Este principio se trabaja de foma transversal en todos los proyectos que ambas entidades desarrollan, así como en la propia organización interna de las entidades. De este modo se procura poner en marcha iniciativas dirigidas a fomentar oportunidades entre hombres y mujeres, conscientes de la existencia de estereotipos, creencias y valores que asignan papeles, actitudes y comportamientos. Transformar estos estereotipos es objetivo fundamental para generar cambios perdurables y mejorar las condiciones de vida del colectivo femenino.

Para poder llevar estos objetivos a cabo, de forma estructurada y con garantías, hemos diseñado una guía de uso: Manual para introducir la perspectiva de género en los proyectos de Cooperación Internacional y Salud Visual.

El manual será la herramienta a usar por todo el equipo en el desarrollo de su trabajo diario, tanto en la gestión como en la ejecución de todos los proyectos.

La guía ha sido elaborada por la empresa Neuronit, experta en este campo.

Para leer y/o descargar el manual siga el siguiente enlace: https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=0B0_kI2Lotc3IOGM4MGUxM2ItZDQ1Ny00OGZiLWI0MTAtNmRkMTNmNDcyNjMx&hl=es&authkey=CPnF2uoE

Els Reis em van portar el llibre d'en Xavier Barriga i me'l vaig llegir de principi a fi per aprendre d'aquest gran mestre.... i per fi!!! La seva recepta no falla!!! Magdalenes amb muntanyeta i ben bones.
Pels qui no tingueu el llibre aquí en teniu la recepta... la de les magdalenes "normals":
? 125g d'ous (són uns 2 ous grossos)
? 175g de sucre
? 60ml de llet
? 190g d’oli d'oliva suau
? 200g de farina (al llibre posa 210grs però a mi em sembla un pèl massa)
? 7g de llevat Royal (mig sobre)
? Un polsim de sal
? Pell d'una llimona ratllada.

Si teniu la thermomix ho podeu fer així:

? posar la papallona al vas. Tirar els ous i el sucre. 7 min 37ºC velocitat 3
? sense temps ni temperatura i a velocitat 1 anar tirant la llet amb un fi rajolí
? sense temps ni temperatura i a velocitat 1 anar tirant l'oli amb un fi rajolí
? sense temps ni temperatura i a velocitat 1 tirar la farina tamissada barrejada amb el llevat i la ratlladura de llimona
? quan haguem acabat de tirar la farina posar 2 minuts a velocitat 4 sense temperatura

Posar la massa en un bol i deixar reposar tapada amb un drap com a mínim durant 1 hora. Jo li deixo d'un dia per l'altre.
Quan la treiem de la nevera amb unes varilles fer una bona remenada a la massa.
Preescalfar el forn a 250ºC, omplir els motlles fins a 2/3 parts de la seva capacitat i enfornar a 210ºC durant 14-15 minuts.No us puc dir si s'assequen gaire perquè a casa no els hi donem temps!
Bon profit!

Communia presenta de nou els mòduls de formació [3+1], una manera fàcil i ràpida de introduir-te al món de les noves tecnologies del coneixement a través del software lliure i les eines i potències que aquest ens ofereix. [3+1]: una sessió d'instal·lació d'Ubuntu i tres d'ampliació amb el mòdul corresponent; des de la iniciació a GNU/Linux i la introducció a tot el seus programes (edició fotos, vídeos, àudio), fins l'streaming d'àudio i vídeo, eines web, comunitats virtuals, passant per una introducció al hacking i al trasteig pirata.

[Mòdul I]: Iniciació a GNU/Linux
Aquest curs de quatre sessions està destinat a totes aquelles persones que vulgueu aprendre les nocions bàsiques per desenvolupar-se amb destresa en els sistemes GNU/Linux (a través de la distribució Ubuntu 10.10) La sessió [0] és gratuïta i està orientada a tot aquell que desitgi passar-se a ubuntu (Linux) o actualitzar-lo.

llegeix més

Benvolguts amics.

No podia deixar de treure el cap per aquesta finestra que arriba a casa vostra i desitjar-vos unes bones festes.

Os deixo les dues darreres estrofes d'un poema de Nadal d'en Joan Salvat Papasseit, que m'agrada molt.

Sigueu Feliços.

Els de casa, a la cuina,

prop del braser que crema,

amb el gas tot encès han enllestit el gall.

Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;

i ells recullen les plomes,

i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres

- i tant pobres com som -.

Jesus ja serà nat.

Ens mirarà un moment a l'hora de les postres

i desprès de mirar-nos es posarà a plorar.

Since I came to Bath I have been coughing every day. I do not feel bad, it is just something in my throat that doesn’t want to leave me. I’m getting used to cough every single day, but not my job mates who have to stand my coughing. I may be the most annoying person in the office, poor them. Lucky me one of my mates gave me a packet of LEMSIP, a well-known brand of cold and flu remedies in UK.

As usual I resisted to have it. I like the idea to stand without drugs when is possible, but several weeks coughing should be reasons enough to do it. Anyway, my first reaction was to not accept the drug but my mates pushed me to have it, so sweet. As an argument they told me it tasted like blackcurrant.

- Blackcurrant? What is that?

- Don’t you know what’s blackcurrant? I grow up drinking blackcurrant juice!

I found it in www.wordreference.com but the Spanish translation doesn’t helped me: “grosella negra”. I never ate that sort of fruit before! Actually I only ear that word in foreign movies or series, but never in real live. Anyway I decided to drank it. It was enough torture for my mates. Surprisingly I recognize the flavour, but not because I drank any juice of that fruit before, just because that was the flavour of many syrups I drank when I was boy. I hated that flavour, I never understood why a pharma company could make that horrible drugs. I was sure it could be easier to drink it if they used a different taste! But now I can understand why they used that flavour, even if that in Spain blackcurrant isn’t something really appreciate it is in a lot of other countries like UK.

It is still horrible for my discerning palate, just joking, but at least now it make sense.

Desde que llegué a Bath no he parado de toser. No me encuentro mal, es solo que algo en mi garganta no quiere dejarme. Me estoy acostumbrando a toser cada día, pero mis compañeros de trabajo quienes deben aguantarme. Debo ser la persona más molesta de la oficina, pobres. Afortunado que soy, uno de mis compañeros me dio un sobre de LEMSIP, una conocida marca antigripal en UK.

Como de costumbre me resistí a tomarla. Me gusta la idea de resistir sin medicinas cuando es posible, pero varias semanas tosiendo deben ser razones suficiente para hacerlo. En cualquier caso, mi primera reacción fue de no aceptarlo pero mis compañeros me empujaron a ello, que majos. Como razón me dijeron que sabía a “blackcurrant”.

- “Blackcurrant”? Que es eso?

- No sabes qué es? Yo crecí bebiendo zumo de “blackcurrant”!

Lo encontré en www.wordreference.com pero la traducción española no me ayudó: grosella negra. Yo no he comido nunca grosella negra. En realidad solo he oído esa palabra en películas o series extranjeras. En cualquier caso, decidí beberla. Era suficiente tortura para mis compañeros. Sorprendentemente reconocí el sabor, pero no porque hubiera bebido ningún zumo de esta fruta antes, solo porque ese era el sabor de muchos jarabes que bebí cuando era un niño. Odiaba ese sabor, nunca entendí porque una compañía farmacéutica podía crear medicinas tan horribles. Estaba convencido que sería más fácil si usaban sabores distintos. Por lo menos ahora sé porque usaban ese sabor, aunque en España no era algo muy apreciado lo era en otros países como en UK.

Sigue siendo horrible para mi exigente paladar, es broma, pero al menos ahora tiene sentido.

Fa unes setmanes @francescgo ens explicava als alumnes de Publicitat i RRPP de la UIC Barcelona una manera de vendre un producte o marca mitjançant una web 2.0. La nostra minsa experiència ens dona un al·licient que ell o altres gurús del Social Media actual ja no experimenten tan sovint. És així, perquè ja comencen a ser enciclopèdies 2.0 que s’actualitzen constantment i costa que es sorprenguin amb quelcom de nou. Es tracta del fet de començar a endinsar-se en aquest món i tenir les primeres reaccions al conèixer el més bàsic, el més essencial i el que fa que t’entri el “gusanillo” (no trobo millor complement directe) a ser un Community Manager com déu mana.

Un dels exemples que se’ns va donar va ser: Me Llamo Fred (www.mellamofred.com), un blog on el protagonista és Fred (Edu Soto), un usuari de la nova cámera Sony Bloggie Touch. Es crea una línea conceptual per definir un target amb l’ajuda d’un personatge còmic, amb extravagància i exageració del que és ser un ‘friki’ rematat. Amb això, no vull dir que el consumidor d’aquesta càmera hagi de ser un ‘freak’, però és evident que hi ha una intenció, per cert molt ben aconseguida, de donar un aire jove i diferencial, juntament amb un valor afegit: no es ven una simple càmera, sinó tot un conjunt amb software que dona a conèixer els seus continguts en xarxes socials.

Del mateix estil va la promoció de la nova pel·lícula “No Controles”, on el seu protagonista, Juan Carlitros (www.juancarlitros.com) té un web amb enllaç directe en diferents canals a les xarxes socials Youtube, Facebook, Twitter, etc, o com ell diu: yutube, feisbuc,el pajarico respectivament. Tot gira al voltant de l’humor i l’espectacle, íntegrament relacionat amb la temàtica de la pel·lícula.

Tos dos, molt bons exemples de màrketing viral per vendre productes en web 2.0.

Només cal llegir el darrer article de Vicenç Navarro al seu blog per reafermar-nos en les nostre raons, i les dels sindicats, per oposar-nos a les polítiques econòmiques i socials del Govern Zapatero basades en la retallada de la despesa socials i els drets dels treballadors/es. El problema d’Espanya no és el dèficit públic, sinó la manca d’ingressos per una fiscalitat esviaxada i no progressiva que beneficia a les rendes altes i del capital en detriment de les rendes del treball. Com diu el Joan Herrera en el seu llibre “Economia i Ecologia” amb aquestes polítiques no sortirem de la crisi, sinò que sortirem en crisi.

Inundem de d’articles i cartes els mitjans de comunicació; organitzem xerrades i conferències per denunciar les polítiques neolliberals i fer arribar les nostres propostes; sortim al carrer per adreçar-nos de forma directa a la ciutadania; i utilitzem les xarxes socials a Internet per difondre les idees alternatives i cridar a la mobilització. Està a les nostres mans.

Cita

YouTube - Bebe come sandia desde adentro -una TERNURA-
 

Aquells que durant un temps veu seguir aquest bloc segur que ja us heu adonat que està més mort que viu. Bloc.cat ha deixat de donar suport als usuaris i moltes de les noves eines són molt difícils d'utilitzar aquí. He estat un temps llarg fent proves amb diferents allotjaments i eines d'edició de blocs i finalment, com tants d'altres, m'he passat a wordpress amb allotjament propi. A partir d'ara el bloc el podreu trobar a http://coriach.zobyhost.com. La vida del món fal·laç acaba aquí. No m'atreveixo a dir que definitivament perquè aquesta estètica retro m'agrada força, però no sóc prou avançat amb wordpress per fer res de semblant.

Els qui el tigueu subscrit a través de feedburner espero fer els canvis correctament perquè no noteu cap canvi.

NOTA:

El campo de la Escola de F. Gavà es el Mpal Can Torelló y está situado en Avda Bertran i Guell y NO es el mismo que el del C.F. GAVA que juega en el estadio Mpal situado en la calle  Elisenda de Montcada, 4 Estadi Mpal.

Tot explorant camises (camises masculines de talles grans), pensant-les com a peces-estructura transformables, vaig intentar construir un llibre (libro camisero) a partir de les parts desglossades, descosides. La generació de contingut havia d'estar vinculada a la forma; ambdues recerques, la del contingut i la de la forma havien de correspondre's. La reflexió em va portar a convertir el patró-camisa en un quadern de treball per a ser brodat-escrit o en un mostrari de paraules brodades (treballades de forma expressiva, poètica), individuals, magnificades... Però no em semblava haver arribat allà on volia anar i vaig prendre el punt d'arribada com a punt de partida.

Després vaig pensar en dues peces. En la transformació d'una camisa d'home en una camisa de força; i a la construcció d'un “llibre” a partir de quatre punys. En ambdós casos penso en el poder de la paraula brodada i en el contingut, en la seva càrrega semàntica estretament unida a la peça.

Esmorzar al Casal d'Ullastrell, ( El tradicional Bar Ca La Maria ha tancat ). Tornada per la riera plena d'aigua, (la cadena de la bici ha quedat ben neta ) i , apa!, cap a Viladecavalls, (comença a sobrar roba).

Arribada a Terrassa sense novetat i fins la propera setmana que toca : ESPECIAL A MURA.

• Licencian el nombre Commodore para usarlo en ordenadores-teclado (Engadget en español)
• Commodore vuelve a la palestra con nuevos PCs integrados en el teclado (Menéame: publicadas -tecnología-)

Entrevista a Televisió de Sant Cugat from Agustí Benedito on Vimeo.

La iniciativa proviene de Alfredo y consiste en realizar un torneo mensual con un coste mas alto de lo habitual (10 euros) y repartir el bote en premios y en un bote para un torneo final al que solo podran acceder los 16 mejores de la liga. Para esto se hara un seguimiento de puntos durante los torneos que dure y al final se publicara una lista con los afortunados. No se como ira el sistema de puntuacion pero lo mejor sera ir este domingo 18 de Octubre al torneo para descubrirlo. Habra que estar alli a las 10:30 para empezar sobre las 10:45, sera un suizo aunque desconozco si habra top. Los premios seran material de tienda mas un exclusivo tapete de los Six Samurais para el primero. Esperamos un alto numero de participantes asi que no os lo perdais y venid a dar lo mejor ;).

Saludos a todos.

PD: Mas info en la web de la maquina del temps.

Kaoru Watanabe (Kaoru) es una conocida modelo gyaru, suele aparecer en la revista Egg. Fue modelo de anuncio para JSG, pero actualmente lo es para la marca Galaxxxy. Suele acompañar las actuaciones de Tokyo Decadance.

Nombre: Kaoru Watanabe ?????

Nacio: 28 de abril 1985

Signo: tauro

Grupo sanguineo: B

Reside en: Tokio

Estatura: 154 cm.

Aficiones: fiestas y beber alcohol

Marcas favoritas: galaxxxy, CHANEL, MAC

Color favorito: blanco y negro

Perfume favorito: Dior Miss Dior

Celebridades favoritas: T.I., Chingy, Lil Jon

Su mejor caracteristica y su punto debil: cabello y cejas

Antes de ir a dormir por la noche: iPod, DS, cargador de teléfono

Lugar favorito en Shibuya: la editorial de la Egg

Anime que veia de niña: Sailor Moon

Lo esencial para ser una gal: ambicion

A esta chica no le falta de nada, tiene de todo, sobretodo originalidad, pues sus modelos siempre son excepcionales donde los haya, ademas de la facilidad que tiene para teñirse el pelo cada dos por tres de mil y un colores. Ojala yo tambien pudiese haceo sin que el pelo me quedase hecho un chasco XD

Y nada, hoy queria dedicarle esta mini entradilla a ella, porque es una inspiracion estetica para mi y me arrepiento de no haber podido ir al Tokyo Decadence de Barcelona para haberla conocido TT_TT

Tambien me gustan otras modelos, vease Romihi, Aina, Mipopo...

Pero para mi, ella, es la mejor de todas :D

Bai baaaai

Era un dia d'aquells especials. Un dia d'aquells en què decideixes regalar-te temps i entres a la llibreria per trobar la companyia dels llibres en l'aparent solitud. Era un dia d'aquells en què sembla que el món s'hagi posat d'acord perquè trobis quelcom que no saps que estaves buscant. De manera que no et costa trobar-ho perquè, entres per la porta de la llibreria per la qual normalment només surts. Perquè la llibreria ha canviat una mica la seva organització espacial i ha dedicat una taula gran a la secció de còmics. Perquè la secció de còmics sembla no tenir massa coses interessants excepte una petita perla. I és clar, no et costa veure-la. El títol El arte de volar et crida l'atenció. El dibuix de portada també. I l'enquadernat de tapa dura. Edicions Ponent sembla proposar algun regal inesperat.

Així que obres el volum i el fulleges. Entens que el llibre fa un repàs sobre la història d'Espanya a través d'un relat biogràfic, però et crida l'atenció sobretoto pel suïcidi. Per la organització del relat. La caiguda, planta a planta d'un home que va tardar 90 anys a aprendre a volar. T'estremeixes i et preguntes si tu també tardaràs tant de temps. De vegades tens la sensació que te'n surts però en general saps que et costa fugir de les presons que tu mateixa et construeixes quotidianament.

De seguida entens, doncs, que et trobes davant d'un tresor que acabaràs fent teu tard o d'hora. I el preu, que en una altra ocasió et faria pensar-t'ho bé, en aquest cas no et suposa cap impediment. Així t'endus el tresor i no pots esperar a arribar a casa per començar a degustar-lo. I un cop has començat et vius vivint en un altre món que també és el teu món. I poc a poc vas aprenent a volar amb el protagonista. I acabes el volum un diumenge d'agost al balcó, mirant a Sant Llorenç. I no pots evitar sentir una llàgrima que et llisca galta avall. Perquè de cop i volta et sents més viva. Perquè ara tens un nou company a la prestatgeria. Perquè la vida -i la mort-, de cop i volta, sembla que torna sonar com un repte, com un cant a la coherència, com un intent de llibertat, com un camí que amaga petits grans tresors que cal saber entrellucar enmig de tot el paisatge. 

Així que t'aixeques i entres al pis. I només pots sentir un gran agraïment vers Antonio Altarriba (no saps ben bé si al fill o al pare, segurament a tots dos) per haver-te fet arribar aquesta brillant narració de vida i mort i a Kim per haver sabut posar tan encertadament i expressiva unes imatges que dónen al guió una vida pròpia. Ara ho saps del cert, El arte de volar no és només un còmic.

Macam-macam Malaikat dan Tugasnya

Mengundang Kehadiran Malaikat di Rumah