total de 12 persones que cobriran un horari d’obertura de 45 h. setmanals.La Generalitat de Catalunya ha aportat 1.812.150,00 ? i la Diputació de Barcelona 1.792.012,00 ?.L’acte inaugural estarà presidit pel president de la Generalitat, senyor José Montilla Aguilera i l’alcaldessa de Rubí, senyora Carme Garcia Lores.

    Per a més informació:
    http://www.diba.es/agda/Biblioteques/Biblioview.asp?Bib=2347

    http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/114356-la-nova-biblioteca-municipal-de-rubi-sera-la-segona-mes-gran-de-catalunya.html









    ]]>
    urn:uuid:60599 2010-01-28T11:10:00+01:00
    <![CDATA[Tic-tac-sí!: Entrevista a François Dubet]]> urn:uuid:60589 2010-01-27T22:43:45+01:00 <![CDATA[La caída en picado: Nodame Cantabile Finale]]>
    Os propongo que os paséis por el fansub Sora no Fansub que lo está traduciendo.]]>
    urn:uuid:60510 2010-01-27T11:58:29+01:00
    <![CDATA[Montse Rubio ilustradora: Gallvs avreorvm ovorvm]]> ]]> urn:uuid:60518 2010-01-27T11:21:31+01:00 <![CDATA[Penèlope i Ariadna: Un pas més]]>
    Hi ha moltes maneres d' entendre tot allò que ens passa per dins i per fora. També hi ha moltes formes d'explicar-ho al altres, formes curioses i originals. Els fils, les agulles i les teles poden ser un bon vehicle per xerrar amb els altres... així va començar la Roser, punt a punt, il.lustrant amb els seus brodats. Però, i si substituïm el fil i la roba per alguna cosa amb més significat (encara)? El resultat pot ser sorprenent, artístic, curiós... afegiu-hi els qualificatius que us suggereixi.

    Brodats fets amb cabell sobre cotó de llençols

    ]]>
    urn:uuid:60295 2010-01-25T20:21:47+01:00
    <![CDATA[Taller de patchwork: Calendari d'Advent - Calendario de Adviento]]> Si, ja ho se que faig tard, i prou que ho se, però no volia deixar d'ensenyar-vos el calendari d'advent que els he fet a les meves filles per aquest Nadal.

    De fet, fa molts anys que volia fer un, però no trobava res que m'acabés d'agradar o que em fos fàcil de fer i aquest any, mirant aquí i allà, se'm va acudir això que us ensenyo.

    Si, ya se que voy con retraso, y tanto que lo se, pero no queria dejar de enseñaros el calendario de adviento que les he hecho a mis hijas esta Navidad.

    De hecho, hace muchos años que quería hacer uno,pero no encontraba modelo que me acabara de gustar o que fuese fácil de hacer y este año, mirando aquí y allá, se me ocurrió esto que os enseño

    Aquests són els materials bàsics, bé, falten els fils.
    Estos son los materiales básicos, bueno, faltan los hilos.



    I aquí muntant el sandwich. M'ho he passat molt bé fent-ho i a la cuina queda molt bé. Les bossetes estaven plenes de fruits secs, xocolatines, rocs (xocolata i atmelles), xupa-xups...

    Aquí montando el sandwich. me lo he pasado muy bien haciéndolo y en la cocina queda muy bien. Las bolsitas contenian frutos secos, chocolatinas, "rocs"(chocolate y almendras), chupa-chups...


    ]]>
    urn:uuid:60292 2010-01-25T17:34:21+01:00
    <![CDATA[en busca de un sueño: IRONMAN: No es lo mismo]]> Despues de mas de ocho dias sin hacer nada de deporte gracias a un proceso vírico que ha pasado por mi cuerpo en forma de llagas y fiebre, he corrido en la cinta del gimnasio durante 1h15m a un ritmo de entre 9.5  y 10 eso quiere decir que he ido bastante despacito para poder continuar esta semna avanzando.
    Ya queda poco para la Media Maraton de Barcelona y tengo que cojer el tono, ese tono que hace un mes atras tenia y que en este tiempo parado he perdido.A dia de hoy el objetivo de la Media de Barcelona  es acabarla y no pensar en hacer un gran tiempo.
    En esta semana intentaré salir dos o tres veces mas a correr, esta vez en la calle y no en el gimnasio , aunque si no hay mas remedio tendre que irme a la cinta, ya se que no es lo mismo pero...]]>
    urn:uuid:60422 2010-01-25T15:37:59+01:00
    <![CDATA[El blog de la Núria Masdéu: 29 milions de cerques per minut durant el 2009]]> Llegeixo a ReadWriteWeb que, segons un estudi de comScore, els usuaris d'internet majors de 15 anys van realitzar més de 29 milions de cerques per minut durant el 2009. El mercat global de cerques va créixer un 46% i Google continua liderant-lo, amb un 66% de cerques realitzades.

    Microsoft va realitzar el 3% de cerques del mercat total per bé que va experimentar el major creixement (70%).

    comScore estima que les cerques anual són de 131 mil milions.

    ]]>
    urn:uuid:60194 2010-01-23T19:56:34+01:00
    <![CDATA[filant: Propiedades y curiosidades]]>

    El otro día escuché por la radio lo siguiente: la sgae hará pagar a las peluquerias un cànon por tener la radio puesta. Han decidido que oir la radio en un establecimiento público sin pagar un tanto por derecho de autor (?) es multable. Los peluqueros deberán pagar una pequeña cuota mensual, a parte de la que pagan cuando compran un cd, o un reproductor, y de la que pagan las propias emisoras de radio por programar música. Osea, si escuchamos al hombre del tiempo mientras nos hacen la permanente, o las noticias de economía mientras nos mechan, que sepais que vuestro peluquero paga por ello... Creo que no lo acabo de entender. ¿ Dónde debe acabar el derecho del "autor"? y ¿Como debe medirse o contarse ese derecho?]]>
    urn:uuid:60082 2010-01-21T11:41:51+01:00
    <![CDATA[Pato con peras: Sushi pour nouvel an - sushi per cap d'any - sushi para fin de año]]> Oui, sushi et soupe de miso pour célébrer la dernier nuit de l'année. C'est mom mari qui l'a fait. C'est un artist pour le cuisine japonaise, c'est ma chance!!!

    Si, sushi i sopa de miso per celebrar l'última nit de l'any. Ho ha fet el meu marit, és un artista en això de la cuina japonesa, sort que en tinc!!!

    Sushi avec de crevettes

    Sushi amb gambes

    Sushi avec de l'algue nori, cran et avocat

    Sushi amb algues nori, cran i alvocat

    Et pour le dessert....... torron fait maison!

    I de postres .... torró fet a casa!

    De jaune d'oeuf / gema


    De noix de pecam avec chocolat / nou de pecam i xocolata


    De l'orange confit, cointreau et chocolat / taronja confitada, cointreau i xocolata

    I... neules


    ]]>
    urn:uuid:59851 2010-01-17T14:09:58+01:00
    <![CDATA[MySelf: Entrada y salida]]>
    Sobre cómo atravesar agujeros de gusano, desafiar la gravedad y viajar más allá de la velocidad de la luz... Espero que os guste. Besos.

    http://myself-thevelocityoflove.blogspot.com/




    MySelf
    ]]>
    urn:uuid:59856 2010-01-17T13:22:44+01:00
    <![CDATA[Parròquia de Sant Cristòfor: SETMANA D?ORACIÓ PER A LA UNITAT DELS CRISTIANS:]]>

    “De tot això, vosaltres en sou testimonis” (Lc 24,48). Amb aquest mateix lema, fa 100 anys, l’any 1910, es convocà a Edimburg la primera trobada ecumènica. Per tant estem d’aniversari. Si bé, l’església catòlica no hi va ser present en aquell moment, anys després, durant el Concili Vaticà II, reconegué la seva identitat en l’encàrrec que havia rebut del mateix Senyor:”Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli a tota la humanitat” (Mc 16,15). Enguany, comença aquest dilluns, dia 18 i se’ns convida a redescobrir de nou la vinculació existent, entre tots els cristians, a una mateixa història d’Amor que Déu ens ha revelat en el seu fill: “Que tots siguin u, com tu, Pare estàs en mi i jo en tu...” Jn 17,21)
    ]]>
    urn:uuid:59836 2010-01-17T00:49:02+01:00
    <![CDATA[Bojos per la música: Primer assaig del 2010]]>
    Els BpM hem començat forts el 2010...




    Personalment tinc l’agenda plena... tots els patis plens per anar arranjant cançons i anar donant cos a les idees que ens ronden pel cap...




    En l’assaig no estàvem tots els que vam començar, però és normal... el grup ha d’ajustar-se i anar quedant només els que gaudeixen plenament de la música tal com nosaltres la concebem... tot i que, de vegades, els assaigs siguin avorrits...




    De l’assaig en si em quedo amb un moment... la pell de gallina que se’m va posar al sentir com queda de bé la segona veu a El Far del Sud... i ja tenim les primeres frases en flauta... tot plegat apunta bones maneres i es converteix en una de les possibles estrelles d’aquest curs...



    ]]>
    urn:uuid:59721 2010-01-14T21:53:58+01:00
    <![CDATA[McRatas Team: El aprendiz de Pelu (III). On parle français]]> Cada pueblo tiene sus tópicos. O mejor dicho, se los tienen los demás pueblos. Los alemanes son cuadriculados, los japoneses se matan a trabajar, los italianos son chapuceros... evidentemente no son los pueblos en cuestión quienes han creado el tópico, sino normalmente sus vecinos. Sin embargo, cuando uno viaja a la región en cuestión y toma contacto con la gente, descubre que el tópico es, en el mejor de los casos, una "media aritmética" de toda la población, y además la distribución asociada a dicha media no se corresponde para nada con una campana de Gauss.

    Cuando tomé contacto con los franceses y, más concretamente, con los parisinos, llevaba en mente el tópico de que éstos no hablan un idioma extranjero (y mucho menos el inglés) ni que los maten, por puro orgullo nacional. Bueno, si tuviesen un idioma minoritario como el mío, que como podéis ver no lo uso ni yo, posiblemente sería un comportamiento razonable, pero dudo mucho que la lengua francesa se encuentre en peligro de extinción. De hecho, mis malignas cábalas habían llegado a formular la hipótesis de que, en realidad, el supuesto orgullo oculta la vergüenza de que no tienen ni idea de inglés, y que en realidad están mucho peor que nosotros y los italianos juntos. También es posible que, siendo mucho menos latinos que nosotros (recordad que hablo de los parisinos), tengan demasiadas inhibiciones como para lanzarse al despliegue gestual que nosotros ofrecemos a cualquier sujeto con pinta de turista que haga el más leve esfuerzo por poner cara de despistado.

    ¡Pero no! Cuál no sería mi sorpresa (y humillación, para qué negarlo) cuando, en cualquier tienda de barrio donde me metiese, al soltar un (para mí) impecable bonjúr, inmediatamente recibía un mucho más que aceptable good morning como respuesta. Incluso si insistía con ú són le tualé sivuplé o respondía con vèn rúsh al what would you like to drink de los camareros, no había manera: me fichaban como "usté no es d'aquí" y por lo tanto no dejaban el inglés.

    A este comportamiento caben muchas interpretaciones, algunas bondadosas y otras malintencionadas. El primer pensamiento, por supuesto, es que quieren ser amables con los turistas. Bueno, tiene lógica, son una fuente de ingresos. Pero no penséis que en una ciudad como París eso podría importarles lo más mínimo: en Roma los romanos tratan a los turistas como a mierda, sin preocuparse lo más mínimo de lo cabreados que se vayan porque siempre vendrán más. En Roma, los turistas son como la energía solar: un recurso natural inagotable. Y en París también, pero da igual: a los turistas los tratan bien.

    ¿O tal vez no? ¿Es posible que la intención de los franceses sea humillar al extranjero? Si yo me dirijo a ellos en un francés razonablemente comprensible, no de "nativo" pero sí de "extranjero que habla el idioma", ¿por qué no asumen (aunque sea erróneamente, en mi caso) que la persona que tienen delante puede hablar francés y además desea hacerlo, y optan por una alternativa cómoda para ellos y satisfactoria para el turista? Mi mitad malévola sospecha que lo que quieren es humillar y frustrar al que se ilusiona con su idioma, transmitiéndole el mensaje subliminal de: "Mira tío, las cuatro palabrejas que me has podido soltar han sido tan lamentables que te será imposible entenderme o hacerte entender, o sea que vamos al inglés y deja el francés para las personas serias". O peor todavía, ¿están cayendo en el sionismo lingüístico de reservar su idioma exclusivamente para el Pueblo Elegido Para Hablarlo, negando ese derecho al resto de la Humanidad? Quiero creer que no: que detrás del empeño de los franceses en no hablar francés existe solamente un deseo de agradar al turista... o tal vez de rentabilizar el esfuerzo que emplearon en aprender inglés.

    Como triste e irónica excepción a todo esto, quiero mencionar a una funcionaria del palacio de Versailles, concretamente una de las encargadas de entregar las entradas compradas por Internet. Esta mujer, obligada a tratar a diario con miles de turistas, la mayoría extranjeros ya que la compra previa por internet es particularmente cómoda para ellos, no habla ni entiende el inglés, y además no sabe usar un ordenador. Ni con el pasaporte delante fue capaz de copiar tecleando, letra a letra, un nombre tan largo y enrevesado como YOKO ONO. Al final tuvo que recurrir (una vez más, como ya había hecho para la mayoría de personas que teníamos delante en la cola) a su compañera, que tuvo que dejar esperando a su propia cola para amablemente traducir sus preguntas al inglés y nuestras respuestas al francés, hasta que al final se hartó y buscó nuestras entradas ella misma. Por supuesto las encontró al momento. Además, cuando le dije merci tuvo el detalle de contestarme de rien en lugar de you are welcome.
    ]]>
    urn:uuid:59663 2010-01-13T21:41:53+01:00
    <![CDATA[Associació de veïns La Cogullada: PREMIO EN LA LOTERIA!]]>
    Nuestro numero de loteria ha sido PREMIADO
    Este año nos han tocado 18 euros por cada participacion de loteria de la AVV (que valian 3 euros); pues el numero ha coincidido con el reintegro del Gordo de Navidad y las ultimas cifras del tercer premio.

    Podeis cobrar el premio llevando las participaciones a cualquier oficina de CaixaTerrassa.

    Enhorabuena a los que tengais loteria de La Cogullada.

    ]]>
    urn:uuid:59540 2010-01-12T12:04:49+01:00
    <![CDATA[Cátedra UNESCO de salud visual y desarrollo: Encuentro de escuelas de óptica en Barcelona]]>
    Los días 20 y 21 de noviembre del pasado año, la Cátedra UNESCO de Salud Visual y Desarrollo convocó en Barcelona un encuentro entre miembros de distintas escuelas de óptica del estado español especializados en cooperación al desarrollo y en salud pública.
    Las 7 universidades participantes fueron: Universidad de Alicante, Universidad Complutense de Madrid, Universidad de Zaragoza, Universidad de Granada, Universidad de Murcia, Universidad de Santiago de Compostela y Universidad Politécnica de Cataluña.
    En esta reunión se firmó la Declaración de Barcelona, a través de la cual los participantes acordaron adherirse a la Red Unescovisión de profesores e investigadores.
    El objetivo de ésta es el de trabajar en común para promover y desarrollar la salud pública y la cooperación al desarrollo en el ámbito de la salud visual, compartir conocimientos en las áreas de investigación y cooperación, así como elaborar de forma conjunta un proyecto de innovación docente para contribuir a la capacitación de futuros profesionales.
    ]]>
    urn:uuid:59294 2010-01-07T16:00:16+01:00
    <![CDATA[Els collons d'en Maura: Llista 2009]]>

    BECKETT, B Gènsesi
    BÉGAUDEAU La clase
    BROWN La rubia exaltada
    BRUEN El dramaturgo
    CAMILLERI El beso de la sirena
    CHMIELEWSKA Un buen café mata a cualquiera
    DE LA VILLE DE MIRMONT Los domingos de Jean Dézert
    FANTE Llenos de vida
    GILMOUR Cineclub
    GIORDANO La soledad de los números primos
    GUO A concise Chibse-English dictionary for lovers
    HAUTZIG La estepa infinita
    JUNGSTEDT Ningú ho ha vist
    KHAMISSI Taxi
    MARKARIS Muerte en Estambul
    MOCZARSKI Conversaciones con un verdugo
    NOTHOMB Ni d'Eva ni d'Adam
    OKER Último acto en el Bósforo
    PAASILINNA El molinero aullador
    PAPADIAMANDIS L'assassina
    PARKER Cien dólares baby
    PETRY La falsa reliquia
    SCHLINTZLER Apuesta al amanecer
    SCIACIA A cada cual, lo suyo
    SIMENON Maigret y el hombre del banco
    VARGAS Sin hogar ni lugar
    VILAR Estado de sitio
    VLUGT Van Der El encuentro]]>
    urn:uuid:59108 2010-01-04T12:10:55+01:00
    <![CDATA[Peña Terrassense "Las Migas": ]]>
    JOSE ORTIZ DEVUELVE LA ALEGRIA A ALMERIA


    ALMERIA 1 - 0 XEREZ

    ]]>
    urn:uuid:59075 2010-01-03T20:23:13+01:00
    <![CDATA[Luiggi1801: BROMPTON SHOPPING]]>
    Biking on a Brompton II: Shopping
    By JAMES KANTER

    Pamela Morinière

    Shopping with my folding bike — which doubles as a cart.
    I bought my first Brompton a few months ago and as I wrote here in October, the bike gave me immediate joy.

    The bike rides well (yes, even in all that snow we’ve had in Brussels this winter) and is so well-designed that it can be folded up into a neat rectangle and stowed safely in the office and my apartment, away from thieves.

    I see my bike as one of the most convenient and environmentally sound purchases I’ve ever made.

    But the bike came without a rack or saddle packs, and soon I was hankering for a more efficient way of transporting groceries from markets in Brussels. After all, there are only so many zucchini, eggplants and tomatoes you can stick in your backpack — or hang in plastic bags from your handlebars — without making ratatouille.

    So I asked my bike dealer, Tanguy Gaspard, who runs the store Veloxygene in Brussels, what I should buy. He told me that any of the Brompton-branded bags on display would fit a special block already mounted above the front wheel. I chose the largest bag he had on offer — the Brompton touring pannier.

    But Tanguy said there was one more thing I might want to consider if I was doing large amounts of shopping and traveling. If Tanguy saw my face light up with enthusiasm at those words, that’s because I have a kind of stubborn pride in doing most everything I can by two wheels.


    The Brompton can be converted into a shopping cart. What can your folding bicycle do?
    Tanguy showed me how the addition of a few accessories consisting of a metal rack with four in-line skate-sized wheels mounted on top of my rear mudguard converted the bike and its bag into a kind of trolley for pushing through a market or even a train station or airport.

    I have found it necessary to remove the bag before I fold the bike into trolley mode, or before readying the bike to be used again for cycling. I have also discovered that when using the Brompton as a cart, I have to arrange items in a certain way for optimal balance, as too much cargo can cause tipping.

    (Brompton recommends carrying no more than 10 kilograms.)

    Of course, the Brompton is hardly the only folding bicycle. Many of you stood up for your own favorite models the last time I visited this topic — including the Swift Folder, Citizen Bike, Giant Halfway, Dahon, Strida, Bike Friday, Birdy, Mobiky and Montague, among others.

    One question is, are you able to use these models as a shopping cart? And what other uses have you found for your folding bicycle? Tell us about it
    ]]>
    urn:uuid:59019 2010-01-02T15:51:48+01:00
    <![CDATA[la nena de les cues curtes: Concentració SOLIDARITAT AMB PALESTINA]]> Dissabte 2 de Gener a les 19h davant l'Ajuntament de Terrassa

    Font: Ateneu Candela de Terrassa (Zaituna)


    Un any després dels atacs massius per part d'Israel sobre Gaza, diverses entitats de la ciutat tornen a convocar una concentració a Terrassa per recordar les víctimes d'ara fa un any i per reclamar la fi del bloqueig de Gaza. Després d'un any Gaza segueix sense els mínims recursos per viure ni per dur a terme la reconstrucció dels nombrosos danys de l'any anterior, deixant a la població vivint en condicions infrahumanes.


    Després dels atacs el govern espanyol va assegurar que vetllaria per la reconstrucció i el compliment dels drets humans sobre la població de Gaza. Des d'aleshores les dues úniques intervencions destacades relacionades per part del govern ha estat modificar i suprimir els principis bàsics de la jurisdicció universal per evitar que els crims de guerra comesos a Gaza poguèssin esser jutjats, i firmar nous acords en matèries d'armes amb Israel.


    Davant la negativa d'acció i la passivitat dels estats, la societat civil internacional ha decidit aquest any organitzar una marxa per la llibertat de Gaza, amb l'objectiu de trencar el bloqueig i poder entrar a la zona. Els 1500 participants a la Marxa han estat retinguts a diferents poblacions d'Egipte i de moment no han pogut arribar a la frontera de Rafah.

    Dissabte 2 de Gener de 2010 a les 19h davant l'Ajuntament de Terrassa, concentració de solidaritat amb Palestina per recordar les víctimes dels atacs d'ara fa un any, per donar suport a la Marxa per la Llibertat de Gaza, i per demanar la fi de les relacions amb l'estat d'Israel i tot el suport a la campanya de boicot, sancions i desinversions, per posar fi a la neteja ètnica a Palestina.

    2 Gener, 2010 - 19:00 - 21:00
    ]]>
    urn:uuid:58962 2009-12-31T21:10:44+01:00
    <![CDATA[Viviendo un sinvivir: Qué felices. Qué fiestas.]]>
    La gente feliz abarrota las iglesias con fervor futbolístico para santificar una fiesta cada vez más religiosa, mientras los centros comerciales languidecen tristes y solitarios, con las puertas abiertas de par en par a ver si alguien se estira y compra por olvido o por error algo que realmente necesite.

    Familias enteras se entregan al ritual del reencuentro sólo porque se echaban de menos, y se hacen regalos simbólicos llenos de acierto y buen gusto, mientras se apaga la tele para cantar villancicos tradicionales alrededor de un árbol replantado que contribuirá a reforestar España, eso sí, dándole bien duro a la zambomba, ese instrumento tan en auge entre las jóvenes promesas musicales de nuestro país.

    Es la época del año en la que más de una ONG decide dar cierre a su sede social, pues de tanto que le llueven las aportaciones, se queda sin misión en el mundo, y decide montar un Carrefour.

    Periodo en el que als marcas comerciales olvidan por un momento el afán lucrativo, y prefieren dedicar sus espacios publicitarios a decirnos que el cariño no se puede comprar, que los perfumes nunca huelen por televisión, que los juguetes son cada vez más básicos para estimular la imaginación de los niños, y que lo importante de la unión familiar no es el consumir, sino el consumar.

    Un paréntesis en la desastrosa alimentación que llevamos el resto del año, en el que, a través ágapes frugales, comedidos y dietas de concienciación planetaria, recordamos a toda la gente en el mundo que no tiene nada que llevarse a la boca. La verdad que da gusto, porque además de tomar conciencia, se consigue el efecto colateral de adelgazar sensiblemente y empezar el año listos para lucir tipito. La lástima es que aun quede tanto para el verano, porque a uno le dan unas ganas de estrenar bañador...

    Bueno, y luego están esos grandes momentos televisivos, como el mensaje del Rey, las campanadas, las uvas, o el anuncio de Freixenet.

    Bagatelas a las que, como os digo, este año seguro que tampoco nadie hace caso.

    Qué felices. Qué fiestas.]]>
    urn:uuid:58800 2009-12-28T17:45:40+01:00
    <![CDATA[ElBlogDiari(o): El toro, per les banyes]]> urn:uuid:58757 2009-12-28T07:54:48+01:00 <![CDATA[Blog de Xavi Salvatella, relator i somiatruites: 1]]> ]]> urn:uuid:58683 2009-12-26T00:34:50+01:00 <![CDATA[Bloc del Xavi: Bon Nadal A Tothom]]> Cestit Bozic i Sretna Nova godina Nedeleg laouen na bloavezh mat
    Tchestita Koleda; Tchestito Rojdestvo Hristovo Bon Nadal i Bon Any Nou! Gun Tso Sun Tan’Gung Haw Sun Kung His Hsin Nien bing Chu Shen Tan Yukpa, Nitak Hollo ChitoFeliz Navidad y Próspero Año Nuevo Pace e salute Merry Christmas Mitho Makosi Kesikansi Sretan Bozic Prejeme Vam Vesele Vanoce a stastny Novy Rok Glædelig Jul Christmas-e- Shoma Mobarak Vrolijk Kerstfeest en een Gelukkig Nieuwjaar! or Zalig Kerstfeast Jutdlime pivdluarit ukiortame pivdluaritlo! Gajan Kristnaskon Rõõmsaid Jõulupühi Melkin Yelidet Beaal Eguberri ona Hyvaa joulua Zalig Kerstfeest en Gelukkig nieuw jaar Joyeux Noel Bo Nadal e un Feliz Ano Novo! Nollaig chridheil agus Bliadhna mhath ùr! Fröhliche Weihnachten Kala Christouyenna! Jwaye Nowel or to Jesus Edo Bri’cho o Rish D’Shato Brichto Mo’adim Lesimkha. Chena tova Mele Kalikimaka ame Hauoli Makahiki Hou! Kellemes Karacsonyi unnepeket Gledileg Jol Selamat Hari Natal Nollaig Shona Dhuit, or Nodlaig mhaith chugnat Buone Feste Natalizie Shinnen omedeto. Kurisumasu Omedeto Sung Tan Chuk Ha souksan van Christmas Natale hilare et Annum Faustum! Heughliche Winachten un ‘n moi Nijaar Sreken Bozhik IL-Milied It-tajjeb Meri Kirihimete God Jul Pulit nadal e bona annado Bikpela hamamas blong dispela Krismas na Nupela yia i go long yu En frehlicher Grischtdaag un en hallich Nei Yaahr! Maligayan Pasko!Feliz Natal Bellas festas da nadal e bun onn Sarbatori vesele or Craciun fericit Pozdrevlyayu s prazdnikom Rozhdestva is Novim Godom Bonu nadale e prosperu annu nou Hristos se rodi Sretan Bozic or Vesele vianoceNollaig chridheil huibh God Jul and Ett Gott Nytt År Neekiriisimas annim oo iyer seefe feyiyeech! Nadolig Llawen]]>
    urn:uuid:58669 2009-12-25T13:03:50+01:00
    <![CDATA[Fil de vint: Bon Nadal i feliç 2010!!!]]> ]]> urn:uuid:58628 2009-12-24T10:14:04+01:00 <![CDATA[Kinspaios: II OPEN BLOKART VALENCIA]]>

    http://picasaweb.google.es/blokartero/IIOPENBLOKARTESPANA2009#


    ]]>
    urn:uuid:57855 2009-12-19T12:46:32+01:00
    <![CDATA[ Abril Pardina Hoyas: Dies a casa dels iaios]]>

    Aquests dies el papa a marxat de viatge i la mama i jo ens hem traslladat a casa dels iaios i la veritat és que no he trobat a faltar el cole!!!! m'ho he passat molt bé amb els tiets i amb els iaios, hem cantat, hem ballat i com no hem "bubuxat" (traducció: dibujat)



    ]]>
    urn:uuid:57851 2009-12-19T10:27:41+01:00
    <![CDATA[HipHopDrum: HipHopLabs en CanalTerrassa!]]> ]]> urn:uuid:58202 2009-12-18T13:33:09+01:00 <![CDATA[Shiketa: Un paron]]> Si, os tengo que decir "hasta luego".
    Hace bastante tiempo que lo estoy pensando, que no tengo tiempo y que no quiero tener el blog abandonado como lo tengo. Creo que han pasado 3 años desde mi primera publicación en este blog y parece que fue ayer.
    Hoy no tengo tiempo ni de respirar, llego a casa muy tarde, me tengo que sentar a estudiar tres horas diarias despues de ocho de trabajo, en fin seguro que muchisimas de vosotras tambien teneis ese estres, pero a mi me esta matandoooo!!! y quiero tener las cosas ordenadas, no quiero pasarme dos meses sin escribir, no quiero leeros por encima, quiero entretenerme leer vuestras historias y poder comentar tranquila y hoy en dia lo veo...buff casi imposible.
    Desde que empecé puedo decir que he disfrutado como una enana con este blog, con vuestros comentarios, con vuestras historias y quiero seguir haciendolo, pero creo que ahora no es el momento.
    Antes de despedirme, quiero daros las gracias, a todos y todas los que me habeis leido, que sin vosotroas nunca hubiera conseguido estar tantisimo tiempo enganchada a este mundo blogero, os he visto hacer maravillas de manualidaes, muchas habeis conseguido cosas increibles, he llegado incluso a conocer a alguien en persona, me habeis hecho emocionarme cuando me deciais que os gustaba lo que hacia y recibia pedidos vuestros, he visto como "alguna" (Ibi querida) se casaba y he llorado al verlo! Todo esto ha sido una de las cosas mas grandes que me han pasado, nunca creia que me costaria tanto escribir lo que estoy escribiendo pero ahora veo que realmente me ha importado y mucho todo este tiempo con todos y todas vosotros.

    Asi que creo que por ahora tengo que decir BASTA y dejar un tiempo de desconexion, yo sinceramente espero que no sea para siempre, espero volver, y veros aqui aun, pero si por alguna razón no vuelvo quiero que sepais que siempre echaré de menos los ratos pegada a la pantalla del ordenador leyendo vuestras historias y compartiendo las mias!

    Con muchisima pena y con los ojitos llorosos os digo, no adios porque no me gusta., sino HASTA LUEGO!!

    ¡¡Mil millones de besos y un abrazo enorme!!]]>
    urn:uuid:57746 2009-12-16T22:02:45+01:00
    <![CDATA[La Llibreta Viatgera: Una de cassola]]> L' altre dia tot tornant cap a casa em van venir una ganes enormes de menjar algun plat d' aquests de forquilla i ganivet d' aquests de sucar-hi pa, potser són ganes de fred i de tardor, que per fi sembla que comença a treure el nas.

    Vaig dubtar entre mandonguilles i fricandó i finalment em vaig decidir per les tant apreciades boletes casolanes. Les vaig fer d' allò més senzilles i acompanyades per uns pèsols que la meva filla, com sempre, es va encarregar d' anar separant amb molta cura.

    Ella i els pèsols de moment no es tenen gaire estima, però espero que algún dia puguin arribar a ser bons amics ;)

















    MANDONGUILLES CASOLANES


    Ingredients:


    600 gr de trinxat de porc

    1 gra d' all
    julivert

    1 ou

    pa sec del dia anterior

    tomàquet triturat

    1 ceba

    un bon grapat de pèsols (en el meu cas eren congelats)

    1 rajolí de vi negre

    sal

    sucre moreno

    1 polsim de canyella

    oli

    farina per arrebossar

    una mica d' aigua o brou suau

    pebre negre

    orenga


    Com es preparen:


    1- En un bol posem la carn picada, el gra d' all picat ben petit, julivert, l' ou i el pa sec del dia anterior rallat, amb les mans o amb una forquilla ho barregem bé.


    2- Fem boletes de la mida desitjada i les enfarinem, en una paella amb oli abundant les fregim una mica, les reservem.


    3- En una cassola fem un sofregit amb la ceba i el tomàquet, rectifiquem de sal i pebre, hi afegim una mica de sucre, orenga i un polsim de canyella, quan gairebé estigui el sofregit hi afegim els pèsols congelats, el brou i les mandonguilles i ho deixem coure tot junt a foc baix entre 20-30 min.


    Espero que us agradi!
    ]]>
    urn:uuid:58293 2009-12-14T09:22:53+01:00
    <![CDATA[Este blog es un primor: Ya llega!!!]]>
    Pues en dos semanitas ya tenemos aquí la Navidad, serán días familiares, de regalos, de comilonas, de villancicos....
    Así pues....
    FELIZ NAVIDADAAAAAAAAAAAAAAAAA Y PRÓXIMO AÑO NUEVO 2010!!!!]]>
    urn:uuid:57450 2009-12-09T08:43:30+01:00
    <![CDATA[De paso: Las críticas de La Sexta Noticias]]>
    En el vídeo, critican a los actores y directores de Hollywood por hacer el ridículo en anuncios japoneses "sólo por dinero". Llegan a decir que estos famosos "se venden por dinero" (millones de dólares, claro). Como si fuera un pecado.

    Yo no le veo el problema, pero parece que en La Sexta preocupa sobremanera que actores como Brad Pitt, Catherine Z. Jones, Penélope Cruz, entre muchos otros, y ahora el director Quentin Tarantino hagan anuncios en Japón (especificando sobretodo que hacen el ridículo a cambio de dinero).

    Y digo yo, al fin y al cabo esta gente vive del espectáculo, ¿no?: hoy es una película y mañana un anuncio. Además, ¿por qué es peor un anuncio de tallarines japoneses que uno de un perfume francés?


    Aquí veréis lo que os comento]]>
    urn:uuid:57382 2009-12-07T17:27:16+01:00
    <![CDATA[Mirador de un curioso empedernido: El rei con un ataque de sinceridad (Polònia)]]> ]]> urn:uuid:57354 2009-12-06T22:24:09+01:00 <![CDATA[Futbol Anàlisi: La grandesa de Pep]]> Messi és actualment el millor jugador del món, probablement pels títols aconseguits amb el Barça i per la seva gran actitud, que demostra partit rere partit, a més, és clar, del seu immens talent i la seva decisiva participació en el joc.

    Ho dèiem establint la comparació amb CR9, un jugador que té totes les qualitats per ser el millor del món, com de fet va ser, però amb una manca absoluta de mentalitat. És alt, fort, corpulent, ràpid, té regat, canvi de ritme, tècnica, gol, xut de lluny, domina el joc aeri... És el jugador més complet del planeta, sobre el paper. És lamentable que ahir mateix, en el partit que el Madrid remunta gràcies a un penal més que dubtós, davant de l’Almeria, es demostrés la falta de mentalitat d’un jugador que en els moments més decisius, falla. Xuta el penal i el porter rebutja la pilota, que Benzemá acaba enviant al fons de la porteria. El Madrid es posa 3-2 i CR9 no celebra el gol amb els seus companys. Quan després marca l’intranscendent 4-2, es treu la samarreta, demostra una ràbia pròpia d’un nen malcriat, i li mostren targeta groga. Més endavant, puntada per darrera a un contrari: segona groga i expulsió. Per no parlar del recent Barça ? Madrid, o el Barça ? Manchester Utd. de l’any passat. L’ocasió que té CR9 davant Valdés tenia dos destints: acabar en gol i complicar la vida al Barça; o bé fallar i que tothom recordi que Drenthe en va tenir una igual l’any anterior, i que les coses, al Madrid, segueixen igual malgrat l'espectacular canvi de cromos.

    La grandesa de Messi va lligada a la de Pep Guardiola. Ahir mateix, contra el Deportivo, va estar participatiu i decisiu, amb dos gols i una gran motivació. Comentàvem també que un dels fets que demostren que un entrenador és bo és la seva capacitat per canviar un partit a la mitja part. Perquè al principi no saps exactament com et jugarà el rival, però si un cop ho has vist, i en els quinze minuts del descans no fas res per adaptar-te, estàs mort. Guardiola sempre té la capacitat de modificar el partit des de la banqueta, ja sigui al descans o entrada la segona part. Amb un canvi, amb una indicació, amb una xerrada o amb una esbroncada.


    Ahir contra el Deportivo, 1-1 al descans. A la segona part, no modifica res, deixa passar uns minuts. Cap al 70, canvia a Henry per Pedro, i fa una petita modificació del sistema: Ibrahimovic en punta, i una línia de tres per darrera, formada per Pedro (a la dreta), Messi per darrera del suec, i Iniesta per l’esquerra, en una espècie de 4-2-3-1. Nou minuts després el partit es gira de cara pel Barça i acaba 1-3. El Barça surt més que reforçat després de les victòries davant l'Inter, el Madrid, el Xérez i el Deportivo. Guardiola no descansa mai.]]>
    urn:uuid:58015 2009-12-06T21:20:51+01:00
    <![CDATA[Màrius Boada: 2 de 9 amb folre i manilles - 1993]]> urn:uuid:57332 2009-12-06T13:54:52+01:00 <![CDATA[Pinturetes: Allà d'on venim]]>
    Aquesta és la meva darrera obra.

    Intenta recordar la candidesa, tranquil-litat i serenor que tots portem a dins. Aquí no hi ha lloc per les presses, l'estrès ni cal perseguir somnis materials.

    Aquí és on ens trobem amb nosaltres mateixos i tot té un sentit per si mateix.










    ]]>
    urn:uuid:58018 2009-12-02T09:53:38+01:00
    <![CDATA[ÀREA DE JOC: AVIS]]>
    Grácies!


    EL BLOC DE L´ ÀREA DE JOC NOUCINC.DOSRÀDIO]]>
    urn:uuid:56783 2009-11-22T19:57:11+01:00
    <![CDATA[Rumbo Canarias: ¿ Y después qué?]]> Informando.
    ¿Cual es el rumbo a seguir tras ocho meses de navegación y aventuras intensas ?
    Hace cinco meses que llegamos a casa, en nuestra cabeza todavía resuenan las risas de los amigos que dejamos atrás, echo de menos a Ernesto, a Marc, a Oriane... echo de menos el olor de los delfines, las olas, el cielo, las nubes, el aire en la cara, echo de menos levantarme por la mañana con la excitante sensación de lo nuevo... echo de menos abrir los ojos por la mañana y centrar todos mis sentidos en una sola cosa; el viento, intentar adivinar su intensidad escuchando las drizas golpear el mástil. Echo de menos navegar hacia lo desconocido, la proa de mi Namibia cortando orgulloso las olas, el Sisco a la caña y yo pendiente de la escota de la mayor y como siempre la adrenalina a tope cuando el viento decide mostrar parte de su potencial.

    Un día te levantas y ya nada de eso existe, el Namibia tiene las riendas sujetas, ya no galopa libre por el mar, ahora se conforma con hacer pequeñas regatas de club, ahora ya no es un vagabundo o vagamares, no, ahora se ha convertido en un barco "pijo", mas señorito, mas limpio ( eso sí ), mas ordenado... yo quiero preguntarle si es feliz así, pero no lo haré por que últimamente me dan miedo las respuestas.

    La vida es extraña y te lleva hacia rumbos insospechados, son cosas que pasan sin que las planees.
    Mi rumbo ha dado un giro de 180 º.

    El Sisco y yo hemos decidido tomar impulso y saltar.




    Hemos decidido que nuestros rumbos se separen.

    Me quedo con esta foto, hemos sido un buen equipo, tanto en el mar como en tierra.

    Pero la vida está llena de aventuras y yo voy dando vueltas sin saber muy bien hacia donde caminar, voy probando y de momento ando metida en una aventura canina.
    Seguiré informando. ]]>
    urn:uuid:58127 2009-11-20T12:15:25+01:00
    <![CDATA[Defensa dels Interessos Catalans: JURAMENT DE BANDERA 1714]]>
    Acte de Jurament de la Bandera de la Guàrdia Vaticana, alçant els tres dits en nom de la Santíssima Trinitat. De la mateixa manera, els soldats catalans de 1714 juraren en nom de la Santíssima Trinitat, defensar al Rei Carles III i les Constitucions de la Pàtria Catalana.

    La Gazeta de Barcelona - Diario del Sitio de Barcelona, publicà detalladament l'acte de jurament de les Banderes del Regiment d'Infanteria nº6 "Sant Narcís", que tingué lloc en la Diada del Sant Patró Catòlic del regiment, Sant Narcís (29-octubre):

    "Dia 30. [resum dels fets del dia anterior, 29 d'octubre] el Regimiento de Infanteria Alemana, que Milita baxo la Proteccion del Glorioso Martyr San Narciso , saliò formado de su Quartel, y pasò á buscar à su Coronel Don Juan de Madrenas, que esperava en su Casa, para salir á la bendicion de las Banderas;
    luego que llegò el Regimiento , se incorporò dicho Coronel, y marcharon en buena forma, llevando los Tafetanes en una rica Fuente, y tres Soldados las Astas, pararon frente à la puerta principal de la Seo, en donde se formaron y de alli entraron los Oficiales ricamente vestidos, con la divisa de su Regimiento, à la Capilla de dicho Santo, en donde se celebrò la Missa su Capellan Mayor, y despues bendixo las Banderas, con las acostumbradas ceremonias :
    hecha la bendicion de la primera, la entregò al Alferez Coronel, y este al General Don Joseph Bellver, quien con el Coronel la puso en la Asta, y despues clavò una tachuela en el nombre de Dios, del Rey, y de la Patria :
    hecha la bendicion de la segunda por el mismo Capellan Mayor del Regimiento, la puso en manos de su Alferez, y este en la de el Brigadier Don Joseph Moragull, quiein repitiò la referida ceremonia;
    y repitiendo la suya el Capellan Mayor, entregò la tercera à otro Alferez, y este al Coronel Marques de las Nabas quien lo executò como los referidos en la misma conformidad, y luego los Oficiales Mayores, y los que se hallaron dentro la Capilla clavaron en todas tres unos clavetes, y los Alferezes prestaron su juramento, con la solemnidad que requiere su Oficio;
    y salieron con las Banderas acompañados de su Coronel, y Oficiales, á la frente de su Regimiento, las pusieron sobre una mesa, y llegando por su turno, los Oficiales Mayores, Capitanes, Sargentos y Cabos de Esquadra, y Soldados fixaron en todas los clavos;
    formado el Regimiento en un obalo las incorporaron , y despues de aver leìdo el Auditor del Regimiento las Ordenanças Militares, prestaron todos solemne Juramento Militar baxo dichas Banderas, de no abandonarlas hasta la ultima gota de sangre, en defensa de la C. y C. Magestad del Emperador, y Rey nuestro Señor, ( que Dios guarde) y del Fidelissimo Principado de Cathaluña, teniendo todos tres dedos en alto en nombre de la Santissima Trinidad, y testimonio de su Juramento :
    Terminada esta ceremonio, y puestos en forma de Batalla, dieron tres descargas cerradas, y tomaron la marcha à son de Caxas, y Pifano, siguiendo las calles por las Casas del Excelentissimo Señor General Comandante, de la Deputacion, y Ciudad, hasta la de el Coronel, en donde dexaron las Banderas "
    Rafael Figueró i Jolis (1669-1751)"Gazeta de barcelona - Diario del Sitio de Barcelona"30-oct-1713
    Acte de Jurament de la Bandera de la Guàrdia Vaticana, alçant elstres dits en nom de la Santíssima Trinitat. De la mateixa manera, els soldats catalans de 1714 juraren en nom de la Santíssima Trinitat, defensar al Rei Carles III i les Constitucions de la Pàtria Catalana.


    ]]>
    urn:uuid:56482 2009-11-15T12:40:55+01:00
    <![CDATA[Abuelo Felca: Ya me han hecho la operación de Cataratas.]]> urn:uuid:56451 2009-11-14T15:18:55+01:00 <![CDATA[j µ a n l µ: A NEW BLOG IN MY MIND.... MAYBE]]>
    ]]>
    urn:uuid:56374 2009-11-12T17:52:42+01:00
    <![CDATA[En La Variedad Está El Gusto...: Alcúdia]]> ]]> urn:uuid:56341 2009-11-11T22:32:53+01:00 <![CDATA[ Aquelles petites coses...: El meu "conegut"]]> urn:uuid:56319 2009-11-11T15:30:54+01:00 <![CDATA[DarkMuse: ]]>
    Simplicity.
    ]]>
    urn:uuid:56201 2009-11-08T06:00:00+01:00
    <![CDATA[RAUL LOPEZ PADILLO: ]]> EL MIO
    Por fin parece que mi sueño de tener uno enpieza a hacerse realidad,estoy muy ilusionado con este nuevo proyecto,hasta ahora habia gestionado varios restaurantes pero ser el propietario de uno es una verdadera realidad, por fin puedo hacer aqullo que tanto he soñado,una verdadera gestion tanto economica como personal.Ha llegado mi verdadera oportunidad de demostrar si reamente valgo para ello.
    Deseo publicar mi esperiencia, para que otros no repitan mis errores, que seguro que los tendré.]]>
    urn:uuid:56097 2009-11-05T23:27:54+01:00
    <![CDATA[Mundo Canino: Esport]]> ]]> urn:uuid:58501 2009-11-04T16:11:41+01:00 <![CDATA[Recull recursos: Treballem les intel.ligències múltiples a l'aula]]> Aquesta cacera del Tresor va adreçada a tots els docents que vulguin treballar les intel.ligències múltiples a l'aula.
    clipped from blocs.xtec.cat

    Cacera sobre les Intel.ligències Múltiples

    im.jpg http://www.phpwebquest.org/catala/caza/soporte_tabbed_c.php?id_actividad=2816&id_pagina=1

    Una cacera del tresor adreçada a tots els docents que vulguin treballar les IM a l’aula.

    Creada per Núria Alart (nalart@xtec.cat)

    Actualment un gran nombre d’investigadors defensen que hi ha una multiplicitat d’intel·ligències independents entre sí. La combinació d’intel·ligències ens fa persones úniques, capaces de resoldre problemes i crear productes. La intel·ligència segons Howard Gardner és múltiple i es converteix en una destresa que es pot desenvolupar. Gardner descriu aquestes vuit intel·ligències: lingüística, logicomatemàtica, naturalista, visualespacial, musical, cinestèsicacorporal, intrapersonal i interpersonal.Aquesta cacera ajudarà els docents a presentar les activitats d’aula de diverses maneres, per a què l’alumnat, amb les seves diferents intel·ligències, pugui aprendre.


    blog it
    ]]>
    urn:uuid:60368 2009-11-01T20:53:26+01:00
    <![CDATA[1000 manualidades: Nuevo curso con fieltro y lana cardada]]>

    Hola a todos .
    Esta nueva entrada es para informaros que vamos ha hacer un nuevo curso .Será sobre lana cardada.Se aprenderá a utilizar la aguja para fabricar muñecas ,flores para broches y un angelito.Tambien trabajaremos el fieltro para hacer una muñeca.SErá el domingo 15 de Noviembre.
    Aqui esta la muestra si quieres apuntarte manda un e-mail a encarna_mercamarc@hotmail.com]]>
    urn:uuid:58351 2009-10-29T12:49:43+01:00
    <![CDATA[El rincón de Violeta: ]]>
    ]]>
    urn:uuid:55580 2009-10-25T23:01:53+01:00
    <![CDATA[Team Espada: Empieza la Liga Catalana de Yu-Gi-Oh!]]> Bueno, en realidad aun faltan datos pero os informare con lo que hay hasta ahora.

    La iniciativa proviene de Alfredo y consiste en realizar un torneo mensual con un coste mas alto de lo habitual (10 euros) y repartir el bote en premios y en un bote para un torneo final al que solo podran acceder los 16 mejores de la liga. Para esto se hara un seguimiento de puntos durante los torneos que dure y al final se publicara una lista con los afortunados. No se como ira el sistema de puntuacion pero lo mejor sera ir este domingo 18 de Octubre al torneo para descubrirlo. Habra que estar alli a las 10:30 para empezar sobre las 10:45, sera un suizo aunque desconozco si habra top. Los premios seran material de tienda mas un exclusivo tapete de los Six Samurais para el primero. Esperamos un alto numero de participantes asi que no os lo perdais y venid a dar lo mejor ;).

    Saludos a todos.

    PD: Mas info en la web de la maquina del temps.

    ]]>
    urn:uuid:55327 2009-10-15T23:46:45+02:00
    <![CDATA[Adventistes: Vacunar-se o no vacunar-se? Aquesta és la qüestió]]> Interessantíssim testimoni de Teresa Forcades. Testimoni una mica extens (54 minuts), però que ben val la pena examinar-lo fins al final. Teresa Forcades realitza unes valoracions sobre la trama de la Grip A i la consegüent vacunació molt oportunes. I parlo de "trama" perquè, vist el vist i llegit el llegit, no trobo una altra paraula que expressi millor en el que realment s'ha convertit aquest assumpte.


    Les apreciacions de la doctora Forcades, finalment, van més enllà de les purament mèdiques per endinsar-se molt encertada i valentament en les polítiques. I sense voler (no és la seva intenció primària), no pot evitar parlar sobre el control que des de sempre ha estat exercit per alguns per tal de salvaguardar l'ordre i la convivència, i no necessàriament, diu ella, per motius malèvols o egoistes.

    Coincideixo plenament amb ella, encara que amb alguns matisos, sobre el control que alguns han exercit en el passat, exerceixen en el present i exerciran en el futur. Una "autoritat moral" aviat mourà fitxa, i ho farà, evidentment, amb "molt bones intencions". Temps al temps, perquè és només una qüestió de temps.

    ]]>
    urn:uuid:53967 2009-10-13T12:14:26+02:00
    <![CDATA[Críticas & Reflexiones: Siendo uno mismo]]> Si algo nos preocupa, y no sabemos como solucionarlo, no tenemos que temer en pedir ayuda a alguien de confianza. A veces nos sorprende lo que pueden hacer los amigos por uno, aunque no siempre de modo grato.
    Hay que saber valorar la amistad con la gente, pero también si realmente es una amistad o simplemente un "conocimiento". Hay que saber que igual que ellos están ahí cuando se les necesita, uno mismo puede estar a la misma altura en cuanto tu amigo lo necesita.

    Y bueno después de este momento filosófico... que tengáis un buen día y disfrutar de la vida.

    Saludos,
    Sergi.]]>
    urn:uuid:54354 2009-09-30T12:42:31+02:00
    <![CDATA[Quellegistes en acció: ]]>

    El conte que fa un any que està aturat.

    Estès, un cop acabat, el trencaclosques es bellugà. Encuriosit m'hi vaig acostar. Una diminuta peça, de puntetes, s'escapolia. Recordo com corria a prop dels meus peus; mentre jo, atorrollat, la mirava. Després, la "bestiola" d'un saltiró fugí per la gatonera. Em vaig pessigar, per comprovar que no somiava, però veient el mal que em feia, vaig adonar-me'n que era real. Vaig seguir-la amb la mirada, i al veure que s'escapava, la vaig seguir i m'hi vaig tirar a sobre en un intent d'atrapar-la, però la cosa no va anar tal i com jo havia planejat, i la "bestiola" s'escapà. Em vaig girar, en un intent desesperat de comprovar que la peça seguia encara al seu lloc, i que el que acabava d’ocórrer era simplement una il?il?lusió produïda pel meu cervell cansat. Però, davant de la meva sorpresa, el trencaclosques s'estava desintegrant en un milió de petites peces que s'escapolien intentant fugir de l'habitació. Vaig anar a tancar la porta per evitar que s’escampés per tot el pis i alertés els pares. Havia de fer alguna cosa perquè les peces no es multipliquessin encara més i no les pogués destruir. Primer però, havia d'esbrinar com ho podia fer. Ho vaig provar amb un martell que tenia a l'habitació, amb els ganivets de caça de la meva col?lecció, la pota de la cadira... i fins hi tot ho vaig provar amb un got de plàstic posat al revés per veure si s'ofegaven. La multitud de peces anava creixent a marxes forçades. S'escapolien àgilment de tot obstacle que trobessin al davant, i s'escampaven a centenars sota els mobles, les catifes... La meva desesperació es multiplicava amb la mateixa rapidesa que les peces. Estava molt espantat sense saber què fer. Vaig agafar un pot i em vaig tirar al terra intentant agafar-ne alguna per posar-la dins, però em relliscaven de les mans i no ho vaig aconseguir. Se m'acabaven les idees... De sobte en vaig tenir una. Podia trucar a l'Albert, el meu millor amic, per a que m'ajudés. Em va dir que no trigava ni un minut, i més tranquil vaig penjar. No podia esperar, i anava mirant el rellotge. Un minut, dos minuts, tres minuts, sis minuts... el temps passava i ell no arribava. Aleshores vaig sentir la porta. Estava salvat!!!

    Però per desgràcia, no era pas l'Albert que venia al meu encontre, si no la mare que tornava de comprar. I jo no podia deixar que veiés la casa, infectada com estava de petites bestioles entremaliades i bellugadisses, així que la vaig enviar a casa la veïna amb el pretext que necessitava estar tranquil per estudiar. I l'Albert no venia. Ja em sentirà, ja, quan arribi! Pensava jo. Però ell seguia sense venir i a mesura que les agulles del meu rellotge anaven avançant, la casa s'anava omplint de petites peces que havien començat a recobrir els mobles com un estampat de flors: “-No! La meva consola, no!” Vaig cridar, però era massa tard. Les peces l'havien recobert formant un missatge que deia:

    PERILL AL VIATGE DE FI DE CURS.

    Sentia com els passos de la mare s'acostaven, havia tornat de casa de la veïna. Va arribar a la meva habitació i va trucar a la porta. Com que no sabia què dir ni què fer, vaig dir-li que, per favor, no entrés, que m'estava endreçant l'habitació ja que estava tot potes enlaire. Em va preguntar si no estava estudiant, i jo em vaig haver d'inventar alguna altra cosa: -Mmm... Es que l'habitació estava molt desordenada i abans de posar-me a estudiar l'he estat ordenant una mica.- Ja estava marxant quan va tornar a picar a la porta. -I què ha estat, aquest crit que he sentit? Deies no sé què de la consola.- Aquí sí que m'havia mort. Què li deia jo ara? Per sort van trucar al timbre, i la mare no hi va tornar a pensar.

    Vaig pensar que era l'Albert qui havia trucat, però no. No entenia on s'havia ficat, què feia. Em vaig començar a preocupar; res no anava com volia.
    Intentant solucionar el desordre se m'havia oblidat la frase que havien format les fitxes sobre la consola. "PERILL AL VIATGE DE FI DE CURS". M'hi vaig acostar, les fitxes seguien en la mateixa posició. Estaven quietes! No tenia millor oportunitat per caçar-les. Abans de res vaig apuntar la frase en una llibreta. Llavors caminant a poc a poc inconscientment, m'hi vaig apropar. Les vaig tapar totes amb un mocador que després vaig rebregar per impedir que escapessin. No van oferir resistència. Les vaig llançar dins la caixa. Havia aconseguit quelcom, però encara quedaven moltes més fitxes. De cop, al voltant dels meus peus un altre grup va formar un altre missatge.

    NO ESGOTIS LES TEVES FORCES, NO ES CONTRA MI CONTRA QUI HAS DE LLUITAR.

    Em vaig quedar petrificat. Vaig deixar anar les altres peces sense ni adonar-me'n. Astorat, així es com estava. Em vaig quedar mirant l'habitació, esperant veure el següent missatge. Aquest va arribar, però molt diferent. De sobte vaig sentir:

    HAS DE LLUITAR CONTRA EL MAL QUE S'ACOSTA, QUE AL VIATGE SE'T REVELARÀ

    M'havia quedat petrificat, no podia moure ni un dit. A que es referia aquella frase? Que em passaria durant el viatge? El meu cap es feia aquestes preguntes una vegada i una altra. I, per acabar-ho d'adobar, l'Albert no arribava. Tenia un gran problema: No ho podia dir als pares perquè em prendrien per boig, però tampoc podia amagar-ho pel que pogués passar durant el viatge. Aquest viatge, que havíem passat tot el curs preparant. Què passaria? Algú cauria al mar en el tros del veler? O s'estimbaria algun company per les gorges de Carança? O matarien algú a l'Hotel de Núria? No tenia respostes a aquestes preguntes, però al cap d'una setmana, el 6 de Juny, sabria què passava. Llavors em vaig adonar que les peces començaven a desaparèixer. N'hi havia molt poques. Només en quedava una, que va dir: RECORDA-HO. Després es va esfumar, com les altres. El 6 de juny s'apropava, i cada vegada estava més espantat. No m'imaginava que ens podria passar. Tots junts havíem treballat molt perquè el viatge fos perfecte. Que seria aquest mal que s'apropava? Havia de confiar les meves pors als companys? O era millor no dir res i esperar a veure el resultat?

    Per fi, el dia esperat va arribar. Les dotze van sonar al meu rellotge de submarinisme, que va començar a pampalluguejar a les fosques. Vaig mirar-lo de reüll, i vaig tornar a clavar la vista en les estrelles, i el cel obscur que s’estenia davant nostre. La sortida als campaments estava prevista per a la una i mitja, i tot i que encara tenia una estona per parlar amb la Mireia hi havia una cosa que em preocupava molt més. L'Albert no vindria de colònies, els seus pares deien que tenia una malaltia incurable i altament contagiosa. És estrany, doncs l'últim cop que el vaig veure lluïa una bona cara de salut. A la porta del col?legi estàvem tota la classe carregats de motxilles i de nervis. Hi havia àvies, tietes, germans, mares i pares que ens omplien de petons a tots. "Recorda't de raspallar-te les dents" deia una mare "guarda't bé els dinerons, que no te'ls prenguin" advertia alguna àvia "no facis el burro al veler" m'ordenava, a mi, el pare. Vaig acostar-me a la Mireia que també feia que sí amb el cap als seus pares mentre es bufava el serrell. De seguida que em va veure va agafar-me de la mà i jo vaig passar molt mala estona perquè els nostres pares ho van veure i el seu em va mirar d'una manera severa i el meu amb un somriure, les contradiccions m'atabalen. -La teva mare m'ha mirat malament- va dir-me la Marina mentre pujàvem al autocar que ens duria al port -estarà gelosa- li vaig contestar, entenc ara al seu pare. -T'he d'explicar una cosa seriosa, Marina- vaig començar a explicar-li la història del trencaclosques mentre per la finestra veia a les famílies tirant-nos petons i dient-nos adéu amb les mans i nosaltres picàvem el vidre i fent ganyotes. Vaig donar-li el walkie-talkie de l'Albert amb una corda que el penjava del coll i vaig ordenar-li que per res del món se'l tragués, ni a la dutxa, perquè era d'un plàstic que no deixava passar l'aigua fins a les piles. I també li vaig donar la carta que l'Albert m'havia dit que li donés amb la instrucció de no obrir-la jo sota cap circumstància. Quan la llegia vaig poder-la llegir al reflex de la finestra "Marina, tu ets l'única heroïna; segurament hauràs de salvar al nostre amic d'algun perill imaginari. Espero que no t'hagis cregut res de la història del trencaclosques; tanta consola li ha fet mal al cap, procura que respiri molt oxigen a Núria. Tingues paciència." Vaig enrabiar-me tantíssim que em ploraven els ulls: odiava l'Albert i odiava la inútil norma de no poder dur mòbil a les colònies perquè li volia dir que ja no era amic meu i que no ho seria MAI MÉS DE LA VIDA. Sense voler vaig estrènyer amb força la mà de la Marina que de seguida va adonar-se que la curiositat m'havia traït i que ho sabia tot, va mirar-me amb cara de compassió i amb veu d'ocellet va dir-me: -Jo, sí, et crec-.

    Varem arribar al Port Vell i ens anàvem repartint tots en els velers que tocava i parlarem amb els patrons. Quan érem a alta mar, des del veler on anava la Mireia (que no anava al mateix que jo) ens van arribar senyals de perill per una forta ventada. Jo em vaig començar a preocupar, i encara més quan el patró va mesurar la velocitat del vent i va dir que era molt alta. Ens va enviar a tots a baix i va fer cap a port. Varem arribar tots tres velers sense cap dany. Ningú s'havia fet mal, havia quedat amb un ensurt i prou. No sabíem quan amainaria el vent. De sobte, un pensament m’envaí la ment: I si això és un avis per a que no arribem a Palamós? I si el mal comenci a revelar-se allà? I, mentre jo estava capficat en els meus pensaments el vent va amainar. Els tres dies de veler van ser ràpids, tan ràpids com els he explicat. Estava tan amoïnat pel perill que no vaig gaudir del viatge. A Palamós vaig recordar un episodi de "l'Alquimista" que deia que tenir por de patir era pitjor que el patiment en si, això em va fer somriure, anava bé llegir perquè maduraves abans i em vaig tranquil?litzar. A Palamós ens van deixar una estona de lleure sense professors amb l'única condició d'arribar a dos quarts de tres puntuals per agafar l'autocar. De seguida vaig reunir-me amb la Mireia i les seves dues amigues l'Anna i la Núria, que no deien res a ningú però que jo crec que eren més que amigues. Vam passejar molta estona tots quatre fins que elles van començar a entrar i sortir de botigues i jo vaig començar a avorrir-me profundament. Finalment, vaig veure en Xavier que sempre anava sol i auto marginat prenent una coca-cola en una terrassa; vaig asseure'm amb ell i vaig fer un comentari sobre el malson d'anar de botigues amb dones, ell va somriure i va convidar-me al que volgués. Als cinc minuts o així de camaraderia va oferir-me una cigarreta que vaig acceptar, volia que la Mireia em veiés fumant, tot fet un home. La seva reacció en canvi va ser enfadar-se amb mi, va fer-me una xerrada sobre lo perjudicial que era el tabac, que si era burro i que no volia per parella a algú que li fes pudor l’alè. I va marxar bruscament amb les seves amigues. Jo no volia plorar, però de la ràbia que em va fer no poder conquistar-la com jo volia i que tot em sortia del revés se'm van posar els ulls vermells. En Xavier em va dir que no patís, que tenia un remei per les rabietes que em tranquil?litzaria i va començar a remenar unes herbes seques a les mans. "Què fas?" vaig demanar. I ell va contestar "Un porret; no és res dolent, relaxa, ja veuràs" i jo burro de mi que encara em picava el coll i tenia mal sabor de la meva primera cigarreta, també vaig fumar d'allò que no picava tant al coll però que de seguida em va marejar. "Veu coca-cola" va dir-me el meu company. De seguida vaig riure molt. Vam arribar a l'autocar i el professor de gimnàstica que venia voluntari ens va agafar a tots dos, ens va treure les motxilles, ens va fer asseure als primers seients de l'autocar per separat i ell enmig i va començar a explicar-nos que la marihuana era droga, també, i els perills que comportava.

    GBM, Malenusky, Marina, Vanilor, Vturiserra, Tramuntana, Senpai, Lunndrache i Celestino.]]>
    urn:uuid:54148 2009-09-26T01:52:31+02:00
    <![CDATA[Raks sharki: Ya estoy de vuelta!!!!]]> urn:uuid:53062 2009-09-22T16:16:06+02:00 <![CDATA[Acaronar.com: 5a Setmana Mundial de la Lactància Materna a Terrassa 2009]]> urn:uuid:53034 2009-09-21T19:56:24+02:00 <![CDATA[HAPPINESS IS AN ELECTION: Todos los poemas que no te escribí.]]>
    . Todas las veces que te fallé, Todas las veces que no te abracé, Todos los poemas que no te escribí, Me perseguirán eternamente. Y en el sentir, Tal vez fingido. De una vida distinta, De una época posterior, Saldrán de las esquinas, De las sombras, De las dudas, Todas las veces que te fallé Todas las veces que no te abracé, Todos los poemas que no te escribí. Aquest fotolog m'ha donat massa com per no escriure-hi. ... Encara que sigui, un poema propi, una vegada a l'any...
    ]]>
    urn:uuid:52923 2009-09-17T06:00:00+02:00
    <![CDATA[Fuera de guión: Reflexiones]]> Después de todo este tiempo de pausa he decidido escribir esta pequeña nota de aclaración. Me estoy replanteando el seguir o no con este blog. La verdad es que me roba mucho tiempo preparar los post, y YouTube se empeña en no dejarme publicar escenas o en retirar algunas de las ya publicadas por violar "no se que ley" o "no se que derechos". De momento lo dejo "tal cual" y con el tiempo veré lo que hago.

    Gracias a todos los que pasais por aquí de vez en cuando. Seguiremos informando.]]>
    urn:uuid:53796 2009-09-16T12:16:47+02:00
    <![CDATA[Kyu in Wonderland: Kaoru Watanabe]]>
    Un poco de info sacada de internete:

    Kaoru Watanabe (Kaoru) es una conocida modelo gyaru, suele aparecer en la revista Egg. Fue modelo de anuncio para JSG, pero actualmente lo es para la marca Galaxxxy. Suele acompañar las actuaciones de Tokyo Decadance.

    Nombre: Kaoru Watanabe ?????

    Nacio: 28 de abril 1985

    Signo: tauro

    Grupo sanguineo: B

    Reside en: Tokio

    Estatura: 154 cm.

    Aficiones: fiestas y beber alcohol

    Marcas favoritas: galaxxxy, CHANEL, MAC

    Color favorito: blanco y negro

    Perfume favorito: Dior Miss Dior

    Celebridades favoritas: T.I., Chingy, Lil Jon

    Su mejor caracteristica y su punto debil: cabello y cejas

    Antes de ir a dormir por la noche: iPod, DS, cargador de teléfono

    Lugar favorito en Shibuya: la editorial de la Egg

    Anime que veia de niña: Sailor Moon

    Lo esencial para ser una gal: ambicion


    A esta chica no le falta de nada, tiene de todo, sobretodo originalidad, pues sus modelos siempre son excepcionales donde los haya, ademas de la facilidad que tiene para teñirse el pelo cada dos por tres de mil y un colores. Ojala yo tambien pudiese haceo sin que el pelo me quedase hecho un chasco XD


    Y nada, hoy queria dedicarle esta mini entradilla a ella, porque es una inspiracion estetica para mi y me arrepiento de no haber podido ir al Tokyo Decadence de Barcelona para haberla conocido TT_TT


    Tambien me gustan otras modelos, vease Romihi, Aina, Mipopo...


    Pero para mi, ella, es la mejor de todas :D


    Bai baaaai



    ]]>
    urn:uuid:54428 2009-09-12T18:06:15+02:00
    <![CDATA[El Estudio de Felicidad Producciones: LA CABRA MECÁNICA REGRESA A LOS ESCENARIOS PARA PRESENTAR ?CARNE DE CANCIÓN?, SU DISCO DE DESPEDIDA]]>



    El próximo 13 de octubre La Cabra Mecánica presenta el que será su último trabajo, un CD doble + DVD que incluye 3 temas nuevos, versiones imposibles y alguna que otra curiosidad en forma de maqueta o directo. Tras la gira de presentación de octubre, La Cabra Mecánica se unirá a la gira de Fito y Fitipaldis: un broche de oro a sus 15 años de carrera.

    ‘Carne de Canción’ es el “hasta luego” de Lichis, líder y alma de La Cabra Mecánica, que se despide de los escenarios “con el corazón lleno de gratitud”. Un doble CD recopilatorio que contiene los temas más coreados por el público, los más significativos para Lichis y las canciones más aclamadas por su entorno.

    No esperen encontrar aquí un ‘grandes éxitos’: Abran su mente, libérense de prejuicios y disfruten sin tapujos de la rumba mezclada con el folk, del country a medias con el rock, de la copla y el blues agitados con ritmos mariachis… todo tiene su sitio en 'Carne de Canción'. Si a este cóctel añadimos el verbo sardónico, callejero y corrosivo al que nos tiene acostumbrados Lichis, el resultado no puede ser más que la reinterpretación sincera de un singular repertorio acumulado desde 1994 hasta la actualidad.

    ‘Valientes’ es el sencillo de presentación: una canción que, para Lichis, es su “anti We Are The Champions particular”. Un tema que refleja la épica del fracaso glorioso y que cobra cada vez más significado en el momento actual de la escena musical.

    La gira de presentación de ‘Carne de canción’ comenzará el próximo 16 de octubre en Gijón y continuará por Salamanca (17), Zaragoza (23), Barcelona (24), Madrid (29 y 30) y Granada (31). A partir de noviembre, además, La Cabra Mecánica se unirá a la gira ‘Antes de que cuente diez’, de Fito & Fitipaldis, unos buenos amigos. Alto voltaje para despedir 15 años de carrera.


    Próximamente continuaremos informando acerca de cuándo y cómo se pondrán a la venta las entradas para la gira de presentación de ‘Carne de canción’.

    LA CABRA MECÁNICA
    GIRA PRESENTACIÓN 'CARNE DE CANCIÓN'
    OCTUBRE 2009

    Viernes 16 GIJÓN Casino
    Sábado 17 SALAMANCA Iris Rover Theatre
    Viernes 23 ZARAGOZA La Casa del Loco
    Sábado 24 BARCELONA Sala Bikini
    Jueves 29 MADRID Sala Galileo
    Viernes 30 MADRID Sala Galileo
    Sábado 31 GRANADA Planta Baja

    Más información:

    www.ltinews.net
    www.lacabramecanica.com
    ]]>
    urn:uuid:54882 2009-09-10T14:47:26+02:00
    <![CDATA[El saco roto de JudNoe: Libros]]> Me acabo de leer "El fuego", continuación del "Ocho", y realmente creo que no le llega ni a la suela de los zapatos al primero (Ocho). Hasta el final vas un poco perdido con fechas, relatos, etc..., yo recomendaría volver a leer "El ocho" antes de leer "El fuego", a no ser que tengas un memoria de elefante. Sinceramente no me ha gustado, pero lo he terminado.
    Solamente hay dos libros que he comenzado y no he podido terminar, "Tomates verdes fritos" y "El club Dante", han podido conmigo. Creo que por dos libros tampoco pasa nada. Y ahora voy ha leer "El hombre que no amaba a las mujeres", ya que todo el mundo habla muy bien de el.
    Una recomendación: "La bodega" de Noah Gordon. Cuando lo acabas, sabe a poco, quieres mas, además pasando media vida rodeado de viñas, lo sientes o lo vives mas, imaginándote a los antepasado de dueños de las mismas viviendo lo que vive el protagonista.
    Aquí os dejo el enlace a la presentación del libro "http://www.labodega-noahgordon.com/".]]>
    urn:uuid:53749 2009-09-07T16:55:00+02:00
    <![CDATA[SombrA Poker Adventure: Road to EPT !]]>


    Hola a todos,

    Parece que últimamente tengo el blog algo abandonado, pero bueno espero que poco a poco recupere el ritmo de actualizaciones que tenía antes.

    Tras varios cambios en mi trabajo tengo bastante tiempo para jugar, estudiar manos y recapitular en los muchos errores que hago y poco a poco los voy corrigiendo y aprendiendo de ellos.

    Por suerte la semana pasada pinché un 2nd en el POKER IN y me sirvió para probar varias cosas y movimientos que había pensado, salieron bien por suerte xD

    Mañana jugaré mi segundo torneo mas importante desde que juego a poker, el paralelo del EPT de 1.000? tras mi experiencia en el paralelo del WPT creo que estaré preparado para moverme por este tipo de torneo, aunque seguramente el nivel será mas alto que el del WPT.
    Iré subiendo como voy en mi facebook y seguramente haré una crónica cuando termine, espero poder hacerla con un titulo tipo “victoria inesperada” soñar es gratis!.

    Sobretodo quería agradecer desde este pequeño rincón de internet a la gente que confía en mi para este torneo y los que vienen ya que acudiré al próximo CEP en Murcia, no tengo palabras para agradecer tal grado de confianza, sólo espero estar a la altura.

    Sin más me despido y estáis todos invitados mañana Martes en el casino de Barcelona a las 14:00h!

    Saludos y gracias por leerme!
    ?
    ]]>
    urn:uuid:54770 2009-09-07T13:32:07+02:00
    <![CDATA[Parquets Quirós: Limpieza general tras la instalación del parquet]]> un aspirador.
    ?Por último limpie el suelo con un paño húmedo y con el concent [...]
    Leer más...]]>
    urn:uuid:54310 2009-09-03T14:35:47+02:00
    <![CDATA[Mis cosas: Adios ayer]]>
    Y con el, el fin de este weblog, tal y como os dije en la ultima luna llena

    En 20ytantos dias que ha pasado no he encontrado ninguna excusa para seguir

    Asi que aqui lo dejaremos

    Permitidme que, en vez de volver a dar las gracias, me despida con una frase que dijo un conspiranoico que no se si decia gilipolleces peliculeras o la pura y dura realidad (seguramente ni tanto ni tan calvo)

    "The love that you withhold is the pain that you carry"
    "El amor que retienes es el dolor que llevas"

    Hasta siempre
    ]]>
    urn:uuid:53816 2009-09-03T13:17:44+02:00
    <![CDATA[Racons quotidians: Aprendre a volar]]>

    Era un dia d'aquells especials. Un dia d'aquells en què decideixes regalar-te temps i entres a la llibreria per trobar la companyia dels llibres en l'aparent solitud. Era un dia d'aquells en què sembla que el món s'hagi posat d'acord perquè trobis quelcom que no saps que estaves buscant. De manera que no et costa trobar-ho perquè, entres per la porta de la llibreria per la qual normalment només surts. Perquè la llibreria ha canviat una mica la seva organització espacial i ha dedicat una taula gran a la secció de còmics. Perquè la secció de còmics sembla no tenir massa coses interessants excepte una petita perla. I és clar, no et costa veure-la. El títol El arte de volar et crida l'atenció. El dibuix de portada també. I l'enquadernat de tapa dura. Edicions Ponent sembla proposar algun regal inesperat.

    Així que obres el volum i el fulleges. Entens que el llibre fa un repàs sobre la història d'Espanya a través d'un relat biogràfic, però et crida l'atenció sobretoto pel suïcidi. Per la organització del relat. La caiguda, planta a planta d'un home que va tardar 90 anys a aprendre a volar. T'estremeixes i et preguntes si tu també tardaràs tant de temps. De vegades tens la sensació que te'n surts però en general saps que et costa fugir de les presons que tu mateixa et construeixes quotidianament.

    De seguida entens, doncs, que et trobes davant d'un tresor que acabaràs fent teu tard o d'hora. I el preu, que en una altra ocasió et faria pensar-t'ho bé, en aquest cas no et suposa cap impediment. Així t'endus el tresor i no pots esperar a arribar a casa per començar a degustar-lo. I un cop has començat et vius vivint en un altre món que també és el teu món. I poc a poc vas aprenent a volar amb el protagonista. I acabes el volum un diumenge d'agost al balcó, mirant a Sant Llorenç. I no pots evitar sentir una llàgrima que et llisca galta avall. Perquè de cop i volta et sents més viva. Perquè ara tens un nou company a la prestatgeria. Perquè la vida -i la mort-, de cop i volta, sembla que torna sonar com un repte, com un cant a la coherència, com un intent de llibertat, com un camí que amaga petits grans tresors que cal saber entrellucar enmig de tot el paisatge. 

    Així que t'aixeques i entres al pis. I només pots sentir un gran agraïment vers Antonio Altarriba (no saps ben bé si al fill o al pare, segurament a tots dos) per haver-te fet arribar aquesta brillant narració de vida i mort i a Kim per haver sabut posar tan encertadament i expressiva unes imatges que dónen al guió una vida pròpia. Ara ho saps del cert, El arte de volar no és només un còmic.

    ]]>
    urn:uuid:51672 2009-08-14T20:28:12+02:00
    <![CDATA[Opinando de..: SOBRE MUROS Y EL SAHARA]]>


    ]]>
    urn:uuid:51524 2009-08-10T21:08:48+02:00
    <![CDATA[Història local club: Hola, m'agrada molt el vostre bloc.Feu una molt b...]]> m'agrada molt el vostre bloc.Feu una molt bona feina. Us visitaré sovint.

    Enllaçareu el meu bloc de cuina?
    http://paambtomaquet-marylou.blogspot.com/

    Jo he enllaçat el vostre al meu bloc
    http://miraconet.blogspot.com/

    Petonets]]>
    urn:uuid:51490 2009-08-09T08:32:32+02:00
    <![CDATA[Sfericampus 2008: RESUM SETMANA 4]]> Les competicions dels matins van ser la de l'1x1 i la del 3x3 en la que es van imposar Miquel Sampietro (un habitual ja en aquesta columna) en el grup dels petits i Albert Crespo en el dels grans. Pel que fa al 3x3 l'equip Sprinters (Francesc Espín, Pablo Ruiz i Guille Araya) va fer valer la seva condició de favorit i es va imposar a la final a la gran sorpresa del torneig, l'equip Sao Paulo encapçalat per Pau Araya que abans va aconseguir defenestrar l'altre gran favorit de la competició l'equip Crespones. Com a premi van obtenir unes dedicatòries de personatges famosos.
    Quant a les tardes de competicions, aquesta setmana ha estat d'allò més animada. S'han disputat les competicions de triples, habilitats i 2x2. L'absència divendres de Jordi Vilavella (líder indiscutible de triples i líder de la general del 2x2 juntament amb la Sara Losada i el seu equip Villabong) va fer que els concursos adquirissin unes tonalitats dramàtiques donada la igualtat de totes les competicions. A triples es va imposar a la gran final (i a la gran pròrroga) Miquel Sampietro (one more time) al Jordi Vives, mentre que a habilitats el Pol Alsina va fer valer la seva velocitat de mans i peus per imposar-se de manera indiscutible i amb força distància respecte els seus perseguidors. Quant al 2x2 es va jugar un igualadíssim torneig previ que va portar a la final a l'equip Viveslàvia (Jordi Vives i Marc Cuadrado) i a Guillotina (Guille Araya i Pol Alsina). Tot i que el primer dels equips va classificar-se en millor posició a la general i portava avantatge en el partit decisiu, la insistència dels guillotins i un parell d'errades claus dels viveslaus van conduir al títol aquells que menys s'ho esperaven.

    1x1 MATINS: Albert Crespo (Grans) i Miquel Sampietro (Petits)
    3X3 MATINS: Sprinters (F.Espín, G.Araya i P.Ruiz)
    HABILITATS: Pol Alsina
    TRIPLES: Miquel Sampietro
    2X2: Guillotina (G.Araya i P.Alsina)
    MVP'S POPULARS: Francesc Espín (Grans) i Pablo Ruiz (Petits)]]>
    urn:uuid:51074 2009-07-27T13:32:33+02:00
    <![CDATA[ The Passengers: My zen moment (V)]]> En esta orilla del mundo
    lo que no es presa es baldío
    Creo que he visto una luz
    al otro lado del río



    Se inicia la búsqueda de nombre para la nueva embarcación. La mejor propuesta gana una viaje gratis (es decir, sin remar. Tome de ejemplo lo que hace Óscar en la fotografía).

    Fotos de Arbón y Santa María en Las fotos de Eli.




    Saludos!]]>
    urn:uuid:51046 2009-07-27T00:07:03+02:00
    <![CDATA[ La TEBEOTECA, el rincón de los tebeos: KEN Games]]> El jueves pasado me compré el primer tomo de KEN GAMES. Había leído muy buenas críticas sobre él y tengo que decir que no se quedaron cortas.
    Pensada como una historia que abarcará 3 tomos, uno por cada personaje principal de la historia, empieza con la historia de Pierre, un genio de las matemáticas que se empieza a abrir paso en el mundo del boxeo.
    La historia tiene un arranque normal pero a medida que caen las viñetas se presentan personajes que no aparentan lo que son y multiplican el interés de la misma en el tramo final del tomo.
    Con ganas me quedo de leer los dos siguientes tomos de Robledo y Toledano. A ver si llegan pronto !]]>
    urn:uuid:50832 2009-07-19T11:42:28+02:00
    <![CDATA[Charter Inad: LECCIÓN VII: RECOGIDA DEL NAUFRAGO]]> Medidas de Salvamento de los naufragos!!
    DESPUÉS DE RESCATAR EL NÁUFRAGO, Y NOSOTROS ESTEMOS FUERA DE PELIGRO... analizaremos: SU ESTADO!!
    Es conveniente ponerlo en un lugar caldeado, desnudárlo y aplicarle calor!!
    Se puede utilizar cualquier método para darle calor, desde duchas de agua caliente…no hace falta enjabonarlo..a no ser que huela muy mal, si es así comprobaremos sus constantes vitales: pulso y respiración.
    Nota 1:El juicio DEL NÁUFRAGO, no es tan importante en estos primeros momentos!
    Nota 2:Calentar al náufrago no es darle una paliza, sino que recupere la temperatura corporal.En caso de ser un náufrago muy friolero se recomienda con sobeteos varios y el contacto con cuerpos humanos agradables ..puede aumentar la temperatura del enfermo, de la tripulación, y en algunos casos de la capa de ozono!
    Nota 3:También es conveniente darle bebidas clientes , descartando el café ,el té , la cerveza caliente! Y cualquier bebida alcohólica.
    Todos estos métodos , son para conseguir que el náufrago no tenga hipotermia: Es el descenso de la temperatura corporal inferior a 35º y 36 º, y la incapacidad del cuerpo para producir calor. Si el enfermo llega a la temperatura de 25º puede producirse pérdida del sentido y posteriormente paro cardiaco!
    Llegado a este extremo, se recomienda siempre a ver avisar a salvamento!! Mientras esperamos su llegada, procederemos a realizar el masaje cardíaco.
    Consiste en poner al enfermo boca arriba ,y bajo una superficie plana y dura. Nosotros nos pondremos de rodillas a su lado (no es para rezar…aunque si lo cree conveniente..usted mismo), y apoyando nuestras manos una sobre la otra, formando un ángulo recto y encima del corazón (no tiene ningún sentido ejercitar dicho masaje en el abdomen), con los brazos extendidos descargando todo el peso del cuerpo sobre el tórax, con una frecuencia aproximada de 60 por minuto.
    Después de salvarlo, lo vigilaremos hasta que salvamento se lo lleve. Después podremos celebrarlo!!
    Nota 1:Se adjunta cuadro de supervivencia . Esta información no es de gran utilidad, pero nos puede ir bien, para vacilar de nuestros conocimientos ante la tripulación, o los amigos del bar!
    Temperatura del agua Tiempo de supervivencia
    Menos de 2º _________Menos de 45 minutos
    De 2 a 4 grados_______ Menos de 1:30 minutos
    De 4 a 10 grados_______Menos de 3h
    De 10 a 15 grados______Menos de 6h
    De 15 a 20 grados______Menos de 12h
    Más de 20 grados______Indefinido
    Nota 2: Viendo el cuadro, se recomienda siempre navegar por zonas tropicales, Mar del Caribe, es un buen ejemplo ya que sobrevivirá más, y gozará mucho más!
    ]]>
    urn:uuid:54420 2009-07-12T19:22:03+02:00
    <![CDATA[Josep Ramon Gregori i Muñoz: Entrevistes a Waleed Sàleh]]>
    ???? ???? ???????
    ??? ??????: ???? ???? ???????/ ????? ?? ????? ??????? ???????? ????????
    ????? ??????: 11/6/2009

    - ?? ?????? ??? ???????.. ???? ?????? ????????

    - ??????? ???????? ????? ????? ???? ?????



    ?? ?????? ??? ???????.. ???? ?????? ????????

    ???? ???? ???????





    Pròxim Orient. Waleed Saleh
    Dimarts, 3 de juny de 2008

    Durada aproximada : 00:14:43

    Producció Radio Vallekas - 107.5 FM, Madrid
    http://audio.urcm.net/spip.php?article2610#]]>
    urn:uuid:50449 2009-07-07T19:58:16+02:00
    <![CDATA[El blog del abuelo: MENGUNDANG KEHADIRAN MALAIKAT DI RUMAH]]> “Dan kepunyaanlah segala yang di langit dan malaikat-malaikat yang di sisinya, mereka tiadalah merasa angkuh untuk menyembah-Nya dan tiada (pula) mereka letih. Mereka selalu bertasbih malam dan siang tiada henti-hentinya.” (Al-Anbiya’ : 19-20)

    Salah satu rukun iman yang menjadi dasar keberimanan kita pada yang ghaib adalah keimanan kita akan adanya makhluk Allah yang bernama malaikat. Keimanan kita kepada Allah tidak akan dinyatakan lengkap tanpa disertai keimanan kita kepada para malaikat Allah. Mereka Allah ciptakan sebagai hamba-hamba Allah pilihan yang tidak pernah menyalahi aturan yang telah Allah perintahkan mereka akan senantiasa melakukan apa yang Allah perintahkan tanpa reserve. Mereka senantiasa tekun beribadah kepada Allah, “Dan kepunyaanlah segala yang di langit dan malaikat-malaikat yang di sisinya, mereka tiadalah merasa angkuh untuk menyembah-Nya dan tiada (pula) mereka letih. Mereka selalu bertasbih malam dan siang tiada henti-hentinya.” (Al-Anbiya’ : 19-20)

    Diantara mereka telah Allah pilih sebagai rasul (utusan) penyampai wahyu kepada para Nabi dan Rasul, yakni Jibril As. Diantara mereka ada malaikat yang tidak berpisah dengan manusia setiap waktu dan mereka bertugas untuk mencatat amal baik dan buruk mereka.

    Pada sisi mereka terdapat list perbuatan manusia dan ucapan-ucapannya yang akan diperlihatkan kepada manusia di “pengadilan agung”. Mereka akan memberikan kesaksian terhadap perbuatan manusia itu selama mereka di dunia, baik ataupun buruk, yang terang-terangan ataupun tersembunyi. Sedangkan hakikat malaikat dan bagaimana mereka diciptakan, tidak pernah diberitahukan kepada kita. Kita hanya diperintahkan untuk beriman akan eksistensinya. Keingkaran akan keberadaannya adalah sebuah kekufuran dan ini berimplikasi pada pendustaan terhadap Rasulullah, “Barang siapa yang kafir kepada Allah dan malaikat-Nya, Rasul-Rasul-Nya dan hari Kemudian maka sesungguhnya orang itu telah sesat sejauh-jauhnya (An-Nisaa’ : 126)

    Kita beriman atas eksistensi malaikat karena kita yakin kepada pemberi kabar ini (Nabi Muhammad) yang memerintahkan kita untuk beriman kepada malaikat Allah,”Rasul telah beriman kepada Al-Quran yang diturunkan kepadanya dari Tuhannya, demikian pula orang-orang yang beriman. Semuanya beriman kepada Allah, malaikat-Nya, Kitab-kitab-Nya dan Rasul-Rasul-Nya….(Al-Baqarah : 285).

    Menurut bahasa “Malaikat” merupakan bentuk jama’ dari “Malak”, yang berasal dari kata mashdar “al-alukah” yang berarti (risalah, misi). Yang membawa misi biasanya disebut dengan Ar-Rasul.

    Dalam Al-Quran malaikat disebut sebagai Rasul-rasul, “Segala puji bagi Allah Pencipta langit dan bumi, yang menjadikan malaikat sebagai utusan-utusan (untuk mengurus berbagai macam urusan) yang mempunyai sayap masing-masing (ada yang) dua, tiga dan empat…(Fathir : 1).

    Para malaikat itu senantiasa bertasbih dengan memuji Tuhan mereka dan memohon kepada Allah untuk mengampuni manusia-manusia di muka bumi,”(Malaikat-malaikat) yang memikul ‘Arsy dan (malaikat) yang berada di sekelilingnya bertasbah dengan memuji Tuhannya dan mereka beriman kepada-Nya serta memohonkan ampunan untuk orang-orang yang beriman (seraya berkata), “Ya Tuhan kami, rahmat dan ilmu yang ada pada-Mu meliputi segala sesuatu, maka berilah ampunan kepada orang-orang yang bertobat dan mengikuti jalan (agama)Mu dan peliharalah mereka dari api neraka.Ya Tuhan kami, masukkanlah mereka ke dalam surga Adn yang telah Engkau janjikan kepada mereka, dan orang yang saleh diantara nenek moyang mereka, isteri-isteri dan keturunan mereka. Sungguh Engkaulah Yang Mahaperkasa, Mahabijaksana. Dan peliharalah mereka dari (bencana) kejahatan… (Ghafir : 7 ?9).

    Malaikat itu, sebagaiman disabdakan Rasulullah dan diriwayatkan oleh Imam Muslim diciptakan dari cahaya.

    Rasulullah Saw bersabda, “Malaikat diciptakan dari cahaya, jin dari api, dan Adam dari apa yang digambarkan kepada kalian (tanah).” (HR.Muslim)

    Macam-macam Malaikat dan Tugasnya


    Malaikat adalah hamba Allah yang dimuliakan dan utusan Allah yang dipercaya. Allah menciptakan mereka khusus untuk beribadah kepada-Nya. Mereka bukanlah putra-putri Allah dan bukan pula putra-putri selain Allah.

    Mereka membawa risalah Tuhannya, dan menunaikan tugas masing-masing mempunyai tugas-tugas khusus. Di antara mereka adalah:

    1. Malaikat yang ditugasi menyampaikan (membawa) wahyu Allah kepada para Rasul-Nya.
    Ia adalah Ar-Ruh Al-Amin atau Jibril a.s.

    Allah Swt berfirman, “Dia dibawa oleh Ar-Ruh Al-Amin (Jibril), ke dalam hatimu (Muhammad) agar kamu menjadi salah seorang di antara orang-orang yang memberi peringatan.” (Asy-Syu’ara : 193-194)

    2. Malaikat yang diserahi urusan hujan dan pembagiannya menurut kehendak Allah Swt.
    Hal ini ditunjukkan oleh Hadits Muslim dari Abu Hurairah r.a. dari Nabi Saw, beliau bersabda, “Tatkala seorang laki-laki berada di tanah lapang (gurun) dia mendengar suara di awan, ‘Siramilah kebun fulan’, maka menjauhlah awan tersebut kemudian menumpahkan air di suatu tanah berbatu hitam, maka saluran air di situ-dari saluran-saluran yang ada ? telah memuat air seluruhnya.” (H.R. Muslim)

    3. Malaikat yang diserahi terompet, yaitu Israfil a.s.
    Ia meniupkannya sesuai dengan perintah Allah Swt dengan tiga kali tiupan: tiupan faza’ (ketakutan), tiupan sha’aq (kematian) dan tiupan ba’ts (kebangkitan). Firman Allah Swt, “…kemudian ditiup lagi sangkakala, lalu Kami kumpulkan mereka semua.” (Al-Kahfi : 99)

    4. Malaikat yang ditugasi mencabut ruh, yakni malaikat maut dan rekan-rekannya.
    Allah Swt berfirman, “Katakanlah, ‘Malaikat Maut yang diserahi untuk (mencabut nyawamu) akan mematikan kamu; kemudian hanya kepada Tuhanmu-lah kamu akan dikembalikan.” (As-Sajdah : 11).

    5. Para malaikat penjaga surga.
    Allah Swt berfirman, “Dan orang-orang yang bertaqwa kepada Tuhan dibawa ke dalam Surga berbondong-bondong (pula). Sehingga apabila mereka sampai ke Surga itu sedang pintu-pintunya telah terbuka dan berkatalah kepada mereka penjaga penjaganya, ‘Kesejahteraan (dilimpahkan) atasmu, berbahagialah kamu, maka masukilah Surga ini, sedang kamu kekal di dalamnya.” (Az-Zumar : 73)

    6. Para malaikat penjaga Neraka Jahannam
    Mereka itu adalah Zabaniyah. Para pemimpinnya ada 16 dan pemukanya adalah Malik a.s.
    Firman Allah Swt, “Mereka berseru, Hai Malik, biarlah Tuhanmu membunuh kami saja. Dia menjawab, ‘Kamu akan tetap tinggal (di neraka ini).” (Az-Zukhruf : 77)

    7. Para malaikat yang ditugaskan menjaga seorang hamba dalam segala ihwalnya.
    Mereka adalah Mu’aqqibat, sebagaimana yang diberitakan Allah dalam firmannya, “Sama saja (bagi Tuhan), siapa di antaramu yang merahasiakan ucapannya, dan siapa yang berterus terang dengan ucapan itu, dan siapa yang bersembunyi di malam hari dan yang berjalan (menampakkan diri) di siang hari. Bagi manusia ada malaikat-malaikat yang selalu mengikutinya bergiliran, di muka dan di belakangnya, mereka menjaganya atas perintah Allah.” (Ar-Ra’du : 10-11).

    8. Para malaikat yang ditugaskan mengawasi amal seorang hamba, amal yang baik, maupun amal yang buruk.
    Mereka adalah Kiram al-Katibun (para pencatat yang mulia). Mereka masuk dalam golongan Hafazhah (para penjaga), sebagaimana firman Allah, “Apakah mereka mengira bahwa Kami tidak mendengar rahasia dan bisikan-bisikan mereka? Sebenarnya (Kami mendengar), dan utusan-utusan (malaikat-malaikat) Kami selalu mencatat di sisi mereka.” (Az-Zukhruf : 80)

    “(Yaitu) ketika dua malaikat mencatat amal perbuatannya, seorang duduk di sebelah kanan dan yang lain duduk di sebelah kiri. Tiada suatu ucapan pun yang diucapkannya melainkan ada di dekatnya malaikat pengawas yang selalu hadir.”(Qaf : 17-18).

    9. Penentram hati kaum mukminin,
    “Sesungguhnya orang-orang yang berkata,”Tuhan kami adalah Allah” kemudian mereka meneguhkan pendirian mereka, maka malaikat akan turun kepada mereka (dengan mengatakan), “Janganlah kamu takut dan janganlah merasa sedih; dan bergembiralah kamu dengan (memperoleh) surga yang telah dijanjikan Allah kepadamu.” (Fushshilat: 30)


    Mengundang Kehadiran Malaikat di Rumah


    Tak seorang muslimpun yang tidak menginginkan rumah mereka senantiasa dihadiri oleh para malaikat Allah dan dijauhkan dari syetan. Sebab kehadiran mereka di rumah mereka akan melahirkan aura ketenteraman dan kesejukan dan kedamaian ruhani yang mengalir di rumah itu. Kehadiran mereka akan membuat rumah kita laksana surga.

    Namun adalah rumah-rumah yang disenangi para malaikat itu? Jawabannya pasti ada. Sebab diantara para malaikat itu ada yang sengaja keliling untuk menebarkan rahmat dan kedamaian di tengah manusia sebagaiamna syetan berkeliling untuk menebarkan kejahatan di tengah mereka.

    Lalu rumah mana saja yang akan dihadiri para malaikat itu? Berikut rumah-rumah yang dihadiri oleh malaikat.
    Diantaranya adalah :
    1. Rumah yang diliputi dzikir kepada Allah yang di dalamnya ada ruku dan sujud
    2. Rumah yang senantiasa bersih
    3. Rumah yang penghuninya adalah orang-orang yang jujur dan menepati janji
    4. Rumah yang dihuni oleh orang-orang yang senantiasa menyambung tali silaturahim
    5. Rumah yang dihuni oleh orang yang makanannya halal
    6. Rumah yang dihuni oleh orang yang senantiasa berbuat baik kepada kedua orang tuanya.
    7. Rumah yang senantiasa ada tilawah Al-Quran
    8. Rumah yang dihuni oleh para penuntut ilmu
    9. Rumah yang penghuninya ada isteri salehah
    10. Rumah yang bersih dari barang-barang haram
    11. Rumah yang dihuni oleh orang yang rendah hati, sabar, tawakal, qana’ah, dermawan pemaaf yang senantiasa bersih lahir batin dan para penghuninya makan tidak terlalu banyak

    Di bawah ini akan saya paparkan beberapa dalil yang menunjukkan pada hal di atas : Mengenai orang-orang yang berada dalam majlis dzikir Rasulullah bersabda : Jika kalian melewati kebun-kebun surga maka mampirlah di tempat itu! Para sahabat berkata, “Apa yang dimaksud dengan kebun-kebun surga itu wahai Rasulullah?” Nabi bersabda, “Kelompok manusia yang berdzikir. Karena sesungguhnya Allah memiliki malaikat-malaikat yang senantiasa keliling mencari kelompok manusia yang berdzikir dan jika mereka datang ke tempat mereka malaikat itu dan mengitarinya, hadits ini diriwayatkan oleh Ibnu Umar sebagaimana disebutkan oleh An-Nawawi dalam buku Al-Adzkar. Dalam hadits lain disebutkan bahwa Rasulullah bersabda

    “Tidaklah sekali-kali sebuah kaum duduk dengan berdzikir kepada Allah kecuali mereka akan dikelilingi malaikat dan akan disirami rahmat dan akan turun kepada mereka ketenangan. Allah akan menyebutkan tentang mereka pada malaikat yang ada di sisi-Nya” (HR. Muslim)

    Ini semua menunjukkan bahwa dzikir kepada Allah di rumah kita akan menjadikan malaikat memasuki rumah kita dan akan berada dengan kita. Sebaliknya rumah yang dikosongkan dengan dari dzikir maka malaikat juga akan menjauhinya.

    Sementara itu orang yang membcan Al-Quran disebutkan dalam sabdanya : “Sesungguhnya rumah itu akan terasa luas bagi penghuninya, akan datangi malaikat, dijauhi syetan dan akan membanjir pula kebaikan ke dalamnya, jika dibacakan Al-Quran di dalamnya. Sebaliknya, rumah itu akan terasa sempit bagi penghuninya, akan dijauhi malaikat dan akan didatangi syetan serta tidak akan banyak kebaikan di dalamnya, jika tidak dibacakan Al-Quran” (HR. Ad-Darimi).

    Dengan membaca Al-Quran maka akan turun malaikat rahmat, akan datang kebaikan akan muncul ketenangan di dalam rumah kita. Rumah yang tidak ada bacaan Al-Quran maka ketahuilah bahwa rumah itu sebenarnya telah menjadi kuburan walaupun penghuninya masih bernyawa.

    Tentang orang yang rajin menjalin silaturahmi, disebutkan dari Abu Hurairah bahwa seorang lelaki pergi untuk mengunjungi saudaranya di sebuah desa yang lain. Maka segera diperintahkan kepada malaikat untuk menemani orang itu. Tatkala malaikat bertemu dengan orang tadi maka dia bertanya : Kemana engkau akan pergi? Lelaki itu menjawab : Aku akan pergi mengunjungi saudara saya di desa itu! Malaikat itu bertanya :

    Apakah kau memiliki suatu nikmat yang akan kau berikan padanya? Orang itu berkata : Tidak, saya mengunjunginya semata karena saya mencintainya karena Allah! Malaikat itu berkata : “Sesungguhnya aku utusan Allah kepadamu. Allah telah mencintaumu sebagaimana kau mencintai orang itu” (HR. Muslim)

    Mengenai penuntut ilmu yang dinaungi sayap malaikat Rasulullah bersabda : “Sesungguhnya malaikat membentangkan sayapnya untuk para penuntut ilmu karena suka dengan apa yang sedang dia tuntut” (HR. Tirmidzi).

    Tentang rumah orang dermawan yang akan dimasuki malaikat disebutkan dalam sebuah hadits bahwa malaikat akan senantiasa mendoakan mereka : Rasulullah Saw bersabda, “Tiap-tiap pagi malaikat turun, yang satu mendo’akan, “Ya Allah beri gantilah untuk yang menderma, dan yang lain berdo’a, Ya Allah Musnahkan harta si bakhil.”

    Rumah-rumah yang di dalamnya ada kejujuran, ada kasih sayang, amanah, ada syukur dan sabar ada taubat dan istighfar akan senantiasa terbuka untuk dimasuki para malaikat sedangkan rumah-rumah yang selain itu maka maka malaikat akan menjauhi rumah tadi.

    Rumah-rumah yang akan dijauhi malaikat misalnya, rumah yang di dalamnya ada anjing, ada patung-patung dan gambar-gambar, dan ada bau busuk di rumah itu.

    Islam adalah agama yang cinta kebersihan sehingga mengingatkan bahayanya memiliki anjing, bahkan melarang memelihara anjing kecuali untuk kepentingan penjagaan keamanan atau pertanian. Tidak sedikit nash hadits yang menyatakan bahwa malaikat rahmat tidak akan memasuki rumah yang di dalamnya terdapat anjing dan pahala pemilik anjing akan susut atau berkurang. Rasulullah bersabda: “ Malaikat tidak akan memasuki rumah yang di dalamnya terdapat anjing dan juga tidak memasuki rumah yang didalamnya terdapat gambar
    (patung)" [HR. Ahmad, Bukhari, Muslim, Tirmidzi, Nasa'i dan Ibnu Majah]

    Ibnu Hajar berkata : "Ungkapan malaikat tidak akan memasuki...." menunjukkan malaikat secara umum (malaikat rahmat, malaikat hafazah, dan malaikat lainnya)". Tetapi, pendapat lain mengatakan : "Kecuali malaikat hafazah, mereka tetap memasuki rumah setiap orang karena tugas mereka adalah mendampingi manusia sehingga tidak pernah berpisah sedetikpun dengan manusia. Pendapat tersebut dikemukakan oleh Ibnu Wadhdhah, Imam Al-Khaththabi, dan yang lainnya.

    Sementara itu, yang dimaksud dengan ungkapan rumah pada hadits di atas adalah tempat tinggal seseorang, baik berupa rumah, gubuk, tenda, dan sejenisnya. Sedangkan ungkapan anjing pada hadits tersebut mencakup semua jenis anjing. Imam Qurthubi berkata : "Telah terjadi ikhtilaf di antara para ulama tentang sebab-sebabnya malaikat rahmat tidak memasuki rumah yang didalamnya terdapat anjing. Sebagian ulama mengatakan karena anjing itu najis, yang lain mengatakan bahwa ada anjing yang diserupai oleh setan, sedangkan yang lainnya mengatakan karena di tubuh anjing menempel najis.” Ummul Mukminin Aisyah radhiyallahu 'anha mengatakan bahwa Rasulullah Shallallahu 'alaihi wa sallam telah mengadakan perjanjian dengan Jibril bahwa Jibril akan datang. Ketika waktu pertemuan itu tiba, ternyata Jibril tidak datang. Sambil melepaskan tongkat yang dipegangnya, Rasulullah Shallallahu 'alaihi wa sallam bersabda : "Allah tidak mungkin mengingkari janjinya, tetapi mengapa Jibril belum datang ?" Ketika Rasulullah Shallallahu 'alaihi wa sallam menoleh, ternyata beliau melihat seekor anak anjing di bawah tempat tidur. "Kapan anjing ini masuk ?" tanya beliau. Aku (Aisyah) menyahut : "Entahlah". Setelah anjing itu dikeluarkan, masuklah malaikat Jibril. "Mengapa engkau terlambat ? tanya Rasulullah Shallallahu 'alaihi wa sallam kepada Jibril. Jibril menjawab: "Karena tadi di rumahmu ada anjing. Ketahuilah, kami tidak akan memasuki rumah yang di dalamnya terdapat anjing dan gambar (patung)" [HR. Muslim].

    Malaikat rahmat pun tidak akan mendampingi suatu kaum yang terdiri atas orang-orang yang berteman dengan anjing. Abu Haurairah Radhiyallahu 'anhu mengatakan bahwa Rasulullah bersabda : “ Malaikat tidak akan menemani kelompok manusia yang di tengah-tengah mereka terdapat anjing". [HR Muslim]

    Imam Nawawi mengomentari hadits tersebut : "Hadits di atas memberikan petunjuk bahwa membawa anjing dan lonceng pada perjalanan merupakan perbuatan yang dibenci dan malaikat tidak akan menemani perjalanan mereka. Sedangkan yang dimaksud dengan malaikat adalah malaikat rahmat (yang suka memintakan ampun) bukan malaikat hafazhah yang mencatat amal manusia. [Lihat Syarah Shahih Muslim 14/94]

    Malaikat juga tidak suka masuk rumah yang berbau tidak sedap. Rasulullah Saw bersabda, “Barangsiapa yang memakan bawang putih, bawang merah, dan makanan tidak sedap lainnya, maka jangan sekali-kali ia mendekati (memasuki) masjid kami, oleh karena sesungguhnya para malaikat terganggu dari apa-apa yang mengganggu manusia.” (HR. Bukhari dan Muslim).

    Juga adanya penghuni rumah yang mengancam saudaranya (muslim) dengan senjata. Rasulullah Saw bersabda, “Barangsiapa mengarahkan (mengancam) saudaranya (muslim) dengan benda besi (pisau misalnya), maka orang itu dilaknat oleh malaikat, sekalipun orang itu adalah saudara kandungnya sendiri.” (HR Muslim).

    Kita semua berharap rumah kita akan senantiasa dikelilingi malaikat dan dijauhkan dari syetan laknat. Maka tidak ada cara lain bagi kita kecuali senantiasa meningkatkan bobot dan kapasitas keimanan, keislaman dan keihsanan kita, setiap detik, menit, jam, hari, minggu, bulan dan tahun. Peningkatan ini kita butuhkan karena hidup ini tidak pernah henti berputar. Waktu kita terus bergulir dan kita tidak bisa menghentikannya. Umur kita terus mengkerut dan kita tidak bisa lagi merentangnya. Hanya ada satu kata dalam kehidupan kita : beramal saleh dengan segera, tanpa ditunda!!

    Wallahu ‘alam bishawab.
    Samson Rahman, MA
    ]]>
    urn:uuid:50361 2009-07-05T08:29:53+02:00
    <![CDATA[OSKURO, pequeños objetos de deseo: Mi último post como "OSKURO".]]>
    http://www.40milia.com/]]>
    urn:uuid:50279 2009-07-02T19:31:38+02:00
    <![CDATA[Alternativa Segle XX: A la plaça del Gas hi falta el Gas... i la plaça!]]>
    Aquesta plaça, segons mostra la web de l’Ajuntament de Terrassa, ja té nom: plaça de les Ordidores. És aquí quan hom es pregunta quina relació, si és que n’hi ha alguna, que ho dubtem, té el nom de la plaça amb el lloc on es troba. Creiem que el més adient per aquest emplaçament és el nom de plaça del Gas, un nom fàcil de conèixer, de relacionar amb la història del barri i que, popularment, és ja escampat entre molts veïns del barri. Per aquest motiu, demanem a l’Ajuntament que revisi la situació d’aquesta futura plaça i es repensi el nom que l’assignarà. No estaria de més obrir un espai de diàleg i debat real per tal que siguin els propis veïns del barri el nom que volen per la plaça.

    D’altra banda, i com ja hem fet esment, la plaça de Gas és, ara per ara, un solar, sense res en peu, i amb brutícia i males herbes que es van acumulant. A més, la tanca metàl?lica que envolta el solar està caiguda per moltes zones i, juntament amb les herbes que hi surten, dificulta el pas per les estretes voreres, fins al punt que una persona minusvàlida o un cotxet per a nadons no hi caben. Exigim que es comenci ja la urbanització, al menys, de la plaça pública. Com a mínim, exigim que s’envolti el perímetre amb una estructura sòlida (ja sigui metàl?lica o d’obra) i es reparin les voreres, alhora que es netegi correctament i de manera periòdica l’interior. No estaria de més que s’habilitessin entrades al descampat i, mentre no es construeix, es permetés aparcar cotxes a l’interior per tal de solucionar momentàniament un altre problema al barri: la falta de places d’aparcament.]]>
    urn:uuid:54888 2009-06-18T14:38:56+02:00
    <![CDATA[Animals domèstics: Sopar de fi de curs amb tots vosaltres! Gràcies!]]>




    Tota la clase amb la directora del centre; l'Antonia.

    Tots al Driniking


    Haciendo fotos con el Ismaa! Somo buenos haciendo fotos=)

    Las tres niñas al Drinking:$

    Román te cojido algunas por que yo no tenia! Gracias!! jejejeje


















































    ]]>
    urn:uuid:54669 2009-06-15T23:25:04+02:00
    <![CDATA[Ironcito Charles: Cerrado por "vacaciones"]]> Hace tiempo que no actualizo el blog, pero es que por una serie de motivos que tampoco vienen a cuento me ha sido imposible hacerlo. Además, ahora tengo en 3 semanas un examen bastaaaaaante importante, con lo cuál toca centrarse plenamente en ello, y luego ya habrá tiempo de sobras para comentar las batallitas :)

    Este tiempo no es que haya estado parado, sino que he ido haciendo alguna cosilla, como la Transcollserola añadiéndole 40 km para hacer mi record de km en bici, subir el Rat Penat por la parte "fácil" (no quiero ni saber lo jodido que debe ser subir por la "difícil"), y este fin de semana bajamos en bici a Comarruga, para nadar 4 mil metros en el mar, y luego volver en bici por la tarde otra vez a Terrassa. Fue un "duatlón" especial de 170 km de bici y 4 km de nado, así que si llego a hacer una maratón ya casi casi tendría un Ironman en el bolsillo... jejejeje

    Pues nada, después de San Fermín seguiremos con el blog, que ahora toca hacer "vacaciones" para estudiar :)

    aaaaaaaaaaaaadeu.
    ]]>
    urn:uuid:54278 2009-06-15T17:45:11+02:00
    <![CDATA[ Freakies i economistes, Pot ser possible!!: Energia Nuclear!!]]>
    Que tenen un amiguete en aquest sector.

    Varies preguntes a fer:
    1- quin preu té fer una central nuclear.
    2- quin preu té fer un cementiri de residuus nuclears.
    3- quin preu té la seguretat de mantenir segura la societat davant d'una falla d'un reactor.
    4- si falla el reactor, quina despesa es necessita per mantenir a ratlla aquesta errada.

    El dissabte, vaig estar veient un programa de energies renovables. 32 molins poden proporcionar electricitat a 120.000 llars. El moviment de les marees es pot aprofitar per fer corrent amb una turbina, la turbina en qüestió pot donar corrent a 100.000 llars. si no em fallen els numeros...som 7000.000 de catalans..amb 70 turbines de cost molt menor i menys risc que una central nuclear pot donar la corrent per a tots. Afegim els molins i Eureka....

    Si si ja sé que penseu, ohhh és que això no és suficient, sabeu que creant un embut gegant i amb el sol escalfant l'aire de l'interior aquest puja amb pressió i pot moure un ventilador conectat a una turbina. Aquest és el metode menys contaminant de tots. Ah m'oblidava, dona energia per a 130.000 llars.

    Una última cosa, el dirigent convergent, que es compri una residència per viure de forma fixa, amb els seus fills al costat de vandellos. Em demostrarà que l'energia nuclear és totalment inoqua.

    CONVERGÈNCIA, CONVERGÈNCIA, QUE ENS ESTÀ PASSANT AMB LES CENTRALS NUCLEARS!!!]]>
    urn:uuid:49553 2009-06-12T00:36:35+02:00
    <![CDATA[Alt+Ctrl+Supr: Summer Camp Garrotxa 2009]]> urn:uuid:54659 2009-06-11T17:49:41+02:00 <![CDATA[luiiss.: Informe de un compañero]]> Leonardo nos habló sobre la contaminación en el planeta, de sus efectos, de los tipos de contaminación hay, porqué se produce la contaminación, los medios de contaminación, cómo evitarla y porqué hay contaminación.
    Dentro de los tipos, había muchas cosas que a primera vista piensas que no contaminan, pero si lo hacen. Por ejemplo: el ruido contamina, las descargas del agua, los residuos radiactivos, todo lo que está relacionado con la química y todo lo relacionado con la térmica.]]>
    urn:uuid:54415 2009-06-05T11:07:31+02:00
    <![CDATA[Cal serveis: Instalaciones y Reformas]]> Trabajos de albañilería, luz, agua, gas , calefacción y aire acondicionado

    Trabajos en obra nueva y reparaciones de todo tipo

    Aparatos de osmosis y descalcificadores para viviendas particulares y comunidades.

    Cambio de bajantes y montantes comunitarios.

    Instalación de antenas y TDTs
    ]]>
    urn:uuid:54829 2009-06-05T00:00:37+02:00
    <![CDATA[Alba Ferrara: PUNTO DE NO RETORNO]]>
    "Verdaderamente, el hombre es el rey de los animales, pues su brutalidad supera a la de éstos" (Leonardo Da Vinci).

    Con esta impactante frase promocional arranca el nuevo cortometraje de Carlos de Cozar, "Punto de no retorno", en el que estoy encantada de participar.
    Más información en: http://www.puntodenoretorno.com/
    --------------------------------------------------------------------------------
    "Verdaderament, l'home és el rei dels animals, doncs la seva brutalitat supera a la d'aquests" (Leonardo Da Vinci).

    Amb aquesta impactant frase promocional arrenca el nou curtmetartge d'en Carlos de Cozar, "Punto de no retorno", en el que estic encantada de participar.
    Més informació a: http://www.puntodenoretorno.com/
    ]]>
    urn:uuid:49197 2009-06-03T23:58:47+02:00
    <![CDATA[Grup 18 Prebenjami F7: Travessa jornada 30]]> 1. Fruitosenc - Can Parellada [1]
    2. San Lorenzo - Sant Quirze [2]
    3. Manresa - Jabac Terrassa [1]partit de la jornada
    4. Gimnastic - Sant Cugat [1]
    5. Ramón Llorens descansa
    6. Cerdanyola - Mirasol [X]

    7. Barbera Andalucia - Junior [2]
    8. Natació Terrassa - Maurina Egara [1]

    Ja tenim campió de la "travessa del Grup 18", i campió de Lliga, i campió de la Champions.
    La pena és que això s'acaba.
    L'any que ve, més i millor.

    ]]>
    urn:uuid:54228 2009-06-03T14:10:58+02:00
    <![CDATA[Pren-t'ho com vulguis: BLOG SOM AQUÍ...]]>
    ENS PODEU SEGUIR EL BLOG DEL PROGRAMA "SOM AQUÍ" DE CANAL TERRASSA TV:
    www.somaquitv.blogspot.com]]>
    urn:uuid:48890 2009-05-26T16:37:50+02:00
    <![CDATA[Maria short stories: ]]>
    Creo que en el momento en que el blog se convierte en una obligación, todo deja de tener sentido y precisamente esto es lo que me ha pasado a mi. No dispongo de mucho tiempo y me cuesta encontrar el momento de hacer fotos y publicarlas. Así que para tener mis short stories tan abandonado, prefiero "descansar" durante un tiempo de todo esto.

    Esto empezó como un juego y me ha sorprendido la magnitud de lo que significa tener un blog. Gracias a él he conocido gente maravillosa, he aprendido un montón de todas vosotras, he compartido muchas otras y he perdido un poco la vergüenza.

    No sé si volveré. Pero os aseguro que no me iré del todo, por lo menos intentaré comentar vuestras entradas y visitaros para seguir aprendiendo de vuestros maravillosos blogs.

    Un beso y hasta pronto!

    Maria]]>
    urn:uuid:48852 2009-05-25T14:21:56+02:00
    <![CDATA[Capricho de Mamíferos: Los piercings de Hymeko - Una Historia Interactiva en solitario para Libido]]> urn:uuid:48819 2009-05-24T12:53:31+02:00 <![CDATA[Un espacio para mi inmortalidad: Review]]> Autor: Jonathan Rabb

    Mi opinión: Lamentable. Mal escrito y peor desarrollada la historia. Demasiados personajes y situaciones irrelevantes que dificultan la lectura, ya de por si complicada debido al estilo del autor. En fin, os recomiendo que os ahorreis la pérdida de tiempo que significa leer este libro. Tanto es así que os pongo mi opinión antes que el argumento (en vez de después, como inicialmente había pensado) para que lo leáis bajo vuestra propia responsabilidad.

    Argumento:
    Durante largo tiempo el nombre de Eusebius Iacobus Eisenreich, un monje del siglo XVI, corrió por los círculos académicos. Se le atribuía la autoría de un texto titulado Sobre la supremacía, que supuestamente recogía un plan dirigido a obtener el dominio mundial por medio del caos. Al parecer, el manuscrito, que según se decía superaba con creces el ingenio y la osadía de Maquiavelo, había sido enviado al papa Clemente VIII, quien lo habría atesorado hasta su muerte. Después se había perdido su rastro. La posibilidad de que hubiera perdurado hasta nuestros días era mera especulación, hasta que en Montana se halla el cuerpo acribillado de una joven que había susurrado "Eisenreich" antes de morir.
    Cuando la agente Sarah Trent se hace cargo de una investigación relacionada con dicho asesinato, pronto descubre que lo más aterrador está por venir. El manuscrito ha caído en manos de ciertas personas que, dirigidas desde la sombra por una mente fría y calculadora, ambicionan utilizarlo para construir un mundo nuevo sobre las cenizas de la sociedad actual. A medida que los actos terroristas se suceden, Sarah, ayudada por el historiador Xander Jaspers, llega a la conclusión de que el único modo para evitar el caos es hacerse con otra copia del manuscrito y destapar la cúpula de la operación. La cuenta atrás ha empezado y no hay tiempo que perder.]]>
    urn:uuid:48755 2009-05-22T09:52:14+02:00
    <![CDATA[La realidad primera y última: GIRALUNA Y DESPEDIDA]]> Mi mandala


    PRINCIPIO, PRESENTE Y FINAL DE ESTA REALIDAD


    Jueves, 21 de mayo del 2009

    Llegó el momento. Principio y final de esta danza de la realidad. Un día muy especial, sin duda. Shobogenzo, una mujer, por si queda alguna duda. Mi despedida a lo Bilbo Bolsón, con humor, sorpresa y alegría. Un día muy especial este, pues es el último de esta andadura de poemas, canciones, poesías y pensamientos siempre sinceros, sencillos y agradecidos. No sabéis lo que me ha gustado emprender esta aventura, algo diferente, motivadora, que me ha enriquecido a nivel personal, sentimental y espiritual. Pero esto es un adiós y ya no habrá más comentarios. Unos cuantos amigos que encontré por el camino a los que leeré y seguiré con todo mi amor y mi cariño y mucho de un tiempo escaso que quiero recuperar y continuar al lado de la persona que comparte mi vida. Nada de tristezas, esto es adiós relativo, como todo en esta vida, pues os seguiré leyendo y aprendiendo de todos vosotros. Mi única respuesta a vuestras dudas e inquietudes, que Seáis.

    Este es un adiós sencillo, pero alegre. Sincero, porque así es esta mujer de 41 años y agradecido, porque así es mi persona. En él van mis mejores deseos , mis melodías y mis rosas más preciadas. Y una última canción, aquella que llevo conmigo siempre puesta, que me viste, me acompaña y que os deja de recuerdo esta pensadora, enamorada de la vida, con alma de poeta y corazón de filósofa.

    Mis más sinceros agradecimientos a Sakkarah, Pedro, Juanjo, Manuel, Jurema, Valafson, Genetticca, Farero, Lali, Margot, Camille, Dédalus, Xuan, Jan, etc, etc, etc... A todos y cada uno de los blogs que veis a mi derecha y a todos los que no he conocido y habéis visitado esta danza de realidades.

    Todos vosotros, habéis sido mi mejor premio. Me voy satisfecha y contenta, sin duda...

    BESOS Y ETERNAS ROSAS.

    Shobogenzo


    ]]>
    urn:uuid:48728 2009-05-21T23:44:03+02:00
    <![CDATA[El bloc del Marc Purrull: El 7-J tothom a votar!!]]>
    Com sempre he dit, i desde el respecte cap a aquells que ho fan, no hi ha cap argument que defensi l’absentisme ni a les eleccions europees ni a cap. Reconec, no obstant, que en general es coneix molt poc (per no dir gens) què és el que es fa o es deixa de fer al Parlamet Europeu, i fins i tot què defensa cadascun dels partits que s’hi presenten. Potser la culpa d’això és dels mitjans de comunicació, que estan mes interessats en el que diu Rajoy de Zapatero i viceversa, que no pas de la política en sí. Però està clar que també en tenim part de culpa la societat, que per un motiu o un altre no ens identifiquem com a ciutadans d’Europa i no hem mostrat interès pel que passa a Brusel.les o a Estrasburg.

    Tots nosaltres som ciutadans d’Europa, i tots ens hi juguem molt en aquestes eleccions. Es indubtable que la Unió Europea ha beneficiat moltíssim a Espanya, tant indubtable com que encara ens queda molt camí per recórrer. L’enorme pas enrera per l’estúpid boicot a la Constitució Europea va ser una mostra de debilitat inacceptable que va donar ales a aquells qui creuen que això de la Unió Europea és una pantomima, però també dona ales a que els governs nacionals actuin a la seva i desmoralitza a aquells qui volem una UE sòlida i pròspera. Molt canviaria la visió i la credibilitat del Parlament Europeu si l’abstenció fos baixa.

    Es per això que vull demanar-vos que us animeu a formar part d’aquest procés electoral tant important, que us animeu a xafardejar una mica per Internet quins partits hi han, què és el que venen,… i que després aneu a votar. I si cap partit us fa el pes, voteu en blanc. El descontentament no es mostra quedant-se a casa, sino deixant clarament palès que no hi ha cap partit que m’agradi, i per això voto en blanc. Enlloc queda reflectit si l’absentisme ha estat causat per descontetament o perquè aquell dia feia un sol de collons i a la platja s’hi estava de conya!!]]>
    urn:uuid:54146 2009-05-21T11:30:19+02:00
    <![CDATA[El blog de Mariví Orta: Nous reptes, noves il.lusions...]]>
    El dia 30 d'abril es va fer una remodelació al govern, aquests canvis han supossat per mi canviar les responsabilitats que fins ara tenia. D'aquesta manera deixo la Regidoria de Joventut i Lleure Infantil i torno a tenir responsabilitats sobre els Serveis Socials i la Gent Gran.
    Sens dubte aquest és un gran repte per a mi, tot i que ja havia tingut responsabilitats en aquests àmbits, els sis anys que han passat, han produït un canvi espectacular en el desenvolupament d'aquests serveis.
    Hi ha hagut canvis molt importants, però estic convençuda que les polítiques d'esquerra que s'han impulsat des del Govern de la Generalitat i el Govern Central, per a l'impuls i garantia, i per tal de què els drets socials esdevinguin universals, han estat fonamentals per arribar al punt en què ens trobem.
    Manquen encara moltes coses per fer, per consolidar, és per això que, amb il.lusió renovada intentaré amb la meva tasca diària portar els serveis socials municipals allà on donguin més i millor servei per als ciutadans i ciutadanes de Terrassa.
    ]]>
    urn:uuid:48492 2009-05-16T09:46:51+02:00
    <![CDATA[Pocafeina.cat: No tornaras a beure massa! (o si…)]]> urn:uuid:48208 2009-05-12T17:45:23+02:00 <![CDATA[Parquets Quirós: mejoramos cualquier presupuesto]]>
    compare precios en parquet e instalacion, y haganos llegar su presupuesto a través del correo: parquetsquiros@gmail.com

    Instalaciones en: guarderías, comercios, gimnasios, colegios, locales comerciales, particulares, hoteles. grandes y pequeñas superficies. Nuestra especialidad es el parquet.

    No lo dude llame e informe se si lo desea 670209338.]]>
    urn:uuid:47994 2009-05-07T21:24:18+02:00
    <![CDATA[Red-Mask Project: Red- Mask Project al JAMM'09]]> "La JAMM és un recorregut per les últimes tendències en art interactiu i multimèida que es fa els dies 8 i 9 de Maig a Golferichs centre cívic. En la cuarta edició d'aquestes jornades hi trobaràs workshops, conferències, espectacles visuals i sonors, instal·lacions interactives..."


    Els dies 8 i 9 de Maig es projectarà a la casa Golferichs conjuntament amb altres treballs Multimèdia el curtmetratge de Red-Mask Project


    JAMM'09



    Ens fa molta il·lusió realment que ens expossin la feina, i ens acostarem el divendres a veure-ho.

    Us esperem a tots!
    ]]>
    urn:uuid:47938 2009-05-06T23:05:05+02:00
    <![CDATA[Club Patinatge Artístic Ciutat de Terrassa: Convocatoria y Horarios 2ª Fase Interclub 2009]]> El próximo 9 de Mayo tendrá lugar la 2ª fase del campeonato de Interclub en la localidad de El Prat .


    Las patinadoras convocadas para este campeonato son las siguientes:

    Iniciación C:

    Figuras Obligatorias

    Ainoa López
    Laura Solà
    Dafne Trujillo
    Marlen Lora


    Libre

    Ainoa López
    Laura Solà
    Dafne Trujillo
    Marlen Lora
    Andrea Matas
    Miriam García
    Ruth Navajas
    Judith Jiménez
    Noemí Pujol
    Natalia Pujol
    Nayara Tamayo


    Iniciación B:

    Libre

    Miriam Martínez
    Aida Miranda


    Iniciación A:

    Figuras Obligatorias

    Berta Querol


    Libre

    Berta Querol
    Andrea Vila
    Noemi Nieto
    Paula Muñoz
    Montse Aros

    Dirección del pavellón:

    Poliesportiu Sagnier
    C/ Frederica Montseny 2-8
    Prat de Llobregat
    Tel: 93 379 02 68

    El campeonato de Figuras Obligatorias y Libre Iniciación C será por la mañana y el resto del Libre por la tarde.

    Los horarios aproximados de la competición son los siguientes:


    Mañana: Apertura pavellón 8.30h
    Inicio Campeonato 9'00h


    Figuras Obligatorias C, B, A, Certificado
    Libre C
    Entrega trofeos


    Tarde: Apertura pavellón 14.30h
    Inicio 15'00h


    Libre B
    Libre A
    Libre Certificados
    Libre Debutantes
    Entrega trofeos

    Las niñas que compiten en Figuras Obligatorias tienen que estar en el pavellón a las 8.30h.
    Las niñas que compiten en Libre C tienen que estar en el pavellón a las 9h.
    El resto de niñas que compiten tienen que estar en pavellón a las 10h.

    Para los que quieran venir con nosotras, quedamos a las 7.45h en el parking del Caprabo.


    Se les recuerda que en esta competición tienen que llevar el chandal del Club, el maillot del Club, las medias de pie y el pelo bien recojido.

    Hemos hecho reserva para comer las entrenadoras, patinadoras y delegada en el restaurante de las instalaciones del polideportivo.Se recomienda que las niñas coman junto a sus entrenadoras. ]]>
    urn:uuid:47875 2009-05-05T21:49:16+02:00
    <![CDATA[T'empesta d'idees: Un morrió ben "cool"]]> Si fa uns mesos us mostrava com la gràfica pot ajudar-nos també en les tonteries més cootidianes, aquest és un exemple de com la gràfica pot ajudar a desdramatitzar la temuda pandèmia de la grip nova.]]> urn:uuid:47853 2009-05-05T16:10:13+02:00 <![CDATA[botons i cançons: aquest bloc?]]> ]]> urn:uuid:47784 2009-05-01T14:56:15+02:00 <![CDATA[Goode Thing: gjsdfj]]> scan G.bmp
    ]]>
    urn:uuid:47552 2009-04-28T17:46:04+02:00
    <![CDATA[Passat industrial: Fotografiando El conjunto fabril del Vapor Albiñana]]>

    Recientemente he estado fotografiando las fachadas de las diversas naves que componían el antiguo Vapor Albiñana, situado entre las calles Cervantes, Mare de Deu dels Angels, Pantà y Sant Valentí.
    Fotografiar ese conjunto es sumamente complejo por tratarse de calles estrechas con vehículos aparcados que tapan la visión de las fachadas.
    El tema de los vehículos lo resolví subiéndome a una escalera y, fotografiando desde cierta altura, por perspectiva, ya no aparecen solapándose al edificio. En la mayoría de las fachadas de la antigua fábrica no se puede aparcar, lo que facilita el trabajo. En las que sí, la continua presencia de furgonetas me esta dificultando realizar las fotografías que yo quiero.

    Fase de preproducción
    consistió en determinar sobre plano los puntos de vista más idoneos para conseguir las mejores tomas que reflejen la naturaleza del conjunto, y el calculo de insolación, para determinar en que fechas y a que hora del día se han de realizar las diferentes fotos a fin de obtener una buena definición de la textura del ladrillo sin que los edificios colindantes proyecten su sombra sobre las naves.

    Las fotografías se realizaron con el siguiente equipo:
    Camara Canon EOS 40D
    Objetivo Tokina 124 ATX PRO ajustado a 12 mm
    Fueron necesarios para captar la totalidad de algunas de las fachadas hasta más de 70 disparos usando la técnica del stiching para conseguir un mayor ángulo de visión y mayor cantidad de píxeles en la imágen final.
    Para la postproducción:
    Plataforma PC con Windows XP pro
    Software de stiching: PTGUi 6.0.1
    Software de edición y retoque: Adobe Photoshop CS3 y CS4

    Curiosidades:
    Para la foto de la fachada de la calle Sant Gaietà entre Cervantes y Montserrat se utilizaron alrededor de 75 tomas.
    Se ensamblaron 8 pánoramicas diferentes de cada bloque de edificios y posteriormente se ensamblaron todas en un único documento. El resultado es una archivo de más de 4 GB a 16 bits, y que a una resolución de 300 dpi permite obtener una copia de 240 x 75 cm.]]>
    urn:uuid:47358 2009-04-24T11:39:19+02:00
    <![CDATA[Das ist mein Oktopusgarten...mein Totenbett!: Cap de Setmana a Can Valentines'09]]>
    Després d'una tarda esportiva de voley + mig futbol...encara vam sopar (després de menjar com porquets a la calçotada) i va arribar el moment sing-star...on les noies ens volien humiliar i per això vam fer nois contra noies...aquí teniu als components masculins fent el que bonament podíem...però amb "grans" cantants com alguns del grup (jo m'incloc) no teníem res a fer xDDDD Riure una estona, i a divertir-se :P Bon cap de setmana a tothom :** Okto #13# Can I stay - Ray LaMontagne -
    ]]>
    urn:uuid:52333 2009-04-24T06:00:00+02:00
    <![CDATA[Puigcerdà 2008: ]]>








    ]]>
    urn:uuid:47099 2009-04-20T12:09:11+02:00
    <![CDATA[javiercarrobe: calçotada 2009 16 minuts]]> ]]> urn:uuid:47082 2009-04-19T20:49:49+02:00 <![CDATA[El primer vagó: Mala notícia]]> Llàstima que aquest problema no el pugui solucionar amb antibiòtic.]]> urn:uuid:47020 2009-04-17T19:47:17+02:00 <![CDATA[El primer vagó: Mala notícia]]> Llàstima que aquest problema no el pugui solucionar amb antibiòtic.]]> urn:uuid:48292 2009-04-17T19:47:17+02:00 <![CDATA[Crónicas de un pensamiento... o varios...: Cerrado por Hijoputismo]]>
    Se cierra el telón...]]>
    urn:uuid:47016 2009-04-17T18:39:03+02:00
    <![CDATA[Bloc de les biblioteques públiques: Terrassa llegeix? la Maite Carranza]]> urn:uuid:46986 2009-04-17T11:19:29+02:00 <![CDATA[Calaix de sastre: ?SÓN LES 9, A DORMIR!?]]> Amb la frase d’aquest títol no es pretén consignar quina és l’hora en què nens i joves en edat escolar han d’anar al llit, però sí que es vol ressaltar la importància que té dormir per tal de recuperar forces i energies per a l’estat de vigília, ja que tots dos aspectes estan estretament relacionats, així com la d’establir un hàbit i una rutina en els horaris, de manera que, de forma habitual, hi hagi un temps més o menys fix per al descans.
    La necessitat de dormir és biològica. Gairebé s’atura l’activitat sensorial, la mobilitat i l’estat d’alerta, però el cos està «actiu», amb una activitat mental important per a l’equilibri psíquic i físic de les persones. Això és, el cervell segueix actiu i el sistema nerviós actua per garantir el descans físic i mental i organitzar tota la informació rebuda en l’estat de vigília, de manera que son i vigília són totalment complementàries.

    Quines funcions es realitzen en les diferents etapes del son?

    Sense entrar de forma detallada a descriure les diferents fases del son, la primera (anomenada d’ones lentes) es divideix en diferents etapes i ens va portant cap a un son profund. En aquest procés, disminueix el ritme respiratori i cardíac, gairebé s’inhibeix l’alerta sensorial i això es produeix per afavorir el descans físic i recuperar energies. Una segona fase, anomenada REM (en anglès, ràpid eyes movements), o de moviments oculars ràpids, l’activitat cerebral és gairebé semblant a l’estat de vigília, amb la diferència que no es recull informació de l’exterior, sinó que es processa la informació rebuda intentant organitzar-la i retenir-la en forma d’aprenentatges i records. Durant totes les hores que es dorm, aquestes dues etapes es van alternant diverses vegades, però si no es dorm durant prou temps, aquestes fases no es completen i això afecta directament l’estat de vigília -somnolència, manca d’atenció, cansament físic, etc.
    Hi ha estudis que apunten a una relació directa entre no dormir -de forma habitual- les hores necessàries i el rendiment escolar, fins i tot afecta el desenvolupament del llenguatge, que es realitza més lentament. Com hem dit, en la fase REM es «grava» en la memòria el que s’ha après durant el dia i el cervell es recupera i està amb una disposició més bona per aprendre coses noves. Aquest és un factor determinant que fa que els experts recomanin que es dormi les hores que calgui (vegeu el quadre 1, com a quadre orientatiu respecte a la quantitat d’hores que cal dormir en les diferents edats d’infants i adolescents).

    De forma intencionada, no hem tractat en aquesta secció aspectes relacionats amb les «alteracions» del son. Tot i que solen ser freqüents en la infància, sovint desapareixen en entrar a l’adolescència. No obstant això, quan aquestes alteracions es presenten de forma continuada en el temps i afecten l’activitat normal del nen o de la nena, llavors es parla de trastorns del son. L’insomni, l’insomni infantil a causa d’hàbits mal adquirits, el somnambulisme o els malsons són alguns dels trastorns freqüents que convé consultar a l’especialista.



    Article extret de “GUIX Comunitat”, Número 26. Suplement Guix 353.

    “SÓN LES 9, A L’ESCOLA!”

    ÉS HORA DE LLEVAR-SE!

    Riiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiing! Sona el despertador. Mitja volta.
    -Una mica més.
    -Vull dormir!
    –Tinc son!
    -Encara no.
    -No vull anar a l’escola.
    -Em trobo malament.
    -Tinc mal de cap.
    -Quina mandra!

    Us sona? Ho heu sentit alguna vegada? Així s’inicia el dia a moltes llars. No sempre aquestes expressions corresponen a un descans insuficient, però algunes vegades mostren un cansament que habitualment es farà evident a l’escola.

    Els mestres reben els alumnes a les aules, durant la primera franja horària és quan el rendiment acadèmic i la capacitat d’atenció acostumen a ser més alts. Malgrat això, en alguns casos observem nens i nenes que els costa centrar l’atenció, escoltar, estan irritables, poc participatius, dispersos, apàtics…
    Davant la pregunta: “Vas anar a dormir tard ahir?” , la resposta immediata és: - No!!
    Però després, sense adonar-se’n expliquen el gol del Messi, que va ser durant la segona part del partit, les últimes novetats de “Ventdelplà” o “Física i Química”, les anècdotes de “Crackòvia”, o fan la imitació de l’últim personatge que ha aparegut la nit abans a “Polònia”… Això, sense parlar dels qui tenen el televisor o l’ordinador a l’habitació i queden adormits davant de la pantalla.

    Tots els pares i mares ens hem trobat amb dificultats a l’hora de fer anar els nens al llit, no només per culpa de la televisió o l’ordinador, cada edat té les seves raons per posposar l’hora d’anar a dormir.







    Ens agradaria que aquest fos un espai on poder compartir les vostres experiències, recursos o estratègies que us hagin funcionat en aquestes situacions per convertir aquest moment del dia en una estona agradable, sense enfrontaments.

    Equip Psicopedagògic Escola Tecnos - abril 2009

    ]]>
    urn:uuid:46983 2009-04-17T10:46:16+02:00
    <![CDATA[Teatre a l'IES de Viladecavalls: PINTURA]]> urn:uuid:46732 2009-04-13T09:11:36+02:00 <![CDATA[El racó del pikmin: Resident Evil 5]]> ]]> urn:uuid:46243 2009-04-01T01:50:10+02:00 <![CDATA[My Little Things: DB LASAÑA DE VERDURAS ]]> DB PASTA FRESCA ESPINACAS

    Este mes las anfitrionas del Daring Baker son Mary de Canada, Melinda de Australia y Enza de Italia y nos proponen hacer una pasta fresca de espinacas, del libro The Splendid Table: Recipes from Emilia-Romagna, the Heartland of Northern Italian Food de Lynne Rossetto Kasper.

    La verdad es que hacer la masa de la pasta ha sido bastante fácil, el problema es que aunque con el rodillo la pasta parece fina, en el momento en que la he hervido se ha puesto más gordita, pero bueno, el sabor ha sido estupendo y que mejor escusa para empezar a mirar una máquina para hacer pasta, no??!!

    <span class=

    LASAÑA DE VERDURAS CON PASTA FRESCA
    DE ESPINACAS

    Ingredientes para la PASTA DE HUEVO DE ESPINACAS:

    2 huevos grandes
    170 gr de espinacas cortadas congeladas o 300 gr de espinacas frescas
    400 gr de harina

    Preparación:

    Hacemos una montaña con la harina, abrimos un hueco, como si fuera un volcán y ponemos los huevos.
    Preparamos las espinacas. Las utilice congeladas, así que las dejé descongelar, las puse en un colador y con un tenedor fui chafando para quitarle el agua. Una vez tenemos las espinacas lo más secas posibles, lo añadimos a la harina y los huevos. Vamos juntando todos los ingredientes, y nos quedará como una masa de pan, pero más firme.
    Preparamos un sitio para poder estirar la masa, añadimos un poquito de harina para facilitar el trabajo y manos a la obra con el rodillo.
    Estiramos y estiramos, y volvemos a estirar.
    Cuando creamos que está bastante finita, preparamos la olla con agua abundante, cuando empieze a hervir añadimos sal. Mientras, hemos ido cortando la masa a cuadrados.
    Una vez que el agua esta en ebullición, añadimos la pasta poco a poco para que no se nos pegue, pasados unos minutos, sacamos y la ponemos encima de un trapo para quitar el agua.
    Y listo!!

    Ingredientes para el relleno de la LASAÑA DE VERDURAS:

    Espinacas
    Zanahorias
    Aceite
    Sal
    Calabacin

    Cortamos las zanahorias y los calabacines a tiras finas.
    Las espinacas, las cortamos a trozos pequeños.
    Una vez tenemos todas las verduras listas, preparamos una sartén con aceite, cuando esté caliente, añadimos las zanahorias, luego los calabacines y por último las espinacas. Es mejor utilizar un fuego medio, para que se nos hablanden poco a poco y no se quemen. Una vez tenemos todas las verduras blanditas, preparamos la bechamel.

    Ingredientes para la BECHAMEL:

    2 cucharadas soperas de harina
    un vaso de leche
    una cucharada sopera de mantequilla
    sal
    nuez moscada
    un poquito de coñac

    Ponemos todos los ingredientes en una olla y removemos continuamente hasta que se nos espese la masa, es importante no dejar de remover des del principio para evitar grumos.

    MONTAJE DE LA LASAÑA

    Cogemos un recipiente y le ponemos un poco de bechamel en la base, ponemos la lasaña hervida, un poquito de verduras, una cucharada de bechamel y otra capa de lasaña, repetimos un par de veces. Acabamos con bechamel y queso emmental por encima.

    Os aseguro que estaba buenísima! y como siempre los Daring Baker me han hecho experimentar con la pasta fresca, repetiré os lo aseguro!!!

    DSC_0032 (1)




    The March 2009 challenge is hosted by Mary of Beans and Caviar, Melinda of Melbourne Larder and Enza of Io Da Grande. They have chosen Lasagne of Emilia-Romagna from The Splendid Table by Lynne Rossetto Kasper as the challenge.
    ]]>
    urn:uuid:46080 2009-03-29T07:56:42+02:00
    <![CDATA[MusiComunicación: Crónica de un concierto anunciado]]> ]]> urn:uuid:45681 2009-03-26T12:38:00+01:00 <![CDATA[MusiComunicación: Crónica de un concierto anunciado]]> ]]> urn:uuid:48265 2009-03-26T12:38:00+01:00 <![CDATA[Radio Star - La cultural de Terrassa - 100.5 fm: Pedro Dominguez, el viernes a las 19.30]]> urn:uuid:45290 2009-03-26T01:34:59+01:00 <![CDATA[:Roger: (i viceversa): Web del Trencalòs Team]]> Doneu-li una ullada

    Trencalos Team

    ]]>
    urn:uuid:45192 2009-03-24T00:39:09+01:00
    <![CDATA[Un rincón para todo: INFORME SEMANAL]]>
    Semanita movidita…

    Lunes y martes transcurrieron con una actividad más o menos normal.

    Miércoles:
    1. OJOOOO vuelven los grises… Ay no que susto “solamente” eran mossos.
    2. 4 estudiantes con ansias de ser mártires provocan a las fuerzas de “orden” anteriormente citadas.
    3. Barcelona parece en estado de sitio, casi un centenar de personas heridas según fuentes oficiales por la acción de los fantasmas del pasado (véase titular uno).

    Jueves:
    1. Maragall invitará a los representantes de los colectivos de educación a tomar un café ya que pretende mantener un extenso dialogo con ellos sobre el tiempo que está haciendo en Hawái.
    2. 41’5% de profesores según Maragall y un 75% según fuentes creíbles rechazan hablar sobre el tiempo en Hawái y prefieren hablar de la LEC pese a que Maragall insiste en lo aburrido del tema.
    3. Unos miles de estudiantes deciden que no quieren recibir más golpes de porra por no querer comerse los macarrones a la Boloñesa y se manifiestan. Mientras una gran mayoría (4) deciden que quieren seguir provocando a los mossos para que les den los macarrones a golpe de porra.

    Viernes:
    1. Omitiendo detalles. La prevención debe ser para el obrero no para el capital. PREVENCIONISTAS ENCABRITADOS DEL MUNDO UNIROS.
    2. Tania está con ciática.]]>
    urn:uuid:45134 2009-03-22T15:38:22+01:00
    <![CDATA[Esteve Cardús blog: 1a etapa del blog]]>

    El 29 de novembre del 2008 vaig aturar el blog, ara farà uns quatre mesos. El blog, en la seva primera edició-etapa va començar el 4 d'octubre del 2006 i va durar un pèl més de dos anys, en els quals s'hi van publicar exactament 1256 escrits o posts diversos de continguts i estils ben variats. El van visitar unes 83.000 vegades, aproximadament, i regularment el miraven unes 100 persones d'arreu del món.

    Els motius que em van portar a tancar la primera fase del blog són de caràcter personal i no seria adient exposar-los ara i aquí -no tot cal explicar-ho-, però de tota manera en mantinc el domini per si algun dia hi torno. Alguns m'han preguntat si l'he traslladat i d'altres m'han preguntat si continuarà... Suposo que sí, però no sé com ni quan, si bé no és menys cert dir que tampoc n'estic gens segur. Ja ho veurem...

    En tot cas, vull agrair-te que hi hagis vingut sovint, que hagis llegit allò que t'ha interessat i que hagis participat quan has volgut. Ha estat una experiència trepidant, sincera i molt gratificant. Però tot té un final, com un llibre o com un cd. La diferència és que la lectura o l'audició són repetibles indefinidament, i aquest bog -de moment- no. Però qui sap,... potser d'aquí a uns dies puc canviar d'opinió.

    Et devia aquest aclariment, i aquí el tens.

    Fins ben aviat!
    ]]>
    urn:uuid:45066 2009-03-20T12:50:55+01:00
    <![CDATA[Emmotllant Plàstics: Reciclatge dels plàstics]]> La utilització del plàstic en un procés de transformació comporta una sèrie d'inconvenients, entre ells, la ingent producció de residus difícilment degradables i, per tant, el seu greu impacte sobre el medi ambient.
    És per aquest motiu que el reciclatge d'aquest material i el seu consum òptim i conscient, són, cada dia amb més rellevància, unes de les més importants questions a tenir en compte per tal de garantir la sostenibilitat del nostre planeta i dels recursos que aquest ens ofereix.

    És habitual sentir parlar de la llei de les tres «R»(reduir, reciclar i reutilizar) com a mesura per a fer front al problema dels residus plàstics:

    1) Reduir el consum (No utilitzar més productes plàstics d'aquells que siguin necessaris) Comporta una reducció tant en la font, és a dir, en l'etapa productiva dels productes, com en el consum final del producte.

    2) Reciclar per evitar malgastar les matèries primeres i aplicar procediments més eficaços per a recuperar la major quantitat de residus possible. Dins d'aquest apartat trobem el reciclatge mecànic (aplica calor i pressió als objectes per donar-los una nova forma), químic (a partir de l'escalfor o la utilització de productes químics descompon els monòmers que integren la estructura molecular del plàstic) i energètic (els plàstics es cremen per a poder obtenir energia calorífica i elèctrica)

    3) Reutilitzar els objectes plàstics i donar-los nous usos.

    Una alternativa al reciclatge dels plàstics seria la producció i utilització de plàstics biodegradables que es destrueixin en convertir-se en residu. Aquesta opció, però, es troba encara en vies d'investigació.

    ]]>
    urn:uuid:45668 2009-03-10T22:16:32+01:00
    <![CDATA[Emmotllant Plàstics: Reciclatge dels plàstics]]> La utilització del plàstic en un procés de transformació comporta una sèrie d'inconvenients, entre ells, la ingent producció de residus difícilment degradables i, per tant, el seu greu impacte sobre el medi ambient.
    És per aquest motiu que el reciclatge d'aquest material i el seu consum òptim i conscient, són, cada dia amb més rellevància, unes de les més importants questions a tenir en compte per tal de garantir la sostenibilitat del nostre planeta i dels recursos que aquest ens ofereix.

    És habitual sentir parlar de la llei de les tres «R»(reduir, reciclar i reutilizar) com a mesura per a fer front al problema dels residus plàstics:

    1) Reduir el consum (No utilitzar més productes plàstics d'aquells que siguin necessaris) Comporta una reducció tant en la font, és a dir, en l'etapa productiva dels productes, com en el consum final del producte.

    2) Reciclar per evitar malgastar les matèries primeres i aplicar procediments més eficaços per a recuperar la major quantitat de residus possible. Dins d'aquest apartat trobem el reciclatge mecànic (aplica calor i pressió als objectes per donar-los una nova forma), químic (a partir de l'escalfor o la utilització de productes químics descompon els monòmers que integren la estructura molecular del plàstic) i energètic (els plàstics es cremen per a poder obtenir energia calorífica i elèctrica)

    3) Reutilitzar els objectes plàstics i donar-los nous usos.

    Una alternativa al reciclatge dels plàstics seria la producció i utilització de plàstics biodegradables que es destrueixin en convertir-se en residu. Aquesta opció, però, es troba encara en vies d'investigació.

    ]]>
    urn:uuid:48255 2009-03-10T22:16:32+01:00
    <![CDATA[FutbolPedia: Dará que hablar (I)]]>
    Él es Marko Marin; "el enano mágico". Esta semana cumplirá sus primeros 20 añitos en la faz de la tierra y ya se le compara con el mismísimo Leo Messi. Sabemos que decir esto de alguien que aun es casi un desconocido es muy arriesgado y más si la comparación es con el mejor jugador del mundo a día de hoy. Pero lo que si debe quedar claro es que el fútbol europeo tiene futuro... y el futuro se llama Marko Marin. Juega en el Borussia Mönchengladbach de la Bundesliga alemana. El club se le queda pequeño... Se formó en el Eintrach de Frankfurt y explotará, ya lo verán, en un grande de Europa. Al finalizar la temporada ya estará en un gran club europeo, porque ya ha demostrado mucho. Pero mi apuesta personal es que seguirá algún año más en Alemania, por lo que barajo la opción de que se incorpore a las filas del Bayern de Münich. Pero no desesperéis, en pocos años lo tendremos en la liga española... o al menos eso esperamos. Y es que ha declarado que su ídolo es Andrés Iniesta. Es original de Bosnia, pero su estancia en Alemania le ha hecho nacionalizarse en la Mannschaft. No le perdáis de vista, porque Marko Marin... ¡DARÁ QUE HABLAR!

    Si sabéis alemán, podéis conectaros a
    http://marko-marin.de/ para saber más sobre él. Es su web personal. O si no, aquí teneis algunas jugadas suyas... Disfrutadlo!

    ]]>
    urn:uuid:45868 2009-03-10T20:23:21+01:00
    <![CDATA[Errante_Desorientado(un viaje en la India): flayerfree]]> ]]> urn:uuid:45804 2009-03-06T12:12:05+01:00 <![CDATA[Castells Amunt!: Pastorets i tal]]> Aquest article surt amb un retard excessiu. Gairebé em fa vergonya.
    Però de cap manera no volia que es quedés sense publicar.
    Heus-lo ací:

    El meu particular cicle teatral nadalenc (iniciat amb els Pastorets del Karamel Teatre, el 13 de desembre, tal com recordaran els fidels seguidors d’aquest bloc) es va completar amb l’assistència a un parell de representacions de Pastorets més:

    El dia 4 de gener vaig anar al Centre Cultural de la Caixa de Terrassa a veure L’adveniment de l’infant Jesus de’n Josep M. Folch i Torres, o sia el Lluquet-i-Rovelló, en la versió de l’Elenc Artístic del Social. Val a dir que aquesta entitat -que abans es deia Centre Social Catòlic i ara Centre Cultural El Social (ves per on, coses de la política i de l’evolució del prestigi social de les creences!)- representa aquests Pastorets des de l’any 1928 -vuitanta anys, aviat és dit!-. Això els dóna una veterania envejable en tots els aspectes del muntatge teatral. Han donat la volta al text una vegada i una altra, se l’han mirat del dret i del revés, i podem dir que no té cap mena de secret per a ells. La comparació ?inevitable- amb els Pastorets del grup Karamel Teatre, que representen el matei text de’n Folch i Torres, és odiosa i injusta: ni els mitjans ni les pretensions són els mateixos. En aquests Pastorets del Social s’hi veuen maneres de fer properes a la professionalització:

    La posada en escena és excel·lent. Enguany han estrenat una escenografia que els permet recursos d’impacte, com ara que l’entrada de l’infern és situada a la base d’un monticle, en un costat de l’escenari. Un monticle que dóna molt de joc als actors.

    Les dimensions escèniques són prou grans, i això permet que hi hagi molts actors en escena (gairebé seixanta) -sense, però, que s’hi vegi cap mena d’arraïmament- fet que dóna espectacularitat al muntatge.

    La parella protagonista, Lluquet (Quique Quera) i Rovelló (Oriol Carreras) és -senzillament- genial. Broden les seves interpretacions, les fan amb molta naturalitat i les amaneixen amb gags que semblen improvisats però que es veuen treballats. Les referències a l’actualitat ?potser excessivament televisives- hi són presents, seguint una antiga tradició de la que en tenim testimonis paternals (perdoneu l’expressió, però aquest cronista ha mamat relats dels Pastorets-del-Social a casa des de ben petit). Un brillant exemple d’això el trobem quan la parella de rabadans és a l’infern: en Rovelló té un seguit d’esternuts als quals en Lluquet respon amb uns educats Jesús!, que fan estralls entre les criatures infernals. Al tercer Jesús!, tots els dimonis cauen per tercera vegada a terra, i llavors el Lluquet, aprofitant que es fa el silenci a l’escena, deixa anar un Y no hase falta desir nada más! que provoca un esclat de riallades en el públic.

    També em va semblar destacable que les fúries de l’infern, enlloc de cantar aquella cançoneta ?xarona i antiquada- que fa “Som les fúries de l’infern,/ Som els monstres infernals/ I al caliu del foc etern/ Forgem pecats capitals/(...)”, que més que por fa venir ganes de riure, aquí, les fúries fan una dansa entre moderna i contemporània, amb acompanyament de música de discoteca. Es crea una atmosfera inquietant de debò, llòbrega i corprenedora.


    L’11 de gener vaig anar a l’Ametlla de Merola, a veure-hi una representació de La Flor de Nadal, uns pastorets dels quals n’havia sentit a parlar, però que jo no en tenia cap referència concreta.

    L’Ametlla de Merola és una antiga colònia industrial que depèn administrativament del municipi de Puig-Reig, poblada per uns quatre-cents habitants.

    La Flor de Nadal és el fruit de l’evolució de totes les obres de pastorets que s’havien anat representant a l’Ametlla des de l’any 1878. Des de 1954, el Pastorets de l’Ametlla de Merola representen aquest text de Francesc d’Assís Picas, que n’és l’autor de la lletra i Josep Conangla, que n’és el de la música.L’obra està organitzada en tres actes amb un total de vint quadres, i giravolta entre tres històries paral·leles que conflueixen en el final.

    Aquests Pastorets estan organitzats per l’Associació Cultural Esplai, entitat que agrupa tots els veïns de l’Ametlla de Merola que participen en les representacions, i que durant l’any representa un parell d’obres de teatre més. Si tenim en compte que en l’organització, preparació i execució dels pastorets hi participen unes cent seixanta persones (gairebé la meitat d’habitants del poble!), ens podem fer la idea de l’arrelament que tenen en el poblet.

    Tant gran és el seu prestigi i popularitat, que l’any 2007 van ser guardonats amb la Creu de Sant Jordi.

    A mi em van semblar molt barrocs, en el sentit que els decorats, els vestits i la posta en escena són força recarregats, plens de detalls que li donen una gran riquesa visual. Hi ha més de cinquanta decorats de paper i molts recursos tècnics en l’escenografia, com màquines de generar fum, molts focus i un projector d’efectes especials.


    Aquests Pastorets de L’Ametlla de Merola i el seu arrelament tan profund -un arrelament que els dóna una popularitat i un prestigi que traspassa les fronteres del poblet i de la comarca- és el que em fa rumiar: a Terrassa tenim molt arrelats els Pastorets del Social, els de Folch i Torres, i gaudim de les entranyables representacions del grup Karamel Teatre, però potser ens aniria bé, als terrassencs, tenir uns Pastorets autòctons, uns que fossin, senzillament Els Pastorets de Terrassa.

    En aquest sentit, jo tinc un parell de records que poden servir per atiar el foc de la memòria i donar idees per tal de trobar aquests Pastorets identitaris:

    · Fa uns anys ?no sé quants, però bastants- a la Sala Crespi del Casal de Sant Pere, feien Ganàpia i Cigronet, uns Pastorets que respondrien força bé a aquest requisit, doncs tinc entès que es representaven només a Terrassa i que l’autor mateix era terrassenc, encara que no n’estic del tot segur.

    · I també en aquells temps ?o sigui fa uns quants anys, bastants-, a la Sala Parroquial del Col.legi Mare de Déu del Carme (perque ens entenguem, el Karmel), s’hi representaven (no sé en quantes ocasions ni quants anys) uns Pastorets, dels quals només recordo que un dels protagonistes es deia Benjamí, però que no en recordo ni el nom de l’obra (devia ser una cosa com L’Estel de Nadal o L’Estel del Cel, El bressol de Nadal, o quelcom així) ni el de l’autor. Si algun lector d’aquestes línies en recorda alguna cosa més, li agraïré que m’ho faci saber. ]]>
    urn:uuid:44438 2009-03-05T21:32:14+01:00
    <![CDATA[Introspectiva: Esport, tecnologia i estadística]]> tracker per quan surto a suar pel parc. Conec els podòmetres/cardiòmetres del Decathlon però se'm fa pesat haver de col·locar-me cada vegada la cinta al pit i el rellotge a l'altre canell. Per això m'he estat mirant l'opció de Nike+ amb els seus avantatges -facilitat d'ús, sincronització amb el Mac, estadístiques completes, etc.- i els desavantatges -la necessitat de comprar un calçat exclusiu i d'elevat preu-. Fent una suma ràpida de la despesa total: 110? pel calçat més econòmic, 29? pel pack Nike+ iPod i 20? per la cinta o funda. Total: 159?, gran despesa per mi.
    Però he trobat una alternativa molt viable. Es el dispositiu Fitbit, creat per a esportistes, que igual que l'altra opció també fa un registre de les distàncies, la podometria, la despesa calòrica, etc. I per només 99$, exacte, en dòlars. Segons la web, estarà a la venda ben aviat tot i que de moment no es preveu fer-lo disponible a Europa fins d'aquí a un temps, moment en que la distribució serà més àmplia.
    En fi, suposo que toca esperar, i estalviar.]]>
    urn:uuid:44344 2009-03-03T23:34:23+01:00
    <![CDATA[Crèdit de Síntesi 1r d'ESO: Terrassa: molt més del que et penses]]> urn:uuid:46197 2009-03-03T20:30:45+01:00 <![CDATA[La historia de Bruno: La primera sonrisa]]> Todo es un descubrimiento nuevo, tanto para nosotros como para ti.

    Ahora empiezan todas las primeras veces: el baño, el paseo, la sonrisa, ésta última primera vez nunca se olvida.

    Pasas nueve meses gestando un nuevo ser en tu vientre, cuando nace se te queda mirando con los ojos bien abiertos, pero hasta este momento no eres consciente de lo mucho que lo amas. O al menos en mi caso.

    Habíamos pasado carros y carretas, hasta que un buen día empecé a decirte "aaaoooo, mama", contínuamente, tú me mirabas con cara rara, con el ceño fruncido (como casi siempre) y de golpe ¡¡ te reíste !! dios mío, si hasta lloré de la alegría, en ese momento me enamoré de ti.

    Fue entonces cuando te quise con toda mi alma, ya no importaba si llorabas contínuamente, si no dormía, no importaba nada, tu sonrisa lo curaba todo, y lo sigue curando.

    Cuando te cogemos en bracitos y nos dedicas tus sonrisas todo pierde importancia, cualquier problema o preocupación se desvanece, ojalá se parase el tiempo.

    ]]>
    urn:uuid:45737 2009-03-03T11:05:48+01:00
    <![CDATA[De què vols parlar?: Pepe Rubianes, l'actor que no actuava.]]>

    Les coses que té la vida. Fa tres anys i uns set mesos, amb uns amics, a casa meva, passàvem una de les nits més tristes de les nostres vides. Al sofa, a les tres de la matinada d’un Dijous per paradoxes de la vida rèiem com condemnats veient un DVD. Després d’un dia en que els plors van ofegar les nostres paraules durant hores, vem riure com poques vegades ho tornarem a fer. Però hi havia un culpable, Pepe Rubianes, el gran actor que mai actuava. Era en el seu monòleg “Rubianes Solamente”:(http://www.youtube.com/results?search_type=&search_query=rubianes+solamente&aq=f).

    Aquesta persona que fa un temps ens va portar a un oasi enmig d’un desert ens acaba de deixar. Hi ha persones externes als nostres cercles socials que poden arribar a fer-te somriure, a fer-te sentir bé i a creure que la vida s’ha de viure amb el màxim de passió possible. Això significa que podem arribar a creure amb aquestes persones a qui potser mai a la vida arribaràs a conèixer personalment, però que d’alguna manera creus que són “amigues” teves. Un cantant, un polític, un filòsof, un futbolista o un actor, tots poden arribar a formar part de cadascú de nosaltres. Si hem valora’t doncs, les accions d’aquestes persones, és extrany sentir tristesa per la pèrdua d’una persona a qui mai has conegut?

    A tots nosaltres alguna vegada ens ha enganxat el riure Pepe Rubianes...es trobara a faltar veure’l en entrevistes i reportatges pels països on a ell sempre li ha donat la gana d’anar. I és que amb això era un home exemplar, ja que sempre ha fet e que li ha sortir dels collons! Que millor a la vida que això si a més saps fer-ho fent riure a la gent?

    Per acabar ,una de les seves grans frases....

    “Que se vayan a la mierda con el trabajo, la dignidad, la realización...Que se lo metan todo en la punta del nabo, a ver si les cabe, ¡Bimba!, que les explote, y les queden los huevos colgando en los campanarios!“

    Fins aviat amic!

    (Dedicat a: P, X, Pepe i Boti)

    ]]>
    urn:uuid:44280 2009-03-02T18:59:47+01:00
    <![CDATA[Escoles en xarxa: La notícia ??????]]> Kalidoscopi té un nou col·laborador! Es tracta de L'Aula d'AcoLa notícia ?????? | ESCOLES EN XARXAllida de l'IES la Serreta, de Rubí, que cada setmana ens enviarà una nova proposta de treball sobre notícies d'actualitat: aquesta setmana és sobre la noia sevillana assassinada i llençada al riu Guadalquivir.

    Arxiu adjuntMida
    martacastillo.pdf402.76 KB
    ]]>
    urn:uuid:43932 2009-02-25T13:29:45+01:00
    <![CDATA[NoSoloFilms: GANADORES PREMIOS OSCAR 81ª EDICIÓN]]> 'Slumdog Millionaire'
    MEJOR ACTOR
    Sean Penn en 'Mi nombre es Harvey Milk'
    MEJOR ACTRIZ
    Kate Winslet en 'The Reader (El lector)'
    DIRECTOR
    Danny Boyle por 'Slumdog Millionaire'
    MEJOR PELICULA EXTRANJERA
    'Okuribito', japonesa
    ACTOR DE REPARTO
    Heath Ledger en 'El caballero oscuro'
    ACTRIZ DE REPARTO
    Penélope Cruz en 'Vicky Cristina Barcelona'
    GUIÓN ORIGINAL
    Dustin Lance Black por 'Mi nombre es Harvey Milk'
    GUION ADAPTADO
    Simon Beaufoy por 'Slumdog Millionaire'
    PELICULA ANIMADA
    Andrew Stanton por 'WALL-E'
    CORTO ANIMADO
    Kunio Kato por 'La Maison en Petits Cubes'
    DIRECCION ARTÍSTICA
    Donald Graham Burt por dirección de arte y Victor J. Zolfo por decoración de escena en 'El curioso caso de Benjamin Button'
    DISEÑO DE VESTUARIO
    Michael O'Connor por 'The Duchess'
    MAQUILLAJE
    Greg Cannom por 'El curioso caso de Benjamin Button'
    DIRECTOR DE FOTOGRAFÍA
    Anthony Dod Mantle por 'Slumdog Millionaire'
    DOCUMENTAL
    James Marsh y Simon Chinn por 'Man on Wire'
    CORTO DOCUMENTAL
    Megan Mylan por 'Smile Pinki'
    EFECTOS VISUALES
    Eric Barba, Steve Preeg, Burt Dalton y Craig Barron por 'El curioso caso de Benjamin Button'
    EDICION DE SONIDO
    Richard King por 'El caballero oscuro'
    MEZCLA DE SONIDO
    Ian Tapp, Richard Pryke y Resul Pookutty por 'Slumdog Millionaire'
    EDICION DE PELICULA
    Chris Dickens por 'Slumdog Millionaire'
    MUSICA ORIGINAL
    A.R. Rahman por 'Slumdog Millionaire'
    CANCION ORIGINAL
    'Jai Ho' de 'Slumdog Millionaire']]>
    urn:uuid:45864 2009-02-23T12:10:45+01:00
    <![CDATA[Escudella de galet: ]]> VIDEO BEYONCE I LA CANÇO DEL PACO]]> urn:uuid:44004 2009-02-22T16:42:50+01:00 <![CDATA[Raul in the world...: Capítulo 1 (nueva era): próxima parada... Shanghai]]>
    Capítulo 1 (nueva era): próxima parada... Shanghai.

    por dónde empezar... Bueno, supongo que lo suyo sería empezar por la llegada. O mejor, por mi marcha. Miércoles 18 de Febrero, mi viejen y yo en el coche camino del aeropuerto. Pese a que el sentimiento de alegría debería haber barrido cualquier atisbo de tristeza, lo cierto es que no podía dejar de sentir una cierta nostalgia ("mu" grande) por dejar todo lo que se quedaba tras de mí. Familia, amigos, mi ciudad, mi pisito... Y muchas cosas que me perderé, como celebrar los cumples de todos, las comidas familiares en las que mis abuelos me intentan cebar cual gorrinillo, el ver a mis primitos hacerse grandotes, o el nacimiento de Biel (chicos, nos hacemos mayores, y Joel y Mireia se nos adelantan en todo!). Claro que en esos momentos no debe uno permitir que esa carga emocional eclipse la ilusión y alegría que se merece el poder decir que se está en camino de conseguir algo que se deseaba con vehemencia.
    Y hablando de estar en camino, el camino fue gris. Gris porque se mezclan sentimientos, porque tampoco puedes celebrar una despedida. Las marchas, aunque anheladas, no se celebran, porque siempre dejas tras de ti cosas, personas queridas. Mi madre me despidió no con una enorme alegría, lo cual es lógico, y quien en esos momentos estaba a mi lado conduciéndome al final de una etapa de 30 años, y el inicio de otra de duración desconocida, mi padre, tampoco podríamos calificarle como alguien radiante de felicidad. Supongo que cierta felicidad sentiría, claro. Uno quiere lo mejor para sus hijos, pero que se te vayan tan lejos... aunque sea a sabiendas de que es algo temporal y que él realmente lo desea, es normal que a uno no le haga feliz.
    Un trayecto de una hora, en el que la radio ayudó a sellar un pacto tácito de no decir ni hacer nada que nos recordara hacia dónde nos dirigíamos, a un adiós, hasta que llegara el momento definitivo. A no tener una conversación forzada que pudiera decantar en un momento de tristeza adelantado. Y así fue. Un trayecto gris, que los dos aceptamos que fuera así, por el bien de ambos. Por suerte, siempre llegan ayudas externas, y el pobre Josep, en una llamada gafada, quedó delatado por un megáfono traicionero. El anuncio de un vuelo puede hacer felices a todos aquellos que esperaban con ansia poder embarcar, y a la vez ponía al traste una sorpresa que Pepi llevaría tiempo planeando. La felicidad de unos... en fin, "nos vemos ahora en el aeropuerto".

    Un adiós breve para evitar tener un amargo recuerdo de un día que ponía un punto y aparte en mi vida. Supongo que con algunas personas las palabras son innecesarias, así que un sentido y fuerte abrazo, dos besazos y un "cuídate mucho. Te quiero", intentando hacer un último esfuerzo para tragar las lagrimitas, fue más que suficiente para desearnos lo mejor mutuamente. Tres meses, y nos vemos en Shanghai.

    Un vuelo cortito y amenizado con 3 películas, una corta cabezadita, y algo de música (Rubén, tus auriculares son el mejor regalo en años!!!! qué maravilla!!!), me llevaron a Shanghai más rápido de lo que cabía esperar.

    Los trámites burocráticos para pasar aduanas, resultaron ágiles, y me vi liberado en China en menos tiempo de lo imaginado. Suelto ya en tierras Chinas, empezaba, ahora sí, mi misión: buscar piso.

    Shanghai, ciudad gris en invierno, y por lo que me han dicho, no muy azul tampoco en verano, me dio una gélida y húmeda bienvenida. Ni por esas permití que mi euforia se desvaneciera. Apreciando todo lo que podía captar por los ojos, por los oídos, por el olfato (China huele a China, inconfundible, ¿verdad Alberto?) disfruté del viaje camino al hotel.

    Shanghai no es China. Es algo que había oído en infinidad de ocasiones, y que pude comprobar a los pocos minutos de estar ahí. Shanghai es espectacular. Mantiene las grandes peculiaridades que hacen a China, ser China: la gente escupe, cruzar una calle es un suicidio... Pero Shanghai no es China.

    Lo primero es lo primero (no... no busqué un nuevo Xoxito's Palace). Me saqué la tarjeta multi-viaje (estos chinos sí que lo montan bien, pues con la misma tarjeta pagas bus, metro -ojito que el metro vale entre 30 y 40 céntimos de euro el trayecto- ferry, taxi... TODO!, está súper bien montado), y también fui a comprar un teléfono. Esto no tendrá mucho interés para casi nadie, pero es una forma de colar que mi teléfono en España ya ha quedado muerto. Que nadie llame ni me deje mensajes de voz, ni sms, porque no pienso abrirlos, ni aceptar llamadas. No es una amenaza, simplemente, que teniendo Skype, messenger, facebook... ya me tenéis más que localizado.

    Y bueno, vamos a lo que vamos: la búsqueda y captura de piso. El primer día, sin haber dormido en más de 36 horas (excepto un par de cabezaditas en el avión) me pasaron a recoger una chica y un chico de una agencia para ir a ver pisos. 21 pisos miramos desde las 13:30 hasta las 19:00. ¡¡¡21 pisos!!!! Lo que más pena me dio fue no poder hacer fotos. ¡Por favor! De los 21 pisos, solo los dos últimos eran aceptables (el penúltimo es una preciosidad). Pero vi de todo. Desde pisos con muebles directamente robados del palacio de Versalles, a otros con fundas de ganchillo por todos lados (del marco de la puerta de entrada al dormitorio principal colgaban dos "cortinitas" de ganchillo, con unos perritos dibujados, el uno mirando al otro que creía que eran de broma). Otros estaban simplemente asquerosos (eso sí, quítate los zapatos para entrar, no sea que se ensucie el suelo), y otros no hacía falta ni entrar para decir "no. Vamos a otro".

    Por suerte al final del día los dos últimos que vimos valieron la pena. La chica de la agencia se quedó por fin feliz de ver que al menos, en dos, había acertado. El problema es que los dueños de los pisos en muchos casos no mandan fotos, y no permiten a las agencias ir a ver los pisos si no es con un cliente, así que la pobre muchacha iba vendida, y muchos de los pisos no los había podido ver antes, por eso visitamos algunos que nos podríamos haber ahorrado de haberlo sabido.

    Resumiendo... en Shanghai (en adelante: SH) los tipos de vivienda más comunes son: casas antiguas restauradas, o apartamentos modernos. Éstos últimos pueden llegar a ser realmente enormes (hasta 160 metros cuadrados). Las casa antiguas por dentro están bien, algunas muy bien, otras pasables, pero la mayoría huelen a humedad, y están en escaleras o complejos realmente desagradables. En algunos tienes que cruzar por la cocina de alguien que no vive ahí, pero tiene ahí la cocina... algo muy raro. Al final me he decantado por un apartamento moderno. Aunque no creo que tanto como el que visité ayer, en un complejo llamado "Park View Garden", un piso con un comedor enorme, con barra de bar en metacrilato negro, con luces de neón rosas y verdes, con sus taburetes, coctelera, copas de bar... y la zona de comedor era una mesa redonda enorme, con sillas mega fashion, luces en el techo que cambiaban de color (fucsia, rojo, verde, azul, amarillo...), un lavabo indefinible, unas puertas metálicas con vidrieras multicolor... Desde la puerta ya pude ver que ni de coña me iba a quedar ese piso, pero podréis comprender que no me pude resistir a ver el resto del apartamento y ver hasta qué punto habían llegado en su firme compromiso por decorar en un estilo kitsch de lo más radical. Triunfaron. ¿De verdad pretenden alquilar eso?

    Ahora estoy a la espera de ver si podemos rebajar el precio del piso que más me gusta, y si no, tengo otro en la recámara, un plan B. A ver qué pasa al final. Supongo que mañana lo sabré.

    Y aunque casi todo el rato lo he ocupado en el tema de la vivienda, también ha habido tiempo para visitar la ciudad. O más que la ciudad, el barrio donde quiero irme a vivir, Xuhui. Lógicamente una ciudad de 19 millones de habitantes no se visita en un fin de semana. Xuhui es muy bonito. Más que bonito, espectacular. Es como una mezcla de New York + Las Vegas. Todo son luces, pantallas, centros comerciales enormes... No paras de ver centros comerciales, y me metí en uno. Tienes tiendas de lo que quieras. Las tiendas oficiales tipo GANT, CK, etc, son tan caras como en Europa. Pero claro, también encuentras tiendas que, por lo menos a mí, me resultaron nuevas, como "XOXO" (lo juro), con sus colecciones de juguetes "Monchhichi", que debe venir del francés "mi chhuminillo", con el pack especial "Monchhichi Gullivert edition", que es el famoso juguete Monchhichi, con mini figuritas, que deben ser los "minichhichis". Pero tampoco se quedan atrás las tiendas "Liv Tyler" o "ROBERTDENIRO" que vi en el barrio Francés . ¿Os imagináis ser Liv Tyler, venir un día a SH y encontrarte que tienes tiendas de ropa con tu nombre? Por cierto, que el barrio francés (o concesión francesa, como lo llaman aquí) es realmente precioso. Visité un piso ahí que estaba en un edificio que daba cosa de ver, pero que cuando entré para visitarlo, solo abrir la puerta se me cayeron los hueviquis al suelo. Increíble, impensable que ahí dentro se pudiera esconder semejante tesoro de pisito; bien decorado, con una cocina de revista, y un baño precioso. Una monada, con el único inconveniente de la zona donde estaba situado, por temas de transporte, etc. Una pena.

    Ahora estoy con dos agencias, y hasta los de Adecco que me están ayudando con el tema del piso. Resulta que el viernes fui a firmar el contrato en Adecco, y comentando el tema de encontrar piso, me dijeron que me ayudarían. Acostumbrado uno a que la gente se ofrezca de forma "insincera" a ayudarle a uno ("oye, que si necesitas ayuda, me llamas, pero si te puede ayudar cualquier otro, mejor") tampoco di mucha importancia a su ofrecimiento. Pero aquí hay gente buena de verdad, y ayer recibí una llamada de la chica que me ha gestionado todo en Adecco, diciéndome que me pasaba a recoger para ir a ver pisos. Sin palabras. En una mañana se las arregló para visitar 5 apartamentos, entre ellos, el de mega diseño que os he comentado antes, el de Park View Garden.

    Y poco más. Que mi cuerpo aún no se ha acostumbrado del todo a este horario, y me levanto por las noches y me quedo desvelado un par de horas, y que solo he comido un día comida china, y... nene, que no me gusta! Por suerte hay todo tipo de restaurantes aquí... como en Xinglin, vamos... hehehe.

    He tardado, pero no podréis decir que he sido tacaño en palabras en mi retorno.

    Un beso a tod@s, y si has llegado hasta aquí, MUCHAS GRACIAS!

    Pronto cuelgo fotos, lo prometo.

    Besacos!!!]]>
    urn:uuid:45938 2009-02-22T14:11:15+01:00
    <![CDATA[CEIP Agustí Bartra - Escoles en Xarxa: Un institut nou]]>

    Van a fer un institut nou al barri de Torre-Sana.

    El primer any el col·locaran al col·legi Roser Capdevila. El nom de l'institut serà Mont Perdut.

    Un cop estigui construït els nens i les nenes aniran molt aprop de l'Eroski de Terrassa.

    A part dels quatre cursos d'ESO hi trobarem també dos cursos de Batxillerat.

    ]]>
    urn:uuid:43645 2009-02-20T12:41:36+01:00
    <![CDATA[Y tú eres burro y yo me monto: Feliz dia del culo 2009]]> FELIZ DIA DEL CULO 2009!!]]> urn:uuid:43500 2009-02-16T21:44:20+01:00 <![CDATA[Besos de plátano: Existe la felicidad?]]> No sé como ni de que manera empezar este post, pues el anterior no fue uno de los mejores, pedía un cambio de vida radical. Me sentia como esas mujeres que acuden al programa 'Extreme Makeover' porque no estan agusto con su físico y deciden que para ser felices tienen que pasar por quirófano.

    Pues yo con mi físico estoy contenta, lo que necesitaba en aquellos momentos era un 'Life Change' o algo así, necesitaba cambiar de aires, pues me estaba llenando de impurezas con el que tenia. No quiero decir que odie todo lo que me rodea, simplemente tengo la necesidad de cambiarlo por algo que creo que es mejor.

    Hace algunas semanas que le dije a este chico que creia que entre los dos habia algo que en realidad no había. Tras una semana con un poco de ausencia mutua, de esquivarnos y no vernos... llegó el día en que me abrió conversa en el msn y me invitó a cenar y hechar unas partidas al Monopoly a casa de un amigo, con 4 chicos más. Vacilé un poco y acepté, a las 22.30 habíamos quedado con su hermano en la puerta del bar dónde acabó todo la última vez que nos vimos.

    Cuanto menos tiempo quedaba más temorosa estaba, temorosa por volver a verle y darme cuenta de que todo ha cambiado entre los dos, que ese buen rollo se fue por una gilipollez... Cuando le vi era todo lo contrario a lo imaginado, la cosa estaba en el mismo punto en que lo habiamos dejado, no se hizo referencia a la ya famosa conversación dónde me dejaba claro todo, seguía siendo el mismo Carlos del que hacía un mes me habia enamorado, y eso me gustaba.

    Fue una noche increible, conocí gente especial y diferente, un chico que trabaja donde nosotros, siempre lo veia de paso, ir y volver por delante de la agencia... y ahora estaba ahi, sentado con nosotros hablando y contando cosas de su vida privada. El hermano de Carlos igual, y la amiga y el amigo y dueño de la casa en la misma línea... Se creó un ambiente genial, estaba realmente agusto, y al salir de aquella casa tenia la extraña sensación de pensar que aquellos se iban a convertir en mis nuevos amigos.

    El sabado pasado fuimos de fiesta unos amigos mios y ellos, la verdad que estuvo muy bien, no se sintieron para nada extraños y volvieron ontentísimos. Los tengo en el Facebook y en el msn y siempre me hablan, me siento parte de u grupo.

    Ayer quedamos para jugar a los bolos, los ya habituales y tres más que no conocía. Fue una velada increible, como todas las veces que ya hemos quedado, muchas risas, bromas, fotos y un buen rollo especial, un buen rollo que hacía muchisimo tiempo que no percibía de ninguno de mis amigos.

    Ya empiezo a tener la sensación de que poco a poco esta vida empieza a ser la que necesitaba, nuevos amigos, soltera para ir donde quiero y cuando quiero, tiempo para hacer cosas y coche propio para no depender de nadie.

    Asi que... adelante!!

    Felicidad extrema ^^,
    P.D. Dicen que hoy es 14 de Febrero, ¿y qué? pregunto yo :)
    ]]>
    urn:uuid:43975 2009-02-14T21:09:01+01:00
    <![CDATA[Marc Roca: Els blocs (?blogs, weblogs?)!]]> ]]> urn:uuid:45898 2009-02-13T00:15:26+01:00 <![CDATA[La meva opinió: Terrassa, la ciutat dormitori.]]> ]]> urn:uuid:45593 2009-02-10T21:18:29+01:00 <![CDATA[4 Rals: Actius Tòxics]]> ACTIUS TÒXICS: paraulota molt lletja que s'utilitza per designar aquells productes financers (accions, titularitzacions, deute privat o públic, etc) que no valen res però que semblava que havien de valdre molt. Llavors, la banca amaga aquesta realitat i intenta col·locar (vendre) aquests actius a altres bancs per desprendre-se'n i així passar el mort a algú altre. Com que tots fan el mateix, ja cap banc es fia dels altres bancs i no es deixen diners entre ells ni es compren / venen actius (ni toxics ni saludables).]]> urn:uuid:45492 2009-02-06T18:22:01+01:00 <![CDATA[Mostra teatre secundària: III MOSTRA D?INSTITUTS DE TERRASSA]]> urn:uuid:54946 2009-02-03T23:31:51+01:00 <![CDATA[La cuineta de l'Anna: Tartiflette]]>
    L'any passat varem anar a un taller monogràfic de formatges a l'Espai de Cuina Su23 11. El formatge és la meva debilitat....m'és igual si és molt fort, m'encanta!

    El año pasado fuimos a hacer un taller monográfico de quesos en Espai de Cuina Su23 11. El queso es mi debilidad.... me da igual si es muy fuerte, me encanta!
    Entre d'altres, varem fer aquesta recepta:
    Entre otras, hicimos esta receta:
    TARTIFLETTE

    600 gr. de patates / de patatas
    250 gr. de bacon
    1 ceba petita /cebolla pequeña
    3 escalunyes / escalonias
    1 formatge Reblochon / queso Reblochon
    4 cullerades de nata / cucharadas de nata
    Sal
    Pebre / pimienta

    Rentem i bullim les patates amb pell, en aigua i sal durant 20 min. Pelem i tallem la ceba i l'escalunya finament, en juliana, i fregir-la amb una mica d'oli. Tallar el bacon a tiretes petites i daurar-les en una paella fins que quedin cruixents. Pelar les patates i tallar-les a daus. Barrejar-les amb la ceba i el bacon, i posar-ho en una safata per anar al forn. Tirar-hi la nata per sobre, assaonar-ho amb sal i pebre. Tallar el formatge Reblochon per la meitat, de manera que ens quedin dos discos. Posar el formatge damunt de la barreja, amb la banda cremosa cap avall. Posar-ho el forn fins que s'hagi desfet el formatge. Està boníssim!!!!

    Lavamos y hervimos las patatas con piel, en agua y sal durante 20 min. Pelamos y cortamos la cebolla y la escalonia finamente, en juliana, y lo freimos con un poco de aceite. Cortamos el bacon en tiras pequeñas y lo doramos en una paella hasta que quede crujiente. Pelar las patatas y cortarlas a dados. Mezclarlas con la cebolla, la escalonia y el bacon, y ponerlo en una fuente para horno. Tirar la nata por encima, y sazonarlo con sal y pimienta. Cortar el queso Reblochos por la mitad, de que nos queden dos discos. Poner el queso encima de la mezcla, con la parte cremosa boca abajo. Ponerlo en el horno hasta que se haya fundido el queso. Está buenísimo!!!!]]>
    urn:uuid:45531 2009-02-02T20:37:43+01:00
    <![CDATA[ Ramon Gutiérrez: Europa em posa!]]> I això m'ha fet descobrir la passió que em crea tot aquest "món" que desconec.
    He entés la importància que el PE té per a la democràcia europea, doncs és l'únic mecanisme que tenim els ciutadans de controlar a la Comissió o als Governs, si fos pels quals ja tindriem aprovada la Directiva de les 65h., etc...
    Quan dic que Europa em posa, no em refereixo al nostre candidat en les eleccions europees (malgrat que tampoc negaré que ho faci...), sinò a que m'he activat i m'he posat les piles de cara a compartir amb més gent aquesta passió per la Unió.]]>
    urn:uuid:42904 2009-02-01T23:53:32+01:00
    <![CDATA[Laia i Ramon: Vendaval a Les Angles]]> El passat cap de setmana teníem reservat un fabulós cap de setmana d'esquí a Les Angles, però el temps també tenia reservat un fabulós vendaval per a nosaltres. Com ja sabeu a Catalunya va fer molt de mal i inclús morts. Doncs allà va ser fortíssim amb ratxes superiors als 200 Km/h ja que l'ull de l'huracà hivernal va circular pel sud de França. La primera hora la vam poder esquiar, bé més ben dit lliscar pel gel evitant els remolins de vent. No eren més de les onze, quan la cosa es va posar força peluda i l'estació va decidir de tancar. Ens vam refugirar dins de l'apartament, no us podeu imaginar com es doblegaven els arbres i volàven tots els accessoris de les pistes d'esquí. A la tarda encara seguien les ratxes fortíssimes, i en alguns moments la fusteria del pis es corbava que feia por, pensàven que rebentarien els vidres. Una mica més tard vam descobrir els desperfectes en el poble...van volar cobretes, senyals, etc.. No va ser fins al vespre que no ens vam atrevir a sortir. L'endemà vam voltejar per diversos pobles i no us podeu imaginar la trinxada que hi havia: caravanes tombades, fanals trencats, plàstics per tot arreu, etc.. Ens semblava que estiguéssim vivint una d'aquelles pel·lícules americanes després d'un gran desastre. ]]> urn:uuid:42883 2009-01-31T15:55:41+01:00 <![CDATA[Blog de la Unión Deportiva San Lorenzo: [FORO] Nos establecemos y nos quedamos]]> Volvemos comunicando que ya tenemos disponible un foro, tambien deciros que está comprobado que no habrán problemas de red, puesto que, además, tenemos hasta ahora dos administradores, para mayor seguridad. Es destacable que el foro ha mejorado notablemente, pero que ocupará mucho menos espacio de red respecto a los anteriores, esto no quiere decir que sea peor, sino que es mejor, ya que la nueva apuesta de PhP3 ha mejorado el sistema.

    Ánimo. Honor al San Loren!

    Link: www.1958udsl.losforos.es
    *Puedes agregar el link a Favoritos para mejor y más rápido acceso al mismo.

    Un saludo.]]>
    urn:uuid:42858 2009-01-28T19:59:48+01:00
    <![CDATA[Premis Mola-No mola: LLIURATS ELS MOLA-NO MOLA 2008]]> Premi Mola 2008

    JOSÉ LUÍS MELGOSA (Premsa i comunicació UPC).

    Premi No Mola 2008

    JOSEP ÀNGEL SÁIZ MENESES (Bisbe de Terrassa)

    Primer finalista Mola 2008

    RAQUEL MORENO (Premsa Cecot)

    Segon finalista Mola 2008

    MARTA PÉREZ (Premsa CAET)

    Primer finalista No Mola 2008

    ANNA FOLCH (Comunicació Mútua de Terrassa)

    Segon finalista No Mola 2008

    GUILLERMO CABELLO (Expresident del Terrassa FC)

    Fet de l'any

    La crisi econòmica

    Nyap de l'any

    Publicació d’una llista errònia de la loteria de Nadal al Diari de Terrassa

    Personatge de l'any

    Josep Pausas, Exarxiprest de Terrassa i ex rector del Sant Esperit i de Sant Pere.

    Corcó de l'any

    Francesc ARGEMÍ (Franki).

    No Cola

    Les estrelles de Nadal (els nous llums de Nadal que no il?luminen)

    Premis lliurats a la Nova Jazz Cava de Terrassa el dissabte 24 de gener del 2009]]>
    urn:uuid:42889 2009-01-25T22:09:28+01:00
    <![CDATA[El Rincón de las imágenes: ]]>

    ]]>
    urn:uuid:45721 2009-01-22T21:13:57+01:00
    <![CDATA[Elecciones norteamericanas 2008: COMIENZA LA ERA OBAMA]]>
    15:30 h. (Hora española)
    Obama ha empezado el día con una misa solemne en la Iglesia Episcopal Saint John, situada frente a la Casa Blanca. Ha ido en coche desde Blair House, la casa de invitados presidencial. Ha estado acompañado de su Michelle y del vicepresidente electo Joseph Biden y su mujer Hill.

    16:15 h. (Hora española)
    Los Bush, George y Laura, han recibido al matrimonio Obama en la escalinata de entrada a la Casa Blanca, donde les han ofrecido el tradicional café. En el desayuno también estaban el vicepresidente saliente, Dick Cheney, y Joe Biden.

    Obama, camino del Capitolio

    16:45 h. (Hora española)
    Las dos familias se dirigen al Capitolio. Como exige el protocolo primero han salido las dos mujeres, seguidas del vicepresidente Dick Cheney, por último Bush y Obama. Los coches que los llevan están valorados en 330.000 euros y especialmente preparado contra posibles ataques terroristas. La CIA una vez se los entregan los desmontan y los vuelven a montar. En su interior llevan un hospital movil con sangre del mismo grupo que la de Obama. Los coches se van cambiando estratégicamente de posición para que no se sepa en cual va el presidente. Todo es poco para la seguridad del presidente del país más poderoso del mundo.

    17:00 h. (Hora española)
    Barack Obama y George W. Bush llegan al Capitolio.
    Mientras, más de cuatro millones de personas, han desafiado el frío y esperan desde primeras horas de la mañana a que Obama jure su cargo como presidente. Y empiezan a llegar a las escalinatas del Capitolio los invitados privilegiados de vivir en directo el gran acontecimiento. Se ha visto a gente como el actor Dustin Hoffman o el director y productor de cine Steven Spielberg, además del gobernador de California, Arnold Schwarzeneegger, de Martin Luther King III, hijo del líder de los derechos civiles asesinado, o el ex boxeador Mohamed Alí.

    Todos los expresidentes con Obama

    17:30 h. (Hora española)
    Todos los ex presidentes vivos de Estados Unidos han llegado a las escalinatas del Capitolio para ser testigos de excepción de la toma de posesión del nuevo inquilino de la Casa Blanca, Barack Obama. Hemos visto a Jimmy Carter, acompañado de su esposa Rosalynn, seguido de George Bush padre y su esposa Barbara, y de Bill Clinton y Hillary Clinton.
    Las hijas del futuro presidente, Malia y Sasha, acompañadas por la suegra de Obama también han asistido al acto. Suegra que le acompañará en su aventura en la Casa Blanca.

    17:45 h. (Hora española)
    George W. Bush, en sus últimos minutos como líder de EEUU, ocupa su lugar frente al público del Capitolio. Junto a él, Dick Cheney en silla de ruedas por un accidente, moviendo cajas por una mudanza. ¿Un vicepresidente no tiene a nadie que le ayude?
    Biden llega con su habitual sonrisa y reparte besos y abrazos.

    17:50 h. (Hora española)
    Toma la palabra la senadora Dianne Feinsten, senadora de Califorania, encargada de organizar la investidura. Rick Waren, pastor evangelista ha dicho unas palabras y Aretha Franklin interpretó 'My Country 'Tis of Thee'.

    17:57 h. (Hora española)
    "Yo Joseph Biden Jr. juro solemnemente que apoyaré y defenderé la Constitución de EEUU frente a cualquier enemigo interior y exterior". Biden ha jurado el cargo frente al juez supremo Stevens De esta forma Joe Biden se ha convertido en el vicepresidente de Estados Unidos, sucediendo a Dick Cheney. A su juramente le sigue una música con violín y piano.

    Obama 44 presidente de Estados Unidos

    18:00 h. (Hora española)
    "Juro solemnemente cumplir con fidelidad el cargo de presidente de los Estados Unidos de América, y hacer todo lo que esté a mi alcance para preservar, proteger y defender la Constitución". Con la mano derecha alzada y la izquierda en la misma Biblia que utilizó el mandatario abolicionista Abraham Lincoln, sostenida por su esposa.
    Al inicio del juramento Obama se equivoca. Sí, es humano también tiene derecho a equivocarse.

    Discurso de Obama

    Del discurso del nuevo presidente es interesante ver que ha elegido la crisis, tanto económica como de prestigio, que enfrenta su país como tema central del discurso. Pero también el "espíritu" y la capacidad de su país, de sus ciudadanos, para salir de ella. También ha dicho que hay promesas difíciles de cumplir pero luchará por un país donde todo el mundo sea igual y libre.

    Aquí termina la trayectoria por las elecciones de Estados Unidos desde la campaña electoral, las elecciones, el periodo hasta la investidura y el acto de toma de posesión. Solo nos que da esperar que Obama consiga sus promesas de cambio y esperemos que gobierne mejor que Bush. De todas formas ya ha entrado en la historia y nosotros lo hemos podido seguir en directo.

    “QUE DIOS OS BENDIGA, QUE DIOS BENDIGA A AMÉRICA”
    ]]>
    urn:uuid:45674 2009-01-20T20:50:21+01:00
    <![CDATA[La increíble historia de las cucarachas mutantes.: Bienvenue chez les ch'ti]]> Bienvenue chez les ch'ti/Bienvenidos al norte no es tarea fácil. Más si estas a punto de cometer un sacrilegio visionandola doblada.


    El mayor logro de esta película es su canto a la sencillez, en un momento donde toda producción necesita incluir en su seguro de vida altas dosis de elementos superfluos que aseguren su éxito en taquilla. Quizás en USA, cuestión de honor sea el ejemplo de costumbrismo. Un ejemplo que aqui no termina de cuajar, más cuando los barrios de marroquies traficantes de chocolate no pueden compararse, modo alguno, a los negratas raperos del Bronx. Aquí - en Francia -, y recordandome El último tren - gracias Albert por llevarme, pero demasiado costumbrista para mi -, no son necesarias situaciones extremas, ni personas llevadas al límite para conseguir un retrato fiel de una pequeña zona al norte de francia donde la gente es amable, el idioma dificil y la vida agradable.


    Caemos de lleno en la tentación, y transponemos la historia al ámbito español: nos imaginamos a un humilde cartero andaluz, obligado por las circunstancias a emigrar a Catalunya, donde todo el mundo habla un extraño dialecto llamado "catalán", la gente es tacaña y la integración dificil. Lamentablemente, este guión hace ya mucho que se escribió. Nos quedamos con el suave regusto a las viejas películas de Paco Martinez Soria - grande, maestro -, y es que siempre nos quedaran las suecas (o las suecadas). Au revoir, pichulas.]]>
    urn:uuid:42430 2009-01-20T10:16:35+01:00
    <![CDATA[Xavier Cardona Blog: Regreso a un pasado fiestero]]>
    Este viernes hemos bajado a Barcelona como casi siempre para salir de fiesta, pero la noche la empezamos con la regresión al pasado donde nuestras noches fiesteras en Barcelona empezaban a dar sus primeros pasos. El plan era simple bajar hasta Marina ? Poble Nou , cenar en la Ovella Negra y acabar la noche en el Sr. Lobo.
    Como semanas antes comentaba Marc Purull la entrada en la sala era verdaderamente desconcertante. Para los que sois de Terrassa imaginar esperar un Faktoria ( C/ Bruc) y encontrar un Nyap Buff. (prometedor, eh…).
    Bien hasta que los focos no empezaron a dar vueltas eso era el muermo mas grande del mundo lo que te daba a pensar . Bien otra discoteca fracasada que solo le queda Un Back to 90’ A una hora decente la cosa se animo y empezaron a sonar las canciones de “siempre” alternadas con las actuales. Bien, primer paso. Esa noche creo que era la persona mas serena de la sala. Cambié la cerveza de la Ovella por agua Veri ( 2? ), y me puse a observar la gente, jejejeje.
    Observación. 1. Para los chicos: Tu guitarra invisible … no suena, no te engañes la batería tampoco. Así que ahórrate la fase de los acordes “agudos” flexionando las rodillas y bajando tu nivel.
    Observación. 2. Para las chicas. Paciencia los buitres a primera hora solo dan vueltas para atacar a partir de las 03:00 de la noche así que parar de beber que a ultima hora necesitareis estar serenas para abrir paso hasta la salida.
    Observación. 3. El foco al que estas cantando no te escucha no por mucho mirarle te pones más moreno que yo sepa no emite rayos UVA.
    Observación 4. La bola de cristal de los 60 … porque están tan sucias y siguen brillando?¿?¿??
    Observación 5. Para chicos y chicas, la noche acaba y en la sala no ha entrado gente nueva, así que aquel/la chic@ que hace rato que miras ahora no es mas guap@. Si lo ves como el amor de tu noche, plantéate volver en metro con o sin el/la.
    Observación 6. Los WC… si eres tío … apunta pero antes recuerda que no todos apuntan bien así que mira por donde te llegan los bajos de los pantalones no sea caso que notes algo húmedo.
    Si eres tía… ( Sois spiderman?¿?¿?¿?) Como vuestros WC sean como los nuestros…
    No hay pestillo. 2. El charco de “meo” tiene mas liquido que los embalses catalanes en plena sequía. 3. El olor… mascarilla. EEEEEEEEEEEEX!
    Pero siempre y pase lo que pase nunca dejes de salir con tus amig@s y disfrutar de la noche, del DIA y lo que haga falta.]]>
    urn:uuid:42366 2009-01-19T00:11:51+01:00
    <![CDATA[Llevo mi destino en mis propias manos: Cine - Quarantine]]>
    Puntuació 4 de 5.]]>
    urn:uuid:42360 2009-01-18T21:06:39+01:00
    <![CDATA[Eiii tribu: ]]> ]]> urn:uuid:42343 2009-01-18T14:34:57+01:00 <![CDATA[Kiss me on my neck: Haciendo trabajos...]]>
    Estoy acabando un trabajo de ingles, un webquest sobre Londres, y me ha venido a la cabeza mi viaje que tengo planeado para junio. Cuando tenga un poco de tiempo escribo una entrada y cuento algo mas.

    "THE MORE TRADITIONAL FOOD OF ENGLAND ARE", y de mientras mi hermana aquí detrás contándome como le ha ido el día, nunca había subido una foto de ella, ¿guapa eh?.]]>
    urn:uuid:42222 2009-01-15T19:40:25+01:00
    <![CDATA[De la guineueta a Terrassa: Fa un any]]> Fa exactament 366 o 365 dies que vaig escriure per primer cop en aquest espai. Aquest any se m'ha fet llarg, tinc aquesta percepció.

    Res més.
    ]]>
    urn:uuid:40596 2008-12-28T16:03:59+01:00
    <![CDATA[La paraula és poesia: La paraula és poesia]]> Benvolgut conciutadà
    que llegeixes estes lletres,
    et vull fer reflexionar
    sobre això que sempre empres,
    que paraula rep per nom
    i és l'origen dels poemes.

    Ton paper a la societat,
    sí, també te'l vull fer veure,
    puix que és quelcom important
    que de costat deixes sempre.
    Lluita, amic, per canviar el món!
    Que si vols ho aconsegueixes!
    ]]>
    urn:uuid:41924 2008-12-23T19:07:27+01:00
    <![CDATA[Malalts de reggae: ]]>
    Passades les festes nadalenques, per tal que no s'apaguin les ganes de liar-la, l'associació Malalts de Reggae, patrocina un concert que donarà que parlar.
    Els Early Fighters, la nostra banda de combat reggae, juntament amb l'inclassificable Mike C i els potents V-Necks, oferiran un concert que recordarem a la sala Faktoria (C/Bruc) el pròxim 16 de Gener a partir de les 23h, per 5 euros a taquilla o 3 euros anticipada.

    Early Fighters una banda que porta menys d'un any d'història però tal i com la San Miguel, allà on va triomfa, perquè tothom s'en enrecorda si ha presenciat un show d'aquestes bèsties musicals.
    La banda està formada per Rals Valls (guitarra), Oriol Valbuena (bateria), Pol Oñate (tecles) i Pol Cole (baix) i practiquen el reggae més violent de l'escena jamaicana a Catalunya.
    Actualment estan en procés de gravar el que serà la seva primera maqueta.

    Mike C és un personatge, amant del punk rock de les terres britàniques i del garage més sorollós que ens presentarà en directe cançóns pròpies i versions desde The Hives fins The Clash, passant per ...

    Els V-Necks toquen power pop, així que tindrem sessió mod pels amants dels ritmes dels anys 60. Banda formada per Pol J (guitarra i veus), Gerard (baix i corus) i Pol G (bateria).

    Dia: 16 Gener
    Lloc: sala Faktoria (Bruc)
    Hora: 22:30h
    Preu: 5 euros (taquilla), 3 euros (anticipada)

    .]]>
    urn:uuid:40431 2008-12-22T17:17:06+01:00
    <![CDATA[Xivi: Bones Festes]]>  

     

    BON NADAL

    I FELIÇ ANY NOU A TOTHOM!!

     ]]>

    urn:uuid:40426 2008-12-22T11:47:08+01:00
    <![CDATA[Gas Snake y sus exageraciones: # 4 Top 3 Series]]> 3. Plutón BRB Nero

    Álex de la Iglesia hace lo que hace siempre, sin sorpresas. Plutón BRB Nero ya tiene momentos legendarios. Y eso que sólo tiene una temporada.



    2. Dexter

    Sólo por conseguir que se simpatice con uno de los más terribles asesinos en serie de la ficción, esta serie merece ser adorada por todos.
    Y también merece estar aquí por ser el perfecto placebo para curar el síndrome de abstinencia de...


    3. Lost

    Por -perdón por la expresión- jodernos (a los fans) la vida durante meses y meses. Somos marionetas de los guionistas de Lost... ¡y nos encanta!

    He aquí el póster de la Season 5.
    ]]>
    urn:uuid:40403 2008-12-21T14:31:24+01:00
    <![CDATA[Lady Di: TASK 2]]> Now go to this link you have below and follow the exercise instructions. Remember that we use past simple because it is past actions. What score did you get? Click here below on "Comments" and type your full names with the score you got! You shouldn't spend more than 10 minutes to do this task.
    http://www.citycol.com/esol/prindiana.htm
    A short fill-in-the-blanks text related to what you have read before.
    ]]>
    urn:uuid:41669 2008-12-20T13:05:11+01:00
    <![CDATA[Teaching is learning: 9 and 12-12-2008]]>
    On Tuesday the kids had an exam. I tried to write it as good as possible. I put one qüestion for each of the sessions I had taught in the classroom, and asked about the most important things. I prepared exercises in which they didn't have to write much (they're not good at writing long things yet). I thought it was not difficult, especially after having said in repeated occasions "This is going to be in the exam". So they had the exam in silence, only one student tried to copy (her book ended up on the teacher's desk), and everything went ok. I brought the exams home and when I started correcting them... I was REALLY shocked, that not even the students who I thought were good and had paid attention to me had completed the easiest questions. Some of them did, though. The exams were mostly incomplete. I separated "Reforç" and "No reforç". The highest mark, for a student of "No reforç", was 6,8. I really had expected much more from them. I thought I had explained things well!!!!

    Today we had a Feedback session. I asked the students to get a blank paper and write a letter to me, in which they could say anything they wanted BUT had compulsory to say what they liked, what they didn't like, and what they would've liked to do during my period as teacher. I let them write for about twenty minutes, collected the letters, and then we did more or less the same but orally. I asked them whether I hadn't explained things well, because I had seen the exams results... They all said at once that it was their fault, that I had been a great teacher but they had ignored me and had misbehaved most of the time. It was their fault that they hadn't learnt much. They also said I should be much more strict, because otherwise kids won't listen to me (or anyone else) in class. They talked about asking for the "agenda" to put "notes", to send people to the director's office... I was REALLY shocked, because I hadn't thought you had to be THAT harsh in order for students to pay attention in class. It was so different when I was their age... The tutor also saidsome things in this open discussion about my Practicum. She told them some things that made the students reflect about my Didactic Unit, in the sense that they hadn't enjoyed nor had as much fun as they could've done had they behaved normally. I think this Feedback session was really useful for me and for the kids.

    Then I handed out the exams. I had prepared two "diplomas" at home, one for the best mark of "No reforç" and one for the best mark of "Reforç", which they seemed to like. some of them didn't like the mark they got, but I was absolutely objective and fair when I was marking the exams, so no one complained about anything.

    At the end of the lesson I told them I would probably be visiting them from time to time, as the Tutor had given me permission to do so. I left the school and went back home with a great feeling, which was a great contrast from the day I left the classroom crying.

    All in all, another great experience!!!!!!!!]]>
    urn:uuid:41659 2008-12-20T12:04:21+01:00
    <![CDATA[Margalef: Tinc Por]]> Ahir vaig veure una estona l’entrevista del Gabilondo al president del govern espanyol, i, ara, després de veure’ls, tinc por.


    Por del futur, por de la classe política que sense voler-ho governa l’Estat Espanyol, i sobretot por davant la situació ESTRUCTURAL, no Conjuntural, que tenim davant.
    A part de trobar-la sense cap profunditat, fou una bassa d’oli, una discurs idèntic bilateral entre dues persones que s’ajudaren constantment. Una cadena televisiva completament polititzada.
    Però sobretot, em fa pànic la demagogia, la poca professionalitat, i la nula profunditat d’un discurs allunyat de mostrar la realitat. Una conferència partidista per tranquilitzar al funcionariat, i a molta gent que necessita que la calmin.
    Doncs no. A mi, si m’ha de manar algú, vull que sigui algú ferm, crític, analític, profund, sensat i directe. Sense demagogies.
    La situació és prou complexe com perquè es dediqui a dir que tot s’arreglarà, que som forts i que el problema no és tant greu. Activant l’obra pública com a única eina de creació de treball demostra que no té ni idea de la situació en la que ens trobem.

    Entenc, a mode molt resumit, que haurien d’activar:

    - Plans de formació real als treballadors
    - Ajuda a les Pimes
    - Empenta als emprenedors
    - Polítiques de col.laboració amb l’exportació
    - Reducció de les amples estructures públiques
    - I en tot cas, després d’això o amb això, obra pública.

    Però insisteixo, més enllà de les mesures, de les que en faig cinc cèntims i sota el meu punt de vista, la imatge donada ahir pel Zapatero fa esglaiar.
    No està preparat per assumir situacions difícils. Tinc la sensació que volen una societat adormida, ensinistrada i fàcilment dominable, per poder exercir la situació de poder que pretenen des del principi.
    No sé on anirem a parar...però no presenteixo cap moviment ni acció que tranquilitzi la meva actitud davant el futur a curt i mig termini.

    Sense parlar de la seva posició davant l’eterna negociació de l’Estatut...però això és un altre tema que és mereix altres valoracions més extenses i concretes.]]>
    urn:uuid:40347 2008-12-19T18:40:38+01:00
    <![CDATA[Pasión por la vida: Trabajo de recerca]]> Vaya fin de semana, uno no puede estar más liado a no ser que este con su novia

    Mañana tengo que entregar un trabajo. Este lo llevo haciendo desde el año pasado, haciendo algunas pausas claro. El trabajo se llama "treball de recerca" (trabajo de recerca.) El objetivo es profundizar en un tema cualquiera y buscar información por tu propia cuenta, tipo Sr. Holmes. El mío trata sobre los judíos en Cataluña.

    Anda que los judíos no lo han pasado mal a lo largo de la historia, han ido de un lugar a otro sin parar y han sido oprimidos y esclavizados. Creo que en la antigüedad si hubieran existido compañías aéreas de bajo coste se habrían enriquecido una barbaridad solo con los viajes de los judíos.

    ¿Sabéis Egipto? Si, esos de las pirámides, pues fueron los primeros en esclavizar y maltratar a los judíos. Pero claro, después son una cultura súper avanzada y civilizada, aunque eso si, aprovechándose de los judíos y tratándoles como a la Game Boy, a base de golpes.

    Actualmente la mayoría están en Estados Unidos, ya que en Israel se matan con los palestinos. Ya han muerto tantos, que entre los unos y los otros, la cifra asciende a más de mi máxima puntuación con el comecocos.

    Bromas a parte, siempre han sido mal vistos por su religión y porque detentan una gran parte de la economía, normalmente han tenido cargos altos, como el de banquero o el de médico y esto ha despertado la envida del pueblo no judío, que con palos en la antigüedad y pistolas actualmente los han ido exterminando.

    Pobres judíos siempre con la misma historia, me voy, me vengo, me matan...

    Después de esta lección de historia me tengo que ir y trabajar en el nuevo diseño del blog y pensar como sera la próxima entrada, espero que disfrutéis de los escritos. Un saludo.
    ____________________________________________________________________

    Hoy un vídeo muy casero pero con una excelente música indie rock de fondo.



    ]]>
    urn:uuid:41525 2008-12-15T19:23:36+01:00
    <![CDATA[Associació Solidària KambaCat: 3r QUINTO de Sant Pere]]>

    Els dies 20, 21, 24, 25, 26, 27 i 28 de desembre del 2008 i els dies 1 i 6 de gener del 2009 vine a jugar al Quinto de Sant Pere, el quinto solidari organitzat per l'Associació Cultural la Papallona de Sant Pere i l'Associació Solidària KambaCat, amb la col·laboració de l'Eix Comercial Sant Pere.
    Anima't a passar una bona estona amb nosaltres i et podràs emportar premis en metàl·lic o bé regals en les partides especials (obsequis de les botigues de l'eix Comercial Sant Pere).

    Ens trobaràs al Casal de barri de Sant Pere, al passeig del 22 de juliol, 337.

    T'hi esperem!!!!

    A més, en el Quinto podràs adquirir calendaris solidaris, tant de butxaca, com de sobre-taula, com de paret. No et quedis sense el Calendari de Sant Pere 2009!!

    Si necessites més informació, o ens vols adreçar alguna consulta en relació a aquest acte, no dubtis en contactar amb nosaltres:
    *

    ]]>
    urn:uuid:41259 2008-12-14T14:04:54+01:00
    <![CDATA[Samy's blog: My last 4 years at University]]> urn:uuid:43912 2008-12-11T19:22:38+01:00 <![CDATA[Bloc de GUAITA'LS: Guaita'ls, al Festival Eròtic de Terrassa!!! AVUI!!!]]>
    Aquest vespre, entre les 10 i les 11 començarà l’actuació de GUAITA’LS a Faktoria (Terrassa), en el marc del Festival Eròtic de Terrassa, talonejant el grup del famós director de prono català, Conrad Son.
    [Llegiu-ne la notícia al portal d'ska i música negra, BOSS-SOUNDS]
    ]]>
    urn:uuid:46793 2008-12-11T13:20:29+01:00
    <![CDATA[Baumann: ET DONARÉ LA TERRA d'en Chufo Llorens]]> Editorial: Rosa dels vents/ Grijalbo
    Pàgines: 732

    L'època medieval i més concretament amb Barcelona com a escenari torna a les pàgines d'una novel.la. L'escriptor Chufo Llorenç publica Et donaré la terra / Te daré la tierra i podria convertir-se en un nou fenòmen tal i com ho va ser en el seu dia l'Església del mar d'Idelfonso Falcones.
    La Barcelona medieval amaga darrere les muralles dues històries marcades per l'amor i l'ambició: la d'un camperol que vol canviar el seu destí, amb l'única esperança de prosperar, aconseguir la ciutadania i fer-se així mereixedor de l'amor d'una jove d'alt llinatge, i els amors adúlters del comte de Barcelona, que sumeixen la ciutat en un perillós conflicte polític.
    ]]>
    urn:uuid:41148 2008-12-09T20:55:51+01:00
    <![CDATA[Torresana: mapa situacion]]> ]]> urn:uuid:41538 2008-12-09T16:55:10+01:00 <![CDATA[AMPA CEIP Sant Llorenç del Munt: ACTIVITATS EXTRAESCOLARS 07/08]]>
































    ]]>
    urn:uuid:41634 2008-12-08T22:44:13+01:00
    <![CDATA[The new hockey sessions: CARAS NUEVAS EN HOLLYWOOD Y EN MADRID]]> MENUDA QUINCENITA: EN MADRID GANA POR ACLAMACION EL CLUB EPICUR, EN HOLLYWOOD GANA POR EL CANTO DE UN DURO, COMO DIJO ALGUIEN EN MOWLY, "UN NEGRE ABANS QUE UNA DONOTA" (UN NEGRO ANTES QUE UNA MALA MUJER, TRADUCCION APROXIMADA) Y COMO FIN DE FIESTA POL AMAT A HOLANDESES, ALEMANES Y AUSTRALIANOS. IGUAL SI QUE CAYO EL MURO DE BERLIN...

    leandro (by manuel diumenjó)
    FOTO: MANUEL DIUMENJÓ (GRACIAS, SPEEDY DI)

    AL PARECER, LOS FASTOS HOLLYWOODIENSES TUVIERON DE TODO EN EL GUION, INCLUSIVE FINAL SORPRESA. RECOMENDAMOS EL ARTICULO ESCRITO POR PETIT SUISSE EN mowly.com RESPECTO A LA NOCHE EN CUESTIÓN.

    best of the world (by manuel diumenjó)
    FOTO: MANUEL DIUMENJÓ (GRACIAS, SPEEDY DI)

    EL OTRO GRAN GANADOR DE LA NOCHE ESTA DISFRUTANDO DE UN MONTÓN DE MINUTOS EN TELEVISIONES Y PRENSA, Y PERSONIFICA UN CAMBIO DE TENDENCIA QUE ESPEREMOS SE VAYA MANTENIENDO, AUNQUE TENGAMOS QUE OIR LOS CLASICOS Y LOS CLICHES REPETIDOS HASTA LA SACIEDAD, AD NAUSEAM. LA TELE ES LO QUE TIENE.


    FOTO TOMADA DE CLUBATTSS

    EN MADRID, SIN SORPRESAS Y POR ACLAMACIÓN, SANTI DEO SE HIZO CON LA PRESIDENCIA DE LA RFEH. BUENA SUERTE. YA SE VERÁ QUE NUEVAS CARAS VEREMOS Y A QUE VIEJAS CARAS DESPEDIREMOS. TAMBIEN VEREMOS LAS PELICULAS RESULTANTES DE LA EXPERIENCIA EN HOLLYWOOD
    SERAN DE HAZAÑAS BELICAS O SERAN PARA MAYORES DE 18 AÑOS?


    MADONNA: HOLLYWOOD

    JORNADAS DECISIVAS EN LAS 3 CATEGORIAS GRANDES.

    LA DHA PRESENTÓ UN PAR DE RESULTADOS DESTACABLES. DE ENTRADA, LOS AMARILLOS AFIANZAN SU LIDERATO FRENTE AL POLO Y FRENTE A LOS RAYADOS, Y DEJAN LOS CRUCES DE COPA CON ESCASO MARGEN DE SORPRESA. SORPRENDENTE EL RESBALON DE CLUB DE CAMPO CON SU EMPATE FRENTE A LOS ROJOS. EL PUNTITO QUE DA AIRE EN LES PEDRITXES, AHOGA EN MADRID.


    PHIL COLLINS: IN THE AIR TONIGHT

    EN LA CARA B, SIGUE LA RACHA POSITIVA DE POZUELO Y CASI A MEDIA LIGA SE EMPIEZAN A DESTACAR POR ARRIBA CON EL BARÇA A REMOLQUE. LA LIGA ES LARGA, PERO DA LA IMPRESION QUE EL MARGEN DE SORPRESA YA HA SIDO REBASADO Y LOS ASCENSOS ESTAN ADJUDICADOS.


    PAUL MCCARTNEY: COMING UP

    EN MUJERES, LA LIGA SIGUE MUY ABIERTA Y LAS POSICIONES A FALTA DE DOS JORNADAS PARA DECIDIR LOS CRUCES DE COPA ESTAN CASI TODAS POR DETERMINAR:

    JUNIOR REPITE LA PELICULA DE MIEDO Y PIERDE POR SEGUNDA VEZ UN PARTIDO QUE IBA GANANDO POR 0-2. EL BENEFICIADO ESTA VEZ, CLUB DE CAMPO, QUE PARECE SER UNO DE LOS NUMEROS SEGUROS DEL SORTEO...


    LENE LOVICH: LUCKY NUMBER

    UN CDT EN CUADRO, SIN PROFUNDIDAD DE BANCO A PESAR DE LAS REINCORPORACIONES DE LUJO DE CHUMI Y LA DOCTORA, SALE GOLEADO DE PEDRALBES POR UN POLO QUE APENAS SE DESPEINÓ. RECIBIERON 3 PERO PODRIAN HABER SIDO 7 U 8.


    ALEX GAUDINO: WATCH OUT

    Y EL DERBI, ACABA EN EMPATE...
    MUCHO MAS PUNTO PARA LAS RAYADAS QUE PARA LAS AMARILLAS. EL DERBI, ES LO QUE TIENE.


    TALKING HEADS: LIFE DURING WARTIME

    EN DONOSTI, SIN NOVEDAD; PERO EN JAEN, LA NIEVE NO PERMITIÓ QUE SE DIRIMIERA EL OCTAVO PASAJERO...

    YA VEREMOS QUE PASA CON ESO...

    SALUDOS CORDIALES,
    DJSTICKASS








    ]]>
    urn:uuid:39332 2008-12-02T13:04:07+01:00
    <![CDATA[cayecaturas: LOS JUEGOS DE BARÇA Y MADRID]]> urn:uuid:39220 2008-12-01T00:31:03+01:00 <![CDATA[Cantar de Lobos: ]]> - Hola pequeña! ?la recibió el jardinero con alegría.La pequeña hoja se movió levemente en forma de saludo.
    - Vas a ser una flor muy hermosa, ya verás…
    El jardinero puso mucho empeño en hacerla crecer. Le echaba abono en el agua, le ponía música clásica, cuidaba que no le diera demasiado el sol…Y la flor, agradecida por todos los cuidados que le proporcionaba, puso todo su empeño en mostrarse bella. Pero un día algo lo cambió todo…
    - No sé, no sé…creo que no estás creciendo muy recta… -dijo el jardinero frunciendo el ceño.Y la flor, que sólo deseaba que el jardinero se sintiera orgullosa de ella, se puso triste y furiosa consigo misma.¿Porqué no puedo crecer recta? Se preguntó a si misma. Tengo que hacer algo. Y a partir de ese día puso todo su empeño en enderezar su tallo. Era tanto el esfuerzo que hacía que hasta le temblaban las raíces, pero a pesar de haber conseguido enderezarse un poco seguía inclinándose hacia un lado.
    - Mmmmm…estás un poco más recta…pero, ¿y estas hojas tan apagadas?- el jardinero arrancó unas cuantas hojas. ¡Y cómo le dolió eso a la pobre flor! Hasta ese momento sólo le había quitado las hojas secas, que la verdad, eran un engorro. Pero esas hojas estaban vivas, y le había dolido mucho. Como no quería que le arrancara más hojas sanas, procuró por todos los medios esconder las hojas más oscuras. Pero cuánto más quería esconderlas, mas hojas oscuras le salían.
    -Vaya…tienes unas manchas en los pétalos también, que pena…-dijo un día el jardinero, y se fue sin apenas prestarle atención.
    Aquello fue demasiado para la pobre flor, y rompió a llorar. Se sentía tan sola, tan fea, tan indigna, que decidió dejarse morir. Sus esfuerzos no habían servido de nada. Agachó la corola y cerró los ojos. Así pasó quien sabe cuánto tiempo. No sentía el sol, ni la lluvia, ni el viento, y tampoco le importaba ya. Hasta que un día oyó algo que le hizo abrir un ojo:
    - Snnnnnnfff…snnnnnffffff
    La flor abrió el otro ojo.
    -Snnnnnnfff snnnnnnnnf.
    -¿Qué haces? ? preguntó la flor a un caracol que la miraba atentamente.
    -Te estoy oliendo…sssnnnnnffff…snnnnnnnnnffff…
    -Dejáme, hay flores más bonitas en el jardín…-y cerró los ojos de nuevo.
    El caracol la miró extrañado.
    - Tu tienes un olor especial ¿sabes? No lo había olido antes nunca…
    La flor abrió un ojo de nuevo.
    -¿En serio?
    -Si, si…ya lo creo que si…
    La flor sin querer se sintió un poco orgullosa.
    -Qué lástima que estés tan triste… -dijo el caracol
    ?Eres muy bonita, pero podrías serlo más aún si quisieras…
    La flor levantó la corola enfadada.
    -¡Yo no puedo ser bonita! ¡Estoy torcida, tengo las hojas oscuras y manchas en los pétalos!
    -Mmmmm…¿te refieres a esas hojas tan apetitosas? ? el caracol miró las hojas con gula en los ojos.
    -Eh, eh, eh! Ni lo sueñes…
    -Está bien, está bien…-se rió el caracol ? Por cierto…¿Qué tiene de malo estar torcida, tener las hojas oscuras y manchas en los pétalos?
    - Pues, que es feo…
    -Mmmmm…pero eso les pasa a todas las flores ¿no?
    -¡No!
    - Ah…pues yo lo he visto en todas, es normal… Pero no por eso dejan de ser menos hermosas.
    La flor miró al caracol. Sus palabras tenían un efecto calmante en ella.
    -No lo sabía…
    - Sí, sí…como lo oyes. Pero ¿cómo puede ser que no lo sepas?
    La flor se había esforzado tanto en ser perfecta, que no había reparado en las otras flores. Miró a su alrededor y vio a otras como ella.La mayoría tenían hojas oscuras, los tallos torcidos, unas manchas… A algunas hasta se les caían los pétalos, pero parecían felices y…hermosas.
    - Es verdad…
    - ¡Claro que es verdad
    -¿Pero cual es entonces la diferencia?
    -Pues ninguna. Simplemente que disfrutan del sol, de la lluvia, ríen…hablan entre ellas…
    -¿Y no les importa qué diga el jardinero?
    -Bueno, la verdad es que no mucho. Nunca está contento, pero ellas son como son. Si el jardinero no está contento no es problema suyo. Para el jardinero la felicidad está en la flor perfecta. Para ellas la felicidad está en la luz, el agua y la tierra, en disfrutar, en ellas mismas…no sé…es sencillo ¿no?
    -Si, supongo que si…-reflexionó la flor.
    A partir de ese día empezó a respirar más tranquila, con lo que sus hojas se relajaron, cogieron más oxigeno y se volvieron más claritas. Eso animó mucho a la flor, y empezó a hablar con las otras flores. Tenían charlas tan animadas que no podía evitar partirse de risa. Era tanta la risa, que se movía de un lado a otro sin parar, con lo que su tallo se volvió flexible y ágil. Y así los días pasaron alegremente.
    Un día el caracol, que había decidido quedarse a vivir por allí cerca, decidió que había llegado el momento de la verdad:
    - Mira…yo…esto…quería decirte…que…er….me gustas mucho, y quisiera quedarme aquí contigo, si no te importa…-el caracol se escondió de inmediato en su concha y la flor se puso de todos los colores.
    - A…a mi también…me gustaría…mucho…
    Los pétalos de la flor se pusieron de un rojo tan brillante que las manchas desaparecieron con sonoros ¡plop!
    -Ooooooooooohhhh!!!-exclamaron todas las flores, entre gritos y risas. Lo más sorprendente de todo es que a partir de ese día el jardinero empezó a alabar la belleza de la flor. Pero la flor, aunque agradecida, ya no le importaba que el jardinero la encontrara fea o hermosa. Ahora sabía que siempre lo había sido, y que pasara lo que pasara, no debía olvidarlo.]]>
    urn:uuid:39133 2008-11-28T18:17:10+01:00
    <![CDATA[*Don't dream your life, live your dream*: EL MONSTRUO SIN NOMBRE]]>
    Hace mucho, mucho tiempo, en un país muy lejano vivía un monstruo sin nombre. El monstruo deseaba un nombre, y lo deseaba tanto que apenas podía pensar en nada más. Un buen día, el monstruo emprendió un viaje para buscar el nombre que tanto anhelaba. Pero el mundo es demasiado grande, y, por ello, el monstruo decidió dividirse en dos. Una mitad se fue al este. Y la otra, hacia el oeste. La mitad del monstruo que había ido hacia el este encontró pronto una aldea. "Oye, herrero, quiero que me des tu nombre", lanzó el monstruo. "¿Pero qué tonterías dices? No pienso dártelo", replicó el herrero, incrédulo. "Si me das tu nombre, me introduciré en tu cuerpo y te otorgaré toda la fuerza que te falta", prometió el monstruo. "¿En serio? Bueno, pues si de veras vas a hacerme más fuerte, adelante, es tuyo", respondió el herrero. Entonces, el monstruo se introdujo en el cuerpo del hombre. A partir de ese momento, el monstruo se convirtió en Otto el herrero. Otto era el más fuerte de la aldea. Sin embargo, un día... "Mírame... mírame... ¡Mira qué grande se ha hecho el monstruo en mi interior!" Grush, grussh, ñam, ñam, gruupmf, grupmf... ¡plaf! El monstruo, que tenía mucha hambre, se había ido comiendo al herrero por dentro hasta acabar con él. Y así fue como se quedó otra vez sin nombre. Al poco tiempo lo intentó de nuevo con un zapatero llamado Hans, pero... Grush, grussh, ñam, ñam, gruupmf, grupmf... ¡plaf! Al comérselo, volvió a quedarse sin nombre. Lo intentó también con un cazador llamado Thomas, pero... Grush, grussh, ñam, ñam, gruupmf, grupmf... ¡plaf! Como era de esperar, se lo comió también, y volvió a quedarse sin nombre. Al final, el monstruo decidió buscar un nombre en el interior del castillo. "Si me das tu nombre, pequeño, yo te haré fuerte como un roble", le dijo el monstruo al príncipe del castillo. "Si logras que me recupere y me haces un niño sano y fuerte, mi nombre es tuyo", replicó el príncipe enfermo. Y así fue como el monstruo se introdujo en el interior del príncipe. Y éste se curó milagrosamente. El rey estaba de lo más contento. "¡El príncipe se ha curado! ¡El príncipe se ha curado!", se regocijaron todos. Al monstruó le gustó el nombre del príncipe. Y la vida en el castillo le gustó también. Por eso, y aunque se moría de hambre, hizo esfuerzos por contenerse. Un día tras otro, cuando el hambre le acechaba, el monstruo se contenía y esperaba paciente a que pasara. Pero un día el hambre era tan acuciante que el monstruo no pudo más. "¡Mírame, mírame, mira qué grande se ha hecho el monstruo en mi interior!" Y entonces se comió al rey y a toda la corte de una sentada. Grush, grussh, ñam, ñam, gruupmf, grupmf... ¡plaf! Un día, el principito huérfano se encontró a la otra mitad del monstruo que había ido al oeste. "Ya tengo nombre, ¿sabes? Un nombre muy bonito." Le dijo el monstruo del oeste al príncipe: "¿Para qué sirve un nombre? Sin nombre también se puede ser feliz. Míranos a nosotros. Somos monstruos sin nombre." Y con estas palabras, el monstruo del este se comió al del oeste... "Cuando por fin había conseguido un nombre... no tengo a nadie que me llame para recordármelo... con lo bonito que es mi nombre... Johan..."
    ]]>
    urn:uuid:38710 2008-11-21T00:00:00+01:00
    <![CDATA[La lente de primer orden: Las Mil Leches]]>

    De repente otra vez el verano, toca hacer maletas para pasar un mes entero en Arties.
    Cada año se repite la misma historia la de escoger ropa de los armarios, que si esta blusa me la pondré los lunes con este pantalón, que si además irá con este bolso y sandalias monísimas a juego con una pulsera y pendientes muy veraniegos y así montones y montones de ropa y cachivaches, con los que llenamos maletas, bolsas , bolsitas, cajas, cámaras de fotos, lentes, lentejuelas, portátiles .... que logramos meter, en un ejercicio similar al juego del Tetris, no en un coche sino en dos, si sí dos coches, tres personas, cientos de kilos de equipaje y eso que este año mi hija pequeña no venia y mi bici se quedó en casa.

    ...y tan felices de haber conseguido batir el record de equipaje del año pasado.

    Luego ocurre que nos pasamos los dias con el mismo pantalón corto, la misma camiseta, el mismo jersey y las chanclas, alternándolo con el bañador y la toalla, por supuesto la ropa interior no es la misma cada dia y quede claro que la otra también se lava, pero menos.

    Porque el verano está para eso , para hacer lo que a uno le viene en gana, y a mi me apetecia mucho conocer nuevas montañas, senderos y ver paisajes mas lejanos que los que hasta entonces había conocido del valle.
    Hice la pregunta ritual de cada año a mi santo nada mas desembarcar, cual naves vikingas , en casa,
    .-"PAco este año te animas a caminar conmigo que voy lenta y tengo que preparar el reto de MAdeira?"
    Siendo la respuesta la misma de cada año
    .-"No me agobies que acabamos de llegar"
    Que traducido quiere decir, "y un cuerno que vas lenta, si te conoceré"
    Así que este año ya preveyendo la situación, me habia puesto en contacto con un servicio de guías de montaña del Valle, les conté lo del reto de MAdeira, reto este que desvelaré en breve, y me propusieron una serie de trayectos, en los que ir incrementando distancia y desnivel.

    Así que un buen día me llama un tal Jordi y quedamos para hacer una etapa del "Setau Sageth", o Séptimo Sello un día a las 7 de la mañana en la plaza de la vaca de mi pueblo.

    No es que en mi pueblo una vaca posea una plaza, la popularmente llamada , plaza de la vaca de mi pueblo es una plaza normal, pero con una vaca metálica subida en una especie de pedestal, metálica , no porque en vez de mugidos interprete a Metálica, sinó porque está hecha de trozos de hierro oxidado como si fuera el hombre de hojalata del cuento del Mago de Hoz.

    Una vez allí, resultó que el guía iba acompañado de un perrito de talla M a juego, a juego las rastas que llevaba el guía y el perro también. Lo saludé, miré al perro y me dijo que se llamaba Arán,como el Valle, nos subimos al coche y en silencio nos dirigimos al refugio de salida.




    El circuito de Setau Sageth, es un recorrido de 100km y unos 9000mts de desnivel que se puede hacer en 3, 4 etapas, y que recorre los valles y montañas que rodean las antiguas minas.

    Su nombre de Septimo Sello, proviene, según me contó Jordi el guía, de la cartilla de trabajo de los mineros, en las que cada día de trabajo les ponían un sello, el séptimo sello era el del Domingo el día que libraban, y de la misma manera en esta travesía circular, en cada refugio te ponen un sello hasta conseguir el séptimo que acredita que la has conseguido.

    Yo ya había hecho dos etapas con otros amigos y ahora me proponía a hacer una de las mas duras,Honeria-Arties.

    EL dia era lluvioso,el camino frondoso, con cascadas y rios, un desnivel impresionante y me limité a seguir los pasos del guía, el perrito rastafari iba entre los dos. Por el camino , el guia, no el perrito que no hablaba nada y al que yo tampoco le dirigía palabra alguna, me explicó las historia de los lugares, las minas, y me puso nombre a las montañas que según ganábamos altura ibamos viendo.
    En la lejanía vimos la silueta bajo la intensa lluvia, de un caminante, poco a poco nos acercamos , se trataba de una chica, Eva de Sevilla nada menos, que hacia por etapas todo el circuito. A partir de ahí hicimos los 30 y pico kilómetros juntos además de forjar una amistad con Eva que aún hoy en día dura.

    A esa travesía le siguieron otras, alguna de noche para acostumbrarme al reto de MAdeira, reto que desvelaré en breve, cada una me descubrió algo nuevo del VAlle y en cada una el perrito rastafari se fue ganado mi curiosidad, que no mi cariño que yo a los perros les tengo mucha aprensión, o mejor dicho les tenía, tal era su comportamiento, sin molestar, sin ladrar, ondeando al viento sus rastas.
    Un dia, mientras hacíamos la segunda travesia del Séptimo sello con torna, de Conangles a Bahns de Tredós, en compañía de Mikel, un avezado montañero vasco que había subido al Aconcagua pero que en ese no era su mejor día, le pregunté a Jordi por la Raza del Perrito rastafari, Arán, ya que ignorante de mí, semejante comportamiento ejemplar y la erguida figura del can sólo podía responder a una depurada y escogida raza canil a través de selectos cruces entre otras razas con pedigri de alcurnia.

    .-"Es de Raza Mil Leches" me respondió.
    .....

    Tardé unos segundos en darme cuenta que se trataba sin duda de una selecta serie de cruces entre otros tantos canes de la misma raza de las Mil Leches.

    Se acababa el verano y visto que me habia portado como una heroína en todas y cada una de las salidas, Jordi me propuso subir un tres mil, para que en magnífico haber de mi cuenta de los tresmiles aumentase a dos.

    Y así subimos al Mulheres, el guía, el perrito rastafari Arán y yo. Por el camino ví lagos con neveros, bloques inmensos de piedras, me agoté varias veces , poniendo a prueba la paciéncia de Jordi, hasta tener allí enfrente una pequeña pared que había que escalar.

    Cuando ví a Arán trepar con sus patas siguiendo a su amo, me dije que yo no iba a ser menos y tragando saliva y siguiéndole los pasos al perrito y las instrucciones del guía , salvé la pared. Al llegar arriba nos miramos el perro y yo y me dije que aquel me había guiado por la pared y acto seguido me olvidé de mi animadversión hacia los de su especie y le dí un buen tirón de rastas.

    Cuando me erguí en la cumbre, viendo el Aneto ante mí, me acordé de los ancianos del parque, de sus adelantamientos y pensé que el reto de MAdeira estaba a mi alcance, reto este que desvelaré en breve.

    Hace años, visitando el faro de Barra en Portugal, trabé conversación con el farero, un militar mas chiflado que yo por los faros, que me enseño el faro, me subió a lo alto de la torre y me regaló un libro de faros como no, a la vez que me decía que para él el mas bonito que tenia Portugal era el de Ponta do Pargo en MAdeira, en ese momento pensé que jamás lo visitaria.....]]>
    urn:uuid:38622 2008-11-19T21:20:32+01:00
    <![CDATA[El bloc de la Meritxell: DIARI DEL PLE - octubre 2008]]>

    ]]>
    urn:uuid:37846 2008-11-04T18:58:10+01:00
    <![CDATA[Dos de la madrugada: ]]> urn:uuid:37462 2008-10-28T22:11:16+01:00 <![CDATA[L'Hort de Moscou: Aquí hay tomate!]]> Hi,

     

    Doncs ahir em vaig passar per lo que és l'hort a veure com estava la cosa i si podia fer un cop de mà. Com que no hi havia ningú, em vaig arromangar i em vaig posar a fer una mica de feina, que sempre n'hi ha. ...]]>

    urn:uuid:55286 2008-10-27T13:48:00+01:00
    <![CDATA[Viatge a Croàcia. Ruta amb furgoneta per Hrvatsk: Dia 2 - Venècia]]> ]]> urn:uuid:45441 2008-10-24T17:47:26+02:00 <![CDATA[e-administració: L?e-administració a la Generalitat de Catalunya]]>

    A finals de 2006, a l’iniciar la 8ª legislatura, es va concentrar l’impuls de l’administració electrònica sota el paraigües del departament de Governació i Administracions Públiques (GAP). Concretament, dins de la Secretaria de Funció Pública i Modernització de l’Administració. A més, també dins del GAP hi ha la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, d’on penja el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), el soci tecnològic d’aquest conglomerat que pretén impulsar l’e-administració d’una forma transversal dins dels departaments de la Generalitat. Per altra banda, hi ha el Consorci d’Administració Oberta electrònica de Catalunya (CAOC), que és l’enllaç amb la resta d’administracions catalanes.

    Just després d’aprovar-se la Llei 11/2007, la LAECSP, el departament de Governació va crear (Decret 205/2007) l’Oficina per al Desenvolupament de l’Administració Electrònica (ODAE), amb l’objectiu de dur a terme aquest impuls.

    L’impuls de l’e-administració de la Generalitat es basa en:

    - Marc jurídic: Decret d’impuls de l’ús dels mitjans electrònics a la Generalitat (a punt d’aprovar-se). A més, hi ha l’avantprojecte de la Llei d’ús dels mitjans electrònics en el Sector Públic (en tramitació parlamentària). Aquestes dues normes, són un complement i un desenvolupament jurídic a la Llei estatal del 2007.

    - Marc estratègic: Existeix el Model Teòric de Tramitació Electrònica, aprovat el febrer passat, amb l’objectiu de guiar als departaments en la implantació dels serveis electrònics. És un suport tant tecnològic com funcional. A banda, s’ha licitat la contractació dels Programes Marc d’Administració Electrònica amb una important consultora per tal que ajudi a establir la millor estratègia i les prioritats a seguir.

    - Interoperabilitat: Existeixen ja dues plataformes tecnològiques en aquest tema. La Plataforma d’Integració i Col·laboració Administrativa (PICA), per l’àmbit de la Generalitat i, per altra banda, la Plataforma de Cooperació Interadministrativa (PCI) (construïda pel Consorci AOC), per les relacions de la Generalitat amb les administracions locals i l’Administració General de l’Estat. Aquestes dues plataformes estan interconnectades per tal de permetre la interoperabilitat entre totes les administracions i altres institucions, com poden ser els col·legis professionals.

    - EaCat: L’extranet de les adminsitracions públiques catalanes també està tenint un gran impuls per tal de permetre i fomentar la tramitació electrònica entre les diferents administracions catalanes (administració local i Generalitat).

    - De cara als ciutadans i empreses: Hi haurà canvis importants d’aquí a finals d’any al web de la Generalitat, en l’apartat Serveis i Tràmits, per tal de facilitar l’accés dels ciutadans i empreses als serveis electrònics ja implantats. Aquest apartat del front office el porta a terme la Direcció General d’Atenció Ciutadana (departament de Presidència).

    ]]>
    urn:uuid:36497 2008-10-10T18:56:02+02:00
    <![CDATA[Static Music: Entrevista a Exium]]> urn:uuid:36419 2008-10-09T21:52:31+02:00 <![CDATA[Cartes que mai t'escriuré: Carta al R.]]> Havíem perdut el contacte. Feia molts anys, quants?, 14?, que no ens havíem tornat a creuar, però, creu-me, et seguia considerant un amic. El canvi de domicili, la feina, l'allunyament d'una afició que per a tu era pràcticament obligació van acabar de posar terra a sobre d'una relació que recordo com molt important quan les coses no m'anaven gens bé. Sempre vaig tenir el teu suport, fos on fos, fes el que fes, i no te'l vaig poder tornar com mereixies. Per això, en assebentar-me no fa tant que un dia de la primavera passada vas tancar els ulls per darrera vegada, una sotregada gelada m'ha envaït. Tot i que no et vaig anar a buscar mai quan sabia que eres a prop, desitjava trobar-me accidentalment amb tu, dir-te que ara les coses m'anaven molt bé. Les persones som així. Només volem trobar la gent del passat quan podem explicar-los la nostra sort. Però aquella trobada no es va produir i ara ja no es produirà. Hauré de seguir el teu rastre per la veu d'altres, que m'expliquen que la teva vida va donar moltes voltes els darrers anys i que potser algú que t'hagués aconsellat, com havies fet tu amb tants anys enrera, hauria pogut canviar el paisatge de la teva darrera fugida. Sigui com sigui, per mi segueixes sent, estiguis on estiguis, un tio important a la meva vida, i no t'oblidaré tan fàcilment.

    Descansa en pau.]]>
    urn:uuid:41028 2008-10-03T22:44:38+02:00
    <![CDATA[La meva finestra: ]]>
    Pausa (vivint el somni again)... 29 Setembre 2008

    Amics, no tinc temps... i no vull fer-vos perdre el temps a vosaltres buscant una actualització ja que em sembla que ara em costarà dies alimentar el blog... així que prenc una pausa blocaire. Tot va genial.. estic vivint el somni del Màster en Desenvolupament en una de les millors universitats on podria fer-ho. Em sento afortunada i amb energia per a fer un munt de coses. Començo també classes de Swahili i Hindi. I per Nadal vaig a la Índia a fer un documental. Aquest seria el resum de les notícies bombes..jejej... A partir d'ara, si mireu per la meva finestra, només veureu una pila de llibres com aquesta. Gràcies per llegir-me i deixar comentaris... la veritat és que m'han ajudat moltíssim, moltíssim, a sobreviure el trasllat de ciutat. Una ciutat que m'a acollit molt bé i que he après a estimar. Em podeu seguir escrivint a l'email que ja teniu. GRÀCIES!

    Petons...
    ]]>
    urn:uuid:35817 2008-09-29T20:52:36+02:00
    <![CDATA[Fent camí...: Deixar anar]]> Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

    Aquest estiu he viscut l’experiència de buidar el pis que la meva mare havia habitat durant 62 anys, doncs per la seva avançada edat, ja no li és possible viure sola.

    Han estat un cúmul de vivències, diferents entre elles i, en la seva diversitat, no menys enriquidores l’una de l’altra.

    Primer ha estat el fet de sentir-me a sobre, una feixuga feina, que ja feia un temps em veia a venir.

    Després, i juntament amb la meva amiga-germana, ha estat una descoberta no exempta de curiositat i diversió de tantes i tantes pertinences dels pares, avis, tietes i besavis, que m’han fet reviure i també imaginar situacions desconegudes per mi. També hi ha hagut lloc, naturalment, per les sincronicitats, com llegir una agenda del pare on hi havia un fet important a la seva vida en un dia determinat i coincidir de llegir-ho en el mateix dia al cap de 72 anys justos; cartes, documents i un sens fi d’objectes que m’han fet despertar molts records...

    I alhora, reflexionar sobre els fets de “guardar” i “llençar”. A la vida tenim el costum de anar arraconant coses que ja no fem servir perquè tenim la sensació de que potser algun dia les necessitarem, o perquè ens transporten a un record o emoció que ens va ser agradable i és com guardar un trosset d’aquella experiència...

    Penso que aquí és on hem de posar en acció el nostre discerniment per avaluar el que realment val la pena guardar com a testimoni i patrimoni del nostre pas per la vida, i el que només serveix per omplir armaris (si és que els tenim) per si un dia... I això per dues raons: la més pràctica és pel fet que algun dia s’haurà de buidar casa nostra i potser ho hauran de fer els nostres fills o qui sigui, i així els estalvio, en part, una gran feina. L’altra raó, per allò de “ho guardo per si un dia...”, perquè alimenta en la nostra ànima la sensació de precarietat, potser per por de que algun dia ho necessitarem (i si arriba el dia, llavors no recordem que ho tenim i tampoc ho utilitzem!), com si l’univers no fos prou ric per donar-nos en cada moment el que ens cal, per viure les experiències que decidim viure en aquesta vida.

    I aquesta situació també regeix, com deia, en l’àmbit de les experiències. Penso que és important per la nostra salut espiritual, assimilar i abraçar les coses viscudes, tant si ens han fet sentit bé o malament, sabedors de que han conformat el que som ara i, al mateix temps, admetre que són coses passades i així, sense recança ni enyor, les deixem anar, deixem lloc lliure per altres experiències, prestos a viure el que en aquest moment la nostra ànima necessita, la qual ens ho transmet a través dels nostres desitjos més profunds.

    ]]>
    urn:uuid:35765 2008-09-28T22:03:31+02:00
    <![CDATA[A l'ombra d'un baobab...: 93 anyets]]> Ho penso i crec que a aquesta edat, 93 anys, la meva àvia serà del club de la gent gran jove el segle que ve. Fins i tot, igual encara estarà en edat de treballar. Els avenços de la medicina ja ens estan revolucionant avui l'esperança de vida...

    La Teresa, una dona culta, treballadora, republicana, educada, devoradora de llibres, familiar i discreta, ha fet 93 primaveres. I 93 estius, 93 hiverns, 93 tardors... Aviat està dit! Mai ningú m'ha ensenyat tant com ella...

    PER MOLTES ANYS GUAPA!!!]]>
    urn:uuid:41107 2008-09-28T17:33:36+02:00
    <![CDATA[2007-08 UFB Jabac i Terrassa Benjamins "C": Temporada 2008-09 -> Cambio de Categoría]]> Hoy 1 Septiembre de 2008 han empezado los entrenamientos de la nueva temporada 2008-09 donde estos crios nacidos en 1998 pasan de la categoría de benjamines a alevines, un nuevo reto para ellos y sobre todo por el cambio de jugar futbol-7 (que hasta ahora era lo que conocían) a jugar a futbol-11, cambio de tamaño de campo, de reglas, de compañeros.
    Por ello, os invito a que os paseis por mi nuevo blog, aquí teneis el nuevo enlace http://alevinsfutbolbase.blogspot.com/ y seguir disfrutando de nuevo de estos crios de la
    Unió Fútbol Base Jabac i Terrassa Alevínes Grupo 7 en la nueva temporada 2008-09.


    Enlace ya operativo.]]>
    urn:uuid:32796 2008-09-21T20:44:39+02:00
    <![CDATA[ La realitat, com sempre, serà molt més inesperada: El gran maestro Yoda]]>
    Mis últimas palabras de consejo a un amigo en uno de mis últimos e-mails fueron......:

    no quieras antes de tiempo las cosas saber,
    pues mal concepto podrias tener......
    esta oscura noche concepto podras conocer.....

    jejejejje, todo a su debido tiempo......]]>
    urn:uuid:34595 2008-09-19T14:16:51+02:00
    <![CDATA[...Molt tocat per la tramuntana: Vacances a Puigcerdá 2008]]>



    Villa Paulita .
    El lago

    Sus habitantes



    Sus familiares;))

    Me dió miedo por si nos hundiamos, ja ja


    Me apasionan las nubes, tengo cientos de fotos de nubes, porque sera? ja ja

    Proximamente mas...

    ]]>
    urn:uuid:31108 2008-09-17T12:03:12+02:00
    <![CDATA[Àbacblog: Principi del fi]]>
    L’abast d’aquesta fase final és completament incert, però el final de la caiguda és proper.]]>
    urn:uuid:32304 2008-09-15T12:18:46+02:00
    <![CDATA[¿ KE PITO AKI ?: Reflexiones de un banquero]]> No vale comprar lo que no disfrutarás - al final lo tendrás que regalar -

    No vale gastar por gastar - si es mi crédito el que se te va -
    No vale vivir como un torero - si trabajas de camionero -

    No vale hacer como el de al lado - entre todos me tenéis colgado -
    No vale creerse a los banqueros - solo queremos tu dinero -

    No vale quejarse ... Solo te queda pagarme]]>
    urn:uuid:32963 2008-09-12T19:27:52+02:00
    <![CDATA[la oscura voz interior: ]]> urn:uuid:30569 2008-09-06T05:24:43+02:00 <![CDATA[Esteve: El colador de forats grossos]]> Conscient de la facilitat amb la qual les persones ens ofenem, ja aviso que escric això sense ànim de buscar polèmiques de cap mena ni ferir pas ningú (com sempre). Únicament busco respostes. O més ben dit, potser busqui la millor manera de fer-me una pregunta.


    Fóra acceptable que un mestre que ensenya matemàtiques a primària s'equivoqués constantment en una operació concreta? És a dir, imaginem un mestre que en trobar-se davant d'una resta sempre restés un 1 de més al resultat. O que un mestre d'educació física ensenyés a córrer sense controlar la respiració? O que un mestre de música es descuidés sempre la nota fa. Oi que això sembla una mica impossible? I oi que ens refiem que els sistemes de control del sistema sanitari, o de qualsevol altre servei públic, estan a l'alçada d'allò que se n'espera? I que els conductors dels autobusos sàpiguen entomar bé un giravolt o que un oficinista de l'entitat financera no s'equivoca de compte quan fa un ingrés? Ens en refiem, oi?



    Per viure amb una certa comoditat sense caure en pors constants hem de confiar en la majoria de persones i coses que ens envolten, però malgrat això també estem alerta de les possibles infraccions que cadascú de nosaltres podem cometre a la nostra feina, com a treballadors, i com a ciutadans. Refiar-se d'un conductor d'autobús no està renyit amb acceptar que qualsevol acte comporta un risc, fins i tot dins de casa.

    Però, i quan alguns mestres no parlen bé la llengua? (la que sigui i al país que sigui). Per què això es dóna? N'hi ha, de mestres que s'han empassat els pronoms? Pocs o molts? Els més joves més que els més grans? D'això se'n pot parlar? És greu? És clar que hi ha coses més greus. Però com que hi ha problemes més importants per atendre, si un mestre parla amb un mínim de condicions ja n'hi ha prou? Volem persones amb mínims de…? Que com a mínim siguin capaces de…? Són raonables els filtres que s'imposen en unes oposicions? El nivell C aconseguit per homologació abans del 92? Les oposicions són un colador de forats massa grossos en temes de llengua?

    No em considero integrista ni bel·ligerant. Accepto amb normalitat i resignació una llengua que canvia, perquè el país canvia i el món canvia. Cada dia m'ocupo d'aprendre'n una mica més demanant ajuda quan cal tal i com ho deu fer moltíssima gent.

    Jo només preguntava.
    ]]>
    urn:uuid:30405 2008-09-03T23:22:37+02:00
    <![CDATA[Polpetit: ]]> concretely York bongo boots condo hawaii kauai properly chillicothe ohio real estate listing fully licensed commercial insurance codes to unlock all shoes on nba live 06 on ps2. gps auto security spacious condos for sale in aventura unnecessarily curteis silver silver prince of wales rope chain- 18 inches hatton garden diamond jewellery 18 carat yellow and white gold emerald and round 3 stone 0.50 carat diamond ring g/h - si Lytle cattily adidas mens official rain jacket of liverpool fc pre paid cellular. shrewdly Harlan 9 carat white gold white gold blue topaz-set huggie earrings dby effusively free downloads for garmin rino gps The Suspects atlanta leather recliner chair - ivory. menially Millinocket bt freestyle 7110 beyond unerringly child tracking system My Shameful district of columbia manganese law suit attorneys. bashfully Big Lake pilgrim pilgrim oriental cherry blossom pendant arraignment as well as harley davidson heritage softail shirts deductibles for homeowners insurance knightsbridge gateleg table. garmin gps map 76c lautsprachlichen definitely massachusetts wrongful death lawyers hawaii nervous system damage law suit attorneys Pleasantville as Psycatron ford power programmer. brevard north carolina lakefront real estate beach ca condominium imperial sale muttered prempro lawyer pennsylvania hatton garden diamond jewellery 18 carat white gold and platinum head emerald cut certified diamond 0.60 carat solitaire ring d - if Roscommon/Higgins Lake juggled ocean pacific black cotton t-shirt with yellow and red stripes urban essentials boys symbol pendant. pinehurst real estate for sale iglesias conjointly 7.25 inch heavy oval belcher bracelet in 9 carat yellow gold ph rings 4mm 0.05 ct diamond set comfort wedding band with matt finish in 18 ct white gold Cruz Bay vivaciously double identity dbl identity punk woven cellular soundtrack.

    whimpered Fountain Inn saul anthony 18 carat gold princess cut 0.41 carat diamond stud earrings gress proved siemens sx1 in usa Guns N\ Roses bali three-door wardrobe with mirror. lake lanier t shirts surrey residential property soberly broyhill brasilia badgley mischka shoes Cerritos saucily rockhill underwriting and insurance set of 2 9ct gold puppy and kitten stud earrings. tomtom one docking brazda affectingly hatton garden diamond jewellery 8 carat diamond rub set tennis bracelet in 18 ct yellow gold- g/h - si curtis disque attorney Talmage idiotically Pete Namlook and Rob Gordon t mobile nokia 6103. white chiffon dresses patry strode saul anthony certified 0.25 ct round brilliant cut tension set solitaire diamond ring in 18 ct white gold- h / si1 table Reseda flapped dunlop dunlop rainbow lace 9ct gold set of 2 cubic zirconia stud earrings. real estate training leitungslagen arguably case ipod juicy video retford pine revival parisienne bed Bay Shore courageously liberty national insurance existing policy information synchro energizer. fantastically Walkerville oldsmobile brake drum houin notoriously colorado springs real estate listing jessica jes415 cincinnati executive placement attorneys. furtively Cap-Chat hatton garden diamond jewellery 16 carat round claw set diamond graduated necklace- g/h - si/pk chapter paternally reo speedwagon concert tee shirts lai rhonda high leg block heel boots heelys grind shoes. garmin etrex global positioning system tight short skirts sped ipod nano review hamilton short wardrobe Paterson patiently lai long-sleeved shrug comparison cell phone plans. vulgarly Jarales bogs boots bergstroem pugnaciously metal navigation bar Abbey Lincoln comfortable shoes for women. real estate hamilton ontario schultern unheedfully nokia 6010 downloadable ringtones buy merrell shoes Howell Township adoringly nike women's court tradition sports shoes cemetery flower grave.

    peskily Washington Twp skyjacker tie bolt ester avoidably honda s2000 apparel K-Traxx 3.46 carat princess and round cut full diamond a class eternity ring in platinum. real estate professionals in california cary golf course property eternally sterling silver white cubic zirconia and kisses bracelet streetcars traction shoes Bozeman incessantly animal fur lined hoody arrangement funeral oakville. garmin gps 18 usb deluxe trammel serenely gel ipod nano skin ohio truck accident attorney Saint John vividly nike women's air max 90 sports shoes cellular phone face plates. pled Ringgold lai 9ct garnet pendant inlet nonsensically haines oregon real estate maternity health insurance nexus bookcase. lethargically Dunstable ball joint bow chicago condo rental conveniently bill blass jeans for men Maniac Butcher lxdirect 1-carat diamond in rough ring. passing the real estate exam auxilary incessantly gold essentials 9 ct gold 4 1 figaro charm bracelet with padlock- 7.25 inch carlo 4 door wardrobe Coos Bay found Andrea Kristal chevy control arm. free garmin maps famiocm futilely nokia 5185i faceplates northwave aerator cycling shoes Highalnd erectly Alex Chilton born ouray boots.

    junk food tee shirts mens cuckoo for cocoa puffs naechste ethereally college bunk bed ph rings 4mm patterned court wedding band in 9 ct yellow gold Iowa pessimistically dairy land auto insurance lai 9-carat gold birthstone pendant and earring set. dipped Potomac dc boa boots bereicherung avoidably majestic sports apparel walmart insurance open enrollment rivoli lounger. broke Beverly Hills funeral home michigan saginaw aquired expediently field survey gps kickers kick riate hatton garden diamond jewellery 18 carat yellow and white gold 5 stone 0.75 carat single gallery setting diamond ring g - vs. havasu real estate for sale yoshitake gurgled colorado erb s palsy lawyers lai 9-carat gold heavyweight diamond set bull ring Blue Hill eagerly poetic justice light beige and navy full zip cotton sweatshirt free ringtones to verizon wireless phones. water front real estate colorado gurgl swelled boostmobile i730 ringtones personal injury attorneys utah Elk Grove Village witlessly aflac car insurance new mobile phones. slung Snydersville at]]>

    urn:uuid:35645 2008-09-01T06:41:35+02:00
    <![CDATA[camiZs: Targetes de presentació 3D]]> proposa aquestes en 3D. La silueta retallada, que s'aguanta dreta, conté al darrere la informació necessària.

    A Flickr n'hi ha tot un àlbum.]]>
    urn:uuid:30290 2008-09-01T00:24:33+02:00
    <![CDATA[Libido game: Nueva Etapa - Nuevo Blog]]>
    Se acaba una etapa y comienza otra; como todo en la vida, supongo. El presente blog ha cumplido una función más que interesante, principalmente la de ayudarnos a experimentar por vez primera con un espacio digital de intercambio y diálogo, pero toca avanzar un poco y enfocar la propuesta Líbido hacia un terreno más específico.

    A partir de este momento, el blog oficial de Líbido deja de ser este y pasa a ser Capricho de Mamíferos, que podeis enlazar desde aquí mismo.
    Capricho de Mamíferos fue siempre el nombre que queríamos para la revista/ezine/blog del multiverso Líbido y ahora por fin nos hemos decidido a sacarlo a la luz, después de haber aprendido un par de trucos gracias a lo que hemos compartido aquí con vosotros/as. Desde ahora mismo damos el salto al nuevo blog, cuyo objetivo es centrarse exclusivamente en Líbido y en el mundo de las Historias Interactivas, ofreciendo información y recursos de utilidad para la afición.

    Así pues, no es una despedida, sólo un cambio de cara que esperamos disfrutéis tanto como nosotros. ¡Nos vemos al otro lado del link!]]>
    urn:uuid:30010 2008-08-26T19:30:22+02:00
    <![CDATA[Boli Bloc: Un boli per la núvia]]>

    Avui el David i jo ens hem casat "oficialment", ha sigut un dia tranquil, bonic i alegre... tal com ha de ser.

    Per celebrar-ho, penjo aquest bolígraf que l'altre dia em va regalar la meva mare i que tal com ella va dir "és molt de núvia". :-)]]>
    urn:uuid:33663 2008-08-20T19:36:52+02:00
    <![CDATA[Bloc de Josep Rull: DIARI DEL PLE - juliol 2008]]> ]]> urn:uuid:34147 2008-07-28T00:12:47+02:00 <![CDATA[Òmnium Cultural Terrassa: Bruce en català]]> urn:uuid:34224 2008-07-21T14:00:30+02:00 <![CDATA[Taiji Terrassa: L'art de la neutralització]]> En un article sobre l'art de la neutralització, destaca unes idees que crec que són claus per tal de tenir presents a l'hora de practicar el taijiquan independentment de l'escola que es segueixi.

    El treball Wu emfatitza en la recerca dels següents aspecte en la pràctica del Taijiquan tant des del punt de vista de la forma, com del tuishou:

    agilitat, suavitat, equilibri central (zhongding) i calma en el moviment.

    El global de tots ells, la seva suma, pot ser un indicador del vostre moviment en el Taijiquan.

    • Podríeu desenvolupar cadascun d'aquests quatre aspectes? Què significa?
    • Voldria que féssiu un auto-examen, una mica de reflexió, i us valoréssiu de l'u (poc) al 10 (molt) de cadascun d'aquest aspectes en la vostra pràctica del Taijiquan. Què us cal desenvolupar més?
    • Aquest mateixos aspecte són claus per a desenvolupar la pràctica del Tuishou com a treball base. Si us féssiu un auto-examen d'aquestes habilitats en el vostre treball de tuishou, com us veuríeu?
    • La nota del Tuishou i la del Taijiquan és la mateixa?
    • Creieu que la vostra pràctica us ha ajudat en el desenvolupament d'aquestes habilitats en la vida quotidiana més enllà del Taijiquan? Si la resposta és: no o estic igual, llavors et cal practicar més i amb un canvi de ment en la vostra pràctica.

    Per tal d'aprofundir en aquest aspectes, espero les vostres aportacions i comentaris.

    Quan feu el Taijiquan, no tingueu en ment el fet de memoritzar els moviments, sinó busqueu aquestes habilitats perquè són la CLAU a d'altres cambres amb d'altres tresors. Llavors podreu gaudir, assaborir, fruir, divertir-vos...plenament del Taijiquan tant des de la salut física, com personal, mental, espiritual.....

    Fins que no els tingueu assolits, per no perdre el nord i com a guia, rellegir-vos aquests quatre punts abans de practicar: agilitat, suavitat, equilibri central (zhongding) i calma en el moviment

    Fragment extret de la revista LILUN. Autor Martin Bödicker http://www.wu-taichi.de/ y alters membres de Ma Jiangbao European Association for Traditional Wu Style Tai Chi Chuan http://www.wu-taichi.com/


    ]]>
    urn:uuid:34291 2008-07-18T10:03:39+02:00
    <![CDATA[Echaitaperder: Me-me descubro]]> Recogiendo la invitación de La gata morgana, me-me descubro en este post:

    1.Tengo casi todas las muelas empastadas las de arriba en plata las de abajo en blanco. Golosa que ha sido una.

    2.Me gustan las zapatillas Munich. Por cierto, es una marca catalana, pensaba que era alemana... (Exijo a la marca que me haga un descuento por hacer publicidad gratuita).

    3.No sigo ninguna moda. Aunque la moda me persigue, "yo soy mucho más rápida".

    4.Hace más de un año que soy Cibervoluntaria.

    5.Practico de forma habitual, Hoquei sobre patines en línea, pese a que después de cada partido acabo con unos cuantos moratones. Ahora mismo tengo uno en el muslo izquierdo que no tiene desperdicio.

    6.Unos de mis deseos sería meter a los presentadores del Tomate de Tele 5, al director de la cadena, al director del programa, a Patricia y su diario a Jordi González y sus súbditos, a todos los colaboradores de “Dolce Vita” y programas de la misma índole, 6 meses en la casa de Gran Hermano obligándoles a escuchar cada noche conciertos en directo de Ámbar (La cantante antes conocidada como Tamara no cambié) La terremoto de Alcorcón, Las Supremas de Móstoles y Los Mojinos Escocios... además les pasaría ininterrumpidamente el video del Rey: “Por qué no te callas”, “Por que no te callas”, “Por que no te callas”...

    7.Estoy enganchada a dos metros bajo tierra. Nadie es perfecto.

    8.De mayor me gustaría ser.... mejor persona.

    ]]>
    urn:uuid:33989 2008-07-16T11:12:53+02:00
    <![CDATA[Toni Durán: Alba Ferrara será la madre de... ¡Batman!]]> Alba Ferrara es Lay, Alma y Sandra en 'Una historia criminal', y aunque parezca extraño, interpreta a un sólo personaje (o... ¿tal vez, no?).

    Nuestra Lay/Alma/Sandra, protagonizó el pasado mes de Junio el cortometraje 'Ruedas', junto al nuevo "niño estrella" del cine español, el magnífico actor Víctor Valdivia ('Siete mesas de billar francés'). Se trata de una producción de la empresa andaluza 29letras, rodada en Almería por el cineasta Alberto Gómez Uriol. Sinceramente, creo que se trata de un trabajo que dará (mucho) que hablar. Sensibilidad y perfección técnica, a partes iguales. Próximamente, en el circuito de festivales. En el título, comento: "... la madre del hijo de Ricardo Darín". Valdivia interpretó al hijo de Darín en la última película estrenada de Cuerda, 'La educación de las hadas'. Actualmente, el director albaceteño tiene a punto de caramelo su último film: 'Los girasoles ciegos'. ¡La Verdú, vuelve!

    'Los Maravillosos' es un delicioso largometraje, producido por l'Autruche Productions (con la participación de Badalona Comunicació S.A.), y dirigido por David González y Javier Heredia. Alba también interpreta a una madre joven, en este caso, será la mamá de... Batman. El rodaje del film se prolongará hasta el próximo 2009, y el estreno, está previsto para el (lejano) 2010. Encabeza el reparto nuestro Orlando Bloom, esto es, el gran Chema Ponze ('Soul Man').

    La Ferrara está empezando a monopolizar este blog, y el personaje de madre, su carrera de actriz.
    ]]>
    urn:uuid:27736 2008-07-16T03:21:22+02:00
    <![CDATA[Colegas web: Barbacoa Colegas - II Edición]]>








    ]]>
    urn:uuid:49459 2008-07-13T12:04:00+02:00
    <![CDATA[Tony Tembleque: Mi sueño hecho realidad]]>
    Mentiría si dijera que solo tengo un sueño en la vida, y que ya lo he cumplido. Pero si que es verdad que uno de mis sueños se ha cumplido mucho antes de lo que yo me podía imaginar, y sinceramente... nunca de la forma en que se ha cumplido.

    Este sueño era conocerte, esperaba hacerlo algún día de aquí 20 años, por allá el 2028, tenía muy claro que iba a ser un encuentro por casualidad ya que no tenía las suficientes agallas para hacer de ese encuentro algo voluntario, tu con tu pareja, yo con la mía, nuestros respectivos hijos... y con algo de desencanto, por habernos conocido tan tarde... afortunadamente no ha sido así.

    Ya es bien conocido por los dos las dificultades de nuestra relación a distancia hace ya casi tres años... ella algo "atada" y yo algo "parado", "parado no de empleo, sino de tonto". Es muy duro querer acercarte a cierta persona y no poder, simplemente por el hecho de creer que vas ha hacer el ridículo o no vas a dar la talla, por eso mi calificación de "parado". Así que dejé las cosas tal y como estaban, comunicación vía intermierda (internet) y para de contar... quería hacerme a la idea de que las cosas eran así, que no iban a cambiar, cada uno tenía su vida... pero era algo inútil creer eso cuando la cabeza va por un lado y el corazón va por otro. Muchos intentos de olvidarnos mutuamente y todos han acabado en lo mismo, en el mas duro y puro fracaso.

    Después de dos años... un 16 de noviembre de 2007, esta chica de mis sueños vino a ver a su grupo de música favorito a BCN, bueno, esto era la excusa, porque vino a verme a mi jiji. Y ahí ya si... me decidí, o era ahora o nunca, y ahí me presenté a recibirla con ataque de nervios incluido en los momentos previos... ¡que emoción! cuando estás enamorado los sentimientos son inevitables, igual que el beso que la di nada más verla, sin aún dedicarle una palabra. Fueron los días mas felices de mi vida, no me lo podía creer, estaba delante de la chica con la que tanto tiempo había deseado estar (2 años), podía tocarla, mirarla, hablar con ella... me podría tirar horas y horas describiendo lo que sentía pero seguramente no sintáis ni la mitad de lo que sentía yo, así que me voy a ahorrar unas cuantas líneas absurdas.

    Todo no han sido florecitas, hubieron muchas cosas a superar, que aún vamos superando poco a poco, ya que no ha sido algo fácil para los dos... pero a todo lo que se nos pone por delante lo superamos y cada vez estamos más unidos y felices. Gracias a mi sueño he conocido un sentido de la vida que yo desconocía y me ha hecho ver las cosas de otra forma, he conocido a maravillosas personas con las que espero compartir a partir de ahora muchísimos momentos, y con las que sé que puedo contar con ellas...

    Mi sueño, eres tu, Silvia Cristina, un sueño del que no voy a despertar jamás ya que deseo vivir mi vida anclado a ti, compartir todos mis momentos contigo y vivir juntos todo lo que se nos ponga por delante, momentos felices y menos felices, pero contigo todo es más fácil.

    Y que bien queda terminar una actualización con las dos palabras que más sentimiento llevan, ahí van:

    Te quiero.




    ]]>
    urn:uuid:32830 2008-07-10T21:15:08+02:00
    <![CDATA[Adoptados: Explicanos tu experiencia]]> urn:uuid:31656 2008-07-08T12:59:52+02:00 <![CDATA[Castells a Plaça: Mallorca: platja, paisatge, cultura i... Miquel Barceló.]]> L'any passat vaig passar uns dies de vacances a Mallorca. Evidentment, vaig fer molta vida de vacances-vacances: vaig descansar, vaig prendre el sol, em vaig banyar, vaig terrassejar… Però no vaig deixar pas de banda la cultura, no: vaig llegir força?tant llibres com diaris-, vaig passejar pel centre històric de Palma, vaig entrar -com de costum- a totes les llibreries que anava trobant, i les vaig escorcollar a fons. Vaig visitar també diversos museus i monuments. Vaig assistir a un assaig de la colla castellera Al·lots de Llevant, a Manacor…
    No és que fos la primera vegada que hi era, a l’illa, però allí -com a tot arreu- sempre hi ha alguna cosa nova per veure, o una altra que va quedar pendent...
    El que més em va impressionar, de bon de veres, va ser la visita que vaig fer al retaule del Miquel Barceló a la Seu de Palma. Entrar allí, només el fet d’apropar-me a la Capella del Santíssim, ja em va fer posar els pèls de punta. Quin retaule més bonic! És preciós de debò. És una obra que se surt tant dels cànons establerts, que per sí sola ja dóna aire fresc a la Catedral, la rejoveneix, li dóna una nova vida. Aquesta nova decoració del Santíssim s’inspira en el signe de la multiplicació dels pans i dels peixos i en el sermó del pa de la vida.
    De fet, en l’encàrrec que va rebre en Barceló només se li demanava que sortissin aquests signes i també que hi aparegués la imatge d’un Crist Ressuscitat. I aquí és on es va gestar la polèmica. Perquè sí, aquest retaule s’està fent famós per la polèmica que genera al seu voltant. L’artista utilitza un autoretrat per il·lustrar la imatge del Crist, i això els sectors més intransigents del Cristianisme ho condemnen de forma fulminant. Mentre jo hi feia la visita, va arribar un grup d’estudiants guiats amb un capellà que els feia de guia. Aquest senyor es va dedicar a destruir verbalment l’obra d’en Barceló mentre explicava les particularitats del retaule. Aprofitava cada detall per carregar-se la feina de l’artista. Fins i tot va arribar a comparar l'elevat cost econòmic dels vitralls barcelonians amb el preu que havien costat unes vidrieres de la nau del costat, per tal de fer-nos veure tot allò de negatiu que tenia l’obra. Quan aquest que us ho explica li va fer notar aquesta comparació era falaç, que parlem d’èpoques diferents, i que tot s’ha encarit molt darrerament, el capellà-guia va respondre enfurismat que el retaule no era digne de tanta despesa! És incongruent -penso jo- que l’Església, la Diòcesi de Mallorca en concret, encarregui una obra a un artista de prestigi i que ells mateixos en reneguin i l’enfonsin obertament i pública. Ah! A la botigueta de la sortida de la Seu vaig comprar el llibre-record del Retaule, com Déu mana!
    ]]>
    urn:uuid:27230 2008-07-05T17:15:48+02:00
    <![CDATA[Blog de Ferran Altimis Lazaro: MUCHAS GRACIAS A TODOS Y TODAS QUE ME HAN FELICITADO EN MIS 60 AÑOS DE CUMPLEAÑOS !.]]>

    Palabras claves : ]]>
    urn:uuid:27002 2008-06-30T10:24:11+02:00
    <![CDATA[El mundo de Miche: Esa tipa....]]>
    ...que se pasea por los mundos cibernéticos con un nombre y tres números...

    No hay que dejarse engañar.

    No es la bestia.

    Una pobre diabla nada más.
    ]]>
    urn:uuid:32761 2008-06-16T18:47:16+02:00
    <![CDATA[L'hort dels trabucaires: Grup 9 - caputxina - Jana, Martí i Carlos]]> urn:uuid:32928 2008-06-16T15:40:03+02:00 <![CDATA[Tafaners: EXSCURCIO]]> urn:uuid:52387 2008-06-06T12:07:32+02:00 <![CDATA[Cal Tall Rodó: Capitol 1 - entr 11]]>

    Dos homes caminen en la meva direcciò carregats per la cara de males intencions. O son quinquis o son policies o s´han perdut. Inspiro profundament, m´estimo i m´aprovo, i espero aconteixements. Son secrets de paisano que no ho diries, documentaciò i que hi fa aquí, preguntes i troles. Els he vist la cartutxera d´aixella de tres hores lluny amb el pistolon i marcant paquet. No seria mala idea fer mariconeres d´aixella per possar la cartera i el mòbil, segur que la gent ho compra, quedaria molt mascle irakià en el dessert compartint converses amb el Rambo. Guerra santa. Ho patento i hem forro, Antonio, i aquest estiu els xiringuitos de la platja estaran plens. Vinc de la feina cap a la feina, mai no dormo, pluriempleo. De professiò Alter Ego. Si, es molt cansat, esgotador, mai no saps que et passarà ni que pensaras. La motxilla es meva amb el menjar el telefon i mil coses que fan falta, kit de supervivència. No ho sap prou bè, de vostè que es mes respectuos. I una llibreta per fer inventaris. La vol veure? No, no he vist cap lladre robant botigues i cotxes i bosses. Anirè en compte, por la cuenta que me trae. Un caramel? No gràcies, no acceptis caramels de desconeguts, per la droga i aquestes coses. Segueixen el seu camí treient fum de les llaminadures, 007´s amb llicencia per preguntar i malfiar i detenir i enmanillar i protegir i cobrar, es clar. La esencia del mal. Retorna el seu col.lega dels ceros i dels sets a l´acciò despres de cincuanta anys de teràpia del son, antiaging. En la seva última seriosa creaciò Faulks va necesitar cinc anys. Per ressusitar el complex i dens personatge Bond la friolera de sis setmanes i no he anat a Jamica ni hi vull anar. Marcant paquet amb un parell, si senyor.]]>
    urn:uuid:41183 2008-06-04T05:12:30+02:00
    <![CDATA[Hort dels coets: Grup 5 La maduixera, el porro i les bledes.]]>

    El porro està creixent molt, està molt alt i molt maco. La maduixera està també molt gran però les maduixes encara no estan vermelles. Les bledes creixen a poc a poc però creiem que es recuperaran.]]>
    urn:uuid:33243 2008-05-30T12:19:03+02:00
    <![CDATA[El racó de la paraula: Xavier Serrahima: Prova]]> urn:uuid:24916 2008-05-20T11:37:39+02:00 <![CDATA[Bocins de vida: El nou fotoblog: xtraphos]]>
    Xtraphos: camera obscura

    Si voleu podeu consultar el seu ideari i concepte (en anglès)

    F]]>
    urn:uuid:31791 2008-05-19T20:47:15+02:00
    <![CDATA[Jordi Chueca weblog: Photo Album: Porto]]> Porto

    bntram

    cases

    contenta

    DSCF3782

    finestra monchique

    finestra

    finestras

    finestres

    iaia

    mateus (1)

    More Photos...
    ]]>
    urn:uuid:24886 2008-05-19T20:17:53+02:00
    <![CDATA[Xemeneia amunt: Demà tots a Plaça Universitat! Franki llibertat!]]> Per estar al corrent de tots els altres actes i mobilitzacions podeu consultar la web http://www.llibertatfranki.org/]]> urn:uuid:54820 2008-05-09T21:12:55+02:00 <![CDATA[No me'n sé avenir: Nit paral·lela]]> "Nit paral·lela", escrit a vuit mans per quatre blogaires que solem participar a les divertides propostes literàries que va llançant el Veí de Dalt.
    Aquest relat eròtico-còmico-misteriós, està escrit pel Clint, la Jo Mateixa, l'Alepsi i servidora, Marinetix. El primer paràgraf introductori és comú a tots els relats i és obra del Veí. A veure si endevineu quin escena és la meva (Una pista? No, no... Arrisqueu-vos!)]]>
    urn:uuid:34720 2008-05-06T15:35:17+02:00
    <![CDATA[Josep Duran: 'Una història criminal' (història d'un títol) / 'Una historia criminal' (historia de un título)]]> Ja tenim títol definitiu per al meu primer llargmetratge com a director, coguionista i coproductor. Si el meu nom fos Woody Allen o John Carpenter, en lloc d'haver fet el ridícul amb diversos títols de rodatge, la cosa s'hauria anunciat com 'Untitled Allen/Carpenter Project'. Des de fa diversos anys, les campanyes de promoció d'ambdós cineastes novaiorquesos, inclouen el pròleg abans descrit. Últimament, després de molts i, bipolars, dubtes, només em quedava dir una cosa semblant a: Encara no tenim títol definitiu...

    ?Si el meu cognom fos Allen o Carpenter, m'agradaria que em recordessin per 'Una altra dona', 'Misteriós assassinat a Manhattan', 'Delictes i faltes', 'Assassinat a la comissaria del districte 13', '1997: Rescat a Nova York' o 'La cosa', però de moment, hauran d'esperar per veure en cinemes un thriller intimista, amb alguns -malauradament, pocs- minuts en blanc i negre, rodat a 16 localitats de Barcelona, Girona i Madrid, protagonitzat per alguns clàssics del nostre cinema, i per una parella jove i bella, la que formen la nova Charo López/Ángela Molina, i el nou Al Pacino/Robert Downey Jr. Jo, per la meva part, lluito contra natura per a no ser el nou Ed Wood.

    ?'Una història criminal' explica la història de Lay, una jove que pertany a un estrany grup terrorista, i que després de la mort d'Hivern, el seu gran amor, decideix aïllar-se del món en un petit poble de mar. Allà, coneixerà Dant, un jove escriptor, ferit d'amor des que perdés la seva parella. Lay i Dant viuran una segona oportunitat... però ella sap que un passat com el seu mai no desapareix. "Aquests són els meus principis; si no li agraden, en tinc d'altres". Sense cap dubte, una de les més genials frases de Groucho Marx. Doncs bé, també tinc una altra sinopsi: Joan, un home de 40 anys, surt de presó disposat a posar el seu passat en ordre. El futur, serà per a ell qüestió d'hores. DUES PEL·LÍCULES EN UNA?
    ?
    L'actriu catalana Alba Ferrara ('Hospital Central', 'Arrayán'), encapçala un repartiment de luxe: Manuel Galiana ('Luz de domingo'), Roger Pera ('Habana Blues'), Josep Maria Blanco ('Zodíaco'), Ludovic Tattevin ('The scar'), Joan Bentallé ('Tres dies de llibertat'), Armando del Rio ('Sin tetas no hay paraíso'), Fernando Guillén Cuervo ('Tiovivo c. 1950') i Juan Echanove ('La flor de mi secreto').

    Benvinguts!

    ----------

    Ya tenemos título definitivo para mi primer largometraje como director, coguionista y coproductor. Si mi nombre fuese Woody Allen o John Carpenter, en lugar de haber hecho el ridículo con diversos títulos de rodaje, la cosa se hubiera anunciado como 'Untitled Allen/Carpenter Project'. Desde hace varios años, las campañas de promoción de ambos cineastas neoyorquinos, incluyen el prólogo antes descrito. Últimamente, después de muchas y, bipolares, dudas, sólo me quedaba decir algo parecido a: Todavía no tenemos título definitivo...

    Si mi apellido fuese Allen o Carpenter, me gustaría que me recordasen por 'Otra mujer', 'Misterioso asesinato en Manhattan', 'Delitos y faltas', 'Asesinato en la comisaría del distrito 13', '1997: Rescate en Nueva York' o 'La cosa', pero de momento, tendrán que aguardar para ver en cines un thriller intimista, con algunos -desgraciadamente, pocos- minutos en blanco y negro, rodado en 16 localidades de Barcelona, Girona y Madrid, protagonizado por algunos clásicos de nuestro cine, y por una joven y bella pareja, la que forman la nueva Charo López/Ángela Molina, y el nuevo Al Pacino/Robert Downey Jr. Yo, por mi parte, lucho contra natura para no ser el nuevo Ed Wood.

    'Una historia criminal' explica la historia de Lay, una joven que pertenece a un extraño grupo terrorista, y que tras la muerte de Invierno, su gran amor, decide aislarse del mundo en un pequeño pueblo de mar. Allí, conocerá a Dante, un joven escritor, herido de amor desde que perdiera a su pareja. Lay y Dante vivirán una segunda oportunidad... pero ella sabe que un pasado como el suyo nunca desaparece. "Estos son mis principios; si no le gustan, tengo otros". Sin lugar a dudas, una de las más geniales frases de Groucho Marx. Pues bien, también tengo otra sinopsis: Juan, un hombre de 40 años, sale de prisión dispuesto a poner su pasado en orden. El futuro, será para él cuestión de horas. ¿DOS PELÍCULAS EN UNA?

    La actriz catalana Alba Ferrara ('Hospital Central', 'Arrayán'), encabeza un reparto de lujo: Manuel Galiana ('Luz de domingo'), Roger Pera ('Habana Blues'), José María Blanco ('Zodiaco'), Ludovic Tattevin ('The scar'), Joan Bentallé ('Tres días de libertad'), Armando del Río ('Sin tetas no hay paraíso'), Fernando Guillén Cuervo ('Tiovivo c. 1950') y Juan Echanove ('La flor de mi secreto').

    ¡Bienvenidos!
    ]]>
    urn:uuid:24106 2008-05-05T03:11:49+02:00
    <![CDATA[Gatmorgan: Seda y hierro]]> urn:uuid:24056 2008-05-03T11:31:39+02:00 <![CDATA[El blog de Pere Navarro: Preparats per potenciar l’activitat econòmica]]> urn:uuid:23964 2008-04-30T20:57:04+02:00 <![CDATA[caleidoscope eyes: Al otro lado]]> Al otro lado (título original: Auf der anderen Seiten) es la última película del director alemán Faith Akin. La historia narra los encuentros de 6 personas y se desarrola entre Alemania y Turquía. Un chico alemán no acepta la relación que su padre mantiene con una prostituta de origen turco. Todo cambia cuando descubre que ella manda el dinero a su hija, que se encuentra en Turquía, para que vaya a la universidad. Un suceso inesperado hará que este chico decida marcharse a Turquía buscar a la hija

    Es una película principalmente basada en la muerte, pero donde hay espacio también para el amor, la política y las diferentes culturas y sociedades.

    ]]>
    urn:uuid:34113 2008-04-27T13:20:59+02:00
    <![CDATA[Pepe Productions Films: CUMPLEAÑOS: ERNESTO DE PABLOS]]> A día 9 de enero, como cada año, nos unimos a las múltiples felicitaciones que recibe Ernesto de Pablos Hinojo (33) y le hacemos llegar nuestra enhorabuena. De Pablos, nadie lo duda, es uno de los activos más importantes dentro del seno de la Pepe Productions Films y va a cumplir ya diez años desde la primera vez que se pusieron en sus manos proyectos tan legendarios como Hunters, Galicia Caníbal o el documental de las riadas. Qué mejor regalo para sus fans que tan conmemorativo año nos deje el estreno de la obra a la que más tiempo y dedicación ha volcado, Tipo de confianza.
    Desde aquí le mandamos una cálida felicitación.]]>
    urn:uuid:32898 2008-04-26T19:34:53+02:00
    <![CDATA[Up & Running!!!: That's all, folks!!]]>
    "EL PREJUICIO ES IGNORANCIA."
    ]]>
    urn:uuid:23212 2008-04-20T17:59:58+02:00
    <![CDATA[Diari del Joaquim: El futur incert del català]]> Hola blocaires i lectors.

    Avui m'he quedat molt trist en relació a la nostra llengua, el català. Tots sabíem que el castellà està guanyant molt terreny al català, encara que Aznar digui el contrari. Però avui he traspassat la barrera que em separava d'enviar l'expresident a pastar fang.

    Tot ha començat avui, a Tutoria, quan parlàvem sobre la organització de la festa de Sant Jordi. Un noi i una noia han sigut escollits per presentar els premis dels Jocs Florals. El tutor els estava ajudant a organitzar la seva "actuació" quan ha comentat que hauria de ser en català, encara que tots dos fossin "castellans". La noia no ha tingut cap problema en adaptar el seu guió. El noi, després de declarar inicialment "Sí, hombre, y una mierda lo hago en catalán" a l'hora de justificar-se davant dels professors ha dit que "Que no, que me da vergüenza y si hablo en catalán me pegan un palizón que no veas". Tristament, després de sondejar tots els nois de la classe, els únics que volíem haver-ho fet en català érem dos: el meu company Jose, que és actor i s'adapta a qualsevol cosa, i jo. Cap dels dos, però, podíem fer-ho (ell ja fa l'obra de teatre i jo vaig presentar l'any passat). Després d'una reunió urgent de tutors de 3r, s'ha decidit substituir el noi per una noia.

     

    Qui presentarà no és el més important. L'important és aquest acte feixista anticatalà que em fa pujar la mosca al nas. I la mosca ja s'està transformant en un borinot.

     

    ]]>
    urn:uuid:22998 2008-04-15T21:14:31+02:00
    <![CDATA[Ricardo Bonilla: Anonimos y otros lectores]]>
    Pero hay un motivo que hace que aproveche estos pocos minutos para ponerme a escribir estas líneas en el blog: los cobardes.

    Cobarde es aquel que se niega a firmar y utiliza un comentario o para faltar el respeto o para insultar. Como podremos observar en la anterior entrada, tenemos cobardes de izquierdas y cobardes de derechas, mucho más fáciles de identificar.

    Primero agradeceré los comentarios de apoyo y de comprensión, y los correos electrónicos que me hicieron llegar desde que decidí abandonar el PP de Terrassa.

    Y luego diré a los "sepulcros blanqueados" de "la comarca" que no sois nadie para ir repartiendo carnets de afiliación del Partido Popular, y que seguramente sin el pesado lastre que representais en un partido moderno, estariamos mucho mejor situado y generariamos muchas mas simpatias.
    A esos niños hartos de bollos que se creen intelectuales de la política, que les den! Y quien se pica, que le den también!]]>
    urn:uuid:34337 2008-04-15T16:16:05+02:00
    <![CDATA[Els Paäm(b)tomÀquet!!: Matagalls: Un èxit.]]> urn:uuid:41415 2008-04-13T16:37:31+02:00 <![CDATA[No m'estressis.com: ]]> urn:uuid:31708 2008-04-10T17:46:18+02:00 <![CDATA[Chesi Blog: Circulen, aquí no hay nada que ver]]> urn:uuid:22156 2008-04-01T11:03:02+02:00 <![CDATA[La Chilena, per Josep Navarro: R8]]>











    ]]>
    urn:uuid:34645 2008-03-26T23:49:05+01:00
    <![CDATA[Anotacions personals d'Elliot Fernàndez: Dinamisme al web]]> urn:uuid:21314 2008-03-17T21:15:35+01:00 <![CDATA[V I L A G E L I U: CANVI DE BLOG]]> urn:uuid:21185 2008-03-14T03:31:33+01:00 <![CDATA[Alba Fer: NUEVA WEB!!]]> http://www.albaferrara.com
    Espero que os guste]]>
    urn:uuid:20782 2008-03-09T02:54:04+01:00
    <![CDATA[Blog de joanju: Microsoft Internet Explorer 8 sí pasa el test Acid2]]> urn:uuid:20546 2008-03-06T01:51:11+01:00 <![CDATA[Supervivienda Terrassa: Una cinquantena de ?Super-Viviendas? irrompen i clausuren la fira Valles Habitatge]]> urn:uuid:33200 2008-03-01T15:16:09+01:00 <![CDATA[El Balcó del Raval: IMMIGRACIÓ I TÒPICS]]> Dades sobre les sol·licituds per accedir als habitatges de protecció oficial de la darrera promoció pública a Terrassa: de les 423 sol·licituds admeses 389 (91,96%) ho eren de ciutadans/es de nacionalitat espanyola, i 34 (8,04%) de ciutadans/es estrangers; desprès del sorteig davant notari i públic: el 93% dels habitatges es van adjudicar a ciutadans/es de nacionalitat espanyola (81% nascuts a Terrassa), i el 7% a ciutadans/es estrangers.

    Qui no ha escoltat alguna vegada que la majoria d’habitatges públics són pels immigrants?. O que s’emporten la majoria d’ajuts socials?. O que no paguen impostos?. O que col·lapsen la sanitat pública?. Fa alguns dies vaig tenir accés a les dades que donen inici a aquest article. Suposo que algú pot sentir-se sorprès però formen part de la normalitat en totes les adjudicacions d’habitatges de protecció oficial, i hem de recordar que l'Ajuntament de Terrassa és un dels que més habitatges púbics ha construït i adjudicat en els darrers anys.

    He cregut convenient contribuir a fer públiques les dades perquè, un cop més, les dades desmenteixen el tòpics que sovint s’utilitzen sobre el fenomen de la immigració sense cap rigor. Desmenteixen les llegendes urbanes que corren de boca en boca sense el més mínim interès per esbrinar la seva veracitat. La propagació d’aquestes llegendes urbanes ens ha de preocupar perquè afecten la nostra convivència social, alimentant pors i impulsant i consolidant visions simplistes de la realitat. A més, l’extensió d’aquestes llegendes urbanes contribueixen a desviar l’atenció de sectors socials sobre els veritables problemes relacionats amb la qualitat i l’accés als serveis públics.

    Una altra de les llegendes urbanes, entre moltes altres, és que els immigrants col·lapsen la sanitat pública i els serveis d’urgències. El senyor Arias Cañete (dirigent del PP i exministre) va realitzar unes memorables declaracions en que feia referència al tema posant com exemple l’allau d’equatorianes que visiten el nostre país per fer-se mamografies, que aconsegueixen en 15 dies. Quan aquestes llegendes urbanes són utilitzades i alimentades des de l’àmbit polític es transformen en una potent eina electoral per recaptar el vot de la por al futur, i al que és diferent.

    A les poques hores de les declaracions es van publicar en diversos mitjans de comunicació dades oficials sobre la utilització del sistema sanitari per part dels autòctons i dels immigrants. Les dades del Ministeri de Sanitat i de la Seguretat Social conclouen que els immigrants representen un 5% dels pacients del nostre sistema sanitari mentre que suposen més del 10% de la població. O sigui que utilitzen menys que els autòctons els serveis sanitaris. Les dades tornen a desmuntar les llegendes urbanes i a posar en evidència a aquells que volem manipular a la ciutadania per aconseguir vots sense cap mena d’escrúpols.

    No resoldrem els problemes de convivència, que hi son, ni millorarem els serveis públics, per a tothom, assenyalant i culpabilitzant a determinats grups socials de tots els nostres mals. No es tracta de minimitzar els problemes, sinó de posar cada cosa en el seu lloc, cercar els seus orígens i donar-los solucions. En cap moment podem deixar de ser conscients de que quan parlem d’immigrants estem parlant de persones. És evident que els nostres serveis públics (educació, sanitat, serveis socials, i accés a l’habitatge), tot i que han millorat en els darrers anys, encara han de créixer substancialment tant en quantitat com en qualitat per tal d’igualar-nos a la mitjana europea en despesa social. No podem admetre un superàvit del 2,5% sobre el PIB mentre existeix un gran dèficit en polítiques socials.
    Paco Morales,
    Assessor del Grup Municipal d'ICV-EUiA
    ]]>
    urn:uuid:31771 2008-02-20T12:42:26+01:00
    <![CDATA[evoluzzioNANDO's place: ¿Quieres saber quién te tiene no admitido/eliminado en el MSN? Pues no des tu contraseña a desconocidos]]> Hola!
    Algunos conoceréis el blog www.genbeta.com, otros no, pues bien, es un blog que asiduamente visito y que hacia unos días que no funcionaba, pues bien, el motivo, ha recibido un ataque DDoS "gracias" a publicar una entrada sobre el fraude que son las compañías que prometen decirte quien te tiene admitido y quien no en el MSN, para ello, piden usuario y contraseña y no se sabe que hacen...

    Pues bien, amenazaron al blog, que si no retiraban la entrada sufrirían un ataque y asi fue. He visto el lógico movimiento de apoyo que se ha creado, y me uno.

    Hay que dar a conocer los fraudes, y como dice otro lector de genbeta, que intenten tumbar a Blogger...

    Por favor, copiad la noticia en vuestro blog para dar a conocer el fraude!

    NOTICIA ENTERA:

    ¿Quieres saber quién te tiene no admitido/eliminado en el MSN? Pues no des tu contraseña a desconocidos

    MSN Messenger Live

    Parece mentira que después de tanto tiempo (¡años ya!) del invento de este fraude todavía haya gente que siga cayendo en él. Es muy simple, y seguro que muchos lo conocéis, simplemente se trata de páginas que ofrecen el servicio de mostrarte quién te tiene como no admitido o te ha eliminado del mésenyer a cambio de que les des tu datos de conexión, es decir, tu usuario y contraseña. Creía que este negocio ya estaba más que muerto, pero hoy mismo un par de contactos míos me han saltado con la típica ventanita que me acceda a una de esas páginas para que me lea el futuro.

    Como norma general, dar la contraseña de tu correo a alguien que no pertenezca a tu familia ya es un suicidio tecnológico, y en este caso sería como darle la contraseña de tu tarjeta de crédito a una persona desconocida para que te muestre el dinero que tienes. ¿Quieres saber qué es lo que hacen? La mayoría de páginas, después de mostrarte esa información, se conectan a tu cuenta varias veces al día para molestar a todos tus contactos con spam descarado. Lo que es peor, esto puede colapsar tu cuenta y no sería raro que la perdieras para siempre, o al menos que la conexión sea pésima. Así que ya sabes, no des tu contraseña a ningún sitio web, o atente a las consecuencias.

    Pero claro, ¡tú quieres saber quién te tiene como no admitido! Sorpresa: esos sitios, además de ser peligrosos, no funcionan. Microsoft cambió hace tiempo el protocolo para que los servidores de msn no difundieran esta información. Antes sí podías, pero ahora mismo ni siquiera puedes saber el estado de otra persona sin que ella te invite/admite o sin saber la contraseña de la cuenta (sin cambiar la configuración de la cuenta). Sin rebuscar demasiado, algunos sitios fraudulentos que siguen esta práctica serían: blockoo.com, scanmessenger.com, detectando.com, quienteadmite.info, checkmessenger.net, blockstatus, etc… Todos ellos son potenciales phishing, y ninguno funciona más allá de recolectar cuentas de correo.

    Disculpad los lectores avanzados que ya habéis dejado atrás este tipo de engaños facilones hace mucho tiempo, pero es que hoy me he vuelto a conectar al messenger por obligación y me he dado cuenta de que las cosas han cambiado muy poquito.


    ARTICULO ORIGINAL:

    http://www.genbeta.com/2007/11/13-quieres-saber-quien-te-tiene-no-admitido-en-el-msn-pues-no-des-tu-contrasena-a-desconocidos
    ]]>
    urn:uuid:35046 2008-02-11T00:37:28+01:00
    <![CDATA[Comunicación y Educación: RETROCESO]]> Me dispongo a hacer una breve reflexión acerca de la propuesta del conseller d’Educació, Ernest Maragall, sobre la creación de centros específicos para los inmigrantes extracomunitarios que lleguen una vez iniciado el curso escolar.

    En primer lugar, me gustaría transmitir qué es lo primero que pensé cuando sentí hablar de ello. Y es que no puede evitar dudar de la experiencia de quien propone este cambio, pues: ¿ha pedido opinión a los profesionales de la educación, a aquellos que día a día trabajan para la formación de todos aquellos individuos que, en un futuro próximo, han de tejer la sociedad? Es evidente que la respuesta es negativa. Sólo hay que contemplar cómo ha respondido gran parte del profesorado catalán a la propuesta.

    Aún más. Y es que creo que incluso sin estar metido de pleno en la educación, se pueden ver y valorar los esfuerzos que se han hecho para la integración de los nou-vinguts en los centros escolares.
    Se inició la experiencia con las Aulas d’Acollida, unas aulas que básicamente sirven de puente lingüístico. Solamente quieren ser la herramienta que dé solución a la primera barrera de acceso al aula ordinaria: la lengua. Es por ello que, entre otros principios, se intenta mantener al nou-vingut en el aula ordinaria en asignaturas de interrelación entre compañeros como son educación física, tecnología, visual y plástica, etc.
    Sin embargo, parece que esta experiencia piloto parece demasiado segregadora, pues es evidente que monta un pequeño gueto en un aula que, a efectos prácticos, queda separada de las demás. Así, en algunos centros y fruto de la iniciativa del mismo profesorado, se apuesta firmemente por la inclusión de estos alumnos en el aula convencional.
    Es cierto que este proceso es difícil. La complejidad de alcanzar esta nueva meta no proviene solamente de la falta de recursos humanos, sino también de la nueva necesidad de hacer estudios pedagógicos que den una respuesta adecuada a la realidad heterogenia de las escuelas. También es preciso un enfoque intercultural tanto por parte del profesorado como de todos los ciudadanos. Es ingenuo y egoísta pensar que la tarea de integración es exclusiva de los inmigrantes, porque sin nuestra colaboración y la voluntad de que formen parte de la sociedad, no reducimos el abismo.

    El pluralismo es una riqueza que hay que respetar, conservar y potenciar. No estamos hablando de estructurar las escuelas con criterios productivos. No se trata de quitar de en medio los obstáculos que pueden dificultar la carrera educativa. Se ha de trabajar desde la heterogeneidad y no olvidar que hablamos de la formación intelectual y social de seres humanos.

    ]]>
    urn:uuid:34510 2008-02-04T21:37:28+01:00
    <![CDATA[Terrassa Blog Diari: El gurú terrassenc de Rajoy]]> La “cuina” d’una campanya electoral acostuma a ser un secret ben guardat, tan pel que fa al menú com pel que fa als cuiners. Si s’expliquen coses, i no totes, sempre és a posteriori. Però en el cas de la campanya de Rajoy no ha estat així. Per què? Misteri... o no tant. Fa algunes setmanes que s’ha fet públic i circula el nom d’un terrassenc que el mateix candidat (i futura víctima de les ganivetades internes) ha fitxat perquè li doni uns quants titulars brillants, posi al dia la seva imatge personal i inspiri la música de la campanya. Es poc conegut a Espanya, tot i que alguns diuen que ha col.laborat (ja serà menys) en 250 o fins i tot 500 campanyes electorals. Vaja, des que els grecs van inventar la democràcia, com a mínim.

    Bromes a part, Antoni(o) Sola apareix com un estrateg experimentat que entre d’altres va ajudar a guanyar les eleccions del 2006 al mexicà Felipe Calderón, cosa que té el seu mèrit. La seva firma, Ostos&Sola, està ben posicionada al mercat polític hispanoamericà, tot i que malgrat una certa vinculació a FAES és poc coneguda fins ara per aquestes terres. La mà del nou assessor (ja porta sis mesos treballant-hi) es comença a notar en el missatge, en el tarannà i fins i tot l’aspecte de Rajoy. El "gurú" mana molt, fora de l’organigrama. “Lo fundamental es el poder de la imagen, el que mejor se posicione visualmente será el que gane”, sembla que és una de les seves màximes, confiant més en les emocions que en les reflexions dels votants. I en el concepte clau de campanya permanent durant quatre anys, tot i que arriba una mica tard.

    Té una missió impossible (moderar i centrar el missatge del PP), però hi ha molta campanya per davant i pot passar de tot. Serà interessant veure si es nota o no el seu toc i la seva experiència en la campanya de les generals. En tot cas, no sembla que Rajoy hagi fet un mal fitxatge... La nit del 9 de març ja ho sentirem a dir.
    ]]>
    urn:uuid:33388 2008-02-04T06:18:58+01:00
    <![CDATA[Minut 90': Torna la Formula 1]]> urn:uuid:22301 2008-01-30T20:29:24+01:00 <![CDATA[Vivències diàries: Torna Ràdio Club ?????]]>
    De fet, l'emissora ja es pot escoltar de moment per internet. Podeu dirigir-vos a la següent adreça: http://www.radioclubfm.es/

    Un dels disc-jockeys de la desapareguda Ràdio Club 25 hi és al darrera. Es en Santi Diaz, el SantiBox, us recordeu ???]]>
    urn:uuid:17970 2008-01-24T21:31:34+01:00
    <![CDATA[Don't do today what you can do tomorrow: aidon9 @ 2008-01-23T20:27:00]]> Hace ya casi un mes desde mi última actualización. Una actualización, por otra parte, que nunca hubiese querido hacer.

    Obviamente, en este periodo de tiempo, ha habido lugar a que sucedan algunas cosas. Y estas cosas van a cambiar radicalmente mi vida en breve. Bueno, de hecho algunas ya la han cambiado.

    Xmas holydays
    Cronológicamente, lo primero sucedido fueron las vacaciones de Navidad. Teniendo en cuenta mi gran devoción por todo lo relacionado con la Iglesia y que me pasé dos días con gastroenteritis, pues podría decir que los días navideños no fueron excesivamente especiales.

    Del resto de los días, lo mejor fue el regalo que me hicieron para mi santo :D Gràcies bichu!!! Aunque la cena de amigos, que al final se hizo en el Kink, tampoco estuvo mal.

    Fin de año... no estuvo mal del todo, pero los ha habido mejores (obviando Delicatessem, por supuesto)

    Acabaron las vacaciones y me tocó volver al trabajo. Llegaron los reyes y cayeron un bolso, de chico, eh, que soy algo locaza, pero hasta cierto punto (que el que tenía necesitaba un cambio) y una colonia, que, sumados a la chaqueta que me regaló para mi santo, hicieron la tripleta de regalos de Carol. Todo muuuu