Blocs Terrassa

Blog del Kaos: IU Andalucia: Para ese viaje no hacían falta alforjas

2012-05-19T16:12:26+02:00

El pasado 15 de mayo la Consejera de Hacienda de la Junta de Andalucía, Carmen Martínez, presentó un plan de Recortes para 2012-14 que es el mayor de la historia de la autonomía andaluza, con una reducción del gasto público de 2.500 millones de euros...

Weblog d'en Xavi Caballé: Sant Bru i Sant Vicent Ferrer

2012-05-19T14:17:33+02:00

Escrit(o)s (im)prescindibles: Cercle viciós

2012-05-19T02:03:45+02:00

Hi ha moments de la nostra vida en els quals quedem com atrapats en un cercle viciós. Sempre afrontem dificultats, perquè una vida activa genera contradiccions, cansament, situacions límit, i viure és tot allò que passa mentre intentem superar aquests esculls. Es un esforç que, normalment, ens fa millors. Ens fem més savis aprenent a superar les dificultats i els entrebancs, però també aprenem a

Bloc del CEIP Agustí Bartra: Reciclem paper!

2012-05-18T15:02:28+02:00

Els nens i nenes de primer, aquesta setmana, hem fet un taller de reciclatge de paper. Primer, la monitora ens ha explicat tot el procés a seguir per reciclar paper. I seguidament amb el paper que teníem a l’aula, a la paperera de reciclatge de paper, seguint tots els passos indicats, cada alumne ha creat [...]

Miguel Ruibal (apuntes): FORMAT DOMÈSTIC, una col·lectiva en la qual participo

2012-05-17T12:15:43+02:00

Elliot.cat: Governar els mercats

2012-05-17T11:40:40+02:00

Dani Rodrik: “Los únicos países que han logrado hacerse ricos con el capitalismo son los que han creado un amplio conjunto de instituciones formales para gobernar los mercados” (La paradoja de la globalización, Antoni Bosch, Barcelona, 2011). La cita prové de l’article de Xavier Vidal-Folch a “Guindos se ata la soga al cuello“, El País [...]

El blog del Pedagog: Modificacions normes de preinscripció i matrícula per al curs 2012-13

2012-05-17T10:28:00+02:00

Referència: DOGC núm. 6130 (17/05/2012)Departament: EnsenyamentRESOLUCIÓ ENS/907/2012, de 8 de maig, per la qual es modifiquen l'annex 1 i l'annex 5 de la Resolució ENS/315/2012, de 23 de febrer, per la qual s'aproven les normes de preinscripció i matrícula de l'alumnat als centres del Servei d'Educació de Catalunya i altres centres educatius, en els diversos ensenyaments sostinguts amb fons públics, per al curs 2012-2013.Enllaç: modificacions.

Això és només una part del contingut. Visiti el meu blog per a llegir la totalitat del text. Esto es sólo una parte del contenido. Visite mi blog para leer la totalidad del texto.

CINÉFILO RENEGADO: A CROSS THE UNIVERSE - JUSTICE

2012-05-17T01:35:59+02:00

Documental dirigido por Romain Gavras sobre la gira norteamericana que realizó el grupo Justice en el año 2008.

Un documental que gustará sobre todo a gente que disfrute de programas como por ejemplo el reality de los Ozzborne ya que básicamente veremos las frikadas del dúo musical y toda la gente rara que los envuelve (por cierto, el de las pistolas, creo que el Tour Manager del grupo, es mí favorito).

El documental no está en español, pero no importa, en ningún momento van a explicarnos el origen de la vida ni nada parecido, así que no hay problema, creo que se puede disfrutar igual así que ala, a disfrutarlo.

Records de Terrassa: Els orígens del carrer del Pare Llaurador

2012-05-16T21:28:11+02:00

A mitjans del S. XIX hi ha constància escrita de que el que avui és el carrer del Pare Llaurador era conegut com el camí de Terrassa a Montserrat. A la banda de la dreta de la cantonada d’aquest carrer amb la Rambla hi havia dues grans eres i al costat de la dreta d’elles [...]

MARCÚS: Una imatge que no diu prou

2012-05-16T20:49:09+02:00

La qualitat del contingut és el més important però, alhora, cal saber vendre’s sinó et vols quedar a mitges. La imatge que podeu veure a sota és una foto d’un anunci del suplement ‘Cultura’ d’El Punt Avui. És un bon suplement (contingut), i està bé que s’informi als lectors que ‘demà podreu trobar el suplement amb el diari’ (publicitat). Però el què ja no està tant bé és posar sempre la mateixa imatge (mala publicitat).

Aula d'acollida IES La Serreta de Rubí: Història de vida de Caique i Nàdia Soares. 4 t ESO i 3r ESO.

2012-05-14T01:07:19+02:00

Història de vida de Caique i Nàdia Soares. 4 t ESO i 3r ESO.

Jo sóc del Brasil, de São Paulo capital. Jo vaig arribar a Catalunya per aprendre l’idioma i estudiar la ESO. M’agrada una mica Barcelona. El meu viatge va ser normal. Jo vaig dormir tot el viatge. No em va agradar acomiadar-me dels meus amics del Brasil, però després que acabi 4t d’ESO jo tornaré al Brasil.

Tinc una núvia que es diu Fernanda Fonseca, té 15 anys i jo l'estimo molt, vull tornar com abans millor per estar amb ella i estudiar ciències aeronàutiques al meu país d’origen. Tinc una germana mes petita que es diu Nadia Soares i un petit germà que es diu Pol Fernández que ara té 5 mesos. El meu pare es diu Oscar Fernández té 38 anys. Ell no és el meu pare de sang, però és més que un pare per a mi . Ell es preocupa molt per mi i que no em falti de res. La meva mare es diu Andrea Silva té 35 anys , és una bona mare , Jo estimo molt els meus pares. Els meus avis i oncles són bones persones, i quan vaig arribar a la Serreta he fet molts amics ràpidament

I jo sóc la Nadia , la germana del Caique i tinc 14 anys .Sóc de Brasil he vingut a Catalunya fa un any. Visc amb la meva mare que es diu Andrea el meu pare Òscar, el meu germà petit Pol i el meu germà gran Caique que abans ha parlat de la seva experiència Jo vaig venir aquí perquè la meva mare es va tornar a casar i pels estudis. Vaig arribar a Rubí el dia 23 desembre 2010.

Les coses que més ens han costat han sigut el clima i el menjar, però els superem construint una família. Vam arribar a la Serreta pel febrer i vam començar a fer classes i com el meu germà he fet molts amics de seguida i em comunico amb ells pel Facebook. Ara estudio 3r d’ESO i estic molt contenta. Espero que em vagi bé el curs. Encara no sé què faré de gran, però el que sí que sé és que tinc moltes ganes que arribin les vacances de l’estiu.

Quasi un bloc: Dit i no fet

2012-05-08T22:50:14+02:00

La situació econòmica i social no és gens bona arreu del continent: cada vegada menys estat del benestar (el bàsic, no el dels polisportius o l’AVE), més retallades de drets, més puixança d’extremismes (Grècia) i menys sensació de que algú sàpiga com governar la nau, que sembla anar al paire i començar no ja a [...]

Cesc Poch i Ros: Mohamed Jelloul, llibertat i dignitat!

2012-04-29T17:20:56+02:00

Aquesta setmana he estat a Al Hoceima, ciutat del Rif, al nord del Marroc. Hi he anat, amb la Gemma Botines, coordinadora nacional de l'AVALOT-Joves de la UGT de Catalunya, convidats per l'Espai Syndical Democratic (ESD), sindicat rifeny, per assistir al judici del company Mohamed Jelloul, mestre de primària, Secretari de l'ESD, actiu sindicalista, militant amazigh i de la dignitat del Rif, dels Drets Humans i que el darrer any havia destacat per ser un important dirigent del Moviment del 20 de Febrer, reivindicador de la democràcia al Marroc.

Amb en Mohamed, ja fa anys que ens coneixem. Hem intercanviat visites, a Catalunya i Al Hoceima. Els últims anys, cada setmana he tingut un correu seu. Conec la seva dona, la Souad, i els seus 3 fills. I amb ell i altres companys del sindicat, el Said, el Yousfi, el Yamin, el Nourdine, l'Hamidou,el Suliman, en Hassan... som bons companys i amics. A més en aquesta visita també hem fet molt bona relació amb en Fikri, el Chino Mohamed, en Jalid i de manera molt especial amb la Dounia i la Latifa... i altres joves militants. Especialment interessant va ser la trobada amb en Taki de l'Associació de Diplomats en Atur: "La reivindicació d'un treball digne no es pot separar de la manera en que el Marroc ha tractat i tracta al Rif", ens va dir!

A més d'assistir i donar suport a el judici del Mohamed Jelloul, la intenció del viatge era concretar una Estada Solidària de joves de l'AVALOT amb l'ESD, el Fòrum dels Drets Humans del Nord del Marroc i l'Associació Rif pel Desenvolupament Turisme Rural, que tot sigui dit fa molt, però que molt bona pinta. (L'allotjament i les tasques solidàries seran en el Parc Nacional d'Al Hoceima, espai natural amb mar i muntanya, cooperatives de dones, ajudant en accions mediamebientals a l'espectacular casa rural "Colina del Viento" i els darrers dies en allotjaments particulars a Al Hoceima).

Tot i així, el motiu principal de la mostra estada a Al Hoceima, era assistir i donar suport en el Judici a Mohamed Jelloul i 5 companys més, tots ells líders i caps visibles el darrer any del Moviment del 20 de Febrer. Vam assistir al judici, -sala de vistes amb més de 200 persones de públic companys i familiars dels acusats, advocats, jutges i fiscals declamant en àrab durant 6 hores!, a la concentració paral•lela que durant tot el dia es va fer davant el Palau de Justícia. Dic Justícia per dir-ne d'alguna manera: En Mohamed Jelloul va ser condemnat a 6 anys de presó i els seus companys a 5 i a 4 anys. Evidentment el cop va ser molt fort per tothom, per la família, la seva mare, els seus fills i per tots els companys del sindicats i el moviment. Una gran abraçada solidària a tots i a totes!! La condemna a la família, a la Souad i als nens és tant o més forta!! L'endemà del judici la Souad ens va convidar a sopar a casa seva, amb la Latifa, un gran honor!!, i els hi deia als nens: "Demà quan anem a veure al pare a la presó, sobretot no ploreu!".

No era la sentència esperada; els advocats diuen que ni sumant les acusacions, injúries a les autoritats, incitació al desordre social i coses semblants, fets no demostrats, acumulen tants anys. És una sentència política, que segons alguns analistes també responia al fet que en les darreres manifestacions hi haguessin aparegut banderes de l'antiga "República del Rif" (indepenent del 1921-26) dirigida per AbdelKrim, originari i amb capital a Ajdir al costat d'Alhoceima i que en Med Jelloul n'ha estat un dels principals difusors (Com podeu veure en la capçalera del seu Facbook!).

Podria allargar-me més, sobre l'experiència de l'ESD, sobre el Rif, sobre el moviment democratitzador amazigh i rifeny. Sols una de les frases de Jellouol al judici: "Soc sindicalista, militant dels drets humans i home de conviccions polítiques i em jutgeu per això ". Cal passar a la feina: No cal dir que col•laborarem en el Comitè Internacional per l'Alliberament de Jellouol! Dignitat, democràcia i llibertat!! Visca el Rif!

(a la foto de capçalera surto amb la dona, la mare i la filla de Mohamed Jelloul)

Isaac Albert i Agut: La clau i el duro

2012-04-20T12:27:56+02:00

Després de la reunió del president d’ERC amb el president del Govern Artur Mas al Palau de la Generalitat, sembla que tots dos han arribat a la conclusió, entenc que ja sabuda per tots dos, que el govern espanyol no ha fet, no fa i no farà cap altre cosa que incomplir sistemàticament tots els compromisos en matèria de finançament.
Des d’ERC, que no som ni més llestos ni més espavilats que ningú, però és de justícia recordar que tot el que hem anat dient s’ha anat complint, estem convençuts que per avançar i resoldre els problemes que tenim com a país necessitem les millors eines possibles, que son les eines pròpies d’un estat. Es a dir, la independència, conceptualment parlant, no és la solució a tots els nostres problemes, però si que és el pas necessari per poder prendre les decisions indispensables per trobar les solucions.

És evident, com que sabem sumar i restar, que ERC no té la força per fer els passos necessaris per avançar cap a la proclamació d’un estat propi, però si que estem en condicions d’acompanyar el Govern de Catalunya en fer passos decidits cap a la independència, si més no fiscal, cap al control de la clau de la Caixa que és el màxim que està disposat a arribar, i ja ho veurem, el Govern de CiU.

Un país que pateix un dèficit fiscal de més de 16.000 MM any, no pot permetre que ningú l’hi digui que viu, ho ha viscut, per sobre de les seves possibilitats. I si que ha de saber que la solució dels problemes del país passa perquè Catalunya disposi de la clau de la caixa dels seus recursos fiscals, sinó, no podrà resoldre els problemes que té plantejats en l’àmbit de l’atur, de les infraestructures, en ensenyament, en sanitat... Per tant l’element central de qualsevol pas endavant és que Catalunya disposi de la clau de la caixa.
I aquest és el tema, ens cal un canvi de model per afrontar els reptes del país. No parlem de més o menys euros, parlem de model. O hi ha un canvi de model o ERC no hi serà, no participarem en cap regateig de quantitats amb l’Estat espanyol, seria inútil perquè qualsevol pacte implica que les dues parts estiguin disposades a complir-lo i si en alguna cosa és constant l’estat espanyol és en l’incompliment dels pactes amb Catalunya. És irracional que confiem en algú en què no hi confia ni la UE, ni els mercats.

Recordem que en aquests moments ja hi ha una majoria parlamentària establerta en les conclusions de la comissió del concert econòmic del Parlament , de 82 diputats, i són unes conclusions que deixen ben clar que la clau de la caixa dels tributs ha d’estar en mans catalanes. El Govern de Catalunya compta amb un majoria al Parlament per prendre les decisions que cal prendre, doncs que ho faci.
Nosaltres ERC, hi serem. Sempre hi som. La nostre proximitat no és cap a CiU, és cap el Govern i cap el país, i aquesta proximitat, no depèn de les paraules sinó dels fets i les decisions que prengui el govern.

LaTENTEteca: La útlima noche del Titanic

2012-04-14T19:14:38+02:00

Hoy se celebran 100 años del hundimiento de uno de los barcos más míticos de la historia, el Titanic. Pero no os vamos a repetir los datos y anécdotas que se han explicado hasta la saciedad o se han podido ver en las películas. Gracias al macaco Muti queremos compartir con vosotros unos datos sobre este modelo que está en las estanterías de las casa de muchos aficionados a TENTE.

El Titanic nació en 1998 y fue la primera novedad de TENTE en añadirse al catálogo de Tente-Borras. Mientras se preparaba el catálogo de novedades, Muti tuvo la iniciativa de construir el mítico trasatlántico. El modelo gustó y justificó la inversión para la creación del primer molde de nuevas piezas de TENTE-Borrás: el bloque chimenea del Titanic. No había forma de reproducir un elemento tan característico de este barco con las piezas ya existentes.
Otras piezas quedaron en el cajón esperando su oportunidad como el bloque de proa recto, el montaje final se hizo a base de un puñado de placas de proa que ocasionaron algun problema de encaje debido a la suma de tolerancias de las piezas proa.
La vida del Titanic de TENTE ha sido más larga que la del barco real, pese a incluir la caja su propio iceberg en miniatura, un detalle que acaba de redondear el modelo. A pesar de que hace muchos años que no se produce el modelo todavía sigue en el catálogo de Educa- Borras bajo la referencia 70113. ¡ El Titanic de TENTE si que es insumergible !

Jordi Ballart blog: La carta de navegació del NOU PSC de Terrassa

2012-04-14T10:14:59+02:00

L'assemblea del PSC d'ahir em va donar la confiança com a primer secretari de l'agrupació. És veritat que vivim temps difícils. És veritat que estem dèbils. Però no som dèbils. Ens hem d'aixecar i hem de tornar a ser el que érem, un partit viu i fort.

Per fer-ho, us resumeixo molt breument les 10 idees força que ahir vaig explicar a l'assemblea i que ens han d'orientar en aquest procés, les idees que han de configurar el nostre guió de futur, la nostra carta de navegació:

1) Treballarem per repensar i redefinir qui som i quin paper volem jugar en la societat i en la política de la ciutat i del país. Recuperarem els valors de l'esquerra, sí, però pensant en la societat d'ara mateix, en els nous fenòmens que van prenent forma: volem ser més que mai el partit del futur per a la majoria.

2) Rellançarem el partit a la ciutat. Som un partit viu, que no nega els seus problemes però que no es resigna i que vol continuar sent la formació política central i majoritària a la ciutat. Treballarem, escoltarem, dialogarem, per generar debat ciutadà i eixamplar la majoria progressista a Terrassa.

3) L'ànima del PSC és la seva gent, els militants. Hem de recuperar el paper protagonista i actiu dels militants en el dia a dia del partit. Aquí no sobra ningú, tots fem falta, tots podem aportar alguna cosa.

4) El partit ha de fer més de partit i ha de tenir el seu espai diferenciat del grup municipal i del govern municipal. El PSC de Terrassa ha de tenir més veu pròpia en la vida política terrassenca i transmetre idees, projectes i iniciatives al grup municipal.

5) El nostre partit ha de generar un projecte de futur per a la ciutat del 2015 i fer-ho des de l'esquerra i des del terrassenquisme. Hem d'impulsar i liderar un programa marc progressista, d'esquerres, terrassenquista, que convidi a l'esperança, que doni futur a les persones, que impulsi tot el que és i pot ser aquesta ciutat i que no es resigni en absolut a la crisi ni a les solucions conservadores que ens volen imposar.

6) Hem de ser el partit de la igualtat entre homes i dones. Al PSC i a la política en general hi ha poques dones, menys dones que homes proporcionalment. Hem de canviar això en els propers quatre anys, ha de ser una de les nostres prioritats.

7) Hem de revifar també la vida de partit. Això ha de ser una mica la casa de tots i totes. Hem de generar activitats, motius per trobar-nos, per passar estones plegats, per conèixe'ns millor, per compartir esperances i idees i problemes i el que calgui.

8) Hem de canviar l'estructura del partit. D'aquí els canvis organitzatius que vam aprovar a l'assemblea i que van en la línia de generar noves formes de treballar per fer front als nous reptes, de potenciar el diàleg, la generació d'idees, la proximitat a les persones, a les entitats, als col.lectius de tota mena que formen la xarxa cívica de la nostra ciutat.

9) Per estar amb el PSC no cal ser del PSC. Hem d'obrir-nos més a la ciutat. Per a això, seguint l'esperit de la plataforma PERENAVARRO2011, crearem el Fòrum Progressista Ciutadà per apropar gent de la societat civil terrassenca al partit.

10) Finalment, vull destacar alguns compromisos més personals que m'inspiren des d'ara mateix com a primer secretari del PSC de Terrassa. Em comprometo a estar aprop dels militants i simpatitzants, a escoltar i dialogar sempre, a treballar amb la màxima transparència, a estar obert a tothom, a actuar amb honestedat i senzillesa. I a treballar amb optimisme i empenta al servei d'aquest partit, d'aquesta ciutat i de les idees i valors que representem.

Can Xaviet: Tocant el cel amb la mà

2012-04-04T13:37:26+02:00

En breu els Strombers treuen un nou CD i mireu l'avançament que han tret! Disfruteu-lo!

Allò que mai diré: However far away...

2012-04-02T16:22:17+02:00

Un altre d'aquells videos que em posaria 150000 vegades seguides.
I no me'n cansaria mai.
Tinc especial debilitat per les versions. I per aquesta dona.

Els papers d'en Tristany: L'autonomisme és això :

2012-03-25T20:48:43+02:00

Keith’s Bicycle Track. 1901

Voltes i més voltes per anar enlloc. Estèril auto-persecució on l'unic horitzó és l'esquena del company. Ítaques que són, només, cercle d'estaques. Pedalejar per què?...i "els dies passen a poc a poc i els anys passen depressa", que va deixar escrit el poeta i novel.lista italià Cesare Pavese. Independència, potser?

Juguem a cuinetes: BUNYOLS DE QUARESMA

2012-02-28T22:13:05+01:00

Tots els dies haurien de ser divendres de Quaresma... només per poder menjar els bunyolets!!!!

He decidit doncs que me'ls faré jo a casa i així no hauré d'esperar a dimecres o divendres, tot i que ara ja podem trobar forns i pastisseries que en fan cada dia.

Aquest diumenge vaig tastar a casa la Dolors aquests bunyols i no me n'he pogut estar de provar de fer-los a casa.

Seguiu la recepta que posa al seu blog, és la que jo he fe

t servir, i queden molt i molt bons.

Només dues anècdotes: la primera, que no he recordat de posar la cullerada d'anís!. A la propera, amb el pas de d'afegir la farina també hi afegiré al cullerada d'anís.

La segona anècdota: jo no havia fregit mai bunyols i havia sentit que giraven sols..... no ho havia vist mai i m'ha semblat espectacular, volten i volten!!!! Ostres, com una badoca m'he quedat estona i estona mirant com fregien i ballaven en l'oli calent aquestes boletes!

A casa han passat la prova del jurat, tant en Carles com en Martí i l'Aina se n'han llepat els dits.

Bon profit!

COLORS (R. Aroztegui): Papellona

2012-02-27T12:56:18+01:00

ègara fotolog: TERRASSA _ NEVADA 1993

2012-02-07T06:11:24+01:00

Imatge del 1993 amb unes vies nevadas que ja no existeixen.

El blog de la Núria Masdéu: L'OPI de Facebook i el seu tràfic mòbil sense rendiment econòmic

2012-02-02T22:20:56+01:00

Llegeixo un article interessant a GigaOM, signat per Kevin Fitchard, sobre un aspecte de Facebook ara que ha presentat l'Oferta Pública Inicial (OPI) per valor de 5 mil milions de dòlars.

En la documentació presentada, Facebook fa esment de la paraula mòbil més de cent vegades. El més curiós és que no sempre ho fa de manera positiva.

Dels seus 845 milions d'usuaris actius mensuals, el desembre passat 425 milions hi van accedir des de dispositius mòbils intel·ligents o des de la versió web optimitzada per a mòbils. El 2011, el 85% dels ingressos de 3,7 mil milions de dòlars van provenir de la publicitat. Ni un cèntim, però, de les plataformes de mòbil, ja que Facebook no hi mostra anuncis.

Amb tot, Facebook no fa res per desencoratjar el transvasament de tràfic al mòbil. Segons la documentació que ha presentat, els usuaris que es connecten a Facebook a través del mòbil ho fan com a suplement a les seves connexions a través del PC, no com a substitució.

Ara bé, una de les dades destacades de la documentació és l'estimació de penetració de la xarxa a l'Índia, d'entre el 20% i el 30%. Hi ha entre 700 i 800 milions d'usuaris potencials de Facebook a l'Índia. La majoria dels quals hi accediran des de plataformes mòbils.

Això, sumat al fet que les generacions més joves es connecten cada vegada més a través dels dispositius mòbils i que les vendes d'ordinadors van disminuint, substituïts per les tablets (una plataforma on Facebook tampoc no ensenya anuncis).

Segons Fitchard, tot i les expectatives de creixement de la publicitat mòbil els propers anys, Facebook podria no voler mostrar anuncis en aquests dispositius i solucionar, així, el problema. O almenys no ho vol encara.

Sembla que Facebook podria assajar altres possibilitats:

A la documentació de l'OPI, l'empresa esmenta la possibilitat d'inserir "notícies esponsoritzades" en els feeds de notícies dels usuaris. Per a Fitchard, Facebook podria estar investigant altres maneres de monetitzar el tràfic mòbil. La co-dependència entre fabricants de mòbils i Facebook podria obrir altres oportunitats.

Per exemple, Orange treballa per vendre telèfons optimitzats per a Facebook en tots els mercats. O bé també, en alguns països, explicat Fitchard, Orange ven plans que inclouen l'accés il·limitat a Facebook, amb la resta del tràfic de dades a mesurar. En paraules de Fitchard, "no han revelat detalls financers de l'acord però no em sorprendria que part dels ingressos anessin a Menlo Park".

Say What You Want: La democratització del prêt a porter, el final de la dona?

2012-01-31T12:30:42+01:00

Fa uns dies va sortir a les noticies Pierre Cardin, impulsor del Prêt a porter i creador d’un munt de col·leccions d’alta costura. En una entrevista que li van fer a La nit al dia, a 8TV la presentadora li preguntava pel seu model i ell li deia que no tenia estil, que era una [...]

HAPPINESS IS AN ELECTION: EVOLUCIÓ

2012-01-26T19:52:13+01:00

. Avui fa 5 anys ens vam veure per primera vegada. Tu portaves un preciós vestidet que encara guardes i jo una sabata de cada color i anava afaitat. Han passat 5 anys i, com tot en aquesta vida, hem evolucionat: Ens estimem més i millor. Tenim un món, nostre, ple de bromes, anècdotes, sons, viatges, amics, costums... per tenir tenim fins i tot un Rei Mag propi. Què toca ara, què volem que toqui, millor dit? Crear una llar. No fer una casa, sinó construir una llar. El nostre lloc. I ho estem fent. Ho estem aconseguint. Adoro i em fa tremendament feliç créixer, evolucionar, convergir com a persona amb tu. Junts. Perquè crec que ets extraordinària i em fascines. Perquè amb tu em sento tremendament complet. Ara bé... i ha coses que no canvien mai... ... segueixo amb la necessitat de despertar-me per les nits i fer-te algun que altre petó. T’estimo. [smile*]

Xavier Cardona Blog: Bon Nadal!

2011-12-27T13:45:16+01:00

Aquests dies de Festa, fem de la Unitat , el treball en equip i l’ esforç el nostre més gran dels valors! BONES FESTES A TOTHOM!

Josep Ramon Gregori i Muñoz: ???? ??? ?????

2011-12-26T03:33:57+01:00

?? ???? ??????? ??? ??????? ??????? ???????? ??? ??????? ?????? ??? ?????? ???????? ?????? ?? ?????? ???????? ? ?????? ??????? ? ???? ????? ???? ?????? ? ?????? ???? ??? ???????? ???? ? ?? ??? ? ???? ?????? ????? ? ???? ??????? ???? ?????? ?? ????? ?????? ?????? ?????? ???? ???? ???? ?????? ?? ???. ? ??? ?? ??? ????? ??? ???? ???????? ??????? ?????? ?? ?????? ??????? ????? ????? ??? ????? ????? . ? ????? ???? ??? ???? ??? ??????? ??????? ???????? ?????? ???????? ???????? ? ???? ??? ?????? ??? ????? ??? ????????? ? ????? ????? ?????? ????? ??? ??? ?????? ????? ????? ??????? ???? ??????? ?????

Blog de SAP: Cierre del ejercicio

2011-12-12T08:00:07+01:00

Con el fin del año a la vuelta de la esquina nos tenemos que preparar para el cierre del ejercicio en SAP. En este post trato de explicar algunas de las operaciones de cierre con las que yo me he encontrado:

Rangos numéricos: el cambio de ejercicio supone también que debemos cambiar la numeración de los documentos contables según nos indica la legislación actual. Pero si además tenemos definido un cambio en la numeración annual también en otros documentos no financieros también deberemos tenerlo en cuenta (transacción SNUM). Tenéis más información en un post anterior de este blog.

IMG: Gestión financiera (nuevo) / Parámetros básicos de gestión financiera (nuevo) / Documento / Rangos de números de documento / Documentos en vista de registro / FBN1-Definir rangos de números de documento

Calendarios de trabajo: debemos el calendario de fiestas de acuerdo al nuevo calendario laboral publicado, además de las posibles fiestas locales. Podéis consultar un enlace anterior del blog para más detalles.

IMG: SAP NetWeaver / SCAL - Actualizar calendario

Cierre y apertura del periodo contable: es una operación que ya se efectúa mes a mes, pero que se vuelve más importante si cabe a final de año. Supone el cierre contable del año y la imposibilidad de nuevas imputaciones en el área contable del año que ha acabado.

Finanzas / Gestión financiera / Libro mayor / Entorno / Opciones actuales / S_ALR_87003642 - Abrir y cerrar periodos contables (también OB52)

Deplazamiento de periodos: y juntamente a la anterior, también es muy importante el desplazamiento de periodos logísticos. Cierra el año anterior y abre el nuevo para movimientos de materiales. Una explicación más detallada sobre desplazamiento de periodos y de periodos contables la tenéis aquí.

Logística / Gestión de materiales / Maestro de materiales / Otros / MMPV - Desplazar periodo

Cierre y apertura de activos fijos: ante todo hay que realizar todas las amortizaciones del ejercicio previamente al cierre (AFAB). Una vez hecho esto se recalculan las depreciaciones del año (AFAR) y se efectúa la contabilización periódica (ASKB). El cierre se realiza a través de la transacción AJAB y la apertura del nuevo ejercicio a través de la transacción AJRW.

Finanzas / Gestión financiera / Activos fijos / Operaciones periódicas / Ejecución amortización / AFAB - Ejecutar

Finanzas / Gestión financiera / Activos fijos / Entorno / AFAR ? Recalcular valores

Finanzas / Gestión financiera / Activos fijos / Operaciones periódicas / ASKB - Contabilización en cuenta de balance

Finanzas / Gestión financiera / Activos fijos / Operaciones periódicas / Cierre de ejercicio / AJAB ? Ejecutar

Finanzas / Gestión financiera / Activos fijos / Operaciones periódicas / AJRW ? Cambio de ejercicio

Versión de ejercicio CO: a través de la transacción OKEV definimos los periodos de la sociedad CO que se encuentran abiertos para la contabilidad CO.

IMG: Controlling / Controlling general / Organización / Actualizar versiones

Arrastre de saldos: los saldos de deudores y acreedores que quedan pendientes a final de año los vamos a traspasar al nuevo año en un apunte contable. Para ello utilizamos la transacción F.07

Finanzas / Gestión financiera / Deudores / Operaciones periódicas / Cierres / Arrastrar / F.07 ? Arrastre de saldos

Esto es sólo una pequeña parte de lo que puede ser el cierre de año. ¿Y vosotros qué otras operaciones lleváis a cabo a final de año?

Imagen inicial | The Ewan

El Bloc de trenscat.cat: Fruiter de Comsa al nus de Castellbisbal

2011-12-12T07:48:07+01:00

El fruiter de Comsa entrant al nus de Castellbisbal, en una ja molt coneguda corba a la que feia molt temps que tenia ganes d'anar. Avui per fi m'he decidit i aquest n'és el resultat. La 335 està retocada digitalment per eliminar pintures no desitjades. Tot i que m'ha agradat molt veure la 335 al capdavant d'aquest bonic tren tenia l'esperança de caçar una 253, una locomotora que se'm resisteix!! Salutacions a l'Aleix, al Javier i al Pere per les oportunes informacions d'horaris d'aquest tren.

El bloc de Pere Torres: Coneixement cronogramat

2011-11-24T11:31:08+01:00

Pretendre que els projectes que han de generar coneixement s'han d'ajustar a calendaris estrictes –els famosos cronogrames– és una forma d'abjurar, ja d'entrada, del coneixement.

Bloc del Xavi: Wolframalpha, el cercador que respon a les teves preguntes

2011-11-21T17:16:05+01:00

Wolfram és un cercador creat per sjdhflkasdjhflakds. Permet la recerca de continguts mitjançant preguntes directes. El cercador proporciona respostes basades en la pregunta. Aquesta tecnología és interessant perquè permet apropar la pàgina a la forma de pensar de l'usuari. La recerca semàntica representa el futur dels cercadors.

Terrassa-O-Culta: Morera

2011-11-06T17:53:38+01:00

L'amic Ignasi Utset m'envia un article que va aparèixer al diari britànic The Telegraph el passat desembre, "My friendship with Jacint Morera, one of Catalonia’s most underrated artists", en ocasió de l'exposició antològica que va dedicar a l'artista terrassenc el centre Cultural Unnim. El signa Roger Noël Smith, britànic, actualment professor d'anglès en una universitat finesa i amic personal d'en Jacint Morera. Un article excel·lent, que explica molt bé com era l'artista i com era Amics de les Arts quan ell vivia i hi exposava. No deixeu de llegir-lo.
...

Mi nueva vida: BOTIFARRA AMB GAMBES

2011-10-23T20:21:39+02:00

Aquesta recepta dies enrere la van donar per Televisió en el programa Cuines de TV3, de l'associació de cuineres del Bages, he provat a fer-la i m'ha sortit molt bona, aquí os la poso per si la voleu fer, jo la vaig fer per tres persones.

Ingredients :                                 Per la picada
3 - Botifarres                                                               10 - Ametlles torrades
9 - Gambes                                                                     2 - Alls
1 - Pastanaga                                                               Julivert
1 - Pebrot verd                                                            1/4 - Chocolata negra
1 - Ceba
300 ml. de brou de peix
150 ml. de vi blanc
Sal i pebre
Oli

Preparació :

Sofreixi les gambes i la botifarra amb el mateix oli, fer un sofregit amb la pastanaga el pebrot i la ceba, sal pebra a gust perquè les verdures quedin més toves, quan estigui tot ben tou afeixi el vi blanc i és deixa coure tot una mica perquè agafi el gust del vi, desprès és tritura tot i és passa per un colador de bola, posem les gambes i les botifarres i deixem que faci chup, chup una mica.
A part és fa una picada amb l'ametlla, l'all, el julivert i la chocolata ratllada, quan està tot cuit s'afeixés la picada i el fumet, barrejar tot i servir.
Espero que la proveu a fer i felicito a les cuineres del Bages, especialment a la cuinera Rosa M. de Aro.

Miguel Ruibal / fotos: en el Duomo di Milano (II)

2011-10-23T13:58:37+02:00

En este San Bartolomé, de Marco d'Agrate,
se ve al apóstol desollado. Según parece, lo que lo que cuelga
del hombro es su propia piel.

Es curioso el contraste entre circunstancia tan adversa
y la serenidad, es verdad que severa, que manifiesta la escultura.

Parufito: Còmics: Recomanacions del 21/10/2001

2011-10-21T12:55:02+02:00

Començo una secció que no se pas quant durarà xD On sempre que pugui recomanaré novetats amb les que pugueu gaudir :P Així doncs, aquesta Setmana Toca: Colección Extra Superhéroes. Alias 1: ¿Quién es Jessica Jones? Coleccionable Marvel Héroes 30: Punisher, … Continua llegint →

Bloc d'Apple en català: Ja és possible reservar l?iPhone 4S lliure

2011-10-21T12:04:56+02:00

Apple ha posat aquest matí a disposició dels seus clients l’iPhone 4S lliure de contracte a la seva pàgina web. Està disponible en blanc i en negre, en 16, 32 i 64 GB, per 599, 699 i 799 euros respectivament. Algun seguidor del BAC ja n’ha comprat un… Així que si el voleu lliure ja [...]

Rotary Club Terrassa: Un plenari molt rotari

2011-10-21T10:57:29+02:00

En el plenari del dia 25 d’octubre el Rotary Club de Terrassa ajuntarà tres actes molt significatius del que suposa ser rotaris: 1 ? Ens visitaran els representants de l’associació el Globus per recollir el taló del premi Joves per Terrassa i explicar-nos com van anar les colònies per discapacitats que van poder organitzar, gràcies [...]

El bloc de Xúquer: Porque pensamos en ti, nos adaptamos a ti

2011-10-20T11:48:01+02:00

Marvel, dc y otras hierbas: The Walking Dead 2x02 - "Bloodletting" Promo (HD)

2011-10-18T21:58:33+02:00

Escudella urbana: UNA APUESTA FIRME POR LA CALIDAD...¡VENGA YA!

2011-10-18T20:57:16+02:00

Y es que cuando llenas el circo de payasos, o te gustan los payasos o cambias de circo. Eso es lo que le pasa a Telecinco (o Telecirco, como he oído por ahí), canal que por cierto estoy a un click de eliminar/reposicionar en mi receptor de TDT por cansina, soez, indefendible, cínica, mezquina y cuyo contenedor sigue gobernado por alquien que sólo sabe mirar la cuenta de resultados de la cadena.

Señores programadores, hagan una prueba. Pongan un día un culo (sí han oido bien, un culo) a las 22.30h en cualquier canal, sepan promocionarlo, adórnenlo con lemas: “una firme apuesta por la calidad” y tendrán ese día, a pesar de no cumplir con ello, el share esperado. Pero sigan ofreciendo ese mismo culo, una y otra vez, sin tón ni són, cambienlo a sus anchas de hora, y lo máximo que conseguirán es una colección de adeptos a tan honesta forma, cuya única distracción será saber que va a ser de ese culo. ¡Ojo!, no frivolicen, que los habrá.

Pero si sabiendo de antemano que el interés de tu cadena es únicamente la cuenta de resultados y prescindes de programas de calidad, porque tu “rollo es otro”, no defiendas a capa y espada ese mismo lema, “Telecinco, una apuesta firme por la calidad”, que sabes que no te pertenece, porque entonces APUESTAS como series de ficción, FIRMES por el hecho de promocionarlas a bombo y platillo y POR LA CALIDAD, dado que puede darse el caso (en algunas sí, otras tal vez no) que sus intérpretes, guionistas, etc.. vengan abanderados por una incuestionable trayectoria, todo eso queda en NADA.

Y sino pregunten qué fue de Cheers, Tierra de Lobos (en claro descenso), Parejología 3x2, o Homicidios, serie a la cual un servidor pretendía, a pesar de no ser una exquisitez, abordar sus tramas cada martes a las 22.30h. Pues lo dicho, no fue ni APUESTA porque sólo contaban los resultados y a pesar de un 15.9% inicial, le pareció poco a un iluminado, ni FIRME, porque han retrasado su hora de inicio (gracias, Acorralados) dos veces en menos de 4 semanas de emisión, y la CALIDAD de la misma suele dar vueltas de tuerca justo en el momento en que la cosa no toma el rumbo que ese mismo iluminado creyó que debería tomar.

En fin, una tomadura de pelo en toda regla. Y es que hasta el mismo intérprete de la serie, Eduardo Noriega, criticaba en su Twitter la táctica de la cadena, a la que calificaba de poco respetuosa con los espectadores. Estoy contigo, Eduardo. ¿Pero qué han conseguido? Pues relegarla al late night, perder a un seguidor, y cosechar un triste 10.1%. ¡¡Bravo Telecinco!! Qué buenos que sois y que cara que se os debe quedar cuando veis a la mañana siguiente vuestra puñetera cuenta de resultados.

¿Responsabilidades? Supongo que las habrá (o no). O tal vez el mismo que hizo una "apuesta firme por la calidad" ahora opina que no, que es mejor volver a lo que la gente engulle sin masticar: famosetes de tres al cuarto, señoritos/as de agencias de modelos que fingen enamorarse, ladrones de furgones con bandera de vividores, exalcades que hincaron el diente a las cuentas de la ciudadanía y que se la trae al fresco, ex de torero que diez años después sigue siendo ex de torero (un poco más poligonera, eso si), ex “me metí de todo pero ya estoy bien”, ex alcohólicos, actrices porno, ex señoritas de compañía o sus madames, o sea la crème de la crème. Y, ¡hala!, a animar el circo con sandeces, titulares de poca monta, exclusivas manidas que idioticen al pueblo y a seguir cada uno con lo suyo, que me parece fantástico, porqué no. Yo me lo guiso y ellos se lo comen. Pero señores, el cerdo al matadero, que no me vengan de finos con lemas de alta costura que ni ellos mismos son capaces de entender y de cumplir.

Peix & Blog: Comunicación en femenino ... o maquillada?

2011-10-18T15:43:41+02:00

Luiggi1801: COLL ESTENALLES - PFM

2011-10-16T18:20:25+02:00

Setmana suau d'entrenaments,

Dilluns: steps 10x100 i 20x50

Dimarts: steps 10x100 i 20x50

Dimecres: steps 10x100 i 20x50

Dijous: steps 10x100 i 20x50

Divendres: swim 1km + 80 abdominals

Dissabte: descans

Diumenge: 14km mountain

Feia mesos que restava pendent l'entrega de medalla al seu lloc de desti. No arribava la ocasio i al final ha pogut ser. Sortida Terrassa 6am direccio coll estenalles deixem cotxe i amb equipatge SALOMON+RAIDLIGHT i frontal, direccio PFM, fosc pero amb bona temperatura, ha estat un bon entrenament per setmana vinent MItja marato del Mediterrani on ens tornarem a trobar en pocs dies al amic Toni per afrontar la seva segona mitja de l'any i en els darrers anys. Sensacions de les Salomon mes lleugeres que el model anterior. En definitiva, bon ritme i paissatge local molt bonic.

A nivell personal afrontaré per concloure temporada i per segona vegada en la meva curta trajectoria com atleta una segona marato en la mateixa temporada. La veritat es que no sé com anirà però en les darreres setmanes he pogut practicar entrenaments de llarga distancia que m'han animat a poder provar novament aquest repte. Records com els del 2007 amb la marato de nova york. Bueno ja us explicare. Anire sol a veure quin ritme puc aguantar, pero la veritat es que nomes acabar em permetra haver culminat un 2011 ben distret amb diferents proves tant de run com de triatlo amb bones sensacions. Gracies novament a l'ajut de la meva dona i els dos petitons.

Finalment tambe haig de dir que ja esta feta la inscripcio de JEAN BOUIN on aniré de espectador per animar a la TXELL que s`inicia OFICIALMENT en la distancia de 10km. Serà una prova ben peculiar on hi haura gran representacio FAMILIA AGUILAR (tietas i tiets i la meva dona)Esperem que aixo per els petitons serveixi de ganxo per quan siguin grans la pràctica de l'esport.

Bueno, eso es todo por esta semana.

Lletraferit: What I talk about when I talk about running

2011-10-12T20:41:31+02:00

Haruki Murakami

"The thing is, I'm not much for team sports. That's just the way I am. Whenever I play soccer or baselall -actually, since becoming an adult this is hardly ever- I never feel comfortable. Maybe it's because I don't have any brothers, but I could never get into the kind of games you play with others. I'm also not very good at one-on-one sports like tennis. I enjoy squash, but generally when it comes to a game against someone, the competitive aspect makes me uncomfortable. And when it comes to martial arts, too, you can count me out.
Don't misunderstand me -I'm not totally uncompetitive. It's just that for some reason I never cared all that much whether I beat others or lost to them. This sentiment remainded pretty much unchanged after I grew up. It doesn't matter what field you're talking about- beating somebody else just doesn't do it for me. I'm much more interested in whether I reach the goals that I set for myself, so in this sense long-distance reunning is the perfect fit for a mindset like mine.
Marathon runners will understand what I mean."

MIKE MONTLLO's Exploding Brains: Shane MacGowan

2011-10-12T12:41:49+02:00

SHANE MACGOWAN performing "The Irish Rover"

Nada mejor para despejarse de una jornada de curro pintando que pintar un rato mas. Lo prometido es deuda, he dado un poco de color al dibujo de ayer, no demasiado a decir verdad, pero me gusta asi. Es mi dibujo y hago lo que quiero.

Hacia tiempo que tenia ganas de hacer un (retrato?...caricatura?) dibujo de los caracteristicos rasgos (y sobretodo dientes) de Shane MacGowan, cantante y alma de The Pogues. El pobre tio no ha sido nunca muy agraciado fisicamente, pero posee un carisma y una sensibilidad arrolladora. Aqui deberia rondar los veintitantos, la poca dentadura que le quedaba le duraria unos 5 anyos mas. La verdad, no se que le paso, dicen que fue el alcohol, pero yo creo que una cosa es que se te caigan los dientes, y otra que se te desintegren, todos. Asi que mi teoria particular seria alguna enfermedad o carencia mineral.

Los Pogues revolucionaron el panorama musical en los 80 aunando dos generos que parecian opuestos: punk rock y tradicion. Shane, de padres irlandeses y criado en inglaterra, vivio de lleno la explosion del punk del 77, y tuvo su propio grupo (The Nipple Erectors), muy influenciado por los Sex Pistols, The Clash, y el panorama musical de la epoca. Cuando el grupo se disolvio, volvio a sus raices y empezo a fusionar la musica tradicional de su pais de origen, Irlanda, con el espiritu combativo y macarra de los punkis. El resultado fue The Pogues, originalmente llamados Pog Mo Thoin (Besame el Culo). Y no se detuvo ahi, en sus tres primeros e imperdibles discos tuvo una evolucion tremenda hacia un lirismo cada vez mas sofisticado. Y a partir de ahi el tio empezo a beber tanto que le echaron del grupo unos cuantos discos despues. Dicen que ahora esta mejor, aunque sigue sin tener muy buen aspecto.

Personalmente, no les preste mucha atencion hasta hace un par de anyos, los conocia pero no acabava de

pillarles el rollo, hasta que, sabe dios porque, empezaron a acaparar mi atencion, desbancando al pobre Ozzy de mi lista de iTunes.

Os dejo unos cuantos temazos aqui, aqui, aqui, y aqui. Por temas que no quede.

Nothing better than relax of a full day painting than paint a little bit more.

Heres a (portrait? charicature?) drawing of the particular face (and teeth) of Shane Macgowan frontman and soul of The Pogues, on the eighties during his performance with The Dubliners. Here are some awesome songs, click here, here, here, and here. This guy wrote too much good songs.

Os dejo tambien una de las fantasticas letras de Shane, A Rainy Night in Soho. Lo siento por ponerme ternasco.

I've been loving you a long time
Down all the years, down all the days
And I've cried for all your troubles
Smiled at your funny little ways
We watched our friends grow up together
And we saw them as they fell
Some of them fell into Heaven
Some of them fell into Hell

I took shelter from a shower
And I stepped into your arms
On a rainy night in Soho
The wind was whistling all its charms
I sang you all my sorrows
You told me all your joys
Whatever happened to that old song
To all those little girls and boys

Now the song is nearly over
We may never find out what it means
But there's a light I hold before me
And you're the measure of my dreams
The measure of my dreams

Sometimes I wake up in the morning
The gingerlady by my bed
Covered in a cloak of silence
I hear you in my head
I'm not singing for the future
I'm not dreaming of the past
I'm not talking of the fist time
I never think about the last

Now the song is nearly over
We may never find out what it means
Still there's a light I hold before me
You're the measure of my dreams
The measure of my dreams

Els comunistes a Terrassa: S'ha celebrat el XIVè congrés del PSUC Viu

2011-10-10T19:57:17+02:00

Amb el lema “Reconstruïm el PSUC, per la democràcia real, pel socialisme”, els dies 8 i 9 d’octubre de 2011, a Sant Adrià de Besòs, s’ha celebrat el XIVè Congrés del PSUC Viu. En aquest s’ha discutit la situació política i s’han abordat les tasques dels comunistes en l’actual etapa, aprovant-se un document polític que les centra en la lluita i organització de la classe obrera i les capes populars enfront de les polítiques neoliberals que pretenen descarregar tots els costos de la crisi econòmica en aquells sectors i imposar una sortida a la mateixa que reforci encara més la dominació dels sectors oligàrquics del capitalisme financer i industrial.

El Congrés ha fet una crida a totes les treballadores i treballadors de Catalunya, així com a tota la ciutadania progressista, perquè votin les candidatures d’ICV-EUiA, perquè l’esquerra transformadora tingui més pes a les Corts Generals que resultin elegides el proper 20 de novembre i com a contribució concreta a l’enfortiment del projecte federal d’Izquierda Unida, del projecte de refundació de la qual, amb el treball a EUiA, els/les comunistes de Catalunya en som corresponsables.

El Congrés també ha ratificat el compromís de la militància comunista per l’enfortiment de les CC.OO., com a instrument essencial en la defensa dels drets i interessos de la classe obrera, i per una major presència i més organitzada del PSUC Viu als moviments socials, amb un especial reconeixement al moviment del 15-M i amb l’objectiu de teixir aliances àmplies entre els vells i els nous moviments per construir l’alternativa social anticapitalista i una Espanya republicana i federal.

Al document aprovat s’hi contemplen mesures concretes que responen al model organitzatiu i als mètodes de treball que el PSUC Viu necessita per afrontar amb èxit l’altre objectiu senyalat al lema del XIVè Congrés: la reconstrucció del PSUC com a força política que aplegui a Catalunya a totes les persones que es reclamen de l’ideal comunista, per convertir-lo en l’eix vertebrador del procés de transformació social. Amb la mateixa perspectiva s’ha procedit a una actualització dels estatuts.

Finalment, el Congrés ha elegit al nou Comitè Central que ha de dirigir el proper període i que ha elegit al camarada Alfred Clemente Conte com a nou Secretari General del Partit, qui, en la seva intervenció de cloenda, resumint els acords aprovats i reivindicant el patrimoni històric i humà del PSUC i del PCE, reafermant el nostre caràcter de continuadors d’aquella trajectòria, ha demanat la unitat de totes i tots els camarades en l’aplicació de la política aprovada apel.lant a la necessària aportació de totes i cadascuna de les persones que militem al Partit.

La TEBEOTECA, el rincón de los tebeos: In progress...

2011-10-09T19:20:58+02:00

Hace mucho que no posteaba. Os dejo un pequeño avance del comic que estoy preparando en estos momentos...

de tot, petites històries de Terrassa: TERRASSA PANORÀMICA

2011-10-08T12:12:00+02:00

Ja feia dies que ho portava de cap i al final m’he decidit.
Penjo un àlbum de fotos panoràmiques de Terrassa.
Son fotos cosides, es ha dir que es composen d’un mínim de 2 fotos enganxades

Un cajón revuelto: NOMBRARNOS EN FEMENINO II

2011-09-24T16:10:22+02:00

“El límite de mi lenguaje, es el límite de mi pensamiento, de mi mundo” Wittgenstein. Hace muchos años, escribí un post (que aún sigue recibiendo comentarios) sobre la necesidad de nombrarnos en femenino. Ayer leí con alegría que el Instituto Cervantes hizo un movimiento importante en este sentido, dándonos en parte la razón a [...]

Bloc de Dolors Puig: COMUNICAT

2011-09-21T13:28:22+02:00

Benvolguts/des,

Per la present vull fer pública la meva decisió de no ser candidata del PSC per la Federació del Vallès Oest per a les properes Eleccions Generals del 20 de novembre.
Aquesta ha estat una decisió meditada i l’he pres perquè de més de 16 anys dedicats a la política, primer com a regidora a l’Ajuntament de Terrassa i posteriorment com a diputada al Congrés, crec que és el moment de deixar pas i de tornar a la Universitat. Dins el món de l’ensenyament se m’han plantejat projectes engrescadors que vull abordar amb força i il?lusió.

D’altra banda, m’agradaria aprofitar aquesta ocasió per agrair al Partit dels Socialistes de Catalunya, en especial a l’agrupació del PSC Terrassa, la Federació del Vallès Oest i a la ciutadania, la confiança que han dipositat en mi tots aquests anys. Ha estat un orgull poder treballar en la primera línea política i d’ara en endavant ho continuaré fent, però com una militant més.

Sempre estaré a disposició del meu partit, de la ciutadania i de la meva comarca a la que estimo profundament.

Dolors Puig i Gasol

Bloc fotográfico y algo más: Harley Davidson

2011-09-19T18:05:07+02:00

Clica sobre la foto

Café de luces espesas: ¿Quién dijo cyborg?

2011-09-15T16:44:05+02:00

Hace calor, es domingo y no tengo otra cosa mejor que hacer que preparar una sesión de un curso de verano en la que me tendré que dedicar a convencer a sus asistentes sobre las maravillas de la artificialidad, el consumo y las siempre conflictivas relaciones que mantienen con el género femenino. Ah, claro, y todo esto contextualizado a finales del siglo XIX, que, total, ya lo habían inventado antes. Como siempre.

Dejando de lado mi opinión sobre los cursos de verano (en serio, hace calor, además de que valen una pasta y su idiosincrasia no permite profundizar mucho en ningún tema) el asunto siempre me ha interesado y lo he trabajado desde varios frentes en muchas ocasiones. Normalmente la gente suele ponerse de los nervios al encontrarse a una feminista extraña como servidora que les habla del consumo como algo estupendo y divertido que permitía a un montón de señoras del siglo pasado construirse a través de los esplendores de la artificialidad. Supongo que si yo me viera desde fuera también me encontraría rara. Claro que todavía alucinan más cuando ven a mi Guía Espiritual decir que Cindy Sherman es un mal plagio de la Condesa de Castiglione, y que Lady Gaga no ha hecho nada que no hubiera hecho en su día Sarah Bernhardt.

Pero a lo que iba, en realidad, todo esto viene motivado porque preparando el power point, me he ido encontrando unas imágenes que demuestran, one more time, que no hace falta pensar en postmodernos tecnohumanos cuando leemos a Donna Haraway, sino que el asunto de la articialidad y las intervenciones tecnológicas sobre el cuerpo son algo que forma parte de la propia noción de cuerpo.

Finales del XIX. Las imágenes son una muestra de dos de los muchos anuncios en prensa que anunciaban productos para mejorar el pecho femenino. Ni cirugía estética ni leches. Electricidad. Pastillas. Lo de la electricidad es algo especialmente fascinante, ya que los finiseculares la usaban tanto para curar la locura como para ponerle a una tetas nuevas. A lo que quiero llegar con esto es a la conclusión de siempre: la postmodernidad ya existía hace cien años. Porque al ver estas imágenes no puedo evitar, primero, acordarme de Nip/Tuck y lo mucho que echo de menos al Dr. Troy. Segundo, volver a la idea de que cyborgs somos todos (ponerle música kumbayá y cantar agarrados de las manos) y que por lo tanto un cyborg no es un robocop, sino cualquier cuerpo que aspira a ser algo más que un filete. Tercero, en realidad todo este post es una excusa para colgar imágenes frikilológicas que me fascinan, porque yo me voy a inclinar más en el curso hacia las señoras en pantalones y las señoras desnudas. De hecho, a ellas me las guardo para el próximo post, porque entre mi regularidad actualizando y este estúpido calor, las voy a necesitar.

Les invitaría a todos a venir al curso, pero por lo visto la UAB, en su siempre acogedora política de hacer caja, me ha puesto problemas para traer gente que no haya soltado el dineral que vale el curso. Así, que, en todo caso, invitaré a beber a todo el que se persone después, prometiendo a cualquier interesado que puedo improvisar gratis y en versión cerveza-en-la-mano-cigarro-en-la-otra la misma conferencia, seguramente en una versión bastante mejorada.

Terrari: RENOVARSE O MORIR

2011-09-07T20:41:11+02:00

La publicidad exterior ha pasado por distintas épocas, desde las primeras formas de expresión visual de las que disponía el hombre, pasando por el antiguo Egipto o murales en la antigua Roma y la ciudad de Pompeya. La imprenta facilitó la aparición de carteles que fueron sustituyendo a los pregoneros de las distintas cortes europeas y mundiales.

Los carteles publicitarios existen desde antiguo y han sabido adaptarse al tiempo y sociedad en la que se ubicaban. Pero, en las últimas décadas, se han visto, posiblemente, más amenazados que en cualquier momento de toda su larga historia. La conciencia medioambiental que azota a la población mundial y el creciente compromiso con el planeta, que afortunadamente, están calando en el ideario popular, hace que la publicidad exterior deba reconvertirse para seguir siendo el medio publicitario por excelencia.

La innovación juega un papel fundamental en esta nueva era de la publicidad exterior, con la aportación indispensable que brindan las nuevas tecnologías.

La renovación del medio se hace imprescindible para la supervivencia de estas empresas, y por ello, el presente y futuro de las clásicas vallas publicitarias y de los distintos soportes pasan por apostar firmemente por la sostenibilidad.

Existen actualmente distintos soportes publicitarios que ponen en marcha la regla de las tres R: REDUCIR, REUTILIZAR, RECICLAR. Han aparecido en escena lonas recicladas, que reducen el consumo del tan utilizado papel, y ese mismo papel puede ser ya papel reciclado.

Aunque la verdadera revolución reside en la utilización de energías renovables en los soportes de exterior más comunes. La iluminación de los monopostes publicitarios se obtiene de la energía solar mediante la instalación de paneles solares que aportan la iluminación necesaria y durante las horas apropiadas, reduciendo así la contaminación lumínica de las grandes urbes. Incluso esta iluminación puede provenir de la acumulación de energía generada por molinos eólicos situados en la valla publicitaria o conseguir que la misma valla sea el propio aerogenerador, la cual sirva para autoabastecerse o dotar de energía al edificio, en los terrenos del cual está instalado el soporte publicitario.

Las nuevas formas de iluminación con tecnología LED y las pantallas digitales se han convertido en poco tiempo en el presente de la publicidad exterior, reduciendo el consumo energético de las instalaciones publicitarias.

La educación ambiental es un concepto clave y necesario desde la infancia de cualquier ser humano, y un medio propicio para ejercerla, además de los centros de enseñanza, es a través de la publicidad exterior. Las banderolas publicitarias son un ejemplo de soporte muy interesante a utilizar por la administración pública e idóneo para lanzar un mensaje de sostenibilidad a la población local.

Asimismo, los mupis, al estar cerca del transeúnte pueden lanzar del mismo modo mensajes en favor del cuidado del medio ambiente, incluso, este mismo soporte, puede incorporar accesorios que permitan tirar pilas usadas o envases de aluminio y poder hacer una gestión adecuada de tan peligroso residuo.

La renovación publicitaria es constante y las compañías del sector están apostando cada vez con mayor fuerza por la responsabilidad ambiental.

Por ello, la publicidad exterior, tiene más presente que nunca el:

RENOVARSE O MORIR.

Nuestra leyenda personal: Benvinguts al Nord

2011-08-08T16:43:15+02:00

Veiem a casa Bienvenidos al Norte (2008), comèdia francesa, èxit de taquilla a tota Europa.

No diré que no és una pel·lícula senzilla, sense gaires pretensions... però també diré que és divertida i entretinguda, càlida i humana, amb escenes irrepetibles.

Imatge de cinedepeliculas.com

És també, una pel·lícula més profunda del que sembla... que parla dels prejudicis, de les diferències regionals, de la felicitat, de l'amistat, de persones de carn i ossos amb les seves imperfeccions, de les petites coses... se'ns dubte, un regal vingut del Nord...

El bloc d'un forestal: Del Vallès a l'Alt Camp

2011-07-27T10:49:23+02:00

Sóc bomber voluntari del Parc de Matadepera. Som dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de la Serra de l’Obac i potser per aquest fet estic molt sensibilitzat pel que fa a focs forestals. Dimarts 19 de juliol, a les dues del migdia, es va iniciar un incendi la carretera TV-7044, a l’alçada del quilòmetre 2,5, dins el municipi de la Riba, situat dins el PEIN de les muntanyes de Prades, unes serres amb un especial valor ecològic.

Ràpidament es van mobilitzar efectius terrestres i aeris dels Bombers de la Generalitat, de les ADF i de Protecció Civil de la zona, i en poc més d’una hora ja hi treballaven 25 dotacions terrestres i 7 d’aèries dels Bombers de la Generalitat. Una hora més tard es doblaven els efectius, ja que el foc ja havia cremat unes dues-centes hectàrees i es tallaven línies de tren i carreteres.

A nosaltres ens van mobilitzar a les cinc de la tarda i, juntament amb un altre vehicle de bombers de la nostra comarca, vam marxar una dotzena de bombers més cap a Montblanc. En el nostre vehicle, quatre bombers voluntaris i dos auxiliars forestals. Vam arribar al Punt de Trànsit que Bombers va situar a la Riba, a tocar del pont de Ferro, entre el creuament de carreteres que va a les Hortasses i Vilaverd. Pels no entesos, el Punt de Trànsit és la unitat que s’instaura per millorar la gestió dels mitjans i recursos que participen en les tasques d’extinció d’un incendi.

Allà les nostres instruccions eren de quedar a l’espera, ja que vam ser els últims vehicles que havíem arribat i de moment tot estava cobert, però calia la nostra presència per no deixar res sense assegurar. Cap a dos quarts de nou, se’ns informa que ens hem de mobilitzar, perquè sembla que hi ha una represa important a la zona est de Vallabrigues. Ràpidament ens hi dirigim juntament amb tres autobombes més. Ens vam emplaçar en una bassa d’aigua prop del collet del Català, i la nostra zona d’actuació va ser entre el barranc del Secalló i l’estret de la Riba. I allà vam estar tota la nit.

Bàsicament des de la pista forestal volíem impedir que les flames que cremaven a la part nord de la pista es propaguessin cap a la part sud. I així ho vam fer. El nostre equip va donar suport als bombers del GRAF, que amb la seva perícia realitzant contrafocs i cremes d’eixamplament van rematar l’incendi, tot evitant la seva propagació. Amb les primeres llums del dia els bombers de mànega vam rematar les poques soques que encara fumejaven i vam assegurar tot el perímetre.

Després de treballar tota la nit, al matí del dia 20 vam ser rellevats i vam tornar cap a casa. Tornàvem força cansats, però satisfets d’haver fet una bona feina i lluitar per una bona causa. Aquella mateixa tarda es va donar per controlat l'incendi que va cremar unes 410 hectàrees de vegetació.

Una de les coses que més em va cridar l’atenció després del pas de les flames va ser veure el nou escenari: un paisatge agrícola antic de feixes, canals de desguàs i barraques que es mantenia amagat sota la vegetació. La vegetació verda i frondosa havia deixat pas a un terra gris i cremat, però també a unes amagades parets de pedra seca, que, pel seu bon estat de conservació, feien suposar que aquell bosc que acabava de cremar era massa jove i que feia poques dècades que havia substituït plantacions i conreus.

No sé quin ha de ser el futur d’aquelles terres, però el que sí que sé és que, en cas de tornar el bosc, hauria de ser tasca de tothom evitar un altre incendi forestal, més que res perquè la vegetació sempre regenera i el paisatge sempre canvia, com hem vist, però les vides humanes que es poden perdre en un foc forestal no tornaran mai més.

El 21 de juliol, just quan s’apagaven les darreres flames del foc de la Riba, es complia el segon aniversari de l’incendi d’Horta de Sant Joan. En record de Ramon, David, Jordi, Jaume i Pau. (I Pepe).

Marc Ferrer, bomber voluntari

(Article publicat en l'edició digital de Vilaweb Valls: http://www.vilaweb.cat/valls/analisi/3914351/valles-lalt-camp.htm l)

Guifré: www.reflectIOn.es

2011-07-14T15:45:09+02:00

reflectIOn és una empresa dedicada a la fotografia on la màxima prioritat és oferir un servei i producte d’alta qualitat als nostres clients. Per aquesta raó disposem del millor equip humà i tècnic per obtenir un excel·lent producte final.

No me'n sé avenir: Prova

2011-07-14T12:20:59+02:00

Calaix de Sastre:

2011-07-13T16:58:09+02:00

He fet mudances, em segueixes?

Em trobaràs a EL BLOG DE LA MISS TINGBET.

tresxtres: RHITHM OF THE NIGHT

2011-06-14T15:58:17+02:00

Un record per aquesta música que ens va fer ballar a la disco. Elevem una petició col.lectiva per què ens la trobem aviat, tinc guardada una llagrimeta per celebrar-ho... snif. Salut germans !

By Corona.

De paso: Políticos que interpretan a su aire los resultados electorales

2011-06-08T11:36:45+02:00

Hace un rato en TV3 escuchaba al cabeza de lista del PP en Tarragona diciendo que los tarraconenses habían votado el cambio, es decir, que ya no querían que gobernara el PSC otros 4 años en la ciudad.

El Ayuntamiento de Tarragona tiene 27 concejales, por lo cual la mayoría absoluta está en los 14 concejales. Viendo los resultados electorales, podemos comprobar que NADIE ha conseguido esta mayoría, pero que el reparto de concejales marca un claro ganador: el PSC que se queda con 12. El resto se los reparten CiU (7), el PP (7) e ICV-EUiA-E (1).

¿En serio creen PP y CiU de Tarragona que la población ha votado el cambio? La diferencia de 5 concejales entre el PSC y los dos que le siguen, ¿no es suficiente para que el PSC forme gobierno? ¿Es verdad que los votantes de CiU y del PP les han votado para que formen gobierno juntos?

¿No ven los políticos que la desafección de los ciudadanos hacia la política viene dada, en parte, por este tipo de pactos que, aunque legítimos, la población no acaba de entender?

En Badalona, en cambio, el PP no lo ve igual. Allí, los populares son los que han conseguido más concejales por lo cual les tocaría gobernar; aunque no tienen mayoría absoluta y un pacto entre PSC, CiU e ICV-EUiA, se lo impediría.

Nos gusten más o menos, los resultados son los que son y hay que aceptarlos. Al fin y al cabo, es lo que ha votado la mayoría, ¿no? Bueno, la mayoría de los pocos que han ido a votar.

Ya lo he dicho.

PD: Que conste que no estoy haciendo ningún alegato en pro de ningún partido.

(No está mal por haber estado casi año y medio ausente, no?)

Sucedidos: Sobre Indignación

2011-06-04T09:11:00+02:00

Nomarsky: I'm moving to Wordpress // Me mudo a Wordpress

2011-06-02T22:52:03+02:00

Hey people!

Welcome to my old-blog. If you want to follow me or watch I am publishing on Internet, please, visit my new blog on Wordpress.

I wanted to mix my website and the posts of this blog, and the better solution that I found was put everything with my new projects in wordpress.

So, visit my new web: www.nomarsky.com

Thanks!

(*_+)

__________________

Hey!

Si por casualidad has llegado hasta aquí y quieres seguir viendo lo que publico por estos lares de Internet, visita mi nuevo blog en publicado en Wordpress.

El motivo es que he querido fusionar lo que es mi web, con este blog y sus artículos, y la mejor solución que he encontrado para implementar nuevos proyectos es wordpress.

Así que visita mi web: www.nomarsky.com

Muchas gracias!

(*_+)

Aquelles petites coses...: "... divuit, dinou i dideu!!"

2011-06-01T09:28:59+02:00

Acaba d'arribar d'una excursió del zoo i recita, un per un, tots els animals amb els quals s'ha trobat. Ho fa amb els ulls molt oberts, mantenint encara aquella excitació que l'ha fet despertar-se cada nit de la darrera setmana a unes hores força intempestives. D'aquí a un mes en farà 4 i és més que problable que aleshores encara resti a les seves cames algun blau d'alguna caiguda succeïda o que

espera que t'ho explico: Londres va ser blaugrana

2011-05-31T16:50:47+02:00

Dissabte jugava el Barça a Wembley, de nou, 19 anys després. La primera Champions que vam guanyar va ser al '92, jo tenia quatre anys i ves a saber què estava fent en aquells moments. El cas és que anys més tard en vam guanyar dues més i, la darrera, irònic destí, es va jugar a Londres. I un servidor era a la ciutat.

Havia quedat amb la colla de sempre, a un restaurant/bar/club del centre de Londres (malauradament no vaig tenir cap entrada). Alguns d'ells i van anar d'hora per reservar lloc. L'únic que sabia era el nom del bar, més o menys on estava ubicat i l'hora del partit. Confiat vaig arribar al restaurant a les 6.30PM (recordem que aquí és una hora menys i el partit començava a les 7.45PM), creia que era una hora més que correcte. Un cop vaig localitzar el bar vaig veure una llarga cua i uns goril·les que guardaven amb cautela l'accés. Em van entrar els dubtes de si s'havia de pagar entrada o no, o de si els amics havien fet una reserva.

El mòbil no tenia saldo. Mou-te carrer amunt a trobar algun indi que et carregui el top-up. Un cop carregat torna cap al bar. Truco a la Maira, sense cobertura. Retrucada. Continua igual. Li envio un sms. Truco a la Núria que sabia que havia de sortir més tard, aviam on és. No contesta. Rebo un sms de la Maira dient-me la ubicació del bar (cosa que ja sabia) i apuntant-me que no tenia cobertura. Torno a trucar a la Núria; me l'agafa i em diu que ha rebut un sms i que ara em truca. Rebo un sms un minut més tard; em diu el mateix que la Maira, on es troba el bar. Que ja ho sé!! El que no sabia era què fer. Feia uns minuts els goril·les havien tancat portes. No entra ningú més. Perdut com estava, em va passar pel cap marxar a casa, el que no volia era perdre'm el partit, però no volia veure'l sol i marginat, tant important com era. Vaig pensar que esperaria a la Núria i, si finalment no ens deixaven entrar, anar-lo a veure amb ella a un altre lloc, però com a mínim acompanyat.

Esperant fora, giro el cap i veig el Xavi!! Que m'assenyala i li comenta al goril·la que tenim reserva. Aquest em deixa passar. La recepcionista diu que he de pagar cinc lliures i el Xavi li comença a inflar el cap. La noia, aclaparada, ens va deixar passar. Fins arribar al lloc on teníem reservades les cadires vam haver d'enxubar-nos entre la multitud d'aficionats que drets, esperaven que comencés el match. Com serps havíem d'anar escorrent-nos demanant excuses a cada afeccionat per entrar d'una manera flagrant en el seu espai vital. Finalment, vam arribar als nostres llocs i vaig veure que estàvem molt ben situats, davant la pantalla, amb cadires i envoltats de molta gent, tots culés (havien adaptat la part de baix només pels del Barça), que romangueren drets al xiulet inicial. En aquell moment, veient que tot era molt positiu vaig pensar en l'error de la possible tornada a casa; per sort, havia decidit quedar-me.

El partit ja sabeu tots com va anar. Vam gaudir, vam cridar, vam patir -poc però sempre patim els culés-, ens vam deixar la veu a crits, ens vam abraçar, petonejar, encaixar les mans, parlar amb gent que no coneixes de res però que porta els mateixos colors que tu a la samarreta i, que per això, ens sentim en un dia tant especial, amb dret a parlar com si fóssim germans, i tantes altres coses que fem quan el Barça juga. Un cop vam guanyar la quarta copa d'Europa vam sortir d'aquell espai gegant. La gana ja es notava. Els vaig portar a un restaurant d'hamburgeses de "qualitat" (perquè ens entenguem, no era un McDonals). La proposta els va agradar molt. Un cop amb l'estomac ple, ens vam dirigir a Trafalgar Square, el punt de reunió on tots els culés que restàvem per allà a prop ens vam amuntegar. I entre crits i càntics, la nit s'anava apagant dins la lluminositat dels nostre ulls, alegres i feliços, que van poder veure durant una nit, que Londres va ser blaugrana.

Veu Pròpia Terrassa: SORTIDA A LA MOLA: El diumenge 12 de juny

2011-05-23T10:53:58+02:00

L’Associació VEU PRÒPIA organitza una excursió a La Mola ( 1104 m ).

L’objectiu d’aquesta sortida és conèixer una zona de gran bellesa , el parc natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.

Acabarem menjant una mica de coca i beguda , gaudint d’una panoràmica esplèndida.

LLOC I HORA DE SORTIDA:

A les 8:30 h. del matí a l’Estació d’autobusos de Terrassa .Es prega puntualitat .
A les 9 h. està prevista la sortida a peu de Can Robert .

DURADA DE LA SORTIDA
De les 8: 30 h. a les 14 h. ( aprox. )

De Can Robert a La Mola
Desnivell : 400 m. ( aprox.)

CAL PORTAR: ESMORZAR I AIGUA
CALÇAT ADEQUAT PER CAMINAR

PREU: no socis 3 euros
socis 2 euros

Pagaments al compte de caixaterrassa
nº 2074 0172 91 3222725680

Paper Mullat: 502. El nombre del viento, de Patrick Rothfuss

2011-05-17T20:18:54+02:00

El nombre del viento

Patrick Rothfuss, 2007

Castellà, trad. de l'anglès de Gemma Rovira [The name of the wind. The Kingkiller Chronicle: Day One]

Debolsillo 2011

872 pàgines

ISBN 978-84-9908-247-9

El nombre del viento és una novel·la de fantasia heroica diferent. Des del primer moment es nota que l'autor té una gran destresa en l'escriptura i que no li importa tant explicar fets sorprenents i emocionants com fer-nos entrar en el món que crea, un món que pertany al gènere de la fantasia heroica però que podria ser perfectament el nostre món.

Rothfuss no es recrea en el desenvolupament del món que ha fabricat sinó que l'usa de manera natural en les interaccions i els diàlegs dels personatges. En cap cas para per explicar-nos detalls del seu món sinó que deixa que poc a poc aquest ens inpregni i al final acabi sent del tot natural i fins i tot anticipem algunes descripcions basats en el que ja sabem de determinats països, monedes o cançons.

Cançons. La música té una importància vital en aquesta història, ja que a través dels texts de les cançons populars és com penetrem en la cultura popular i els seus coneixements i temors i també perquè l'art de la interpretació és un dels motors que mouen el protagonista.

La història ve narrada per el protagonista, Kvothe, que retirat del món en una taverna solitària, decideix explicar la història de la seva vida a un cronista. Aquest llibre relata només el primer dia de conversa, d'un total de tres. Els altres dos llibres encara no han aparegut.

No hi ha res original ni en la història que explica ni en el món que crea (en aquest sentit G.R.R. Martin és molt més ric) però la gràcia d'aquest llibre és deixar desfilar el text poc a poc i assaborir-ne les paraules.

La meva opinió: un llibre molt entretingut de llegir, amb un llenguatge fabulós i molt ben traduït. Fa venir ganes de llegir la resta de volums de la història.

Apunts relacionats:

Idas de castaña del rul: Se ha sumergido un crimen (phone is dead)

2011-05-13T22:25:42+02:00

Esta mañana, en un momento de descuido de esos que se tienen, veo como Víctor esta aporreando la puerta de arriba de la pecera, obvio es que yo no le dejo (tan obvio como que a el le trae al pairo que yo le deje o no). La cuestión es que él sigue intentando abrir la puerta de la pecera y que me mira con cara de angustia, cuanto más le digo que no más sigue insistiendo y mirándome como diciendo “que no, que no, que es una urgencia”. Lo más destacable es que, aunque a un padre le cueste reconocerlo, tenía razón, puesto que en el fondo de la pecera yacía inerte el teléfono fijo (en otros tiempos también llamado teléfono a secas).

Visto el hecho y que puede que todavía pudiéramos salvarlo (eso no se lo cree nadie, pero queda muy lírico), intento meter la mano para sacarlo, pero resulto imposible, puesto que mi mano no cabe. Entonces, llamemos al forense y una vez levantó acta, procedí a vaciar de agua el lugar del crimen para sacar el cadáver de nuestro medio de comunicación más barato (eso de la tarifa plana tiene su encanto) y, si allí en el fondo de la pecera estaba ese pobre teléfono inalámbrico.

Visto lo visto, se procede a la autopsia y, por lo que parece, todavía resistía en un pseudocoma de panel de información encendido, pero ya sus teclas no tenían nada que decirnos (ni marcarnos). Así, triste y en una lucha fraticida (iba a decir una lucha suicida pero no tiene mucho sentido) lo he dejado encima de la cocina de casa, secando sus llantos (y también el agua).

Puede que al volver ya no esté, o puede que Víctor haya inventado el teléfono subacuático inalámbrico (espero que las compañías de teléfono no hayan leído esto, porque entonces se acabó el nadar tranquilo).

R.I.P.

Nadie nos molestará a la hora de cenar como tu lo hacías

Abel Carreto blog: Sin Valores, En La Contienda

2011-04-18T20:15:00+02:00

Apretaba el paso, como 80 años antes. La masa de gente le empujaba a continuar. Detenerse implicaba, con toda seguridad, la muerte. Sus arrugas habían cambiado y también mudaba los dientes, aunque ahora ya no le crecerían. Mucho tiempo había pasado y el ciclo de la vida azotaba sus ideas.

El viento ya no iba cargado de odio ni de miedo. Ahora la tranquilidad de los árboles embarraba el camino, angosto por las formaciones de piedra que abría altas cavernas en las laderas del paso.

El cansancio empañaba la subida, gotas de sudor caían de la frente, pero fiel a su objetivo, continuaba la ascensión.

La madre Tierra, feroz años atrás y calmada ahora, jugaba a mostrar la belleza de sus criaturas. Bellos meandros compartían su camino enzarzándose en el camino.

Pronto divisó el hito de piedra y se apeó con el pie izquierdo. Un sofoco le hizo estremecerse, un escalofrío, pues en alzar la vista divisó una escena distinta.

Años antes se alzaban grandes árboles en la llanura. Ahora la industrialización ganaba terreno al bosque. La vieja granja sucumbió ante la voluntad contractual.

Diferente, no peor, se dijo.

Pero en el fondo de su corazón sabía que estaba mintiendo. Se estaba engañando, pues él admiraba los valores de la antigua vida, una vida antigua basada en la repetición, en la tranquilidad de que al salir de casa, la lechera le saludaría con un ojo guiñado. Entonces unas mariposas le recordarían que estaba vivo. Vivo por y para ella.

En el fondo, añoraba aquellos paisajes del bosque, amaba la sociedad rural y repudiaba las modas de hoy en día.

El primer día que agarró un mando de televisión, se traumatizó. Y cuando vio por primera vez al fenómeno de las "muchachas-cinturón", comprendió que los valores habían cambiado.

Comprendió que el país había abierto su cultura a los contagios del modelo americano. Un modelo exclusivista y basado en modas.

A él nadie podía cambiarle. Él se regía por una moral y sabía lo que estaba bien y, por supuesto, lo que estaba mal.

Diari d'un llibre vell: Ressenya: «El descobriment de les bruixes»

2011-04-18T16:45:56+02:00

Hi ha llibres que, a mesures avances en la seva lectura, et va creixent una certa sensació de melangia davant la certesa que el llibre s’acaba. És una sensació que s’aconsegueix quan al llibre hi ha uns personatges que es troben dins d’una història que té fonaments i es presentada d’una forma coherent. Aquest n’és [...]

Cosas de la vida: Guisantes a la menta... Mujer.

2011-04-18T16:27:21+02:00

Chupito de guisantes a la menta.
La primera vez que comí este chupito me sorprendió.
Es tan fácil de hacer y quedas tan divina ante tus invitados
con este chupito.
¿es tan chic verdad?
Este chupito es para las Diosas,osea nosotras las mujeres.

Ingredientes:
200 grs de guisantes congelados.
agua mineral
20 hojas de menta.
aceite.
4 gambas.
sal.

Preparación:
Freímos las gambas, las dejamos que se enfrien y pelamos.
En el vaso de la batidora ponemos los guisantes congelados y crudos
,agua mineral ,cinco hojas de menta y trituramos, añadimos aceite y trituramos
de nuevo, y pasamos por un colador para que no nos encontremos las pieles.

Emplatado:
Servimos en copa o chupito y decoramos con la gamba ,que hemos calentado
al micro unos segundos y unas hojas de menta.

lo negre de terrassa: La ienca

2011-04-18T08:32:14+02:00

La ienca va ser la cançó de l'estiu l'any 1965, quan Mas-Colell, el conseller barrufet, tenia vint anyets. Potser els records tendres de la primera joventut (ja se sap, els guateques a la platja, els cubalibres, les primeres arrambades amb sexe casual inclòs, les classes d'econometria...) fan que el conseller sigui addicte a aquest ball diabòlic, d'un pasito p'alante, dos p'atrás, un a l'esquerra

Recull de premsa: Empate técnico, pero Liga culé

2011-04-17T23:34:29+02:00

La sensación es que ambos equipos se llevan algo más que un punto tras el primer asalto de esta serie de cuatro clásicos. El enfrentamiento en el Santiago Bernabéu acabó en empate técnico, pero por ambos lados se sacan conclusiones positivas. En Barcelona ven el título en el museo azulgrana. A falta de seis partidos, ocho puntos de diferencia más el golaveraje se convierte en un colchón definitivo para amarrar la Liga. En Madrid, por su parte, salen crecidos tras igualar un partido con un hombre menos gracias a esa casta que ha caracterizado históricamente a los blancos.

Además ningún equipo se queda contento con el arbitraje de Muñiz Fernández. Al Barcelona no le pitaron un claro penalti de Casillas sobre Villa en el primer periodo, Pepe imcomprensiblemente no vio trajeta a pesar de repartir estopa en el centro del campo y el Madrid reclamó ?justamente- la expulsión Alves en la acción del penalti a Marcelo.

Pero en definitiva, lo que ha visto el mundo es que el equipo de Guardiola, liderado por un Leo Messi en gran forma, sigue siendo superior al conjunto de Mourinho. Los catalanes parecían los locales en el Bernabéu, ya que los blancos renunciaron a tener el balón. Tiki-taka sobre un césped alto y seco ?petición expresa del cuerpo técnico merengue- y control total. Quizás les faltó un poco más de llegada, sobretodo cuando jugaban con el marcador a favor y con un futbolista más. Les quedó sentenciar el encuentro, no lo hicieron y el Madrid lo aprovechó.

Pero a Leo y compañía, y sobretodo al entorno culé, les irá bien este pequeño aviso. No vale confiarse, ni perder la concentración, porque el Madrid de Mourinho puede hacerte mucho daño. Sobretodo con la velocidad y la clase de los tres puñales de arriba: Di María, Ronaldo y el crack Ozil. Y aún quedan tres duelos apasionantes. A disfrutarlos.

Artículo para Diario Olé, publicado 17/04/2011

Gent jove pa tou: Pugliese

2011-04-17T01:29:10+02:00

Una gran nit de clàssic, Madrid - Barça, es mereix una gran pa, per poder-ne gaudir tot veient el partit.

El pugliese és el pa de la regió d'Apulia, sud-est d'Itàlia. És un pa dels anomenats rústics, ja que és un pa amb una gran proporció d'aigua.

De vegades, es pot confondre amb un altre pa típic italià, la ciabatta, de la regió del Llac Como, nord d'Itàlia.

Ingredients:

- 300g de biga

- 285g de farina de força

- 10g de sal

- 3g de llevat

- 240g o 265ml d'aigua

Ingredients biga:

- 160g de farina de força

- mitja cullerada de llevat

- 120ml d'aigua

Preparació biga:

Barregem els ingredients en un bol gran i el deixem llevar tota la nit.

L'endemà talleu la massa de la biga en 10 trossets petits i reserveu.

Barregeu en un bol o bé a la vostra panificadora la farina, la sal i el llevat. Després afegiu els trossos de massa de biga i finalment l'aigua. Ja podeu fer l'amassat habitual.
Enfarineu una zona de treball, per poder manipular la massa.
Per donar forma a aquest pa s'utilitza la tècnica de estirar i plegar: donem cops a la massa fins a aconseguir una peça rectangular, llavors l'estirem fins a doblar la seva allargada i la dobleguem en tres parts, una sobre l'altre. Deixeu reposar 5 minuts i repetiu l'operació.
Deixeu que la massa reposi 30 minuts.
Un cop passat aquests temps, partiu la massa en 2 trossos ajudant-vos d'una espàtula. Prepareu dos bols untats amb oli per deixar reposar les masses durant 1 hora.
Preescalfeu el forn a 250ºC i col·loqueu les masses en una safata per enfornar. Deixeu-lo coure el forn durant 15 a 20 minuts.

Bon profit!!

Font: El aprendiz de panadero de Peter Reinhart

Terrassa mi ciudad ... Catalunya mi nación: La Vanguardia, Edición del jueves, 18 abril 1918, página 13

2011-04-17T01:00:01+02:00

Anoche celebraron una reunión los obreros del arte fabril para tratar del nuevo horario, asistiendo numerosa concurrencia. Todos los oradores han declarado sus deseos de continuar el trabajo como antes, acordándose empezar la jornada a las seis y media de la mañana, respecto a las horas que marca el reloj actualmente.

Esta mañana, algunos tejedores intentaron empezar la jornada a dicha hora, no siendo admitidos, pues los patronos cumplen la orden dada por el Instituto Industrial, de empezar la jornada a las cinco y media.

Las casas afectadas son: Fontanals y Compañía, Barata Hermanos, Esteban Humet, Donadeu y Compañía, Juan Marinello y Surrallés y Argemí.

—Alas.

biTer: Les recomanacions del còmic. Novetats Saló del còmic ? Sant Jordi 2011

2011-04-17T00:04:10+02:00

La visita al Saló del còmic ens permet fer un repàs de la producció editorial de l’any anterior. Potser se’ns hagi passat per alt alguna novetat! La llista completa la publica el mateix Saló i el bloc Comicat publica la llista dels còmics en català. Les editorials de còmic publiquen la versió catalana d’aquells còmics [...]

Creciendo en Cristo: Ministerio Creciendo en Cristo radio

2011-04-16T17:03:44+02:00

Un saludo hermanos y amigos que visitáis con frecuencia esta pagina. Es mi deseo que seáis bendecidos y al mismo tiempo que seáis bendición para muchos. Quizás habéis observado que esta pagina esta un poco abandonada en el sentido de actualizar temas e incluir nuevos artículos, y estáis en lo cierto. Todo esto es debido a la puesta en marcha de la radio Cristiana: Creciendo en Cristo, que me ha ocupado durante muchas horas hasta conseguir ponerla al alcance de todos. Desde ahora podéis escuchar la radio de este ministerio a través de vuestro iphone. en la aplicación tunein, también esta incluida en directorios de manera que muchos puedan disfrutar de este ministerio y crecer mas en Cristo. Espero dedicarle mas tiempo a la pagina, mientras tanto, le doy gracias a Dios por vuestra fidelidad, y os animo a seguir visitando y promocionando esta pagina para que muchos puedan descubrir a nuestro gran Dios Jesucristo. Dios os bendiga.

Cesc Serrahima: El Racó de la paraula: Tot el món té dret a la presumpció d?innocència

2011-04-16T11:12:59+02:00

Com bé sap qualsevol persona amb un mínim sentit comú, el principi de la presumpció d’innocència és el pilar fonamental sobre el qual se sosté —o s’hauria de sostenir— el fràgil edifici de la justícia. Qualsevol persona és innocent fins que la seva teòrica culpabilitat no pugui ésser demostrada de manera fefaent. I no tan [...]

La Taberna de la Lectura: El arte de la guerra

2011-04-16T10:01:00+02:00

Para aquellos que, una vez leído el título, entiendan que se trata de un tratado militar, no estarán del todo equivocados; de hecho, la máxima fundamental del pensamiento desarrollado en esta obra es: "Es mejor vencer sin luchar". Para aquéllos algo familiarizados con el pensamiento oriental clásico, habrán reconocido enseguida que se trata de un pensamiento puramente taoísta; así, el conocimiento de la naturaleza humana es fundamental para la consecución de una estrategia adecuada.
"Conocer al otro y conocerse a sí mismo, es luchar cien batallas sin correr peligro. No conocer al otro y conocerse a sí mismo, es victoria por derrota. No conocer al otro y no conocerse a sí mismo, es la derrota segura en toda batalla"
El libro proporciona orientaciones sobre lo que hemos de conocer de nuestras fuerzas y de las fuerzas enemigas; del terreno y de la política (tanto de nuestros aliados como de nuestros adversarios: en tiempos de guerra, nada hay seguro).
Sun Tzu tiene claro que la obtención de los objetivos ha de ser lo más rápida posible, para lo que se habrá de aprovechar las cualidades de todos los oficiales. No busca una destrucción completa e indiscriminada del enemigo. Tiene claro que las cualidades principales del general han de ser presteza y flexibilidad, así como independencia frente a su propio gobierno: la obra perfila un ejército no excesivamente grande, sin apoyo naval ni caballería ligera que deberá realizar una campaña breve y tan incruenta como sea posible. No sólo por consideración al enemigo, sino por consideración hacia el propio país.

Per aquells que, una vegada llegit el títol, entenguin que es tracta d'un tractat militar, no estaran del tot equivocats; de fet, la màxima fonamental del pensament desenvolupat en aquesta obra és: "És millor vèncer sense lluitar". Per a aquells que estan familiaritzats amb el pensament oriental clàssic, hauran reconegut de seguida que es tracta d'un pensament purament taoista; així, el coneixement de la naturalesa humana és fonamental per a la consecució d'una estratègia adequada.
"Conèixer a l'altre i conèixer-se a si mateix, és lluitar cent batalles sense córrer perill. No conèixer a l'altre i conèixer-se a si mateix, és victòria per derrota. No conèixer a l'altre i no conèixer-se a si mateix, és la derrota segura en tota batalla"
El llibre proporciona orientacions sobre el que hem de conèixer de les nostres forces i de les forces enemigues; del terreny i de la política (tant dels nostres aliats com dels nostres adversaris: en temps de guerra, no hi ha res segur).
Sun Tzu té clar que l'obtenció dels objectius ha de ser el més ràpida possible, pel que s'haurà d'aprofitar les qualitats de tots els oficials. No busca una destrucció completa i indiscriminada de l'enemic. Té clar que les qualitats principals del general han de ser prestesa i flexibilitat, així com independència enfront del seu propi govern: l'obra perfila un exèrcit no excessivament gran, sense suport naval ni cavalleria lleugera que haurà de realitzar una campanya breu i tan incruenta com sigui possible. No només per consideració a l'enemic, sinó per consideració cap al propi país.

EL ARTE DE LA GUERRA
de SUN TZU
MARTINEZ ROCA
Nº páginas: 192 pags
Lengua: CASTELLANO
Encuadernación: Tapa blanda
ISBN: 9788427024991
Nº Edición:1ª
Año de edición:1999
Plaza edición: BARCELONA

Cátedra UNESCO de salud visual y desarrollo: Cátedra y Observatorio estrenan Plan de Género

2011-04-15T16:33:58+02:00

Promover la equidad entre mujeres y hombres, mediante la aplicación de la perspectiva de género, es uno de los objetivos primordiales de la Cátedra UNESCO de Salud Visual y del Observatorio de la Salud Visual.

Este principio se trabaja de foma transversal en todos los proyectos que ambas entidades desarrollan, así como en la propia organización interna de las entidades. De este modo se procura poner en marcha iniciativas dirigidas a fomentar oportunidades entre hombres y mujeres, conscientes de la existencia de estereotipos, creencias y valores que asignan papeles, actitudes y comportamientos. Transformar estos estereotipos es objetivo fundamental para generar cambios perdurables y mejorar las condiciones de vida del colectivo femenino.

Para poder llevar estos objetivos a cabo, de forma estructurada y con garantías, hemos diseñado una guía de uso: Manual para introducir la perspectiva de género en los proyectos de Cooperación Internacional y Salud Visual.

El manual será la herramienta a usar por todo el equipo en el desarrollo de su trabajo diario, tanto en la gestión como en la ejecución de todos los proyectos.

La guía ha sido elaborada por la empresa Neuronit, experta en este campo.

Para leer y/o descargar el manual siga el siguiente enlace: https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=0B0_kI2Lotc3IOGM4MGUxM2ItZDQ1Ny00OGZiLWI0MTAtNmRkMTNmNDcyNjMx&hl=es&authkey=CPnF2uoE

Pepe Productions Films: ESTRENO DE TIPO DE CONFIANZA

2011-04-15T14:08:31+02:00

Pues, si señores, ya está aquí.
La Pepe Productions acaba de informar esta mañana en nota de prensa la fecha oficial del estreno de Tipo de Confianza. El 8 de Mayo de este año de 2011 verá la luz la película que sin duda alguna se ha convertido en la película más esperada de la década y que a buen seguro marcará un antes y un después en la industria.
Esta mañana a primera hora desde la Pepe se han enviado una serie de invitaciones a gran parte de los actores que han participado en el film, para la premier que tendrá lugar el día 8. Al parecer una vez presentado el film se llevará a cabo su distribución a nivel planetario, para deleite de los ansiosos fans que esperan desde hace más de cuatro años el estreno de tan esperado film
Y es que el estreno se ha ido dilatando en el tiempo desde la presentación del primer tráiler en el que se indicaba que se podía estrenar en el 2007. Sin embargo la expectativa era tan alta que la Productora decidió retrasar una y otra vez el estreno para lograr la mayor calidad posible en su resultado final. “El estreno a finales del 2007 era del todo precipitado, alguien se le fue la mano al meter eso en el tráiler. Eso sí, nos hizo correr como locos y lo cierto es que la película se acabó en ese año” nos manifiesta uno de los montadores del film. Sin embargo a pesar de que el film se dio definitivamente por acabado a comienzos de 2008 diferentes circunstancias hicieron que su estreno se siguiera postergando. “Desde ese año se han doblado algunas escenas, se ha retocado el sonido de todo el film y no engañamos a nadie si confirmamos que se han añadido nuevos efectos especiales y sonoros a la cinta” añade un responsable indirecto de la Productora. Y es que a pesar del aparente parón, entre noviembre y diciembre de 2010 responsables de efectos estuvieron tocando el film para añadir algunos novedosos efectos. “El resultado es a todas luces magistral” corrobora Fco. Javier de Pablos, el guionista de la película.
Y todo este trabajo se fue realizando mientras en el seno de la Productora bullía -como siempre- la eterna discusión de cómo llevar a cabo el estreno del film. Por un lado Sergio Torrico abogaba por un estreno-premier multitudinario, mientras de los hermanos de Pablos apostaban por un estreno mucho más discreto y personalizado. Esta vez Torrico no dio su brazo a torcer y desde el 2010 se decidió realizar el estreno en una sala amplia en aforo, sin embargo tampoco esto fue fácil. Después de descartar algunas opciones se contaría con la ayuda de Alberto Cabrerizo para intentar el estreno en la sala de teatro -que el mismo dirige- de los Salesianos, con aproximadamente 600 butacas a su disposición. El director y los guionistas de Tipo se personaron a comienzo del 2010 y comprobaron las instalaciones e incluso se hizo un pase previo del film. El resultado, aunque bueno y aceptable, no terminó de convencer del todo a los responsables por problemas con el sonido. Por ello finalmente se ha apostado por una sala más pequeña de unas 50 localidades para poder realizar la Premier. “Hay que reconocer que Cabrerizo en todo momento ha prestado su apoyo y ayuda para poder realizar el estreno. Él ha sido el que ha llevado a cabo todas las gestiones para conseguir los permisos del centro. Agradecemos tanto a él, como a la dirección del centro su desinteresada ayuda” remarca Ernesto de Pablos.
En vista de que el estreno se iba atrasando, los responsables de la Productora han decidido tirar la casa por la ventana y preparar el DVD de Tipo de Confianza. “Varios departamentos artísticos están trabajando duro para que el DVD pueda ver la luz el mismo día del estreno, pero no queremos poner fecha concreta, eso sí, si ese día no está listo, no se retrasará más de dos semanas” afirma completamente convencido el máximo responsable del ?hasta ahora inédito- DVD de Hunters.
¿Qué nos deparará dicho DVD? Pues nadie suelta prenda, pero a decir de muchos será bien sabroso y con bastante material extra. “Al parecer una vez que vieron la cantidad de material que se podía incluir… tuvieron que hacer una criba, por el exceso de metraje que había” denuncia el delegado sindical de la Productora, actualmente de baja.
Lo que si que es significativa es la labor conjunta que están llevando a cabo Ernesto de Pablos y Pedro Contreras, el máximo responsable de marketing del film. Ambos dos llevan trabajando en el proyecto más de un año y con resultados más que notables. Los que han podido ver los diferentes diseños expuestos para el DVD no dejan lugar a dudas de que será un bombazo. “Será un bombazo” matiza Sergio Torrico.
Los fans, ávidos como están de noticias y con ganas de ver al fin el estreno están en el más completo estupor, y es que pensar que de aquí a un mes puedan haber visto el estreno de Tipo y tener el propio DVD en sus manos parece algo demasiado bueno como para ser cierto. “No jueguen con nosotros, no nos engañen” se leía en una pancarta de una de las adolescentes que desde esta mañana se han acercado a la sala donde se va a estrenar la película para hacer cola.
Preguntado por ello, el máximo responsable de la Pepe ha dicho: “ESTO VA EN SERIO”

El bloc d'en Màrius: Ciutadans i regidors

2011-04-14T18:33:21+02:00

Sempre he viscut la meva condició de regidor com un compromís de servei cap a la ciutat i cap als ciutadans. De fet, ja la meva activitat professional com a mestre i com a responsable d’un servei educatiu, l’havia enfocada sempre al servei públic d’educació.

Com a regidor he buscat el contacte i el diàleg amb la ciutadania. Parlant la gent s’entén. Per això a Catalunya tenim un “Parlament” com a òrgan màxim de representació política. Un lloc per parlar, o encara millor: per enraonar, com bé diem en català. Algú es va presentar a les passades eleccions amb un lema que deia "Fets, no paraules". Mal fet; potser per això van perdre. Per anar al Parlament, s'han de tenir ganes de parlar, de parlar molt, de parlar amb tothom. També amb l'oposició. D'enraonar.

Entenc, doncs, la meva tasca de regidor com una feina de representació ciutadana davant l’administració municipal. Una mena de pont entre ciutadania i Ajuntament. És aquell concepte tan republicà d’entendre els ciutadans com agents actius del seu desenvolupament individual i col?lectiu, i no com a súbdits d’una administració. La força de la política rau en la ciutadania, en el poble. En la seva capacitat d'acció, d'organització i d'involucració en els afer públics, en la cosa pública (en la res publica).

No crec en la democràcia orgànica, ni penso que haguem de deixar tota l'acció de govern només en els representants democràticament escollits. Els ciutadans hem de continuar participant de l'acció de govern, en aquest cas municipal, vetllant per les actuacions municipals, parlant amb els nostres representants (regidors), proposant, criticant, exigint, indignant-nos,... És aquest concepte de gobernança, que per massa citat no ha de perdre tota la seva força.

Conrad's blog: SUPERNANAS

2011-04-14T17:15:17+02:00

Hola, quiero presentar este maravilloso proyecto llamado Supernanas:

Os cuento, nos hemos juntado 12 ilustradores y 12 músicos para crear este magico cuento.

Nosotros los ilustradores hemos dibujado una de las nanas que han creado las bandas de musica para este libro.

Yo he tenido el honor de ilustrar la nana del grupo First Aid Kit, que me encantan.

Y aun ha sido mas honor poder estar junto a ilustradores de la talla del mismísimo Mariscal, Isidro Ferrer

o Caroline Selmes, etc...

Junto con algunos grupos de musica tan famosos como Mishima, The New Raemon+Maria Rodés, el petit de Cal Eril.

Todos unos cracs, que suerte la mia.

Gracias a Laura i Lluis de Supernanas

[M]atelier: I awake, in the night, to hear the engines purr

2011-04-14T00:52:00+02:00

La soledad es un sentimiento que suele tratarse con injusticia. Quien no la busca la considera una desgracia, algo de lo que avergonzarse y de lo que sentir sufrimiento, en cambio quien la necesita la considera un regalo, una cura para sus males.
La soledad puede hacernos sentir míseros, pero también puede elevarnos hasta muy arriba, y obligarnos a enfrentarnos a nosotros mismos, para llegar a un entendimiento, a un fín.
Hoy he ido a una exposición que trataba sobre las soledades, y es increíble lo mucho que puede dar de sí un único sentimiento. He salido de ahí impactada, ver la escenificación de soledad a través de los ojos de una persona, es como ver su corazón. En estado puro.
Hace meses hice un cómic que trataba sobre la soledad de un corazón roto, sobre la lucha a la que inevitablemente debía enfrentarse, la que le haría superar sus recuerdos y enfrentarse a sus demonios.
Siempre he sido de las que creen que uno se enfrenta a sus demonios acercándose a ellos, y eso es lo que hacía ella. Es una lucha en soledad, pero una lucha necesaria, para reflotar y resurgir, para renacer, para florecer.
Aunque no participé en la exposición, y aunque esto es un collage de cosas ya hechas... quería unirme a esa iniciativa y rendir tributo a la soledad, y a aquellos valientes que tienen la fuerza suficiente para enfrentarse a la oscuridad.

L'agulla: Els / Los kits de la Carme Torres....

2011-04-13T08:53:32+02:00

https://picasaweb.google.com/filalagulla/CarmeTorres#

No mires a los ojos de la gente: ? y además nos votaréis

2011-04-12T19:37:06+02:00

La viñeta de hoy de El Roto en El País se sale: ¡Os bajaremos los sueldos, os quitaremos derechos, nos llevaremos la pasta y además nos votaréis! También te puede interesar:¿Los políticos ganan demasiado? (1)Elecciones tengas y las ganesEPIC FAIL: de una nefasta gestión de las expectativas al “Zapatero mentiroso”Sobre la ayuda de 420 euros [...]

Bloc de camp: Delta de l?Ebre (cap. II): torberes i ullals d?en Baltasar (Montsià)

2011-04-12T15:05:10+02:00

Venint per l’A-7 cal prendre la sortida d'Amposta i agafar la TV-3405 cap a Deltebre. Uns metres més enllà, cal estar a l’aguait del trencall que porta per la TV-3408 a Sant Carles de la Ràpita. Molt poc després del km 4, a l’esquerra hi ha el mas d’Arispe (o de Baltasar) i un cartell que indica els paratge protegit dels ullals de Baltasar. Seguint la pista, al cap d’uns 300 m, trobareu una zona

LilVia: Cuatro años sin Kurt Vonnegut II

2011-04-12T12:59:00+02:00

Hoy, en el cuarto aniversario de la muerte de Kurt Vonnegut Jr., estoy recopilando citas y cuentos del genial escritor norteamericano. Dejo aquí algunos ejemplos de lo que he encontrado y que quiero compartir:

"Nací ser humano en el año 1922 dc. ¿Qué significa "dc"? Conmemora a un interno de este manicomio que llamamos Tierra, que fue clavado a una cruz de madera por un grupo de otros internos. Todavía consciente, le martillearon clavos a través de las muñecas y los empeines hasta penetrar la madera. Luego enderezaron la cruz, de modo que él colgara y así hasta la persona más bajita de la multitud pudiera verlo retorcerse de un lado a otro.
¿Pueden imaginar que la gente le haga esto a una persona? No hay problema. Eso es entretenimiento. Pregúntenle al devoto católico Mel Gibson, quien, en un acto de piedad, ganó una fortuna con una película sobre la forma en que torturaron a Jesús. Lo que dijo Jesús no importa para nada.
Durante el reinado de Enrique VIII, fundador de la Iglesia anglicana, el monarca mandó hervir vivo en público a un falsificador. Otra vez el negocio del espectáculo. La siguiente película de Mel Gibson debería ser El falsificador. Una vez más se romperán todos los récords de taquilla. Una de las pocas cosas buenas de los tiempos modernos es que si mueres horriblemente por televisión, no habrás muerto en vano. Nos habrás entretenido."

"La naturaleza siempre se las ingenia
Para que todo chico y toda chica
Que nace vivo en el mundo
Sea un pequeño liberal
O un pequeño conservador.

¿De cuáles son ustedes, en este país? Es prácticamente una ley de la vida que se tiene que ser lo uno o lo otro. Si no son lo uno ni lo otro, entonces tal vez sean donuts. Si algunos de ustedes todavía no se deciden, lo pongo fácil. Si me quieren quitar mis armas, y están de acuerdo en asesinar fetos, y les encanta que los homosexuales se casen y hasta les quieren regalar electrodomésticos en sus despedidas de solteros, y están a favor de los pobres, son ustedes liberales. Si están en contra de todas esas perversiones y en favor de los ricos, son conservadores. ¿Qué puede ser más sencillo?"

"Mi gobierno ha declarado la guerra a las drogas. Pero capten esto: las dos sustancias de las que más se abusa, las más adictivas y destructoras, son perfectamente legales. Una, por supuesto, es el alcohol etílico. Y el presidente George W. Bush, ni más ni menos -así lo admitió en persona-, anduvo de borrachote, empinando el codo, perdido en el alcohol buena parte del tiempo entre los 16 años y los 41. Cuando cumplió 41, eso dice, Jesús se le apareció y lo conminó a dejar de regar la salsa y no seguir atragantándose con agua de colonia."

"Por supuesto, es notorio que estoy colgado del cigarrillo. Conservo la confianza en que un día me mate. Fuego en un extremo y un idiota en el otro."

ENTRENAMENTS TORRE MOSSEN HOMS - Terrassa: L'efecte Mossenaire

2011-04-12T10:37:08+02:00

Una setmana més i, es perden en el record si no fos pels reportatges fotogràfics i les croniquetes, el dissabte que s'ha proposat un entrenament per anar plegats amb certa duresa avui.
Val a dir que com que el dia era calorós, se'ns feia interessant tornar a visitar els paratges que normalment visitem tot corrent a l'època estival on a més tenim ganes de veure aigua ben fresqueta, com és a la font de la Moreria tot travessant el torrent de Gotelles. Avui, però l'hem fet de baixada i advertint que la pujada ens esperava tard o d'hora.
Ens ha estat un prova de primer nivell per saber com estan els mossenaires i s'ha vist que està més en forma, com ara el nostre estimat mossenaire més jove l'Adrià, que trenca motlles amb la seva fortalesa. Però, heu aconseguit arribar a dalt i ara sabeu com esteu.
Hem tingut un damnificat; en Margarit. El seu bessó no ha aguantat i l'ha tingut d'anar a buscar en cotxe. El circuit a causat estralls.
Ara, segur que el circuit és dels més macos que podem fer per aquestes contrades, i ens recorden llocs del Montseny.

En Rafael cada setmana ens immortalitza a la xarxa, per què tots us endugueu un bon record.

Avui venen molts mossenaires que per una cosa o per un altre no havien pogut venir: en José Carlos, en Vicenç, la Gemma, en Marc, més tres de nous.
El dia que vinguem tots alhora, no s'hi cabrà

Avui la muller de l'Albert serà la nostra Mossenaire de la setmana

En Marc, un dels fundadors de "Minyons de Terrassa", al costat de l'Enric Mateu, un antic amic del Club Escacs Terrassa

Carles i David, En David és un jugador de Rugbi que compatibilitza les mossenejades amb els seus partits amb "Carboners de Terrassa"

Mossenaire nou, que ve de la ma de José Antonio

els nous

i si en José Antonio de verd

La Gemma feia dies que no podia venir i avui a més estrenava la samarreta, a més que s'ha aprimat un munt i corre més lleugera, segons deia: però estava cansada.

Important esperar-se en els punts on ens podem perdre o confondre. No ens cansem de repetir-ho

els que tenen més responsabilitat és qui va al davant, de no desfer el grup

José Antonio, seguit de prop dels nous mossenaires

l'Albert i les seves tecnologies. Està preparant un impressionant portal que aviat anunciarà

simpàtica imatge de l'Adrià.

qui és l'últim ?

Una gran i agradable sorpresa trobar-se a un gran amic: l'Antonio Zarco, de blau, que molt te que veure amb l'èxit de la trobada i quan feia aquests canvis que ara fem tots.

Avui hem tingut i ens omple de joia a en Vicenç Sant, que per nosaltres és tot un honor. Com no, en Joan Rodamilans: un mossenaire creient (vol dir que creu amb aquest projecte com el primer)

Els Matadeperencs

I ens visitava el Gran Casimir Martin, amb el que a l'endemà anàvem a una marxa a Aiguafreda,

Des d'aquesta temporada, un matrimoni format per l'Albert i la Irene tenim el plaer de tenir-los entre nosaltres. Com es mira de fer aquí, es procura anar-nos coneixent i res millor si ens voleu explicar coses. Avui li demanàvem a la Irene, a més de veure si animem a que més noies s'atreveixin a venir a entrenar una horeta al costat de persones com ella, que fan i han fet molt i de les que podem aprendre molt, per la seva trajectòria com ara veureu. Gràcies, Irene, en nom de tots per donar-te a conèixer esportivament.

Deia la Irene

Hola companys i companyes mossegaires,

Em dic Irene i malgrat que fa poc temps que em veieu córrer amb vosaltres, la veritat és que fa molts anys (tants que ni me'n recordo) que em dedico a aquest esport, i no només aquest, perquè abans d'iniciar-m'hi, jo ja portava temps voltant per les muntanyes de totes les maneres possibles.

La culpa que comencés a córrer la té un familiar meu que corria curses i que em va animar a provar-ho. Si no ho recordo malament, la meva primera cursa va ser la de Guanta i a partir d'aquí van venir altres curses de distància similar: la de Viladecavalls, els 10 km de Martorell, la pujada a Vallvidrera... La meva primera mitja marató va ser l'any 88 i va ser la de Ripoll. Malauradament, però, una lesió persistent em va obligar a parar de córrer. Llavors vaig potenciar la BTT, que practico des dels inicis d'aquesta disciplina, quan el quadre era de ferro i els complements, molt diferents dels actuals. Amb una bici d'aquest tipus vaig guanyar l'única cursa que he fet amb BTT, tot i que cal dir que llavors érem comptades les noies que ens hi dedicàvem. Amb una bicicleta més lleugera, de fet la meva bicicleta actual, compto que he fet uns quants mils de quilòmetres, entre els quals hi ha els de la travessa als Pirineus i els de moltes rutes que m'han permès gaudir de grans racons de la nostra geografia. L'any 96 vaig iniciar una nova passió: l'esquí de muntanya. És un esport dur, que exigeix tècnica i bona forma física. Durant les primeres sortides acusava la lesió que tant m'havia molestat, però vaig persistir i poc a poc la lesió va desaparèixer... Havia arribat el moment de tornar agafar les vambes, però a partir de llavors seria diferent: no correria curses i encara menys trepitjaria asfalt. Volia córrer pel simple plaer de fer-ho i com a mitjà per estar en forma per pujar muntanyes amb esquís o a peu en les millors condicions. Tot i així, l'any 2001 vaig participar al Campionat de Ral·lis d'Alta Muntanya organitzats per la FEEC i vaig ser campiona de Catalunya en la categoria d'argent (itineraris de 1.400-1.600 m de desnivell). La veritat, però, és que no m'agrada la pressió de la competició ni la disciplina dels entrenaments, per això actualment només corro alguna cursa per tradició o perquè m'aporta algun repte especial dins el marc estricte de la muntanya. Un exemple: la Cronoescalada de Núria: 7 km de pujada - 848 m de desnivell positiu ? 1h 11m 18 s. - 12a de la classificació general de dones.

I ara, per què vinc amb els Mossenaires? Doncs simplement pel fet de passar-m'ho bé i obligar-me a córrer d'una manera una mica diferent. I us puc ben dir que m'ho passo bé i que, a més, crec que he millorat la meva forma física: a casa en diem «l'efecte mossenaire», vosaltres també el noteu?

Montañas de sensaciones...: Sueños

2011-04-10T20:53:38+02:00

Este vídeo trata precisamente de eso, de luchar por conseguir tus sueños, de no desfallecer, de probar de conseguir aquello que deseas... Justo en un momento dónde nadie se atreve a nada por miedo al fracaso, por la crisis, por la inapetencia... ha sido una inyección de buen rollo! Que lo disfrutéis! http://vimeo.com/13427526

Caminando por la vida: "Insurrección" (El Último de la Fila)

2011-04-10T19:10:12+02:00

Hoy me apetecía compartir una canción que siempre me ha encantado: "Insurrección" (El Último de la Fila). En este caso he querido poner una versión de Manolo García con algún solo guitarrero que no está en la versión original.

Simplemente decir que El Último de la Fila ha sido uno de los grupos musicales españoles más grandes y como muestra tan sólo hay que escuchar (y disfrutar) esta canción:

Hasta pronto y que disfrutéis de la buena música.

El Mundo de Armandilio 2.0: En Ávila, en el VI Congreso IHAN de lactancia materna

2011-04-09T14:51:49+02:00

Sólo paso por el blog para explicar que estoy en Ávila, donde acaba de finalizar el VI Congreso IHAN de lactancia materna. Han sido 3 días intensos, con muchas ponencias interesantes y con poco tiempo para hacer otra cosa que hablar de leches, madres, tetas y bebés.

He podido hablar con gente importante y entendida en la materia como Luis Ruiz, Carlos González y José María Paricio, he compartido tiempo y ratos con Eulàlia Torras, de los grupos de Alba Lactància Materna y he entrevistado tanto a Luis Ruiz como a Rosa Jové en vídeo, para publicarlos próximamente en Bebés y más.

Vamos, que he aprovechado el tiempo tanto como he podido. Además he conocido a gente majísima como Susana, de Amamanta o Eloísa, de Una maternidad diferente, entre otras, que no demasiadas, porque soy un tío, como dice Pedro Guerra, "bastante p'adentro".

Como curiosidad explicar que me lo he costeado yo todo, todito y que en el trabajo me ha quedado la sensación de que no me entendían... Digamos que allí acuden a los congresos si alguien se lo paga y, cuando digo alguien, me refiero a la industria de leche artificial o a las de los medicamentos. Así que, cuando dije que iba me preguntaron: "¿y quién te lo paga?". Y al responder "yo", se quedaron bastante asombradas por no haber intentado que alguien me lo costeara. En fin...

PS: Esta tarde, en un rato, llegan a Madrid Miriam y los niños. Abrazaco que les voy a meter después de 3 días sin verlos. Mañana, a la Warner, ya veis, rico que es uno que a pesar de que le bajen el 5% sigue teniendo dinero para estas cosas (en detrimento de muchas otras, ojo), que estoy cobrando sólo un poquito más que una cajera del Mercadona (sin minusvalorar el trabajo que realizan, Dios me libre).

Oriol: Some of really good shit. (2.0)

2011-04-07T23:15:45+02:00

Cortesía de Cesar, eclecticbox, me complace presentarles a Dong Kingman. Yo no se como he podido pasar sin saber de él todo este tiempo.

Dong Kingman: 31 de marzo de 1911 - 12 de mayo de 2000

Taller de patchwork: Funda nòrdica per compartir

2011-04-06T16:40:46+02:00

Em sembla que no us ho havia ensenyat. No és una vànova, és una funda nòrdica, per això no està encoixinada. Les meves filles s'estimen més una bona funda nòrdica per l'hivern i deixen els cobrellits de patchwork per a la primavera o fins i tot per posar damunt dels llençols a l'estiu.
És fàcil de fer i resultona. De moment la comparteixen, a l'espera que en faci una altra que de ben segur serà diferent.

Mis labores de Patchwork: Bolsa de primavera......2011!

2011-04-06T16:18:03+02:00

Este es un pequeño avance, a ver si hoy en clase la acabo y os la enseño lista!!!!

Pato con peras: Pomes al forn

2011-04-06T16:13:08+02:00

Una de les postres preferides de casa meva, ràpid i fàcil, no defrauden mai. Pomes golden, sucre moré, polsim de canyella i rajolí de Pedro Ximenes, una estoneta de forn i al plat!
Si convé, les acompanyem amb una crema pastissera al fons d'un plat i la poma a sobre o com aquest dia, amb el seu propi xarop.

A la luz del silencio: DESCIENDO

2011-04-03T11:11:16+02:00

Fotografía: Patrick Demarchelier desciendo al sonido de mi misma desciendo al sonido de un silencio que abraza el alma me asisten los instantes de búsqueda buscando lo que ella misma desconoce en ese grito de los días en esa caída en lo inesperado… esas sombras de lo cotidiano elevándose ese bosquejo de profundidad inacabada… desciendo... desciendo al sonido hueco de cansancio y de vacío…

La casa de les boines: Iphone apps

2011-04-02T13:38:06+02:00

Els barrets també arriben a Iphone i a l'Ipad, aqui teniu dues aplicacions, una de seriosa i una altre més festiva

Aquesta és d'una botiga italiana de la ciutat de Ravenna. L'aplicació "Fabolosi cappelli", permet emprovar-se més de 50 gorres i barrets comercials sobre una foto vostre i compartir-la a les xarxes socials.

Aquesta altre és més festiva i permet posar-se barrets de diferents tipus, de cowboy, corones de princesa o d'oncle Sam.

Innovem, Terrassa!!: Programa Genera per a Emprenedors

2011-04-01T09:46:59+02:00

El PROGRAMA GENERA, impulsat per la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa, Cecot, Redessa, Fundació Eduard Soler i el Consell General de Cambres de Catalunya, té l’objectiu d’ajudar les empreses a accelerar el seu creixement a través de millorar i/o augmentar rendiblement la seva capacitat per emprendre. Més informació al Blog del programa GENERA: Programa [...]

Este blog es un primor: LA NINFA ECO

2011-03-27T13:05:56+02:00

Eco es, en la mitología griega, una oréade (ninfa de la montaña) del monte Helicón, que amaba su propia voz. Fue criada por ninfas y educada por las Musas.

Eco era una joven ninfa de los bosques, parlanchina y alegre. Con su charla incesante entretenía a Hera, esposa de Zeus. Y estos eran los momentos que Zeus el padre de los dioses griegos, aprovechaba para mantener sus relaciones extraconyugales.
Hera, furiosa cuando supo de ello, culpaba a Eco de entretenerla…y ya que la entretenía con aquellas charlas incesantes, la condenó a no poder hablar, sino solamente podría repetir el final de las frases que escuchara, y ella, avergonzada, abandonó los bosques que solía frecuentar, recluyéndose en una cueva cercana a un riachuelo.

Eco está relacionada con la historia de Narciso. Cualquiera podía excusablemente haberse enamorado de Narciso, incluso cuando era niño, y cuando llegó a los dieciséis años de edad su camino estaba cubierto de numerosos amantes de ambos sexos cruelmente rechazados, pues se sentía tercamente orgulloso de su propia belleza. Entre esos amantes se hallaba la ninfa Eco, quien ya no podía utilizar su voz, sino para repetir tontamente los gritos ajenos, lo que constituía el castigo por haber entretenido a Hera con largos relatos mientras las concubinas de Zeus, las ninfas de la montaña,eludían su mirada celosa y hacían su escapatoria.

Un día en que Narciso salió para cazar ciervos, Eco le siguió a hurtadillas a través del bosque sin senderos con el deseo de hablarle, pero incapaz de ser la primera en hablar.

Por fin Narciso, viendo que se había separado de sus compañeros, gritó:

—¿Está alguien por aquí?
—¡Aquí! —repitió Eco, lo que sorprendió a Narciso, pues nadie estaba a la vista.
—¡Ven!
—¡Ven!
—¿Por qué me eludes?
—¿Por qué me eludes?
—¡Unámonos aquí!
— ¡Unámonos aquí! —repitió Eco, y corrió alegremente del lugar donde estaba oculta a abrazar a Narciso.
Pero él sacudió la cabeza rudamente y se apartó:
—¡Moriré antes de que puedas yacer conmigo! —gritó.
—Yace conmigo —suplicó Eco.

Pero Narciso se había ido, y ella pasó el resto de su vida en cañadas solitarias, consumiéndose de amor y mortificación, hasta que sólo quedó su voz.

Otra forma de explicar la historia de Eco y Narciso es la siguiente:

Narciso daba largos paseos sumido en sus cavilaciones, y uno de esos paseos le llevó a las inmediacions de la cueva donde Eco moraba.
Nuestra ninfa le miró embelesada, quedando prendada de él, pero no reunió el valor suficiente para acercarse.

?Narciso encontró agradable la ruta que había seguido ese día y la repitió en más ocasiones. Eco le esperaba y le seguía en su paseo, siempre a distancia, temerosa de ser vista, hasta que un día, un ruido que hizo al pisar una ramita puso a Narciso sobre aviso de su presencia, descubriéndola cuando en vez de seguir andando tras doblar un recodo en el camino quedó esperándola.
Eco palideció al ser descubierta, y luego enrojeció cuando Narciso se dirigió a ella.

?- ¿Qué haces aquí? ¿Por qué me sigues?

- Aquí... me sigues... -fue lo único que Eco pudo decir, maldita como estaba, habiendo perdido su voz.

Narciso siguió hablando y Eco nunca podía decir lo que deseaba. Finalmente, como la ninfa que era acudió a la ayuda de los animales, que de alguna manera le hicieron entender a Narciso el amor que Eco le profesaba.

Ella miró a Narciso expectante, ansiosa... pero solo recibió una su risa helada que la desgarró.
Y así, mientras Narciso se reía de ella, de sus pretensiones, del amor que albergaba en su interior, Eco moría….

Se retiró a su cueva, donde permaneció quieta, sin moverse, repitiendo en voz baja, un susurro apenas, las últimas palabras que le había oído ... "qué estúpida... qué estúpida... qué... estu... pida...".
Y dicen que allí se consumió de pena Eco, tan quieta, que llegó a convertirse en parte de la propia piedra de la cueva...

Eco también fue pretendida por Pan. Pan era dios y también era mitad hombre y mitad macho cabrío, porque él no conocía el antagonismo alma-naturaleza. Por eso Pan tenía cuernos por su fuerza agresiva y patas de macho cabrío como muestra de la vitalidad de su instinto.

Pan estaba enamorado de Eco. Eco no estaba enamorada de él, así que huyó y se precipitó en la corriente del Laón. Aunque también se explica que como Eco desdeñaba el amor de todos los hombres, provocó la furia de Pan, que ordenó a sus seguidores matarla. Eco fue descuartizada y esparcida por toda la Tierra. Gea recibió los trozos de Eco, cuya voz permanece repitiendo las últimas palabras de los demás.

L'ESTAPERA:

2011-03-25T01:12:51+01:00

I finalment arribarà diumenge i jauré allà on el sol il·lumini sobre la catifa verda on en bona companyia gaudiré dels vents de Sant Llorenç, del so del jazz i del ressonar de les campanes de Sant Pere...

La guerra haurà acabat! i tornarem a segar camps i a tallar cadenes un dia i un altre, fins que el nostre poble esdevingui lliure, ni cremarem camps, ni sortirem corrent, ni donarem el plaer als nostres enemics de veure'ns caure! Són ja 80 anys que aquesta organització lluita i treballa i el camí no és mai fàcil, però s'ha de saber triar i no podem caure en el parany d'intentar anar sempre per prats de floretes... cal sovint treure la pala i fer camí allà on no n'hi ha... o canviar de camí si ens hem equivocat.

Com ja vaig dir a l'inici de tot, treballarem per convèncer a tothom que cal renovar-nos! que hem de ser l'avantguarda de les organitzacions polítiques juvenils d'Europa! i ho podem ser! cal però que canviem, que ens replantegem tot de dalt a baix, mantenim allò que suma i ens desfem d'allò que resta.

I els precedents són clars! a Terrassa una ciutat gran, però socialment difícil per l'esquerra independentista del país, som la secció local de les JERC més gran de tots els països catalans. Això es deu bàsicament a l'esforç, la constància dels que fa 6 o 7 anys van començar aquest projecte i de tots els que l'hem seguit.. i hem passat de 3 a 40 militants i pujant! fins on? fins on nosaltres volguem, fins on tinguem gent disposada a lluitar a treballar i engrescar el jovent!!
Amb aquesta mateixa idea, el company de militància Carles Caballero es presenta a Portaveu Nacional de les JERC, la màxima responsabilitat nacional lloc des d'on ha de començar el canvi, en Rafael Boada l'acompanyarà en la responsabilitat de la secretaria de finances i serà una peça clau pels dels pròxims anys de les JERC.

I el motiu principal pel qual es presenten i els vam animar a fer-ho, és perquè treballar i lluitar per quelcom que creiem que es pot fer millor, dubto molt que mai ningú ho pugui jutjar en negatiu... es presenten amb la voluntat i l'esforç de voler quelcom millor i el més important, sense res a perdre! Perquè és molt pitjor no voler perdre, que no pas, voler guanyar.

Alba Ferrara: Metin2 Spam Yapma Botu And Teleport Hack indir

2011-03-23T09:13:39+01:00

Metin2 Unfair Gamers Spam Yapma Botu hilesi Ve Teleport Hack

DOWNLOAD

DOWNLOAD HOTF?LE:Metin2 Unfair Gamers Spam Yapma Botu hilesi Ve Teleport Hack indir

The Korvec Files: Antologia Z Volumen 3

2011-03-21T19:16:20+01:00

Aunque han pasado ya unos cuantos meses que lo sé, he esperado a tener una carátula que mostrar antes de anunciar por aquí, que volví a conseguir colar un relato en la Antologia Z de la editorial dolmen (en este caso el volumen 3).

Si la cosa no se tuerce, debería ponerse a la venta para mediados del próximo mes de abril, de hecho ya puede reservarse en Cyberdark.

Anna Manu-Patch: De tot una mica.... De todo un poco....

2011-03-20T10:14:07+01:00

M'acabo d'adonar que feia quasi dos mesos que no publicava res. Hi ha que veure.... últimament no paro!! Entre el curs d'anglés i el de l'universitat, i demés qüestions familiars ("com que tú tens temps Anna, pots fer allò ó això??"), la veritat és que no em queda temps per a fer res. Porto setmanes que arrivo a casa reventada cada nit. I segueixo fent cosetes, però això ja us ho enssenyaré la propera setmana.

Me acabo de dar cuenta que hacía casi dos meses que no publicaba nada. Hay que ver... últimamente no paro!! Entre el curso de inglés y el de la universidad, y demás cuestiones familiares ("como tú tienes tiempo Anna, puedes hacer esto ó aquello?"), la verdad es que no me queda tiempo para hacer nada. Llevo semanas que llego a casa reventada por la noche. Y sigo haciendo cositas, pero eso ya os lo enseñaré la próxima semana.

Aquest cap de setmana per primera vegada des que vaig començar en el món del patch, m'he pogut permetre estar 3 díes rondant per Sitges, tot i que primer vaig haver de fer una instància a la família per a que puguéssin prescindir de mí durant 3 díes, deixant a més tota la casa preparada i el menjar fet!.

Este finde por primera vez desde que empecé en el mundo del patch, me he podido permitir el lujo de estar 3 días rondando por Sitges, aunque primero tuve que hacer una instancia a la familia para que pudieran prescindier de mí durante 3 días , dejando además toda la casa preparada y la comida hecha!.

Vaig tenir el luxe de poder assistir al curs que impartía la Lenore Crawford, al qual vàrem apendre a fer paissatges realistes, i vam estar practicant amb un de velers, que ja us enssenyaré més endavant.

Tuve el lujo de poder asistir al curso que impartía Lenore Crawford, en el cual aprendimos a realizar paisajes realistas y estuvimos practicando con uno de veleros, que ya os mostraré más adelante.

També em vaig poder passejar per les exposicions, i francament...... a banda de la Lenore Crawford, i l'altre de la sala petita que hi havía quasi al mateix carrer.... he de dir que m'he endut una decepció. No sé si serà la crisi, però..... em sembla que aquest any l'AEP, hi ha posat menys interés que mai. A l'expo del concurs hi havíen molt bones obres i molt originals (SENSE PREMI PER DESGRÀCIA) però en hi havíen d'altres....I això sense desmereixer les altres, que totes, totes, tenen molta feina per part de les quilter que vàren exposar les seves obres. Però bé..... millos no segueixo parlant.

También pude pasearme por las exposiciones, y francamente...... a parte de la Lenore Crawford, y la otra de la sala pequeña que había casi en la misma calle.... he de decir que me he llevado una decepción. No sé si será la crisis, pero.... me parece que este año l'AEP, ha puesto menos interés que nunca. En la expo del concuros habían muy buenas obras y muy originales (SIN PREMIO POR DESGRACIA) pero habían otras.....Y eso sin desmerecer las otras, que todas, todas, tienen mucho trabajo por parte de las quilters que han expuesto sus obras. Pero bueno...... mejor no sigo hablando.

I en quan a la fira, bé, algunes coses força mones, i lo millor les trobades amb la gent. Vaig poder conéixer a la Carmen, i saludar a d'altres com la Nines, la Marian i l'Ane, que feia temps que no les veia. I jo com l'Eugènia i la Montse, "només" em vaig gastar 20 ? ...... jejejeje....(per cert noies, la cistelleta va caure al día següent....;o) )

Y en cuanto a la feria, bien, algunas cosas muy monas, y lo mejor los encuentros con la gente. Pude conocer a Carmen, y saludar de nuevo a otras como Nines, Marian y Ane, que hacía tiempo que no las veía. Y yo como Eugenia y Montse, "sólo" me gasté 20 ? ....... jejejeje.....(por cierto chicas, la cestita cayó al día siguiente... ;o) )

Us poso una mostra dels quilts que em vàren agradar més. Des d'aquí vull agraïr també la companyía de les mes amigues de l'Associació, que com sempre fan que passem molt bones estones, en especial a l'Ana, companya meva a més del curs de la Lenore Crawford. És un sol de dona!

Os pongo una meustra de los quilts que me gustaron más. Desde aquí quiero agradecer también la compañía de mis amigas de la Associació, que como siempre hacen que pasemos muy buenos ratos, en especial a Ana, compañera mía además en el curso de Lenore Crawford. Es un sol de mujer!

Bloc de Josep Rull: PSC: EL CRISPADOR CRISPAT

2011-03-09T17:36:41+01:00

Llegeixo, perplex, que el PSC de Terrassa ahir va fer una roda de premsa per acusar CiU de “crear crispació a la ciutat i dividir el moviment veïnal terrassenc”. Protagonitza la roda de premsa el primer secretari local del PSC, Josep Ballart. Aquesta sola dada ja seria suficient per desacreditar qualsevol plantejament dels socialistes: Ballart és la metàfora vivent de la interferència, des del poder i amb les eines del poder, a les entitats socials, culturals, veïnals de la nostra ciutat. Fins i tot, l’actual president de la Federació d’Associacions de Veïns de Terrassa, en un acte inèdit, va haver de denunciar públicament les pressions de Josep Ballart en el funcionament ordinari de l’entitat.

Els arguments emprats pel PSC, a l’hora de fonamentar les acusacions es mouen també en el terreny del surrealisme:

Primer. “L’Associació per a la Millora de Ca n’Anglada ha emprat el revers d’una pancarta electoral de CiU per expressar les seves reivindicacions. Aquesta és la prova evident que CiU és al darrere de l’entitat.” El moviment okupa a Terrassa va utilitzar pancartes reciclades de CiU en diverses ocasions i, òbviament, mai ningú no va atrevir-se a fer cap afirmació com aquesta. És simplement absurd. Una altra cosa, però, és que l’Associació hauria de retirar immediatament aquesta pancarta. No tenia cap autorització per fer-la servir.

Segon. “Josep Rull s’ha reunit i es reuneix amb l’entitat”. I tant. Moltes vegades. Totes les que faci falta. No només amb aquesta entitat sinó amb totes les de Terrassa. Aquesta és la nostra obligació com a representants dels ciutadans. I quan ens reunim amb l’Associació per a la millora de Ca n’Anglada compartim plantejaments i, evidentment, tenim discrepàncies. Paradoxalment, CiU no s’oposa a la implantació de la zona blava a Ca n’Anglada (la pancarta diu exactament el contrari) ni al trasllat del poliesportiu per esponjar el barri.

El tema de fons, tanmateix, és més greu. El PSC posa en qüestió el dret d’una entitat a existir més enllà del moviment associatiu tradicional, l’estigmatitza i l’acusa de dividir i crispar. I és en aquest punt on CiU és intransigent: sempre estarem al costat de les entitats que pacíficament i democràticament vulguin aportar el seu actiu per millorar un barri o la ciutat.

Lamentem, que en algunes concentracions hi hagi hagut incontrolats. És inadmissible, però no podem acceptar que l’Equip de Govern Tripartit renunciï a exercir un paper d’arbitratge i mediador entre les diverses sensibilitats que hi ha a Ca n’Anglada.

Terrassa no necessitat exabruptes partidistes de volada curta, de crispadors crispats, sinó actituds generoses i compromeses que afrontin els problemes amb honestedat i fermesa.

El blog de Xavi Salvatella: La fi dels temps m?enxamparà fotent-me un vino a un cafè

2011-03-08T11:51:29+01:00

Dos amics a un cafè d’avinguda famosa. Han quedat després de la feina per somiar en veu alta plegats. Ho fan sovint, sempre de manera improvisada; teràpia psicològica pel preu d’un vino. El sol es va amagant fins a deixar els carrers abraçant-se a la bonica llum dels capvespres d’una ciutat que se sap capital. Quan s’han trobat, encara era de dia. Quan s’acomiaden, la lluna plena presideix el firmament d’una manera imponent. Política, dones i negocis en boca de dos homes incapaços de comprendre el llenguatge de Pepiño Blanco, els sms femenins i el perquè a la seva generació la realitat els va robant l’esperit emprenedor. Tres hores de paraules creuades, de complicitats rebuscades. Satisfacció vertadera per tenir al davant un mirall d’imatge força clara. Riure’s d’un mateix, de las enormes fortunas que amasamos cada mes. La terrible constatació que els somiatruites són la espècie més amenaçada del planeta i que encara és hora que cap ONG hi posi el crit al cel. “Mañana nos llamamos, tío”. “De acuerdo. Ah! Y no te preocupes: con lo que nos gusta el mar, siempre podremos vivir de pescar salmonetes en las Seychelles”.

Mira el rellotge i veu que s’ha fet tard. Mentre espera l’ascensor, arriba una veïna, diva del cinema del destape vinguda a menys. Li explica que ve de portar el gos a aprendre teatre i que l’animal n'està encantat. El caní sembla estar-hi d’acord pels brincs que fa. També li diu que en aquest país no s’ha respectat mai l’art de veritat. Ell assenteix, és clar. Adiós hasta luego, adiós hasta luego. Torna a mirar el rellotge i veu que el dia que ha començat a les set i escaig del matí és a punt de ser història. “Collons, però si demà fas 27 anys!”, es diu sorprès de la seva pròpia inconsciència. I així és que obre la porta i, a continuació, engega el portàtil per escriure un text per al seu blog, que el té abandonat i li sap un greu escandalós. La fi dels temps m’enxamparà fotent-me un vino a un cafè. Del títol n’esborra una part: “i segurament estaré pensant en la pròpia fi dels temps en aquell moment”.

És ben bé que hi ha gent que es creu Peter Pan.

Mirador de un curioso empedernido: Remodelació del Passeig Lluis Muncunill

2011-03-08T07:44:43+01:00

Remodelació del Passeig Lluis Muncunill: "Avui al vespre, en el transcurs de la reunió celebrada al local de la nostra Associació entre ..."

span.fullpost {display:none;}

El frikiblog de AZiRa: Localiza a la persona que quieras a través de tu movil, es gratis

2011-03-07T21:56:44+01:00

Ultimamente no hago más que ver anuncios de este tipo (ni le des) por todos los rincones de internet, la idea es que con un ...

evoluzzioNANDO's place: Ya tenemos camisetas!!

2011-03-06T22:49:44+01:00

Ya tenemos camisetas!!

MCTRIATLO: II DUATLO DE TERRASSA 2011

2011-03-05T11:39:48+01:00

Malalts de reggae:

2011-02-16T15:48:41+01:00

A partir d'ara ens podeu trobar a:

http://malaltsreggae.webnode.com//

La Fornícula: · 3G, de GUAITA'LS

2011-02-11T22:55:15+01:00

La banda d'ska de Terrassa GUAITA'LS, va publicar un disc excepcional durant l'any passat. Ara ens permeten descarregar-lo gratuïtament.3G és el tercer disc d'aquesta banda d'ska i reggae de 10 joves músics del Vallès. 6 anys d'experiència i més de 200 bolos abalen aquest discque ha rebut bones crítiques dels experts i la premsa musical.Actualment, Guaita'ls és la banda que defineix elgenuí so "

Òmnium Cultural Terrassa: TERRASSA DECIDEIX

2011-02-09T17:52:06+01:00

La consulta sobre la independència de catalunya a Terrassa va ser unèxit malgrat algunes veus que no els hui sembla prou. 20168 votants és una xifra molt important en una ciutat on a les darreres eleccions només una formació política l'ha superada i per poc. Es a dir, no estem lluny de la mitjana habital de Terrassa. El que sí cal tenir en compte què ha sigut aquest fet en una ciutat ...

Ceip Marià Galí: Jornada de portes obertes

2011-01-28T13:29:22+01:00

La jornada de portes obertes serà el dia 7 de febrer a les 15:15 h. Us hi esperem!

ateneu candela - espai d'iniciatives per la ciutadania global: [3+1] Iniciació a GNU/Linux I

2011-01-25T11:02:10+01:00

lloc:

Ateneu Candela (C/Sant Gaietà 73) Terrassa

Data:

Repeats cada setmana until Dc Mar 02 2011 .

9 Feb 07:00 - 08:30

16 Feb 07:00 - 08:30

23 Feb 07:00 - 08:30

2 Mar 07:00 - 08:30

Communia presenta de nou els mòduls de formació [3+1], una manera fàcil i ràpida de introduir-te al món de les noves tecnologies del coneixement a través del software lliure i les eines i potències que aquest ens ofereix. [3+1]: una sessió d'instal·lació d'Ubuntu i tres d'ampliació amb el mòdul corresponent; des de la iniciació a GNU/Linux i la introducció a tot el seus programes (edició fotos, vídeos, àudio), fins l'streaming d'àudio i vídeo, eines web, comunitats virtuals, passant per una introducció al hacking i al trasteig pirata.

[Mòdul I]: Iniciació a GNU/Linux
Aquest curs de quatre sessions està destinat a totes aquelles persones que vulgueu aprendre les nocions bàsiques per desenvolupar-se amb destresa en els sistemes GNU/Linux (a través de la distribució Ubuntu 10.10) La sessió [0] és gratuïta i està orientada a tot aquell que desitgi passar-se a ubuntu (Linux) o actualitzar-lo.

llegeix més

Crónicas de un pensamiento... o varios...: A vida dos outros

2011-01-21T18:51:41+01:00

Às vezes fico me perguntando, por que há pessoas que gostam de se meter na vida dos outros? Pensam somente como elas acham ser o certo, o bom. E usam a "régua da felicidade" própria para julgar se somos ou não somos felizes. Eu acho que as pessoas deviam viver suas vidas e não querer dar opinião aos supostos "amigos", pois quem não respeita os gostos, o jeito de pensar, de agir do outro, não pode ser chamado de amigo. Eu tenho sérias dúvidas se essas pessoas são realmente felizes, ficar se preocupando com a vida de outrem, o que faz o que deixa de fazer, só para talvez tentar adequar a vida deste à sua irreal felicidade. Cada um que faça o que quiser da vida, sonhe, brinque, grite, ame, se divirta,mas do seu jeito, não do jeito do outro. Seja verdadeiro consigo, em paz com sua consciência e com seu coração, seja verdadeiro com os outros, sendo sincero e respeitando também o modo de ser alheio. Sinceridade, mesmo que fira, é o melhor caminho. Quer coisa pior que uma pessoa ao seu lado que tu não conhece direito? Pensa que é uma coisa e é outra? Passa um tempão pensando que a pessoa é uma coisa e um dia vê que não? É..realmente a sinceridade é tudo, coração aberto, a mente aberta, o respeito, se colocar no lugar do outro, e não querer julgar os outros por si mesmo. Isso nunca dá certo. Cada um tem a sua vida, e a gente não sabe da vida do outro, sabemos da nossa. Eu realmente (desabafando) fico triste(não com raiva) que existem pessoas assim, fico triste por ter que ouvir também certas coisas que sinceramente só me fazem ter mais certeza de como as pessoas são ignorantes e parece que têm uma mente tão pequena. Fico triste em saber que tudo é tão superficial hoje em dia. Que a pureza de coração ,mesmo,existe em muito poucos corações. Que o amor se tornou banal, e as pessoas tem a coragem de pronunciar "eu te amo" como se fosse algo simples. Que muitas vezes tu julga ter certos amigos, quando na verdade, tu tem raros e poucos amigos. Às vezes fico triste em saber que o mundo tá do jeito que tá. Que nossos políticos estão do jeito que estão, e dá aquele desânimo em saber que tu precisa votar e escolher o menos pior. Que continuamos poluindo, poluindo, poluindo e sabendo também que os que mais poluem, infelizmente, serão no futuro os que menos sofrerão com esse desgaste ambiental todo.
Mas me alegro em saber que eu tenho amigos verdadeiros e sei diferenciar um conselho de uma palavra infeliz dita por alguém mais infeliz ainda. Me alegro em acreditar no amor também , porque eu acredito. Me alegro em saber que há pessoas que nos amam independente de qualquer coisa, nossos pais, nossos amigos, aqueles que te fazem sempre ver o lado bom, mesmo quando tu faz "aquela" burrada que parece que vai te atormentar sempre. Me alegro em acreditar em uma força maior, saber que há um Deus que nos criou, nos protege e nos ilumina sempre. Me alegro em acreditar na esperança e num futuro melhor para nosso futuros filhos. Gosto de ver o sorriso de uma criança que vê tudo ao seu redor com alegria . Gosto de sentir a beleza de um entardecer e a magia de dois velhinhos andando de mãos dadas(mesmo que hoje em dia isso seja hiper raro). Gosto de olhar pro ceu e saber que na vida, os momentos ruins passam e os bons, dependem de nós eternizá-los conosco e fazer o nosso dia-a-dia cada vez mais feliz!

Trencavèl: 260. ... i la pròpia guerra

2011-01-20T14:42:59+01:00

Avui, 20 de gener de 2011, fa cinquanta anys que John Fitzgerald Kennedy va fer el discurs inaugural del seu mandat presidencial.

Us l'he traduït.

La nit anterior havia nevat molt, però es va decidir no cancel·lar l'acte. Les eleccions de 1960 havien anat molt i molt justes i el Senador Demòcrata per Massachussetts tenia ganes de començar a reclutar gent per dur a terme el seu programa. Al matí va assistir a una missa catòlica a Georgetown i va viatjar fins al Capitoli amb el President Eisenhower. El Congrés havia ampliat la Zona Est i la plataforma inaugural s'obria cap a la zona ampliada. El jurament el va oficiar el Cap de Justícia Earl Warren. Robert Frost va llegir un poema.

I llavors Kennedy va parlar.

Vice-President Johnson, Sr. Ponent, Sr. Cap de Justícia, President Eisenhower, Vice-President Nixon, President Truman, reverend clergat, benvolguts conciutadans, presenciem avui no la victòria d'un partit sinó la celebració de la llibertat - simbolitzant un final i també un principi - significant renovació i canvi. Ja que he jurat davant vostre i Déu Totpoderós el mateix jurament solemne que els nostres predecessors van fer fa quasi cent setanta-cinc anys.

El món ha canviat molt. I la humanitat té en les seves mans mortals el poder per abolir totes les formes de pobresa humana i totes les formes de vida humana. I encara la mateixa creença revolucionària per la qual els nostres predecessors van lluitar es troba en qüestió en tot el planeta - la creença que els drets humans no venen de la generositat de l'estat sinó de les mans de Déu.

No oblidem pas avui que som els hereus d'aquella revolució. Que passi la paraula des d'aquest moment i aquest lloc, a amics i enemics per igual, que la torxa ha estat passada a una nova generació d'americans - nascuts durant aquest segle, forjats en la guerra, disciplinats per una pau dura i amarga, orgullosos de l'antiga herència - i no disposats a testimoniar o permetre la petita dissolució d'aquests drets humans als quals aquesta nació sempre s'ha compromès i als quals ens comprometem avui a casa i arreu del món.

Que totes les nacions sàpiguen, tan si ens volen bé com mal, que pagarem qualsevol preu, suportarem qualsevol càrrega, superarem qualsevol dificultat, ajudarem qualsevol amic, confrontarem qualsevol enemic, per tal d'assegurar la supervivència i l'èxit de la llibertat.

A això ens comprometem - i més.

Amb aquells vells aliats amb els quals compartim un origen cultural i espiritual, ens comprometem a la lleialtat envers els amics fidels. Units, hi ha poques coses que no podem fer en empreses cooperatives. Dividits, poca cosa podem fer - ja que no ens atrevim a afrontar reptes poderosos en desavantatge i barallats.

Amb aquells nous estats als quals hem donat la benvinguda als rangs de la llibertat, ens comprometem en la paraula que el control colonial no ha estat deixat enrere per ser substituït per una tirania de ferro. No esperem que sempre estiguin d'acord amb el nostre punt de vista. Però sí que esperem que recolzin fermament la causa de la seva pròpia llibertat - i que recordin que, en el passat, aquells que buscaven poder cavalcant el tigre acabaven sempre dins seu.

Amb aquelles persones en cabanes i llogarrets arreu del planeta que lluiten per trencar els lligams amb la misèria de masses, ens comprometem en els millors esforços per ajudar-los a ajudar-se, pel temps que calgui - i no perquè els comunistes ho facin, no perquè estiguem buscant el seu vot, sinó perquè és el que és correcte. Si una societat lliure no pot ajudar els molts que són pobres, no podrà salvar els pocs que són rics.

Amb les repúbliques germanes del sud de la nostra frontera tenim un compromís especial - convertir les bones paraules en bons fets - en una nova aliança pel progrés - per ajudar la gent lliure i els governs lliures a trencar les cadenes de la pobresa. Però aquesta revolució pacífica de l'esperança no pot ser la presa fàcil dels poders hostils. Que tots els nostres veïns sàpiguen que els ajudarem a oposar-se a l'agressió o la subversió en qualsevol lloc de les amèriques. I que totes les potències sàpiguen que aquest hemisferi vol continuar sent l'amo de casa seva.

Amb l'assemblea mundial d'estats sobirans, les Nacions Unides, la nostra millor darrera esperança en una època en que els instruments de guerra han superat de lluny els instruments de pau, ens renovem en el compromís de suport - per impedir que es converteixi en un fòrum injuriós - per reforçar el seu escut dels nous i dels dèbils - i per incrementar l'àrea en que implementa el seu mandat.

Finalment, a aquelles nacions que es volen fer els nostres adversaris, els oferim no un compromís sinó una petició: que els dos bàndols comencem de nou la recerca de la pau, abans que els foscs poders de destrucció alliberats per la ciència s'empassin tota la humanitat en una autodestrucció sigui planejada, sigui accidental.

No els temptarem amb febleses. Ja que només quan les nostres armes siguin suficient sense cap dubte, llavors sabrem sense cap dubte que mai seran usades.

Però cap dels dos grans i poderosos grups de nacions pot estar tranquil amb el curs dels esdeveniments - els dos bàndols estem sobrecarregats pel cost de l'armament modern, alarmats per l'avenç constant de l'àtom mortífer i alhora urgim per alterar l'incert balanç del terror que frena la mà de la guerra final de la humanitat.

Comencem per tant de nou - recordant als dos bàndols que ser civilitzat no és signe de feblesa i que la sinceritat sempre es pot posar a prova. No negociem mai a partir de la por. Però no tinguem mai por a negociar.

Que els dos bàndols explorem quins problemes ens uneixen enlloc d'explotar els problemes que ens divideixen.

Que els dos bàndols, per primer cop, formulem propostes serioses i precises respecte la inspecció i el control de l'armament - per dur el poder absolut per destruir les nacions sota el control absolut de totes les nacions.

Que els dos bàndols invoquin les meravelles de la ciència enlloc dels seus terrors. Explorem junts les estrelles, conquerim els deserts, eradiquem les malalties, palpem la profunditat dels oceans i encoratgem les arts i el comerç.

Que els dos bàndols ens unim per atendre en tots els racons de la Terra el comandament d'Isaïes - "deixeu la pesada càrrega i allibereu els oprimits".

I si el cap de pont de la cooperació allunya la jungla de la sospita, que els dos bàndols ens unim en un nou esforç, no una nova balança de poder sinó un nou món d'ordre, on els forts siguin justs i els febles segurs i la pau es preservi.

Tot això no ho acabarem pas en els primers cent dies. Ni els primers mil dies, ni durant el mandat d'aquesta administració, i potser tampoc durant la nostra vida en aquest planeta. Però comencem a fer-ho.

A les vostres mans, benvolguts conciutadans, més que en les meves, hi ha l'èxit o el fracàs final del nostre viatge. Des que aquest país va ser fundat, cada generació d'americans ha estat convocada per testimoniar la seva lleialtat nacional. Les tombes dels joves americans que van respondre la crida són rodegen el planeta.

Ara les trompetes ens reclamen de nou - no és una crida a agafar les armes, tot i que en necessitarem; no és una crida a la batalla, tot i que en som enmig - és una crida per suportar la càrrega d'una llarga lluita en la tenebra, any rere any, "joiosos en l'esperança, pacients en la tribulació" - una lluita contra els enemics comuns de la humanitat: la tirania, la pobresa, la malaltia i la pròpia guerra.

Podem forjar contra aquests enemics una aliança gran i global, nord i sud, est i oest, que asseguri una vida més fructífera per a tota la raça humana? Ens ajudareu en aquest esforç històric?

En la llarga història del món, molt poques generacions han hagut d'assumir el paper de defensors de la llibertat en el moment de màxim perill. Jo no defujo aquesta responsabilitat - l'agraeixo. No crec pas que ningú de nosaltres volgués canviar el seu lloc amb cap altra persona ni cap altre generació. L'energia, la fe i la devoció amb que escometem aquesta empresa il·luminarà aquest país i tots els qui l'ajudin - i la llum d'aquest foc il·luminarà el món.

Per això, benvolguts americans, no pregunteu què pot fer el vostre país per vosaltres - pregunteu-vos què podeu fer vosaltres pel vostre país.

Benvolguts conciutadans del món - no pregunteu què farà Amèrica per vosaltres, pregunteu-vos què podeu fer vosaltres per la llibertat de la humanitat.

Finalment, tant si sou ciutadans d'Amèrica com ciutadans del món, exigiu-nos el mateix alt estàndard d'esforç i sacrifici que us estem demanant. Amb només la consciència neta com a única recompensa, amb la història com a jutge final dels nostres fets, emprenem el lideratge de la terra que estimem, demanant la Seva benedicció i el Seu ajut, però sabent que aquí a la terra la tasca de Déu l'hem de fer nosaltres.

Alçades... amor i odi: Començant l'any a Margalef

2011-01-10T11:55:08+01:00

Hola! Fa mil que no actualitzava... falta de temps, de ganes, de motivació... No és que hagi parat d'escalar, ni molt menys! Senzillament m'havia passat a ser un consumidor més d'informació en comptes d'aportar-ne. Comoditat, vagància, etc...

Aquest 2011 ha començat bastant bé per dos motius. El primer haver tornat a escalar a Margalef i a més, haver-ho fet 3 dies seguits! Des del 2007 que no hi anava!!! I el segon per haver compartit escalades amb un nou blogger, l'Ivan de Factor 2.

Així que després de la monumental ressaca de cap d'any, el dia 2 de Gener enfilo cap a Reus per recollir l'Ivan. D'allà, carretera cap a Margalef. Arribem a les 10h15 i el Jose aka Bombero de la Roca ja ens espera.

El primer dia, el sector a visitar va ser la Braseria. Un bon sector d'hivern si s'està entre el 6a i 6a+ però amb l'inconvenient de que la majoria de vies tenen una entrada a bloc més o menys difícil que moltes vegades li dóna o li treu el plus a les vies.

Churrasco, 6a. Entrada a bloc extranya on s'han de pujar molt els peus seguida d'una placa més aviat tècnica amb poc cantell que es posa més vertical arribant a la R. Allà de poc m'espinyo perquè no tenia sensibilitat a les mans del fred que feia, tot i així i apretant a sac, arribo a la reunió dignament.
Frente boquerón, 6a+. L'entrada a bloc és més dura fisicament comparada amb la Churrasco, però més fàcil tecnicament. Senzillament s'ha de tibar més però pots anar jugant amb els peus. La resta de la via és més fàcil que la Churrasco ja que hi ha molt més canto en tota la via.

Mentre érem al sector, arriba la tropa de saballuts: Xavi, Òscar, Bernat i Miquel. Ells fan la Parrillades (fineta), el Boquerón vacilón (semlant a la Frente boquerón) i la Tabletón. Finalment surt el sol i tenim ganes de canviar de sector.

Ells se'n van a Can Si fa o no fot on més tard comenten que han fet un 7a i un 7b iguals de difícils/fàcils, i nosaltres marxem cap a El Chumino. És un sector de vies curtes de grau mig amb seqüències de passos a bloc.

És una guakkada, V+. La fa l'Ivan embolicant-se a l'entrada i complicant-se-la bastant. Potser se l'ha convertit amb un 6a? Tot i així encadena a vista.
Farte confi, 6b. A vista fallo anant per uns ínfims bidits de mitja falange amb extensió a tope. El Jose troba una seqüència de passos llargs però amb més cantell una mica més a la dreta i la treu al flash. Jo li faig un segon intent i surt amb la seqüència del Jose i l'Ivan al seu segon intent també l'encadena. Té un pas de confiança sortint del bombet, on els cantos desapareixen. Que tens!
Poc cacho, 6b. Via de 12 moviments de mà, ni un més ni un menys. El Jose falla a vista però això em permet estudiar bé la seqüència (tinc dits de mantega però bona memòria) i la bordo al flash. L'Ivan li fa un tiento però ha gastat els seus últims cartutxos a la via anterior. El Jose però, al 2n intent no perdona.
El chumino, 6c. Marcada fisura amb forma d'aparell reproductor femení que dóna nom al sector. M'hi poso a vista però té un pas a bloc sortint de la fisura que malgrat veig la seqüència clara, no tinc ni la força ni el bloqueig ni res per poder-la fer. Tiro de canya i ja arribo fins la R sense més complicacions. El José la prova però s'encalla al mateix lloc, i és que el pas és una burrada!

Aquí acaba el nostre primer dia, el Jose s'en torna cap a Terrassa i jo faig nit a la Fonda Tres Pins amb l'Ivan. El balanç del dia és molt satisfactori emportant-me a la llibreta 4 vies: 6a, 6a+, 6b, 6b.

El segon dia comença millor pel què fa a sol. Com que el cap de setmana ja ha passat, anem cap a un dels sectors estrella de grau intermig de tot Margalef, el Camí de l'Ermita. Ull amb aquest sector perquè acostuma a estar a petar de gent, i és normal perquè les vies són totes molt bones i llargues. Nosaltres van estar prou tranquils tot i haver-hi gent i vam fer noves amistats per a properes escalades.

Sembla que no però les apretades d'ahír ens van passar factura i avui només fem 4 vies reposant molt entre via i via, gaudint del dia que ens va fer.

Sóc roig, 6a. Via d'uns 25m amb una primera meitat de IV+ per una placa tombada seguit d'una placa vertical de 4 xapes amb bons forats però que cal navegar una mica per trobar bé les seqüències. Surt bé a vista.
Lolita pasión, 6a+. Aquesta és bastant més dura i contínua que l'anterior, també cal navegar entre les dues fisures i és que els passos són poc evidents. Encadeno a vista però em deixa molt inflat! Aquí l'Ivan es treu l'espineta que tenia i l'encadena al primer intent. Bona manera de celebrar l'aniversari :)
La chinita de al lao, 6b. Uff, quina via més bona. Tècnica i pilera amb una secció de decisió cap a la meitat on el canto escasseja i costa veure's els peus. Jo me l'apunto a vista amb uns braços com butifarres i aquí l'Ivan té el 2n regal del dia encadenant-la al primer intent. Felicitats bou!
Picus pardus, 6a. Aquesta només la fa l'Ivan i encadena a vista i posant cintes. Comenta que és molt llarga i cap al final, quan tomba, les xapes allunyen.
La divina Colette, 6b. Jo m'he reservat aquesta via pel final. I tot i la tècnica entrada i els passos de canto petit, acabo col·locant-me bé i donant-ho tot per arribar a la cadena.

La valoració del dia ha estat genial, 4 vies a vista. Com ahir: 6a, 6a+ i 2 6b's. I diria que és el primer cop que faig 2 6b a vista en el dia. M'hagués agradat provar les vies principals com la súper recomanable Flors i violes, però millor venir-hi amb una bona base de pila, no fos cas que pringui arribant a la R després de 30m escalats :P

Finalment, el tercer i últim dia les forçes ja flaquejaven i no vam fer gaire cosa. L'objectiu del dia era un 6b molt bo i recomanable de Can Torxa, y lo que surja... Aquest és un arxiconegut sector amb vies bastant bones però que ja estàn una mica sobades degut a la facilitat d'accés.

L'escorpí, 6a. Casualment va ser l'únic 6a que vaig provar en la meva primera visita a Margalef i va sortir-me en top-rope. Avui el feia posant cintes. És un bon 6a amb reposos entre els passos i no val a badar arribant a la cadena.
Senyor Esperó, V. Mentre esperem a que una orda d'italians deixin lliure la via que volem provar, fem temps amb aquest V de regust clàssic. Molt bonic.
Freekandó, 6b. Comença l'Ivan però a mitja via està rebentat i els gats que porta no acaben d'anar del tot bé pels passos de foradets que hi ha, em toca posar-m'hi a mi amb només mitja via montada... i amb penes i treballs, les ales mirant a Cuenca i els braços com porres xapo la role. Objectiu aconseguit! :D

Després d'aquestes vies ens donem un respir per menjar i fer vida social. Acabem provant un parell de vies dels Cingles del Molí en top rope.

Berberecho blues, 6c. Via on cal controlar bé els cantos sobretot entre la 4ta i la 5ena xapa. La sortida cap a la R també és una mica tensa. Jo crec que més descansat i controlant bé les seqüències pot sortir.
Piastic, 6b. Aquesta només la fa l'Ivan, tampoc li surt però se la deixa controlada per una altra ocasió.

El balanç d'aquest tercer dia ha estat inferior als dos primers, però dira que no havia escalat mai 3 dies seguits fent esportiva... No està mal: V, 6a, 6b.

Resumint, que m'emporto un V, tres 6a's, dos 6a+ i tres 6b's a vista, un 6b al flash i un altre 6b al segon intent. Jo ja ho firmava abans d'anar-hi! :)

Fotos properament...

El rincón de Violeta:

2011-01-05T01:01:03+01:00

La Maleta de Boston: -BONES FESTES

2010-12-22T22:48:11+01:00

Benvolguts amics.

No podia deixar de treure el cap per aquesta finestra que arriba a casa vostra i desitjar-vos unes bones festes.

Os deixo les dues darreres estrofes d'un poema de Nadal d'en Joan Salvat Papasseit, que m'agrada molt.

Sigueu Feliços.

Els de casa, a la cuina,

prop del braser que crema,

amb el gas tot encès han enllestit el gall.

Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;

i ells recullen les plomes,

i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres

- i tant pobres com som -.

Jesus ja serà nat.

Ens mirarà un moment a l'hora de les postres

i desprès de mirar-nos es posarà a plorar.

Cuqui Man: blackcurrant

2010-12-20T11:55:18+01:00

English

Since I came to Bath I have been coughing every day. I do not feel bad, it is just something in my throat that doesn’t want to leave me. I’m getting used to cough every single day, but not my job mates who have to stand my coughing. I may be the most annoying person in the office, poor them. Lucky me one of my mates gave me a packet of LEMSIP, a well-known brand of cold and flu remedies in UK.

As usual I resisted to have it. I like the idea to stand without drugs when is possible, but several weeks coughing should be reasons enough to do it. Anyway, my first reaction was to not accept the drug but my mates pushed me to have it, so sweet. As an argument they told me it tasted like blackcurrant.

- Blackcurrant? What is that?

- Don’t you know what’s blackcurrant? I grow up drinking blackcurrant juice!

I found it in www.wordreference.com but the Spanish translation doesn’t helped me: “grosella negra”. I never ate that sort of fruit before! Actually I only ear that word in foreign movies or series, but never in real live. Anyway I decided to drank it. It was enough torture for my mates. Surprisingly I recognize the flavour, but not because I drank any juice of that fruit before, just because that was the flavour of many syrups I drank when I was boy. I hated that flavour, I never understood why a pharma company could make that horrible drugs. I was sure it could be easier to drink it if they used a different taste! But now I can understand why they used that flavour, even if that in Spain blackcurrant isn’t something really appreciate it is in a lot of other countries like UK.

It is still horrible for my discerning palate, just joking, but at least now it make sense.

Castellano

Desde que llegué a Bath no he parado de toser. No me encuentro mal, es solo que algo en mi garganta no quiere dejarme. Me estoy acostumbrando a toser cada día, pero mis compañeros de trabajo quienes deben aguantarme. Debo ser la persona más molesta de la oficina, pobres. Afortunado que soy, uno de mis compañeros me dio un sobre de LEMSIP, una conocida marca antigripal en UK.

Como de costumbre me resistí a tomarla. Me gusta la idea de resistir sin medicinas cuando es posible, pero varias semanas tosiendo deben ser razones suficiente para hacerlo. En cualquier caso, mi primera reacción fue de no aceptarlo pero mis compañeros me empujaron a ello, que majos. Como razón me dijeron que sabía a “blackcurrant”.

- “Blackcurrant”? Que es eso?

- No sabes qué es? Yo crecí bebiendo zumo de “blackcurrant”!

Lo encontré en www.wordreference.com pero la traducción española no me ayudó: grosella negra. Yo no he comido nunca grosella negra. En realidad solo he oído esa palabra en películas o series extranjeras. En cualquier caso, decidí beberla. Era suficiente tortura para mis compañeros. Sorprendentemente reconocí el sabor, pero no porque hubiera bebido ningún zumo de esta fruta antes, solo porque ese era el sabor de muchos jarabes que bebí cuando era un niño. Odiaba ese sabor, nunca entendí porque una compañía farmacéutica podía crear medicinas tan horribles. Estaba convencido que sería más fácil si usaban sabores distintos. Por lo menos ahora sé porque usaban ese sabor, aunque en España no era algo muy apreciado lo era en otros países como en UK.

Sigue siendo horrible para mi exigente paladar, es broma, pero al menos ahora tiene sentido.

Cersey:

2010-12-14T20:34:47+01:00

Estol de llops: Postgrau en animals, dret i societat

2010-12-12T16:56:36+01:00

Avui només assenyalar que Catalunya torna a ser pionera en un altre projecte vers els animals. Aquest proper any 2011 comença a impartir-se a l´UAB el primer postgrau en animals de tota la península. Poso la ressenya pels que esteu interessats. Quelcom força interessant per tots els animalistes que estiguin en disposició per realitzar-lo. Marcarà un pas endavant per aconseguir el reconeixement que mereixen aquests éssers inermes davant la societat humana.

De què vols parlar?: 2.0 Bons Exemples de Màrketing amb freaks

2010-12-08T18:31:54+01:00

Fa unes setmanes @francescgo ens explicava als alumnes de Publicitat i RRPP de la UIC Barcelona una manera de vendre un producte o marca mitjançant una web 2.0. La nostra minsa experiència ens dona un al·licient que ell o altres gurús del Social Media actual ja no experimenten tan sovint. És així, perquè ja comencen a ser enciclopèdies 2.0 que s’actualitzen constantment i costa que es sorprenguin amb quelcom de nou. Es tracta del fet de començar a endinsar-se en aquest món i tenir les primeres reaccions al conèixer el més bàsic, el més essencial i el que fa que t’entri el “gusanillo” (no trobo millor complement directe) a ser un Community Manager com déu mana.

Un dels exemples que se’ns va donar va ser: Me Llamo Fred (www.mellamofred.com), un blog on el protagonista és Fred (Edu Soto), un usuari de la nova cámera Sony Bloggie Touch. Es crea una línea conceptual per definir un target amb l’ajuda d’un personatge còmic, amb extravagància i exageració del que és ser un ‘friki’ rematat. Amb això, no vull dir que el consumidor d’aquesta càmera hagi de ser un ‘freak’, però és evident que hi ha una intenció, per cert molt ben aconseguida, de donar un aire jove i diferencial, juntament amb un valor afegit: no es ven una simple càmera, sinó tot un conjunt amb software que dona a conèixer els seus continguts en xarxes socials.

Del mateix estil va la promoció de la nova pel·lícula “No Controles”, on el seu protagonista, Juan Carlitros (www.juancarlitros.com) té un web amb enllaç directe en diferents canals a les xarxes socials Youtube, Facebook, Twitter, etc, o com ell diu: yutube, feisbuc,el pajarico respectivament. Tot gira al voltant de l’humor i l’espectacle, íntegrament relacionat amb la temàtica de la pel·lícula.

Tos dos, molt bons exemples de màrketing viral per vendre productes en web 2.0.

JFS

Màrius Boada:

2010-12-07T17:26:04+01:00

Estic treballant els resultats de les Eleccions al Parlament de Catalunya 2010. Per fer-ho aquesta vegada he aprofitat per provar programari lliure, concretament el magnific llenguatge R per baixar-me, preparar i analitzar les dades. I també el lloc Tableau Public per publicar gràfics interactius.Aquí teniu una petita mostra del que he fet. Els gràfics es poden seleccionar per "filtrar" per anys

English Now: SOMEWHERE OVER THE RAINBOW

2010-11-29T19:52:37+01:00

Only clicking you can remember and sing this famous song. Somewhere over the Rainbow

Capricho de Mamíferos: Salto a Wordpress y no es capricho

2010-11-15T20:35:54+01:00

Tal vez me resistía porque este blog es lo último que me unía a Blogger, el primer sitio donde comencé a blogear. Pero las cosas caen por su propio peso y lo cierto es que es en Wordpress donde tengo el resto de mis blogs, por afinidad con su gestor de contenidos.Así que, a partir de ahora, el Capricho sigue en Wordpress. He traspasado los contenidos anteriores y revisaré que todo esté en el

bibliomola: MIRA-SOL TINDRÀ LA BIBLIOTECA EL PRIMER TRIMESTRE DEL 2011

2010-11-12T11:04:00+01:00

Sant Cugat del Vallès.

La nova biblioteca de proximitat del districte de Mira-sol obrirà portes el primer trimestre del 2011, segons va anunciar l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, durant una visita d'obres recent. Actualment les obres del nou edifici estan executades en un 50%. Abans d'acabar l'any s'acabaran les instal.lacions elèctriques i de serveis, el paviment, els envans interiors i el fals sostre. A partir d'aquí, l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona dotaran l'equipament de mobiliari i del fons bibliogràfic i tecnològic necessari.

La biblioteca està situada al complex Mira-sol Centre, promogut per l'empresa municipal Promusa, que també inclou habitatges, oficines i pròximament un mercat municipal. L'equipament cultural ocupa una superfície de 1.050 m2 i té un pressupost d'1,2 milions finançats pel FEOSL.

Extret de: http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/319038-mira-sol-tindra-la-biblioteca-el-primer-trimestre-del-2011.html

Per fi es posar fil a l'agulla, i s'acaba un equipament cultural que feia temps que estava començat.

El bloc de la Meritxell:

2010-11-10T15:53:00+01:00

Voldria compartir amb vosaltres el meu nou bloc; es tracta d'un nou espai de reflexió i informació sobre diferents aspectes que poden ser del vostre interès..

El podeu trobar a www.mlluis.cat, espero que us agradi i que em feu arribar els vostres comentaris.

Gràcies!

El saco roto de JudNoe: Creo que me han visto cara tonto

2010-10-15T20:38:40+02:00

Como dice el titulo, creo que me han visto cara de tonto, no hace ni un año me instalaron una caldera nueva, dicho sea de paso me costo un pasto, no había pasado ni medio año cuando durante una lluvia, comienza a gotear agua la chimenea, llamamos a la empresa instaladora y me dicen que es normal que entre agua por la chimenea, me ponen cinta de carrocero y que ya esta, pero estas semanas pasadas que vuelve a llover, vuelve a caer agua por la chimenea y por la caldera, volvemos a llamar, y mira por donde viene el mismo operario, quita la cinta, y comienza a poner excusas
- Vaya fachada mas mala, que por entra agua
- la chimenea tiene que estar defectuosa
- Su compañero (el que la instalo) hizo una chapuza
- que el no puede hacer nada mas, etc...
Se va y esta semana pasada vuelve a caer agua, llamanos otra vez, que ya pasaremos, como persona paciente que soy, espero, espero y por fin el viernes llaman que van a venir a partir de las cuatro de la tarde, pero a las cinco, llaman que están en barcelona y que tardaran una hora y media, paciente, vuelvo a esperar, pero a las siete y media vuelven a llamar que se les ha hecho tarde y que vendrán el lunes.
En este caso hay dos salidas, te cabreas, montas el pollo con la secretaria, te cagas en todo o pones de cara de tonto, piensas los que vas ha decir y una vez solucionado el problema (eso espero), entonces los mandas a la mier...

Pero para rematar el tema, hace tres semana encargamos en la comunidad la reprogramacion de la centralita de la antena para pillar los nuevos canales y tras ir semana tras semana detrás del tío, hoy me dice que esta esperando a que salgan definitivamente los canales, yo creo que tengo cara de tonto..

Luego dicen que hay crisis, o ¿es que la gente no quiere trabajar?, bueno yo tampoco quiero, pero hay que hacerlo y ser un poquito honrado.

El viernes que viene volveré a escribir, y espero tener una solución a la caldera, el nombre de la empresa instaladora es XXXXXXXXX, (ya os lo diré si es necesario, si es que en el fondo soy tonto).

Gracias.

La màgia de viatjar...:

2010-10-14T11:55:46+02:00

Mis dos últimas colaboraciones con la revista Ritmos del Mundo. En el número 17 (julio/agosto) publiqué el reportaje "Odisea Transahariana -Apuntes de carretera-" y en el último número (setiembre/octubre) ha salido publicada una nota de prensa de la exposición "Konso, la Evolución de una Tribu Legendaria", que presentamos en setiembre a Barcelona con la fotógrafa Cristina Senserrich y que contamos con la colaboración de Ángel Morillas, Historiador y miembro de la UNESCO.

Bloc del CEM, Centre d'Educació Musical de Terrassa: 30 anys del CEM

2010-10-10T18:35:51+02:00

El dilluns 6 d'Octubre de l'any 1980 el Centre d'Educació Musical començava les seves activitats.

Aleshores, el jove Ramon Rius Torrella, al capdavant d'un petit equip de professors de música, engegaba aquesta Escola de Música terrassenca amb l'objectiu d'aplicar a la nostra ciutat les noves tendencies d'educació musical que el Pare Ireneu Segarra i l'Escola de Pedagogia Musical estaven aplicant al nostre país, seguint les passes de la pedagogia musical europea.

Ben aviat Teresa Marçal s'afegí a la direcció del Centre i ara, 30 anys després, l'escola continua sent un referent de la pedagogia musical al nostre país.

Acaronar.com: Què li passa a la societat amb l’alletament matern?

2010-10-07T02:10:19+02:00

A partir d’una notícia bastant esgarrifosa i les opinions que ha generat el tema (que jo he vist indagant per internet) em veig en la necessitat d’escriure aquesta entrada. Ja fa dies que hi dono voltes ja que és una entrada més “visceral”, diferent a les notícies que hem anat posant aquests anys. Fa un [...]

Nocturama Fotoblog: Músicos en el tren – Barcelona

2010-10-04T09:27:09+02:00

El blog de Paco Morales: I desprès de la Vaga General, què?

2010-10-02T20:53:14+02:00

Molta gent es pregunta què canviarà desprès de l’èxit de la Vaga General del 29 de setembre. Malgrat el contuberni mediàtic per amagar l’elevat seguiment, i de que Red Electrica arribés a manipular les seves dades per justificar un major consum energètic, milers i milers de treballadors/es li han estirat les orelles al president Zapatero. I encara que no és doni per al.ludit, de moment, per la capacitat de mobilització dels sindicats i de l’esquerra que no es resigna als dictats dels mercats, haurà de moure fitxa. Si avança la dreta electoralment (PP i CiU) no és per responsabilitat dels sindicats, sinó pel dogmatisme neolliberal en el que ha caigut el Govern del PSOE.

Només cal llegir el darrer article de Vicenç Navarro al seu blog per reafermar-nos en les nostre raons, i les dels sindicats, per oposar-nos a les polítiques econòmiques i socials del Govern Zapatero basades en la retallada de la despesa socials i els drets dels treballadors/es. El problema d’Espanya no és el dèficit públic, sinó la manca d’ingressos per una fiscalitat esviaxada i no progressiva que beneficia a les rendes altes i del capital en detriment de les rendes del treball. Com diu el Joan Herrera en el seu llibre “Economia i Ecologia” amb aquestes polítiques no sortirem de la crisi, sinò que sortirem en crisi.

Ara que els sindicats han fet girar els engranatges amb l’organització de la Vaga General, cal continuar la lluita amb altres eines per guanyar la batalla de les idees i de les polítiques que cal fer per sortir de la crisi d’una manera justa, solidària i sostenible. Els sindicats i l’esquerra hem de multiplicar els esforços per fer arribar encara a més gent la necessitat de canviar el rumb de les polítiques del Govern Zapatero. I em de treballar per a que la força política que de forma més clara ha recolzat i ha participat a la Vaga General, ICV-EUiA, obtingui uns bons resultats en les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Les diputades i diputats d’ICV-EUiA saben molt be al costat de qui estan i quines són les polítiques d’esquerres i ecologistes que cal impulsar.

Inundem de d’articles i cartes els mitjans de comunicació; organitzem xerrades i conferències per denunciar les polítiques neolliberals i fer arribar les nostres propostes; sortim al carrer per adreçar-nos de forma directa a la ciutadania; i utilitzem les xarxes socials a Internet per difondre les idees alternatives i cridar a la mobilització. Està a les nostres mans.

Els collons d'en Maura: Parlant de la vaga

2010-09-30T11:26:26+02:00

Durant el dia d’ahir vaig veure en diferents medis: premsa, facebooks, blocs, etc que aquesta vaga era un absurd, que no era el moment, que no és apropiat, que és una bretolada...Però el més sorprenent de tot plegat es que una bona part d’aquests comentaris venien en ploma dels mateixos treballadors. Bé de fet no és sorprenent que un treballador s’oposi als seus iguals, només em de veure resultats d’altres protestes o simplement el de les eleccions generals en diferents anys.
El que trobo a faltar en aquest país és el sentit de solidaritat, no el que es fa a països llunyans davant de catàstrofes naturals ja que d’això som un bon exemple (encara que dubto que la majoria sigui per raons altruistes), sinó amb nosaltres mateixos, amb els treballadors, estudiants o jubilats.
Normalment, davant de qualsevol tipus de protesta el primer encarregat de tirar pals sota les rodes són el mateixos treballadors que anteposen l’interès macroeconòmic ?que de fet se la porta fluixa o no tenen ni idea de com afecta- a l’interés d’uns treballadors i les seves famílies. Però també hi ha una mica d’enveja vers l’altre: - Com té el morro de protestar amb el que guanya. -Que els hi baixin una mica el sou està bé, total pel que fan. ?Amb el que presumia amb el que guanyava fent de paleta i ara es queixa de que no hi ha feina, que es foti.
I si, si es diuen aquestes coses, jo no me les he inventat, gent del meu voltant ho diu i pocs repliquen. Evidentment amb aquesta actitud no es pot aconseguir res, per això aquesta vaga no canviarà res i el govern de torn continuarà retallant tot allò que va costar tant d’aconseguir.
Per a què enviar antiavalots a les manis si els mateixos treballadors s’encarreguen de lapidar la protesta.

Opinando de..: Vino al atardecer

2010-09-23T15:53:47+02:00

Chocolate Belga: TRUFAS BELGAS sin Gluten sin Frutos Secos

2010-09-16T18:51:53+02:00

Las personas con celiaquía y/o con alergia a los frutos secos, están de enhorabuena!! Hemos encontrado unas ricas trufas belgas que ya están disponibles en el mercado nacional. Hay diferentes variedades: negro, negro con naranja, leche, leche con limón, blanco y blanco con fresas. Y por supuesto están igualmente ricas para los que podemos tomar [...]

Miguel Ángel Segura: SEGUNDA PARTE DEL LIBRO DEL HOSPITAL DEL TORAX

2010-09-14T13:05:04+02:00

"SUICIDIOS EN EL HOSPITAL DEL TORAX"
el diario secreto de Miguel Ángel Segura

A los primeros 50 en reservar la 2ª parte del libro investigación en el Hospital del Tórax, que se titulará " Suicidios en el Hospital del Tórax, el diario secreto de Miguel Ángel Segura" tendrán de regalo una camiseta del Hospital del Tórax. Además estos primeros 50 tendrán la opción de adquirir también el libro de investigación en la cárcel del horror por sólo 5? más.

RESERVAS:
Pack 1 libro + camiseta de regalo P.V.P. 15? + gastos de envío

Pack 2 libro + camiseta de regalo + libro cárcel con 50% descuento P.V.P. 20? + gasto de envío

PASOS A SEGUIR PARA HACER LA RESERVA:
Si quieres reservarel libro envía un correo a librohospital@gmail.com y nos pondremos en contacto contigo para formalizar la reserva, la cual se hará mediante transferencia bancaria o Paypal.

NOTA: Si quieres formalizar la reserva en TERRASSA, puedes hacerlo en C/ Arenys de Mar nº 13 (antes de venir debes concertar hora y día en el mismo e-mail)

E-MAIL: librohospital@gmail.com

Abril Pardina Hoyas: Les vacances s'han acabat

2010-09-13T13:14:03+02:00

Ja és oficial, demà començo el cole. Les vacances s'han acabat....ohhhh

Demà us explico com ha sigut al meu primer dia de cole.

Marc Carles Carmona: La Carlota!*

2010-08-17T06:49:08+02:00

... I anem creixent! mentre jo vaig assajant els números de l'1 al 10 en català, castellà i anglés, la cosina Carlota amplia el seu vocabulari i la seva gràcia. És més guapa! "Caaalooota! (Marc)"... "què, Maaa??? (Carlota)"

***

... ¡Y vamos creciendo! Mientras yo voy ensayando los números del 1 al 10 en catalan, castellano e inglés, la prima Carlota amplia su vocabulario y su gracia. ¡Mira que es guapa! "Caaalllooota! (Marc)"... "qué, Maaaa!? (Carlota)"

Escuela de Sara: Prohibida la predicación en euskera (1938)

2010-08-07T21:13:51+02:00

Comandancia Militar del Sector: El excmo. S. gobernador de la Provincia en escrito, Sección 1. N. 7., me dice lo siguiente: Sirvase tener en cuenta que en las iglesias no debe permitirse la predicación en vascuence y solamente si a su juicio (del Comandante Militar) considera que la mayoría de los feligreses y asistentes a [...]

Passat industrial: "Sota Terra" de TV3 ens endinsa a les entranyes de la colònia Cal Marçal

2010-08-03T23:47:49+02:00

De tot una mica: Parla de YouTube - Bebe come sandia desde adentro -una TERNURA-

2010-07-31T12:41:35+02:00

Cita

YouTube - Bebe come sandia desde adentro -una TERNURA-

Sfericampus 2008: Les competicions! S2 i S3

2010-07-19T11:07:22+02:00

Les apassionants competicions de tarda ens han mantingut en vil durant les darreres dues setmanes, amb partits d'autèntic infart i espectaculars accions de tots els participants en aquestes activitats.
La setmana 2 ens va sorprendre amb la competició de 3x3 en què es barrejaven a jugadors de diverses edats per disputar vibrants partits. La competició es va estructurar en una lligueta regular per poder veure la classificació final, i unes eliminatòries a partir d'aquesta classificació. Els quatre equips que van accedir a semis van ser els Pistons, Spurs, Celtics i Bulls, i després d'aconseguir donar la sorpresa al batre als favorits Spurs a semis, els Celtics (Ricky Bergadà, Armand, Anna Pujol) també van imposar-se als seus rivals de la final, els Pistons, en una vibrant final que es va decidir a la tanda de tirs lliures.
La segona competició d'aquesta final va ser el 2ball, una competició de tir per parelles, en la que es va anar establint una classificació a partir de tots els resultats de la setmana per acabar decidint el resultat final divendres a la tarda en les eliminatòries. Tot i algunes sorpreses com les protagonitzades per Pol Leyva i Andrés Chela (últims classificats a la lligueta però que es van plantar a semis), el Jordi Vilavella i el Guille Araya, un tàndem clàssic dins el campus, es va imposar en la gran final al Ferran Forrellat "Furri" i a l'Arnau Rivas.
Pel que fa a la tercera setmana vam poder gaudir de la competició d'habilitats i la de 2x2 en grans i 1x1 en petits, totes elles molt emocionants i amb moltes sorpreses.
En l'1x1 de petits, el Marc Bono va dominar durant tota la setmana sense problemes però va punxar en la gran final al caure davant el Pol Leyva que va realitzar un partit molt complet. En el 2x2 es van poder veure molts partits i ben emocionants tots però les sorpreses es van anar diluint a l'arribar les finals ja que les dues parelles més regulars (Vilavella i Marina, Pol i O.Dènia) van fer valer les seves condicions i van disputar-se el títol en una gran lluita que van endur-se el Vilavella i la Marina per la mínima.
En habilitats de petits el Marc Bono i el Pau Ginés es van imposar per ben poc als seus rivals i van ratificar el seu domini que havien establert durant tota la setmana. En grans van vèncer el Jordi Vives i l'Arnau Rivas tot i haver rebut una penalització de 5 segons en el sorteig d'obstacles, vencent a l'Anna Pujol i al Marc Samaniego que va tenir el títol a tocar amb els dits.
Per acabar, i compaginant les finals, es va disputar l'All-Star en el que diferents combinats formats pels jugadors del campus van medir-se amb els monitors amb infructuós resultat ja que cap equip (a excepció dels petits) va aconseguir als mestres d'aquest esport. De fet també es va constituir l'equip "Amigos de Vilavella" per intentar tumbar l'equip retro dels monitors però això tampoc va ser posible gràcies a un bàsquet de Dani Casas sobre la botzina. Encara els hi queda molt per arribar a dalt de la piràmide!

Terrassa Blog Diari: Una porta oberta...

2010-07-17T19:13:47+02:00

Aquest bloc està tancat. Si voleu, ens retrobem a www.joanrovira.blogspot.com. Gràcies per la visita.

Un món fal·laç: Nova ubicació

2010-07-08T15:49:12+02:00

Benvolguts,

Aquells que durant un temps veu seguir aquest bloc segur que ja us heu adonat que està més mort que viu. Bloc.cat ha deixat de donar suport als usuaris i moltes de les noves eines són molt difícils d'utilitzar aquí. He estat un temps llarg fent proves amb diferents allotjaments i eines d'edició de blocs i finalment, com tants d'altres, m'he passat a wordpress amb allotjament propi. A partir d'ara el bloc el podreu trobar a http://coriach.zobyhost.com. La vida del món fal·laç acaba aquí. No m'atreveixo a dir que definitivament perquè aquesta estètica retro m'agrada força, però no sóc prou avançat amb wordpress per fer res de semblant.

Els qui el tigueu subscrit a través de feedburner espero fer els canvis correctament perquè no noteu cap canvi.

ElBlogDiari(o): Nova etapa, nou blog

2010-06-21T07:34:51+02:00

A partir d'ara, us espero al nou blog www.joanrovira.blogspot.com

David Martínez Planellas. Yo también tengo blog: Poca vergüenza

2010-06-09T09:05:45+02:00

Pos si, no tengo perdón! con la cantidad de tiempo libre que tengo ahora y os tengo olvidados!
A ver si espabilo un poco. De momento os voy a contar que antes de romperme el tobillo fuí a Alemania
en el siguiente post!

El racó de la paraula: Xavier Serrahima: Ciclop etern

2010-06-08T09:00:21+02:00

poesia Guanyadora (ex-equo) del IIon Concurs de Poesia Curta “Ciutat de Maó“ organitzat per l’ajuntament de la ciutat Oh, tu ull de ciclop etern i immòbil gegant de peus de plom arrelat als nostres cors arran de costa, que vetlles pacient per la mar i els mariners teus quan el sol s’ajaça i els foscos [...]

Kinspaios: Escull quina broma vols...

2010-05-20T21:55:50+02:00

Marto, m'ha molat això!!!

La Carrau: LA CARRAU... DECIDIM DECIDIR!!!

2010-05-12T19:47:20+02:00

LA CARRAU a l'acte de presentació de TERRASSA DECIDEIX...

I primicia! Lletra innèdita preparada per la ocasió!

Freakies i economistes, Pot ser possible!!: Inicia Gencat

2010-05-04T18:50:17+02:00

Hola a todos,

Os añado un link de INICIA

http://inicia.gencat.cat/inicia/cat/

Creo puede ser interesante

Terrassa en la mira: Con el ballet Raymonda culmina la Temporada de Danza del Centre Cultural

2010-04-17T10:07:48+02:00

Con la presentación del Ballet Raymonda, presentado por el Ballet y Orquesta del Teatro Estatal de Brno, culmina este domingo a las seis de la tarde, la Temporada de Danza del Centre Cultural de Caixa Terrassa.

Este ballet en tres actos, cuenta con la dirección artítica de Lenka Drimalova, la coreografía de Marius Petipa y música de Alexander Glazunov.

Nuesa literària: Nit d'eixides, incerteses, places i Homo sapiens.

2010-04-17T09:09:24+02:00

Ahir es va presentar a Vilabella el llibre editat per Cossetània que du per títol: "L'eixida i altres narracions" i que conté quatre micronovel·les de quatre autors que de moment militen a la tercera divisió de la literatura d'aquest país: Josep M. Bertran Teixidor, Montserrat Ortiz i Jansá, Alex Garrido Serra i Jeremias Soler Giménez.

L'acte fou molt agradable, molt simpàtic, molt ben organitzat. L'assistència fou nombrosa (unes 30 persones) tenint en compte que Vilabella és un poble molt petit. La presentació que l'alcalde i en Xavier Aguadé va fer dels autors va ser magnífica. I, en general, la conversa entre els autors, abans i després de la presentació, fou molt enriquidora, d'aquelles que et fan agafar ganes de continuar escrivint.

Per a mi, veure publicada la meva història "Informe sobre l'Homo sapiens" amb una qualitat d'impressió i d'edició excel·lent, me la va fer descobrir de nou, com si llegís la història d'algú altre, mercès també a la meva mala memòria que no deixa d'ajudar-me una i altra vegada, en permetre'm rellegir les meves obres com si ho fés per primera vegada.

Agraeixo també l'assistència d'una persona del Club Català de Naturisme, que va venir a la presentació amb els seus fills, i que em va fer molta il·lusió conèixer.

Us poso a continuació els mots que més o menys vaig dir en el moment de presentar "L'Informe sobre l'Homo sapiens"

1.- Hi ha més estrelles al cel que granets de sorra a totes les platges del món. Cada estrella és un sol. Cada sol té probablement al seu voltant uns quants planetes; alguns rocosos, la majoria d'ells amb força quantitat d'hidrogen, d'heli, de carboni, d'oxigen, de sofre... perquè són alguns dels primers elements que es formen al cor de les estrelles. Alguns dels planetes segur que tenen aigua (seria difícil que havent-n'hi tants, cap no en tingués. Alguns, a la distància justa per a tenir la temperatura ideal per a la vida. Alguns, amb l'atmosfera adequada per a desenvolupar la vida. Davant de l'immens nombre de sols (més nombrosos, com ja he dit, que tots els grans de sorra de totes les platges del món), i de sistemes solars; davant les lleis naturals que regulen el desenvolupament de la vida (idèntiques a tot l'univers), davant la idèntica presència a tot l'univers dels elements H, He, C,O, S, com a més abundosos; és per a mi una evidència (que no una fe) el fet que a tot l'univers existeixen milions de formes vivents, moltes de les quals arribaran o han arribat ja a la intel·ligència, a la consciència i a la tecnologia.
Probablement, i pel que sabem fins ara, que vinguin és impossible, però és ben cert que a l'edat mitjana algú va assegurar, amb la ciència a la mà, que l'Homo sapiens mai no podria volar.
Aquesta història, la història que us presento avui, és la història d'un d'aquests éssers, un explorador romàntic, un rei republicà, un científic que ve a estudiar el comportament d'una espècie animal auto-anomenada Homo sapiens; encara que en realitat aquesta missió és una excusa de l'explorador per a fugir d'un protocol i d'una tecnologia que l'ha allunyat de la bellesa natural de l'univers al llarg de tota la seva vida. És també, i no diré fins a quin punt, una autobiografia.

2.- Un dia em vaig mirar les mans, els dits, els pèls del revés dels dits, el riure cíclic i repetitiu de les femelles i dels mascles de la meva espècie, i em vaig adonar que era un mono; em vaig horroritzar. Vaig veure les meves mans i em van semblar les urpes d'una bèstia. Em vaig veure per uns instants des de fora de mi, i vaig descobrir que pertanyia a una espècie animal més, que no hi havia els animals i nosaltres, sinó que totes les espècies érem similars, i que allò que ens fa creure superiors és una característica de la nostra espècie que defineix la nostra identitat, i que sens dubte esdevé una característica superior, però que les altres espècies tenen d'altres característiques que defineixen la seva identitat i que potser elles consideren (o considerarien si poguessin) com a característiques superiors. Des d'aquell moment de clarividència, vaig començar a estudiar l'Homo sapiens des de fora, sobretot el que té a veure amb el funcionament de la seva ment. I tota aquest anàlisi l'estic realitzant amb ajut de la tasca de científics com Konrad Lorentz, Victor Frankl, Dianne Fossey, Charles Darwin, Schrodinger, Carl Sagan, Stephen Hawking, Albert Einstein, Sigmund Freud, i de pensadors com Anthony de Mello, que per a mi són fonamentals.
De primeres, la meva idea era fer informes, assaigs... que partien d'experiències meves d'absurd amb individus Homo sapiens que em feien sentir com si aquest món no fos el meu, com si aquesta espècie no fos la meva. Després vaig decidir escriure la meva història, dins d'unes coordenades diferents a les biogràfiques però molt relacionades, aprofitant aquests informes que ja havia escrit, i elaborant-ne de nous, amb un punt important de ficció, i amb la intenció que la història fos amena.

3.-Aquesta novel·la, micronovel·la, és un cant al republicanisme, a la igualtat entre les consciències, a la nuesa, a la lliure nuesa, a la bellesa del planeta, a la bellesa de l'espècie Homo sapiens malgrat la seva constant tendència als instints més ancestrals: violència, domini, ambició, artificialitat... Malgrat aquestes nafres que neixen d'instints ancestrals d'arrel evolutiva... l'Homo sàpiens és la prova del fet que aquest univers d'estels, de més estels com granets de sorra hi ha a totes les platges del mar, tendeix vers la consciència i l'amor. L'Homo sapiens és l'única prova que tenim del fet que l'amor existeix a l'univers; per això, potser, el protagonista de la meva història se n'enamora, potser per això decideix quedar-se en aquest planeta.
.
.

UFB Jabac i Terrassa Cadete 'D': Jornada 26 18-04-2010

2010-04-17T07:32:08+02:00

NOTA:

El campo de la Escola de F. Gavà es el Mpal Can Torelló y está situado en Avda Bertran i Guell y NO es el mismo que el del C.F. GAVA que juega en el estadio Mpal situado en la calle Elisenda de Montcada, 4 Estadi Mpal.

seruji 610 Yotsuya Gardenia: Porten bata blanca però no són sanitaris

2010-04-17T01:59:50+02:00

Música: Caetano Veloso ? Rumba azul (3,7MB – mp3) - play | download

Els Freixa: LA TATE I EL JESUS A LA JORDANIA

2010-04-17T01:43:12+02:00

Avans de l ´operacio la tate i el Jesus sen van anar a las Jordanies alla on tot es diferent i el moru mussa fa de tot. Aqui estan les probes.

Literatura del mañana: Eventos culturales para este fin de semana:

2010-04-17T00:47:00+02:00

El próximo sábado, 17 de abril de 2010, a las 12.00 horas, tendrá lugar la presentación de la antología bilingüe Xarnegos-Charnegos, coordinada por Noemí Trujillo, publicada por Sial Ediciones, en la Biblioteca de Viladecans (Av. Josep Tarradellas, 16, 08080 Viladecans).
Intervendrán en el acto: María Salmerón, concejala de cultura del Ayuntamiento de Viladecans, Joan Lluís Amigó, concejal de cultura del Ayuntamiento de Castelldefels, José Luís Bravo, secretario de la Fundación Espejo y socio de la entidad Cultural ANCEO, Basilio Rodríguez Cañada, editor y presidente del PEN Club de España, Noemí Trujillo, coordinadora del proyecto, Antonio García Lorente, cotraductor, Julián Miranda, poeta, y Jordi Lligadas, cantante.
La artista local Vicky Flores pintará un grafitti mientras los poetas recitan.
El cantautor Jordi Lligadas interpretará la canción: "Els qui vénen" de Joan Margarit.
Organiza: Ayuntamiento de Viladecans y Associació cultural i artística ANCEO.
Colaboran: Ayuntamiento de Gavá, Ayuntamiento de Castelldefels, Ayuntamiento de Sant Boi, Ayuntamiento de Pineda de Mar, Diputación de Barcelona, Fundación Espejo, Retalls d'art, Arrels de Gavart, El laberinto de Ariadna, Cercle Artístic de Vallirana, El Delta.

Exposició. Sèrie Bretxes, de Pep Cortés. La galeria d'art dels Amics de les Arts té el gust de presentar la nova exposició de poemes visuals de l'artista i pintor egarenc Pep Cortés. Restarà oberta del 10 al 29 d'Abril de 2010. De les 7 a les 9 del vespre. Carrer del Teatre, núm. 2 de Terrassa.

Primer festival de gastronomía latinoamericana. Sábado 17 de Abril de 2010, en la Plaza Lluís Companys de Terrassa (BCN). De las 9 a las 21 h. Degustación general de platos latinos de más de diez países de América Latina.

Recital homenaje a Miguel Hernández. En conmemoración del centenario de su nacimiento. Sábado 17 de Abril de 2010, a las 20.30 h en el Café Figueroa. Calle Augusto Figueroa, nº 4 de Madrid. Participarán: Alumnos de los talleres de poesía GRUPO CERO.

Más que palabras: Perder el hilo

2010-04-17T00:38:17+02:00

No sé si seguir

convocando a las palabras,

si al final son sólo

desafinados jadeos perdidos

a merced del aire

en el que duerme el tiempo.

No sé si seguir

inventando susurros

de mudas confidencias,

no sé por qué seguir contando

lo que ni siquiera, quizá, me pertenece.

¿Cómo reconstruir lo que se ignora?

¿Cómo seguir imaginando historias

tan sin saber quién eres?

No sé si seguir escribiéndote versos.

Catabuenvino: CONOZCA AL MEJOR SOMELIER DEL MUNDO

2010-04-16T17:37:46+02:00

Tras unas finales tremendamente duras, Gerard Basset francés nacionalizado ingles recibió con elegancia el premio al Mejor sommelier del mundo 2010 detentando desde hoy el título mundial durante un período de tres años.

Un total de 51 candidatos compitieron en Chile en el Concurso Mundial de Sumilleres, para designar a quien será considerado el mejor del planeta en los próximos tres años.

Ganó Gerard Basset, que demostró ser un gran conocedor de vinos, saber todos los secretos del maridaje ,cuál de ellos acompaña mejor las comidas, y tener un alto sentido del servicio en un restaurante.

Sólo tres se clasificaron para la gran final: el sueco Paolo Basso, el francés David Biraud y Basset, finalmente sucesor del sueco Andreas Larsson, que ganó en 2007 en Rodas (Grecia).

Los europeos son los reyes del concurso, puesto que han ganado en todas las ocasiones menos una, cuando venció un representante japonés.

En la competición, que se celebra desde 1983, los concursantes realizan un examen escrito sobre viticultura, bebidas destiladas, cafés, puros y geografía del vino. En la parte práctica, deben realizar una cata ciega de vinos, corrección de una carta de vinos y realizar un servicio de vino espumoso, descorche y decantación.

En la final, se monta un escenario como un restaurante donde el sumiller debe recomendar a una pareja de clientes el mejor vino según la cena elegida, dando sus argumentos para ello.

¿QUIÉN ES GERARD BASSET

Gérard Basset es el propietario con su esposa, Nina, del Hotel TERRAVINA , en New Forest en Hampshire reino. Actualmente la única persona en el mundo para celebrar los títulos combinados de Master of Wine, Master of Somelier y el Vino MBA y ahora el premio al mejor Somelier del mundo.

Basset asistió al Liceo Albert Camus, la escuela en Firminy , Francia. Después de entrenar en Lyon, se trasladó a Inglaterra para comenzar su carrera como un sommelier convirtiendo rápidamente en Jefe sumiller de Chewton Glen, la estrella Michelin en el hotel Hampshire.

En 1989, obtuvo el título de Master Sommelier y en 1998 como un Master of Wine. En 1992, también ganó como Mejor Sommelier Internacional de Vinos de Francia (París). Posteriormente ha sido nombrado mejor Sumiller 2 º en el Mundial y ahora en 2010 gana el Primer premio.

En 1994 co-fundó Basset Hotel du vin con su socio Robin Hutson, al abrir su primer hotel en Winchester . La cadena llegó a seis hoteles antes de vender a MWB Grupo en octubre de 2004.

El Weblog d'en Miquel: L?Eyjafjallajökull

2010-04-16T12:08:03+02:00

Aquest mes d’abril de 2010 és notícia l’erupció de l’Eyjafjallajökull. El seu núvol de cendres està deixant a més de mig Europa amb els avions aturats i sense poder enlairar-se. He buscat pel meu arxiu fotogràfic i l’he trobat! Durant el nostre viatge a Islàndia el vàrem fotografiar. És la fotografia que teniu a continuació. L’Eyjafjallajökull [...]

1000 manualidades: Mis churubitas cabezonas

2010-04-15T23:43:50+02:00

Esta es unas de las ideas que te salen cuando estas aburrida.En las ultimas nieves de Vacarisas,incomunicados ,sin fieltro, pasta de modelar ni nada parecido,empecé a rebuscar por la casa y encontré mis viejas acuarelas de cuando estudiaba diseño y empecé a crear mis niñas tristonas,despues de la nieve segui en la tienda pintandolas con acrilico ,espero que os gusten.

Estas son mis particulares Alicia ,Caperucita y Lulu.

Un rincón para todo: Vergüenzas nacionales o sin vergüenzas nacionales

2010-04-15T20:28:30+02:00

El intermedio de ayer no tubo desperdicio, a Wyoming pese al disimulo a la hora de plantar las bromas se le notaba el cabreo en cada gesto... realmente avergonzante que ahora los medios ultraconservadores tachen el acto de CCOO y UGT de guerracivilismo cuando ellos llevan 5 años haciendo y diciendo lo que les sale de las pelotas y que digan que es un atentado contra la justicia y el Estado de Derecho aquellos que se dedican a decir que la trama Gürtel es un montaje jurídico-policial y que ETA está detrás del 11-M y que el juez instructor de dicho caso es incompetente por negar la culpabilidad de ETA.

Ahora me dan ganas de citar a Celaya más que nunca, aquellos que pretenden ahorcar a la clase trabajadora con recortes salariales abusivos, aquellos que pasean con una bandera ya no preconstitucional sino abiertamente antidemocrática, aquellos que en fin y sumando todas las pretensiones, pretenden acabar con El Estado SOCIAL de Derecho, aquellos que ni el nombre jurídico de nuestra tipología de estado saben. Esos hijos de puta bastardos, esos que como decía Pepe Rubianes se sabe que están porque huelen a mierda, que sueltan mierda por la boca cuando hablan y por el culo cuando cagan, esos No Pasarán.

Nosotros somos quien somos.
¡Basta de Historia y de cuentos!
¡Allá los muertos! Que entierren como Dios manda a sus muertos.

Ni vivimos del pasado,
ni damos cuerda al recuerdo.
Somos, turbia y fresca, un agua que atropella sus comienzos.

Somos el ser que se crece.
Somos un río derecho.
Somos el golpe temible de un corazón no resuelto.

Somos bárbaros, sencillos.
Somos a muerte lo ibero
que aún nunca logró mostrarse puro, entero y verdadero.

De cuanto fue nos nutrimos,
transformándonos crecemos
y así somos quienes somos golpe a golpe y muerto a muerto.

¡A la calle! que ya es hora
de pasearnos a cuerpo
y mostrar que, pues vivimos, anunciamos algo nuevo.

No reniego de mi origen
pero digo que seremos
mucho más que lo sabido, los factores de un comienzo.

Españoles con futuro
y españoles que, por serlo,
aunque encarnan lo pasado no pueden darlo por bueno.

Recuerdo nuestros errores
con mala saña y buen viento.
Ira y luz, padre de España, vuelvo a arrancarte del sueño.

Vuelvo a decirte quién eres.
Vuelvo a pensarte, suspenso.
Vuelvo a luchar como importa y a empezar por lo que empiezo.

No quiero justificarte
como haría un leguleyo,
Quisiera ser un poeta y escribir tu primer verso.

España mía, combate
que atormentas mis adentros,
para salvarme y salvarte, con amor te deletreo.

SOM AQUÍ: SOM AQUÍ 15 D'ABRIL 142 ...

2010-04-15T11:33:53+02:00

Avui rebem la visita de l'equip femení de waterpolo del CNTerrassa, analitzarem les signatures dels convidats de la setmana amb la grafòloga Mercè Agustí, seguirem amb noves propostes a l'espai de consulta ciutadana i parlarem de les "pelis" d'estrena amb el senyor Ricard Ribera.Regalerem entrad...es per el Centre Cultural de Caixa Terrassa per veure el "Ballet i Orquestra del Teatre Estatal de Brno" el 18 d'abril a les 18:00.

Viu i llegeix: En lloc segur. Wallace Stegner

2010-04-14T20:00:28+02:00

Una història senzilla, sense grans gestes d’amor, ni de guerra, ni de sexe, ni d’acció, però que explica una història d’autèntiques relacions humanes. Un cant a l’amistat protagonitzat per dues parelles al llarg de més de 30 anys. Una relació on una de les dones, la Charity, de caràcter dolç i dominant [...]

j µ a n l µ: Salida

2010-04-14T10:51:42+02:00

http://sintocaraltimbre.blogspot.com/

Ciclismo "Malditas Motos": Ciclista en fuga

2010-04-13T23:09:48+02:00

El bloc de Marc Serrano i ÒSSUL.blogspot.com: El 20 a les 20 arrenca --sembla-- el Gremi de Periodistes de Sabadell (GPS)

2010-04-13T20:20:06+02:00

Estimat/da company/a, La present és per convocar-te a la reunió del dimarts 20 d’abril a partir de les 20.15 h al Casal Pere Quart de Sabadell amb motiu de la segona reunió del GPS (Gremi de Periodistes de Sabadell). Com ja deus saber, i tal com vam comentar a la primera trobada, aquest grup neix amb vocació d’afermar més que mai la nostra professió, de dignificar-la i de reivindicar-la

Bujinkan Terrassa: CURSO POSTJAPÓN 2010

2010-04-13T15:15:58+02:00

Este marzo se realizó el curso postjapón de la Federación de Catalunya en el Club Natació Terrassa.

Se estuvo trabajando taijutsu y Tachi

Los alumnos prestaron mucha atención tanto a las técnicas como a las explicaciones.

Algunos alumnos que estuvieron conmigo en Japon mostraron alguno de los trabajos que allí disfrutaron.

Aquí es Albert Serres (2º DAN) quien muestra y Alberto Ramirez (1º DAN) quien le hace de Uke.

Aquí es Clara Lopez (4º DAN) quien muestra y Juan Diego (Shihan de la federación) quien accedió a ayudarla haciendole de uke, un gran honor.

Nos encontramos aquí los cinco SHIHAN en una ceremonia de entrega del 5ºDAN a uno de los alumnos de José Sanchez Macias.

Por último, foto recuerdo del curso con varios de los participantes.

Nos vemos en el próximo curso.

yoyo y su mundo: Abril...

2010-04-12T22:11:38+02:00

Esta vez no he contado que tal nos ha ido viajando por Cerdaña, pero haya voy. Hicimos Cagliari, Alghero, Olbia, Arbatax, Cagliari.

Cerdaña es más grande de lo que parece, lo digo porque la isla es grande, pero las carreteras que tiene la hacen enorme. La mayoría son carreterillas comarcales y con suerte alguna carretera Nacional de segunda.

La isla es muy verde y montañosa, además de tener playas de aguas cristalinas y arenas suaves (algunas son de piedrecillas); y está sembrada de restos de la civilización de los Nuraghi.

Hemos visto los restos de varios nuragi y necropolis muy chulos, difíciles de encontrar pero muy chulos.

Lo que falla en Cerdeña son las ciudades. Cagliari podría estar bastante bien, pero está en plena decadencia, tiene posibles y podría ser una especie de Lisboa u Oporto, porque la Ciudad tiene casco histórico y barrio marítimo, calles bastante monas y restos de muralla y castillo, pero las casas se caen a pedazos, las fachadas están completamente desconchadas, está llena de grafitis sin ningún atisbo de arte, el paseo marítimo esta sucio, vamos, una ciudad gris y mediocre. Pero con una buena rehabilitación del caso histórico y barrio marítimo la ciudad estaría muy bien. Aquí pasamos la primera tarde-noche, como la ciudad no tenía gran cosa decidimos ir a cenar a un pueblo de las afueras, pero fuimos a parar al único pueblo que no tenía ninguna pizzería.

Al día siguiente fuimos de Cagliari a Alghero por el interior, paramos a ver restos de Nuraghis y los pueblecitos del interior. Mucho verde, muchas ovejas, carreteras con muchos baches, algun problema para encontrar las ruinas pero paseito chulo. Y después de un gran día de coche llegamos a Alghero.

Alghero, es la ciudad más chula, pero el casco histórico tiene cuatro calles, vamos que si te despistas te sales. Allí es donde más vida nocturna encontramos además de pizzerias y restaurantes, bares de copas. Además pillamos una procesión de Semana Santa, muy sobria.

La zona del norte está liderada por el pueblo de Castelsardo, según dicen las guías uno de los pueblos con más encanto de Italia. La verdad espero que esto sea mentira, porque es un pueblo que tiene tres calles monas y un castillo museo, pero poco más.

Al día siguiente nos dirijimos a la zona noroeste: Olbia. Y como su nombre indica se puede Olbiar, porque no tiene nada, me recordó a las capitales de lanzarote y fuerteventura. Pero de camino vimos una la Iglesia de la Trinidad que sale en todas las postales y está muy bien.

En esta zona está la Costa Esmeralda, que tiene playas de ensueño, como las que hay en las baleares, pero las poblaciones que hay son prefabricadas, son urbanizaciones-hoteles para ricos con tiendas carísimas, cuando digo carísimas, quiero decir carísimas. Y ña más conocida es Portocervo.

Seguimos por la zona Este, dormíamos en Arbatax.

La zona este es muy chula. Orosei me ha encantado es un pueblo muy mono y tiene cosillas para ver y comer, además de una playas muy chulas (golfo de Orosei). Aunque a algunas de estas playas solo llegas en barco, así que esas las tendremos que ver en otra ocasión, de hecho si volviese a Cerdeña me alojaría en la zona Este.

Y las playas de Arbatax también son ideales, además nos alojamos en un hotel precioso y de trato exquisito El vechio Molino, si vais hay que alojarse aquí. En estas playas estuvimos un rato tomando el sol y hasta nos bañamos, mejor dicho, activamos la circulación, porque el agua estaba gélida.

Y aquí se nos acabó el viaje, dirección Cagliari, pasando por PULA (pero tampoco merece la pena) y avión de vuelta.

La verdad es que nos hemos reído mucho y nos lo hemos pasado bien, no olvidaremos al pastor pastoreando las ovejas con su motocarro, ni las cúpulas sardas de los Nuraghi, ni la inauguración del día de los felices.

31 de marzo día Internacional de los Felices José y Yolanda...

filant: Objectes i reflexions

2010-04-12T19:57:03+02:00

Em costa desfer-me de samarretes, pantalons, jaquetes ,... de fa molts anys. Tinc l'armari tan ple que no el puc obrir, tot cau. Algunes d'aquestes peces han compartit amb mi moments bons i dolents. Encara, quan les veig ,recordo algunes d'aquestes sensacions.
Quan entro al Museo Tèxtil (CDMT) i veig algunes de les peces antigues tinc un calfred. Qui les va portar?. Qué va viure amb elles?. Sembla que m'ho vulguin explicar.
Hi ha poques coses tan personals com la roba que portem sobre la nostra pell. Ens toca continuament . La roba ens mostra i s'explica per nosaltres. Ens fa moure i comportar-nos d'una o d'altra forma. Ens protegeig i amaga . L'habitem.
...i tanta frivolitat que l'envolta!

DAP Solutions: Anunci ADE

2010-04-12T13:31:59+02:00

Disseny del nou anunci de l'Asociación Dental Europea per a la revista Actualidad Aseguradora.

Diseño del nuevo anuncio de la Asociación Dental Europea para la revista Actualidad Aseguradora.

Design of the new announcement for Asociación Dental Europea in Actualidad Aseguradora publication.

The Lone Freake: Vi ?Kansas Pacific? y me encontré con? Clayton Moore

2010-04-11T18:45:14+02:00

Tengo especial devoción por los “westerns” de los años cincuenta, lo reconozco, y ello es debido a una cuestión por completo “friki”: porque son contemporáneos de la mejor serie de TV del Oeste de todos los tiempos, amén de ser la primera: The Lone Ranger. Parecerá una tontería, pero no lo es en absoluto, y este film que indicamos es un claro ejemplo de ello, puesto que cuenta en su reparto precisamente con el único Llanero Solitario que merece tal consideración: Clayton Moore, el admirable actor que supo fusionar de modo eterno su carrera con el papel que le dio la fama.

En “Kansas Pacific” vemos a Moore en un papel secundario haciendo de “malo” y formando parte de una banda de proscritos sureños, en los meses previos a la guerra de Secesión, que pretenden sabotear el tendido del ferrocarril por el entonces Territorio de Kansas con el consiguiente perjuicio para los emplazamientos fronterizos del ejército unionista. Será el capitán Nelson (un estoico Sterling Hayden), enviado por Washington, quien se ocupe de averiguar quién está detrás de los sabotajes.

El film es de 1952, el año en que Moore fue despedido de la serie del Llanero al llegar su tercera temporada y fue sustituido por John Hart, (menos mal que volvió en la cuarta :D) de ahí la posibilidad de poder disfrutar de su presencia en dicha película; es una época en la que a Moore no le quedó más opción que trabajar en productos de poco empaque y serie “B” como este mismo film. Su papel en “Kansas Pacific”, aunque no es relevante y relativamente breve, sabe desenvolverlo de modo eficaz para dejar constancia de su carisma e innegable talento, algo que, con posterioridad, sabrían percatarse los nuevos productores de The Lone Ranger para devolverle el papel que lo convertiría para siempre en un mito.

“Kansas Pacific” es un film entretenido, de corta duración y con todos los tópicos del género, como debe ser, y que como máximo valor (sí, esto es muy subjetivo, pero… ¡qué le vamos a hacer :D! cuenta entre su reparto con el mejor Llanero Solitario de la historia televisiva: Míster Clayton “The Lone Ranger” Moore.

Practicor - Tot en alumini: LOS COLORES DEL ALUMINIO (IV). LOS COLORES DE LA CARTA RAL DEL ALUMINIO.

2010-04-11T17:08:44+02:00

Los colores en el aluminio, a través del proceso de lacado, los identificamos en la carta RAL. La carta RAL (siglas originales alemanas Reichsausschuss fuer Lieferbedingungen ), es una de las cartas estándar europeas, para definir los colores de pintura y revestimiento en Europa. No es tan extensa como otras cartas de colores (Pantone) y aunque originalmente en sus comienzos contaba sólo con 40 colores, poco a poco ha ido aumentando su número, llegando ahora ya hasta los 210, con las previsiones de seguir aumentandolos con el tiempo.
La carta RAL, para su mejor identificación y distribución, viene numerada con cuatro dígitos, el primero de los cuales pertenece a la familia principal del color identificado. Así, el 1 pertenece a los amarillos, el 2 a los naranjas, 3-rojos, 4-púrpuras, 5-azules, 6-verdes, 7-grises, 8-marrones y 9-negros y blancos.
En el aluminio, estos colores se dividen en RAL estándar y RAL especial. Los estándar son los colores que se utilizan más y la cantidad y los tonos dependerán del lacador, aunque cada vez son más numerosos y se amplia más la lista de los colores estandar. El color más asequible y barato es el blanco (9010), seguido de los lacados estándar, pudiendo elegir cualquier tipo de color estandar por el mismo precio. Los especiales, serán algo más caros que los estándar y tardarán más tiempo en su distribución

Penèlope i Ariadna: Laboratori creatiu

2010-04-11T16:26:22+02:00

Ahir, dissabte 10 d'abril, vam poder assistir a L'aparador(I), una proposta del Laboratori Creatiu dels Amics de les Arts de Terrassa. Orquestrat per la Roser López ,5 artistes (ella entre les cinc ) ens van presentar els seus treballs d' expressió artística mitjançant diferents objectes
tèxtils .
Iz, Emma Ochoa, Carme Torres, Mariona Peremateu, i Roser López , totes amb disciplines i móns ben diferents ens van mostrar part de les seves obres explicant el procés utilitzat i vonvidant-nos a reflexionar sobre l'objecte tèxtil i la visió que es te d'ell .
Van sorgir algunes preguntes interessants:
A quí ensenyar l'obra? Com viure d'ella, o si més no, com compaginar la feina per subsistir i la seva vessant més artística? Com veuen els altres això que fem? Quin preu poden tenir aquests objectes?
Des d'aquí: gràcies a L'Aparador i gràcies a les cinc! ...continueu treballant!
Nosaltres ho farem!

treureball: DEMÂ BALLEM !!!

2010-04-10T16:35:59+02:00

Demà diumenge 11 d'abril ens trobarem de nou a la Masia Freixa (Parc de San Jordi , de 18:00 a 21:00 hores) a Terrasa.
Ens espera una nova sessió de Treure Ball i un concert-ball amb el grup MANFLINAIRES.
Ens veiem!!!!

PETITS PUNTS PATCH': PARA ISABEL

2010-04-10T11:17:25+02:00

Hoy hace ya una semana que Isabel regresó de nuevo a su tierra, Argentina, ayer fue la primera clase si ella yyy.... la verdad la hechamos mucho de menos, seguro que ella también se acordó ayer de nosotras!!!
Hoy quiero enseñaros la colcha que le hicimos entre todas sus amigas para que nos recordara siempre, fijaros bien en los dibujos y los textos pues todos hablan de nosotras y la amistad que ha crecido entre nosotras a lo largo de estos años compartidos.
Aquí tenemos a Isabel tan orgullosa junto a su colcha.

Me hubiera gustado colgar una foto de todo el grupo pero no la tengo así que tan pronto la consiga la añado.

Ah!! menos mal que gracias a internet, parece que estamos todos tan cerca!! i podremos seguir hablando como si no hubiera distancia entre nosotras.

Isabeeeeeel....!!!!! un besazo desde aquí de todas tus compañeras!!!

Club Cecot màrqueting i vendes: Com millorar el nostre branding personal?

2010-04-09T15:16:20+02:00

Us faig coneixedors d’una informació que m’ha arribat sobre 10 consells per millorar el nostre branding personal. Segons sembla per millorar-lo només cal que fem 10 passos, què són els que us mostro a continuació (si els apliqueu i teniu èxit feu-nos-ho saber): 10 Steps to Personal Branding Success: Update Your Online Profiles [...]

Pol Serra: Esbozo caricatura Jordi pujol

2010-04-08T01:52:02+02:00

Esbozo rápido que he hecho estos días de puente.

Miniaturas Ramírez:

2010-04-07T22:39:02+02:00

Una vez recibidas las primeras copias en resina e tenido el placer de montar el Indio Cabezon y a sido todo una gozada,creo que despues de mucho tiempo sin pintar...esta si la pintare.....espero que os guste!!!

Saludos

Toni Ortiz btt mtb moutnain bike: Semana Santa 5-4-2010

2010-04-06T21:39:31+02:00

Hola,estos días de fiesta a nevado en Solsona es broma e salido en bici 5 dias seguidos.

Jueves por la tarde vuelta en solitario al pantano de San Pons.

Km 18,56 media 20,4 tiempo 0,54, no es mi recor pero no esta mal.

Viernes 10,30 am somos 7, 3 jóvenes en forma y 4 menos jóvenes casi en forma.

subida al castillo de Basora, Km 30,8 media 15,7 tiempo 1h 57 min en esa salida hay que destacar 3 Km de mucha subida y 3 Km de bajada muy rápida dibertida y peligrosa.

Sábado 11 am salgo con mi hijo la salida es Clariana da Cardener Solsona Olius,

me llevo la bici de doble suspension para bajar por una trialera pues se lo traga toro y bajo a tope y cuando bajo trancos empinados me siento mas seguro tiene menos tendencia a volcar supongo que es porque la potencia es mas corta que la de la otra bici , puedo echar el cuerpo mas para atrás. Km 27,8 media 16,5 tiempo 1,41 .

Domingo 10 ,30 am Somos 4 dos de 20 y 2 de mas de 40 osea dos padres con su hijo cada uno,ellos charlando delante y nosotros soplando detrás,ruta clariana de Cardener a Cardona ida y vuelta, Km 37,43 media 17,7 tiempo 2h 10 min.

lunes 11 am San Pons Torre de Riner Km 21,8 media 13,3 tiempo 1h 39 min un paseo con un chico nuevo para no asustarlo en su primera salida con migo.

Pongo unas fotos del Pantano de San Pons nevado.

Covo milers de mosquits: De puño y letra

2010-04-05T23:12:54+02:00

Tot explorant camises (camises masculines de talles grans), pensant-les com a peces-estructura transformables, vaig intentar construir un llibre (libro camisero) a partir de les parts desglossades, descosides. La generació de contingut havia d'estar vinculada a la forma; ambdues recerques, la del contingut i la de la forma havien de correspondre's. La reflexió em va portar a convertir el patró-camisa en un quadern de treball per a ser brodat-escrit o en un mostrari de paraules brodades (treballades de forma expressiva, poètica), individuals, magnificades... Però no em semblava haver arribat allà on volia anar i vaig prendre el punt d'arribada com a punt de partida.

Després vaig pensar en dues peces. En la transformació d'una camisa d'home en una camisa de força; i a la construcció d'un “llibre” a partir de quatre punys. En ambdós casos penso en el poder de la paraula brodada i en el contingut, en la seva càrrega semàntica estretament unida a la peça.

DE PUÑO Y LETRA és un llibre-poema-objecte. Un text brodat en quatre punys de de camisa que, units mitjançant traus i botons, formen una seqüència de lectura, desplegable, desenrotllable. Evidencia un diàleg entre la feminitat i la masculinitat (les camises són d'home; parla una dona).

“De puño y letra” és la manifestació d'una expressió femenina, una veu reivindicada mitjançant el brodat. El brodat intensifica el sentit de la permanència, cada paraula, cada frase pronunciada està entrelligada al teixit.

El text és pensament desesperat, intensitat plaent i a l'hora aclaparadora: esgotament del raciocini. És l'expressió que separa l'autocontrol del desig dominat per l'ansietat. Es tracta d'una construcció semàntica que vincula necessàriament paraula i objecte.

Toma mi pulso constante vital quiero cortarme las venas ríos de savia hojas y flores primavera quítate la camisa y átame por favor ahoga tu sed en mi boca mientras me muero me muero de aquello que pesa y llena la bolsa del alma casi no puedo moverme espero una metamorfosis de carne y huesos de sangre sudor y lágrimas sangre a borbotones palabras soy una muñeca hinchada cuando me acuestas cierro los ojos puedes jugar conmigo puedes pincharme y quedarte con todo mi aire respírame soy una muñeca vestida de azul sangre a flor de piel susúrrame cristales quiero cortarme a pedazos espósame despósame una vez y otra más más pesadumbre a plena luz ahógate conmigo en mi boca busca mi pulso quizás lo he perdido quizás ha huido de mi y late en un pájaro redoblado corazón muero morir de amor amar con la muerte en un puño

RAUL LOPEZ PADILLO:

2010-03-26T00:12:28+01:00

Está en Madrid!
Nos envía este artículo Ángel Martínez de Móstoles. ¡Fijaros qué buena pinta tiene! Claro está que esta hamburguesa rompe totalmente el concepto de comida basura, pues su precio es nada más y nada menos que ¡85 ?! ¡Habéis leído bien! ¡Ochenta y cinco! A continuación podéis leerlo:
Hola Cucharetes!
Cuando queráis podéis ir a degustar la hamburguesa de la foto al Estik, un restaurante madrileño que intentará que sea incluída en el Libro Guinness de los Récords por ser la más cara del mundo.
La “joya” está elaborada con solomillo de buey Wagyu (popularmente conocido como buey de Kobe), una carne al parecer exquisita (digo “al parecer”, porque yo nunca la he probado) y que llega a alcanzar precios astronómicos (en Madrid únicamente se puede encontrar en la selecta carnicería Raza Nostra, en el Mercado de Chamartín, y puede rondar los 200 euros el kilo).

Pensar...: Consumatum est.

2010-03-25T16:43:43+01:00

Buena suerte, y hasta luego.

Raúl.

D'Callaos: Granollers sala 2046

2010-03-25T13:47:23+01:00

Saludos familia. Ya queda poquito, mañana estaremos en la sala 2046 de Granollers. Que ganitas...

Después de casi un mes entero encerrados en el estudio cocinando el nuevo disco, retomamos la gira, que se presenta calentita. La primera cita sera en Granollers donde ya estuvimos hace cosa de un año, y que la cosa fue bastante bien, a pesar de que ese día hicimos un doblete, las fuerzas aún aguantaron lo suficiente como para hacer unas dos horas de repertorio entero 100% d'callaos.

Esta vez no sera menos y la vamos a liar gorda...

Allí os esperamos a todos, ya que sera una de las pocas ocasiones para ver-nos esta primavera en Cataluña, que la cosa esta que arde....

Nos vemos en el camino!!!!

D'callaos

Bloc de l'AMPA del França: Acta núm. 7

2010-03-24T11:19:06+01:00

Acta de l’AMPA del CEIP França Núm. de la sessió: 7ena. Dia: 9.març.2010 Hora: de 21:40 a 23:10h. Lloc: Aula de música Assistents: Pedro Martínez, president Flori Cuestas, tresorera Pilar Campos, secretaria Montse Gerona, vocal A més, hi ha assistit aproximadament 6 socis i sòcies. Ordre del dia: 1- Valoració de la sortida a la neu. Tot va anar molt bé. L’únic inconvenient va ser no haver [...]

2008-09 Alevins U.F.B. Jabac i Terrassa "E": Un Penalty con gol tonto...

2010-03-23T07:06:01+01:00

Vaya penalty y vaya gol más tonto, menudo chute del defensa, parece como si le quisiera demostrar al contrario como se lanza de verdad un penalty y no os perdais la reacción del árbitro, mirad como se queda después del gol, durante unos instantes está anonadado sin saber bien que ha pasado y que hacer, hasta que al final reacciona y lo da por válido.

Mini escenas y manualidades: Más regalos - More gifts

2010-03-22T23:24:49+01:00

Hace unos dias unas afortunadas ganamos un sorteo que realizaba Nicky de Nicky's Dolls &Critters (web y blog). Era un sorteo sorpresa pero como podéis ver muy generoso y con talento. Me encanta todos esos animales. Estoy más que feliz ;)
Nicky es muy atenta y tiene mucho talento en el arte de sculptir muñecas y también animales, en especial pájaros. Por ciero que su tienda está por unos pocos días de grandes descuentos (tienda online: http://nickycc.com/OnlineStore/index.php )

Some days ago some of us were the lucky winners of the Nicky's giveaway. Nicky has a web and a blog called Nicky's Dolls & Critters. It was a surprised gift, but as you can see very generous and talented. I love all these tieny animals. I am soo happy!!
Nicky is a very kind and talented woman that sculpt dolls and animals, specially birds. Currently her online shop has good discounts for a few weeks, if you want to have a look go http://nickycc.com/OnlineStore/index.php

Uno de mis favoritos: un murciélago.
One of my favourites: a bat.

Una pequeña ardilla que para mostrarla la he subido a mi árbol mágico (espero poder enseñaros como avanza muy pronto)
A tiny squirrel that to take the picture is in my magic tree (hopefully I will show you its progress soon)

Una máscara de Carnaval. Me gusta mucho porque yo las colecciono a tamaño real. A Carnival mask. I like it very much because I collect them in real size.

Un delantal
An apron ¿haveis visto que bonita fuente? Have you seen the pretty fountain?

Me encanta el topo, el pequeño nido y el erizo. Son fantásticos.
I love the mole, the tiny nest and hedgehog. They are great.

Unas pequeñas jarritas y regadera
Tiny mugs and water can
Algunos animales ya tienen su sitio en mi bosque de hadas.
The tiny animals already have a beautiful place in my fairies forest

El Diari: Sortida Colla B

2010-03-22T22:18:06+01:00

Manuel Molina us deixa un parell de fotos!

Panteres de Ca n'Aurell: Cursa Festa Major de Can Palet 13/3/2010

2010-03-22T22:03:50+01:00

Bonica cursa de Can Palet, un clàssic del circuit de curses de Terrassa. Circuit de 4 km de pujades i baixades, un autèntic trencacames, pels carrers del barri, amb sortida i arribada a la plaça del Centre Cívic. Deu valents pantaurells, de totes les edats i sexes, hem participat a la cursa, i hem aprofitat per saludar infinitat de coneguts, amics i amigues... la pràctica totalitat dels corredors populars terrassencs estava en aquesta cursa...

Aquí teniu les nostres classificacions, i fotos de l'arribada d'alguns de nosaltres (algunes de les fotos són gentilesa dels companys de l'AREC Can Palet):

Cursa infantil (1.200 m):
12. Bernat Garreta
39. Roger Garreta

140. Montserrat Farrés

Cursa adults (4.000 m):

18. Jordi Garreta, 14: 56, (4 M6)

28. Climent Palet, 15:21, (9 M6)

47. Jaume Martínez, 16:32, (14 M6)

48. Àlex Valverde, 16: 35, (30 M5)

64. Jaime Vallejo, 17: 43 (16 M6)
91. Maise Balcells, 19:04 (6F5)

105. Glòria Farrés, 20:09 (8 F5)

S'ha de dir que per un error en el sistema de control, falta el temps i la classificació del Jaume Farrés, que també va participar.

Bé, i després de la cursa va venir el millor moment, el soparet que vam fer els pantaurells, amb copes i cursa nocturna inclosa... però això ho explicarem un altre dia... potser...

Catavino: The Bacchus Awards: The Question of Validity in Wine Competitions

2010-03-22T12:51:35+01:00

Gabriella and I were recently asked to help judge at the UEC’s(Spanish wine tasting union) bi-annual Bacchus awards. Held in Madrid at the ‘Casino’, posh and very right leaning social club, who’s membership ...

elDiari-BTT-Camisant: Sortida BTT Ullastrell

2010-03-22T10:32:55+01:00

Avui, 20 de Març, com diu la cançó arriba la Primavera. Primer de tot foto de "Inici de Temporada", amb l'equipament nou i conjuntament amb tots el companys del Club.

A continuació camí de St. Muç, per Les Fonts, i pujada pels 4 Vents, fins arribar a Ullastrell.

Esmorzar al Casal d'Ullastrell, ( El tradicional Bar Ca La Maria ha tancat ). Tornada per la riera plena d'aigua, (la cadena de la bici ha quedat ben neta ) i , apa!, cap a Viladecavalls, (comença a sobrar roba).

Arribada a Terrassa sense novetat i fins la propera setmana que toca : ESPECIAL A MURA.

Tere Hernández: Regalos

2010-03-22T06:32:49+01:00

Quan és trista, somriu.
Això passa els dies assolellats.

Quan està deprimida, perquè l'inspiració s'ha despistat, somía.

Quan està cansada, em possa sobre les seves cames i m'acarona.

Quan li fa mal el cap, aquella maravellosa caixeta plora d'idees boges, em fa l'amor.

Qui va dir que la perfecció no existeix?

Ella es perfecta.....

A les 10 a casa: L'ALEX COSTA ES TORNA A SENTIR "BISICLISTA"

2010-03-21T20:10:54+01:00

Hola nenes,

Ahí va la crònica d'avui, després de tres mesos de sequera biker i cronista. Son les 7 del matí i ja no puc més: he quedat per sortir amb el Joan, el Xavi i el Fidel i es la primera sortida en bici desde que em vaig trencar la munyeca el dia de Nadal. Quins nervis! Em quedat a les 8.30 a la Ctra. de Rellinars, però amb l'emoció de sortir de nou, em llevo a les 7.15, faig unes quantes necessitats, em vesteixo, faig el meu suc de taronja i tiro cap a Terrassa, amb la meva nova bike, la flamant Scott Genius 20. Fa un dia gris, pero amb una temperatura genial, d'uns 16ºC. Com que vaig d'hora baixo fins a la Plaça del Progrés per trobarme amb el Fidel i el Xavi, però ja han començat a tirar cap a casa el Joan i allà ens trobem tots quatre, i faig la presentació oficial de la nova "machine" (algun que altre specialized grinyolador em llença una pua, oi Joan!, pero no passa res, je je je). Decidim pujar cap a la Pineda, pero desviat-nos al principi del camí principal, on hi ha la primera curva forta, on fan paint-ball, i anem pujant pim-pam pim-pam Guti maricón, fins que fem l'ultima rampa molt forta fins arrivar a la casa anterior a La Pineda, i d'allà fins els Caus, on parem a esmorçar. Em pujat a un ritme correcte, força bo i em sento eufòric per poder seguir força be als meus companys bikers i fer algún que altra adelantament quan estem al camí gran de la Pineda. Un cop esmorçats el Joan tira cap a Terrassa per la paralela i el Xavi, el Fidel i jo, el "biker of the night", pujem cap a la Torrota, i baixada fins a les Pedritxes, on comença a notar les virtuts del 150-150 de la "machine" i fem corralons fins el camp de futbol de Matadepera, on ens despedim. Ha estat un dia fantàstic per mi, després de tres mesos sense la meva bike i els meus colegues, i em trobo fort fisicament i la munyeca ha aguantat be, encara que ara em fa una mica de mal, però ha valgut la pena. Bona sortida i millor companyia (copyright Pep Gassó).

Dades de la sortida segons el meu Polar: Distància: 34,5 km, Velocitat mitja: 15,2 km/h, velocitat max. 57.5 kh/h i temps pedalant: 2 h 15 min.

Espero que us hagi agradat la meva crònica, fins aviat NENES, a veure si podem sortit tots junts d'aquí poc.

Associació Humanitària Tiravira: Paradeta Solidària

2010-03-21T10:30:30+01:00

Aquest diumenge, Tiravira estarà presentent a la Rambla Jove de Can Palet. En motiu de la seva Festa Major, Can Palet organitza una petita fira d’entitats al carrer Colom. Tothom que ens vulgui venir a visitar i també conèixer altres entitats, ja sabeu on trobar-nos! Dia: 21 de març del 2010 Lloc: Carrer Colom (Can Palet: al costat [...]

Sóc d'un país, sóc del món: EFTA (European Free Trade Association)

2010-03-21T00:10:23+01:00

La EFTA (European Free Trade Association) es va crear entre l’any 1959 i el 1960. Podem dir que aquesta associació és va establir per primera vegada l’any 1960. Primerament la formaven el Regne Unit, Suècia, Noruega, Dinamarca, Portugal, Suïssa i Àustria, l’any 1970 es va unir Islàndia, en el 1986 Finlàndia i el darrer país a unir-se aquest tractat va ser Liechtenstein, que formaven una àrea de lliure canvi per eliminar tarifes entre ells, és a dir per arribar a suprimir els aranzels.

Amb el pas dels anys van anar marxant països, per poder entrar dins de la CEE., volien canviar-se d’associació econòmica ja que d’aquesta manera es podrien obrir portes, desenvolupar-se encara més, en definitiva buscar un mercat amb més països i buscar una unió més forta i competent. L’any 1973 van marxar Dinamarca i Gran Bretanya, l’any 1986 Portugal, i els últims en marxar fins el moment van ser Àustria, Finlàndia i Suècia, que van marxar d’aquesta associació l’any 1995. Actualment només hi ha quatre països membres que són els següents; Liechtenstein, Islàndia, Suïssa i Noruega, que són els països que es neguen ha entrar a l’Unió Europea. Islàndia, Liechtenstein i Noruega formen part també juntament amb la Unió europea a l’EEA (European Economic Area) creada l’any 1992 però no va entrar en vigor fins l’any 1994. L’EFTA promou el lliure canvi i ajuda l’intercanvi amb altres països, també té molt bona relació amb l’UE, ja que un 75% dels països membres de l’EFTA, formen part de l’EEA. Estan en vigor tots dos en l’actualitat. Els objectius principals són els de fomentar el creixement de la zona millorant les relacions amb d’altres països.

L’EFTA té ubicada la seu principal a Ginebra i té oficines a Luxemburg i també en té una a Brussel?les.

Sergio Sandoval: El mundo perdido

2010-03-19T23:34:51+01:00

El mundo perdido

Por fin y después de muchísimo tiempo, me han dado permiso para colgar un montón de material inédito que andaba deseoso de enseñar!!!
El proyecto seria realizado por DDT y todos los diseños conceptuales por el Estudio Fénix.
Lamentándolo mucho, no puedo revelar el nombre original de la película, ya que en mitad del proceso fué censurada y decapitada (muy a mi pesar). Por eso he decidido llamarla "El mundo Perdido", ya que para ella diseñamos una gran variedad de criaturas medio fantásticas, medio reales.

El macho dominante

El primer encargo y el mas importante, fue la creación de un Gorila macho. Su anatomía tendría que ser mucho mas cercana a la del hombre (como ya vereis en los siguientes posts) y sus colores muy vivos y majestuosos. En cambio, su fisonomía facial tendría que ser la de un gorila maduro, pero con rasgos que le dieran mucho carácter ... y no, la peli no era King Kong.

La cuna de Laia: Perra arrabalera

2010-03-19T21:21:37+01:00

Avui, la veritat, és que no estic massa centrat... i aixó es nota en la música que escolto. Feia anys que no escoltava Molotov, però sempre hi han cançons que serveixen per cada moment de la teva vida. Aquesta crec que és l'adient per com em sento avui.

Salut i força!

When you told me that it
would last forever I can't beleive you didn't
think that I would know better
I don't love you you're just a fuckin'
skeeser I pleased your beaver but now
I gotta leave ya.
You tried to meterte con el huidos but we'll know que sus
orgasmos son fingidos pues todos sabemos que your pussy es mas grande que
meterse en un jacuzzi.
Pensaste que yo queria contigo buscando el anillo
que se le perdio a un amigo no sabes ni cuanto me divierte que me quieras
tanto por checarte el aceite and now you only want to mess with Tito pero el
solo quiere que le chupen el pito y lo dejas con la pinga bien parada y ala
hora de la hora no le chupaste nada.
Por eso te dejo mojada un poco
vestida y muy alborotada contigo yo no
quiero nada perra hija de la chingada!
porque antes estabas delgada con los
pechos firmes y las nalgas bien paradas
pero ahora ya estas muy aguada ya
no hay quien te quiera y estas amargada
contigo ya no siento nada
golfa,golfa interesada.

Quitate que masturbas,Quitate que masturbas Perra arabalera,Perra
arrabalera.

Te crees que pareces la vieja mas buena te vistes bonito y no hayquien te
crea
luego te extraña que nadie te quiera pues todos pensamos que
traes
gonorrea.
Por ahi me dijo un fulano que ahora te gusta tambien por
el ano ya no
controlas tu calentura.
When you see some ass you lose la
cordura y ahora te dedicas tu vida a las
artes de
masturbarte.

El Plasta de les Fotos: Jazz per a tothom

2010-03-19T15:14:22+01:00

Activitat infantil del festival de jazz, 14/03/10

Com cada mes de març Terrassa celebra el seu Festival de Jazz, una de les fites culturals més importants de l’any a la ciutat, no ja pel nivell dels artistes que venen (que Déu n’hi do) sinó pel caràcter popular i participatiu del festival, que el distingeix d’altres i el converteix en el seu principal atractiu, i que, al meu entrendre, és més important que tenir superestrelles.

A Barcelona, per exemple, van tenir l’any passat a Wayne Shorter, Ornette Coleman, Béla Fleck, Chano Domínguez, Chick Corea, Gary Burton i molts més. Tot això en una sola edició. Necessitariem 20 anys de festival de Jazz Terrassa per a veure aquí a totes aquestes figures, i això si mai venen. No fa gaire vaig preguntar a la coordinadora del festival, la Susana Medina, si no portarien mai el Pat Metheny, un dels meus músics favorits, i em va contestar rient que aleshores no podrien portar ningú més. Em consta que exagerava, però el missatge estava clar: el pressupost del festival no és comparable al d’altres cites més o menys properes com Barcelona o Vitoria.

Però la qüestió és que ni a Barcelona ni a Vitoria tens un pic-nic jazz amb 20.000 persones gaudint de la música, ballant, fent una cerveseta al sol... i sense pagar un duro. Ni crec que a Barcelona ni a Vitoria puguis veure més d’una dotzena de grups gratis ni tens activitats específiques per a nens i fins i tot escoles que fan activitats relacionades. Aquest és el gran valor del festival: que fa arribar a tothom una música que tendim a considerar “elitista”.

Em vaig perdre la inauguració del festival, però dissabte passat em vaig acostar amb la família a la Masia Freixa, on feien una d’aquestes activitats infantils que deia abans. El ShenandoaH Quartet va fer una petita actuació que va incloure versions jazzístiques de cançons infantils, i després els musics van deixar la canalla que toqués els intruments, o almenys que intentés tocar-los: més d’un nen petit no tenia prou força pulmonar per fer sonar el saxo, o no li arribaven els peus al pedal del bombo.

Aquesta nit hi ha a la Jazz Cava un dels concerts de pagament. Ni més ni menys que Coco Montoya, tota una llegenda del blues. Potser no és tan conegut com John Lee Hooker o com B.B. King, però compta al seu curriculum, per exemple, haver tocat amb John Mayall. Jo els vaig veure junts a Barcelona fa potser vint anys i encara recordo el feeling -perdó per aquesta expressió tan antiquada- que transmetia aquella guitarra.

I aquest diumenge, pic-nic jazz!. Quatre grups, la Big Mama, el bon rotllo de cada any... i a més hi ha concurs fotogràfic!

Per cert, aquests dies he recuperat algunes fotos de les darreres quatre edicions. Les podeu veure aquí.

El blog de Keltia: BÉLGICA: Las regiones del turismo fluvial 3

2010-03-19T12:44:00+01:00

Tirando a dar: Nostalgia 1

2010-03-18T19:00:20+01:00

Cristina Borobia: COSAS DE CASA

2010-03-18T16:19:05+01:00

Aquí podeis observar lo sensacionalmente bien que quedan mis obras a cualquier hora y en cualquier lugar.

A mi me encanta este pupurri de cómics, pósters de películas, fotos del barça y geniales obras de arte.

Mi lema para decorar es: "todo lo que me gusta lo pongo", o si quereis que sea un poco más "snop", puedo decir que mi estilo decorativo es "ecléctico " y "barroco".

Club Patinatge Artístic Ciutat de Terrassa: Convocatoria Interclub 2010 - 1ª Fase

2010-03-18T10:46:27+01:00

El próximo 21 de Marzo están convocadas/os los siguientes patinadores para la 1ª fase de Interclub 2010, zona 1 grupo 1, que tendrá lugar en Tona y la 2ª fase el 2 de Mayo en La Garriga:

Iniciacío C majors:

Adrián Tamayo
Aida Tarrés
Xènia Maillo
Judith Huertas

Iniciació C menors:

Marta Lechuga
Icar Querol

Iniciació B majors:

Ainoa López
Dafne Trujillo

Iniciació B menors:

Judit Jiménez
Laura Solà
Natalia Pujol

Iniciació A:

Miriam Martínez
Ariadna Pérez
Aida Miranda
Paula Muñoz

Certificado:

Berta Querol
Montse Arós
Andrea Vila
Noemi Nieto

Dirección pabellón: C/ Jaume Balmes 57
Lugar de encuentro (opcional) : Caprabo
Hora: 9.15
Suelo: Terraza
Hay que llevar el chandal del club y el maillot. Pelo bien recojido. Ruedas azules y grises.
Es conveniente que los/las patinadores/as se queden a comer junto a sus entrenadoras.
Precio Menú 10?.

Crèdit de Síntesi 1r d'ESO: Comença el Treball de Síntesi

2010-03-17T20:17:17+01:00

Benvingut/da al Bloc del nostre Treball de Síntesi. En aquestes pàgines us donem detalls de la vostra tasca i us oferim una guia que us acompanyi en l’elaboració dels vostres treballs. L’equip docent de primer d’ESO us anima a realitzar una bona feina. Ànims !

Blíndice: Commodore vuelve a la palestra con nuevos PCs integrados en el teclado

2010-03-17T02:30:01+01:00

Cada vez que escucho Commodore me entra una nostalgia infinita de mi primer Commodore 64, con su Load..., su Run... y sus lineas de colores mientra cargaba juegos en el casette magnético. Y del Commodore Amiga ni hablamos, vaya graficazos para la época, toda una revolución. Pues bien hoy tenemos ...

Noticias Relacionadas:

Licencian el nombre Commodore para usarlo en ordenadores-teclado (Engadget en español)
Commodore vuelve a la palestra con nuevos PCs integrados en el teclado (Menéame: publicadas -tecnología-)

Xavi Terns Mas BLOG: Eleccions Barça a TV Sant Cugat

2010-03-15T14:17:21+01:00

Entrevista a Televisió de Sant Cugat from Agustí Benedito on Vimeo.

Club Cimal de Terrassa: Tres victòries, un empat

2010-03-15T09:21:40+01:00

Terrassa, 15 de març de 2010.-Aquest cap de setmana els equips de futbol de Cimal han aconseguit mantenir-se invictes i cuallar una excel.lent jornada, amb tres victòries i un empat (com no, de l’equip infantil…). El resultat més destacat és el de l’equip al.leví, que va obtenir la seva segona victòria després de una temporada plena [...]

Vivir con menos. A construir el futuro: Notificaciones electrónicas. Hagámoslo fácil.

2010-03-14T11:38:00+01:00

No hay duda que, en el procedimiento administrativo, las notificaciones son uno de los elementos de más alto coste, tanto económico como medioambiental (papel, energía fósil para la entrega, etc …). En un momento en el que una gran mayoría de personas disponemos de acceso a internet y de teléfonos móviles, que las notificaciones sigan siendo en papel a un domicilio donde, demasiadas veces ya no vivimos, no tiene ningún sentido.

En el 2003, participé en el desarrollo del sistema de notificaciones electrónicas impulsado por la FNMT y Doc On Time, al amparo del recién aprobado Real Decreto 209/2003. La posterior aprobación de la Orden PRE/1551/2003 significó, de facto, que el sistema desarrollado por Correos se convirtiera en el sistema “oficial” en el ámbito de la AGE. La realidad, hasta la fecha, es que las notificaciones electrónicas han sido algo testimonial.

A mi entender, tres han sido los motivos del poco uso de las notificaciones electrónicas:

Primero, no se ha sabido explicar las ventajas para la ciudadanía y dado que, habitualmente recibimos “malas noticias” mediante notificaciones, no nos sentimos motivados a agilizar el trámite. La realidad es que nos interesa recibir las notificaciones, y recibirlas lo antes posible, ya que lo contrario significa que se consideren rechazadas (art 59.4 de la Ley 30/1992)
Por otra parte, la puesta en marcha de la DEU (Dirección Electrónica Única) generó “de facto” que el sistema oficial fuera el de Correos, impidiendo la libre competencia, y en consecuencia la mejora constante de los posibles sistemas.
Y finalmente, el requerir más garantías en el sistema electrónico que en el convencional, lo hizo poco funcional y operativo.

La aprobación de la Ley 11/2007 siguió manteniendo dudas sobre los modelos de notificación electrónica. Personalmente, creo que no se debía haber desarrollado una nueva ley, que puede entrar en contradicciones con la Ley 30/1992 de Procedimiento Administrativo, y que al ser del mismo rango, puede generar inseguridad jurídica. Hubiera sido más adecuado reformar la Ley 30/1992 en lo que fuera necesario.

En el caso concreto de las notificaciones, entre ambas leyes se producen contradicciones ya que, según la Ley 30/1992 “Las notificaciones se practicarán por cualquier medio que permita tener constancia de la recepción por el interesado...”, e incluso “Cuando la notificación se practique en el domicilio del interesado, de no hallarse presente éste en el momento de entregarse la notificación podrá hacerse cargo de la misma cualquier persona que se encuentre en el domicilio y haga constar su identidad”.

En cambio, según la Ley 11/2007 “El sistema de notificación permitirá acreditar la fecha y hora en que se produzca la puesta a disposición del interesado del acto objeto de notificación, así como la de acceso a su contenido”. Es decir, el concepto “constancia de la recepción” se convierte en dos: “puesta a disposición” y “acceso al contenido”. Estos conceptos fueron heredados del modelo definido por el Real Decreto 209/2003, entiendo que, para mantener su validez.

Mi sensación, con la aprobación de la Ley 11/2007 es que habíamos avanzado poco, y que seguíamos con un sistema, que en función de su desarrollo reglamentario, podía ser poco operativo y, en consecuencia poco utilizado. En cualquier caso, la Ley 11/2007 introducía algunas cosas que permitían un cierto optimismo:

Art 27.5: Los requisitos de seguridad e integridad ... se establecerán … con criterios de proporcionalidad.
Art. 27.6: … las AAPP podrán establecer la obligatoriedad de comunicarse con ellas utilizando solo medios electrónicos …
Art. 28.5: Producirá los efectos propios de la notificación por comparecencia el acceso electrónico por los interesados al contenido …

La reciente aprobación, en el ámbito de la AGE, del Real Decreto 1671/2009, de desarrollo parcial de la Ley 11/2007, supone un cambio de rumbo hacia el camino del uso generalizado de las notificaciones electrónicas. Estable cuatro mecanismos para la práctica de las notificaciones:

El primero, regulado por el artículo 38, se refiere al modelo clásico (el del Real Decreto 209/2003), pero eliminando el concepto de DEU (es decir, incorporando competencia) y sin requerir específicamente el uso de certificados digitales (“Poseer mecanismos de autenticación para garantizar la exclusividad de su uso y la identidad del usuario”).
El segundo, regulado por el artículo 39, mediante sistemas de correo electrónico con acuse de recibo. El modelo anterior surgió debido, fundamentalmente, a la poca seguridad del correo electrónico convencional. Si ponemos en marcha sistemas de correo electrónico que ofrezcan dicha seguridad, es suficiente.
El tercero, regulado por el artículo 40, mediante comparecencia electrónica en la sede del interesado, debidamente identificado. Es decir, la notificación electrónica deja de ser de un modelo de “todo en uno”, y permite separar la “puesta a disposición” (por ejemplo, mediante la publicación en la “carpeta del ciudadano” y en envío de un aviso por correo electrónico, o incluso por SMS) y “el acceso al contenido”, a través de la sede electrónica.
Y finalmente, establece un mecanismo de extensión, para otros sistemas que puedan aparecer, siempre que cumplan con los requisitos establecidos.

Aplaudo el modelo definido por dicho Real Decreto que, aunque solo afecta a la AGE, debería ser seguido por el resto de AA.PP. Quiero resaltar además un aspecto de la Ordenanza reguladora de la Administración Electrónica del Ayuntamiento de Barcelona, que también puede tomarse como modelo. En su artículo 30.2 dice “En los procedimientos administrativos electrónicos iniciados a instancia de parte, se presumirá la existencia de la aceptación…”.

La conclusión es que la regulación de las notificaciones electrónicas debe facilitar su definitivo despliegue y permitir reducción del uso de recursos y un aumento de la productividad e incluso de la seguridad jurídica de la ciudadanía.

rally-team-montero: Ral.li Pacha-La Pineda

2010-03-14T00:32:13+01:00

El proper dia 20 de març iniciarem la temporada 2010 amb la participació en el Ral.li Pacha-La Pineda, el cual es disputarà per les carreteres Tarragonines.

+info a: www.escuderiacostadaurada.org

Cuinetes: Caldo express!

2010-03-13T22:50:44+01:00

No us ha passat de vegades que penseu “aquest vespre em menjaria una sopa”, aneu al congelador amb l’esperança de trobar un tupper amb escudella congelada però us trobeu amb un calaix buit i desolat que et mira mofeta… Per l’hora que és no hi ha temps real per posar un caldo com Déu mana (o [...]

No indiferencia: Los seres humanos rotos

2010-03-13T17:37:00+01:00

RyD

Tú eres un ser humano roto:

? Si la realidad es más grande que tu imaginación.
? Si las circunstancias no son como tus deseos.
? Si el cansancio te derrota.
? Si la adversidad te vence.

? Si ante la derrota te das por vencido.

? Si abdicas a seguir luchando.

? Si no puedes enfrentar el fracaso.

? Si la crítica te vence.

? Si un no rotundo te descalifica.

? Si la humillación y el desprecio son más grandes que tu orgullo para seguir intentándolo hasta conseguir lo que deseas.

Sí. El ser humano está roto en mil pedazos:
? Si él mismo se deja fragmentar por la realidad, por los obstáculos que encuentra en su camino.
? Cuando sus anhelos son hechos trizas por la voluntad de los demás.
? Cuando somete sus sueños a la crítica y se deja influir en tal magnitud que lo convierten en realista. Entonces es un auténtico cobarde, pues renuncia a su parte más bella que son sus propios sueños.
Sí, los seres humanos rotos existen cuando han destrozado ellos mismos sus sueños.

Existen por supuesto seres humanos que han sido rotos no una vez sino en muchas ocasiones y han tenido la humildad de reconocerlo. Entonces han buscado y unido cada una de sus partes y han surgido aun más fuertes de como eran antes. El ser humano que ha experimentado la destrucción está más dotado para comprender la maravillosa experiencia de volverse a construir a sí mismo, de reconocerse débil para aumentar sus fortalezas, de saberse frágil para protegerse; conocedor de su sensibilidad hace surgir su auténtica sabiduría.
Si tú has sido roto en algún momento de tu vida, te pregunto:
¿Sigues hecho pedazos?
¿Ya no te piensas levantar?
¿Serás un derrotado el resto de tu vida?
¿Ya no existe en ti el valor de levantarte y regresar a la lucha con mayor vitalidad?
Ánimo. Cambia tu suerte. Siempre hay un momento para volver a empezar.

Diario Personal: Odio a google: solo me trae al blog a salidos y pajilleros

2010-03-11T17:34:48+01:00

Según las estadísticas, lo más visto del último mes en este blog son: el post de la agresión sexual en Generación Nini, al que llegan con búsquedas del tipo “generación nini pollazos en la cara” o “generacion nini video javi polla en la cara“. Si lo que queréis es ver pollas, siento deciros que os habéis [...]

Gracias por leer Diario Personal! Puedes comentar esta entrada clickand aqui: Odio a google: solo me trae al blog a salidos y pajilleros. Tus comentarios son bienvenidos.

Blog de les JERC Terrassa: Descomptes pels Joves!!

2010-03-11T14:12:09+01:00

Aquesta campanya que comencem té per objectius acostar el transport públic als joves estudiants i treballadors de la nostra ciutat, que degut als preus i a un servei sovint deficient, acaben optant pel transport privat.

Per aconseguir-ho, pensem que tots els joves que estan cursant primària i ESO haurien de tenir el bus gratuït a la ciutat, això implicaria ampliar la T-12 a T-16. Facilitem l'accés a l'educació, acostem la cultura del transport públic i fem que les distàncies no esdevinguin un inconvenient o una dependència de la família per moure's per la ciutat, ja que els menors de 16 no tenen cap altra opció.

També pensem que els joves terrassencs majors de 16 han de tenir facilitats per accedir als autobusos, proposem doncs que els joves menors de 25 anys estiguin inclosos a la tarifa T-Social. I passarien de pagar 1,25? del bitllet senzill a 0,30?/viatge.

D'altra banda, als FFCC els joves terrassencs, no només pateixen les conseqüències d'haver de fer transbord a Sant Cugat per anar a la UAB i per tant fer un viatge d'aproximadament 30 minuts, sinó que a més, paguen una zona més que els joves de Sant Cugat o Sabadell. Això és un greuge comparatiu insostenible.

Per no parlar dels estudiants o treballadors que baixen a Barcelona i han de pagar 3 zones, amb un cost mensual aproximat de 90? (segons la modalitat del bitllet) però per qualsevol jove en vies d'emancipació és una despesa in-assumible. El transport públic no pot suposar una despesa mensual tant important com la matrícula universitària.

The Zombie Survival Society: Zombies en Página 2

2010-03-10T18:19:09+01:00

En la edición de ayer 09/03/2010 de Página 2, programa de RTVE dedicado al mundo de los libros, se emitió un pequeño reportaje que, bajo el nombre de “La invasión de la literatura zombie”, hizo un breve repaso al resurgir de la “moda zombie” y su afectación en le mundo de la literatura. Aunque breve disfrute [...]

Parròquia de Sant Cristòfor:

2010-03-09T13:02:11+01:00

AYUDA A LOS DAMNIFICADOS

POR EL TERREMOTO DE HAITÍ

A LOS DAMNIFICADOS DEL PUEBLO DE HAITÍ. PODEMOS INGRESAR NUESTRA APORTACIÓN EN LA CUENTA CORRIENTE QUE CÀRITAS HA ABIERTO AL EFECTO, NÚMERO: 2100-0965-57-0200126839.

Casal d'amistat catalano-cubana de Terrassa: Cicle de Cinema

2010-03-09T10:32:19+01:00

El Casal d'Amistat catalano-cubana de Terrassa ha organitzat un cicle de cinema que es realitzarà durant aquest mes de març.

Lloc: Centre Cívic Maria Aurèlia Capmany.

Divendres 12 de març a les 19h GUANTANAMERA

Divendres 19 de març a les 19h ¡VIVA CUBA!

Divendres 26 de març A LES 19h FRESA Y CHOCOLATE

L'entrada és gratuïta. Hi esteu totes i tots convidats.

Fa fred a fora: "Num3r@lia" per passar-ho molt bé en família

2010-03-08T22:19:47+01:00

El dia de sants innocents vaig emportar-me els meus nebots grans, el Roger i el Martí, a veure un espectable molt especial a Barcelona. Resulta que el tíó els havia cagat un "val per una entrada a l'espectacle Num3r@lia" a cadascun.Així doncs, vam agafar els Ferrocarrils Catalans de bon matí i cap a la gran ciutat. Estàvem tots molt emociats. Ells no havien estat mai al Teatre Romea i ens vam fer

Atura el temps: Terrassa s'ha emblanquit

2010-03-08T20:41:02+01:00

Aquesta matinada ha començat a nevar, així que els terrassencs ens hem despertat veient com la neu ha anat enfarinant jardins i teulades. Fins al migdia no s'ha començat a notar pels carrers de la ciutat. És llavors quan he anat a fer una volteta per mostrar-vos Terrassa emblanquinada:

I cap a quarts de vuit del vespre he tirat alguna fotografia més...:

Carles: Incompetents.

2010-03-08T20:03:16+01:00

Bé, feia ja uns quants messos que no escribia. Després d'un dia com avui, toca reflexió.....

Divendres passat els homes/dones del temps, (avui si no tens en compte el gènere ets un ser miserable, fins a on hem arribat i fins a on arribarem), ja avisaven de la possibilitat a partir de diumenge a la tarda de nevades a cotes baixes. Això es innegable.

Un incís previ, com a exemple de dispendi públic el número de metereòlegs de TV3 + 3/24. Començo a comptar: 1) Tomàs Molina 2) Francesc Mauri 3) Toni Nadal 4) Eloi Cordomí 5) Dani Ramirez 6) Gemma Puig 7) Mònica Usart 8) Un palomo nou que surt el finde. No està malament, jo crec que en aquesta època és un fidel exemple del pà que es porta.....

Ahir a la nit plovia a Terrassa, era una pluja constant i fina, i els homes/dones del temps ens deien que la previsió indicava nevades a cotes baixes. De fet, ahir a la nit estàvem a 4 graus i baixant. Aquest matí miro per la finestra i ohhhh!!! que bonic!!! tot blanc. He pensat dues cosses, la primera, ja pots dutxar-te ràpid, afanyat abans d'agafar el gran embús i surt pitant de casa (una mica exagerat el meu pensament perquè amb la crisi no hi ha ni embusos al matí), i la segona, ja al cotxe, veient com nevava, si això no para hi hauran dimissions perquè segur que els ha enganxat amb els pixats al ventre, com sempre.

El que ha passat després, de manual. Ens diran que ha estat la nevada més gran dels últims 10 anys, això es extraordinari, es un fet inèdit, hi ha hagut petits problemes de coordinació, etc, etc...

Els fets, els següents:

1) El colapse, monumental, no cotxe, no autobús a Bcn, no tren, no FCG, sols metro. Bé, en bici també es podia anar. Es el transport del futur, vital pel "despegue" de l'economia.

2) Les autopistes mega col-lapsades, la C-58 dantesca, la AP-7 a Sant Cugat increïble, carreteres secundàries tallades. Jo només parlaré del que he vist, a les 3.30 la C-16 de Sant Cugat a Terrassa començava a estar blanca i tan sols hi havia nassos d'anar per un sol carril. No he vist, ni un mosso, ni una màquina, ni restes d'haver tirat sal a la calçada, ni res de res. Arribo a Terrassa i veig tots els carrers blancs, ni un cotxe, ni un membre a peu de la Policia Municipal, ni un trist mosso, res de res. No hi havia ni Déu al carrer encara que m'ensenyessin al cole que "Dios está en todos los lados".

3) Començo a escoltar la ràdio i llavors escolto que Protecció Civil engega el Pla Neucat grau 2 a les 18,50 quan la web del mundo fa temps que ja diu "Colapso monumental en Barcelona ante una nevada ya anunciada previamente".

4) Escolto la roda de premsa de la Mayol i encara em punxo per veure si surt sang de les meves venes. En quines mans estem ??? Dedicat a cuidar cargols incompetent !!!

5) Els FGC de la Gene de Terrassa a Barcelona sense servei perquè no té força elèctrica. Un arbre ha caigut sobre la catenària. Mala sort, cada cop que plou una mica més del normal en cau un i nosaltres sense poder preveure-ho. OK, Mc Key.

6) La RENFE sense trens a moltes línees. No comment.

7) Ah!! Els mòvils no funcionàven. El sistema col-lapsat. Vodafone ho ha reconegut.

8) 200.000 tius sense llum a Girona i a la Costa Brava.

9) Sant Cugat - Sabadell, B-30 i C-58, 3 hores i mitja. Un company de feina. A la web de trànsit deia que hi havia dos kms. de retenció... Informació made in tripartit. Ah!! i qui digui quelcom en contra es un irresponsable...

10) L'Assumpta Escarp (Emergències de la Gene) diu que els cotxes d'emergència no poden accedir a la Diagonal perque està col-lapsada. Que només es pot accedir en metro. Avui els "quinquis" hauran fet l'agost..... Al Corte Inglés hi ha molta mercaderia bona.

11) El paio que dona la informació del trànsit a TV3 ha dit textual a les 6 de la tarda, "veient com estan les cosses es evident que aquesta nit hi haurà molta gent que passarà la nit fora de casa"... Barcelona, Catalunya, Spain, Europe. Això es primer món......

12) Uns francessos diuen per Cat Ràdio que Passeig de Gràcia fins a Francesc Macià, dues hores. El problema són els cotxes, osti, que no ho sabeu!!! Agafeu el transport públic.... La francesa que parlava es descollonava dient "En Francia nieva y no pasa esto....".

13) A Can Ruti i a la Vall d'Hebron demà han anulat totes les consultes externes, excepte oncologia. Aquestes cosses son les que et fan pensar que el dia que et possis malalt de veritat comença a creuar els dits perquè la tia que t'agafi el telèfon del 012 t'entengui, envii correctament l'ambulància a la teva adreça, que l'ambulància estigui de servei, que el trasllat a l'hospital no sigui en hora punta, que no trobis una mani de sindicalistes, etc, etc. Bé, tria possar-te malalt el dia que juga el Barça i fes el trasllat amb mitjans propis, es el millor que et pot passar. Ah!! i arriba a urgències al final del partit un cop els metges l'hagin pogut veure perquè si no ho tens molt, molt xungo.....

Nova noticia, Can Ruti diu que si tens una urgència vagis a un altre hospital que ells estan aillats. Ostia, perquè anem d'ONG'S si aquí hi ha molta feina.

Terrasa i prou: TERRASSA AHIR - AVUI 8 !!!!

2010-03-08T12:06:48+01:00

e....m......m....---a-----p----b------------:

2010-03-07T13:27:54+01:00

"les idees m'importen cada vegada menys
i poso tot l'èmfasi en l'actitud de l'home davant de la idea.
La idea és i sempre serà una façana darrere la qual
passen altres coses més importants."

W. Gombrowicz

MonArt: Díptico - Concurso

2010-03-04T14:19:07+01:00

Realización de un díptico para un concurso para fomentar la creatividad científica convocado por el Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

A l'aguait! Indrets, paisatge, racons, patrimoni...: Apunts i brevetats d?anades, estades i tornades a era Val d?Aran (III)

2010-03-01T13:51:00+01:00

III. Novembre de 2007

La Terreta

Altra vegada fent camí cap a era Val d’Aran, ara remuntant la vall de la Noguera Ribagorçana. A l’arribar al Pont de l’Orrit, a prop d’Areny de Noguera i poc abans del congost d’Escales, una cruïlla de camins obre la possibilitat de pujar a treure el nas a la Terreta, altrament coneguda actualment amb el sobrenom turístic de la Vall dels Voltors, per la gran quantitat que hi nien i hi fan estada encauats a les esquerpes parets de Sant Gervàs, cingles d’Arrevangelis i les serres de Gurp i de Castellet. Aquest espectacle geològic, forma un recollit i tranquil amfiteatre on s’hi acomoden el seguit de llogarrets aquí i allà dels inclinats solcs que conformen la Terreta .

L’atzar a l’hora d’escollir la ruta em duu a l’encarenat poble de Sapeira, de vistes discretes però interessants. El poble és tot ell un mirador encarat cap als cingles propers, situació perfecte per poder-hi badar tot intentant descobrir els nius i el majestàtic volt dels voltors, el comú i el negre, de l’aufrany i del trencalòs, tots ells en un sol espai, circumstància no gens fàcil pels temps que corren. La tasca portada a terme darrerament per tal d’estabilitzar i introduir aquestes espècies, han propiciat la possibilitat, segurament remota encara, de poder albirar aquestes quatre espècies esmentades convivint en el mateix territori. I sembla ser que aquí s’han conjugat els elements naturals i la intervenció humana perquè se’n doni l’ocasió.

Des de Sapeira, algunes de les parets on hi viuen els voltors (Núria Pont i Gómez)

Un passeig per la pinya de cases que conformen Sapeira ens ofereix racons força descansats. Un d’ells és especialment atraient: un safareig, una figuera i, com no, uns pedrissos, que se’ns ofereixen entregats per seure-hi a ser feliç. Altiva, dalt del turonet, l’església dedicada a Santa Maria, d’origen romànic encara que posteriorment modificada. Els arcs de la portalada són ben dignes, així com el teló de fons de la serra de Sant Gervàs que l’emplaçament ens ofereix.

L'encarenat poble de Sapeira en un dia de cel enlluernador (Núria Pont i Gómez)

De sobte el capvespre ho abriga tot: vermells i taronges taquen les parets que envolten limitant el paisatge que es pot anar apamant si la tafaneria ens fa anar cap a Aulàs, Castellet, Espluga la Serra i la Torre de Tamúrcia. Deixo la Terreta amb els seus secs i captivadors paisatges infiltrats a la retina. Per perdre-s’hi i que no t’hi trobi ningú.

Vilamòs

Pujar a Vilamòs, ja en plena Val d’Aran, vol dir, sobretot, dues coses: poder visitar-ne Çò de Joanchiquet, de l’Ecomusèu dera Val d’Aran, i poder-ne contemplar des d’allà dalt estant segurament les millors panoràmiques d’era Artiga de Lin, Montcorbison, Tuc dera Entecada i les poderoses crestes de la Maladeta amb l’Aneto com a punt culminant. A més, Vilamòs és, diuen, un dels pobles aranesos que millor ha conservat la seva fesomia arquitectònica i urbanística d’antany. Si el dia és més aviat plàcid i assolellat, com ha estat el cas, la visita pot esdevenir fàcilment en una excursió per la rodalia fins a poder visualitzar-ne el conjunt amb prou perspectiva. Aleshores, el moment us farà, gairebé segur, forat en el sac dels bons moments viscuts al llarg i ample del territori.

Era Artiga de Lin des de Vilamòs (Núria Pont i Gómez)

La visita a Çò de Joanchiquet, situada al carrèr Major de Vilamòs, ens permet veure la realitat benestant de les estances de la casa i els annexes segons l’organització social i familiar aranesa del segle XVIII. L’espai, doncs, és un clar exemple dels antics auviatges aranesos, un conjunt d’edificis (casa, bordes i colomar) ubicats al voltant d’un terreny tancat que en conformava a la vegada el corral i l’hort. Sens dubte, una preciosa troballa. Qui, com en el meu cas, la visita a la casa l’hi obri el sa neguit de la curiositat i en vulgui eixamplar els horitzons del coneixement, farà bé de fer-ho amb la lectura del llibre La casa aranesa. Antropologia de l’arquitectura a la Val d’Aran, de Xavier Roigé, Ferran Estrada i Oriol Beltran i editat per Garsineu Edicions de Tremp, certament un material més que suficient per a aquest propòsit.

Musèu dera Val d’Aran

Una ullada al Musèu dera Val d’Aran, situat al bell mig de Vielha a l’edifici de la Tor deth generau Martinhon, una casa senyorial del segle XVII, ajuda a posar-se en l’òrbita del context per poder millor entendre els viaranys de la societat aranesa des de temps remots, tot i que, sigui dit de passada, l’entenc com a molt millorable des d’un punt de vista pedagògic i expositiu. Sorprèn com des de ben enllà en el temps la societat aranesa s’articulava políticament amb l’acord generalitzat en base al màxim bé comú. Això s’esdevenia a través d’un peculiar sistema de representació successiva començant per la família, representada al Conselh dera Vila, encarregat de l’organització dels béns comunals, passant pels Conselhs de Terçons, és a dir, l’agrupació de pobles, fins al Conselh Generau, la forma de govern més àmplia, constituïda pels respectius conselhèrs de cada terçon. Sens dubte, un assaig de democràcia força reeixit, encara que amb les seves mancances i particularitats, destinat sobretot a la gestió dels boscos, les aigües i les pastures, bàsicament els principals elements del territori que han possibilitat l’evolució socioeconòmica de la vall fins a l’arribada de l’activitat turística. En aquest sentit, algunes veus parlen de la Val d’Aran històrica com “d’una petita república entre dos reialmes”, idiosincràsia possible gràcies al manteniment dels seus privilegis polítics, com l’anomenat era Querimònia, la base legal de més anomenada, vigent des del segle XIV, confirmada pel rei Jaume II, fins ben bé a les darreries del segle XIX, superant fins i tot el fatídic Decret de Nova Planta. No obstant, les vicissituds de la història van fer que era Val d’Aran hagués de finalment baixar el cap. La nova estructura territorial espanyola en base a les províncies, a partir dels anys trenta del segle XIX, va provocar que el Conselh Generau se n’anés en orris. Tot i que actualment el reconeixement dels drets polítics i lingüístics de la vall han tornat amb més o menys encert (encara queda molt per fer), l’evolució socioeconòmica, greument influenciada per la cobdícia i el progrés mal entès (res d’exclusiu ni que no sigui generalitzable a moltes altres realitats), n’ha malmès, en part, algunes virtuts. Però, ja se sap, qui estima de veritat no hi pot fer més, ja que, ben vist, part qualificada dels qui obren cada dia la casa a la vall, continuen ferms amb la vivència de les seves particularitats socials, culturals i polítiques.

Dalt la torre de la Baronia de Sant Oïsme

Baixant d’era Val d’Aran, passat el sempre impressionant congost de Terradets i ja a la Noguera, em motiva fer una parada a la Baronia de Sant Oïsme. Una estirada de cames em porta fins al minúscul conjunt de pintoresques cases presidides per la ben restaurada torre.

La verticalitat de la torre de la Baronia de Sant Oïsme (Núria Pont i Gómez)
Des de dalt d’aquesta, la visió de l’esglesiola romànica de Sant Bartomeu, just als seus peus, és ben insòlita. Sí que sembla ben bé de joguina o com de dibuix infantil, tal i com suggereix Vidal Vidal al tercer volum de la saga literària de les Rutes de Ponent, el de La porta del Cel. Això sí, els Montsecs, el d’Ares i el de Rúbies, fan notar a bastament la seva presència, ara que prenen el sol ponent, abruptament separats pels segles dels segles pel tall precís del congost. Des d’aquí dalt estant, i com que el sol ja ganduleja, l’aire comença a vestir-se de freda nit.

L'abrupte Montsec des de la torre de la Baronia de Sant Oïsme (Núria Pont i Gómez)

Gemma Casanovas: Pàgines web per distreure?s

2010-02-20T18:45:25+01:00

Hi ha una pàgina web que deixarà al vostre entorn bastant parat, tot i que alguns es mostrin escèptics en un principi quan els dieu: “Conec una pàgina web que endevina el famós que pensis”. Es mostraran incrèduls, però entreu a akinator.com i els sorprendrà. Consisteix en 20 preguntes que s’han d’anar contestant i després [...]

Cyberian blog: La NASA empieza a hacer las cosas bien

2010-02-17T17:01:21+01:00

5 de Febrero de 2010 ·

En Microsiervos han publicado una explicación sobre los nuevos planes de la NASA y la cancelación del cohete Ares.

Lo primero que llama la atención es que el presupuesto de la NASA no solo no se recorta, sino que se aumenta. Si el Ares, el proyecto estrella, se ha cancelado, ¿En que se gastará ese dinero extra? Entre otros, en estos dos conceptos:

Desarrollo de demostradores tecnológicos: En los próximos 5 años la NASA gastará 7.800 millones de dólares en desarrollar tecnologías que faciliten y abaraten el vuelo espacial, como el ensamblaje y reposataje de naves en el espacio.
Desarrollo de una nueva generación de lanzadores: La NASA gastará 3.100 millones de dólares en desarrollar nuevos tipos de motores, combustibles y tecnologías para abaratar y mejorar el lanzamiento de cargas pesadas al espacio.

Resumido en pocas palabras, el nuevo plan de la NASA busca desarrollar un programa espacial de verdad, no conseguir titulares en la prensa.

Una de las preguntas clásicas es, ¿Por qué no hemos vuelto a la Luna? Simplemente, porque el proyecto Apolo era un castillo de fuegos artificiales, una improvisación montada a toda prisa con tecnología que se aguantaba con alfileres.

Cuando Kennedy lanzó el reto para llegar a la Luna, el objetivo de la NASA era únicamente ese, conseguir poner un hombre en la Luna; en ningún momento se pensó en crear la tecnología y la infraestructura necesaria para simplificar los viajes espaciales y convertirlos en algo rutinario; el resultado es que, en 1970, enviar un hombre al espacio seguía siendo tan complejo y arriesgado como en 1960, de manera que, en el momento en que a la NASA le recortaron el presupuesto, todo el proyecto se vino abajo como un castillo de naipes.

Sin embargo, ahora la NASA va a hacer las cosas como deben hacerse; en primer lugar, desarrollar y poner a punto las tecnologías necesarias para ir y volver de la Luna a un coste razonable, y en segundo lugar, los viajes tripulados.

Esto significa que, cuando la NASA vuelva a la Luna será para quedarse. El futuro vuelo lunar será un proyecto sólido, con tecnología válida y con capacidad de perdurar en el tiempo aunque se recorte el presupuesto.

Bucsessions Blog: EL BANC DE PROVES PASSA A LA SALA CROSSROADS!!!

2010-02-16T13:38:08+01:00

Hola tothom! A partir del proper mes de Març, el banc de proves passa a realitzar-se els dijous quinzenals a les 22h a la Sala Crossroads situada al carrer Josep Tapioles 75 de Terrassa. Però la cosa no es queda aquí, tots els dijous es realitza a partir de les 23.30h a la mateixa sala una [...]

Manteniment EDAR Terrassa: Coloms Supervivents

2010-02-15T16:01:37+01:00

Després del accident del mes passat quan van Caure 78 Coloms a un reactor de la nostra depuradora mentres feien una competició, miraculosament dues han sobreviscut i han sortit el dia del carnaval.

AMPA CEIP Sant Llorenç del Munt: CARNESTOLTES

2010-02-03T15:52:58+01:00

Un instant bonic: Pintura marinera

2010-01-31T06:00:00+01:00

Objectiu: Diòptria: Àngel Exterminador

2010-01-28T20:38:19+01:00

Tinc el bloc en un parèntesi per qüestió de feina, però el reprendré, no ho dubteu. Gràcies per els ànims que em doneu.

De tota forma, he volgut trencar el parèntesi per publicar aquest quadre. L'autor es Josep M. Pros, que també es l'artífex de les composicions d'algunes fotos que vaig fer i que he penjat al bloc. Aquí firma com a Àngel de pas.

No hi poso musica. No cal.

L’Àngel Exterminador()
De la sèrie: El Circ
Data: 23 de gener de l’any 2010
Autor: Josep M. Pros de Vinebre

Encara que vulgui adoptar una aparença atractiva i asèptica, encara que tingui la clau de l’or, l’Àngel Exterminador és rapinyaire. Implacable, està ben atent al temps, per quan sigui el momet d’escampar el verí, radioactiu, que guarda al seu magatzem.

() Aquest quadre, per voluntat expressa de l’autor, és de lliure reproducció i circulació.

El Rincón de las imágenes: Otra remesa de imagenes interesantes...( Almenos para mí )

2010-01-28T20:14:38+01:00

Tic-tac-sí!: Entrevista a François Dubet

2010-01-27T22:43:45+01:00

A El Periódico de Catalunya avui, 27 de gener de 2010, hi ha una entrevista feta per Núria Navarro a François Dubet, de la qual extrec un breu fragment que em sembla interessant per reflexionar i crear una mica de debat… ?L’atonia d’alguns pot frenar el progrés dels altres, ¿no li sembla? ?Una escola justa no [...]

La caída en picado: Nodame Cantabile Finale

2010-01-27T11:58:29+01:00

La tercera temporada y última de Nodame Cantabile ya ha empezado a emitirse en las televisiones niponas. Para aquellos que estén interesados diré que ya llevan dos episodios mientras que ésta semana saldrá el tercero.

Os propongo que os paséis por el fansub Sora no Fansub que lo está traduciendo.

Montse Rubio ilustradora: Gallvs avreorvm ovorvm

2010-01-27T11:21:31+01:00

en busca de un sueño: IRONMAN: No es lo mismo

2010-01-25T15:37:59+01:00

Las gotas de lluvia y el frio han echo que en lugar de salir a correr a la calle , lo hiciera en el gimnasio, en la cinta, ya se que no es lo mismo correr en la calle con sus desniveles, subidas y bajadas que en una cinta del gimnasio a un ritmo monótono y plano sin encontrar piedras ni nada parecido,pero a falta de pan...
Despues de mas de ocho dias sin hacer nada de deporte gracias a un proceso vírico que ha pasado por mi cuerpo en forma de llagas y fiebre, he corrido en la cinta del gimnasio durante 1h15m a un ritmo de entre 9.5 y 10 eso quiere decir que he ido bastante despacito para poder continuar esta semna avanzando.
Ya queda poco para la Media Maraton de Barcelona y tengo que cojer el tono, ese tono que hace un mes atras tenia y que en este tiempo parado he perdido.A dia de hoy el objetivo de la Media de Barcelona es acabarla y no pensar en hacer un gran tiempo.
En esta semana intentaré salir dos o tres veces mas a correr, esta vez en la calle y no en el gimnasio , aunque si no hay mas remedio tendre que irme a la cinta, ya se que no es lo mismo pero...

MySelf: Entrada y salida

2010-01-17T13:22:44+01:00

Sobre cómo atravesar agujeros de gusano, desafiar la gravedad y viajar más allá de la velocidad de la luz... Espero que os guste. Besos.

http://myself-thevelocityoflove.blogspot.com/

MySelf

Bojos per la música: Primer assaig del 2010

2010-01-14T21:53:58+01:00

Els BpM hem començat forts el 2010...

Personalment tinc l’agenda plena... tots els patis plens per anar arranjant cançons i anar donant cos a les idees que ens ronden pel cap...

En l’assaig no estàvem tots els que vam començar, però és normal... el grup ha d’ajustar-se i anar quedant només els que gaudeixen plenament de la música tal com nosaltres la concebem... tot i que, de vegades, els assaigs siguin avorrits...

De l’assaig en si em quedo amb un moment... la pell de gallina que se’m va posar al sentir com queda de bé la segona veu a El Far del Sud... i ja tenim les primeres frases en flauta... tot plegat apunta bones maneres i es converteix en una de les possibles estrelles d’aquest curs...

McRatas Team: El aprendiz de Pelu (III). On parle français

2010-01-13T21:41:53+01:00

Cada pueblo tiene sus tópicos. O mejor dicho, se los tienen los demás pueblos. Los alemanes son cuadriculados, los japoneses se matan a trabajar, los italianos son chapuceros... evidentemente no son los pueblos en cuestión quienes han creado el tópico, sino normalmente sus vecinos. Sin embargo, cuando uno viaja a la región en cuestión y toma contacto con la gente, descubre que el tópico es, en el mejor de los casos, una "media aritmética" de toda la población, y además la distribución asociada a dicha media no se corresponde para nada con una campana de Gauss.

Cuando tomé contacto con los franceses y, más concretamente, con los parisinos, llevaba en mente el tópico de que éstos no hablan un idioma extranjero (y mucho menos el inglés) ni que los maten, por puro orgullo nacional. Bueno, si tuviesen un idioma minoritario como el mío, que como podéis ver no lo uso ni yo, posiblemente sería un comportamiento razonable, pero dudo mucho que la lengua francesa se encuentre en peligro de extinción. De hecho, mis malignas cábalas habían llegado a formular la hipótesis de que, en realidad, el supuesto orgullo oculta la vergüenza de que no tienen ni idea de inglés, y que en realidad están mucho peor que nosotros y los italianos juntos. También es posible que, siendo mucho menos latinos que nosotros (recordad que hablo de los parisinos), tengan demasiadas inhibiciones como para lanzarse al despliegue gestual que nosotros ofrecemos a cualquier sujeto con pinta de turista que haga el más leve esfuerzo por poner cara de despistado.

¡Pero no! Cuál no sería mi sorpresa (y humillación, para qué negarlo) cuando, en cualquier tienda de barrio donde me metiese, al soltar un (para mí) impecable bonjúr, inmediatamente recibía un mucho más que aceptable good morning como respuesta. Incluso si insistía con ú són le tualé sivuplé o respondía con vèn rúsh al what would you like to drink de los camareros, no había manera: me fichaban como "usté no es d'aquí" y por lo tanto no dejaban el inglés.

A este comportamiento caben muchas interpretaciones, algunas bondadosas y otras malintencionadas. El primer pensamiento, por supuesto, es que quieren ser amables con los turistas. Bueno, tiene lógica, son una fuente de ingresos. Pero no penséis que en una ciudad como París eso podría importarles lo más mínimo: en Roma los romanos tratan a los turistas como a mierda, sin preocuparse lo más mínimo de lo cabreados que se vayan porque siempre vendrán más. En Roma, los turistas son como la energía solar: un recurso natural inagotable. Y en París también, pero da igual: a los turistas los tratan bien.

¿O tal vez no? ¿Es posible que la intención de los franceses sea humillar al extranjero? Si yo me dirijo a ellos en un francés razonablemente comprensible, no de "nativo" pero sí de "extranjero que habla el idioma", ¿por qué no asumen (aunque sea erróneamente, en mi caso) que la persona que tienen delante puede hablar francés y además desea hacerlo, y optan por una alternativa cómoda para ellos y satisfactoria para el turista? Mi mitad malévola sospecha que lo que quieren es humillar y frustrar al que se ilusiona con su idioma, transmitiéndole el mensaje subliminal de: "Mira tío, las cuatro palabrejas que me has podido soltar han sido tan lamentables que te será imposible entenderme o hacerte entender, o sea que vamos al inglés y deja el francés para las personas serias". O peor todavía, ¿están cayendo en el sionismo lingüístico de reservar su idioma exclusivamente para el Pueblo Elegido Para Hablarlo, negando ese derecho al resto de la Humanidad? Quiero creer que no: que detrás del empeño de los franceses en no hablar francés existe solamente un deseo de agradar al turista... o tal vez de rentabilizar el esfuerzo que emplearon en aprender inglés.

Como triste e irónica excepción a todo esto, quiero mencionar a una funcionaria del palacio de Versailles, concretamente una de las encargadas de entregar las entradas compradas por Internet. Esta mujer, obligada a tratar a diario con miles de turistas, la mayoría extranjeros ya que la compra previa por internet es particularmente cómoda para ellos, no habla ni entiende el inglés, y además no sabe usar un ordenador. Ni con el pasaporte delante fue capaz de copiar tecleando, letra a letra, un nombre tan largo y enrevesado como YOKO ONO. Al final tuvo que recurrir (una vez más, como ya había hecho para la mayoría de personas que teníamos delante en la cola) a su compañera, que tuvo que dejar esperando a su propia cola para amablemente traducir sus preguntas al inglés y nuestras respuestas al francés, hasta que al final se hartó y buscó nuestras entradas ella misma. Por supuesto las encontró al momento. Además, cuando le dije merci tuvo el detalle de contestarme de rien en lugar de you are welcome.

Associació de veïns La Cogullada: PREMIO EN LA LOTERIA!

2010-01-12T12:04:49+01:00

Nuestro numero de loteria ha sido PREMIADO

Este año nos han tocado 18 euros por cada participacion de loteria de la AVV (que valian 3 euros); pues el numero ha coincidido con el reintegro del Gordo de Navidad y las ultimas cifras del tercer premio.

Podeis cobrar el premio llevando las participaciones a cualquier oficina de CaixaTerrassa.

Enhorabuena a los que tengais loteria de La Cogullada.

Peña Terrassense "Las Migas":

2010-01-03T20:23:13+01:00

JOSE ORTIZ DEVUELVE LA ALEGRIA A ALMERIA

ALMERIA 1 - 0 XEREZ

la nena de les cues curtes: Concentració SOLIDARITAT AMB PALESTINA

2009-12-31T21:10:44+01:00

Dissabte 2 de Gener a les 19h davant l'Ajuntament de Terrassa

Font: Ateneu Candela de Terrassa (Zaituna)

Un any després dels atacs massius per part d'Israel sobre Gaza, diverses entitats de la ciutat tornen a convocar una concentració a Terrassa per recordar les víctimes d'ara fa un any i per reclamar la fi del bloqueig de Gaza. Després d'un any Gaza segueix sense els mínims recursos per viure ni per dur a terme la reconstrucció dels nombrosos danys de l'any anterior, deixant a la població vivint en condicions infrahumanes.

Després dels atacs el govern espanyol va assegurar que vetllaria per la reconstrucció i el compliment dels drets humans sobre la població de Gaza. Des d'aleshores les dues úniques intervencions destacades relacionades per part del govern ha estat modificar i suprimir els principis bàsics de la jurisdicció universal per evitar que els crims de guerra comesos a Gaza poguèssin esser jutjats, i firmar nous acords en matèries d'armes amb Israel.

Davant la negativa d'acció i la passivitat dels estats, la societat civil internacional ha decidit aquest any organitzar una marxa per la llibertat de Gaza, amb l'objectiu de trencar el bloqueig i poder entrar a la zona. Els 1500 participants a la Marxa han estat retinguts a diferents poblacions d'Egipte i de moment no han pogut arribar a la frontera de Rafah.

Dissabte 2 de Gener de 2010 a les 19h davant l'Ajuntament de Terrassa, concentració de solidaritat amb Palestina per recordar les víctimes dels atacs d'ara fa un any, per donar suport a la Marxa per la Llibertat de Gaza, i per demanar la fi de les relacions amb l'estat d'Israel i tot el suport a la campanya de boicot, sancions i desinversions, per posar fi a la neteja ètnica a Palestina.

2 Gener, 2010 - 19:00 - 21:00

Viviendo un sinvivir: Qué felices. Qué fiestas.

2009-12-28T17:45:40+01:00

Llega el periodo navideño, momento de paz, el amor, el cariño, el buen rollo y la solidaridad. Valores a los que estamos tan acostumbrados durante el resto del año que la verdad que cuesta hacerlos destacar entre tanta manifestación de magnanimidad.

La gente feliz abarrota las iglesias con fervor futbolístico para santificar una fiesta cada vez más religiosa, mientras los centros comerciales languidecen tristes y solitarios, con las puertas abiertas de par en par a ver si alguien se estira y compra por olvido o por error algo que realmente necesite.

Familias enteras se entregan al ritual del reencuentro sólo porque se echaban de menos, y se hacen regalos simbólicos llenos de acierto y buen gusto, mientras se apaga la tele para cantar villancicos tradicionales alrededor de un árbol replantado que contribuirá a reforestar España, eso sí, dándole bien duro a la zambomba, ese instrumento tan en auge entre las jóvenes promesas musicales de nuestro país.

Es la época del año en la que más de una ONG decide dar cierre a su sede social, pues de tanto que le llueven las aportaciones, se queda sin misión en el mundo, y decide montar un Carrefour.

Periodo en el que als marcas comerciales olvidan por un momento el afán lucrativo, y prefieren dedicar sus espacios publicitarios a decirnos que el cariño no se puede comprar, que los perfumes nunca huelen por televisión, que los juguetes son cada vez más básicos para estimular la imaginación de los niños, y que lo importante de la unión familiar no es el consumir, sino el consumar.

Un paréntesis en la desastrosa alimentación que llevamos el resto del año, en el que, a través ágapes frugales, comedidos y dietas de concienciación planetaria, recordamos a toda la gente en el mundo que no tiene nada que llevarse a la boca. La verdad que da gusto, porque además de tomar conciencia, se consigue el efecto colateral de adelgazar sensiblemente y empezar el año listos para lucir tipito. La lástima es que aun quede tanto para el verano, porque a uno le dan unas ganas de estrenar bañador...

Bueno, y luego están esos grandes momentos televisivos, como el mensaje del Rey, las campanadas, las uvas, o el anuncio de Freixenet.

Bagatelas a las que, como os digo, este año seguro que tampoco nadie hace caso.

Qué felices. Qué fiestas.

Blog de Xavi Salvatella, relator i somiatruites: 1

2009-12-26T00:34:50+01:00

Fil de vint: Bon Nadal i feliç 2010!!!

2009-12-24T10:14:04+01:00

HipHopDrum: HipHopLabs en CanalTerrassa!

2009-12-18T13:33:09+01:00

http://www.terrassadigital.cat/detall_actualitat/?id=3270

Shiketa: Un paron

2009-12-16T22:02:45+01:00

Es dificil empezar a escribir estas lineas, y supongo que cuando llegue al final aun será mas dificil.
Si, os tengo que decir "hasta luego".
Hace bastante tiempo que lo estoy pensando, que no tengo tiempo y que no quiero tener el blog abandonado como lo tengo. Creo que han pasado 3 años desde mi primera publicación en este blog y parece que fue ayer.
Hoy no tengo tiempo ni de respirar, llego a casa muy tarde, me tengo que sentar a estudiar tres horas diarias despues de ocho de trabajo, en fin seguro que muchisimas de vosotras tambien teneis ese estres, pero a mi me esta matandoooo!!! y quiero tener las cosas ordenadas, no quiero pasarme dos meses sin escribir, no quiero leeros por encima, quiero entretenerme leer vuestras historias y poder comentar tranquila y hoy en dia lo veo...buff casi imposible.
Desde que empecé puedo decir que he disfrutado como una enana con este blog, con vuestros comentarios, con vuestras historias y quiero seguir haciendolo, pero creo que ahora no es el momento.
Antes de despedirme, quiero daros las gracias, a todos y todas los que me habeis leido, que sin vosotroas nunca hubiera conseguido estar tantisimo tiempo enganchada a este mundo blogero, os he visto hacer maravillas de manualidaes, muchas habeis conseguido cosas increibles, he llegado incluso a conocer a alguien en persona, me habeis hecho emocionarme cuando me deciais que os gustaba lo que hacia y recibia pedidos vuestros, he visto como "alguna" (Ibi querida) se casaba y he llorado al verlo! Todo esto ha sido una de las cosas mas grandes que me han pasado, nunca creia que me costaria tanto escribir lo que estoy escribiendo pero ahora veo que realmente me ha importado y mucho todo este tiempo con todos y todas vosotros.

Asi que creo que por ahora tengo que decir BASTA y dejar un tiempo de desconexion, yo sinceramente espero que no sea para siempre, espero volver, y veros aqui aun, pero si por alguna razón no vuelvo quiero que sepais que siempre echaré de menos los ratos pegada a la pantalla del ordenador leyendo vuestras historias y compartiendo las mias!

Con muchisima pena y con los ojitos llorosos os digo, no adios porque no me gusta., sino HASTA LUEGO!!

¡¡Mil millones de besos y un abrazo enorme!!

La Llibreta Viatgera: Una de cassola

2009-12-14T09:22:53+01:00

L' altre dia tot tornant cap a casa em van venir una ganes enormes de menjar algun plat d' aquests de forquilla i ganivet d' aquests de sucar-hi pa, potser són ganes de fred i de tardor, que per fi sembla que comença a treure el nas.

Vaig dubtar entre mandonguilles i fricandó i finalment em vaig decidir per les tant apreciades boletes casolanes. Les vaig fer d' allò més senzilles i acompanyades per uns pèsols que la meva filla, com sempre, es va encarregar d' anar separant amb molta cura.

Ella i els pèsols de moment no es tenen gaire estima, però espero que algún dia puguin arribar a ser bons amics ;)

MANDONGUILLES CASOLANES

Ingredients:

600 gr de trinxat de porc
1 gra d' all
julivert
1 ou
pa sec del dia anterior
tomàquet triturat
1 ceba
un bon grapat de pèsols (en el meu cas eren congelats)
1 rajolí de vi negre
sal
sucre moreno
1 polsim de canyella
oli
farina per arrebossar
una mica d' aigua o brou suau
pebre negre
orenga

Com es preparen:

1- En un bol posem la carn picada, el gra d' all picat ben petit, julivert, l' ou i el pa sec del dia anterior rallat, amb les mans o amb una forquilla ho barregem bé.

2- Fem boletes de la mida desitjada i les enfarinem, en una paella amb oli abundant les fregim una mica, les reservem.

3- En una cassola fem un sofregit amb la ceba i el tomàquet, rectifiquem de sal i pebre, hi afegim una mica de sucre, orenga i un polsim de canyella, quan gairebé estigui el sofregit hi afegim els pèsols congelats, el brou i les mandonguilles i ho deixem coure tot junt a foc baix entre 20-30 min.

Espero que us agradi!

Futbol Anàlisi: La grandesa de Pep

2009-12-06T21:20:51+01:00

Avui només traslladaré detalls de converses mantingudes fa poc, i alguns exemples concrets. Entre amics comentàvem l’altre dia que Messi és actualment el millor jugador del món, probablement pels títols aconseguits amb el Barça i per la seva gran actitud, que demostra partit rere partit, a més, és clar, del seu immens talent i la seva decisiva participació en el joc.

Ho dèiem establint la comparació amb CR9, un jugador que té totes les qualitats per ser el millor del món, com de fet va ser, però amb una manca absoluta de mentalitat. És alt, fort, corpulent, ràpid, té regat, canvi de ritme, tècnica, gol, xut de lluny, domina el joc aeri... És el jugador més complet del planeta, sobre el paper. És lamentable que ahir mateix, en el partit que el Madrid remunta gràcies a un penal més que dubtós, davant de l’Almeria, es demostrés la falta de mentalitat d’un jugador que en els moments més decisius, falla. Xuta el penal i el porter rebutja la pilota, que Benzemá acaba enviant al fons de la porteria. El Madrid es posa 3-2 i CR9 no celebra el gol amb els seus companys. Quan després marca l’intranscendent 4-2, es treu la samarreta, demostra una ràbia pròpia d’un nen malcriat, i li mostren targeta groga. Més endavant, puntada per darrera a un contrari: segona groga i expulsió. Per no parlar del recent Barça ? Madrid, o el Barça ? Manchester Utd. de l’any passat. L’ocasió que té CR9 davant Valdés tenia dos destints: acabar en gol i complicar la vida al Barça; o bé fallar i que tothom recordi que Drenthe en va tenir una igual l’any anterior, i que les coses, al Madrid, segueixen igual malgrat l'espectacular canvi de cromos.

La grandesa de Messi va lligada a la de Pep Guardiola. Ahir mateix, contra el Deportivo, va estar participatiu i decisiu, amb dos gols i una gran motivació. Comentàvem també que un dels fets que demostren que un entrenador és bo és la seva capacitat per canviar un partit a la mitja part. Perquè al principi no saps exactament com et jugarà el rival, però si un cop ho has vist, i en els quinze minuts del descans no fas res per adaptar-te, estàs mort. Guardiola sempre té la capacitat de modificar el partit des de la banqueta, ja sigui al descans o entrada la segona part. Amb un canvi, amb una indicació, amb una xerrada o amb una esbroncada.

Ahir contra el Deportivo, 1-1 al descans. A la segona part, no modifica res, deixa passar uns minuts. Cap al 70, canvia a Henry per Pedro, i fa una petita modificació del sistema: Ibrahimovic en punta, i una línia de tres per darrera, formada per Pedro (a la dreta), Messi per darrera del suec, i Iniesta per l’esquerra, en una espècie de 4-2-3-1. Nou minuts després el partit es gira de cara pel Barça i acaba 1-3. El Barça surt més que reforçat després de les victòries davant l'Inter, el Madrid, el Xérez i el Deportivo. Guardiola no descansa mai.

Pinturetes: Allà d'on venim

2009-12-02T09:53:38+01:00

Aquesta és la meva darrera obra.

Intenta recordar la candidesa, tranquil-litat i serenor que tots portem a dins. Aquí no hi ha lloc per les presses, l'estrès ni cal perseguir somnis materials.

Aquí és on ens trobem amb nosaltres mateixos i tot té un sentit per si mateix.

ÀREA DE JOC: AVIS

2009-11-22T19:57:11+01:00

Degut a la tendéncia que porta els últims dies el bloc de l´Àrea de Joc (insults i més insults) ens estem plantejant posar registre obligatori,si veiem que aquesta tendéncia continua ens veurem obligats a fer-ho.

Grácies!

EL BLOC DE L´ ÀREA DE JOC NOUCINC.DOSRÀDIO

Rumbo Canarias: ¿ Y después qué?

2009-11-20T12:15:25+01:00

Bueno... de nuevo estoy aquí !!
Informando.
¿Cual es el rumbo a seguir tras ocho meses de navegación y aventuras intensas ?
Hace cinco meses que llegamos a casa, en nuestra cabeza todavía resuenan las risas de los amigos que dejamos atrás, echo de menos a Ernesto, a Marc, a Oriane... echo de menos el olor de los delfines, las olas, el cielo, las nubes, el aire en la cara, echo de menos levantarme por la mañana con la excitante sensación de lo nuevo... echo de menos abrir los ojos por la mañana y centrar todos mis sentidos en una sola cosa; el viento, intentar adivinar su intensidad escuchando las drizas golpear el mástil. Echo de menos navegar hacia lo desconocido, la proa de mi Namibia cortando orgulloso las olas, el Sisco a la caña y yo pendiente de la escota de la mayor y como siempre la adrenalina a tope cuando el viento decide mostrar parte de su potencial.

Un día te levantas y ya nada de eso existe, el Namibia tiene las riendas sujetas, ya no galopa libre por el mar, ahora se conforma con hacer pequeñas regatas de club, ahora ya no es un vagabundo o vagamares, no, ahora se ha convertido en un barco "pijo", mas señorito, mas limpio ( eso sí ), mas ordenado... yo quiero preguntarle si es feliz así, pero no lo haré por que últimamente me dan miedo las respuestas.

La vida es extraña y te lleva hacia rumbos insospechados, son cosas que pasan sin que las planees.
Mi rumbo ha dado un giro de 180 º.

El Sisco y yo hemos decidido tomar impulso y saltar.

Hemos decidido que nuestros rumbos se separen.

Me quedo con esta foto, hemos sido un buen equipo, tanto en el mar como en tierra.

Pero la vida está llena de aventuras y yo voy dando vueltas sin saber muy bien hacia donde caminar, voy probando y de momento ando metida en una aventura canina.
Seguiré informando.

Defensa dels Interessos Catalans: JURAMENT DE BANDERA 1714

2009-11-15T12:40:55+01:00

Acte de Jurament de la Bandera de la Guàrdia Vaticana, alçant els tres dits en nom de la Santíssima Trinitat. De la mateixa manera, els soldats catalans de 1714 juraren en nom de la Santíssima Trinitat, defensar al Rei Carles III i les Constitucions de la Pàtria Catalana.

La Gazeta de Barcelona - Diario del Sitio de Barcelona, publicà detalladament l'acte de jurament de les Banderes del Regiment d'Infanteria nº6 "Sant Narcís", que tingué lloc en la Diada del Sant Patró Catòlic del regiment, Sant Narcís (29-octubre):

"Dia 30. [resum dels fets del dia anterior, 29 d'octubre] el Regimiento de Infanteria Alemana, que Milita baxo la Proteccion del Glorioso Martyr San Narciso , saliò formado de su Quartel, y pasò á buscar à su Coronel Don Juan de Madrenas, que esperava en su Casa, para salir á la bendicion de las Banderas;
luego que llegò el Regimiento , se incorporò dicho Coronel, y marcharon en buena forma, llevando los Tafetanes en una rica Fuente, y tres Soldados las Astas, pararon frente à la puerta principal de la Seo, en donde se formaron y de alli entraron los Oficiales ricamente vestidos, con la divisa de su Regimiento, à la Capilla de dicho Santo, en donde se celebrò la Missa su Capellan Mayor, y despues bendixo las Banderas, con las acostumbradas ceremonias :
hecha la bendicion de la primera, la entregò al Alferez Coronel, y este al General Don Joseph Bellver, quien con el Coronel la puso en la Asta, y despues clavò una tachuela en el nombre de Dios, del Rey, y de la Patria :
hecha la bendicion de la segunda por el mismo Capellan Mayor del Regimiento, la puso en manos de su Alferez, y este en la de el Brigadier Don Joseph Moragull, quiein repitiò la referida ceremonia;
y repitiendo la suya el Capellan Mayor, entregò la tercera à otro Alferez, y este al Coronel Marques de las Nabas quien lo executò como los referidos en la misma conformidad, y luego los Oficiales Mayores, y los que se hallaron dentro la Capilla clavaron en todas tres unos clavetes, y los Alferezes prestaron su juramento, con la solemnidad que requiere su Oficio;
y salieron con las Banderas acompañados de su Coronel, y Oficiales, á la frente de su Regimiento, las pusieron sobre una mesa, y llegando por su turno, los Oficiales Mayores, Capitanes, Sargentos y Cabos de Esquadra, y Soldados fixaron en todas los clavos;
formado el Regimiento en un obalo las incorporaron , y despues de aver leìdo el Auditor del Regimiento las Ordenanças Militares, prestaron todos solemne Juramento Militar baxo dichas Banderas, de no abandonarlas hasta la ultima gota de sangre, en defensa de la C. y C. Magestad del Emperador, y Rey nuestro Señor, ( que Dios guarde) y del Fidelissimo Principado de Cathaluña, teniendo todos tres dedos en alto en nombre de la Santissima Trinidad, y testimonio de su Juramento :
Terminada esta ceremonio, y puestos en forma de Batalla, dieron tres descargas cerradas, y tomaron la marcha à son de Caxas, y Pifano, siguiendo las calles por las Casas del Excelentissimo Señor General Comandante, de la Deputacion, y Ciudad, hasta la de el Coronel, en donde dexaron las Banderas "
Rafael Figueró i Jolis (1669-1751)"Gazeta de barcelona - Diario del Sitio de Barcelona"30-oct-1713

Acte de Jurament de la Bandera de la Guàrdia Vaticana, alçant elstres dits en nom de la Santíssima Trinitat. De la mateixa manera, els soldats catalans de 1714 juraren en nom de la Santíssima Trinitat, defensar al Rei Carles III i les Constitucions de la Pàtria Catalana.

Font - http://www.11setembre1714.org/

Abuelo Felca: Ya me han hecho la operación de Cataratas.

2009-11-14T15:18:55+01:00

&nbs...

En La Variedad Está El Gusto...: Alcúdia

2009-11-11T22:32:53+01:00

Alcúdia Originally uploaded by Carles GR Iglesia de Alcúdia Posted in Fotografías Tagged: Alcúdia, Baleares, Iglesia, Mallorca, Palmera

DarkMuse:

2009-11-08T22:46:59+01:00

Simplicity.

Mundo Canino: Esport

2009-11-04T16:11:41+01:00

Recull recursos: Treballem les intel.ligències múltiples a l'aula

2009-11-01T20:53:26+01:00

Aquesta cacera del Tresor va adreçada a tots els docents que vulguin treballar les intel.ligències múltiples a l'aula.

clipped from blocs.xtec.cat

Cacera sobre les Intel.ligències Múltiples

http://www.phpwebquest.org/catala/caza/soporte_tabbed_c.php?id_actividad=2816&id_pagina=1

Una cacera del tresor adreçada a tots els docents que vulguin treballar les IM a l’aula.

Creada per Núria Alart (nalart@xtec.cat)

Actualment un gran nombre d’investigadors defensen que hi ha una multiplicitat d’intel·ligències independents entre sí. La combinació d’intel·ligències ens fa persones úniques, capaces de resoldre problemes i crear productes. La intel·ligència segons Howard Gardner és múltiple i es converteix en una destresa que es pot desenvolupar. Gardner descriu aquestes vuit intel·ligències: lingüística, logicomatemàtica, naturalista, visualespacial, musical, cinestèsicacorporal, intrapersonal i interpersonal.Aquesta cacera ajudarà els docents a presentar les activitats d’aula de diverses maneres, per a què l’alumnat, amb les seves diferents intel·ligències, pugui aprendre.

Team Espada: Empieza la Liga Catalana de Yu-Gi-Oh!

2009-10-15T23:46:45+02:00

Bueno, en realidad aun faltan datos pero os informare con lo que hay hasta ahora.

La iniciativa proviene de Alfredo y consiste en realizar un torneo mensual con un coste mas alto de lo habitual (10 euros) y repartir el bote en premios y en un bote para un torneo final al que solo podran acceder los 16 mejores de la liga. Para esto se hara un seguimiento de puntos durante los torneos que dure y al final se publicara una lista con los afortunados. No se como ira el sistema de puntuacion pero lo mejor sera ir este domingo 18 de Octubre al torneo para descubrirlo. Habra que estar alli a las 10:30 para empezar sobre las 10:45, sera un suizo aunque desconozco si habra top. Los premios seran material de tienda mas un exclusivo tapete de los Six Samurais para el primero. Esperamos un alto numero de participantes asi que no os lo perdais y venid a dar lo mejor ;).

Saludos a todos.

PD: Mas info en la web de la maquina del temps.

Adventistes: Vacunar-se o no vacunar-se? Aquesta és la qüestió

2009-10-13T12:14:26+02:00

Interessantíssim testimoni de Teresa Forcades. Testimoni una mica extens (54 minuts), però que ben val la pena examinar-lo fins al final. Teresa Forcades realitza unes valoracions sobre la trama de la Grip A i la consegüent vacunació molt oportunes. I parlo de "trama" perquè, vist el vist i llegit el llegit, no trobo una altra paraula que expressi millor en el que realment s'ha convertit aquest assumpte.

Les apreciacions de la doctora Forcades, finalment, van més enllà de les purament mèdiques per endinsar-se molt encertada i valentament en les polítiques. I sense voler (no és la seva intenció primària), no pot evitar parlar sobre el control que des de sempre ha estat exercit per alguns per tal de salvaguardar l'ordre i la convivència, i no necessàriament, diu ella, per motius malèvols o egoistes.

Coincideixo plenament amb ella, encara que amb alguns matisos, sobre el control que alguns han exercit en el passat, exerceixen en el present i exerciran en el futur. Una "autoritat moral" aviat mourà fitxa, i ho farà, evidentment, amb "molt bones intencions". Temps al temps, perquè és només una qüestió de temps.

Críticas & Reflexiones: Siendo uno mismo

2009-09-30T12:42:31+02:00

Esta vida nos enseña que a pesar de todo, somos personas. No tenemos que ocultar nuestros sentimientos, eso hace que nos demos cuenta que seguimos vivos, que somos humanos.
Si algo nos preocupa, y no sabemos como solucionarlo, no tenemos que temer en pedir ayuda a alguien de confianza. A veces nos sorprende lo que pueden hacer los amigos por uno, aunque no siempre de modo grato.
Hay que saber valorar la amistad con la gente, pero también si realmente es una amistad o simplemente un "conocimiento". Hay que saber que igual que ellos están ahí cuando se les necesita, uno mismo puede estar a la misma altura en cuanto tu amigo lo necesita.

Y bueno después de este momento filosófico... que tengáis un buen día y disfrutar de la vida.

Saludos,
Sergi.

Quellegistes en acció:

2009-09-26T01:52:31+02:00

El conte que fa un any que està aturat.

Estès, un cop acabat, el trencaclosques es bellugà. Encuriosit m'hi vaig acostar. Una diminuta peça, de puntetes, s'escapolia. Recordo com corria a prop dels meus peus; mentre jo, atorrollat, la mirava. Després, la "bestiola" d'un saltiró fugí per la gatonera. Em vaig pessigar, per comprovar que no somiava, però veient el mal que em feia, vaig adonar-me'n que era real. Vaig seguir-la amb la mirada, i al veure que s'escapava, la vaig seguir i m'hi vaig tirar a sobre en un intent d'atrapar-la, però la cosa no va anar tal i com jo havia planejat, i la "bestiola" s'escapà. Em vaig girar, en un intent desesperat de comprovar que la peça seguia encara al seu lloc, i que el que acabava d’ocórrer era simplement una il?il?lusió produïda pel meu cervell cansat. Però, davant de la meva sorpresa, el trencaclosques s'estava desintegrant en un milió de petites peces que s'escapolien intentant fugir de l'habitació. Vaig anar a tancar la porta per evitar que s’escampés per tot el pis i alertés els pares. Havia de fer alguna cosa perquè les peces no es multipliquessin encara més i no les pogués destruir. Primer però, havia d'esbrinar com ho podia fer. Ho vaig provar amb un martell que tenia a l'habitació, amb els ganivets de caça de la meva col?lecció, la pota de la cadira... i fins hi tot ho vaig provar amb un got de plàstic posat al revés per veure si s'ofegaven. La multitud de peces anava creixent a marxes forçades. S'escapolien àgilment de tot obstacle que trobessin al davant, i s'escampaven a centenars sota els mobles, les catifes... La meva desesperació es multiplicava amb la mateixa rapidesa que les peces. Estava molt espantat sense saber què fer. Vaig agafar un pot i em vaig tirar al terra intentant agafar-ne alguna per posar-la dins, però em relliscaven de les mans i no ho vaig aconseguir. Se m'acabaven les idees... De sobte en vaig tenir una. Podia trucar a l'Albert, el meu millor amic, per a que m'ajudés. Em va dir que no trigava ni un minut, i més tranquil vaig penjar. No podia esperar, i anava mirant el rellotge. Un minut, dos minuts, tres minuts, sis minuts... el temps passava i ell no arribava. Aleshores vaig sentir la porta. Estava salvat!!!

Però per desgràcia, no era pas l'Albert que venia al meu encontre, si no la mare que tornava de comprar. I jo no podia deixar que veiés la casa, infectada com estava de petites bestioles entremaliades i bellugadisses, així que la vaig enviar a casa la veïna amb el pretext que necessitava estar tranquil per estudiar. I l'Albert no venia. Ja em sentirà, ja, quan arribi! Pensava jo. Però ell seguia sense venir i a mesura que les agulles del meu rellotge anaven avançant, la casa s'anava omplint de petites peces que havien començat a recobrir els mobles com un estampat de flors: “-No! La meva consola, no!” Vaig cridar, però era massa tard. Les peces l'havien recobert formant un missatge que deia:

PERILL AL VIATGE DE FI DE CURS.

Sentia com els passos de la mare s'acostaven, havia tornat de casa de la veïna. Va arribar a la meva habitació i va trucar a la porta. Com que no sabia què dir ni què fer, vaig dir-li que, per favor, no entrés, que m'estava endreçant l'habitació ja que estava tot potes enlaire. Em va preguntar si no estava estudiant, i jo em vaig haver d'inventar alguna altra cosa: -Mmm... Es que l'habitació estava molt desordenada i abans de posar-me a estudiar l'he estat ordenant una mica.- Ja estava marxant quan va tornar a picar a la porta. -I què ha estat, aquest crit que he sentit? Deies no sé què de la consola.- Aquí sí que m'havia mort. Què li deia jo ara? Per sort van trucar al timbre, i la mare no hi va tornar a pensar.

Vaig pensar que era l'Albert qui havia trucat, però no. No entenia on s'havia ficat, què feia. Em vaig començar a preocupar; res no anava com volia.
Intentant solucionar el desordre se m'havia oblidat la frase que havien format les fitxes sobre la consola. "PERILL AL VIATGE DE FI DE CURS". M'hi vaig acostar, les fitxes seguien en la mateixa posició. Estaven quietes! No tenia millor oportunitat per caçar-les. Abans de res vaig apuntar la frase en una llibreta. Llavors caminant a poc a poc inconscientment, m'hi vaig apropar. Les vaig tapar totes amb un mocador que després vaig rebregar per impedir que escapessin. No van oferir resistència. Les vaig llançar dins la caixa. Havia aconseguit quelcom, però encara quedaven moltes més fitxes. De cop, al voltant dels meus peus un altre grup va formar un altre missatge.

NO ESGOTIS LES TEVES FORCES, NO ES CONTRA MI CONTRA QUI HAS DE LLUITAR.

Em vaig quedar petrificat. Vaig deixar anar les altres peces sense ni adonar-me'n. Astorat, així es com estava. Em vaig quedar mirant l'habitació, esperant veure el següent missatge. Aquest va arribar, però molt diferent. De sobte vaig sentir:

HAS DE LLUITAR CONTRA EL MAL QUE S'ACOSTA, QUE AL VIATGE SE'T REVELARÀ

M'havia quedat petrificat, no podia moure ni un dit. A que es referia aquella frase? Que em passaria durant el viatge? El meu cap es feia aquestes preguntes una vegada i una altra. I, per acabar-ho d'adobar, l'Albert no arribava. Tenia un gran problema: No ho podia dir als pares perquè em prendrien per boig, però tampoc podia amagar-ho pel que pogués passar durant el viatge. Aquest viatge, que havíem passat tot el curs preparant. Què passaria? Algú cauria al mar en el tros del veler? O s'estimbaria algun company per les gorges de Carança? O matarien algú a l'Hotel de Núria? No tenia respostes a aquestes preguntes, però al cap d'una setmana, el 6 de Juny, sabria què passava. Llavors em vaig adonar que les peces començaven a desaparèixer. N'hi havia molt poques. Només en quedava una, que va dir: RECORDA-HO. Després es va esfumar, com les altres. El 6 de juny s'apropava, i cada vegada estava més espantat. No m'imaginava que ens podria passar. Tots junts havíem treballat molt perquè el viatge fos perfecte. Que seria aquest mal que s'apropava? Havia de confiar les meves pors als companys? O era millor no dir res i esperar a veure el resultat?

Per fi, el dia esperat va arribar. Les dotze van sonar al meu rellotge de submarinisme, que va començar a pampalluguejar a les fosques. Vaig mirar-lo de reüll, i vaig tornar a clavar la vista en les estrelles, i el cel obscur que s’estenia davant nostre. La sortida als campaments estava prevista per a la una i mitja, i tot i que encara tenia una estona per parlar amb la Mireia hi havia una cosa que em preocupava molt més. L'Albert no vindria de colònies, els seus pares deien que tenia una malaltia incurable i altament contagiosa. És estrany, doncs l'últim cop que el vaig veure lluïa una bona cara de salut. A la porta del col?legi estàvem tota la classe carregats de motxilles i de nervis. Hi havia àvies, tietes, germans, mares i pares que ens omplien de petons a tots. "Recorda't de raspallar-te les dents" deia una mare "guarda't bé els dinerons, que no te'ls prenguin" advertia alguna àvia "no facis el burro al veler" m'ordenava, a mi, el pare. Vaig acostar-me a la Mireia que també feia que sí amb el cap als seus pares mentre es bufava el serrell. De seguida que em va veure va agafar-me de la mà i jo vaig passar molt mala estona perquè els nostres pares ho van veure i el seu em va mirar d'una manera severa i el meu amb un somriure, les contradiccions m'atabalen. -La teva mare m'ha mirat malament- va dir-me la Marina mentre pujàvem al autocar que ens duria al port -estarà gelosa- li vaig contestar, entenc ara al seu pare. -T'he d'explicar una cosa seriosa, Marina- vaig començar a explicar-li la història del trencaclosques mentre per la finestra veia a les famílies tirant-nos petons i dient-nos adéu amb les mans i nosaltres picàvem el vidre i fent ganyotes. Vaig donar-li el walkie-talkie de l'Albert amb una corda que el penjava del coll i vaig ordenar-li que per res del món se'l tragués, ni a la dutxa, perquè era d'un plàstic que no deixava passar l'aigua fins a les piles. I també li vaig donar la carta que l'Albert m'havia dit que li donés amb la instrucció de no obrir-la jo sota cap circumstància. Quan la llegia vaig poder-la llegir al reflex de la finestra "Marina, tu ets l'única heroïna; segurament hauràs de salvar al nostre amic d'algun perill imaginari. Espero que no t'hagis cregut res de la història del trencaclosques; tanta consola li ha fet mal al cap, procura que respiri molt oxigen a Núria. Tingues paciència." Vaig enrabiar-me tantíssim que em ploraven els ulls: odiava l'Albert i odiava la inútil norma de no poder dur mòbil a les colònies perquè li volia dir que ja no era amic meu i que no ho seria MAI MÉS DE LA VIDA. Sense voler vaig estrènyer amb força la mà de la Marina que de seguida va adonar-se que la curiositat m'havia traït i que ho sabia tot, va mirar-me amb cara de compassió i amb veu d'ocellet va dir-me: -Jo, sí, et crec-.

Varem arribar al Port Vell i ens anàvem repartint tots en els velers que tocava i parlarem amb els patrons. Quan érem a alta mar, des del veler on anava la Mireia (que no anava al mateix que jo) ens van arribar senyals de perill per una forta ventada. Jo em vaig començar a preocupar, i encara més quan el patró va mesurar la velocitat del vent i va dir que era molt alta. Ens va enviar a tots a baix i va fer cap a port. Varem arribar tots tres velers sense cap dany. Ningú s'havia fet mal, havia quedat amb un ensurt i prou. No sabíem quan amainaria el vent. De sobte, un pensament m’envaí la ment: I si això és un avis per a que no arribem a Palamós? I si el mal comenci a revelar-se allà? I, mentre jo estava capficat en els meus pensaments el vent va amainar. Els tres dies de veler van ser ràpids, tan ràpids com els he explicat. Estava tan amoïnat pel perill que no vaig gaudir del viatge. A Palamós vaig recordar un episodi de "l'Alquimista" que deia que tenir por de patir era pitjor que el patiment en si, això em va fer somriure, anava bé llegir perquè maduraves abans i em vaig tranquil?litzar. A Palamós ens van deixar una estona de lleure sense professors amb l'única condició d'arribar a dos quarts de tres puntuals per agafar l'autocar. De seguida vaig reunir-me amb la Mireia i les seves dues amigues l'Anna i la Núria, que no deien res a ningú però que jo crec que eren més que amigues. Vam passejar molta estona tots quatre fins que elles van començar a entrar i sortir de botigues i jo vaig començar a avorrir-me profundament. Finalment, vaig veure en Xavier que sempre anava sol i auto marginat prenent una coca-cola en una terrassa; vaig asseure'm amb ell i vaig fer un comentari sobre el malson d'anar de botigues amb dones, ell va somriure i va convidar-me al que volgués. Als cinc minuts o així de camaraderia va oferir-me una cigarreta que vaig acceptar, volia que la Mireia em veiés fumant, tot fet un home. La seva reacció en canvi va ser enfadar-se amb mi, va fer-me una xerrada sobre lo perjudicial que era el tabac, que si era burro i que no volia per parella a algú que li fes pudor l’alè. I va marxar bruscament amb les seves amigues. Jo no volia plorar, però de la ràbia que em va fer no poder conquistar-la com jo volia i que tot em sortia del revés se'm van posar els ulls vermells. En Xavier em va dir que no patís, que tenia un remei per les rabietes que em tranquil?litzaria i va començar a remenar unes herbes seques a les mans. "Què fas?" vaig demanar. I ell va contestar "Un porret; no és res dolent, relaxa, ja veuràs" i jo burro de mi que encara em picava el coll i tenia mal sabor de la meva primera cigarreta, també vaig fumar d'allò que no picava tant al coll però que de seguida em va marejar. "Veu coca-cola" va dir-me el meu company. De seguida vaig riure molt. Vam arribar a l'autocar i el professor de gimnàstica que venia voluntari ens va agafar a tots dos, ens va treure les motxilles, ens va fer asseure als primers seients de l'autocar per separat i ell enmig i va començar a explicar-nos que la marihuana era droga, també, i els perills que comportava.

GBM, Malenusky, Marina, Vanilor, Vturiserra, Tramuntana, Senpai, Lunndrache i Celestino.

Raks sharki: Ya estoy de vuelta!!!!

2009-09-22T16:16:06+02:00

Hoy estoy especialmente sensible porque estoy afónica y no puedo hablar!!!! con lo que me gusta a mi hablar!!! haré las clases con carteles: secuencia!!! otro cartel: asi no!!! otro cartel: shimmi!!! madre mía que complicado..además tengo que parar la música cada dos por tres para que las chicas entiendan algo de lo que digo...no nos damos cuenta del valor que tiene algo hasta que no lo perdemos...bueno yo no doy mi voz por perdida, pero por lo menos hasta mañana seguro que no puedo hablar... Esta semana vamos a trabajar ( a parte de en la escuela con las clases) con Eva Mas para el guión de La Gitane, y ultimar preparativos para la audición que vamos a celebrar el dia 3 de octubre...que emoción!! Estoy también informando a todo el mundo de que los talleres con Monica Tello para el fin de semana del 3 de octubre están practicamente las plazas llenas y entonces hay que espavilar para coger plaza para este primer módulo... También estoy preparando una coreo muy especial para mis amigas y alumnas las Dakini que quieren presentarse a concurso en el Maresme Oriental con una coreo mía,,,ui ui ui a ver que pasa con ellas que son estupendas!!! seguro que ganamos algo chicas!!! por lo menos yo pondré de mi parte!! jejej Y también estoy buscando una canción para participar en el concurso de Valencia que organiza Rosadela, porque la tremenda de Mónica me ha convencido,,,yo que este año quería descansar de concursos y competiciones...bueno a ver que canción elijo y me pongo a coreografiar que despues me toca improvisarlo todo ( para variar)... Asi que ya veis como voy, como una moto, todo el dia sin parar, sin voz pero con mucha energía para todo... un besote muy grande a todos los leyentes!!!

Fuera de guión: Reflexiones

2009-09-16T12:16:47+02:00

Después de todo este tiempo de pausa he decidido escribir esta pequeña nota de aclaración. Me estoy replanteando el seguir o no con este blog. La verdad es que me roba mucho tiempo preparar los post, y YouTube se empeña en no dejarme publicar escenas o en retirar algunas de las ya publicadas por violar "no se que ley" o "no se que derechos". De momento lo dejo "tal cual" y con el tiempo veré lo que hago.

Gracias a todos los que pasais por aquí de vez en cuando. Seguiremos informando.

Kyu in Wonderland: Kaoru Watanabe

2009-09-12T18:06:15+02:00

Pues como bien dice el titulo, la chica de la foto es Kaoru Watanabe, para mi, la mejor gyaru de todas.

Un poco de info sacada de internete:

Kaoru Watanabe (Kaoru) es una conocida modelo gyaru, suele aparecer en la revista Egg. Fue modelo de anuncio para JSG, pero actualmente lo es para la marca Galaxxxy. Suele acompañar las actuaciones de Tokyo Decadance.

Nombre: Kaoru Watanabe ?????

Nacio: 28 de abril 1985

Signo: tauro

Grupo sanguineo: B

Reside en: Tokio

Estatura: 154 cm.

Aficiones: fiestas y beber alcohol

Marcas favoritas: galaxxxy, CHANEL, MAC

Color favorito: blanco y negro

Perfume favorito: Dior Miss Dior

Celebridades favoritas: T.I., Chingy, Lil Jon

Su mejor caracteristica y su punto debil: cabello y cejas

Antes de ir a dormir por la noche: iPod, DS, cargador de teléfono

Lugar favorito en Shibuya: la editorial de la Egg

Anime que veia de niña: Sailor Moon

Lo esencial para ser una gal: ambicion

A esta chica no le falta de nada, tiene de todo, sobretodo originalidad, pues sus modelos siempre son excepcionales donde los haya, ademas de la facilidad que tiene para teñirse el pelo cada dos por tres de mil y un colores. Ojala yo tambien pudiese haceo sin que el pelo me quedase hecho un chasco XD

Y nada, hoy queria dedicarle esta mini entradilla a ella, porque es una inspiracion estetica para mi y me arrepiento de no haber podido ir al Tokyo Decadence de Barcelona para haberla conocido TT_TT

Tambien me gustan otras modelos, vease Romihi, Aina, Mipopo...

Pero para mi, ella, es la mejor de todas :D

Bai baaaai

El Estudio de Felicidad Producciones: LA CABRA MECÁNICA REGRESA A LOS ESCENARIOS PARA PRESENTAR ?CARNE DE CANCIÓN?, SU DISCO DE DESPEDIDA

2009-09-10T14:47:26+02:00

El próximo 13 de octubre La Cabra Mecánica presenta el que será su último trabajo, un CD doble + DVD que incluye 3 temas nuevos, versiones imposibles y alguna que otra curiosidad en forma de maqueta o directo. Tras la gira de presentación de octubre, La Cabra Mecánica se unirá a la gira de Fito y Fitipaldis: un broche de oro a sus 15 años de carrera.

‘Carne de Canción’ es el “hasta luego” de Lichis, líder y alma de La Cabra Mecánica, que se despide de los escenarios “con el corazón lleno de gratitud”. Un doble CD recopilatorio que contiene los temas más coreados por el público, los más significativos para Lichis y las canciones más aclamadas por su entorno.

No esperen encontrar aquí un ‘grandes éxitos’: Abran su mente, libérense de prejuicios y disfruten sin tapujos de la rumba mezclada con el folk, del country a medias con el rock, de la copla y el blues agitados con ritmos mariachis… todo tiene su sitio en 'Carne de Canción'. Si a este cóctel añadimos el verbo sardónico, callejero y corrosivo al que nos tiene acostumbrados Lichis, el resultado no puede ser más que la reinterpretación sincera de un singular repertorio acumulado desde 1994 hasta la actualidad.

‘Valientes’ es el sencillo de presentación: una canción que, para Lichis, es su “anti We Are The Champions particular”. Un tema que refleja la épica del fracaso glorioso y que cobra cada vez más significado en el momento actual de la escena musical.

La gira de presentación de ‘Carne de canción’ comenzará el próximo 16 de octubre en Gijón y continuará por Salamanca (17), Zaragoza (23), Barcelona (24), Madrid (29 y 30) y Granada (31). A partir de noviembre, además, La Cabra Mecánica se unirá a la gira ‘Antes de que cuente diez’, de Fito & Fitipaldis, unos buenos amigos. Alto voltaje para despedir 15 años de carrera.

Próximamente continuaremos informando acerca de cuándo y cómo se pondrán a la venta las entradas para la gira de presentación de ‘Carne de canción’.

LA CABRA MECÁNICA
GIRA PRESENTACIÓN 'CARNE DE CANCIÓN'
OCTUBRE 2009

Viernes 16 GIJÓN Casino
Sábado 17 SALAMANCA Iris Rover Theatre
Viernes 23 ZARAGOZA La Casa del Loco
Sábado 24 BARCELONA Sala Bikini
Jueves 29 MADRID Sala Galileo
Viernes 30 MADRID Sala Galileo
Sábado 31 GRANADA Planta Baja

Más información:

www.ltinews.net
www.lacabramecanica.com

SombrA Poker Adventure: Road to EPT !

2009-09-07T13:32:07+02:00

Hola a todos,

Parece que últimamente tengo el blog algo abandonado, pero bueno espero que poco a poco recupere el ritmo de actualizaciones que tenía antes.

Tras varios cambios en mi trabajo tengo bastante tiempo para jugar, estudiar manos y recapitular en los muchos errores que hago y poco a poco los voy corrigiendo y aprendiendo de ellos.

Por suerte la semana pasada pinché un 2nd en el POKER IN y me sirvió para probar varias cosas y movimientos que había pensado, salieron bien por suerte xD

Mañana jugaré mi segundo torneo mas importante desde que juego a poker, el paralelo del EPT de 1.000? tras mi experiencia en el paralelo del WPT creo que estaré preparado para moverme por este tipo de torneo, aunque seguramente el nivel será mas alto que el del WPT.
Iré subiendo como voy en mi facebook y seguramente haré una crónica cuando termine, espero poder hacerla con un titulo tipo “victoria inesperada” soñar es gratis!.

Sobretodo quería agradecer desde este pequeño rincón de internet a la gente que confía en mi para este torneo y los que vienen ya que acudiré al próximo CEP en Murcia, no tengo palabras para agradecer tal grado de confianza, sólo espero estar a la altura.

Sin más me despido y estáis todos invitados mañana Martes en el casino de Barcelona a las 14:00h!

Saludos y gracias por leerme!
?

Parquets Quirós: Limpieza general tras la instalación del parquet

2009-09-03T14:35:47+02:00

Quite el polvo y otras partículas sueltas con una escoba o
un aspirador.
?Por último limpie el suelo con un paño húmedo y con el concent [...]
Leer más...

Mis cosas: Adios ayer

2009-09-03T13:17:44+02:00

El ciclo lunar ya llega a su fin

Y con el, el fin de este weblog, tal y como os dije en la ultima luna llena

En 20ytantos dias que ha pasado no he encontrado ninguna excusa para seguir

Asi que aqui lo dejaremos

Permitidme que, en vez de volver a dar las gracias, me despida con una frase que dijo un conspiranoico que no se si decia gilipolleces peliculeras o la pura y dura realidad (seguramente ni tanto ni tan calvo)

"The love that you withhold is the pain that you carry"
"El amor que retienes es el dolor que llevas"

Hasta siempre

Racons quotidians: Aprendre a volar

2009-08-14T20:28:12+02:00

Era un dia d'aquells especials. Un dia d'aquells en què decideixes regalar-te temps i entres a la llibreria per trobar la companyia dels llibres en l'aparent solitud. Era un dia d'aquells en què sembla que el món s'hagi posat d'acord perquè trobis quelcom que no saps que estaves buscant. De manera que no et costa trobar-ho perquè, entres per la porta de la llibreria per la qual normalment només surts. Perquè la llibreria ha canviat una mica la seva organització espacial i ha dedicat una taula gran a la secció de còmics. Perquè la secció de còmics sembla no tenir massa coses interessants excepte una petita perla. I és clar, no et costa veure-la. El títol El arte de volar et crida l'atenció. El dibuix de portada també. I l'enquadernat de tapa dura. Edicions Ponent sembla proposar algun regal inesperat.

Així que obres el volum i el fulleges. Entens que el llibre fa un repàs sobre la història d'Espanya a través d'un relat biogràfic, però et crida l'atenció sobretoto pel suïcidi. Per la organització del relat. La caiguda, planta a planta d'un home que va tardar 90 anys a aprendre a volar. T'estremeixes i et preguntes si tu també tardaràs tant de temps. De vegades tens la sensació que te'n surts però en general saps que et costa fugir de les presons que tu mateixa et construeixes quotidianament.

De seguida entens, doncs, que et trobes davant d'un tresor que acabaràs fent teu tard o d'hora. I el preu, que en una altra ocasió et faria pensar-t'ho bé, en aquest cas no et suposa cap impediment. Així t'endus el tresor i no pots esperar a arribar a casa per començar a degustar-lo. I un cop has començat et vius vivint en un altre món que també és el teu món. I poc a poc vas aprenent a volar amb el protagonista. I acabes el volum un diumenge d'agost al balcó, mirant a Sant Llorenç. I no pots evitar sentir una llàgrima que et llisca galta avall. Perquè de cop i volta et sents més viva. Perquè ara tens un nou company a la prestatgeria. Perquè la vida -i la mort-, de cop i volta, sembla que torna sonar com un repte, com un cant a la coherència, com un intent de llibertat, com un camí que amaga petits grans tresors que cal saber entrellucar enmig de tot el paisatge.

Així que t'aixeques i entres al pis. I només pots sentir un gran agraïment vers Antonio Altarriba (no saps ben bé si al fill o al pare, segurament a tots dos) per haver-te fet arribar aquesta brillant narració de vida i mort i a Kim per haver sabut posar tan encertadament i expressiva unes imatges que dónen al guió una vida pròpia. Ara ho saps del cert, El arte de volar no és només un còmic.

Història local club: Hola, m'agrada molt el vostre bloc.Feu una molt b...

2009-08-09T08:32:32+02:00

Hola,
m'agrada molt el vostre bloc.Feu una molt bona feina. Us visitaré sovint.

Enllaçareu el meu bloc de cuina?
http://paambtomaquet-marylou.blogspot.com/

Jo he enllaçat el vostre al meu bloc
http://miraconet.blogspot.com/

Petonets

The Passengers: My zen moment (V)

2009-07-27T00:07:03+02:00

En esta orilla del mundo
lo que no es presa es baldío
Creo que he visto una luz
al otro lado del río

Se inicia la búsqueda de nombre para la nueva embarcación. La mejor propuesta gana una viaje gratis (es decir, sin remar. Tome de ejemplo lo que hace Óscar en la fotografía).

Fotos de Arbón y Santa María en Las fotos de Eli.

Saludos!

Charter Inad: LECCIÓN VII: RECOGIDA DEL NAUFRAGO

2009-07-12T19:22:03+02:00

Medidas de Salvamento de los naufragos!!
DESPUÉS DE RESCATAR EL NÁUFRAGO, Y NOSOTROS ESTEMOS FUERA DE PELIGRO... analizaremos: SU ESTADO!!
Es conveniente ponerlo en un lugar caldeado, desnudárlo y aplicarle calor!!
Se puede utilizar cualquier método para darle calor, desde duchas de agua caliente…no hace falta enjabonarlo..a no ser que huela muy mal, si es así comprobaremos sus constantes vitales: pulso y respiración.
Nota 1:El juicio DEL NÁUFRAGO, no es tan importante en estos primeros momentos!
Nota 2:Calentar al náufrago no es darle una paliza, sino que recupere la temperatura corporal.En caso de ser un náufrago muy friolero se recomienda con sobeteos varios y el contacto con cuerpos humanos agradables ..puede aumentar la temperatura del enfermo, de la tripulación, y en algunos casos de la capa de ozono!
Nota 3:También es conveniente darle bebidas clientes , descartando el café ,el té , la cerveza caliente! Y cualquier bebida alcohólica.
Todos estos métodos , son para conseguir que el náufrago no tenga hipotermia: Es el descenso de la temperatura corporal inferior a 35º y 36 º, y la incapacidad del cuerpo para producir calor. Si el enfermo llega a la temperatura de 25º puede producirse pérdida del sentido y posteriormente paro cardiaco!
Llegado a este extremo, se recomienda siempre a ver avisar a salvamento!! Mientras esperamos su llegada, procederemos a realizar el masaje cardíaco.
Consiste en poner al enfermo boca arriba ,y bajo una superficie plana y dura. Nosotros nos pondremos de rodillas a su lado (no es para rezar…aunque si lo cree conveniente..usted mismo), y apoyando nuestras manos una sobre la otra, formando un ángulo recto y encima del corazón (no tiene ningún sentido ejercitar dicho masaje en el abdomen), con los brazos extendidos descargando todo el peso del cuerpo sobre el tórax, con una frecuencia aproximada de 60 por minuto.
Después de salvarlo, lo vigilaremos hasta que salvamento se lo lleve. Después podremos celebrarlo!!
Nota 1:Se adjunta cuadro de supervivencia . Esta información no es de gran utilidad, pero nos puede ir bien, para vacilar de nuestros conocimientos ante la tripulación, o los amigos del bar!
Temperatura del agua Tiempo de supervivencia
Menos de 2º _________Menos de 45 minutos
De 2 a 4 grados_______ Menos de 1:30 minutos
De 4 a 10 grados_______Menos de 3h
De 10 a 15 grados______Menos de 6h
De 15 a 20 grados______Menos de 12h
Más de 20 grados______Indefinido
Nota 2: Viendo el cuadro, se recomienda siempre navegar por zonas tropicales, Mar del Caribe, es un buen ejemplo ya que sobrevivirá más, y gozará mucho más!

El blog del abuelo: MENGUNDANG KEHADIRAN MALAIKAT DI RUMAH

2009-07-05T08:29:53+02:00

“Dan kepunyaanlah segala yang di langit dan malaikat-malaikat yang di sisinya, mereka tiadalah merasa angkuh untuk menyembah-Nya dan tiada (pula) mereka letih. Mereka selalu bertasbih malam dan siang tiada henti-hentinya.” (Al-Anbiya’ : 19-20)

Salah satu rukun iman yang menjadi dasar keberimanan kita pada yang ghaib adalah keimanan kita akan adanya makhluk Allah yang bernama malaikat. Keimanan kita kepada Allah tidak akan dinyatakan lengkap tanpa disertai keimanan kita kepada para malaikat Allah. Mereka Allah ciptakan sebagai hamba-hamba Allah pilihan yang tidak pernah menyalahi aturan yang telah Allah perintahkan mereka akan senantiasa melakukan apa yang Allah perintahkan tanpa reserve. Mereka senantiasa tekun beribadah kepada Allah, “Dan kepunyaanlah segala yang di langit dan malaikat-malaikat yang di sisinya, mereka tiadalah merasa angkuh untuk menyembah-Nya dan tiada (pula) mereka letih. Mereka selalu bertasbih malam dan siang tiada henti-hentinya.” (Al-Anbiya’ : 19-20)

Diantara mereka telah Allah pilih sebagai rasul (utusan) penyampai wahyu kepada para Nabi dan Rasul, yakni Jibril As. Diantara mereka ada malaikat yang tidak berpisah dengan manusia setiap waktu dan mereka bertugas untuk mencatat amal baik dan buruk mereka.

Pada sisi mereka terdapat list perbuatan manusia dan ucapan-ucapannya yang akan diperlihatkan kepada manusia di “pengadilan agung”. Mereka akan memberikan kesaksian terhadap perbuatan manusia itu selama mereka di dunia, baik ataupun buruk, yang terang-terangan ataupun tersembunyi. Sedangkan hakikat malaikat dan bagaimana mereka diciptakan, tidak pernah diberitahukan kepada kita. Kita hanya diperintahkan untuk beriman akan eksistensinya. Keingkaran akan keberadaannya adalah sebuah kekufuran dan ini berimplikasi pada pendustaan terhadap Rasulullah, “Barang siapa yang kafir kepada Allah dan malaikat-Nya, Rasul-Rasul-Nya dan hari Kemudian maka sesungguhnya orang itu telah sesat sejauh-jauhnya (An-Nisaa’ : 126)

Kita beriman atas eksistensi malaikat karena kita yakin kepada pemberi kabar ini (Nabi Muhammad) yang memerintahkan kita untuk beriman kepada malaikat Allah,”Rasul telah beriman kepada Al-Quran yang diturunkan kepadanya dari Tuhannya, demikian pula orang-orang yang beriman. Semuanya beriman kepada Allah, malaikat-Nya, Kitab-kitab-Nya dan Rasul-Rasul-Nya….(Al-Baqarah : 285).

Menurut bahasa “Malaikat” merupakan bentuk jama’ dari “Malak”, yang berasal dari kata mashdar “al-alukah” yang berarti (risalah, misi). Yang membawa misi biasanya disebut dengan Ar-Rasul.

Dalam Al-Quran malaikat disebut sebagai Rasul-rasul, “Segala puji bagi Allah Pencipta langit dan bumi, yang menjadikan malaikat sebagai utusan-utusan (untuk mengurus berbagai macam urusan) yang mempunyai sayap masing-masing (ada yang) dua, tiga dan empat…(Fathir : 1).

Para malaikat itu senantiasa bertasbih dengan memuji Tuhan mereka dan memohon kepada Allah untuk mengampuni manusia-manusia di muka bumi,”(Malaikat-malaikat) yang memikul ‘Arsy dan (malaikat) yang berada di sekelilingnya bertasbah dengan memuji Tuhannya dan mereka beriman kepada-Nya serta memohonkan ampunan untuk orang-orang yang beriman (seraya berkata), “Ya Tuhan kami, rahmat dan ilmu yang ada pada-Mu meliputi segala sesuatu, maka berilah ampunan kepada orang-orang yang bertobat dan mengikuti jalan (agama)Mu dan peliharalah mereka dari api neraka.Ya Tuhan kami, masukkanlah mereka ke dalam surga Adn yang telah Engkau janjikan kepada mereka, dan orang yang saleh diantara nenek moyang mereka, isteri-isteri dan keturunan mereka. Sungguh Engkaulah Yang Mahaperkasa, Mahabijaksana. Dan peliharalah mereka dari (bencana) kejahatan… (Ghafir : 7 ?9).

Malaikat itu, sebagaiman disabdakan Rasulullah dan diriwayatkan oleh Imam Muslim diciptakan dari cahaya.

Rasulullah Saw bersabda, “Malaikat diciptakan dari cahaya, jin dari api, dan Adam dari apa yang digambarkan kepada kalian (tanah).” (HR.Muslim)

Macam-macam Malaikat dan Tugasnya

Malaikat adalah hamba Allah yang dimuliakan dan utusan Allah yang dipercaya. Allah menciptakan mereka khusus untuk beribadah kepada-Nya. Mereka bukanlah putra-putri Allah dan bukan pula putra-putri selain Allah.

Mereka membawa risalah Tuhannya, dan menunaikan tugas masing-masing mempunyai tugas-tugas khusus. Di antara mereka adalah:

1. Malaikat yang ditugasi menyampaikan (membawa) wahyu Allah kepada para Rasul-Nya.
Ia adalah Ar-Ruh Al-Amin atau Jibril a.s.

Allah Swt berfirman, “Dia dibawa oleh Ar-Ruh Al-Amin (Jibril), ke dalam hatimu (Muhammad) agar kamu menjadi salah seorang di antara orang-orang yang memberi peringatan.” (Asy-Syu’ara : 193-194)

2. Malaikat yang diserahi urusan hujan dan pembagiannya menurut kehendak Allah Swt.
Hal ini ditunjukkan oleh Hadits Muslim dari Abu Hurairah r.a. dari Nabi Saw, beliau bersabda, “Tatkala seorang laki-laki berada di tanah lapang (gurun) dia mendengar suara di awan, ‘Siramilah kebun fulan’, maka menjauhlah awan tersebut kemudian menumpahkan air di suatu tanah berbatu hitam, maka saluran air di situ-dari saluran-saluran yang ada ? telah memuat air seluruhnya.” (H.R. Muslim)

3. Malaikat yang diserahi terompet, yaitu Israfil a.s.
Ia meniupkannya sesuai dengan perintah Allah Swt dengan tiga kali tiupan: tiupan faza’ (ketakutan), tiupan sha’aq (kematian) dan tiupan ba’ts (kebangkitan). Firman Allah Swt, “…kemudian ditiup lagi sangkakala, lalu Kami kumpulkan mereka semua.” (Al-Kahfi : 99)

4. Malaikat yang ditugasi mencabut ruh, yakni malaikat maut dan rekan-rekannya.
Allah Swt berfirman, “Katakanlah, ‘Malaikat Maut yang diserahi untuk (mencabut nyawamu) akan mematikan kamu; kemudian hanya kepada Tuhanmu-lah kamu akan dikembalikan.” (As-Sajdah : 11).

5. Para malaikat penjaga surga.
Allah Swt berfirman, “Dan orang-orang yang bertaqwa kepada Tuhan dibawa ke dalam Surga berbondong-bondong (pula). Sehingga apabila mereka sampai ke Surga itu sedang pintu-pintunya telah terbuka dan berkatalah kepada mereka penjaga penjaganya, ‘Kesejahteraan (dilimpahkan) atasmu, berbahagialah kamu, maka masukilah Surga ini, sedang kamu kekal di dalamnya.” (Az-Zumar : 73)

6. Para malaikat penjaga Neraka Jahannam
Mereka itu adalah Zabaniyah. Para pemimpinnya ada 16 dan pemukanya adalah Malik a.s.
Firman Allah Swt, “Mereka berseru, Hai Malik, biarlah Tuhanmu membunuh kami saja. Dia menjawab, ‘Kamu akan tetap tinggal (di neraka ini).” (Az-Zukhruf : 77)

7. Para malaikat yang ditugaskan menjaga seorang hamba dalam segala ihwalnya.
Mereka adalah Mu’aqqibat, sebagaimana yang diberitakan Allah dalam firmannya, “Sama saja (bagi Tuhan), siapa di antaramu yang merahasiakan ucapannya, dan siapa yang berterus terang dengan ucapan itu, dan siapa yang bersembunyi di malam hari dan yang berjalan (menampakkan diri) di siang hari. Bagi manusia ada malaikat-malaikat yang selalu mengikutinya bergiliran, di muka dan di belakangnya, mereka menjaganya atas perintah Allah.” (Ar-Ra’du : 10-11).

8. Para malaikat yang ditugaskan mengawasi amal seorang hamba, amal yang baik, maupun amal yang buruk.
Mereka adalah Kiram al-Katibun (para pencatat yang mulia). Mereka masuk dalam golongan Hafazhah (para penjaga), sebagaimana firman Allah, “Apakah mereka mengira bahwa Kami tidak mendengar rahasia dan bisikan-bisikan mereka? Sebenarnya (Kami mendengar), dan utusan-utusan (malaikat-malaikat) Kami selalu mencatat di sisi mereka.” (Az-Zukhruf : 80)

“(Yaitu) ketika dua malaikat mencatat amal perbuatannya, seorang duduk di sebelah kanan dan yang lain duduk di sebelah kiri. Tiada suatu ucapan pun yang diucapkannya melainkan ada di dekatnya malaikat pengawas yang selalu hadir.”(Qaf : 17-18).

9. Penentram hati kaum mukminin,
“Sesungguhnya orang-orang yang berkata,”Tuhan kami adalah Allah” kemudian mereka meneguhkan pendirian mereka, maka malaikat akan turun kepada mereka (dengan mengatakan), “Janganlah kamu takut dan janganlah merasa sedih; dan bergembiralah kamu dengan (memperoleh) surga yang telah dijanjikan Allah kepadamu.” (Fushshilat: 30)

Mengundang Kehadiran Malaikat di Rumah

Tak seorang muslimpun yang tidak menginginkan rumah mereka senantiasa dihadiri oleh para malaikat Allah dan dijauhkan dari syetan. Sebab kehadiran mereka di rumah mereka akan melahirkan aura ketenteraman dan kesejukan dan kedamaian ruhani yang mengalir di rumah itu. Kehadiran mereka akan membuat rumah kita laksana surga.

Namun adalah rumah-rumah yang disenangi para malaikat itu? Jawabannya pasti ada. Sebab diantara para malaikat itu ada yang sengaja keliling untuk menebarkan rahmat dan kedamaian di tengah manusia sebagaiamna syetan berkeliling untuk menebarkan kejahatan di tengah mereka.

Lalu rumah mana saja yang akan dihadiri para malaikat itu? Berikut rumah-rumah yang dihadiri oleh malaikat.
Diantaranya adalah :
1. Rumah yang diliputi dzikir kepada Allah yang di dalamnya ada ruku dan sujud
2. Rumah yang senantiasa bersih
3. Rumah yang penghuninya adalah orang-orang yang jujur dan menepati janji
4. Rumah yang dihuni oleh orang-orang yang senantiasa menyambung tali silaturahim
5. Rumah yang dihuni oleh orang yang makanannya halal
6. Rumah yang dihuni oleh orang yang senantiasa berbuat baik kepada kedua orang tuanya.
7. Rumah yang senantiasa ada tilawah Al-Quran
8. Rumah yang dihuni oleh para penuntut ilmu
9. Rumah yang penghuninya ada isteri salehah
10. Rumah yang bersih dari barang-barang haram
11. Rumah yang dihuni oleh orang yang rendah hati, sabar, tawakal, qana’ah, dermawan pemaaf yang senantiasa bersih lahir batin dan para penghuninya makan tidak terlalu banyak

Di bawah ini akan saya paparkan beberapa dalil yang menunjukkan pada hal di atas : Mengenai orang-orang yang berada dalam majlis dzikir Rasulullah bersabda : Jika kalian melewati kebun-kebun surga maka mampirlah di tempat itu! Para sahabat berkata, “Apa yang dimaksud dengan kebun-kebun surga itu wahai Rasulullah?” Nabi bersabda, “Kelompok manusia yang berdzikir. Karena sesungguhnya Allah memiliki malaikat-malaikat yang senantiasa keliling mencari kelompok manusia yang berdzikir dan jika mereka datang ke tempat mereka malaikat itu dan mengitarinya, hadits ini diriwayatkan oleh Ibnu Umar sebagaimana disebutkan oleh An-Nawawi dalam buku Al-Adzkar. Dalam hadits lain disebutkan bahwa Rasulullah bersabda

“Tidaklah sekali-kali sebuah kaum duduk dengan berdzikir kepada Allah kecuali mereka akan dikelilingi malaikat dan akan disirami rahmat dan akan turun kepada mereka ketenangan. Allah akan menyebutkan tentang mereka pada malaikat yang ada di sisi-Nya” (HR. Muslim)

Ini semua menunjukkan bahwa dzikir kepada Allah di rumah kita akan menjadikan malaikat memasuki rumah kita dan akan berada dengan kita. Sebaliknya rumah yang dikosongkan dengan dari dzikir maka malaikat juga akan menjauhinya.

Sementara itu orang yang membcan Al-Quran disebutkan dalam sabdanya : “Sesungguhnya rumah itu akan terasa luas bagi penghuninya, akan datangi malaikat, dijauhi syetan dan akan membanjir pula kebaikan ke dalamnya, jika dibacakan Al-Quran di dalamnya. Sebaliknya, rumah itu akan terasa sempit bagi penghuninya, akan dijauhi malaikat dan akan didatangi syetan serta tidak akan banyak kebaikan di dalamnya, jika tidak dibacakan Al-Quran” (HR. Ad-Darimi).

Dengan membaca Al-Quran maka akan turun malaikat rahmat, akan datang kebaikan akan muncul ketenangan di dalam rumah kita. Rumah yang tidak ada bacaan Al-Quran maka ketahuilah bahwa rumah itu sebenarnya telah menjadi kuburan walaupun penghuninya masih bernyawa.

Tentang orang yang rajin menjalin silaturahmi, disebutkan dari Abu Hurairah bahwa seorang lelaki pergi untuk mengunjungi saudaranya di sebuah desa yang lain. Maka segera diperintahkan kepada malaikat untuk menemani orang itu. Tatkala malaikat bertemu dengan orang tadi maka dia bertanya : Kemana engkau akan pergi? Lelaki itu menjawab : Aku akan pergi mengunjungi saudara saya di desa itu! Malaikat itu bertanya :

Apakah kau memiliki suatu nikmat yang akan kau berikan padanya? Orang itu berkata : Tidak, saya mengunjunginya semata karena saya mencintainya karena Allah! Malaikat itu berkata : “Sesungguhnya aku utusan Allah kepadamu. Allah telah mencintaumu sebagaimana kau mencintai orang itu” (HR. Muslim)

Mengenai penuntut ilmu yang dinaungi sayap malaikat Rasulullah bersabda : “Sesungguhnya malaikat membentangkan sayapnya untuk para penuntut ilmu karena suka dengan apa yang sedang dia tuntut” (HR. Tirmidzi).

Tentang rumah orang dermawan yang akan dimasuki malaikat disebutkan dalam sebuah hadits bahwa malaikat akan senantiasa mendoakan mereka : Rasulullah Saw bersabda, “Tiap-tiap pagi malaikat turun, yang satu mendo’akan, “Ya Allah beri gantilah untuk yang menderma, dan yang lain berdo’a, Ya Allah Musnahkan harta si bakhil.”

Rumah-rumah yang di dalamnya ada kejujuran, ada kasih sayang, amanah, ada syukur dan sabar ada taubat dan istighfar akan senantiasa terbuka untuk dimasuki para malaikat sedangkan rumah-rumah yang selain itu maka maka malaikat akan menjauhi rumah tadi.

Rumah-rumah yang akan dijauhi malaikat misalnya, rumah yang di dalamnya ada anjing, ada patung-patung dan gambar-gambar, dan ada bau busuk di rumah itu.

Islam adalah agama yang cinta kebersihan sehingga mengingatkan bahayanya memiliki anjing, bahkan melarang memelihara anjing kecuali untuk kepentingan penjagaan keamanan atau pertanian. Tidak sedikit nash hadits yang menyatakan bahwa malaikat rahmat tidak akan memasuki rumah yang di dalamnya terdapat anjing dan pahala pemilik anjing akan susut atau berkurang. Rasulullah bersabda: “ Malaikat tidak akan memasuki rumah yang di dalamnya terdapat anjing dan juga tidak memasuki rumah yang didalamnya terdapat gambar
(patung)" [HR. Ahmad, Bukhari, Muslim, Tirmidzi, Nasa'i dan Ibnu Majah]

Ibnu Hajar berkata : "Ungkapan malaikat tidak akan memasuki...." menunjukkan malaikat secara umum (malaikat rahmat, malaikat hafazah, dan malaikat lainnya)". Tetapi, pendapat lain mengatakan : "Kecuali malaikat hafazah, mereka tetap memasuki rumah setiap orang karena tugas mereka adalah mendampingi manusia sehingga tidak pernah berpisah sedetikpun dengan manusia. Pendapat tersebut dikemukakan oleh Ibnu Wadhdhah, Imam Al-Khaththabi, dan yang lainnya.

Sementara itu, yang dimaksud dengan ungkapan rumah pada hadits di atas adalah tempat tinggal seseorang, baik berupa rumah, gubuk, tenda, dan sejenisnya. Sedangkan ungkapan anjing pada hadits tersebut mencakup semua jenis anjing. Imam Qurthubi berkata : "Telah terjadi ikhtilaf di antara para ulama tentang sebab-sebabnya malaikat rahmat tidak memasuki rumah yang didalamnya terdapat anjing. Sebagian ulama mengatakan karena anjing itu najis, yang lain mengatakan bahwa ada anjing yang diserupai oleh setan, sedangkan yang lainnya mengatakan karena di tubuh anjing menempel najis.” Ummul Mukminin Aisyah radhiyallahu 'anha mengatakan bahwa Rasulullah Shallallahu 'alaihi wa sallam telah mengadakan perjanjian dengan Jibril bahwa Jibril akan datang. Ketika waktu pertemuan itu tiba, ternyata Jibril tidak datang. Sambil melepaskan tongkat yang dipegangnya, Rasulullah Shallallahu 'alaihi wa sallam bersabda : "Allah tidak mungkin mengingkari janjinya, tetapi mengapa Jibril belum datang ?" Ketika Rasulullah Shallallahu 'alaihi wa sallam menoleh, ternyata beliau melihat seekor anak anjing di bawah tempat tidur. "Kapan anjing ini masuk ?" tanya beliau. Aku (Aisyah) menyahut : "Entahlah". Setelah anjing itu dikeluarkan, masuklah malaikat Jibril. "Mengapa engkau terlambat ? tanya Rasulullah Shallallahu 'alaihi wa sallam kepada Jibril. Jibril menjawab: "Karena tadi di rumahmu ada anjing. Ketahuilah, kami tidak akan memasuki rumah yang di dalamnya terdapat anjing dan gambar (patung)" [HR. Muslim].

Malaikat rahmat pun tidak akan mendampingi suatu kaum yang terdiri atas orang-orang yang berteman dengan anjing. Abu Haurairah Radhiyallahu 'anhu mengatakan bahwa Rasulullah bersabda : “ Malaikat tidak akan menemani kelompok manusia yang di tengah-tengah mereka terdapat anjing". [HR Muslim]

Imam Nawawi mengomentari hadits tersebut : "Hadits di atas memberikan petunjuk bahwa membawa anjing dan lonceng pada perjalanan merupakan perbuatan yang dibenci dan malaikat tidak akan menemani perjalanan mereka. Sedangkan yang dimaksud dengan malaikat adalah malaikat rahmat (yang suka memintakan ampun) bukan malaikat hafazhah yang mencatat amal manusia. [Lihat Syarah Shahih Muslim 14/94]

Malaikat juga tidak suka masuk rumah yang berbau tidak sedap. Rasulullah Saw bersabda, “Barangsiapa yang memakan bawang putih, bawang merah, dan makanan tidak sedap lainnya, maka jangan sekali-kali ia mendekati (memasuki) masjid kami, oleh karena sesungguhnya para malaikat terganggu dari apa-apa yang mengganggu manusia.” (HR. Bukhari dan Muslim).

Juga adanya penghuni rumah yang mengancam saudaranya (muslim) dengan senjata. Rasulullah Saw bersabda, “Barangsiapa mengarahkan (mengancam) saudaranya (muslim) dengan benda besi (pisau misalnya), maka orang itu dilaknat oleh malaikat, sekalipun orang itu adalah saudara kandungnya sendiri.” (HR Muslim).

Kita semua berharap rumah kita akan senantiasa dikelilingi malaikat dan dijauhkan dari syetan laknat. Maka tidak ada cara lain bagi kita kecuali senantiasa meningkatkan bobot dan kapasitas keimanan, keislaman dan keihsanan kita, setiap detik, menit, jam, hari, minggu, bulan dan tahun. Peningkatan ini kita butuhkan karena hidup ini tidak pernah henti berputar. Waktu kita terus bergulir dan kita tidak bisa menghentikannya. Umur kita terus mengkerut dan kita tidak bisa lagi merentangnya. Hanya ada satu kata dalam kehidupan kita : beramal saleh dengan segera, tanpa ditunda!!

Wallahu ‘alam bishawab.
Samson Rahman, MA

OSKURO, pequeños objetos de deseo: Mi último post como "OSKURO".

2009-07-02T19:31:38+02:00

Mi etapa como "Oskuro" ya pasó, doy paso a 40milia!, allí me encontraréis..

http://www.40milia.com/

Alternativa Segle XX: A la plaça del Gas hi falta el Gas... i la plaça!

2009-06-18T14:38:56+02:00

On fa uns anys hi havia el vell “gasòmetre” que dóna nom al carrer, entre els carrers Gasòmetre, Pare Font, Roger de Llúria i Gibert, ara hi ha un gran descampat. Amb la febre de la construcció, van enderrocar el vell edifici amb l’objectiu de fer pisos i més pisos. A més, es deixaria un espai per a una plaça pública.

Aquesta plaça, segons mostra la web de l’Ajuntament de Terrassa, ja té nom: plaça de les Ordidores. És aquí quan hom es pregunta quina relació, si és que n’hi ha alguna, que ho dubtem, té el nom de la plaça amb el lloc on es troba. Creiem que el més adient per aquest emplaçament és el nom de plaça del Gas, un nom fàcil de conèixer, de relacionar amb la història del barri i que, popularment, és ja escampat entre molts veïns del barri. Per aquest motiu, demanem a l’Ajuntament que revisi la situació d’aquesta futura plaça i es repensi el nom que l’assignarà. No estaria de més obrir un espai de diàleg i debat real per tal que siguin els propis veïns del barri el nom que volen per la plaça.

D’altra banda, i com ja hem fet esment, la plaça de Gas és, ara per ara, un solar, sense res en peu, i amb brutícia i males herbes que es van acumulant. A més, la tanca metàl?lica que envolta el solar està caiguda per moltes zones i, juntament amb les herbes que hi surten, dificulta el pas per les estretes voreres, fins al punt que una persona minusvàlida o un cotxet per a nadons no hi caben. Exigim que es comenci ja la urbanització, al menys, de la plaça pública. Com a mínim, exigim que s’envolti el perímetre amb una estructura sòlida (ja sigui metàl?lica o d’obra) i es reparin les voreres, alhora que es netegi correctament i de manera periòdica l’interior. No estaria de més que s’habilitessin entrades al descampat i, mentre no es construeix, es permetés aparcar cotxes a l’interior per tal de solucionar momentàniament un altre problema al barri: la falta de places d’aparcament.

Animals domèstics: Sopar de fi de curs amb tots vosaltres! Gràcies!

2009-06-15T23:25:04+02:00

Doncs bé, un sopar de fi de curs, en poques paraules: PERFECTE! No tinc paraules per descriure algo milló, va estar tot molt bé, el sopar perfecte, tot molt bò, i la companyia molt grata! Gràcies a tots per fer-ho tan especial, i espero que n'hi hagi una altre! I als meu companys i professors només dir, que moltes gràcies per tot i que esper-ho que poguem fer una altre trobada com aquesta i millor! La música i el ball perfecte eh! jejeje I aqui us deixo una proba del delicte per que veigeu lo bé que ens ho vam passar!=)

Tota la clase amb la directora del centre; l'Antonia.

Tots al Driniking

Haciendo fotos con el Ismaa! Somo buenos haciendo fotos=)

Las tres niñas al Drinking:$

Román te cojido algunas por que yo no tenia! Gracias!! jejejeje

Ironcito Charles: Cerrado por "vacaciones"

2009-06-15T17:45:11+02:00

Hace tiempo que no actualizo el blog, pero es que por una serie de motivos que tampoco vienen a cuento me ha sido imposible hacerlo. Además, ahora tengo en 3 semanas un examen bastaaaaaante importante, con lo cuál toca centrarse plenamente en ello, y luego ya habrá tiempo de sobras para comentar las batallitas :)

Este tiempo no es que haya estado parado, sino que he ido haciendo alguna cosilla, como la Transcollserola añadiéndole 40 km para hacer mi record de km en bici, subir el Rat Penat por la parte "fácil" (no quiero ni saber lo jodido que debe ser subir por la "difícil"), y este fin de semana bajamos en bici a Comarruga, para nadar 4 mil metros en el mar, y luego volver en bici por la tarde otra vez a Terrassa. Fue un "duatlón" especial de 170 km de bici y 4 km de nado, así que si llego a hacer una maratón ya casi casi tendría un Ironman en el bolsillo... jejejeje

Pues nada, después de San Fermín seguiremos con el blog, que ahora toca hacer "vacaciones" para estudiar :)

aaaaaaaaaaaaadeu.

Alt+Ctrl+Supr: Summer Camp Garrotxa 2009

2009-06-11T17:49:41+02:00

Pues parece que ya esta lista la parrilla de contenidos y la logistica general del evento. Estara interesante, nos veremos por alla!!! Mas informacion

luiiss.: Informe de un compañero

2009-06-05T11:07:31+02:00

Del informe que yo me acuerde más es el de Leonardo.
Leonardo nos habló sobre la contaminación en el planeta, de sus efectos, de los tipos de contaminación hay, porqué se produce la contaminación, los medios de contaminación, cómo evitarla y porqué hay contaminación.
Dentro de los tipos, había muchas cosas que a primera vista piensas que no contaminan, pero si lo hacen. Por ejemplo: el ruido contamina, las descargas del agua, los residuos radiactivos, todo lo que está relacionado con la química y todo lo relacionado con la térmica.

Cal serveis: Instalaciones y Reformas

2009-06-05T00:00:37+02:00

Trabajos de albañilería, luz, agua, gas , calefacción y aire acondicionado

Trabajos en obra nueva y reparaciones de todo tipo

Aparatos de osmosis y descalcificadores para viviendas particulares y comunidades.

Cambio de bajantes y montantes comunitarios.

Instalación de antenas y TDTs

Grup 18 Prebenjami F7: Travessa jornada 30

2009-06-03T14:10:58+02:00

1. Fruitosenc - Can Parellada [1]
2. San Lorenzo - Sant Quirze [2]
3. Manresa - Jabac Terrassa [1]partit de la jornada
4. Gimnastic - Sant Cugat [1]
5. Ramón Llorens descansa
6. Cerdanyola - Mirasol [X]
7. Barbera Andalucia - Junior [2]
8. Natació Terrassa - Maurina Egara [1]

Ja tenim campió de la "travessa del Grup 18", i campió de Lliga, i campió de la Champions.
La pena és que això s'acaba.
L'any que ve, més i millor.

Pren-t'ho com vulguis: BLOG SOM AQUÍ...

2009-05-26T16:37:50+02:00

ENS PODEU SEGUIR EL BLOG DEL PROGRAMA "SOM AQUÍ" DE CANAL TERRASSA TV:
www.somaquitv.blogspot.com

Maria short stories:

2009-05-25T14:21:56+02:00

Lo he estado meditando bastante y finalmente he tomado una decisión. Abandono...

Creo que en el momento en que el blog se convierte en una obligación, todo deja de tener sentido y precisamente esto es lo que me ha pasado a mi. No dispongo de mucho tiempo y me cuesta encontrar el momento de hacer fotos y publicarlas. Así que para tener mis short stories tan abandonado, prefiero "descansar" durante un tiempo de todo esto.

Esto empezó como un juego y me ha sorprendido la magnitud de lo que significa tener un blog. Gracias a él he conocido gente maravillosa, he aprendido un montón de todas vosotras, he compartido muchas otras y he perdido un poco la vergüenza.

No sé si volveré. Pero os aseguro que no me iré del todo, por lo menos intentaré comentar vuestras entradas y visitaros para seguir aprendiendo de vuestros maravillosos blogs.

Un beso y hasta pronto!

Maria

Un espacio para mi inmortalidad: Review

2009-05-22T09:52:14+02:00

Titulo: El señor del caos
Autor: Jonathan Rabb

Mi opinión: Lamentable. Mal escrito y peor desarrollada la historia. Demasiados personajes y situaciones irrelevantes que dificultan la lectura, ya de por si complicada debido al estilo del autor. En fin, os recomiendo que os ahorreis la pérdida de tiempo que significa leer este libro. Tanto es así que os pongo mi opinión antes que el argumento (en vez de después, como inicialmente había pensado) para que lo leáis bajo vuestra propia responsabilidad.

Argumento:
Durante largo tiempo el nombre de Eusebius Iacobus Eisenreich, un monje del siglo XVI, corrió por los círculos académicos. Se le atribuía la autoría de un texto titulado Sobre la supremacía, que supuestamente recogía un plan dirigido a obtener el dominio mundial por medio del caos. Al parecer, el manuscrito, que según se decía superaba con creces el ingenio y la osadía de Maquiavelo, había sido enviado al papa Clemente VIII, quien lo habría atesorado hasta su muerte. Después se había perdido su rastro. La posibilidad de que hubiera perdurado hasta nuestros días era mera especulación, hasta que en Montana se halla el cuerpo acribillado de una joven que había susurrado "Eisenreich" antes de morir.
Cuando la agente Sarah Trent se hace cargo de una investigación relacionada con dicho asesinato, pronto descubre que lo más aterrador está por venir. El manuscrito ha caído en manos de ciertas personas que, dirigidas desde la sombra por una mente fría y calculadora, ambicionan utilizarlo para construir un mundo nuevo sobre las cenizas de la sociedad actual. A medida que los actos terroristas se suceden, Sarah, ayudada por el historiador Xander Jaspers, llega a la conclusión de que el único modo para evitar el caos es hacerse con otra copia del manuscrito y destapar la cúpula de la operación. La cuenta atrás ha empezado y no hay tiempo que perder.

La realidad primera y última: GIRALUNA Y DESPEDIDA

2009-05-21T23:44:03+02:00

Mi mandala

PRINCIPIO, PRESENTE Y FINAL DE ESTA REALIDAD

Jueves, 21 de mayo del 2009

Llegó el momento. Principio y final de esta danza de la realidad. Un día muy especial, sin duda. Shobogenzo, una mujer, por si queda alguna duda. Mi despedida a lo Bilbo Bolsón, con humor, sorpresa y alegría. Un día muy especial este, pues es el último de esta andadura de poemas, canciones, poesías y pensamientos siempre sinceros, sencillos y agradecidos. No sabéis lo que me ha gustado emprender esta aventura, algo diferente, motivadora, que me ha enriquecido a nivel personal, sentimental y espiritual. Pero esto es un adiós y ya no habrá más comentarios. Unos cuantos amigos que encontré por el camino a los que leeré y seguiré con todo mi amor y mi cariño y mucho de un tiempo escaso que quiero recuperar y continuar al lado de la persona que comparte mi vida. Nada de tristezas, esto es adiós relativo, como todo en esta vida, pues os seguiré leyendo y aprendiendo de todos vosotros. Mi única respuesta a vuestras dudas e inquietudes, que Seáis.

Este es un adiós sencillo, pero alegre. Sincero, porque así es esta mujer de 41 años y agradecido, porque así es mi persona. En él van mis mejores deseos , mis melodías y mis rosas más preciadas. Y una última canción, aquella que llevo conmigo siempre puesta, que me viste, me acompaña y que os deja de recuerdo esta pensadora, enamorada de la vida, con alma de poeta y corazón de filósofa.

Mis más sinceros agradecimientos a Sakkarah, Pedro, Juanjo, Manuel, Jurema, Valafson, Genetticca, Farero, Lali, Margot, Camille, Dédalus, Xuan, Jan, etc, etc, etc... A todos y cada uno de los blogs que veis a mi derecha y a todos los que no he conocido y habéis visitado esta danza de realidades.

Todos vosotros, habéis sido mi mejor premio. Me voy satisfecha y contenta, sin duda...

BESOS Y ETERNAS ROSAS.

Shobogenzo

El bloc del Marc Purrull: El 7-J tothom a votar!!

2009-05-21T11:30:19+02:00

Malhauradament i tal com passa sempre amb qualsevol elecció d’àmbit europeu, el principal focus d’atenció no són els partits que es presenten i quins són els seus programes, sino el percentatge d’abstenció que hi haurà.

Com sempre he dit, i desde el respecte cap a aquells que ho fan, no hi ha cap argument que defensi l’absentisme ni a les eleccions europees ni a cap. Reconec, no obstant, que en general es coneix molt poc (per no dir gens) què és el que es fa o es deixa de fer al Parlamet Europeu, i fins i tot què defensa cadascun dels partits que s’hi presenten. Potser la culpa d’això és dels mitjans de comunicació, que estan mes interessats en el que diu Rajoy de Zapatero i viceversa, que no pas de la política en sí. Però està clar que també en tenim part de culpa la societat, que per un motiu o un altre no ens identifiquem com a ciutadans d’Europa i no hem mostrat interès pel que passa a Brusel.les o a Estrasburg.

Tots nosaltres som ciutadans d’Europa, i tots ens hi juguem molt en aquestes eleccions. Es indubtable que la Unió Europea ha beneficiat moltíssim a Espanya, tant indubtable com que encara ens queda molt camí per recórrer. L’enorme pas enrera per l’estúpid boicot a la Constitució Europea va ser una mostra de debilitat inacceptable que va donar ales a aquells qui creuen que això de la Unió Europea és una pantomima, però també dona ales a que els governs nacionals actuin a la seva i desmoralitza a aquells qui volem una UE sòlida i pròspera. Molt canviaria la visió i la credibilitat del Parlament Europeu si l’abstenció fos baixa.

Es per això que vull demanar-vos que us animeu a formar part d’aquest procés electoral tant important, que us animeu a xafardejar una mica per Internet quins partits hi han, què és el que venen,… i que després aneu a votar. I si cap partit us fa el pes, voteu en blanc. El descontentament no es mostra quedant-se a casa, sino deixant clarament palès que no hi ha cap partit que m’agradi, i per això voto en blanc. Enlloc queda reflectit si l’absentisme ha estat causat per descontetament o perquè aquell dia feia un sol de collons i a la platja s’hi estava de conya!!

El blog de Mariví Orta: Nous reptes, noves il.lusions...

2009-05-16T09:46:51+02:00

El dia 30 d'abril es va fer una remodelació al govern, aquests canvis han supossat per mi canviar les responsabilitats que fins ara tenia. D'aquesta manera deixo la Regidoria de Joventut i Lleure Infantil i torno a tenir responsabilitats sobre els Serveis Socials i la Gent Gran.
Sens dubte aquest és un gran repte per a mi, tot i que ja havia tingut responsabilitats en aquests àmbits, els sis anys que han passat, han produït un canvi espectacular en el desenvolupament d'aquests serveis.
Hi ha hagut canvis molt importants, però estic convençuda que les polítiques d'esquerra que s'han impulsat des del Govern de la Generalitat i el Govern Central, per a l'impuls i garantia, i per tal de què els drets socials esdevinguin universals, han estat fonamentals per arribar al punt en què ens trobem.
Manquen encara moltes coses per fer, per consolidar, és per això que, amb il.lusió renovada intentaré amb la meva tasca diària portar els serveis socials municipals allà on donguin més i millor servei per als ciutadans i ciutadanes de Terrassa.

Pocafeina.cat: No tornaras a beure massa! (o si…)

2009-05-12T17:45:23+02:00

Quants cops us ha passat, que sense adonar-te’n que ja has begut massa, acabes fent una altra copa que et mata? Aquest simpàtic robot és la sol·lució: Cada cop que li demanes una copa, comprova el nivell d’alcohol que portes: Si vas bé, només et serveix alcohol Si ja vas una mica torrat, mig alcohol i mig suc Finalment si [...]

Parquets QuirÃ³s: mejoramos cualquier presupuesto

2009-05-07T21:24:18+02:00

Mejoramos cualquier presupuesto

compare precios en parquet e instalacion, y haganos llegar su presupuesto a través del correo: parquetsquiros@gmail.com

Instalaciones en: guarderías, comercios, gimnasios, colegios, locales comerciales, particulares, hoteles. grandes y pequeñas superficies. Nuestra especialidad es el parquet.

No lo dude llame e informe se si lo desea 670209338.

Red-Mask Project: Red- Mask Project al JAMM'09

2009-05-06T23:05:05+02:00

"La JAMM és un recorregut per les últimes tendències en art interactiu i multimèida que es fa els dies 8 i 9 de Maig a Golferichs centre cívic. En la cuarta edició d'aquestes jornades hi trobaràs workshops, conferències, espectacles visuals i sonors, instal·lacions interactives..."

Els dies 8 i 9 de Maig es projectarà a la casa Golferichs conjuntament amb altres treballs Multimèdia el curtmetratge de Red-Mask Project

JAMM'09

Ens fa molta il·lusió realment que ens expossin la feina, i ens acostarem el divendres a veure-ho.

Us esperem a tots!

Club Patinatge ArtÃstic Ciutat de Terrassa: Convocatoria y Horarios 2ª Fase Interclub 2009

2009-05-05T21:49:16+02:00

El próximo 9 de Mayo tendrá lugar la 2ª fase del campeonato de Interclub en la localidad de El Prat .

Las patinadoras convocadas para este campeonato son las siguientes:

Iniciación C:

Figuras Obligatorias

Ainoa López
Laura Solà
Dafne Trujillo
Marlen Lora

Libre

Ainoa López
Laura Solà
Dafne Trujillo
Marlen Lora
Andrea Matas
Miriam García
Ruth Navajas
Judith Jiménez
Noemí Pujol
Natalia Pujol
Nayara Tamayo

Iniciación B:

Libre

Miriam Martínez
Aida Miranda

Iniciación A:

Figuras Obligatorias

Berta Querol

Libre

Berta Querol
Andrea Vila
Noemi Nieto
Paula Muñoz
Montse Aros

Dirección del pavellón:

Poliesportiu Sagnier
C/ Frederica Montseny 2-8
Prat de Llobregat
Tel: 93 379 02 68

El campeonato de Figuras Obligatorias y Libre Iniciación C será por la mañana y el resto del Libre por la tarde.

Los horarios aproximados de la competición son los siguientes:

Mañana: Apertura pavellón 8.30h
Inicio Campeonato 9'00h

Figuras Obligatorias C, B, A, Certificado
Libre C
Entrega trofeos

Tarde: Apertura pavellón 14.30h
Inicio 15'00h

Libre B
Libre A
Libre Certificados
Libre Debutantes
Entrega trofeos

Las niñas que compiten en Figuras Obligatorias tienen que estar en el pavellón a las 8.30h.
Las niñas que compiten en Libre C tienen que estar en el pavellón a las 9h.
El resto de niñas que compiten tienen que estar en pavellón a las 10h.

Para los que quieran venir con nosotras, quedamos a las 7.45h en el parking del Caprabo.

Se les recuerda que en esta competición tienen que llevar el chandal del Club, el maillot del Club, las medias de pie y el pelo bien recojido.

Hemos hecho reserva para comer las entrenadoras, patinadoras y delegada en el restaurante de las instalaciones del polideportivo.Se recomienda que las niñas coman junto a sus entrenadoras.

T'empesta d'idees: Un morrió ben "cool"

2009-05-05T16:10:13+02:00

Si fa uns mesos us mostrava com la gràfica pot ajudar-nos també en les tonteries més cootidianes, aquest és un exemple de com la gràfica pot ajudar a desdramatitzar la temuda pandèmia de la grip nova.

botons i cançons: aquest bloc?

2009-05-01T14:56:15+02:00

Aquest bloc és un resum de tots els projectes que tinc engegats actualment. Neix amb intenció d’inventari, com un índex. A partir d’ell podreu accedir als blocs, les pàgines web i els myspace de cada projecte en concret. Remeneu, remeneu!

Goode Thing: gjsdfj

2009-04-28T17:46:04+02:00

scan G.bmp

Das ist mein Oktopusgarten...mein Totenbett!: Cap de Setmana a Can Valentines'09

2009-04-24T06:00:00+02:00

Després d'una tarda esportiva de voley + mig futbol...encara vam sopar (després de menjar com porquets a la calçotada) i va arribar el moment sing-star...on les noies ens volien humiliar i per això vam fer nois contra noies...aquí teniu als components masculins fent el que bonament podíem...però amb "grans" cantants com alguns del grup (jo m'incloc) no teníem res a fer xDDDD Riure una estona, i a divertir-se :P Bon cap de setmana a tothom :** Okto #13# Can I stay - Ray LaMontagne -

Puigcerdà 2008:

2009-04-20T12:09:11+02:00

javiercarrobe: calçotada 2009 16 minuts

2009-04-19T20:49:49+02:00

El primer vagÃ³: Mala notícia

2009-04-17T19:47:17+02:00

Aquesta setmana la podríem definir amb un sol mot: costipat. M'he mocat molt, moltíssim, fins que avui ja em molestava l'orella i he fet una visita a cal metge. Però si alguna cosa ressalta en aquests dies va ser el moment en que em vaig adonar que la setmana que ve era Sant Jordi, fet que em va fer molta il·lusió, és un dia que m'encanta. Però es veu que el virus del costipat va de la maneta amb una mala notícia: Sant Jordi cau en dijous, per tant treballo matí i tarda, pel que no tindré temps de veure res ni gaudir de la festa, de compartir-la i somriure en comú. Ben just podré regalar una rosa, o ni això.
Llàstima que aquest problema no el pugui solucionar amb antibiòtic.

El primer vagó: Mala notícia

2009-04-17T19:47:17+02:00

Bloc de les biblioteques públiques: Terrassa llegeix? la Maite Carranza

2009-04-17T11:19:29+02:00

Dimarts 21 d’abril, a les 7 de la tarda, vindrà la Maite Carranza a la bct, dins el cicle de trobades amb autors Terrassa llegeix. Tindrem la sort de compartir amb ella una estona tot parlant de la seva gran passió, escriure. Plaer que amb el temps s’ha convertit en la seva professió.

Teatre a l'IES de Viladecavalls: PINTURA

2009-04-13T09:11:36+02:00

El racó del pikmin: Resident Evil 5

2009-04-01T01:50:10+02:00

My Little Things: DB LASAÑA DE VERDURAS

2009-03-29T07:56:42+02:00

Este mes las anfitrionas del Daring Baker son Mary de Canada, Melinda de Australia y Enza de Italia y nos proponen hacer una pasta fresca de espinacas, del libro The Splendid Table: Recipes from Emilia-Romagna, the Heartland of Northern Italian Food de Lynne Rossetto Kasper.

La verdad es que hacer la masa de la pasta ha sido bastante fácil, el problema es que aunque con el rodillo la pasta parece fina, en el momento en que la he hervido se ha puesto más gordita, pero bueno, el sabor ha sido estupendo y que mejor escusa para empezar a mirar una máquina para hacer pasta, no??!!

LASAÑA DE VERDURAS CON PASTA FRESCA
DE ESPINACAS

Ingredientes para la PASTA DE HUEVO DE ESPINACAS:

2 huevos grandes
170 gr de espinacas cortadas congeladas o 300 gr de espinacas frescas
400 gr de harina

Preparación:

Hacemos una montaña con la harina, abrimos un hueco, como si fuera un volcán y ponemos los huevos.
Preparamos las espinacas. Las utilice congeladas, así que las dejé descongelar, las puse en un colador y con un tenedor fui chafando para quitarle el agua. Una vez tenemos las espinacas lo más secas posibles, lo añadimos a la harina y los huevos. Vamos juntando todos los ingredientes, y nos quedará como una masa de pan, pero más firme.
Preparamos un sitio para poder estirar la masa, añadimos un poquito de harina para facilitar el trabajo y manos a la obra con el rodillo.
Estiramos y estiramos, y volvemos a estirar.
Cuando creamos que está bastante finita, preparamos la olla con agua abundante, cuando empieze a hervir añadimos sal. Mientras, hemos ido cortando la masa a cuadrados.
Una vez que el agua esta en ebullición, añadimos la pasta poco a poco para que no se nos pegue, pasados unos minutos, sacamos y la ponemos encima de un trapo para quitar el agua.
Y listo!!

Ingredientes para el relleno de la LASAÑA DE VERDURAS:

Espinacas
Zanahorias
Aceite
Sal
Calabacin

Cortamos las zanahorias y los calabacines a tiras finas.
Las espinacas, las cortamos a trozos pequeños.
Una vez tenemos todas las verduras listas, preparamos una sartén con aceite, cuando esté caliente, añadimos las zanahorias, luego los calabacines y por último las espinacas. Es mejor utilizar un fuego medio, para que se nos hablanden poco a poco y no se quemen. Una vez tenemos todas las verduras blanditas, preparamos la bechamel.

Ingredientes para la BECHAMEL:

2 cucharadas soperas de harina
un vaso de leche
una cucharada sopera de mantequilla
sal
nuez moscada
un poquito de coñac

Ponemos todos los ingredientes en una olla y removemos continuamente hasta que se nos espese la masa, es importante no dejar de remover des del principio para evitar grumos.

MONTAJE DE LA LASAÑA

Cogemos un recipiente y le ponemos un poco de bechamel en la base, ponemos la lasaña hervida, un poquito de verduras, una cucharada de bechamel y otra capa de lasaña, repetimos un par de veces. Acabamos con bechamel y queso emmental por encima.

Os aseguro que estaba buenísima! y como siempre los Daring Baker me han hecho experimentar con la pasta fresca, repetiré os lo aseguro!!!

The March 2009 challenge is hosted by Mary of Beans and Caviar, Melinda of Melbourne Larder and Enza of Io Da Grande. They have chosen Lasagne of Emilia-Romagna from The Splendid Table by Lynne Rossetto Kasper as the challenge.

MusiComunicaciÃ³n: Crónica de un concierto anunciado

2009-03-26T12:38:00+01:00

MusiComunicación: Crónica de un concierto anunciado

2009-03-26T12:38:00+01:00

Radio Star - La cultural de Terrassa - 100.5 fm: Pedro Dominguez, el viernes a las 19.30

2009-03-26T01:34:59+01:00

Este viernes, en el programa de actualidad ciudadana nos visita el regidor de Mantenimiento Urbano, Sr. Pedro Dominguez. Entrevistado por Andrés Torres. Si quieres participar envía tus preguntas -aquí-

:Roger: (i viceversa): Web del Trencalòs Team

2009-03-24T00:39:09+01:00

Escric aquí aquestes quatre línees per posar la web del Trencalòs Team, el nou projecte en el qual estic ficat
Doneu-li una ullada

Trencalos Team

Esteve Cardús blog: 1a etapa del blog

2009-03-20T12:50:55+01:00

Benvolgut amic, company o lector,

El 29 de novembre del 2008 vaig aturar el blog, ara farà uns quatre mesos. El blog, en la seva primera edició-etapa va començar el 4 d'octubre del 2006 i va durar un pèl més de dos anys, en els quals s'hi van publicar exactament 1256 escrits o posts diversos de continguts i estils ben variats. El van visitar unes 83.000 vegades, aproximadament, i regularment el miraven unes 100 persones d'arreu del món.

Els motius que em van portar a tancar la primera fase del blog són de caràcter personal i no seria adient exposar-los ara i aquí -no tot cal explicar-ho-, però de tota manera en mantinc el domini per si algun dia hi torno. Alguns m'han preguntat si l'he traslladat i d'altres m'han preguntat si continuarà... Suposo que sí, però no sé com ni quan, si bé no és menys cert dir que tampoc n'estic gens segur. Ja ho veurem...

En tot cas, vull agrair-te que hi hagis vingut sovint, que hagis llegit allò que t'ha interessat i que hagis participat quan has volgut. Ha estat una experiència trepidant, sincera i molt gratificant. Però tot té un final, com un llibre o com un cd. La diferència és que la lectura o l'audició són repetibles indefinidament, i aquest bog -de moment- no. Però qui sap,... potser d'aquí a uns dies puc canviar d'opinió.

Et devia aquest aclariment, i aquí el tens.

Fins ben aviat!

Emmotllant PlÃ stics: Reciclatge dels plàstics

2009-03-10T22:16:32+01:00

La utilització del plàstic en un procés de transformació comporta una sèrie d'inconvenients, entre ells, la ingent producció de residus difícilment degradables i, per tant, el seu greu impacte sobre el medi ambient.

És per aquest motiu que el reciclatge d'aquest material i el seu consum òptim i conscient, són, cada dia amb més rellevància, unes de les més importants questions a tenir en compte per tal de garantir la sostenibilitat del nostre planeta i dels recursos que aquest ens ofereix.

És habitual sentir parlar de la llei de les tres «R»(reduir, reciclar i reutilizar) com a mesura per a fer front al problema dels residus plàstics:

1) Reduir el consum (No utilitzar més productes plàstics d'aquells que siguin necessaris) Comporta una reducció tant en la font, és a dir, en l'etapa productiva dels productes, com en el consum final del producte.

2) Reciclar per evitar malgastar les matèries primeres i aplicar procediments més eficaços per a recuperar la major quantitat de residus possible. Dins d'aquest apartat trobem el reciclatge mecànic (aplica calor i pressió als objectes per donar-los una nova forma), químic (a partir de l'escalfor o la utilització de productes químics descompon els monòmers que integren la estructura molecular del plàstic) i energètic (els plàstics es cremen per a poder obtenir energia calorífica i elèctrica)

3) Reutilitzar els objectes plàstics i donar-los nous usos.

Una alternativa al reciclatge dels plàstics seria la producció i utilització de plàstics biodegradables que es destrueixin en convertir-se en residu. Aquesta opció, però, es troba encara en vies d'investigació.

Emmotllant Plàstics: Reciclatge dels plàstics

2009-03-10T22:16:32+01:00

És habitual sentir parlar de la llei de les tres «R»(reduir, reciclar i reutilizar) com a mesura per a fer front al problema dels residus plàstics:

3) Reutilitzar els objectes plàstics i donar-los nous usos.

FutbolPedia: Dará que hablar (I)

2009-03-10T20:23:21+01:00

Él es Marko Marin; "el enano mágico". Esta semana cumplirá sus primeros 20 añitos en la faz de la tierra y ya se le compara con el mismísimo Leo Messi. Sabemos que decir esto de alguien que aun es casi un desconocido es muy arriesgado y más si la comparación es con el mejor jugador del mundo a día de hoy. Pero lo que si debe quedar claro es que el fútbol europeo tiene futuro... y el futuro se llama Marko Marin. Juega en el Borussia Mönchengladbach de la Bundesliga alemana. El club se le queda pequeño... Se formó en el Eintrach de Frankfurt y explotará, ya lo verán, en un grande de Europa. Al finalizar la temporada ya estará en un gran club europeo, porque ya ha demostrado mucho. Pero mi apuesta personal es que seguirá algún año más en Alemania, por lo que barajo la opción de que se incorpore a las filas del Bayern de Münich. Pero no desesperéis, en pocos años lo tendremos en la liga española... o al menos eso esperamos. Y es que ha declarado que su ídolo es Andrés Iniesta. Es original de Bosnia, pero su estancia en Alemania le ha hecho nacionalizarse en la Mannschaft. No le perdáis de vista, porque Marko Marin... ¡DARÁ QUE HABLAR!

Si sabéis alemán, podéis conectaros a http://marko-marin.de/ para saber más sobre él. Es su web personal. O si no, aquí teneis algunas jugadas suyas... Disfrutadlo!

Errante_Desorientado(un viaje en la India): flayerfree

2009-03-06T12:12:05+01:00

Castells Amunt!: Pastorets i tal

2009-03-05T21:32:14+01:00

Aquest article surt amb un retard excessiu. Gairebé em fa vergonya.
Però de cap manera no volia que es quedés sense publicar.
Heus-lo ací:

El meu particular cicle teatral nadalenc (iniciat amb els Pastorets del Karamel Teatre, el 13 de desembre, tal com recordaran els fidels seguidors d’aquest bloc) es va completar amb l’assistència a un parell de representacions de Pastorets més:

El dia 4 de gener vaig anar al Centre Cultural de la Caixa de Terrassa a veure L’adveniment de l’infant Jesus de’n Josep M. Folch i Torres, o sia el Lluquet-i-Rovelló, en la versió de l’Elenc Artístic del Social. Val a dir que aquesta entitat -que abans es deia Centre Social Catòlic i ara Centre Cultural El Social (ves per on, coses de la política i de l’evolució del prestigi social de les creences!)- representa aquests Pastorets des de l’any 1928 -vuitanta anys, aviat és dit!-. Això els dóna una veterania envejable en tots els aspectes del muntatge teatral. Han donat la volta al text una vegada i una altra, se l’han mirat del dret i del revés, i podem dir que no té cap mena de secret per a ells. La comparació ?inevitable- amb els Pastorets del grup Karamel Teatre, que representen el matei text de’n Folch i Torres, és odiosa i injusta: ni els mitjans ni les pretensions són els mateixos. En aquests Pastorets del Social s’hi veuen maneres de fer properes a la professionalització:

La posada en escena és excel·lent. Enguany han estrenat una escenografia que els permet recursos d’impacte, com ara que l’entrada de l’infern és situada a la base d’un monticle, en un costat de l’escenari. Un monticle que dóna molt de joc als actors.

Les dimensions escèniques són prou grans, i això permet que hi hagi molts actors en escena (gairebé seixanta) -sense, però, que s’hi vegi cap mena d’arraïmament- fet que dóna espectacularitat al muntatge.

La parella protagonista, Lluquet (Quique Quera) i Rovelló (Oriol Carreras) és -senzillament- genial. Broden les seves interpretacions, les fan amb molta naturalitat i les amaneixen amb gags que semblen improvisats però que es veuen treballats. Les referències a l’actualitat ?potser excessivament televisives- hi són presents, seguint una antiga tradició de la que en tenim testimonis paternals (perdoneu l’expressió, però aquest cronista ha mamat relats dels Pastorets-del-Social a casa des de ben petit). Un brillant exemple d’això el trobem quan la parella de rabadans és a l’infern: en Rovelló té un seguit d’esternuts als quals en Lluquet respon amb uns educats Jesús!, que fan estralls entre les criatures infernals. Al tercer Jesús!, tots els dimonis cauen per tercera vegada a terra, i llavors el Lluquet, aprofitant que es fa el silenci a l’escena, deixa anar un Y no hase falta desir nada más! que provoca un esclat de riallades en el públic.

També em va semblar destacable que les fúries de l’infern, enlloc de cantar aquella cançoneta ?xarona i antiquada- que fa “Som les fúries de l’infern,/ Som els monstres infernals/ I al caliu del foc etern/ Forgem pecats capitals/(...)”, que més que por fa venir ganes de riure, aquí, les fúries fan una dansa entre moderna i contemporània, amb acompanyament de música de discoteca. Es crea una atmosfera inquietant de debò, llòbrega i corprenedora.

L’11 de gener vaig anar a l’Ametlla de Merola, a veure-hi una representació de La Flor de Nadal, uns pastorets dels quals n’havia sentit a parlar, però que jo no en tenia cap referència concreta.

L’Ametlla de Merola és una antiga colònia industrial que depèn administrativament del municipi de Puig-Reig, poblada per uns quatre-cents habitants.

La Flor de Nadal és el fruit de l’evolució de totes les obres de pastorets que s’havien anat representant a l’Ametlla des de l’any 1878. Des de 1954, el Pastorets de l’Ametlla de Merola representen aquest text de Francesc d’Assís Picas, que n’és l’autor de la lletra i Josep Conangla, que n’és el de la música.L’obra està organitzada en tres actes amb un total de vint quadres, i giravolta entre tres històries paral·leles que conflueixen en el final.

Aquests Pastorets estan organitzats per l’Associació Cultural Esplai, entitat que agrupa tots els veïns de l’Ametlla de Merola que participen en les representacions, i que durant l’any representa un parell d’obres de teatre més. Si tenim en compte que en l’organització, preparació i execució dels pastorets hi participen unes cent seixanta persones (gairebé la meitat d’habitants del poble!), ens podem fer la idea de l’arrelament que tenen en el poblet.

Tant gran és el seu prestigi i popularitat, que l’any 2007 van ser guardonats amb la Creu de Sant Jordi.

A mi em van semblar molt barrocs, en el sentit que els decorats, els vestits i la posta en escena són força recarregats, plens de detalls que li donen una gran riquesa visual. Hi ha més de cinquanta decorats de paper i molts recursos tècnics en l’escenografia, com màquines de generar fum, molts focus i un projector d’efectes especials.

Aquests Pastorets de L’Ametlla de Merola i el seu arrelament tan profund -un arrelament que els dóna una popularitat i un prestigi que traspassa les fronteres del poblet i de la comarca- és el que em fa rumiar: a Terrassa tenim molt arrelats els Pastorets del Social, els de Folch i Torres, i gaudim de les entranyables representacions del grup Karamel Teatre, però potser ens aniria bé, als terrassencs, tenir uns Pastorets autòctons, uns que fossin, senzillament Els Pastorets de Terrassa.

En aquest sentit, jo tinc un parell de records que poden servir per atiar el foc de la memòria i donar idees per tal de trobar aquests Pastorets identitaris:

· Fa uns anys ?no sé quants, però bastants- a la Sala Crespi del Casal de Sant Pere, feien Ganàpia i Cigronet, uns Pastorets que respondrien força bé a aquest requisit, doncs tinc entès que es representaven només a Terrassa i que l’autor mateix era terrassenc, encara que no n’estic del tot segur.

· I també en aquells temps ?o sigui fa uns quants anys, bastants-, a la Sala Parroquial del Col.legi Mare de Déu del Carme (perque ens entenguem, el Karmel), s’hi representaven (no sé en quantes ocasions ni quants anys) uns Pastorets, dels quals només recordo que un dels protagonistes es deia Benjamí, però que no en recordo ni el nom de l’obra (devia ser una cosa com L’Estel de Nadal o L’Estel del Cel, El bressol de Nadal, o quelcom així) ni el de l’autor. Si algun lector d’aquestes línies en recorda alguna cosa més, li agraïré que m’ho faci saber.

Introspectiva: Esport, tecnologia i estadística

2009-03-03T23:34:23+01:00

Ja fa un temps que em proposo tornar a córrer però aquesta vegada amb un seguiment més rigurós. Abans només utilitzava el cronòmetre del rellotge i hi emmagatzemava les sortides que feia. Però de seguida quedava ple i no tenia ganes d'anar apuntant en un paperet tot el que feia, a banda de no saber mai quants quilòmetres feia (si és que n'arribava a fer algun). Així que he pensat en comprar o, en tot cas, adquirir algun sistema de tracker per quan surto a suar pel parc. Conec els podòmetres/cardiòmetres del Decathlon però se'm fa pesat haver de col·locar-me cada vegada la cinta al pit i el rellotge a l'altre canell. Per això m'he estat mirant l'opció de Nike+ amb els seus avantatges -facilitat d'ús, sincronització amb el Mac, estadístiques completes, etc.- i els desavantatges -la necessitat de comprar un calçat exclusiu i d'elevat preu-. Fent una suma ràpida de la despesa total: 110? pel calçat més econòmic, 29? pel pack Nike+ iPod i 20? per la cinta o funda. Total: 159?, gran despesa per mi.
Però he trobat una alternativa molt viable. Es el dispositiu Fitbit, creat per a esportistes, que igual que l'altra opció també fa un registre de les distàncies, la podometria, la despesa calòrica, etc. I per només 99$, exacte, en dòlars. Segons la web, estarà a la venda ben aviat tot i que de moment no es preveu fer-lo disponible a Europa fins d'aquí a un temps, moment en que la distribució serà més àmplia.
En fi, suposo que toca esperar, i estalviar.

La historia de Bruno: La primera sonrisa

2009-03-03T11:05:48+01:00

Todo es un descubrimiento nuevo, tanto para nosotros como para ti.

Ahora empiezan todas las primeras veces: el baño, el paseo, la sonrisa, ésta última primera vez nunca se olvida.

Pasas nueve meses gestando un nuevo ser en tu vientre, cuando nace se te queda mirando con los ojos bien abiertos, pero hasta este momento no eres consciente de lo mucho que lo amas. O al menos en mi caso.

Habíamos pasado carros y carretas, hasta que un buen día empecé a decirte "aaaoooo, mama", contínuamente, tú me mirabas con cara rara, con el ceño fruncido (como casi siempre) y de golpe ¡¡ te reíste !! dios mío, si hasta lloré de la alegría, en ese momento me enamoré de ti.

Fue entonces cuando te quise con toda mi alma, ya no importaba si llorabas contínuamente, si no dormía, no importaba nada, tu sonrisa lo curaba todo, y lo sigue curando.

Cuando te cogemos en bracitos y nos dedicas tus sonrisas todo pierde importancia, cualquier problema o preocupación se desvanece, ojalá se parase el tiempo.

Escoles en xarxa: La notícia ??????

2009-02-25T13:29:45+01:00

Kalidoscopi té un nou col·laborador! Es tracta de L'Aula d'Aco La notícia ?????? | ESCOLES EN XARXA llida de l'IES la Serreta , de Rubí, que cada setmana ens enviarà una nova proposta de treball sobre notícies d'actualitat: aquesta setmana és sobre la noia sevillana assassinada i llençada al riu Guadalquivir .

Arxiu adjunt	Mida
martacastillo.pdf	402.76 KB

NoSoloFilms: GANADORES PREMIOS OSCAR 81ª EDICIÓN

2009-02-23T12:10:45+01:00

MEJOR PELICULA
'Slumdog Millionaire'
MEJOR ACTOR
Sean Penn en 'Mi nombre es Harvey Milk'
MEJOR ACTRIZ
Kate Winslet en 'The Reader (El lector)'
DIRECTOR
Danny Boyle por 'Slumdog Millionaire'
MEJOR PELICULA EXTRANJERA
'Okuribito', japonesa
ACTOR DE REPARTO
Heath Ledger en 'El caballero oscuro'
ACTRIZ DE REPARTO
Penélope Cruz en 'Vicky Cristina Barcelona'
GUIÓN ORIGINAL
Dustin Lance Black por 'Mi nombre es Harvey Milk'
GUION ADAPTADO
Simon Beaufoy por 'Slumdog Millionaire'
PELICULA ANIMADA
Andrew Stanton por 'WALL-E'
CORTO ANIMADO
Kunio Kato por 'La Maison en Petits Cubes'
DIRECCION ARTÍSTICA
Donald Graham Burt por dirección de arte y Victor J. Zolfo por decoración de escena en 'El curioso caso de Benjamin Button'
DISEÑO DE VESTUARIO
Michael O'Connor por 'The Duchess'
MAQUILLAJE
Greg Cannom por 'El curioso caso de Benjamin Button'
DIRECTOR DE FOTOGRAFÍA
Anthony Dod Mantle por 'Slumdog Millionaire'
DOCUMENTAL
James Marsh y Simon Chinn por 'Man on Wire'
CORTO DOCUMENTAL
Megan Mylan por 'Smile Pinki'
EFECTOS VISUALES
Eric Barba, Steve Preeg, Burt Dalton y Craig Barron por 'El curioso caso de Benjamin Button'
EDICION DE SONIDO
Richard King por 'El caballero oscuro'
MEZCLA DE SONIDO
Ian Tapp, Richard Pryke y Resul Pookutty por 'Slumdog Millionaire'
EDICION DE PELICULA
Chris Dickens por 'Slumdog Millionaire'
MUSICA ORIGINAL
A.R. Rahman por 'Slumdog Millionaire'
CANCION ORIGINAL
'Jai Ho' de 'Slumdog Millionaire'

Escudella de galet:

2009-02-22T16:42:50+01:00

VIDEO BEYONCE I LA CANÇO DEL PACO

Raul in the world...: Capítulo 1 (nueva era): próxima parada... Shanghai

2009-02-22T14:11:15+01:00

la presión es muy fuerte. Hay tantas expectativas con mis nuevos episodios que realmente me ha costado ponerme delante del teclado de mi nuevo y flamante apple MacBook (publicidad gratuita) y relatar mis andanzas por el extremo oriente. Pero esta vez no se trata de un simple viaje de 1 o 2 meses... esta vez ya me he venido para bastante tiempo (espero!) y ahora sí que ya toca actualizar el blog, e ir explicando cómo me va la vida, esta nueva vida. Amos p'allá.

Capítulo 1 (nueva era): próxima parada... Shanghai.

por dónde empezar... Bueno, supongo que lo suyo sería empezar por la llegada. O mejor, por mi marcha. Miércoles 18 de Febrero, mi viejen y yo en el coche camino del aeropuerto. Pese a que el sentimiento de alegría debería haber barrido cualquier atisbo de tristeza, lo cierto es que no podía dejar de sentir una cierta nostalgia ("mu" grande) por dejar todo lo que se quedaba tras de mí. Familia, amigos, mi ciudad, mi pisito... Y muchas cosas que me perderé, como celebrar los cumples de todos, las comidas familiares en las que mis abuelos me intentan cebar cual gorrinillo, el ver a mis primitos hacerse grandotes, o el nacimiento de Biel (chicos, nos hacemos mayores, y Joel y Mireia se nos adelantan en todo!). Claro que en esos momentos no debe uno permitir que esa carga emocional eclipse la ilusión y alegría que se merece el poder decir que se está en camino de conseguir algo que se deseaba con vehemencia.
Y hablando de estar en camino, el camino fue gris. Gris porque se mezclan sentimientos, porque tampoco puedes celebrar una despedida. Las marchas, aunque anheladas, no se celebran, porque siempre dejas tras de ti cosas, personas queridas. Mi madre me despidió no con una enorme alegría, lo cual es lógico, y quien en esos momentos estaba a mi lado conduciéndome al final de una etapa de 30 años, y el inicio de otra de duración desconocida, mi padre, tampoco podríamos calificarle como alguien radiante de felicidad. Supongo que cierta felicidad sentiría, claro. Uno quiere lo mejor para sus hijos, pero que se te vayan tan lejos... aunque sea a sabiendas de que es algo temporal y que él realmente lo desea, es normal que a uno no le haga feliz.
Un trayecto de una hora, en el que la radio ayudó a sellar un pacto tácito de no decir ni hacer nada que nos recordara hacia dónde nos dirigíamos, a un adiós, hasta que llegara el momento definitivo. A no tener una conversación forzada que pudiera decantar en un momento de tristeza adelantado. Y así fue. Un trayecto gris, que los dos aceptamos que fuera así, por el bien de ambos. Por suerte, siempre llegan ayudas externas, y el pobre Josep, en una llamada gafada, quedó delatado por un megáfono traicionero. El anuncio de un vuelo puede hacer felices a todos aquellos que esperaban con ansia poder embarcar, y a la vez ponía al traste una sorpresa que Pepi llevaría tiempo planeando. La felicidad de unos... en fin, "nos vemos ahora en el aeropuerto".

Un adiós breve para evitar tener un amargo recuerdo de un día que ponía un punto y aparte en mi vida. Supongo que con algunas personas las palabras son innecesarias, así que un sentido y fuerte abrazo, dos besazos y un "cuídate mucho. Te quiero", intentando hacer un último esfuerzo para tragar las lagrimitas, fue más que suficiente para desearnos lo mejor mutuamente. Tres meses, y nos vemos en Shanghai.

Un vuelo cortito y amenizado con 3 películas, una corta cabezadita, y algo de música (Rubén, tus auriculares son el mejor regalo en años!!!! qué maravilla!!!), me llevaron a Shanghai más rápido de lo que cabía esperar.

Los trámites burocráticos para pasar aduanas, resultaron ágiles, y me vi liberado en China en menos tiempo de lo imaginado. Suelto ya en tierras Chinas, empezaba, ahora sí, mi misión: buscar piso.

Shanghai, ciudad gris en invierno, y por lo que me han dicho, no muy azul tampoco en verano, me dio una gélida y húmeda bienvenida. Ni por esas permití que mi euforia se desvaneciera. Apreciando todo lo que podía captar por los ojos, por los oídos, por el olfato (China huele a China, inconfundible, ¿verdad Alberto?) disfruté del viaje camino al hotel.

Shanghai no es China. Es algo que había oído en infinidad de ocasiones, y que pude comprobar a los pocos minutos de estar ahí. Shanghai es espectacular. Mantiene las grandes peculiaridades que hacen a China, ser China: la gente escupe, cruzar una calle es un suicidio... Pero Shanghai no es China.

Lo primero es lo primero (no... no busqué un nuevo Xoxito's Palace). Me saqué la tarjeta multi-viaje (estos chinos sí que lo montan bien, pues con la misma tarjeta pagas bus, metro -ojito que el metro vale entre 30 y 40 céntimos de euro el trayecto- ferry, taxi... TODO!, está súper bien montado), y también fui a comprar un teléfono. Esto no tendrá mucho interés para casi nadie, pero es una forma de colar que mi teléfono en España ya ha quedado muerto. Que nadie llame ni me deje mensajes de voz, ni sms, porque no pienso abrirlos, ni aceptar llamadas. No es una amenaza, simplemente, que teniendo Skype, messenger, facebook... ya me tenéis más que localizado.

Y bueno, vamos a lo que vamos: la búsqueda y captura de piso. El primer día, sin haber dormido en más de 36 horas (excepto un par de cabezaditas en el avión) me pasaron a recoger una chica y un chico de una agencia para ir a ver pisos. 21 pisos miramos desde las 13:30 hasta las 19:00. ¡¡¡21 pisos!!!! Lo que más pena me dio fue no poder hacer fotos. ¡Por favor! De los 21 pisos, solo los dos últimos eran aceptables (el penúltimo es una preciosidad). Pero vi de todo. Desde pisos con muebles directamente robados del palacio de Versalles, a otros con fundas de ganchillo por todos lados (del marco de la puerta de entrada al dormitorio principal colgaban dos "cortinitas" de ganchillo, con unos perritos dibujados, el uno mirando al otro que creía que eran de broma). Otros estaban simplemente asquerosos (eso sí, quítate los zapatos para entrar, no sea que se ensucie el suelo), y otros no hacía falta ni entrar para decir "no. Vamos a otro".

Por suerte al final del día los dos últimos que vimos valieron la pena. La chica de la agencia se quedó por fin feliz de ver que al menos, en dos, había acertado. El problema es que los dueños de los pisos en muchos casos no mandan fotos, y no permiten a las agencias ir a ver los pisos si no es con un cliente, así que la pobre muchacha iba vendida, y muchos de los pisos no los había podido ver antes, por eso visitamos algunos que nos podríamos haber ahorrado de haberlo sabido.

Resumiendo... en Shanghai (en adelante: SH) los tipos de vivienda más comunes son: casas antiguas restauradas, o apartamentos modernos. Éstos últimos pueden llegar a ser realmente enormes (hasta 160 metros cuadrados). Las casa antiguas por dentro están bien, algunas muy bien, otras pasables, pero la mayoría huelen a humedad, y están en escaleras o complejos realmente desagradables. En algunos tienes que cruzar por la cocina de alguien que no vive ahí, pero tiene ahí la cocina... algo muy raro. Al final me he decantado por un apartamento moderno. Aunque no creo que tanto como el que visité ayer, en un complejo llamado "Park View Garden", un piso con un comedor enorme, con barra de bar en metacrilato negro, con luces de neón rosas y verdes, con sus taburetes, coctelera, copas de bar... y la zona de comedor era una mesa redonda enorme, con sillas mega fashion, luces en el techo que cambiaban de color (fucsia, rojo, verde, azul, amarillo...), un lavabo indefinible, unas puertas metálicas con vidrieras multicolor... Desde la puerta ya pude ver que ni de coña me iba a quedar ese piso, pero podréis comprender que no me pude resistir a ver el resto del apartamento y ver hasta qué punto habían llegado en su firme compromiso por decorar en un estilo kitsch de lo más radical. Triunfaron. ¿De verdad pretenden alquilar eso?

Ahora estoy a la espera de ver si podemos rebajar el precio del piso que más me gusta, y si no, tengo otro en la recámara, un plan B. A ver qué pasa al final. Supongo que mañana lo sabré.

Y aunque casi todo el rato lo he ocupado en el tema de la vivienda, también ha habido tiempo para visitar la ciudad. O más que la ciudad, el barrio donde quiero irme a vivir, Xuhui. Lógicamente una ciudad de 19 millones de habitantes no se visita en un fin de semana. Xuhui es muy bonito. Más que bonito, espectacular. Es como una mezcla de New York + Las Vegas. Todo son luces, pantallas, centros comerciales enormes... No paras de ver centros comerciales, y me metí en uno. Tienes tiendas de lo que quieras. Las tiendas oficiales tipo GANT, CK, etc, son tan caras como en Europa. Pero claro, también encuentras tiendas que, por lo menos a mí, me resultaron nuevas, como "XOXO" (lo juro), con sus colecciones de juguetes "Monchhichi", que debe venir del francés "mi chhuminillo", con el pack especial "Monchhichi Gullivert edition", que es el famoso juguete Monchhichi, con mini figuritas, que deben ser los "minichhichis". Pero tampoco se quedan atrás las tiendas "Liv Tyler" o "ROBERTDENIRO" que vi en el barrio Francés . ¿Os imagináis ser Liv Tyler, venir un día a SH y encontrarte que tienes tiendas de ropa con tu nombre? Por cierto, que el barrio francés (o concesión francesa, como lo llaman aquí) es realmente precioso. Visité un piso ahí que estaba en un edificio que daba cosa de ver, pero que cuando entré para visitarlo, solo abrir la puerta se me cayeron los hueviquis al suelo. Increíble, impensable que ahí dentro se pudiera esconder semejante tesoro de pisito; bien decorado, con una cocina de revista, y un baño precioso. Una monada, con el único inconveniente de la zona donde estaba situado, por temas de transporte, etc. Una pena.

Ahora estoy con dos agencias, y hasta los de Adecco que me están ayudando con el tema del piso. Resulta que el viernes fui a firmar el contrato en Adecco, y comentando el tema de encontrar piso, me dijeron que me ayudarían. Acostumbrado uno a que la gente se ofrezca de forma "insincera" a ayudarle a uno ("oye, que si necesitas ayuda, me llamas, pero si te puede ayudar cualquier otro, mejor") tampoco di mucha importancia a su ofrecimiento. Pero aquí hay gente buena de verdad, y ayer recibí una llamada de la chica que me ha gestionado todo en Adecco, diciéndome que me pasaba a recoger para ir a ver pisos. Sin palabras. En una mañana se las arregló para visitar 5 apartamentos, entre ellos, el de mega diseño que os he comentado antes, el de Park View Garden.

Y poco más. Que mi cuerpo aún no se ha acostumbrado del todo a este horario, y me levanto por las noches y me quedo desvelado un par de horas, y que solo he comido un día comida china, y... nene, que no me gusta! Por suerte hay todo tipo de restaurantes aquí... como en Xinglin, vamos... hehehe.

He tardado, pero no podréis decir que he sido tacaño en palabras en mi retorno.

Un beso a tod@s, y si has llegado hasta aquí, MUCHAS GRACIAS!

Pronto cuelgo fotos, lo prometo.

Besacos!!!

CEIP Agustí Bartra - Escoles en Xarxa: Un institut nou

2009-02-20T12:41:36+01:00

Van a fer un institut nou al barri de Torre-Sana.

El primer any el col·locaran al col·legi Roser Capdevila. El nom de l'institut serà Mont Perdut.

Un cop estigui construït els nens i les nenes aniran molt aprop de l'Eroski de Terrassa.

A part dels quatre cursos d'ESO hi trobarem també dos cursos de Batxillerat.

Y tú eres burro y yo me monto: Feliz dia del culo 2009

2009-02-16T21:44:20+01:00

FELIZ DIA DEL CULO 2009!!

Besos de plátano: Existe la felicidad?

2009-02-14T21:09:01+01:00

No sé como ni de que manera empezar este post, pues el anterior no fue uno de los mejores, pedía un cambio de vida radical. Me sentia como esas mujeres que acuden al programa 'Extreme Makeover' porque no estan agusto con su físico y deciden que para ser felices tienen que pasar por quirófano.

Pues yo con mi físico estoy contenta, lo que necesitaba en aquellos momentos era un 'Life Change' o algo así, necesitaba cambiar de aires, pues me estaba llenando de impurezas con el que tenia. No quiero decir que odie todo lo que me rodea, simplemente tengo la necesidad de cambiarlo por algo que creo que es mejor.

Hace algunas semanas que le dije a este chico que creia que entre los dos habia algo que en realidad no había. Tras una semana con un poco de ausencia mutua, de esquivarnos y no vernos... llegó el día en que me abrió conversa en el msn y me invitó a cenar y hechar unas partidas al Monopoly a casa de un amigo, con 4 chicos más. Vacilé un poco y acepté, a las 22.30 habíamos quedado con su hermano en la puerta del bar dónde acabó todo la última vez que nos vimos.

Cuanto menos tiempo quedaba más temorosa estaba, temorosa por volver a verle y darme cuenta de que todo ha cambiado entre los dos, que ese buen rollo se fue por una gilipollez... Cuando le vi era todo lo contrario a lo imaginado, la cosa estaba en el mismo punto en que lo habiamos dejado, no se hizo referencia a la ya famosa conversación dónde me dejaba claro todo, seguía siendo el mismo Carlos del que hacía un mes me habia enamorado, y eso me gustaba.

Fue una noche increible, conocí gente especial y diferente, un chico que trabaja donde nosotros, siempre lo veia de paso, ir y volver por delante de la agencia... y ahora estaba ahi, sentado con nosotros hablando y contando cosas de su vida privada. El hermano de Carlos igual, y la amiga y el amigo y dueño de la casa en la misma línea... Se creó un ambiente genial, estaba realmente agusto, y al salir de aquella casa tenia la extraña sensación de pensar que aquellos se iban a convertir en mis nuevos amigos.

El sabado pasado fuimos de fiesta unos amigos mios y ellos, la verdad que estuvo muy bien, no se sintieron para nada extraños y volvieron ontentísimos. Los tengo en el Facebook y en el msn y siempre me hablan, me siento parte de u grupo.

Ayer quedamos para jugar a los bolos, los ya habituales y tres más que no conocía. Fue una velada increible, como todas las veces que ya hemos quedado, muchas risas, bromas, fotos y un buen rollo especial, un buen rollo que hacía muchisimo tiempo que no percibía de ninguno de mis amigos.

Ya empiezo a tener la sensación de que poco a poco esta vida empieza a ser la que necesitaba, nuevos amigos, soltera para ir donde quiero y cuando quiero, tiempo para hacer cosas y coche propio para no depender de nadie.

Asi que... adelante!!

Felicidad extrema ^^,

P.D. Dicen que hoy es 14 de Febrero, ¿y qué? pregunto yo :)

Marc Roca: Els blocs (?blogs, weblogs?)!

2009-02-13T00:15:26+01:00

Un dels temes que encara no hem tractat en aquest bloc -i que em sembla bàsic- és el dels blocs (blogs, weblogs). L’altre dia, un bon amic em deia: “M’has d’explicar què és un bloc, per què serveix i com es fa per obrir-lo”. No hi entraré amb molt detall, ara, però si que podríem començar [...]

La meva opinió: Terrassa, la ciutat dormitori.

2009-02-10T21:18:29+01:00

Ja fa dos setmanes, vaig estar malalt, a causa de una grip. Per no quedar-me tancat a casa, de tant en tant, sortia pels carrers de la ciutat, això si, ben abrigat. No es veia ningú, potser algunes àvies que xerraven, o prenien els pocs raigs de sol que hi havien aquell matí, i alguns [...]

4 Rals: Actius Tòxics

2009-02-06T18:22:01+01:00

ACTIUS TÒXICS: paraulota molt lletja que s'utilitza per designar aquells productes financers (accions, titularitzacions, deute privat o públic, etc) que no valen res però que semblava que havien de valdre molt. Llavors, la banca amaga aquesta realitat i intenta col·locar (vendre) aquests actius a altres bancs per desprendre-se'n i així passar el mort a algú altre. Com que tots fan el mateix, ja cap banc es fia dels altres bancs i no es deixen diners entre ells ni es compren / venen actius (ni toxics ni saludables).

Mostra teatre secundària: III MOSTRA D?INSTITUTS DE TERRASSA

2009-02-03T23:31:51+01:00

III Mostra de teatre d´instituts de Terrassa “Teatro” y “adolescente”, dos palabras consideradas casi irreconciliables, se dan la mano en la III Mostra de Teatre d’ Institus de Terrassa organizada por el PAME.El lugar donde se produve este milagro es en el Teatre Alegria. El Ayuntamiento de Terrassa apuesta por la promoción y difusión artística de nuestros [...]

La cuineta de l'Anna: Tartiflette

2009-02-02T20:37:43+01:00

L'any passat varem anar a un taller monogràfic de formatges a l'Espai de Cuina Su23 11. El formatge és la meva debilitat....m'és igual si és molt fort, m'encanta!

El año pasado fuimos a hacer un taller monográfico de quesos en Espai de Cuina Su23 11. El queso es mi debilidad.... me da igual si es muy fuerte, me encanta!
Entre d'altres, varem fer aquesta recepta:
Entre otras, hicimos esta receta:
TARTIFLETTE

600 gr. de patates / de patatas
250 gr. de bacon
1 ceba petita /cebolla pequeña
3 escalunyes / escalonias
1 formatge Reblochon / queso Reblochon
4 cullerades de nata / cucharadas de nata
Sal
Pebre / pimienta

Rentem i bullim les patates amb pell, en aigua i sal durant 20 min. Pelem i tallem la ceba i l'escalunya finament, en juliana, i fregir-la amb una mica d'oli. Tallar el bacon a tiretes petites i daurar-les en una paella fins que quedin cruixents. Pelar les patates i tallar-les a daus. Barrejar-les amb la ceba i el bacon, i posar-ho en una safata per anar al forn. Tirar-hi la nata per sobre, assaonar-ho amb sal i pebre. Tallar el formatge Reblochon per la meitat, de manera que ens quedin dos discos. Posar el formatge damunt de la barreja, amb la banda cremosa cap avall. Posar-ho el forn fins que s'hagi desfet el formatge. Està boníssim!!!!

Lavamos y hervimos las patatas con piel, en agua y sal durante 20 min. Pelamos y cortamos la cebolla y la escalonia finamente, en juliana, y lo freimos con un poco de aceite. Cortamos el bacon en tiras pequeñas y lo doramos en una paella hasta que quede crujiente. Pelar las patatas y cortarlas a dados. Mezclarlas con la cebolla, la escalonia y el bacon, y ponerlo en una fuente para horno. Tirar la nata por encima, y sazonarlo con sal y pimienta. Cortar el queso Reblochos por la mitad, de que nos queden dos discos. Poner el queso encima de la mezcla, con la parte cremosa boca abajo. Ponerlo en el horno hasta que se haya fundido el queso. Está buenísimo!!!!

Ramon Gutiérrez: Europa em posa!

2009-02-01T23:53:32+01:00

Porto uns dies parlant bastant de la Unió Europea, més concretament del Parlament Europeu.
I això m'ha fet descobrir la passió que em crea tot aquest "món" que desconec.
He entés la importància que el PE té per a la democràcia europea, doncs és l'únic mecanisme que tenim els ciutadans de controlar a la Comissió o als Governs, si fos pels quals ja tindriem aprovada la Directiva de les 65h., etc...
Quan dic que Europa em posa, no em refereixo al nostre candidat en les eleccions europees (malgrat que tampoc negaré que ho faci...), sinò a que m'he activat i m'he posat les piles de cara a compartir amb més gent aquesta passió per la Unió.

Laia i Ramon: Vendaval a Les Angles

2009-01-31T15:55:41+01:00

El passat cap de setmana teníem reservat un fabulós cap de setmana d'esquí a Les Angles, però el temps també tenia reservat un fabulós vendaval per a nosaltres. Com ja sabeu a Catalunya va fer molt de mal i inclús morts. Doncs allà va ser fortíssim amb ratxes superiors als 200 Km/h ja que l'ull de l'huracà hivernal va circular pel sud de França. La primera hora la vam poder esquiar, bé més ben dit lliscar pel gel evitant els remolins de vent. No eren més de les onze, quan la cosa es va posar força peluda i l'estació va decidir de tancar. Ens vam refugirar dins de l'apartament, no us podeu imaginar com es doblegaven els arbres i volàven tots els accessoris de les pistes d'esquí. A la tarda encara seguien les ratxes fortíssimes, i en alguns moments la fusteria del pis es corbava que feia por, pensàven que rebentarien els vidres. Una mica més tard vam descobrir els desperfectes en el poble...van volar cobretes, senyals, etc.. No va ser fins al vespre que no ens vam atrevir a sortir. L'endemà vam voltejar per diversos pobles i no us podeu imaginar la trinxada que hi havia: caravanes tombades, fanals trencats, plàstics per tot arreu, etc.. Ens semblava que estiguéssim vivint una d'aquelles pel·lícules americanes després d'un gran desastre.

Blog de la Unión Deportiva San Lorenzo: [FORO] Nos establecemos y nos quedamos

2009-01-28T19:59:48+01:00

Después de las fiestas, y prácticamente un mes después, volvemos a las andadas en la red.
Volvemos comunicando que ya tenemos disponible un foro, tambien deciros que está comprobado que no habrán problemas de red, puesto que, además, tenemos hasta ahora dos administradores, para mayor seguridad. Es destacable que el foro ha mejorado notablemente, pero que ocupará mucho menos espacio de red respecto a los anteriores, esto no quiere decir que sea peor, sino que es mejor, ya que la nueva apuesta de PhP3 ha mejorado el sistema.

Ánimo. Honor al San Loren!

Link: www.1958udsl.losforos.es
*Puedes agregar el link a Favoritos para mejor y más rápido acceso al mismo.

Un saludo.

Premis Mola-No mola: LLIURATS ELS MOLA-NO MOLA 2008

2009-01-25T22:09:28+01:00

Premi Mola 2008

JOSÉ LUÍS MELGOSA (Premsa i comunicació UPC).

Premi No Mola 2008

JOSEP ÀNGEL SÁIZ MENESES (Bisbe de Terrassa)

Primer finalista Mola 2008

RAQUEL MORENO (Premsa Cecot)

Segon finalista Mola 2008

MARTA PÉREZ (Premsa CAET)

Primer finalista No Mola 2008

ANNA FOLCH (Comunicació Mútua de Terrassa)

Segon finalista No Mola 2008

GUILLERMO CABELLO (Expresident del Terrassa FC)

Fet de l'any

La crisi econòmica

Nyap de l'any

Publicació d’una llista errònia de la loteria de Nadal al Diari de Terrassa

Personatge de l'any

Josep Pausas, Exarxiprest de Terrassa i ex rector del Sant Esperit i de Sant Pere.

Corcó de l'any

Francesc ARGEMÍ (Franki).

No Cola

Les estrelles de Nadal (els nous llums de Nadal que no il?luminen)

Premis lliurats a la Nova Jazz Cava de Terrassa el dissabte 24 de gener del 2009

El RincÃ³n de las imÃ¡genes:

2009-01-22T21:13:57+01:00

Elecciones norteamericanas 2008: COMIENZA LA ERA OBAMA

2009-01-20T20:50:21+01:00

15:30 h. (Hora española)
Obama ha empezado el día con una misa solemne en la Iglesia Episcopal Saint John, situada frente a la Casa Blanca. Ha ido en coche desde Blair House, la casa de invitados presidencial. Ha estado acompañado de su Michelle y del vicepresidente electo Joseph Biden y su mujer Hill.

16:15 h. (Hora española)
Los Bush, George y Laura, han recibido al matrimonio Obama en la escalinata de entrada a la Casa Blanca, donde les han ofrecido el tradicional café. En el desayuno también estaban el vicepresidente saliente, Dick Cheney, y Joe Biden.

Obama, camino del Capitolio

16:45 h. (Hora española)
Las dos familias se dirigen al Capitolio. Como exige el protocolo primero han salido las dos mujeres, seguidas del vicepresidente Dick Cheney, por último Bush y Obama. Los coches que los llevan están valorados en 330.000 euros y especialmente preparado contra posibles ataques terroristas. La CIA una vez se los entregan los desmontan y los vuelven a montar. En su interior llevan un hospital movil con sangre del mismo grupo que la de Obama. Los coches se van cambiando estratégicamente de posición para que no se sepa en cual va el presidente. Todo es poco para la seguridad del presidente del país más poderoso del mundo.

17:00 h. (Hora española)
Barack Obama y George W. Bush llegan al Capitolio.
Mientras, más de cuatro millones de personas, han desafiado el frío y esperan desde primeras horas de la mañana a que Obama jure su cargo como presidente. Y empiezan a llegar a las escalinatas del Capitolio los invitados privilegiados de vivir en directo el gran acontecimiento. Se ha visto a gente como el actor Dustin Hoffman o el director y productor de cine Steven Spielberg, además del gobernador de California, Arnold Schwarzeneegger, de Martin Luther King III, hijo del líder de los derechos civiles asesinado, o el ex boxeador Mohamed Alí.

Todos los expresidentes con Obama

17:30 h. (Hora española)
Todos los ex presidentes vivos de Estados Unidos han llegado a las escalinatas del Capitolio para ser testigos de excepción de la toma de posesión del nuevo inquilino de la Casa Blanca, Barack Obama. Hemos visto a Jimmy Carter, acompañado de su esposa Rosalynn, seguido de George Bush padre y su esposa Barbara, y de Bill Clinton y Hillary Clinton.
Las hijas del futuro presidente, Malia y Sasha, acompañadas por la suegra de Obama también han asistido al acto. Suegra que le acompañará en su aventura en la Casa Blanca.

17:45 h. (Hora española)
George W. Bush, en sus últimos minutos como líder de EEUU, ocupa su lugar frente al público del Capitolio. Junto a él, Dick Cheney en silla de ruedas por un accidente, moviendo cajas por una mudanza. ¿Un vicepresidente no tiene a nadie que le ayude?
Biden llega con su habitual sonrisa y reparte besos y abrazos.

17:50 h. (Hora española)
Toma la palabra la senadora Dianne Feinsten, senadora de Califorania, encargada de organizar la investidura. Rick Waren, pastor evangelista ha dicho unas palabras y Aretha Franklin interpretó 'My Country 'Tis of Thee'.

17:57 h. (Hora española)
"Yo Joseph Biden Jr. juro solemnemente que apoyaré y defenderé la Constitución de EEUU frente a cualquier enemigo interior y exterior". Biden ha jurado el cargo frente al juez supremo Stevens De esta forma Joe Biden se ha convertido en el vicepresidente de Estados Unidos, sucediendo a Dick Cheney. A su juramente le sigue una música con violín y piano.

Obama 44 presidente de Estados Unidos

18:00 h. (Hora española)
"Juro solemnemente cumplir con fidelidad el cargo de presidente de los Estados Unidos de América, y hacer todo lo que esté a mi alcance para preservar, proteger y defender la Constitución". Con la mano derecha alzada y la izquierda en la misma Biblia que utilizó el mandatario abolicionista Abraham Lincoln, sostenida por su esposa.
Al inicio del juramento Obama se equivoca. Sí, es humano también tiene derecho a equivocarse.

Discurso de Obama

Del discurso del nuevo presidente es interesante ver que ha elegido la crisis, tanto económica como de prestigio, que enfrenta su país como tema central del discurso. Pero también el "espíritu" y la capacidad de su país, de sus ciudadanos, para salir de ella. También ha dicho que hay promesas difíciles de cumplir pero luchará por un país donde todo el mundo sea igual y libre.

Aquí termina la trayectoria por las elecciones de Estados Unidos desde la campaña electoral, las elecciones, el periodo hasta la investidura y el acto de toma de posesión. Solo nos que da esperar que Obama consiga sus promesas de cambio y esperemos que gobierne mejor que Bush. De todas formas ya ha entrado en la historia y nosotros lo hemos podido seguir en directo.

“QUE DIOS OS BENDIGA, QUE DIOS BENDIGA A AMÉRICA”

La increíble historia de las cucarachas mutantes.: Bienvenue chez les ch'ti

2009-01-20T10:16:35+01:00

Aun y haber leido las críticas, embarcarse en la aventura de ver una película como Bienvenue chez les ch'ti/Bienvenidos al norte no es tarea fácil. Más si estas a punto de cometer un sacrilegio visionandola doblada.

El mayor logro de esta película es su canto a la sencillez, en un momento donde toda producción necesita incluir en su seguro de vida altas dosis de elementos superfluos que aseguren su éxito en taquilla. Quizás en USA, cuestión de honor sea el ejemplo de costumbrismo. Un ejemplo que aqui no termina de cuajar, más cuando los barrios de marroquies traficantes de chocolate no pueden compararse, modo alguno, a los negratas raperos del Bronx. Aquí - en Francia -, y recordandome El último tren - gracias Albert por llevarme, pero demasiado costumbrista para mi -, no son necesarias situaciones extremas, ni personas llevadas al límite para conseguir un retrato fiel de una pequeña zona al norte de francia donde la gente es amable, el idioma dificil y la vida agradable.

Caemos de lleno en la tentación, y transponemos la historia al ámbito español: nos imaginamos a un humilde cartero andaluz, obligado por las circunstancias a emigrar a Catalunya, donde todo el mundo habla un extraño dialecto llamado "catalán", la gente es tacaña y la integración dificil. Lamentablemente, este guión hace ya mucho que se escribió. Nos quedamos con el suave regusto a las viejas películas de Paco Martinez Soria - grande, maestro -, y es que siempre nos quedaran las suecas (o las suecadas). Au revoir, pichulas.

Llevo mi destino en mis propias manos: Cine - Quarantine

2009-01-18T21:06:39+01:00

La primera entrada de l'any es per parlar de la peli que vaig anar a veure el dia de l'estrena (ja fa una setmana) Quarantine la versió americana de REC. M'ha sorprès la peli em pensava que seria més americana pero m'ha agradat bastant, tot i que logicament prefereixo REC, em pensava que seria tot igual pero han canviat alguna cosa i han agfegit alguna altre cosa (pero poc). I els actors doncs bastant bé la que feia de reportera molt be i els altres actors trobo que tambe estan bé, tampoc no eren coneguts o molt coneguts com la versió original. Esta bastant bé per passar una estoneta de por.

Puntuació 4 de 5.

Eiii tribu:

2009-01-18T14:34:57+01:00

Kiss me on my neck: Haciendo trabajos...

2009-01-15T19:40:25+01:00

Estoy acabando un trabajo de ingles, un webquest sobre Londres, y me ha venido a la cabeza mi viaje que tengo planeado para junio. Cuando tenga un poco de tiempo escribo una entrada y cuento algo mas.

"THE MORE TRADITIONAL FOOD OF ENGLAND ARE", y de mientras mi hermana aquí detrás contándome como le ha ido el día, nunca había subido una foto de ella, ¿guapa eh?.

De la guineueta a Terrassa: Fa un any

2008-12-28T16:03:59+01:00

Fa exactament 366 o 365 dies que vaig escriure per primer cop en aquest espai. Aquest any se m'ha fet llarg, tinc aquesta percepció.

Res més.

La paraula és poesia: La paraula és poesia

2008-12-23T19:07:27+01:00

Benvolgut conciutadà
que llegeixes estes lletres,
et vull fer reflexionar
sobre això que sempre empres,
que paraula rep per nom
i és l'origen dels poemes.

Ton paper a la societat,
sí, també te'l vull fer veure,
puix que és quelcom important
que de costat deixes sempre.
Lluita, amic, per canviar el món!
Que si vols ho aconsegueixes!

Xivi: Bones Festes

2008-12-22T11:47:08+01:00

BON NADAL

I FELIÇ ANY NOU A TOTHOM!!

Gas Snake y sus exageraciones: # 4 Top 3 Series

2008-12-21T14:31:24+01:00

3. Plutón BRB Nero

Álex de la Iglesia hace lo que hace siempre, sin sorpresas. Plutón BRB Nero ya tiene momentos legendarios. Y eso que sólo tiene una temporada.

2. Dexter

Sólo por conseguir que se simpatice con uno de los más terribles asesinos en serie de la ficción, esta serie merece ser adorada por todos.
Y también merece estar aquí por ser el perfecto placebo para curar el síndrome de abstinencia de...

3. Lost

Por -perdón por la expresión- jodernos (a los fans) la vida durante meses y meses. Somos marionetas de los guionistas de Lost... ¡y nos encanta!

He aquí el póster de la Season 5.

Lady Di: TASK 2

2008-12-20T13:05:11+01:00

Now go to this link you have below and follow the exercise instructions. Remember that we use past simple because it is past actions. What score did you get? Click here below on "Comments" and type your full names with the score you got! You shouldn't spend more than 10 minutes to do this task.

http://www.citycol.com/esol/prindiana.htm
A short fill-in-the-blanks text related to what you have read before.

Teaching is learning: 9 and 12-12-2008

2008-12-20T12:04:21+01:00

Today it was my last day implementing my Didactic Unit... ='''(

On Tuesday the kids had an exam. I tried to write it as good as possible. I put one qüestion for each of the sessions I had taught in the classroom, and asked about the most important things. I prepared exercises in which they didn't have to write much (they're not good at writing long things yet). I thought it was not difficult, especially after having said in repeated occasions "This is going to be in the exam". So they had the exam in silence, only one student tried to copy (her book ended up on the teacher's desk), and everything went ok. I brought the exams home and when I started correcting them... I was REALLY shocked, that not even the students who I thought were good and had paid attention to me had completed the easiest questions. Some of them did, though. The exams were mostly incomplete. I separated "Reforç" and "No reforç". The highest mark, for a student of "No reforç", was 6,8. I really had expected much more from them. I thought I had explained things well!!!!

Today we had a Feedback session. I asked the students to get a blank paper and write a letter to me, in which they could say anything they wanted BUT had compulsory to say what they liked, what they didn't like, and what they would've liked to do during my period as teacher. I let them write for about twenty minutes, collected the letters, and then we did more or less the same but orally. I asked them whether I hadn't explained things well, because I had seen the exams results... They all said at once that it was their fault, that I had been a great teacher but they had ignored me and had misbehaved most of the time. It was their fault that they hadn't learnt much. They also said I should be much more strict, because otherwise kids won't listen to me (or anyone else) in class. They talked about asking for the "agenda" to put "notes", to send people to the director's office... I was REALLY shocked, because I hadn't thought you had to be THAT harsh in order for students to pay attention in class. It was so different when I was their age... The tutor also saidsome things in this open discussion about my Practicum. She told them some things that made the students reflect about my Didactic Unit, in the sense that they hadn't enjoyed nor had as much fun as they could've done had they behaved normally. I think this Feedback session was really useful for me and for the kids.

Then I handed out the exams. I had prepared two "diplomas" at home, one for the best mark of "No reforç" and one for the best mark of "Reforç", which they seemed to like. some of them didn't like the mark they got, but I was absolutely objective and fair when I was marking the exams, so no one complained about anything.

At the end of the lesson I told them I would probably be visiting them from time to time, as the Tutor had given me permission to do so. I left the school and went back home with a great feeling, which was a great contrast from the day I left the classroom crying.

All in all, another great experience!!!!!!!!

Margalef: Tinc Por

2008-12-19T18:40:38+01:00

No pretenc en cap moment fer cap análisis polític. Tinc les idees clares, penso que més que molta gent, però em falta base i criteri per ser bon analista. Però no me’n puc estar.
Ahir vaig veure una estona l’entrevista del Gabilondo al president del govern espanyol, i, ara, després de veure’ls, tinc por.

Por del futur, por de la classe política que sense voler-ho governa l’Estat Espanyol, i sobretot por davant la situació ESTRUCTURAL, no Conjuntural, que tenim davant.
A part de trobar-la sense cap profunditat, fou una bassa d’oli, una discurs idèntic bilateral entre dues persones que s’ajudaren constantment. Una cadena televisiva completament polititzada.
Però sobretot, em fa pànic la demagogia, la poca professionalitat, i la nula profunditat d’un discurs allunyat de mostrar la realitat. Una conferència partidista per tranquilitzar al funcionariat, i a molta gent que necessita que la calmin.
Doncs no. A mi, si m’ha de manar algú, vull que sigui algú ferm, crític, analític, profund, sensat i directe. Sense demagogies.
La situació és prou complexe com perquè es dediqui a dir que tot s’arreglarà, que som forts i que el problema no és tant greu. Activant l’obra pública com a única eina de creació de treball demostra que no té ni idea de la situació en la que ens trobem.

Entenc, a mode molt resumit, que haurien d’activar:

- Plans de formació real als treballadors
- Ajuda a les Pimes
- Empenta als emprenedors
- Polítiques de col.laboració amb l’exportació
- Reducció de les amples estructures públiques
- I en tot cas, després d’això o amb això, obra pública.

Però insisteixo, més enllà de les mesures, de les que en faig cinc cèntims i sota el meu punt de vista, la imatge donada ahir pel Zapatero fa esglaiar.
No està preparat per assumir situacions difícils. Tinc la sensació que volen una societat adormida, ensinistrada i fàcilment dominable, per poder exercir la situació de poder que pretenen des del principi.
No sé on anirem a parar...però no presenteixo cap moviment ni acció que tranquilitzi la meva actitud davant el futur a curt i mig termini.

Sense parlar de la seva posició davant l’eterna negociació de l’Estatut...però això és un altre tema que és mereix altres valoracions més extenses i concretes.

PasiÃ³n por la vida: Trabajo de recerca

2008-12-15T19:23:36+01:00

Vaya fin de semana, uno no puede estar más liado a no ser que este con su novia

Mañana tengo que entregar un trabajo. Este lo llevo haciendo desde el año pasado, haciendo algunas pausas claro. El trabajo se llama "treball de recerca" (trabajo de recerca.) El objetivo es profundizar en un tema cualquiera y buscar información por tu propia cuenta, tipo Sr. Holmes. El mío trata sobre los judíos en Cataluña.

Anda que los judíos no lo han pasado mal a lo largo de la historia, han ido de un lugar a otro sin parar y han sido oprimidos y esclavizados. Creo que en la antigüedad si hubieran existido compañías aéreas de bajo coste se habrían enriquecido una barbaridad solo con los viajes de los judíos.

¿Sabéis Egipto? Si, esos de las pirámides, pues fueron los primeros en esclavizar y maltratar a los judíos. Pero claro, después son una cultura súper avanzada y civilizada, aunque eso si, aprovechándose de los judíos y tratándoles como a la Game Boy, a base de golpes.

Actualmente la mayoría están en Estados Unidos, ya que en Israel se matan con los palestinos. Ya han muerto tantos, que entre los unos y los otros, la cifra asciende a más de mi máxima puntuación con el comecocos.

Bromas a parte, siempre han sido mal vistos por su religión y porque detentan una gran parte de la economía, normalmente han tenido cargos altos, como el de banquero o el de médico y esto ha despertado la envida del pueblo no judío, que con palos en la antigüedad y pistolas actualmente los han ido exterminando.

Pobres judíos siempre con la misma historia, me voy, me vengo, me matan...

Después de esta lección de historia me tengo que ir y trabajar en el nuevo diseño del blog y pensar como sera la próxima entrada, espero que disfrutéis de los escritos. Un saludo.
____________________________________________________________________

Hoy un vídeo muy casero pero con una excelente música indie rock de fondo.

Associació Solidària KambaCat: 3r QUINTO de Sant Pere

2008-12-14T14:04:54+01:00

Els dies 20, 21, 24, 25, 26, 27 i 28 de desembre del 2008 i els dies 1 i 6 de gener del 2009 vine a jugar al Quinto de Sant Pere, el quinto solidari organitzat per l'Associació Cultural la Papallona de Sant Pere i l'Associació Solidària KambaCat, amb la col·laboració de l'Eix Comercial Sant Pere.

Anima't a passar una bona estona amb nosaltres i et podràs emportar premis en metàl·lic o bé regals en les partides especials (obsequis de les botigues de l'eix Comercial Sant Pere).

Ens trobaràs al Casal de barri de Sant Pere, al passeig del 22 de juliol, 337.

T'hi esperem!!!!

A més, en el Quinto podràs adquirir calendaris solidaris, tant de butxaca, com de sobre-taula, com de paret. No et quedis sense el Calendari de Sant Pere 2009!!

Si necessites més informació, o ens vols adreçar alguna consulta en relació a aquest acte, no dubtis en contactar amb nosaltres:

info@lapapallona.cat
kambacat@gmail.com

Samy's blog: My last 4 years at University

2008-12-11T19:22:38+01:00

From the desk of Samy, Four years ago, when I started University (by the way, I was so innocent… haha), I found out that school was nothing compared to University; however, till then, I thought I had worked as hard as possible. It wasn’t true, though. It turned out that University was very hard because of [...]

Bloc de GUAITA'LS: Guaita'ls, al Festival Eròtic de Terrassa!!! AVUI!!!

2008-12-11T13:20:29+01:00

Aquest vespre, entre les 10 i les 11 començarà l’actuació de GUAITA’LS a Faktoria (Terrassa), en el marc del Festival Eròtic de Terrassa, talonejant el grup del famós director de prono català, Conrad Son.

[Llegiu-ne la notícia al portal d'ska i música negra, BOSS-SOUNDS]

Baumann: ET DONARÉ LA TERRA d'en Chufo Llorens

2008-12-09T20:55:51+01:00

Editorial: Rosa dels vents/ Grijalbo

Pàgines: 732

L'època medieval i més concretament amb Barcelona com a escenari torna a les pàgines d'una novel.la. L'escriptor Chufo Llorenç publica Et donaré la terra / Te daré la tierra i podria convertir-se en un nou fenòmen tal i com ho va ser en el seu dia l'Església del mar d'Idelfonso Falcones.
La Barcelona medieval amaga darrere les muralles dues històries marcades per l'amor i l'ambició: la d'un camperol que vol canviar el seu destí, amb l'única esperança de prosperar, aconseguir la ciutadania i fer-se així mereixedor de l'amor d'una jove d'alt llinatge, i els amors adúlters del comte de Barcelona, que sumeixen la ciutat en un perillós conflicte polític.

Torresana: mapa situacion

2008-12-09T16:55:10+01:00

AMPA CEIP Sant LlorenÃ§ del Munt: ACTIVITATS EXTRAESCOLARS 07/08

2008-12-08T22:44:13+01:00

The new hockey sessions: CARAS NUEVAS EN HOLLYWOOD Y EN MADRID

2008-12-02T13:04:07+01:00

MENUDA QUINCENITA: EN MADRID GANA POR ACLAMACION EL CLUB EPICUR, EN HOLLYWOOD GANA POR EL CANTO DE UN DURO, COMO DIJO ALGUIEN EN MOWLY, "UN NEGRE ABANS QUE UNA DONOTA" (UN NEGRO ANTES QUE UNA MALA MUJER, TRADUCCION APROXIMADA) Y COMO FIN DE FIESTA POL AMAT A HOLANDESES, ALEMANES Y AUSTRALIANOS. IGUAL SI QUE CAYO EL MURO DE BERLIN...

FOTO: MANUEL DIUMENJÓ (GRACIAS, SPEEDY DI)

AL PARECER, LOS FASTOS HOLLYWOODIENSES TUVIERON DE TODO EN EL GUION, INCLUSIVE FINAL SORPRESA. RECOMENDAMOS EL ARTICULO ESCRITO POR PETIT SUISSE EN mowly.com RESPECTO A LA NOCHE EN CUESTIÓN.

FOTO: MANUEL DIUMENJÓ (GRACIAS, SPEEDY DI)

EL OTRO GRAN GANADOR DE LA NOCHE ESTA DISFRUTANDO DE UN MONTÓN DE MINUTOS EN TELEVISIONES Y PRENSA, Y PERSONIFICA UN CAMBIO DE TENDENCIA QUE ESPEREMOS SE VAYA MANTENIENDO, AUNQUE TENGAMOS QUE OIR LOS CLASICOS Y LOS CLICHES REPETIDOS HASTA LA SACIEDAD, AD NAUSEAM. LA TELE ES LO QUE TIENE.

FOTO TOMADA DE CLUBATTSS

EN MADRID, SIN SORPRESAS Y POR ACLAMACIÓN, SANTI DEO SE HIZO CON LA PRESIDENCIA DE LA RFEH. BUENA SUERTE. YA SE VERÁ QUE NUEVAS CARAS VEREMOS Y A QUE VIEJAS CARAS DESPEDIREMOS. TAMBIEN VEREMOS LAS PELICULAS RESULTANTES DE LA EXPERIENCIA EN HOLLYWOOD
SERAN DE HAZAÑAS BELICAS O SERAN PARA MAYORES DE 18 AÑOS?

MADONNA: HOLLYWOOD

JORNADAS DECISIVAS EN LAS 3 CATEGORIAS GRANDES.

LA DHA PRESENTÓ UN PAR DE RESULTADOS DESTACABLES. DE ENTRADA, LOS AMARILLOS AFIANZAN SU LIDERATO FRENTE AL POLO Y FRENTE A LOS RAYADOS, Y DEJAN LOS CRUCES DE COPA CON ESCASO MARGEN DE SORPRESA. SORPRENDENTE EL RESBALON DE CLUB DE CAMPO CON SU EMPATE FRENTE A LOS ROJOS. EL PUNTITO QUE DA AIRE EN LES PEDRITXES, AHOGA EN MADRID.

PHIL COLLINS: IN THE AIR TONIGHT

EN LA CARA B, SIGUE LA RACHA POSITIVA DE POZUELO Y CASI A MEDIA LIGA SE EMPIEZAN A DESTACAR POR ARRIBA CON EL BARÇA A REMOLQUE. LA LIGA ES LARGA, PERO DA LA IMPRESION QUE EL MARGEN DE SORPRESA YA HA SIDO REBASADO Y LOS ASCENSOS ESTAN ADJUDICADOS.

PAUL MCCARTNEY: COMING UP

EN MUJERES, LA LIGA SIGUE MUY ABIERTA Y LAS POSICIONES A FALTA DE DOS JORNADAS PARA DECIDIR LOS CRUCES DE COPA ESTAN CASI TODAS POR DETERMINAR:

JUNIOR REPITE LA PELICULA DE MIEDO Y PIERDE POR SEGUNDA VEZ UN PARTIDO QUE IBA GANANDO POR 0-2. EL BENEFICIADO ESTA VEZ, CLUB DE CAMPO, QUE PARECE SER UNO DE LOS NUMEROS SEGUROS DEL SORTEO...

LENE LOVICH: LUCKY NUMBER

UN CDT EN CUADRO, SIN PROFUNDIDAD DE BANCO A PESAR DE LAS REINCORPORACIONES DE LUJO DE CHUMI Y LA DOCTORA, SALE GOLEADO DE PEDRALBES POR UN POLO QUE APENAS SE DESPEINÓ. RECIBIERON 3 PERO PODRIAN HABER SIDO 7 U 8.

ALEX GAUDINO: WATCH OUT

Y EL DERBI, ACABA EN EMPATE...
MUCHO MAS PUNTO PARA LAS RAYADAS QUE PARA LAS AMARILLAS. EL DERBI, ES LO QUE TIENE.

TALKING HEADS: LIFE DURING WARTIME

EN DONOSTI, SIN NOVEDAD; PERO EN JAEN, LA NIEVE NO PERMITIÓ QUE SE DIRIMIERA EL OCTAVO PASAJERO...

YA VEREMOS QUE PASA CON ESO...

SALUDOS CORDIALES,
DJSTICKASS

cayecaturas: LOS JUEGOS DE BARÇA Y MADRID

2008-12-01T00:31:03+01:00

Haz click en la imagen En la viñeta de hoy hago una comparación del “juego” de Barça y Madrid, ya sé que el Madrid tiene millones de lesionados, pero si hablamos de juego eso da igual, para mí el Madrid lleva 4 años jugando de forma horrorosa, ha ganado dos Ligas, una (la de Capello) regalada [...]

Cantar de Lobos:

2008-11-28T18:17:10+01:00

Había una vez una semilla, pequeña y tranquila como todas las semillas cuando están dormidas en la tierra. Había sido plantada con mucho amor por un jardinero que la regaba cuidadosamente, y deseaba verla crecer y poder disfrutar de su belleza.La pequeña semilla, ajena a cualquier cosa que no fuera la calidez del vientre terroso, sólo abría los ojos de vez en cuando para beber un poco de agua y alimento. Pero un día empezó a sentir una necesidad desconocida hasta entonces. Una necesidad que le empujaba hacia arriba. Presentía que algo muy bueno le estaba esperando allí, y creció y creció hasta que una pequeña hoja verde pudo saludar al feliz jardinero.
- Hola pequeña! ?la recibió el jardinero con alegría.La pequeña hoja se movió levemente en forma de saludo.
- Vas a ser una flor muy hermosa, ya verás…
El jardinero puso mucho empeño en hacerla crecer. Le echaba abono en el agua, le ponía música clásica, cuidaba que no le diera demasiado el sol…Y la flor, agradecida por todos los cuidados que le proporcionaba, puso todo su empeño en mostrarse bella. Pero un día algo lo cambió todo…
- No sé, no sé…creo que no estás creciendo muy recta… -dijo el jardinero frunciendo el ceño.Y la flor, que sólo deseaba que el jardinero se sintiera orgullosa de ella, se puso triste y furiosa consigo misma.¿Porqué no puedo crecer recta? Se preguntó a si misma. Tengo que hacer algo. Y a partir de ese día puso todo su empeño en enderezar su tallo. Era tanto el esfuerzo que hacía que hasta le temblaban las raíces, pero a pesar de haber conseguido enderezarse un poco seguía inclinándose hacia un lado.
- Mmmmm…estás un poco más recta…pero, ¿y estas hojas tan apagadas?- el jardinero arrancó unas cuantas hojas. ¡Y cómo le dolió eso a la pobre flor! Hasta ese momento sólo le había quitado las hojas secas, que la verdad, eran un engorro. Pero esas hojas estaban vivas, y le había dolido mucho. Como no quería que le arrancara más hojas sanas, procuró por todos los medios esconder las hojas más oscuras. Pero cuánto más quería esconderlas, mas hojas oscuras le salían.
-Vaya…tienes unas manchas en los pétalos también, que pena…-dijo un día el jardinero, y se fue sin apenas prestarle atención.
Aquello fue demasiado para la pobre flor, y rompió a llorar. Se sentía tan sola, tan fea, tan indigna, que decidió dejarse morir. Sus esfuerzos no habían servido de nada. Agachó la corola y cerró los ojos. Así pasó quien sabe cuánto tiempo. No sentía el sol, ni la lluvia, ni el viento, y tampoco le importaba ya. Hasta que un día oyó algo que le hizo abrir un ojo:
- Snnnnnnfff…snnnnnffffff
La flor abrió el otro ojo.
-Snnnnnnfff snnnnnnnnf.
-¿Qué haces? ? preguntó la flor a un caracol que la miraba atentamente.
-Te estoy oliendo…sssnnnnnffff…snnnnnnnnnffff…
-Dejáme, hay flores más bonitas en el jardín…-y cerró los ojos de nuevo.
El caracol la miró extrañado.
- Tu tienes un olor especial ¿sabes? No lo había olido antes nunca…
La flor abrió un ojo de nuevo.
-¿En serio?
-Si, si…ya lo creo que si…
La flor sin querer se sintió un poco orgullosa.
-Qué lástima que estés tan triste… -dijo el caracol
?Eres muy bonita, pero podrías serlo más aún si quisieras…
La flor levantó la corola enfadada.
-¡Yo no puedo ser bonita! ¡Estoy torcida, tengo las hojas oscuras y manchas en los pétalos!
-Mmmmm…¿te refieres a esas hojas tan apetitosas? ? el caracol miró las hojas con gula en los ojos.
-Eh, eh, eh! Ni lo sueñes…
-Está bien, está bien…-se rió el caracol ? Por cierto…¿Qué tiene de malo estar torcida, tener las hojas oscuras y manchas en los pétalos?
- Pues, que es feo…
-Mmmmm…pero eso les pasa a todas las flores ¿no?
-¡No!
- Ah…pues yo lo he visto en todas, es normal… Pero no por eso dejan de ser menos hermosas.
La flor miró al caracol. Sus palabras tenían un efecto calmante en ella.
-No lo sabía…
- Sí, sí…como lo oyes. Pero ¿cómo puede ser que no lo sepas?
La flor se había esforzado tanto en ser perfecta, que no había reparado en las otras flores. Miró a su alrededor y vio a otras como ella.La mayoría tenían hojas oscuras, los tallos torcidos, unas manchas… A algunas hasta se les caían los pétalos, pero parecían felices y…hermosas.
- Es verdad…
- ¡Claro que es verdad
-¿Pero cual es entonces la diferencia?
-Pues ninguna. Simplemente que disfrutan del sol, de la lluvia, ríen…hablan entre ellas…
-¿Y no les importa qué diga el jardinero?
-Bueno, la verdad es que no mucho. Nunca está contento, pero ellas son como son. Si el jardinero no está contento no es problema suyo. Para el jardinero la felicidad está en la flor perfecta. Para ellas la felicidad está en la luz, el agua y la tierra, en disfrutar, en ellas mismas…no sé…es sencillo ¿no?
-Si, supongo que si…-reflexionó la flor.
A partir de ese día empezó a respirar más tranquila, con lo que sus hojas se relajaron, cogieron más oxigeno y se volvieron más claritas. Eso animó mucho a la flor, y empezó a hablar con las otras flores. Tenían charlas tan animadas que no podía evitar partirse de risa. Era tanta la risa, que se movía de un lado a otro sin parar, con lo que su tallo se volvió flexible y ágil. Y así los días pasaron alegremente.
Un día el caracol, que había decidido quedarse a vivir por allí cerca, decidió que había llegado el momento de la verdad:
- Mira…yo…esto…quería decirte…que…er….me gustas mucho, y quisiera quedarme aquí contigo, si no te importa…-el caracol se escondió de inmediato en su concha y la flor se puso de todos los colores.
- A…a mi también…me gustaría…mucho…
Los pétalos de la flor se pusieron de un rojo tan brillante que las manchas desaparecieron con sonoros ¡plop!
-Ooooooooooohhhh!!!-exclamaron todas las flores, entre gritos y risas. Lo más sorprendente de todo es que a partir de ese día el jardinero empezó a alabar la belleza de la flor. Pero la flor, aunque agradecida, ya no le importaba que el jardinero la encontrara fea o hermosa. Ahora sabía que siempre lo había sido, y que pasara lo que pasara, no debía olvidarlo.

Don't dream your life, live your dream: EL MONSTRUO SIN NOMBRE

2008-11-21T12:05:23+01:00

Hace mucho, mucho tiempo, en un país muy lejano vivía un monstruo sin nombre. El monstruo deseaba un nombre, y lo deseaba tanto que apenas podía pensar en nada más. Un buen día, el monstruo emprendió un viaje para buscar el nombre que tanto anhelaba. Pero el mundo es demasiado grande, y, por ello, el monstruo decidió dividirse en dos. Una mitad se fue al este. Y la otra, hacia el oeste. La mitad del monstruo que había ido hacia el este encontró pronto una aldea. "Oye, herrero, quiero que me des tu nombre", lanzó el monstruo. "¿Pero qué tonterías dices? No pienso dártelo", replicó el herrero, incrédulo. "Si me das tu nombre, me introduciré en tu cuerpo y te otorgaré toda la fuerza que te falta", prometió el monstruo. "¿En serio? Bueno, pues si de veras vas a hacerme más fuerte, adelante, es tuyo", respondió el herrero. Entonces, el monstruo se introdujo en el cuerpo del hombre. A partir de ese momento, el monstruo se convirtió en Otto el herrero. Otto era el más fuerte de la aldea. Sin embargo, un día... "Mírame... mírame... ¡Mira qué grande se ha hecho el monstruo en mi interior!" Grush, grussh, ñam, ñam, gruupmf, grupmf... ¡plaf! El monstruo, que tenía mucha hambre, se había ido comiendo al herrero por dentro hasta acabar con él. Y así fue como se quedó otra vez sin nombre. Al poco tiempo lo intentó de nuevo con un zapatero llamado Hans, pero... Grush, grussh, ñam, ñam, gruupmf, grupmf... ¡plaf! Al comérselo, volvió a quedarse sin nombre. Lo intentó también con un cazador llamado Thomas, pero... Grush, grussh, ñam, ñam, gruupmf, grupmf... ¡plaf! Como era de esperar, se lo comió también, y volvió a quedarse sin nombre. Al final, el monstruo decidió buscar un nombre en el interior del castillo. "Si me das tu nombre, pequeño, yo te haré fuerte como un roble", le dijo el monstruo al príncipe del castillo. "Si logras que me recupere y me haces un niño sano y fuerte, mi nombre es tuyo", replicó el príncipe enfermo. Y así fue como el monstruo se introdujo en el interior del príncipe. Y éste se curó milagrosamente. El rey estaba de lo más contento. "¡El príncipe se ha curado! ¡El príncipe se ha curado!", se regocijaron todos. Al monstruó le gustó el nombre del príncipe. Y la vida en el castillo le gustó también. Por eso, y aunque se moría de hambre, hizo esfuerzos por contenerse. Un día tras otro, cuando el hambre le acechaba, el monstruo se contenía y esperaba paciente a que pasara. Pero un día el hambre era tan acuciante que el monstruo no pudo más. "¡Mírame, mírame, mira qué grande se ha hecho el monstruo en mi interior!" Y entonces se comió al rey y a toda la corte de una sentada. Grush, grussh, ñam, ñam, gruupmf, grupmf... ¡plaf! Un día, el principito huérfano se encontró a la otra mitad del monstruo que había ido al oeste. "Ya tengo nombre, ¿sabes? Un nombre muy bonito." Le dijo el monstruo del oeste al príncipe: "¿Para qué sirve un nombre? Sin nombre también se puede ser feliz. Míranos a nosotros. Somos monstruos sin nombre." Y con estas palabras, el monstruo del este se comió al del oeste... "Cuando por fin había conseguido un nombre... no tengo a nadie que me llame para recordármelo... con lo bonito que es mi nombre... Johan..."

La lente de primer orden: Las Mil Leches

2008-11-19T21:20:32+01:00

De repente otra vez el verano, toca hacer maletas para pasar un mes entero en Arties.
Cada año se repite la misma historia la de escoger ropa de los armarios, que si esta blusa me la pondré los lunes con este pantalón, que si además irá con este bolso y sandalias monísimas a juego con una pulsera y pendientes muy veraniegos y así montones y montones de ropa y cachivaches, con los que llenamos maletas, bolsas , bolsitas, cajas, cámaras de fotos, lentes, lentejuelas, portátiles .... que logramos meter, en un ejercicio similar al juego del Tetris, no en un coche sino en dos, si sí dos coches, tres personas, cientos de kilos de equipaje y eso que este año mi hija pequeña no venia y mi bici se quedó en casa.

...y tan felices de haber conseguido batir el record de equipaje del año pasado.

Luego ocurre que nos pasamos los dias con el mismo pantalón corto, la misma camiseta, el mismo jersey y las chanclas, alternándolo con el bañador y la toalla, por supuesto la ropa interior no es la misma cada dia y quede claro que la otra también se lava, pero menos.

Porque el verano está para eso , para hacer lo que a uno le viene en gana, y a mi me apetecia mucho conocer nuevas montañas, senderos y ver paisajes mas lejanos que los que hasta entonces había conocido del valle.
Hice la pregunta ritual de cada año a mi santo nada mas desembarcar, cual naves vikingas , en casa,
.-"PAco este año te animas a caminar conmigo que voy lenta y tengo que preparar el reto de MAdeira?"
Siendo la respuesta la misma de cada año
.-"No me agobies que acabamos de llegar"
Que traducido quiere decir, "y un cuerno que vas lenta, si te conoceré"
Así que este año ya preveyendo la situación, me habia puesto en contacto con un servicio de guías de montaña del Valle, les conté lo del reto de MAdeira, reto este que desvelaré en breve, y me propusieron una serie de trayectos, en los que ir incrementando distancia y desnivel.

Así que un buen día me llama un tal Jordi y quedamos para hacer una etapa del "Setau Sageth", o Séptimo Sello un día a las 7 de la mañana en la plaza de la vaca de mi pueblo.

No es que en mi pueblo una vaca posea una plaza, la popularmente llamada , plaza de la vaca de mi pueblo es una plaza normal, pero con una vaca metálica subida en una especie de pedestal, metálica , no porque en vez de mugidos interprete a Metálica, sinó porque está hecha de trozos de hierro oxidado como si fuera el hombre de hojalata del cuento del Mago de Hoz.

Una vez allí, resultó que el guía iba acompañado de un perrito de talla M a juego, a juego las rastas que llevaba el guía y el perro también. Lo saludé, miré al perro y me dijo que se llamaba Arán,como el Valle, nos subimos al coche y en silencio nos dirigimos al refugio de salida.

El circuito de Setau Sageth, es un recorrido de 100km y unos 9000mts de desnivel que se puede hacer en 3, 4 etapas, y que recorre los valles y montañas que rodean las antiguas minas.

Su nombre de Septimo Sello, proviene, según me contó Jordi el guía, de la cartilla de trabajo de los mineros, en las que cada día de trabajo les ponían un sello, el séptimo sello era el del Domingo el día que libraban, y de la misma manera en esta travesía circular, en cada refugio te ponen un sello hasta conseguir el séptimo que acredita que la has conseguido.

Yo ya había hecho dos etapas con otros amigos y ahora me proponía a hacer una de las mas duras,Honeria-Arties.

EL dia era lluvioso,el camino frondoso, con cascadas y rios, un desnivel impresionante y me limité a seguir los pasos del guía, el perrito rastafari iba entre los dos. Por el camino , el guia, no el perrito que no hablaba nada y al que yo tampoco le dirigía palabra alguna, me explicó las historia de los lugares, las minas, y me puso nombre a las montañas que según ganábamos altura ibamos viendo.
En la lejanía vimos la silueta bajo la intensa lluvia, de un caminante, poco a poco nos acercamos , se trataba de una chica, Eva de Sevilla nada menos, que hacia por etapas todo el circuito. A partir de ahí hicimos los 30 y pico kilómetros juntos además de forjar una amistad con Eva que aún hoy en día dura.

A esa travesía le siguieron otras, alguna de noche para acostumbrarme al reto de MAdeira, reto que desvelaré en breve, cada una me descubrió algo nuevo del VAlle y en cada una el perrito rastafari se fue ganado mi curiosidad, que no mi cariño que yo a los perros les tengo mucha aprensión, o mejor dicho les tenía, tal era su comportamiento, sin molestar, sin ladrar, ondeando al viento sus rastas.
Un dia, mientras hacíamos la segunda travesia del Séptimo sello con torna, de Conangles a Bahns de Tredós, en compañía de Mikel, un avezado montañero vasco que había subido al Aconcagua pero que en ese no era su mejor día, le pregunté a Jordi por la Raza del Perrito rastafari, Arán, ya que ignorante de mí, semejante comportamiento ejemplar y la erguida figura del can sólo podía responder a una depurada y escogida raza canil a través de selectos cruces entre otras razas con pedigri de alcurnia.

.-"Es de Raza Mil Leches" me respondió.
.....

Tardé unos segundos en darme cuenta que se trataba sin duda de una selecta serie de cruces entre otros tantos canes de la misma raza de las Mil Leches.

Se acababa el verano y visto que me habia portado como una heroína en todas y cada una de las salidas, Jordi me propuso subir un tres mil, para que en magnífico haber de mi cuenta de los tresmiles aumentase a dos.

Y así subimos al Mulheres, el guía, el perrito rastafari Arán y yo. Por el camino ví lagos con neveros, bloques inmensos de piedras, me agoté varias veces , poniendo a prueba la paciéncia de Jordi, hasta tener allí enfrente una pequeña pared que había que escalar.

Cuando ví a Arán trepar con sus patas siguiendo a su amo, me dije que yo no iba a ser menos y tragando saliva y siguiéndole los pasos al perrito y las instrucciones del guía , salvé la pared. Al llegar arriba nos miramos el perro y yo y me dije que aquel me había guiado por la pared y acto seguido me olvidé de mi animadversión hacia los de su especie y le dí un buen tirón de rastas.

Cuando me erguí en la cumbre, viendo el Aneto ante mí, me acordé de los ancianos del parque, de sus adelantamientos y pensé que el reto de MAdeira estaba a mi alcance, reto este que desvelaré en breve.

Hace años, visitando el faro de Barra en Portugal, trabé conversación con el farero, un militar mas chiflado que yo por los faros, que me enseño el faro, me subió a lo alto de la torre y me regaló un libro de faros como no, a la vez que me decía que para él el mas bonito que tenia Portugal era el de Ponta do Pargo en MAdeira, en ese momento pensé que jamás lo visitaria.....

Dos de la madrugada:

2008-10-28T22:11:16+01:00

L'Hort de Moscou: Aquí hay tomate!

2008-10-27T13:48:00+01:00

Hi,

Doncs ahir em vaig passar per lo que és l'hort a veure com estava la cosa i si podia fer un cop de mà. Com que no hi havia ningú, em vaig arromangar i em vaig posar a fer una mica de feina, que sempre n'hi ha. ...

Viatge a Croàcia. Ruta amb furgoneta per Hrvatsk: Dia 2 - Venècia

2008-10-24T17:47:26+02:00

Després d’un munt de dies sense postejar, recupero el relat de la nostra aventura estiuenca a Itàlia i Croàcia. El segon dia del viatge el vem dedicar a fer la típica visita Veneciana, caminant pels seus carrers estrets, vora els seus canals (no vem anar en gòndola, personalment ho trobo un timo :p). La vistia comença pels [...]

e-administració: L?e-administració a la Generalitat de Catalunya

2008-10-10T18:56:02+02:00

A finals de 2006, a l’iniciar la 8ª legislatura, es va concentrar l’impuls de l’administració electrònica sota el paraigües del departament de Governació i Administracions Públiques (GAP). Concretament, dins de la Secretaria de Funció Pública i Modernització de l’Administració. A més, també dins del GAP hi ha la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, d’on penja el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), el soci tecnològic d’aquest conglomerat que pretén impulsar l’e-administració d’una forma transversal dins dels departaments de la Generalitat. Per altra banda, hi ha el Consorci d’Administració Oberta electrònica de Catalunya (CAOC), que és l’enllaç amb la resta d’administracions catalanes.

Just després d’aprovar-se la Llei 11/2007, la LAECSP, el departament de Governació va crear (Decret 205/2007) l’Oficina per al Desenvolupament de l’Administració Electrònica (ODAE), amb l’objectiu de dur a terme aquest impuls.

L’impuls de l’e-administració de la Generalitat es basa en:

- Marc jurídic: Decret d’impuls de l’ús dels mitjans electrònics a la Generalitat (a punt d’aprovar-se). A més, hi ha l’avantprojecte de la Llei d’ús dels mitjans electrònics en el Sector Públic (en tramitació parlamentària). Aquestes dues normes, són un complement i un desenvolupament jurídic a la Llei estatal del 2007.

- Marc estratègic: Existeix el Model Teòric de Tramitació Electrònica, aprovat el febrer passat, amb l’objectiu de guiar als departaments en la implantació dels serveis electrònics. És un suport tant tecnològic com funcional. A banda, s’ha licitat la contractació dels Programes Marc d’Administració Electrònica amb una important consultora per tal que ajudi a establir la millor estratègia i les prioritats a seguir.

- Interoperabilitat: Existeixen ja dues plataformes tecnològiques en aquest tema. La Plataforma d’Integració i Col·laboració Administrativa (PICA), per l’àmbit de la Generalitat i, per altra banda, la Plataforma de Cooperació Interadministrativa (PCI) (construïda pel Consorci AOC), per les relacions de la Generalitat amb les administracions locals i l’Administració General de l’Estat. Aquestes dues plataformes estan interconnectades per tal de permetre la interoperabilitat entre totes les administracions i altres institucions, com poden ser els col·legis professionals.

- EaCat: L’extranet de les adminsitracions públiques catalanes també està tenint un gran impuls per tal de permetre i fomentar la tramitació electrònica entre les diferents administracions catalanes (administració local i Generalitat).

- De cara als ciutadans i empreses: Hi haurà canvis importants d’aquí a finals d’any al web de la Generalitat, en l’apartat Serveis i Tràmits, per tal de facilitar l’accés dels ciutadans i empreses als serveis electrònics ja implantats. Aquest apartat del front office el porta a terme la Direcció General d’Atenció Ciutadana (departament de Presidència).

Static Music: Entrevista a Exium

2008-10-09T21:52:31+02:00

Cómo a estas alturas entiendo que todos los que llegéis aquí les conoceréis sobradamente, no hace falta que me extienda en su presentación... pues a estas alturas no la necesitan... XD. Yo lo único que digo es que son, probablemente, la pareja más prolífica del Techno español. Han sido pinchados por algunos de los más grandes y han actuado por medio mundo, ahí es nada!! Sin más os dejo la

Cartes que mai t'escriuré: Carta al R.

2008-10-03T22:44:38+02:00

Havíem perdut el contacte. Feia molts anys, quants?, 14?, que no ens havíem tornat a creuar, però, creu-me, et seguia considerant un amic. El canvi de domicili, la feina, l'allunyament d'una afició que per a tu era pràcticament obligació van acabar de posar terra a sobre d'una relació que recordo com molt important quan les coses no m'anaven gens bé. Sempre vaig tenir el teu suport, fos on fos, fes el que fes, i no te'l vaig poder tornar com mereixies. Per això, en assebentar-me no fa tant que un dia de la primavera passada vas tancar els ulls per darrera vegada, una sotregada gelada m'ha envaït. Tot i que no et vaig anar a buscar mai quan sabia que eres a prop, desitjava trobar-me accidentalment amb tu, dir-te que ara les coses m'anaven molt bé. Les persones som així. Només volem trobar la gent del passat quan podem explicar-los la nostra sort. Però aquella trobada no es va produir i ara ja no es produirà. Hauré de seguir el teu rastre per la veu d'altres, que m'expliquen que la teva vida va donar moltes voltes els darrers anys i que potser algú que t'hagués aconsellat, com havies fet tu amb tants anys enrera, hauria pogut canviar el paisatge de la teva darrera fugida. Sigui com sigui, per mi segueixes sent, estiguis on estiguis, un tio important a la meva vida, i no t'oblidaré tan fàcilment.

Descansa en pau.

La meva finestra:

2008-09-29T20:52:36+02:00

Pausa (vivint el somni again)... 29 Setembre 2008

Amics, no tinc temps... i no vull fer-vos perdre el temps a vosaltres buscant una actualització ja que em sembla que ara em costarà dies alimentar el blog... així que prenc una pausa blocaire. Tot va genial.. estic vivint el somni del Màster en Desenvolupament en una de les millors universitats on podria fer-ho. Em sento afortunada i amb energia per a fer un munt de coses. Començo també classes de Swahili i Hindi. I per Nadal vaig a la Índia a fer un documental. Aquest seria el resum de les notícies bombes..jejej... A partir d'ara, si mireu per la meva finestra, només veureu una pila de llibres com aquesta. Gràcies per llegir-me i deixar comentaris... la veritat és que m'han ajudat moltíssim, moltíssim, a sobreviure el trasllat de ciutat. Una ciutat que m'a acollit molt bé i que he après a estimar. Em podeu seguir escrivint a l'email que ja teniu. GRÀCIES!

Petons...

Fent camí...: Deixar anar

2008-09-28T22:03:31+02:00

Aquest estiu he viscut l’experiència de buidar el pis que la meva mare havia habitat durant 62 anys, doncs per la seva avançada edat, ja no li és possible viure sola.

Han estat un cúmul de vivències, diferents entre elles i, en la seva diversitat, no menys enriquidores l’una de l’altra.

Primer ha estat el fet de sentir-me a sobre, una feixuga feina, que ja feia un temps em veia a venir.

Després, i juntament amb la meva amiga-germana, ha estat una descoberta no exempta de curiositat i diversió de tantes i tantes pertinences dels pares, avis, tietes i besavis, que m’han fet reviure i també imaginar situacions desconegudes per mi. També hi ha hagut lloc, naturalment, per les sincronicitats, com llegir una agenda del pare on hi havia un fet important a la seva vida en un dia determinat i coincidir de llegir-ho en el mateix dia al cap de 72 anys justos; cartes, documents i un sens fi d’objectes que m’han fet despertar molts records...

I alhora, reflexionar sobre els fets de “guardar” i “llençar”. A la vida tenim el costum de anar arraconant coses que ja no fem servir perquè tenim la sensació de que potser algun dia les necessitarem, o perquè ens transporten a un record o emoció que ens va ser agradable i és com guardar un trosset d’aquella experiència...

Penso que aquí és on hem de posar en acció el nostre discerniment per avaluar el que realment val la pena guardar com a testimoni i patrimoni del nostre pas per la vida, i el que només serveix per omplir armaris (si és que els tenim) per si un dia... I això per dues raons: la més pràctica és pel fet que algun dia s’haurà de buidar casa nostra i potser ho hauran de fer els nostres fills o qui sigui, i així els estalvio, en part, una gran feina. L’altra raó, per allò de “ho guardo per si un dia...”, perquè alimenta en la nostra ànima la sensació de precarietat, potser per por de que algun dia ho necessitarem (i si arriba el dia, llavors no recordem que ho tenim i tampoc ho utilitzem!), com si l’univers no fos prou ric per donar-nos en cada moment el que ens cal, per viure les experiències que decidim viure en aquesta vida.

I aquesta situació també regeix, com deia, en l’àmbit de les experiències. Penso que és important per la nostra salut espiritual, assimilar i abraçar les coses viscudes, tant si ens han fet sentit bé o malament, sabedors de que han conformat el que som ara i, al mateix temps, admetre que són coses passades i així, sense recança ni enyor, les deixem anar, deixem lloc lliure per altres experiències, prestos a viure el que en aquest moment la nostra ànima necessita, la qual ens ho transmet a través dels nostres desitjos més profunds.

A l'ombra d'un baobab...: 93 anyets

2008-09-28T17:33:36+02:00

Ho penso i crec que a aquesta edat, 93 anys, la meva àvia serà del club de la gent gran jove el segle que ve. Fins i tot, igual encara estarà en edat de treballar. Els avenços de la medicina ja ens estan revolucionant avui l'esperança de vida...

La Teresa, una dona culta, treballadora, republicana, educada, devoradora de llibres, familiar i discreta, ha fet 93 primaveres. I 93 estius, 93 hiverns, 93 tardors... Aviat està dit! Mai ningú m'ha ensenyat tant com ella...

PER MOLTES ANYS GUAPA!!!

2007-08 UFB Jabac i Terrassa Benjamins "C": Temporada 2008-09 -> Cambio de Categoría

2008-09-21T20:44:39+02:00

Hoy 1 Septiembre de 2008 han empezado los entrenamientos de la nueva temporada 2008-09 donde estos crios nacidos en 1998 pasan de la categoría de benjamines a alevines, un nuevo reto para ellos y sobre todo por el cambio de jugar futbol-7 (que hasta ahora era lo que conocían) a jugar a futbol-11, cambio de tamaño de campo, de reglas, de compañeros.
Por ello, os invito a que os paseis por mi nuevo blog, aquí teneis el nuevo enlace http://alevinsfutbolbase.blogspot.com/ y seguir disfrutando de nuevo de estos crios de la Unió Fútbol Base Jabac i Terrassa Alevínes Grupo 7 en la nueva temporada 2008-09.

Enlace ya operativo.

La realitat, com sempre, serà molt més inesperada: El gran maestro Yoda

2008-09-19T14:16:51+02:00

Si es que me toy convirtiendo en un gran maestro, casi casi como EL GRAN MAESTRO JEDI YODA !! ejjejejejej

Mis últimas palabras de consejo a un amigo en uno de mis últimos e-mails fueron......:

no quieras antes de tiempo las cosas saber,
pues mal concepto podrias tener......
esta oscura noche concepto podras conocer.....

jejejejje, todo a su debido tiempo......

...Molt tocat per la tramuntana: Vacances a Puigcerdá 2008

2008-09-17T12:03:12+02:00

Villa Paulita .

El lago

Sus habitantes

Sus familiares;))

Me dió miedo por si nos hundiamos, ja ja

Me apasionan las nubes, tengo cientos de fotos de nubes, porque sera? ja ja

Proximamente mas...

Àbacblog: Principi del fi

2008-09-15T12:18:46+02:00

Les ajudes que ha proposat la Reserva federal americana, a les companyies hipotecaries Freddie mac i Fanny mae i la caiguda del banc Lehman brotthers, son els primer símptomes de la fase final de la crisi financera.

L’abast d’aquesta fase final és completament incert, però el final de la caiguda és proper.

¿ KE PITO AKI ?: Reflexiones de un banquero

2008-09-12T19:27:52+02:00

No vale pedir si no puedes pagar - en cuarenta años o más -
No vale comprar lo que no disfrutarás - al final lo tendrás que regalar -

No vale gastar por gastar - si es mi crédito el que se te va -
No vale vivir como un torero - si trabajas de camionero -

No vale hacer como el de al lado - entre todos me tenéis colgado -
No vale creerse a los banqueros - solo queremos tu dinero -

No vale quejarse ... Solo te queda pagarme

la oscura voz interior:

2008-09-06T05:24:43+02:00

Esteve: El colador de forats grossos

2008-09-03T23:22:37+02:00

Conscient de la facilitat amb la qual les persones ens ofenem, ja aviso que escric això sense ànim de buscar polèmiques de cap mena ni ferir pas ningú (com sempre). Únicament busco respostes. O més ben dit, potser busqui la millor manera de fer-me una pregunta.

Fóra acceptable que un mestre que ensenya matemàtiques a primària s'equivoqués constantment en una operació concreta? És a dir, imaginem un mestre que en trobar-se davant d'una resta sempre restés un 1 de més al resultat. O que un mestre d'educació física ensenyés a córrer sense controlar la respiració? O que un mestre de música es descuidés sempre la nota fa. Oi que això sembla una mica impossible? I oi que ens refiem que els sistemes de control del sistema sanitari, o de qualsevol altre servei públic, estan a l'alçada d'allò que se n'espera? I que els conductors dels autobusos sàpiguen entomar bé un giravolt o que un oficinista de l'entitat financera no s'equivoca de compte quan fa un ingrés? Ens en refiem, oi?

Per viure amb una certa comoditat sense caure en pors constants hem de confiar en la majoria de persones i coses que ens envolten, però malgrat això també estem alerta de les possibles infraccions que cadascú de nosaltres podem cometre a la nostra feina, com a treballadors, i com a ciutadans. Refiar-se d'un conductor d'autobús no està renyit amb acceptar que qualsevol acte comporta un risc, fins i tot dins de casa.

Però, i quan alguns mestres no parlen bé la llengua? (la que sigui i al país que sigui). Per què això es dóna? N'hi ha, de mestres que s'han empassat els pronoms? Pocs o molts? Els més joves més que els més grans? D'això se'n pot parlar? És greu? És clar que hi ha coses més greus. Però com que hi ha problemes més importants per atendre, si un mestre parla amb un mínim de condicions ja n'hi ha prou? Volem persones amb mínims de…? Que com a mínim siguin capaces de…? Són raonables els filtres que s'imposen en unes oposicions? El nivell C aconseguit per homologació abans del 92? Les oposicions són un colador de forats massa grossos en temes de llengua?

No em considero integrista ni bel·ligerant. Accepto amb normalitat i resignació una llengua que canvia, perquè el país canvia i el món canvia. Cada dia m'ocupo d'aprendre'n una mica més demanant ajuda quan cal tal i com ho deu fer moltíssima gent.

Jo només preguntava.

Polpetit:

2008-09-01T06:41:35+02:00

concretely York bongo boots condo hawaii kauai properly chillicothe ohio real estate listing fully licensed commercial insurance codes to unlock all shoes on nba live 06 on ps2. gps auto security spacious condos for sale in aventura unnecessarily curteis silver silver prince of wales rope chain- 18 inches hatton garden diamond jewellery 18 carat yellow and white gold emerald and round 3 stone 0.50 carat diamond ring g/h - si Lytle cattily adidas mens official rain jacket of liverpool fc pre paid cellular. shrewdly Harlan 9 carat white gold white gold blue topaz-set huggie earrings dby effusively free downloads for garmin rino gps The Suspects atlanta leather recliner chair - ivory. menially Millinocket bt freestyle 7110 beyond unerringly child tracking system My Shameful district of columbia manganese law suit attorneys. bashfully Big Lake pilgrim pilgrim oriental cherry blossom pendant arraignment as well as harley davidson heritage softail shirts deductibles for homeowners insurance knightsbridge gateleg table. garmin gps map 76c lautsprachlichen definitely massachusetts wrongful death lawyers hawaii nervous system damage law suit attorneys Pleasantville as Psycatron ford power programmer. brevard north carolina lakefront real estate beach ca condominium imperial sale muttered prempro lawyer pennsylvania hatton garden diamond jewellery 18 carat white gold and platinum head emerald cut certified diamond 0.60 carat solitaire ring d - if Roscommon/Higgins Lake juggled ocean pacific black cotton t-shirt with yellow and red stripes urban essentials boys symbol pendant. pinehurst real estate for sale iglesias conjointly 7.25 inch heavy oval belcher bracelet in 9 carat yellow gold ph rings 4mm 0.05 ct diamond set comfort wedding band with matt finish in 18 ct white gold Cruz Bay vivaciously double identity dbl identity punk woven cellular soundtrack.

whimpered Fountain Inn saul anthony 18 carat gold princess cut 0.41 carat diamond stud earrings gress proved siemens sx1 in usa Guns N\ Roses bali three-door wardrobe with mirror. lake lanier t shirts surrey residential property soberly broyhill brasilia badgley mischka shoes Cerritos saucily rockhill underwriting and insurance set of 2 9ct gold puppy and kitten stud earrings. tomtom one docking brazda affectingly hatton garden diamond jewellery 8 carat diamond rub set tennis bracelet in 18 ct yellow gold- g/h - si curtis disque attorney Talmage idiotically Pete Namlook and Rob Gordon t mobile nokia 6103. white chiffon dresses patry strode saul anthony certified 0.25 ct round brilliant cut tension set solitaire diamond ring in 18 ct white gold- h / si1 table Reseda flapped dunlop dunlop rainbow lace 9ct gold set of 2 cubic zirconia stud earrings. real estate training leitungslagen arguably case ipod juicy video retford pine revival parisienne bed Bay Shore courageously liberty national insurance existing policy information synchro energizer. fantastically Walkerville oldsmobile brake drum houin notoriously colorado springs real estate listing jessica jes415 cincinnati executive placement attorneys. furtively Cap-Chat hatton garden diamond jewellery 16 carat round claw set diamond graduated necklace- g/h - si/pk chapter paternally reo speedwagon concert tee shirts lai rhonda high leg block heel boots heelys grind shoes. garmin etrex global positioning system tight short skirts sped ipod nano review hamilton short wardrobe Paterson patiently lai long-sleeved shrug comparison cell phone plans. vulgarly Jarales bogs boots bergstroem pugnaciously metal navigation bar Abbey Lincoln comfortable shoes for women. real estate hamilton ontario schultern unheedfully nokia 6010 downloadable ringtones buy merrell shoes Howell Township adoringly nike women's court tradition sports shoes cemetery flower grave.

peskily Washington Twp skyjacker tie bolt ester avoidably honda s2000 apparel K-Traxx 3.46 carat princess and round cut full diamond a class eternity ring in platinum. real estate professionals in california cary golf course property eternally sterling silver white cubic zirconia and kisses bracelet streetcars traction shoes Bozeman incessantly animal fur lined hoody arrangement funeral oakville. garmin gps 18 usb deluxe trammel serenely gel ipod nano skin ohio truck accident attorney Saint John vividly nike women's air max 90 sports shoes cellular phone face plates. pled Ringgold lai 9ct garnet pendant inlet nonsensically haines oregon real estate maternity health insurance nexus bookcase. lethargically Dunstable ball joint bow chicago condo rental conveniently bill blass jeans for men Maniac Butcher lxdirect 1-carat diamond in rough ring. passing the real estate exam auxilary incessantly gold essentials 9 ct gold 4 1 figaro charm bracelet with padlock- 7.25 inch carlo 4 door wardrobe Coos Bay found Andrea Kristal chevy control arm. free garmin maps famiocm futilely nokia 5185i faceplates northwave aerator cycling shoes Highalnd erectly Alex Chilton born ouray boots.

junk food tee shirts mens cuckoo for cocoa puffs naechste ethereally college bunk bed ph rings 4mm patterned court wedding band in 9 ct yellow gold Iowa pessimistically dairy land auto insurance lai 9-carat gold birthstone pendant and earring set. dipped Potomac dc boa boots bereicherung avoidably majestic sports apparel walmart insurance open enrollment rivoli lounger. broke Beverly Hills funeral home michigan saginaw aquired expediently field survey gps kickers kick riate hatton garden diamond jewellery 18 carat yellow and white gold 5 stone 0.75 carat single gallery setting diamond ring g - vs. havasu real estate for sale yoshitake gurgled colorado erb s palsy lawyers lai 9-carat gold heavyweight diamond set bull ring Blue Hill eagerly poetic justice light beige and navy full zip cotton sweatshirt free ringtones to verizon wireless phones. water front real estate colorado gurgl swelled boostmobile i730 ringtones personal injury attorneys utah Elk Grove Village witlessly aflac car insurance new mobile phones. slung Snydersville at

camiZs: Targetes de presentació 3D

2008-09-01T00:24:33+02:00

Voleu targetes ben diferents? L'estudiant Emerson Taymor proposa aquestes en 3D. La silueta retallada, que s'aguanta dreta, conté al darrere la informació necessària.

A Flickr n'hi ha tot un àlbum.

Libido game: Nueva Etapa - Nuevo Blog

2008-08-26T19:30:22+02:00

Se acaba una etapa y comienza otra; como todo en la vida, supongo. El presente blog ha cumplido una función más que interesante, principalmente la de ayudarnos a experimentar por vez primera con un espacio digital de intercambio y diálogo, pero toca avanzar un poco y enfocar la propuesta Líbido hacia un terreno más específico.

A partir de este momento, el blog oficial de Líbido deja de ser este y pasa a ser Capricho de Mamíferos, que podeis enlazar desde aquí mismo.
Capricho de Mamíferos fue siempre el nombre que queríamos para la revista/ezine/blog del multiverso Líbido y ahora por fin nos hemos decidido a sacarlo a la luz, después de haber aprendido un par de trucos gracias a lo que hemos compartido aquí con vosotros/as. Desde ahora mismo damos el salto al nuevo blog, cuyo objetivo es centrarse exclusivamente en Líbido y en el mundo de las Historias Interactivas, ofreciendo información y recursos de utilidad para la afición.

Así pues, no es una despedida, sólo un cambio de cara que esperamos disfrutéis tanto como nosotros. ¡Nos vemos al otro lado del link!

Boli Bloc: Un boli per la núvia

2008-08-20T19:36:52+02:00

Avui el David i jo ens hem casat "oficialment", ha sigut un dia tranquil, bonic i alegre... tal com ha de ser.

Per celebrar-ho, penjo aquest bolígraf que l'altre dia em va regalar la meva mare i que tal com ella va dir "és molt de núvia". :-)

Taiji Terrassa: L'art de la neutralització

2008-07-18T10:03:39+02:00

En un article sobre l'art de la neutralització, destaca unes idees que crec que són claus per tal de tenir presents a l'hora de practicar el taijiquan independentment de l'escola que es segueixi.

El treball Wu emfatitza en la recerca dels següents aspecte en la pràctica del Taijiquan tant des del punt de vista de la forma, com del tuishou:

agilitat, suavitat, equilibri central (zhongding) i calma en el moviment.

El global de tots ells, la seva suma, pot ser un indicador del vostre moviment en el Taijiquan.

Podríeu desenvolupar cadascun d'aquests quatre aspectes? Què significa?
Voldria que féssiu un auto-examen, una mica de reflexió, i us valoréssiu de l'u (poc) al 10 (molt) de cadascun d'aquest aspectes en la vostra pràctica del Taijiquan. Què us cal desenvolupar més?
Aquest mateixos aspecte són claus per a desenvolupar la pràctica del Tuishou com a treball base. Si us féssiu un auto-examen d'aquestes habilitats en el vostre treball de tuishou, com us veuríeu?
La nota del Tuishou i la del Taijiquan és la mateixa?
Creieu que la vostra pràctica us ha ajudat en el desenvolupament d'aquestes habilitats en la vida quotidiana més enllà del Taijiquan? Si la resposta és: no o estic igual, llavors et cal practicar més i amb un canvi de ment en la vostra pràctica.

Per tal d'aprofundir en aquest aspectes, espero les vostres aportacions i comentaris.

Quan feu el Taijiquan, no tingueu en ment el fet de memoritzar els moviments, sinó busqueu aquestes habilitats perquè són la CLAU a d'altres cambres amb d'altres tresors. Llavors podreu gaudir, assaborir, fruir, divertir-vos...plenament del Taijiquan tant des de la salut física, com personal, mental, espiritual.....

Fins que no els tingueu assolits, per no perdre el nord i com a guia, rellegir-vos aquests quatre punts abans de practicar: agilitat, suavitat, equilibri central (zhongding) i calma en el moviment

Fragment extret de la revista LILUN. Autor Martin Bödicker http://www.wu-taichi.de/ y alters membres de Ma Jiangbao European Association for Traditional Wu Style Tai Chi Chuan http://www.wu-taichi.com/

Echaitaperder: Me-me descubro

2008-07-16T11:12:53+02:00

Recogiendo la invitación de La gata morgana, me-me descubro en este post:

1.Tengo casi todas las muelas empastadas las de arriba en plata las de abajo en blanco. Golosa que ha sido una.

2.Me gustan las zapatillas Munich. Por cierto, es una marca catalana, pensaba que era alemana... (Exijo a la marca que me haga un descuento por hacer publicidad gratuita).

3.No sigo ninguna moda. Aunque la moda me persigue, "yo soy mucho más rápida".

4.Hace más de un año que soy Cibervoluntaria.

5.Practico de forma habitual, Hoquei sobre patines en línea, pese a que después de cada partido acabo con unos cuantos moratones. Ahora mismo tengo uno en el muslo izquierdo que no tiene desperdicio.

6.Unos de mis deseos sería meter a los presentadores del Tomate de Tele 5, al director de la cadena, al director del programa, a Patricia y su diario a Jordi González y sus súbditos, a todos los colaboradores de “Dolce Vita” y programas de la misma índole, 6 meses en la casa de Gran Hermano obligándoles a escuchar cada noche conciertos en directo de Ámbar (La cantante antes conocidada como Tamara no cambié) La terremoto de Alcorcón, Las Supremas de Móstoles y Los Mojinos Escocios... además les pasaría ininterrumpidamente el video del Rey: “Por qué no te callas”, “Por que no te callas”, “Por que no te callas”...

7.Estoy enganchada a dos metros bajo tierra. Nadie es perfecto.

8.De mayor me gustaría ser.... mejor persona.

Toni Durán: Alba Ferrara será la madre de... ¡Batman!

2008-07-16T03:21:22+02:00

Alba Ferrara es Lay, Alma y Sandra en 'Una historia criminal', y aunque parezca extraño, interpreta a un sólo personaje (o... ¿tal vez, no?).

Nuestra Lay/Alma/Sandra, protagonizó el pasado mes de Junio el cortometraje 'Ruedas', junto al nuevo "niño estrella" del cine español, el magnífico actor Víctor Valdivia ('Siete mesas de billar francés'). Se trata de una producción de la empresa andaluza 29letras, rodada en Almería por el cineasta Alberto Gómez Uriol. Sinceramente, creo que se trata de un trabajo que dará (mucho) que hablar. Sensibilidad y perfección técnica, a partes iguales. Próximamente, en el circuito de festivales. En el título, comento: "... la madre del hijo de Ricardo Darín". Valdivia interpretó al hijo de Darín en la última película estrenada de Cuerda, 'La educación de las hadas'. Actualmente, el director albaceteño tiene a punto de caramelo su último film: 'Los girasoles ciegos'. ¡La Verdú, vuelve!

'Los Maravillosos' es un delicioso largometraje, producido por l'Autruche Productions (con la participación de Badalona Comunicació S.A.), y dirigido por David González y Javier Heredia. Alba también interpreta a una madre joven, en este caso, será la mamá de... Batman. El rodaje del film se prolongará hasta el próximo 2009, y el estreno, está previsto para el (lejano) 2010. Encabeza el reparto nuestro Orlando Bloom, esto es, el gran Chema Ponze ('Soul Man').

La Ferrara está empezando a monopolizar este blog, y el personaje de madre, su carrera de actriz.

Colegas web: Barbacoa Colegas - II Edición

2008-07-13T12:04:00+02:00

Un año más nos reunimos todos (o casi todos) para celebrar la II Edición de la Barbacoa Colegas.

Tony Tembleque: Mi sueño hecho realidad

2008-07-10T21:15:08+02:00

Mentiría si dijera que solo tengo un sueño en la vida, y que ya lo he cumplido. Pero si que es verdad que uno de mis sueños se ha cumplido mucho antes de lo que yo me podía imaginar, y sinceramente... nunca de la forma en que se ha cumplido.

Este sueño era conocerte, esperaba hacerlo algún día de aquí 20 años, por allá el 2028, tenía muy claro que iba a ser un encuentro por casualidad ya que no tenía las suficientes agallas para hacer de ese encuentro algo voluntario, tu con tu pareja, yo con la mía, nuestros respectivos hijos... y con algo de desencanto, por habernos conocido tan tarde... afortunadamente no ha sido así.

Ya es bien conocido por los dos las dificultades de nuestra relación a distancia hace ya casi tres años... ella algo "atada" y yo algo "parado", "parado no de empleo, sino de tonto". Es muy duro querer acercarte a cierta persona y no poder, simplemente por el hecho de creer que vas ha hacer el ridículo o no vas a dar la talla, por eso mi calificación de "parado". Así que dejé las cosas tal y como estaban, comunicación vía intermierda (internet) y para de contar... quería hacerme a la idea de que las cosas eran así, que no iban a cambiar, cada uno tenía su vida... pero era algo inútil creer eso cuando la cabeza va por un lado y el corazón va por otro. Muchos intentos de olvidarnos mutuamente y todos han acabado en lo mismo, en el mas duro y puro fracaso.

Después de dos años... un 16 de noviembre de 2007, esta chica de mis sueños vino a ver a su grupo de música favorito a BCN, bueno, esto era la excusa, porque vino a verme a mi jiji. Y ahí ya si... me decidí, o era ahora o nunca, y ahí me presenté a recibirla con ataque de nervios incluido en los momentos previos... ¡que emoción! cuando estás enamorado los sentimientos son inevitables, igual que el beso que la di nada más verla, sin aún dedicarle una palabra. Fueron los días mas felices de mi vida, no me lo podía creer, estaba delante de la chica con la que tanto tiempo había deseado estar (2 años), podía tocarla, mirarla, hablar con ella... me podría tirar horas y horas describiendo lo que sentía pero seguramente no sintáis ni la mitad de lo que sentía yo, así que me voy a ahorrar unas cuantas líneas absurdas.

Todo no han sido florecitas, hubieron muchas cosas a superar, que aún vamos superando poco a poco, ya que no ha sido algo fácil para los dos... pero a todo lo que se nos pone por delante lo superamos y cada vez estamos más unidos y felices. Gracias a mi sueño he conocido un sentido de la vida que yo desconocía y me ha hecho ver las cosas de otra forma, he conocido a maravillosas personas con las que espero compartir a partir de ahora muchísimos momentos, y con las que sé que puedo contar con ellas...

Mi sueño, eres tu, Silvia Cristina, un sueño del que no voy a despertar jamás ya que deseo vivir mi vida anclado a ti, compartir todos mis momentos contigo y vivir juntos todo lo que se nos ponga por delante, momentos felices y menos felices, pero contigo todo es más fácil.

Y que bien queda terminar una actualización con las dos palabras que más sentimiento llevan, ahí van:

Te quiero.

Adoptados: Explicanos tu experiencia

2008-07-08T12:59:52+02:00

En esta pagina, puedes explicar tus experiencias sin miedo a nada, yo también soy un una chica adoptada, y aquí podremos compartir vivencias e intercambios de consejos.

Castells a Plaça: Mallorca: platja, paisatge, cultura i... Miquel Barceló.

2008-07-05T17:15:48+02:00

L'any passat vaig passar uns dies de vacances a Mallorca. Evidentment, vaig fer molta vida de vacances-vacances: vaig descansar, vaig prendre el sol, em vaig banyar, vaig terrassejar… Però no vaig deixar pas de banda la cultura, no: vaig llegir força?tant llibres com diaris-, vaig passejar pel centre històric de Palma, vaig entrar -com de costum- a totes les llibreries que anava trobant, i les vaig escorcollar a fons. Vaig visitar també diversos museus i monuments. Vaig assistir a un assaig de la colla castellera Al·lots de Llevant, a Manacor…

No és que fos la primera vegada que hi era, a l’illa, però allí -com a tot arreu- sempre hi ha alguna cosa nova per veure, o una altra que va quedar pendent...

El que més em va impressionar, de bon de veres, va ser la visita que vaig fer al retaule del Miquel Barceló a la Seu de Palma. Entrar allí, només el fet d’apropar-me a la Capella del Santíssim, ja em va fer posar els pèls de punta. Quin retaule més bonic! És preciós de debò. És una obra que se surt tant dels cànons establerts, que per sí sola ja dóna aire fresc a la Catedral, la rejoveneix, li dóna una nova vida. Aquesta nova decoració del Santíssim s’inspira en el signe de la multiplicació dels pans i dels peixos i en el sermó del pa de la vida.

De fet, en l’encàrrec que va rebre en Barceló només se li demanava que sortissin aquests signes i també que hi aparegués la imatge d’un Crist Ressuscitat. I aquí és on es va gestar la polèmica. Perquè sí, aquest retaule s’està fent famós per la polèmica que genera al seu voltant. L’artista utilitza un autoretrat per il·lustrar la imatge del Crist, i això els sectors més intransigents del Cristianisme ho condemnen de forma fulminant. Mentre jo hi feia la visita, va arribar un grup d’estudiants guiats amb un capellà que els feia de guia. Aquest senyor es va dedicar a destruir verbalment l’obra d’en Barceló mentre explicava les particularitats del retaule. Aprofitava cada detall per carregar-se la feina de l’artista. Fins i tot va arribar a comparar l'elevat cost econòmic dels vitralls barcelonians amb el preu que havien costat unes vidrieres de la nau del costat, per tal de fer-nos veure tot allò de negatiu que tenia l’obra. Quan aquest que us ho explica li va fer notar aquesta comparació era falaç, que parlem d’èpoques diferents, i que tot s’ha encarit molt darrerament, el capellà-guia va respondre enfurismat que el retaule no era digne de tanta despesa! És incongruent -penso jo- que l’Església, la Diòcesi de Mallorca en concret, encarregui una obra a un artista de prestigi i que ells mateixos en reneguin i l’enfonsin obertament i pública. Ah! A la botigueta de la sortida de la Seu vaig comprar el llibre-record del Retaule, com Déu mana!

Blog de Ferran Altimis Lazaro: MUCHAS GRACIAS A TODOS Y TODAS QUE ME HAN FELICITADO EN MIS 60 AÑOS DE CUMPLEAÑOS !.

2008-06-30T10:24:11+02:00

Palabras claves : OS ESTOY MUY AGRADECIDO !.

El mundo de Miche: Esa tipa....

2008-06-16T18:47:16+02:00

...que se pasea por los mundos cibernéticos con un nombre y tres números...

No hay que dejarse engañar.

No es la bestia.

Una pobre diabla nada más.

L'hort dels trabucaires: Grup 9 - caputxina - Jana, Martí i Carlos

2008-06-16T15:40:03+02:00

Esperem que la Caputxina creixi molt més que fins ara. Confiem que no es mori i la regarem quan toqui.

Tafaners: EXSCURCIO

2008-06-06T12:07:32+02:00

EL DIA 16 CELEBRARAN ELS ANIVERSARIS DELS NENS QUE FAN ANYS A L'ESTIU. MARIA I SAFAE.

Cal Tall Rodó: Capitol 1 - entr 11

2008-06-04T05:12:30+02:00

Dos homes caminen en la meva direcciò carregats per la cara de males intencions. O son quinquis o son policies o s´han perdut. Inspiro profundament, m´estimo i m´aprovo, i espero aconteixements. Son secrets de paisano que no ho diries, documentaciò i que hi fa aquí, preguntes i troles. Els he vist la cartutxera d´aixella de tres hores lluny amb el pistolon i marcant paquet. No seria mala idea fer mariconeres d´aixella per possar la cartera i el mòbil, segur que la gent ho compra, quedaria molt mascle irakià en el dessert compartint converses amb el Rambo. Guerra santa. Ho patento i hem forro, Antonio, i aquest estiu els xiringuitos de la platja estaran plens. Vinc de la feina cap a la feina, mai no dormo, pluriempleo. De professiò Alter Ego. Si, es molt cansat, esgotador, mai no saps que et passarà ni que pensaras. La motxilla es meva amb el menjar el telefon i mil coses que fan falta, kit de supervivència. No ho sap prou bè, de vostè que es mes respectuos. I una llibreta per fer inventaris. La vol veure? No, no he vist cap lladre robant botigues i cotxes i bosses. Anirè en compte, por la cuenta que me trae. Un caramel? No gràcies, no acceptis caramels de desconeguts, per la droga i aquestes coses. Segueixen el seu camí treient fum de les llaminadures, 007´s amb llicencia per preguntar i malfiar i detenir i enmanillar i protegir i cobrar, es clar. La esencia del mal. Retorna el seu col.lega dels ceros i dels sets a l´acciò despres de cincuanta anys de teràpia del son, antiaging. En la seva última seriosa creaciò Faulks va necesitar cinc anys. Per ressusitar el complex i dens personatge Bond la friolera de sis setmanes i no he anat a Jamica ni hi vull anar. Marcant paquet amb un parell, si senyor.

Hort dels coets: Grup 5 La maduixera, el porro i les bledes.

2008-05-30T12:19:03+02:00

El porro està creixent molt, està molt alt i molt maco. La maduixera està també molt gran però les maduixes encara no estan vermelles. Les bledes creixen a poc a poc però creiem que es recuperaran.

Bocins de vida: El nou fotoblog: xtraphos

2008-05-19T20:47:15+02:00

Com vaig dir fa uns dies, aquí presento el nou fotoblog:

Xtraphos: camera obscura

Si voleu podeu consultar el seu ideari i concepte (en anglès)

F

Jordi Chueca weblog: Photo Album: Porto

2008-05-19T20:17:53+02:00

Porto

bntram

cases

contenta

DSCF3782

finestra monchique

finestra

finestras

finestres

iaia

mateus (1)

More Photos...

Xemeneia amunt: Demà tots a Plaça Universitat! Franki llibertat!

2008-05-09T21:12:55+02:00

Demà dissabte, a les sis de la tarda a la Plaça Universitat de Barcelona, tornem a demanar la llibertat del Franki.
Per estar al corrent de tots els altres actes i mobilitzacions podeu consultar la web http://www.llibertatfranki.org/

Josep Duran: 'Una història criminal' (història d'un títol) / 'Una historia criminal' (historia de un título)

2008-05-05T03:11:49+02:00

Ja tenim títol definitiu per al meu primer llargmetratge com a director, coguionista i coproductor. Si el meu nom fos Woody Allen o John Carpenter, en lloc d'haver fet el ridícul amb diversos títols de rodatge, la cosa s'hauria anunciat com 'Untitled Allen/Carpenter Project'. Des de fa diversos anys, les campanyes de promoció d'ambdós cineastes novaiorquesos, inclouen el pròleg abans descrit. Últimament, després de molts i, bipolars, dubtes, només em quedava dir una cosa semblant a: Encara no tenim títol definitiu...

?Si el meu cognom fos Allen o Carpenter, m'agradaria que em recordessin per 'Una altra dona', 'Misteriós assassinat a Manhattan', 'Delictes i faltes', 'Assassinat a la comissaria del districte 13', '1997: Rescat a Nova York' o 'La cosa', però de moment, hauran d'esperar per veure en cinemes un thriller intimista, amb alguns -malauradament, pocs- minuts en blanc i negre, rodat a 16 localitats de Barcelona, Girona i Madrid, protagonitzat per alguns clàssics del nostre cinema, i per una parella jove i bella, la que formen la nova Charo López/Ángela Molina, i el nou Al Pacino/Robert Downey Jr. Jo, per la meva part, lluito contra natura per a no ser el nou Ed Wood.

?'Una història criminal' explica la història de Lay, una jove que pertany a un estrany grup terrorista, i que després de la mort d'Hivern, el seu gran amor, decideix aïllar-se del món en un petit poble de mar. Allà, coneixerà Dant, un jove escriptor, ferit d'amor des que perdés la seva parella. Lay i Dant viuran una segona oportunitat... però ella sap que un passat com el seu mai no desapareix. "Aquests són els meus principis; si no li agraden, en tinc d'altres". Sense cap dubte, una de les més genials frases de Groucho Marx. Doncs bé, també tinc una altra sinopsi: Joan, un home de 40 anys, surt de presó disposat a posar el seu passat en ordre. El futur, serà per a ell qüestió d'hores. DUES PEL·LÍCULES EN UNA?

?
L'actriu catalana Alba Ferrara ('Hospital Central', 'Arrayán'), encapçala un repartiment de luxe: Manuel Galiana ('Luz de domingo'), Roger Pera ('Habana Blues'), Josep Maria Blanco ('Zodíaco'), Ludovic Tattevin ('The scar'), Joan Bentallé ('Tres dies de llibertat'), Armando del Rio ('Sin tetas no hay paraíso'), Fernando Guillén Cuervo ('Tiovivo c. 1950') i Juan Echanove ('La flor de mi secreto').

Benvinguts!

----------

Ya tenemos título definitivo para mi primer largometraje como director, coguionista y coproductor. Si mi nombre fuese Woody Allen o John Carpenter, en lugar de haber hecho el ridículo con diversos títulos de rodaje, la cosa se hubiera anunciado como 'Untitled Allen/Carpenter Project'. Desde hace varios años, las campañas de promoción de ambos cineastas neoyorquinos, incluyen el prólogo antes descrito. Últimamente, después de muchas y, bipolares, dudas, sólo me quedaba decir algo parecido a: Todavía no tenemos título definitivo...

Si mi apellido fuese Allen o Carpenter, me gustaría que me recordasen por 'Otra mujer', 'Misterioso asesinato en Manhattan', 'Delitos y faltas', 'Asesinato en la comisaría del distrito 13', '1997: Rescate en Nueva York' o 'La cosa', pero de momento, tendrán que aguardar para ver en cines un thriller intimista, con algunos -desgraciadamente, pocos- minutos en blanco y negro, rodado en 16 localidades de Barcelona, Girona y Madrid, protagonizado por algunos clásicos de nuestro cine, y por una joven y bella pareja, la que forman la nueva Charo López/Ángela Molina, y el nuevo Al Pacino/Robert Downey Jr. Yo, por mi parte, lucho contra natura para no ser el nuevo Ed Wood.

'Una historia criminal' explica la historia de Lay, una joven que pertenece a un extraño grupo terrorista, y que tras la muerte de Invierno, su gran amor, decide aislarse del mundo en un pequeño pueblo de mar. Allí, conocerá a Dante, un joven escritor, herido de amor desde que perdiera a su pareja. Lay y Dante vivirán una segunda oportunidad... pero ella sabe que un pasado como el suyo nunca desaparece. "Estos son mis principios; si no le gustan, tengo otros". Sin lugar a dudas, una de las más geniales frases de Groucho Marx. Pues bien, también tengo otra sinopsis: Juan, un hombre de 40 años, sale de prisión dispuesto a poner su pasado en orden. El futuro, será para él cuestión de horas. ¿DOS PELÍCULAS EN UNA?

La actriz catalana Alba Ferrara ('Hospital Central', 'Arrayán'), encabeza un reparto de lujo: Manuel Galiana ('Luz de domingo'), Roger Pera ('Habana Blues'), José María Blanco ('Zodiaco'), Ludovic Tattevin ('The scar'), Joan Bentallé ('Tres días de libertad'), Armando del Río ('Sin tetas no hay paraíso'), Fernando Guillén Cuervo ('Tiovivo c. 1950') y Juan Echanove ('La flor de mi secreto').

¡Bienvenidos!

Gatmorgan: Seda y hierro

2008-05-03T11:31:39+02:00

"Sigo en silencio su respiración, acompasando los latidos de los corazones, nunca le han faltado a nuestro amor para estar vivo, razones. El mismo sueño nos llevó a los dos en esa hora en que las noches y los días...

El blog de Pere Navarro: Preparats per potenciar lactivitat econòmica

2008-04-30T20:57:04+02:00

El nostre país ha entrat en una etapa que els experts qualifiquen de ''desacceleració econòmica''. L'economia creix a un ritme menor del que estàvem acostumats: rebem l'impacte de fenòmens com la crisi nordamericana de les hipoteques, l'encariment del petroli, la normalització del mercat immobiliari, la reducció del crèdit per part de les entitats financeres... Tenim per davant una etapa complicada, plena de desafiaments. Però també d'oportunitats que hem de saber aprofitar. Terrassa està preparada per sortir reforçada en els propers anys, en una posició de lideratge en molts sectors, més competitiva, més dinàmica. J.R.: Alcalde, fa pocs dies l'Ajuntament ha presentat un primer pla amb 10 mesures per potenciar l'activitat econòmica a escala local... Pere Navarro: Un ajuntament com el nostre, que ha estat sempre atent als sectors econòmics que funcionen com a motor de la ciutat, està preparat per fer front a situacions complicades. I hem demostrat que som capaços de reaccionar ràpidament, amb energia. Crec que és important que els ciutadans i ciutadanes sàpiguen que el Govern municipal està totalment compromès amb aquesta qüestió i disposa d'eines per continuar impulsant el desenvolupament de la ciutat, la feina, les oportunitats, el benestar. Les 10 mesures que hem presentat són un primer paquet que recull les grans línies d'una estratègia molt meditada i consensuada al llarg de molts anys amb els principals agents sòcio-econòmics i fruit també de la voluntat de la majoria de ciutadans i ciutadanes. L'Ajuntament compta amb un Pla de Mandat 2007-2011 on es defineix l'estratègia de promoció econòmica a mig i llarg termini. El paquet de mesures que hem presentat és fruit d'una tasca prèvia ben feta i d'un esforç per planificar infraestructures i serveis que donarà fruit en breu. J.R.: En moments complicats, i també en moments d'expansió, Terrassa ha aplicat un model de diàleg i cooperació entre l'Ajuntament i el sector privat. Es una de les claus de l'èxit terrassenc en els darrers trenta anys, del pas d'una ciutat tèxtil a una ciutat que s'ha diversificat profundament i ha entrat amb força al camp de la nova economia... Pere Navarro: L'experiència acumulada en aquest sentit és una de les garanties de futur. Hem construit lentament una relació de confiança mútua amb empreses, amb entitats econòmiques i empresarials, amb el món del comerç i dels serveis, amb la universitat, amb tota la comunitat educativa, amb les entitats financeres... Aquesta és una de les bases de l'estratègia econòmica de futur: sumar esforços, concentrar les potencialitats de cadascú al servei dels interessos generals de la ciutat. Perquè sabem que si la ciutat en el seu conjunt va bé, cadascú anirà millor. Actuacions en marxa com el Pla de la Innovació o el Consorci per l'Ocupació al Vallès Occidental es veuran ara reforçats, avançarem a major ritme per aprofitar les oportunitats que se'ns presenten i minimitzar l'impacte d'una nova etapa en la que les xifres de creixement seran molt més moderades. J.R.: En aquest primer paquet de mesures apareix també, amb força, una evident inquietud per garantir solucions no només per a l'economia en el seu conjunt, sinó també per a les persones... Pere Navarro: En el nou escenari econòmic, certament hi ha gent que pot passar per dificultats. A nivell individual, no tothom està igualment preparat ni compta amb els mateixos recursos per adaptar-se a una situació complexa, que pot afectar a les economies familiars, al món del treball... Les accions en matèria d'educació, de reciclatge, de serveis socials, són claus per posar el coixí necessari per amortiguar l'impacte i ajudar a moltes persones a resituar-se. Es una de les principals obligacions d'un Ajuntament. I per a mi, com a socialista, és una de les raons de ser de la meva ideologia: pensar en les persones, en cada persona, amb noms i cognoms. I respondre eficaçment al que espera del seu Ajuntament, de l'administració que té més a prop. J.R.: L'acció inversora de les administracions públiques esdevé un motor important, en aquesta nova etapa... Pere Navarro: Efectivament. L'Ajuntament compta amb una situació econòmica sòlida i preparada per a aquesta etapa. Aquesta capacitat de previsió ens permetrà fer front al programa previst d'inversions en infraestructures, en equipaments, en serveis, en habitatge, i jugar un paper dinamitzador de l'activitat econòmica i del món laboral. L'esforç municipal en habitatge, que es tradueix en uns 1.900 nous pisos, és un exemple d'aquesta actuació, que reverteix també en benestar per a moltes famílies. Però també cal remarcar que les inversions dels governs de la Generalitat de Catalunya i d'Espanya a la zona de Terrassa esdevindran sens subte factors de desenvolupament: el quart cinturó o Ronda del Vallès, el Metro de Terrassa, les noves línies dels Ferrocarrils de la Generalitat, la ronda ferroviària, la proximitat a l'AVE, les millores a l'aeroport del Prat... Aquestes infraestructures són una de les claus del nostre futur, per atraure activitat econòmica, per progressar amb respecte al medi ambient, per generar feina i oportunitats, per atraure talent, per omplir els futurs sectors industrials en desenvolupament amb activitats de cada vegada més valor afegit... Aprofitarem l'oportunitat que aquest escenari ens brinda per esdevenir, més que mai, una ciutat líder a Catalunya en economia, en coneixement, en innovació, en talent, en oportunitats. En pocs anys veurem que hem posat les bases per a una nova etapa de desenvolupament i de benestar que volem que beneficii tota la ciutat, tots els terrassencs i terrassenques.

caleidoscope eyes: Al otro lado

2008-04-27T13:20:59+02:00

Al otro lado (título original: Auf der anderen Seiten) es la última película del director alemán Faith Akin. La historia narra los encuentros de 6 personas y se desarrola entre Alemania y Turquía. Un chico alemán no acepta la relación que su padre mantiene con una prostituta de origen turco. Todo cambia cuando descubre que ella manda el dinero a su hija, que se encuentra en Turquía, para que vaya a la universidad. Un suceso inesperado hará que este chico decida marcharse a Turquía buscar a la hija

Es una película principalmente basada en la muerte, pero donde hay espacio también para el amor, la política y las diferentes culturas y sociedades.

Up & Running!!!: That's all, folks!!

2008-04-20T17:59:58+02:00

"EL PREJUICIO ES IGNORANCIA."

Diari del Joaquim: El futur incert del català

2008-04-15T21:14:31+02:00

Hola blocaires i lectors.

Avui m'he quedat molt trist en relació a la nostra llengua, el català. Tots sabíem que el castellà està guanyant molt terreny al català, encara que Aznar digui el contrari. Però avui he traspassat la barrera que em separava d'enviar l'expresident a pastar fang.

Tot ha començat avui, a Tutoria, quan parlàvem sobre la organització de la festa de Sant Jordi. Un noi i una noia han sigut escollits per presentar els premis dels Jocs Florals. El tutor els estava ajudant a organitzar la seva "actuació" quan ha comentat que hauria de ser en català, encara que tots dos fossin "castellans". La noia no ha tingut cap problema en adaptar el seu guió. El noi, després de declarar inicialment "Sí, hombre, y una ~~mierda~~ lo hago en catalán" a l'hora de justificar-se davant dels professors ha dit que "Que no, que me da vergüenza y si hablo en catalán me pegan un palizón que no veas". Tristament, després de sondejar tots els nois de la classe, els únics que volíem haver-ho fet en català érem dos: el meu company Jose, que és actor i s'adapta a qualsevol cosa, i jo. Cap dels dos, però, podíem fer-ho (ell ja fa l'obra de teatre i jo vaig presentar l'any passat). Després d'una reunió urgent de tutors de 3r, s'ha decidit substituir el noi per una noia.

Qui presentarà no és el més important. L'important és aquest acte ~~feixista~~ anticatalà que em fa pujar la mosca al nas. I la mosca ja s'està transformant en un borinot.

Ricardo Bonilla: Anonimos y otros lectores

2008-04-15T16:16:05+02:00

Hace dias que quiero ponerme a escribir, puesto que temas no faltan: desde los mas cercanos hasta politica nacional e internacional.

Pero hay un motivo que hace que aproveche estos pocos minutos para ponerme a escribir estas líneas en el blog: los cobardes.

Cobarde es aquel que se niega a firmar y utiliza un comentario o para faltar el respeto o para insultar. Como podremos observar en la anterior entrada, tenemos cobardes de izquierdas y cobardes de derechas, mucho más fáciles de identificar.

Primero agradeceré los comentarios de apoyo y de comprensión, y los correos electrónicos que me hicieron llegar desde que decidí abandonar el PP de Terrassa.

Y luego diré a los "sepulcros blanqueados" de "la comarca" que no sois nadie para ir repartiendo carnets de afiliación del Partido Popular, y que seguramente sin el pesado lastre que representais en un partido moderno, estariamos mucho mejor situado y generariamos muchas mas simpatias.
A esos niños hartos de bollos que se creen intelectuales de la política, que les den! Y quien se pica, que le den también!

Els Paäm(b)tomÀquet!!: Matagalls: Un èxit.

2008-04-13T16:37:31+02:00

El passat dissbte, el Club de muntanya va fer el pimer cim, no tot, van arrencar a caminara uns 1.460 metres fins als 1960. De gent no va anari gaire els protagonistes van ser: el Miki, el Joan Roca, el Jan Martínez, el Marc Castelló, el Beto, i el Cesc. Tots ells van arribar a [...]

No m'estressis.com:

2008-04-10T17:46:18+02:00

Chesi Blog: Circulen, aquí no hay nada que ver

2008-04-01T11:03:02+02:00

Este blog ya no se actualiza porque ha cambiado de dirección. Podrás encontrar más irreflexiones sobre política y comunicación en: www.jessicafillol.com Si todavía tienes enlazado el blog antiguo, por favor, actualiza tu blog-roll. Gracias. Compártelo También te puede interesar:11 Marzo 2008 -- Actualicen sus enlaces, que me marcho (0)12 Febrero 2008 -- Traslado problemácito (5)30 Enero 2008 -- De [...]

La Chilena, per Josep Navarro: R8

2008-03-26T23:49:05+01:00

Anotacions personals d'Elliot Fernàndez: Dinamisme al web

2008-03-17T21:15:35+01:00

M’agrada que les planes webs dels diaris i de mitjans de comunicació innovin en les seves pàgines electròniques. Si El Periódico ho fa en les seves portades de paper, per què no ho poden fer les respectives webs? Un exemple d’aquest dinamisme i innovació és el web 3cat24.cat, que durant el dia d’avui ha destacat [...]

V I L A G E L I U: CANVI DE BLOG

2008-03-14T03:31:33+01:00

Amics, coneguts, i saludats. Fins ara jo tenia 2 blocs amb continguts polítics. He decidit suspendre aquest i centralitzar tota la meva aventura ...

Alba Fer: NUEVA WEB!!

2008-03-09T02:54:04+01:00

Estreno nueva web http://www.albaferrara.com
Espero que os guste

Blog de joanju: Microsoft Internet Explorer 8 sí pasa el test Acid2

2008-03-06T01:51:11+01:00

Microsoft ya ha sacado la beta de su nuevo navegador Internet Explorer 8 y parece ser que se van a preocupar y cuidar mucho de que cumpla los estándares web. De moment ya pasa el test Acid2 y lo he podido comprobar yo mismo, os dejo screenshot. Había sin embargo un rumor por la red [...]

Supervivienda Terrassa: Una cinquantena de ?Super-Viviendas? irrompen i clausuren la fira Valles Habitatge

2008-03-01T15:16:09+01:00

LES PRECARIES ES REBEL·LEN La inauguració de la Fira Vallès Habitatge s'ha desenvolupat de forma tranquil·la, amb una baixa afluència de públic. Una cinquantena de persones s'hi han acostat per fer sentir la seva veu, reivindicant el seu dret a un habitatge digne. Els propietaris de les empreses immobiliàries es reuneixen durant aquest cap de setmana al Recinte Firal de Terrassa, com cada any,

El Balcó del Raval: IMMIGRACIÓ I TÒPICS

2008-02-20T12:42:26+01:00

Dades sobre les sol·licituds per accedir als habitatges de protecció oficial de la darrera promoció pública a Terrassa: de les 423 sol·licituds admeses 389 (91,96%) ho eren de ciutadans/es de nacionalitat espanyola, i 34 (8,04%) de ciutadans/es estrangers; desprès del sorteig davant notari i públic: el 93% dels habitatges es van adjudicar a ciutadans/es de nacionalitat espanyola (81% nascuts a Terrassa), i el 7% a ciutadans/es estrangers.

Qui no ha escoltat alguna vegada que la majoria d’habitatges públics són pels immigrants?. O que s’emporten la majoria d’ajuts socials?. O que no paguen impostos?. O que col·lapsen la sanitat pública?. Fa alguns dies vaig tenir accés a les dades que donen inici a aquest article. Suposo que algú pot sentir-se sorprès però formen part de la normalitat en totes les adjudicacions d’habitatges de protecció oficial, i hem de recordar que l'Ajuntament de Terrassa és un dels que més habitatges púbics ha construït i adjudicat en els darrers anys.

He cregut convenient contribuir a fer públiques les dades perquè, un cop més, les dades desmenteixen el tòpics que sovint s’utilitzen sobre el fenomen de la immigració sense cap rigor. Desmenteixen les llegendes urbanes que corren de boca en boca sense el més mínim interès per esbrinar la seva veracitat. La propagació d’aquestes llegendes urbanes ens ha de preocupar perquè afecten la nostra convivència social, alimentant pors i impulsant i consolidant visions simplistes de la realitat. A més, l’extensió d’aquestes llegendes urbanes contribueixen a desviar l’atenció de sectors socials sobre els veritables problemes relacionats amb la qualitat i l’accés als serveis públics.

Una altra de les llegendes urbanes, entre moltes altres, és que els immigrants col·lapsen la sanitat pública i els serveis d’urgències. El senyor Arias Cañete (dirigent del PP i exministre) va realitzar unes memorables declaracions en que feia referència al tema posant com exemple l’allau d’equatorianes que visiten el nostre país per fer-se mamografies, que aconsegueixen en 15 dies. Quan aquestes llegendes urbanes són utilitzades i alimentades des de l’àmbit polític es transformen en una potent eina electoral per recaptar el vot de la por al futur, i al que és diferent.

A les poques hores de les declaracions es van publicar en diversos mitjans de comunicació dades oficials sobre la utilització del sistema sanitari per part dels autòctons i dels immigrants. Les dades del Ministeri de Sanitat i de la Seguretat Social conclouen que els immigrants representen un 5% dels pacients del nostre sistema sanitari mentre que suposen més del 10% de la població. O sigui que utilitzen menys que els autòctons els serveis sanitaris. Les dades tornen a desmuntar les llegendes urbanes i a posar en evidència a aquells que volem manipular a la ciutadania per aconseguir vots sense cap mena d’escrúpols.

No resoldrem els problemes de convivència, que hi son, ni millorarem els serveis públics, per a tothom, assenyalant i culpabilitzant a determinats grups socials de tots els nostres mals. No es tracta de minimitzar els problemes, sinó de posar cada cosa en el seu lloc, cercar els seus orígens i donar-los solucions. En cap moment podem deixar de ser conscients de que quan parlem d’immigrants estem parlant de persones. És evident que els nostres serveis públics (educació, sanitat, serveis socials, i accés a l’habitatge), tot i que han millorat en els darrers anys, encara han de créixer substancialment tant en quantitat com en qualitat per tal d’igualar-nos a la mitjana europea en despesa social. No podem admetre un superàvit del 2,5% sobre el PIB mentre existeix un gran dèficit en polítiques socials.

Paco Morales,

Assessor del Grup Municipal d'ICV-EUiA

Comunicación y Educación: RETROCESO

2008-02-04T21:37:28+01:00

Me dispongo a hacer una breve reflexión acerca de la propuesta del conseller d’Educació, Ernest Maragall, sobre la creación de centros específicos para los inmigrantes extracomunitarios que lleguen una vez iniciado el curso escolar.

En primer lugar, me gustaría transmitir qué es lo primero que pensé cuando sentí hablar de ello. Y es que no puede evitar dudar de la experiencia de quien propone este cambio, pues: ¿ha pedido opinión a los profesionales de la educación, a aquellos que día a día trabajan para la formación de todos aquellos individuos que, en un futuro próximo, han de tejer la sociedad? Es evidente que la respuesta es negativa. Sólo hay que contemplar cómo ha respondido gran parte del profesorado catalán a la propuesta.

Aún más. Y es que creo que incluso sin estar metido de pleno en la educación, se pueden ver y valorar los esfuerzos que se han hecho para la integración de los nou-vinguts en los centros escolares.
Se inició la experiencia con las Aulas d’Acollida, unas aulas que básicamente sirven de puente lingüístico. Solamente quieren ser la herramienta que dé solución a la primera barrera de acceso al aula ordinaria: la lengua. Es por ello que, entre otros principios, se intenta mantener al nou-vingut en el aula ordinaria en asignaturas de interrelación entre compañeros como son educación física, tecnología, visual y plástica, etc.
Sin embargo, parece que esta experiencia piloto parece demasiado segregadora, pues es evidente que monta un pequeño gueto en un aula que, a efectos prácticos, queda separada de las demás. Así, en algunos centros y fruto de la iniciativa del mismo profesorado, se apuesta firmemente por la inclusión de estos alumnos en el aula convencional.
Es cierto que este proceso es difícil. La complejidad de alcanzar esta nueva meta no proviene solamente de la falta de recursos humanos, sino también de la nueva necesidad de hacer estudios pedagógicos que den una respuesta adecuada a la realidad heterogenia de las escuelas. También es preciso un enfoque intercultural tanto por parte del profesorado como de todos los ciudadanos. Es ingenuo y egoísta pensar que la tarea de integración es exclusiva de los inmigrantes, porque sin nuestra colaboración y la voluntad de que formen parte de la sociedad, no reducimos el abismo.

El pluralismo es una riqueza que hay que respetar, conservar y potenciar. No estamos hablando de estructurar las escuelas con criterios productivos. No se trata de quitar de en medio los obstáculos que pueden dificultar la carrera educativa. Se ha de trabajar desde la heterogeneidad y no olvidar que hablamos de la formación intelectual y social de seres humanos.

Minut 90': Torna la Formula 1

2008-01-30T20:29:24+01:00

Ja estar a punt de començar la formula 1. Aquest any arriba amb moltes novetats, els cotxes correràn sense control de tracció, hi haurà una carrera nocturna a Shangai i moltes més coses que anirem explicant al llarg de la temporada. Cal destacar com han quedat finalment els equips, i parlem dels que han portat [...]

Vivències diàries: Torna Ràdio Club ?????

2008-01-24T21:31:34+01:00

No ho sabem amb exactitud, però el cert és que hi ha un grup d'entusiastes que vol fer renèixer Ràdio Club 25 amb la diferència que es diria Ràdio Club FM( potser per evitar problemes de noms i marques registrades).

De fet, l'emissora ja es pot escoltar de moment per internet. Podeu dirigir-vos a la següent adreça: http://www.radioclubfm.es/

Un dels disc-jockeys de la desapareguda Ràdio Club 25 hi és al darrera. Es en Santi Diaz, el SantiBox, us recordeu ???

Don't do today what you can do tomorrow: aidon9 @ 2008-01-23T20:27:00

2008-01-23T20:29:15+01:00

Hola a tod@s!!
Hace ya casi un mes desde mi última actualización. Una actualización, por otra parte, que nunca hubiese querido hacer.

Obviamente, en este periodo de tiempo, ha habido lugar a que sucedan algunas cosas. Y estas cosas van a cambiar radicalmente mi vida en breve. Bueno, de hecho algunas ya la han cambiado.

Xmas holydays
Cronológicamente, lo primero sucedido fueron las vacaciones de Navidad. Teniendo en cuenta mi gran devoción por todo lo relacionado con la Iglesia y que me pasé dos días con gastroenteritis, pues podría decir que los días navideños no fueron excesivamente especiales.

Del resto de los días, lo mejor fue el regalo que me hicieron para mi santo :D Gràcies bichu!!! Aunque la cena de amigos, que al final se hizo en el Kink, tampoco estuvo mal.

Fin de año... no estuvo mal del todo, pero los ha habido mejores (obviando Delicatessem, por supuesto)

Acabaron las vacaciones y me tocó volver al trabajo. Llegaron los reyes y cayeron un bolso, de chico, eh, que soy algo locaza, pero hasta cierto punto (que el que tenía necesitaba un cambio) y una colonia, que, sumados a la chaqueta que me regaló para mi santo, hicieron la tripleta de regalos de Carol. Todo muuuuuuy chulo.

La nena se va a Madrid
A los pocos días de reemprender el trabajo, me llegó la mala noticia de que Carol se tenía que ir un año a Madrid, a trabajar en un proyecto en el Banco de España. La dejan volver todos los fines de semana, así que vernos, nos veremos lo mismo, pero no es lo mismo el saber que está a más de 600 kms. Además, si cae algún día de fiesta entre semana, lógicamente, no se puede aprovechar. O en verano, con la jornada intensiva que se tienen las tardes libres... pero bueno, es lo que hay y hay que aceptarlo.

Cambio de empresa
Y, para finalizar, comentar que al final la OPA lanzada por los Pipos ha fructificado y esta misma tarde ya he mandado la carta de renuncia a mi actual empresa. El día 13 de febrero me incorporaré a mi nuevo trabajo. Más cerca de casa, mejores horarios y seguro que mejor ambiente en el trabajo. La verdad es que ya tengo muchas ganas de empezar.

Lo malo es que esto me obliga a abandonar mi proyecto de fin de carrera, con lo que tendré que hacer otro el año que viene. Pero bueno, viendo como funciona NISSAN, tampoco tenía plenas garantías de que pudiese terminarlo en los plazos establecidos, así que me arriesgaba a quedarme en mi actual empresa y no terminar el proyecto de todas formas.

Así que a partir de ahora, los Pipos no sólo serán mis compañeros de equipo de fútbol, sino que también serán mis compañeros de trabajo.

Por cierto, en unos minutos me voy a jugar el último partido de play-offs y, salvo que perdamos de 12 goles o más, subiremos de categoría.

Pues no me alargo más. Ya sé que otras veces ha sido más extenso, pero es que no tengo más ganas de escribir.

Besos!!

El bloc de n'Iza: En política les casualitats no existeixen

2008-01-22T20:46:53+01:00

La nova LEC (Llei d'Educació de Catalunya): feta totalment d'esquenes a la comunitat educativa (mestres, professors, AMPAs i PAS) i que atempta contra l'ensenyament públic, obre la porta a l'entada d'agents privats a dirigir els centres i a la precarietat de mestres i professors. Els sindicats convoquen vaga pel dia 14.

Oh, sorpresa: avui surt un estudi que diu que els professors estem la mar de contents amb tot, però que tenim dificultats a l'hora de progressar, que això és el que ens preocupa.

Solució: la LEC! Deixeu que La Caixa dirigeixi els centres i veureu com us promocioneu i ascendiu, serà com treballar a La Caixa de veritat!

Ara el Mas s'hi vol sumar. És clar! En una llei educativa tan de dretes ells no hi podien faltar. "Però què s'han cregut que som?!" devia exclamar en Pujolet.

En política, no existeixen les casualitats. Ho va dir Churchill, un personatge gens sospitós de ser subversiu.

Menys estudis i més estudiar.

ElBlogDiario.es: L'exèrcit dels purs

2008-01-21T07:46:23+01:00

Què més han de fer o planejar perquè ens prenguem seriosament, molt seriosament, l’amenaça del terrorisme islamista? Catalunya no és un cau de terroristes suïcides. O no ho és més que Madrid, Londres, París o Roma. Però estem en el punt de mira des de molt abans de l’11-M. Són aquí, entre nosaltres. I en vindran més i ho tornaran a intentar. En nom d’Al.là? Això creuen els purs, els assassins,

La punyeta: El Sant Prepuci (VI)

2008-01-17T17:32:02+01:00

Benvolguts germans, hem rebut una bona quantitat de corones de flors adreçades a l’Avi.

Us en donem les gràcies, i de part d’en Guillem preguem per tal que el Sant Prepuci us ho agraeixi lliurant-vos de les patrulles dels Mossos que sol haver-hi als voltants de la discoteca on soleu anar el dissabte nit, de manera que pugueu combinar com soleu fer alcool, velocitat, drogues diverses i us del mòbil.

I és que no hi ha de què preocupar-se. En Guillem s’ha recuperat plenament i com veieu gaudeix de millor humor i aspecte que mai, un cop els facultatius van trobar l’agent causant de la seva progressiva transformació en Pare Barrufet.

A la fi va resultar que, per una confusió lamentable, les Germanetes havien confòs la sucrera amb un pot d’àntrax que guarden al mateix armari de la cuina, amb els efectes tòxics en els Dits Incorruptes de Santa Catalina que podeu imaginar. Es tracta d’un fenòmen inexplicable que sens cap mena de dubte és obra del Maligne, també conegut per Satán o Mefistòfil. Des d’aquí preguem per tal que sigui posat a disposició judicial el més aviat possible.

Malauradament la inspectora Matafaluga dels Mossos de Vic no és de la mateixa opinió, i en aquest moment les integrants de la devota congregació es troben entre reixes a l’espera que es resolgui aquest malaurat malentès.

Mecànica del Moviment Prepucial

Les evidències místiques en favor de la Santedad del Diví Prepuci s’han acumulat aquestes darreres setmanes.

Tanmateix alguns lectors incrèduls ens han fet arribar missatges insultants afirmant que aitals fets no semblaven altra cosa que deliris de ments transtornades per la Santa Mare Església, i que alguna cosa hi tindrien a veure les condicions higièniques nul·les dels convents, l’anorèxia, les tortures rebudes i autoinflingides i un rentat de cervell continu des de la infància.

Així de rancuniosos han estat sempre els enemics de la Fe, des dels dies de l’Imperi Romà. La Historia demostra que l’única manera que acceptin les evidències és experimentant personalment, en viu i en directe, el fenòmen de combinació amb l’oxígen que denominem combustió, per dir-ho en la terminología científica que tant els agrada.

Tanmateix ara estem en temps en que arguments tan directes han perdut prestigi, ja que l’aplicació del protocol de Kyoto obliga a una reducció de les emissions de CO2 que són el lamentable residu d’uns arguments tan eficaços.

I és per això que hem de recórrer a un argument científic al voltant del Sant Prepuci. Ens el proporciona Leo Allatius.

L’amic Leo va néixer a Chios el 1586, i va desenvolupar la seva carrera sota la protecció del Papa Gregori XV. Va rebre el grau de Doctor en Medicina, i va treballar a la Biblioteca del Vaticà, protegit per diversos Papes, fins la seva mort. Va ser autor d’uns quants llibres, dels quals es conserven 150 volums. Això mostra que en els temps en que no hi havia televisió ni Internet la gent ocupava el temps amb coses ben productives, com aviat podrem comprovar.

Estem parlant d’un erudtit en tots els sentits, a la ploma del qual devem per exemple el primer tractat modern sobre els vampirs, De Graecorum hodie quirundam opinationabus, en que desenvolupa detalladament la vida i costums d’aquests poc amistosos habitants de les tenebres.

Deia, per exemple, que el vampir crida les seves víctimes; si aquestes es giren, aleshores es converteixen en presa fàcil. Però malauradament per ells no tenen la possibilitat de cridar dos cops, per la qual la millor manera d’evitar el seu atac és no fer-los cas quan criden el nostre nom.

És una mica com el que ens passa amb aquests amics pesats que no voldríem trobar pel carrer: Cal fer com si no els veiessim, fins i tot si ens saluden. Ara constatem que aquest comportament té un fonament històric, i que està fins i tot reconegut per la SECAR!

Però les inquietuds científiques de l’amic Allatius anaven molt més lluny, i es que va desenvolupar una teoria científica al voltant del Sant Prepuci.

Va escriure un llibre sobre aquest tema, De Praeputio Dómini Nostri Jesu Christi Diatriba en el qual va reunir proves científiques que tancaran la boca als més escèptics.

I es que va arribar a la conclusió que el Sant Prepuci va pujar als Cels juntament amb Jesucrist, i un cop arribat allà s’hi va quedar, i de forma ben visible encara avui dia.

De fet, segons la seva recerca, el Sant Prepuci és allò que els infidels malcontents denominen “Anells de Saturn”, i que confonen amb cinturons de gasos i asteroïds entorn d’aquest planeta.

No cal dir que aquests descobriments el van fer mereixedor del reconeixement de la Santa Església, que sempre s’ha mostrat especialment sensible en tot allò que té a veure amb els descobriments científics, especialment si es relacionen amb el moviment dels astres (segurament el Sant Pare ens donaria la raó), i per tal motiu figura a l’Enciclopèdia Catòlica on, estranyament, no es fa referència a les dues obres cabdalsque hem descrit...

Vet ací doncs que definitivament es concilia la Fe amb la raó. Mitjançant la raó ens és ben fàcil acceptar que hi ha quelcom alrededor de Saturn; mitjançant la Fe arribem a reconéixer aquell objecte com un prepuci.

Tanmateix en aquesta ocasió hem de discrepar sobre una teoria tan fonamentada. I és que hi ha d’altres evidències que poden posar en qüestió els arguments d’Allatius.

Proper capítol: El Sant Prepuci al Segle XXI: L’estat de la qüestió.

J.A. DURAN: Noche (casi) perfecta / Nit (gairebé) perfecta

2008-01-16T15:58:17+01:00

'Tretze anys i un dia', la nueva sitcom de TV3 protagonizada por
Joan y Roger Pera, consigue un rotundo éxito en su estreno:
29,8% share (966.000 espectadores).
¡Felicidades, hermano!

Por otra parte, Juan Carlos Navarro hace uno de los mejores partidos
del año, y anota 26 puntos (6 triples incluídos) ante los Cavaliers de
LeBron James.
Eso sí, los Grizzlies pierden su quinto partido consecutivo.
Historias de una noche de Enero (casi) perfecta.

-----

'Tretze anys i un dia', la nova sitcom de TV3 protagonitzada per
Joan i Roger Pera, aconsegueix un rotun èxit en la seva estrena:
29,8% share (966.000 espectadors).
Felicitats, germà!

D'altra banda, Joan Carles Navarro fa un dels millors partits
d'enguany, i anota 26 punts (6 triples inclosos), davant els Cavaliers

de LeBron James.
Ara bé, els Grizzlies perden el seu cinqué partit consecutiu.
Històries d'una nit de gener (gairebé) perfecta.

LORDEEJAY'S BLOG: Educlip i Adeu!!

2008-01-15T13:34:21+01:00

Molt bones!!

Possiblement avui sigui l'última actualització que realitzaré. Això s'acaba, i l'únic que comènça són els exàmens. Dir que m'ha agradat força l'assignatura, que he après bastants aspectes, sobretot del tractament d'imatges, del programari lliure, i de la creació de videos. Però també he trobat la similitud amb l'educació, i el ventall de possibilitats que t'ofereix introduir les noves tecnologies a l'educació.

Per acabar, m'agradaria posar-vos un educlip fet pel nostre grup de noves tecnologies. És l'últim que vem fer a classe així que és just que acabem així.

Agraïr el treball dels meus altres dos companys. En Francesc Travé i en Ruben Tenor.

Una salutació i fins un altre.

'Blog dedicado a Iván y Guillem Prados': Natació 1 - 15 Unión Jabac Terrassa

2008-01-13T17:17:29+01:00

Nueva derrota abultada contra otro de los equipos de segundo año del grupo.
En esta ocasión tocaba enfrentarse al líder, que además es el único equipo que ha conseguido todos los puntos posibles en lo que llevamos de liga, y que de largo es el mejor equipo del grupo.
El Unió Jabac Terrassa llegaba al partido con una media de 14 goles a favor por solo uno en contra, por lo que el resultado entraba dentro de lo previsible.
En la primera parte, mientras se mantuvo en el campo el equipo inicial, se plantó cara pese a la evidente superioridad del rival.
En la segunda parte, lo de menos era el resultado, por lo que se realizaron múltiples rotaciones para que todos tuvieran sus minutos de juego.
El gol del equipo se consiguió por parte de Sergi, de lanzamiento de falta.
En la segunda parte le tocó nuevamente jugar de portero a Guillem, que viene siendo la alternativa en la portería cuando el portero titular se cansa de recibir goles en contra.
Con el paso de las jornadas, cada vez se va evidenciando mas las diferencia de actitud entre unos jugadores y otros, por lo que de seguir por este camino, no sería de extrañar que de cara a la próxima temporada, la coordinación del club introduzca cambios en el grupo para que este funcione como un verdadero equipo.

KAOSENLARED.NET: Dime tus héroes

2008-01-11T10:58:34+01:00

Cómo juzgar la apoteosis de un violador, que aterroriza a sus compañeros, dispara sobre gente que se le salva de vaina, que arrastra quince años inscrito en una universidad sostenida con tu dinero?

Sergi & Eva: New Site. Nou Lloc.

2008-01-10T02:22:19+01:00

Després de força temps, torno. Però com ja vaig dir, no en aquest blog…‘this blog its death!’ De moment torno amb un web-server Apache 2.2.6-r5 que trobareu en aquesta IP: 8x.12x.24x.2x Ara el seguent pas es tenir un nóm a internet, ni que sigui de prova, mentre vaig acabant de preparar el “blog” per [...]

Handbol Sant Quirze Sènior: SENIOR FEMENÍ

2008-01-08T10:23:48+01:00

SANT QUIRZE - CASTELLDEFELS
Partit molt important. Si guanyem juguem la fase final de la Lliga Catalana.
Hem de guanyar i seguir treballant. Anims!!!
1-2-3 Puqui Puqui

Sigue los principales acontecimientos deportivos en directo. MSN Motor

Blog de Francisco García Cano: ¿Si la societat municipal d?habitatge de Viladecavalls no informa ni tramita les ajudes al lloguer, com guanyen els sous?

2008-01-08T02:16:50+01:00

Els joves de la nostra Vila ja podrien sol·licitar l’ajuda al lloguer de 210? mensuals que el govern Zapatero va aprovar, però no ho poden fer a l’empresa municipal d’habitatge, Multigestió S.L. perquè aquesta es veu que no te aquesta funció, dons encara no ha informar a ningú des de el començament del nou mandat.

Es va saber la dimissió irrevocable de l’antic gerent i el nomenament del nou, perquè va sortir al Ple municipal. Era mol grossut perquè l’alcalde ho amagues. El curiós es que l’antic gerent, ara es veu que fa d’administratiu al mateix lloc. Les raons i els sous no s’han dit, i ara tampoc es pot saber que es fa dintre d’aquesta “societat” municipal, dons el seu funcionament no es democràtic, ja que només està composada per la gent de l’equip de govern municipal. L’oposició no hi es , ni es informada.

El pagament del lloguer de 210? mensuals és un nou pas per afavorir la igualtat d’oportunitats, i anar acomplint el compromís dels socialistes. La renda bàsica d’emancipació per als joves, que ha entrat en vigor el dia 1 de gener, suposa una ajuda mensual de 210 ? al mes per als que visquin de lloguer i tinguin entre 22 i 30 anys. Aquesta mesura fomenta el mercat de lloguer, la mobilitat laboral i avança l’edat d’emancipació dels joves que ho desitgin.
El període màxim en què els joves podran rebre aquest ajut és de quatre anys, sempre i quan es vagin acomplint la resta de requisits.
Per a sol·licitar aquest ajut cal disposar d’una font regular d’ingressos que no superi els 22.000 euros bruts anuals i acreditar una vida laboral, com a mínim, de sis mesos d’antiguitat immediatament anteriors al moment de la sol·licitud, o d’una durada prevista de la font d’ingressos d’almenys sis mesos, que compten des del dia de la sol·licitud.
A més, és imprescindible no tenir cap relació de parentiu fins al segon grau de consanguinitat o afinitat amb el propietari de l’habitatge, no ser propietari d’un habitatge, i no ser titular de béns i drets amb un valor superior a 108.182 euros.
En el cas dels nous contractes de lloguer, es rebrà també un préstec sense interès de 600 euros, que es pot utilitzar per la fiança i que haurà de ser tornat al finalitzar el contracte de lloguer o quan es deixi de rebre la renda d’emancipació. Si es necessités aval, es percebran 120? més per a les despeses de la seva tramitació.
Encoratjo als joves perquè demanin informació i els impresos i documents que cal aportar, a l’ajuntament. Cal exigir als politics quant manen que es faci el que pertoca, no amagar l’informació i obviar els serveis.

Que guanyin el generós sou que s’han posat. Si algú te una mala resposta o no volem saber res, suggereixo que ho digueu a qualsevol regidor dels grups politics a l’oposició (PSC, ERC, IC-V).

A balón parado 07: Valdo

2008-01-07T19:54:00+01:00

Muchos dicen que es suerte, chiripa o potra, según como se le quiera llamar. Pero pienso que la suerte hay que buscarla y eso es lo que hizo Valdo con su espuela.

Focusing the life: Navidades...

2008-01-07T17:37:34+01:00

La Navidad. Ese era el tema del concurso de los GmailSpotters. Para mí, fotográficamente hablando la Navidad es luz. Luces de colores. Las calles engalanadas en Navidad siempre me gustaron. La verdad es que eran más fotogénicas las antiguas luces incandescentes que estas de tubitos de plástico, pero todo sea por un menor consumo y mantenimiento. La foto que he escogido para representar la Navidad tenía que tener estas luces de colores... Y algún detalle arquitectónico de la ciudad, como es la Sagrada Família (Portada del Nacimiento, para ser acordes con la festividad...).

Campana sobre Campana...

Algún experimento campanero...

Otro intento con la Sagrada Família de fondo.

Reflejo navideño.

Yieh sublime (Cage and Zeppe): Este blog

2008-01-07T00:15:58+01:00

Será autodestruído en 15 minutos.

Locuras del pensamiento: DIÁLOGO SIN PALABRAS

2008-01-06T20:32:12+01:00

Hay diálogos que son mucho más expresivos que una gran manifestación vocal, que una extensa retahíla de términos, o de una cuidada y preparada oratoria. Existen muchos diálogos sin palabras, en el recuerdo y en la memoria las palabras quizás se olvidan, posiblemente no seamos capaces de expresarlas tal como fueron dichas… sin embargo una expresión o un gesto pueden quedar impresos en nuestro

El Cubo de Kubrick: This Is England: Un Film Light de Skinheads

2008-01-06T17:19:57+01:00

Esta semana se ha estrenado en nuestros cines "This Is England", esta producción inglesa ha llegado a España con un año de retraso, algo que no nos es de extrañar conociendo como funcionan las cosas en este país.

El film dirigido por Shane Meadows y que cuenta con la participación de la nueva joven promesa del cine Ingles Thomas Turgoose, narra la historia de un joven que ha perdido a su padre en la Guerra de las Malvinas. Este vivirá un inolvidable verano, donde aprenderá a amar y odiar el patriotismo y conocerá a nuevas amistades que le convertirán en un Skinhead a todo regla.

Un argumento ya conocido

La historia transcurre en Inglaterra durante el 1982, año en que los ingleses batallaban en la Guerra de las Malvinas y la Primera ministra de Inglaterra, Margaret Thatcher gobernaba con mano de hierro. En esta Inglaterra unos grupos de jóvenes Skinheads, empiezan a involucrarse en la política del país participando en actos patrióticos y llevando a cavo actos bandálicos y racistas.

Como la mayoría de films de esta temática, el argumento siempre se mueve en la misma dirección, un personaje enta en un grupo Skin y observa como estos se comportan, que vida siguen y como llevan sus creencias hasta los extremos, lo que conlleva un a desgracia y el arrepentimiento posterior de nuestro personaje por haber formado parte de este tipo de bandas.

This is England, no varía mucho este argumento estandard, pues en el film podemos observar como el joven "Shaun", el cual es seducido por un grupo de Skinheads varios años mayores se transforma con el tiempo en un joven radical y racista, luchando en algo sin saber muy bien el por que, debido a la influencia de un compañero de grupo llamado "Combo".

Si algo diferencia esta película de las otras como: "Romper Stromper", "American History X", "Pariah" o "Hooligans" es sin duda las pocas dosis de violencia que contiene este film, algo que posiblemente provoca que el espectador que va a ver esta película, se marche un poco disgustado. Cunado alguien se dispone a ver un film de estas características, espera dosis de violencia y acción, algo que en esta película no podemos ver.

Un Trabajo de Fotografía excelente

Si algo me llamo la atención es sin duda la fotografía del film. Esta es impactante, pues los colores resaltan claramente en el encuadre y podemos observar durante la película, planos realmente artísticos.

El director de fotografía Danny Cohen realiza un trabajo muy interesante, con planos estudiados, composiciones bien realizadas, y un muy buen uso de los colores. Es posiblemente la faceta mas destacable de toda la cinta.

Pinitos Verticales: Presentación

2008-01-04T00:16:09+01:00

Hola a todos,

No se exactamente cual es la razón que me ha animado a empezar este blog, pero el caso es que estoy escribiendo mi primer artículo!!!

Me llamo Sergio y soy un aficionado a la montaña en todas sus facetas. Por desgracia el tiempo es un recurso escaso y no puedo "ejercer" todo lo que me gustaría.

No se muy bien por donde irán los tiros de mi blog, pero mi intención es ir colgando reseñas, experiencias, y todo lo que crea que puede ser útil para alguien. También intentaré colgar bastantes fotos, que otra de mis aficiones.

Y como lo bueno si breve dos veces bueno, lo dejo por ahora.

Diminuta: Llegó la hora de la verdad.

2008-01-03T10:14:53+01:00

No sé si realmente llegó esa hora, la de la verdad, pero sí creo que el fin de año nos enfrenta con ese instante en el que nos ponemos a pensar qué onda con nosotros mismos. Cómo andamos emocionalmente, qué cosas hemos logrado en el último año, cómo hemos cambiado y la lista de cosas que no tuvimos tiempo u ocasión de hacer. También hacemos lo típico, ponernos nuevas metas que cumplir para el año que está por comenzar.
Yo este año lo cierro cumpliendo mi primer ciclo como madre, con un bebé que ya camina, parlotea, interactúa y aprende cosas nuevas a la velocidad de la luz. Sabe pedir de todo y es como un barrilito sin fondo: quiere al mismo tiempo leche, brazos, besos, galletas, cukoukuuuuks, agagues, yayeeyeiss y ougogas.
También lo termino luchando por reestablecer el equilibrio que debo confesar siento perdido al volcar mi persona entera en la de él. Y sin embargo no me arrepiento porque nuestro pequeño es un torbellino que hizo del 2007 un año interesante y grande, que nos ha lanzado de lleno y sin aviso previo al real world.
Pienso en mi fortuna y es grande: tengo un par de hombres amorosos y guapos a quienes puedo amar ilimitadamente (uno pequeñito y otro de mi vuelo), tengo trabajo, un piso que aunque no es mío mío es mi hogar, tengo amigas que son como hermanas y a mi hermana que es una de mis mejores amigas (este es un cliché que a mi vida se aplica perfectamente), tengo a mis padres quienes hace muchos años descubrieron la fuente de la eterna juventud espiritual, tengo a mi hermano que siempre aparece en forma de tarjeta en mi buzón, para decirnos cosas bonitas y alegrarnos el momento... y la lista suma y sigue.

Para el 2008 he pensado en ocho propósitos:

Sacarme el carnet de conducir (Noël es el más feliz de todos al conocer esta iniciativa). Aunque hasta ahora he sido muy feliz haciendo uso exclusivo de medios de transporte públicos para ir y venir, no estaría mal tener ya la licencia pa' lo que se ofrezca.
Engordar. Parece mentira que todo el mundo quiera adelgazar y yo subir de peso, pero ya me quedé sin chicha, así que a darle duro a la ensaimada.
Intentar incorporar el ejercicio físico a mi vida de una vez por todas. Ahí la llevo con el yoga, pero me gustaría hacer alguna cosa más, caminar por la montaña, no sé, resprar aire limpio de vez en cuando.
Escribir más y mejor.
Echarle ganas al tema creativo audiovisual.
No volverme loca por no tener tiempo para hacer nada (mica en mica s'omple la pica).
Ir a México
Ganar más dinerito.

Y esto por el momento es lo que tengo en mente, aquí queda registrado para futuras consultas y para que no se me olvide.

Para acabar, aprovecho para desearles a mis amables lectores, más que nada salud y armonía en vuestras vidas.

Ullastrell Blog: Cap d'any a Copacabana

2008-01-03T03:55:25+01:00

Ei Companys!

Aquí tenim algunes mostres saludables del maravellós i calurós Cap d'Any a Copacabana! Us garantim que en aquesta fabulosa festa n'hi vàrem veure de tots colors!

Per començar, ens vam trobar un paio que s'assemblava molt a l'Inspector Gadget, tot i que també podria ser el Notario del Buenafuente!

La qüestió és que va aconseguir intimar amb aquestes dues precioses gaceles! (i qui sap si alguna cosa més!)

En la següent instantánea observem un altre especímen típic de les contrades.

Es veu que a casa no el deixen gastar gaires calers i, quan surt de viatge té una obsessió insaciable per adquirir "bártulos" de tot tipus. En aquest cas podem observar que es va comprar un barret de Frank Sinatra per lligar tot tipus de brasilenyes durant la nit del "reveillon"! (No desvetllarem si li va funcionar... ho deixarem pels preguntons...)

I aquí tenim la pareja d'enamoraos en plena celebració de les 12 campanades! Bé, aquí a Brasil es celebra el nou any amb 12 caipirinhas!! (Aquí només en portaven 4 o 5...)

Finalment, (i degut a la lentitud de la banda estreta brasilenya), nirem al gra i mostrarem la última foto de la nit! Total: el resum! Val més una imatge que mil ocells volant!

Com podeu comprovar, vem començar l'any amb bon peu! Esperem que des de l'altra banda de l'Atlàntic també ho féssiu tots!

Salut i gresca, i fins aviat!!!

(PD: Des d'aquí, esperem saber quelcom de les respectives festes ustrellenques! Així doncs, només recordar-vos que per penjar una entrada heu d'anar a www.blogger.com , usuari: ullastrellblog@hotmail.com , contrassenya: les sis lletres seguides del local que regentaven l'uri i el santiak.)

Lluís Soler i Turu: Apunts pendents de l?any passat

2008-01-03T01:16:32+01:00

Escric aquesta nota estil “calaix de sastre” per penjar un reguitzell de coses que tenia pendents:

- Agraeixo a en Xavier Peytibi l’enllaç que va fer al meu bloc i la seva referència sobre la creació del grup d’ERC al facebook. Aprofito per recomanar-vos el seu bloc, e-xaps, des d’on s’analitzen eines de màrqueting polític a través d’internet. Molt interessant!

- Agraeixo a en Xavier Mir l’enllaç que va fer al meu bloc on parlava de la causa que vaig crear al facebook per reimpulsar la campanya www.estatpropi.cat. En Xavier Mir és un dels blocaires sobiranistes de referència que en aquests moments disposa de dos blocs personals: un en català i l’altre en anglès. Dos blocs de lectura obligada!

- Agraeixo a en Marc Roca l’enllaç que va fer al meu bloc en el seu apunt “Una aproximació (teòrica) a Facebook”. En Marc, independentista i terrassenc, és autor del bloc Marcús i ell mateix ens explica al seu currículum que les seves contribucions blocaires tracten ?bàsicament- política, societat, cultura, comunicació i TIC. Recomanable fer-hi un cop d’ull!

- També agraeixo al Bloc del grup CAU 4t d'ESO curs 2007-2008 de l'IES Misteri d'Elx, que vagin enllaçar-me al seu bloc; bé, va ser un “enllaç col?lateral” ja que simplement van fer un “copiar-enganxar” de l’apunt d’en Marcús al seu bloc, però ja sabeu que jo sempre agraeixo els enllaços!

- Acabats els agraïments, volia donar-vos a conèixer les jornades de la Catosfera que es realitzaran els dies 25, 26 i 27 de gener a Granollers. Jo ja m’hi he inscrit. Si teniu un bloc actiu en català, no sé què espereu per apuntar-vos-hi. Estic convençut que serà d’allò més interessant. Animeu-vos blocaires! Ens hi veiem!

- Finalment, informar-vos que a l’últim Consell Nacional d’Esquerra Republicana de Catalunya, celebrat a Bellpuig el passat 15 de desembre, vam ratificar les candidatures a les eleccions a Corts Espanyoles 2008. Com a candidat d’Esquerra pel Vallès Occidental, ocuparé el lloc número 15 a la llista per la circumscripció de Barcelona. La companya de Rubí Laua Ribalaiga i Prats ocupa el lloc número 22, i l’actual Diputada al congrés de l’estat espanyol, Rosa Maria Bonàs i Pahisa, de Santa Perpètua de Mogoda, tancarà la llista ocupant el lloc número 31. El company Abel Julien i Vila, de Palau-Solità i Plegamans, ocuparà el lloc de segon suplent.

Així doncs, que tothom respiri tranquil, o intranquil, què sé jo. Perquè si algú tenia ganes de perdre'm de vista, tot apunta que el mes de març res impedirà que continuï al peu del canó com a regidor del grup municipal d'Esquerra a Viladecavalls. Bé, doncs em penso que no em deixo res més per comentar. Només em queda recordar-vos que continua la votació popular del premi "Qui la diu més grossa 2007" a la barra lateral del bloc, i desitjar-vos que passeu una bona Nit de Reis!

dirtysock: Barcelona

2007-12-30T14:28:19+01:00

I like this city.

Tots a escena Torre del Palau: PER NADAL ?AIXÒ NO ÉS VIDA?

2007-12-28T18:00:25+01:00

Des de fa un temps alguns professors del nostre centre pensàvem que havíem de fer algun acte per celebrar el Nadal. Pensant, pensant se´ns va acudir que una bona manera seria fer una representació teatral, ja que és una activitat que té molta tradició a l´IES Torre del Palau per part dels alumnes, però que [...]

Des de la meva finestra: Monoleg artista per una nit 2007

2007-12-22T03:42:00+01:00

Hola, bona nit a tots!

..marccentelles.com..: A Christmas Carol, by Charles Dickens

2007-12-21T09:17:44+01:00

Ebenezer Scrooge is a miserly old man who believes that Christmas is just an excuse for people to miss work and for idle people to expect handouts. He doesn’t believe in all of the good cheer and charity that the season promotes, and he makes sure everyone knows it. That night, Scrooge is visited by the [...]

toxic: humus

2007-12-17T17:19:13+01:00

Però què et penses,
que em van violar?

Belette mantén la calma
intentant respirar a poc a poc,
amb domini sobre l'aire contret
sulfurós i dens de la cuina.

Madò Constança, del color
del pebrot escalivat, remena l'olla,
i plora.

Jo no em penso res, fieta.

Ja t'he dit que no va passar res, al poal,
tot és literatura.

Idò, de von ho has tret això de s'orina de dragó?
Qui vos ho ha dit, sinó qualcú que en té memòri?
i se la mira amb les llàgrimes que rodolen.

Belette sent llàstima i odi replegats
en un escut de defensa. Com pot ser
que el passat prengui una dimensió
tan acusadorament real?
No va tenir, ella ja, la discussió pertinent
amb el seu pare? No ha saldat ja la pena i el càstig?
Per què es repeteix la mateixa història?

Belette respira profundament i treu l'aire
i domina la mirada i amb les mans agafa
el respatller de la cadira de la cuina.
Aquest cop no perdrà el control.

Mira, Constança, diu,
tot el que va passar, que sincerament,
no era res digne de tant moviment,
ja va ser prou greu aleshores.
De tot plegat ja ho veus, la mare morta
i el pare a França, així que no t'hi fiquis.

Ho va intentar dir suaument.
Però acabà que la veu se li escanyava
i madò Constança sentí l'ofec a dins
el cor eixut, les venes blanques.

Momentos, solo eso.: La Catu me hizo un regalo.

2007-12-16T21:48:54+01:00

Hace tiempo que no tenia el tiempo suficiente para escribir algo, ahora no me sobra pero si puedo comentar que la Catu me saco una foto que me gusto.
Tomando un café, mirando las noticias y estando con ella.
Es invierno y no es mucho lo que se puede hacer con este tiempo, con este frio, es todo puertas adentro.
Han cambiado muchas cosas con la llegada del invierno, se han enfriado muchas ilusiones, han florecido algunas decepciones y desánimos.
Lamentablemente no todo esta hecho, no todo funciona como nos gustaría, muchas veces hay que recorrer un camino mas largo del que nos gustaría para llegar a nuestros objetivos, pero quiero seguir creyendo que siempre tendrán un sabor mas dulce los resultados, por que seguramente la ansiedad es mas grande.
Me doy animo, no hay que dejar de tener fuerzas, de seguir creyendo que somos capaces y de que siempre después de conseguir algo que tanto queremos, ya sin darnos cuenta habrá nacido una nueva meta.
Gracias a esto somos capaces de superarnos y ser mas, gracias a esto encontramos nuevas motivaciones para nuestra vida. Gracias a esto somos capaces de movernos.

El estanco de la Marrana: Enjuto Mojamuto

2007-12-14T14:41:31+01:00

Enjuto Mojamuto tiene un nuevo ídolo Dans,... Noooo.. Georgie dann no, Enrique Dans.
Pero como buen geek adolescente, algunas veces se obsesiona un poco con las cosas.

Diari de Viladecavalls: Vecinos de Can Pepet denuncian falta de información y claridad del gobierno municipal, en la modificación del PGO del sector, y su urbanización

2007-12-13T13:12:17+01:00

http://viladecavalls-francisco

Era en marzo de este mismo año cuando los vecinos de Can Pepet hacían públicas sus protestas sobre el mal estado de su urbanización. Señalaban que desde el año 1978 que pedían los servicio mínimos para el barrio habían pasado 29 años, y denunciaban que las calles estaban sin asfaltar, las cloacas seguían a cielo abierto, falta de luz en las calles, etc.
Posteriormente una octavilla recalcaba que dicho barrio también es de Viladecavalls, que pagan servicios que aún no disfrutan y se preguntaban cuanto tiempo tenían que esperar aún.
Con esos argumentos, ciertos, buena parte del barrio hizo presencia en el Pleno municipal del mismo mes de marzo, llevando muestras de hierbas, barro y aguas fecales, para sensibilizar al equipo de gobierno de CIU, que a lo largo de ese tiempo ha sido el interlocutor de los vecinos. Las declaraciones en la prensa concretaban más aún la situación, denunciando plagas de pulgas, gusanos y ausencia de limpieza perimetral, para eliminar malas hierbas y evitar la proliferación de insectos, por falta de presupuesto ya que “ese dinero fue invertido en otros conceptos” según José Maria Sánchez, ex presidente de la asociación de vecinos.

El pasado 12 de julio un Pleno municipal extraordinario aprobaba inicialmente la modificación puntual del PGO correspondiente al sector de Can Pepet, con la abstención del PSC, y en el Pleno municipal ordinario del pasado mes de noviembre, se aprobaba provisionalmente la modificación puntual antes citada, redactada por los servicios técnicos municipales de urbanismo, acordándose remitir el expediente a la Comisión Territorial de Urbanismo de la Generalitat, con la abstención nuevamente del PSC.
Ahora un grupo de vecinos se quejan de que toda la tramitación anterior ha sido realizada sin mediar información alguna a los afectados, y sin la realización de reunión pública, o vecinal, donde el gobierno municipal y los servicios de urbanismo explicaran el alcance la reforma del PGO y la incidencia y costes de la urbanización; también denuncian que el alcalde Sebastián Homs mantiene reuniones con José Maria Sánchez, cabeza de lista del Partido Popular de Viladecavalls, de las que no se informa al conjunto de afectados.
Según explican los vecinos indignados, parece que los rumores señalan que el coste de la urbanización se situaría en unos baremos de 5 millones de las antiguas pesetas, por cada 500m2, por lo que exigen claridad al alcalde, y así se lo piensan manifestar en una reunión que al parecer se ha convocado para el 12 de enero próximo. Mientras tanto las intenciones de este colectivo es sumar más vecinos a la protesta, reuniendo firmas y dotarse de asesoramiento jurídico independiente para preservar sus legítimos intereses.
La denuncia de estos vecinos vuelve a poner en cuestión la gestión urbanística del gobierno municipal de CIU, que cuando no está favoreciendo intereses particulares, como se puede desprender de la venta de la parcela de Can Mir “Caso Soriano”, se dedica a gestionar modificaciones del PGO, como el Pla del Centre de dudosa funcionalidad salvo favorecer las expectativas de las promotoras y constructoras inmobiliarias, o como en el caso de Can Pepet, encararando una urbanización del sector, sin ninguna duda necesaria, pero sin contar con el vecindario afectado.
El mantenimiento de la mayoría de CIU, tiene esas y otras consecuencias directas sobre el bienestar de los ciudadanos y ciudadanas de Viladecavalls, que deberían pensarlo bien antes de abstenerse en las elecciones municipales, como hicieron el pasado mayo.

Amb P de Poema: Inacabat

2007-12-13T11:35:44+01:00

Envoltat de paraules que ni tan sols escolto,
que em parlen d'històries que no vull sentir,
d'un passat que recordo en fotogrames borrosos,
de vivències que queden reposant en l'oblid.

Somrient a la cara de qui mes odio,
admirant a tothom que m'hagi fet mal,
dient-me que mai seré allò que somio,
que si tal que si qual, que si qual que si tal.

Obviant les idees de tothom qui m'envolta,
sobre allò en que creiem que pensem el mateix,
malgastant les paraules amb algú que no escolta
mentre un vell rellotge va deixant pas al temps.

Imaginant impossibles i fet quasi reals,
intentant fer memòria d'un moment feliç
esgotant les opcions de reviure un vell somni
admetin - per collons- que la vida es així.

Llegint sobre coses que no m'interessen
sobre allò que un bon dia un o altre va fer
apartant-me de llops amb pell de xai que es disfressen
de tot allò que no son i que mai podran ser.

Mirant mes lluny d'on els meus ulls arriben
per a veure el que hi ha darrere l'horitzó
Agafant tots aquells trens que mai més no passen
per baixar a la parada que em digui el meu cor.

Dormint al costat de ningú i de no res
abraçat a l'espai que queda entre el meus braços
intentant convertir estones en moments dolços
per a poder-ne tenir mes de dos i de tres.

Intentant fer memòria d'Allò que no recordo
sobre belles paraules que del cap m'han marxat
Pensant que no sé per que no li poso
punt i final a un poema inacabat.

Antoni Vilageliu

Teixte: Denunciada penalment una jove per oferir sexe a una patrulla de mossos.

2007-12-12T16:23:29+01:00

Una jove estudiant de Periodisme, alumna d'una universitat de Barcelona i col.laboradora del programa radiofònic Atrévete que Javier Cárdenas dirigeix a la Cadena Dial, ha estat denunciada per un delicte de falta de respecte a un agent de l'autoritat, després que dissabte a la nit oferís els seus serveis sexuals a dos mossos d'esquadra d'uniforme a canvi que li anul.lessin diverses multes.

De la Mediterrània a l'Atlàntic: Shared Intimacy

2007-12-12T09:09:11+01:00

Of all our moments of shared intimacy,
laugh and kisses,
will allways remain a sleeping print
in a hidden-away corner of my skin.

And may I ever wake up
feeling anxious,
or with the unbearable weight
of emptiness upon my breast,

shall warmth just flow out
from that trimmed piece of intimacy
once sealed by your lips.

Les cançons: Mi primer blog

2007-12-10T16:25:54+01:00

Esta es mi primer blog , con las canciones que me gustan.

La Cueva Digital: La guerra de los navegadores

2007-12-08T09:24:10+01:00

Que si es mejor Firefox, que si es mejor Internet Explorer, que si Safari, que si el Opera… Hay un gran debate en internet acerca de cual es el mejor navegador, el más seguro, el más compatible, etc… Este debate parece la guerra de nunca acabar, porque los defensores de todos los bandos son bastante reacios [...]

El Bloc del Xavi: Any nou: Bloc Nou

2007-12-01T21:23:13+01:00

Canvi de blog, ara podeu veure'l a:
http://blocdelxavi.blogspot.com/

Bloc de la Comunitat Catalana de WebQuest: Las dudas y las deposiciones del Profesor Potachof

2007-11-22T23:57:19+01:00

"No me explico cómo una chorrada tan inmensa (la WQ) ha podido llegar tan lejos".

Profesor Potachof via Nodos_Ele

Potachof

No al Quart Cinturó: 5000 persones per un Vallès sense QC

2007-11-18T20:16:59+01:00

Una nova manifestació amb prop de 5000 persones ha tornat a posar de manifest el clar rebuig que causa el projecte d'aquesta autovia.

Un projecte que és més propi del desarrollisme dels anys 60 i 70 que no pas d'un temps en que cal afrontar indefugiblement importants reptes mediambientals, i d'un pais que veu com el transport public, oblidat i negligit durant molts anys pels governs, fa aigües.

Podreu llegir aquí el manifest que Perejaume ha llegit a la Plaça de la Corona. I aquí podeu veure les fotos de la concentració d'avui i la festa d'ahir.

Minut 70: L'EHL cap a l'Egara (o no), i canvi a la direcció del programa

2007-11-15T12:23:26+01:00

Aquest dimarts no hi havia discusió: el tema estrella havia de ser la concessió per part de Pro Sport al Club Egara de l'organització de la segona fase de l'Euro Lliga. Aprofitant que el Ferran el teníem de "reportero dicharachero" pel Pla del Bonaire, res millor que una connexió en directe i entrevista amb un dels grans "culpables" d'aquesta decissió, el Ramon Alegre.

També vàrem aprofitar per parlar de les lligues del cap de setmana i entrevistar a l'Inyaki Freixa, que aquest any ha tornat a l'ONO Atlètic després de la seva aventura holandesa. Ens va parlar, entre altres coses, de les diferències entre les dues lligues.

Finalment, vull aprofitar aquest espai cibernètic per fer-vos saber que el programa de dimarts passat va ser el darrer que vaig dirigir. Un tema d'incompatibilitat laboral em fa abandonar aquesta nau que he comandat des de fa 6 anys, tot i que espero poder tornar algun dia. Simplement GRÀCIES: al Carles (el nou capità del vaixell), al Ferran (segueix creixent dia a dia), al Meji (no ho ha de saber mai, però és vital pel programa), als jugadors/es, clubs i federacions, i a tots els que en algun moment heu estat "a l'altra banda". Fins aviat.

The show must go on.

Isildru's blog: ¿Por qué no te callas?

2007-11-11T21:13:53+01:00

Hoy posteo algo que seguramente todo el que lea esto ya habrá visto por la televisión, pero me pareció curioso y he decidido publicarlo en mi blog como noticia y curiosidad. Se trata del "incidente" entre el Rey de España Juan carlos I y entre el presidente venezolano Hugo Chavez. El caso es que Hugo Chavez comenzó a hablar sobre su famosa "política anti imperialista" y de ahí que habló sobre el ex presidente del gobierno Jose Maria Aznar, al cual calificó de "fascista". Ante todo lo que Hugo Chavez criticaba de España el rey saltó y le mandó callar.

Nunca se había visto antes al Rey en una situación así, yo me he quedado un poco conmocionado por ver reaccionar al Rey de esta forma. Supongo que esta es una prueba de que además de Rey, es persona, y como persona, también se puede llegar a enfadar.

Aquí os dejo el vídeo.

Un salu2.

el (e-)cuaderno negro: elblogdiario.es

2007-11-01T11:40:21+01:00

Este cuaderno está cerrado. No quedan más hojas en blanco, es el momento de abrir otro... Con él aprendí, gracias a él establecí contacto con personas muy interesantes, navegué, descubrí nuevos horizontes... Empiezo hoy un nuevo (e-)cuaderno: ElBlogDiario.es. Dibujando así tres círculos concéntricos: un blog sobre la actualidad informativa española, otro sobre la catalana, ElBlogDiari, y un

AlbertuX: ¡¡Que no te compres cosas raras!!

2007-10-29T19:13:54+01:00

Mira que somos (soy) tontos. Hablando de comprar componentes informaticos, tenemos que ser super-fashion, lo más de lo más...
Mira que hay cosas estandares, cosas que te puedes encontrar en cualquier tienda, que las tiene todo dios, y por tanto todo el mundo ha probado, y puedes saber si va bien, o no. Pues no, te tienes que comprar "eso que mola tanto y que tanto te pone", y claro, la cagas, ea, por tonto.
Hablo por experiencia (como habreis podido adivinar). Hace cosa de un año (un año, por Dios!!!) me compre una flamante TFT de 19'', pero como soy así de chulo me la compré panoramica... nooooo, no te la podias comprar cuadradaaa, noooo, ala, alargaica, pa ver más cosas... tontin...
Un año después sigo sin poder sacarle todo el jugo, claro, no hay nadie tan tontaina que se la haya comprao y use Linux, claro, esos son listos, y se compran cosas que sirven, pero yo sigo con mi pantalla, con una resolución de 1440x900 (que hoy en dia, no es pa tanto) y sin poder activar los efectos de escritorio en mi Ubuntu Gutsy Gibbon. Tengo que usar el puto driver fglrx y el ati generico no me soporta la resolución, y como sabreis los (ingenuos) usuarios de Ati, fglrx no tira muy bien con Compiz Fusion ni sus aditivos... que esa es otra, te piensas que te compras una gráfica guay, y luego te la han colao, que ese chip tampoco lo tiene ni Dios... ¡¡hay que joderse!!

Será que no compro en MediaMarkt, claro, será eso, yo si soy tonto...

Para quien se sienta decepcionado por este post gilipollas después de tantos meses sin escribir nada... que se joda, que estoy cabreao!! Si además tiene todo lo que se puede pedir de este blog, tonterias y palabrotas!!

Será que no compro en MediaMarkt

Asociación de Cata de Vinos. DO Las Arenas: UN NUEVO ESTUDIO REVELA QUE LOS HOMBRES QUE CONSUMEN VINO MODERADAMENTE TIENEN MAYOR ESPERANZA DE VIDA.

2007-10-21T00:00:00+02:00

16. Octubre ´07 - Un grupo de científicos de la Universidad Wageningen, en los Países Bajos, y del Instituto Nacional de Salud Pública del mismo país han publicado el resultado de un estudio que revela que los hombres que toman una pequeña cantidad de vino diariamente pueden aumentar en tres años su

Can Parellada: 40ª Aniversario Can Parellada Fiesta infantil

2007-10-20T20:09:52+02:00

El Valor del Verd: Arquitectes, urbanistes, enginyers, biòlegs i polítics aposten per millorar la importància que adquireix el verd urbà a les ciutats, el pròxim 23 i 24

2007-10-18T22:04:32+02:00

El Segon Congrés Europeu Ciutat Verda tindrà lloc al Col?legi d’Arquitectes de Catalunya reunirà experts i professionals dels sectors implicats en fer de les ciutats un espai més amable i habitable.

El Conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya, Sr. Joaquim Llena, inaugurarà a Barcelona el dia 23 d’Octubre, el 2n Congrés Europeu Ciutat Verda, al Col?legi d’Arquitectes de Catalunya.

En el marc d’aquesta trobada també es presentarà el llibre “El Verd Urbà: com i per què” impulsat per la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya i l’entrega de Premis X+Verd al World Trade Center.

Els alcaldes de Girona, Figueres, Mataró i Reus abordaran públicament el tema la planificació estratègica municipal dins la sessió “Ciutat Verda” del dia 24 al matí.

El desenvolupament urbanístic i el creixement econòmic de la construcció han creat nous espais urbans, promocions immobiliàries de tipus residencial, industrial i turístic. A la societat catalana se li presenta el repte de mirar amb atenció com vol que sigui el paisatge dels centres urbans. L’associació Per Més Verd (X+Verd) organitza, amb el suport, entre d’altres entitats, de la Fundació Territori i Paisatge de l’Obra Social de Caixa Catalunya, el Segon Congrés Europeu Ciutat Verda, una trobada interdisciplinar que ha de posar sobre la taula la necessitat de tenir cura el nostre entorn més immediat, en el nostre propi benefici. Serà el pròxim dimarts 23 i dimecres 24 d’octubre a la sala d’Actes del Col?legi d’Arquitectes de Catalunya, Barcelona.

Sectors multidisciplinars parlaran, posaran exemples i debatran sobre els avantatges econòmics, socials i de disseny urbanístic que proporciona la contemplació del verd com a factor de valor per part de les administracions públiques, els actors econòmics i les universitats. Els ciutadans i les persones compromeses amb la creació i sostenibilitat d’entorns urbans més verds plantegen qüestions a qui els organitzadors del Congrés afirmen rotundament: “Construir una ciutat més verda no és un cost sinó una inversió molt rendible”. Aquesta és l’aposta d’organitzadors i conferenciants, que miraran durant aquests dos dies de conscienciar la societat civil i els actors públics i privats dels beneficis econòmics, culturals i socials que té l’existència d’espais verds a les nostres ciutats.

2n Congrés Europeu Ciutat Verda
Les taules rodones seran un dels grans atractiu de la trobada. En una taula rodona diferents perfils professionals (un urbanista, un responsable municipal, un viverista, un paisatgista i el meteoròleg Alfred Rodríguez Picó) abordaran com compaginar la idea de Ciutat Verda amb l’estalvi d’aigua i el canvi climàtic. En l’altra alcaldes de ciutats intermèdies catalanes (Mataró, Reus, Figueres) aborden el tema de la Ciutat Verda en la planificació estratègica municipal responent a les preguntes dels assistents sobre el valor del paisatge i el verd urbà a les seves localitats i en l’àmbit català.

A nivell teòric, es parlarà sobre el concepte confort urbà de la mà de Salvador Rueda, la relació entre el ciutadà i el verd urbà amb José Antonio Corraliza, mentre Frederic Ximeno abordarà com afecta la innovació i gestió en els espais verds, entre d’altres.

A nivell pràctic amb l’objectiu d’analitzar els casos i saber si responen als paràmetres de: climatologia, sosteniblitat, medi ambient, manteniment i expectatives dels ciutadans, s’analitzaran els casos de Girona, Burgos, i els exemples dels Festivals Alemanys de Jardineria i Paisatgisme, IGA i BUGA. D’aquesta manera, s’analitzarà què representa el verd urbà per aquestes poblacions en termes econòmics, de salut, turístics, ecològics i socials.

El llibre sobre el Verd Urbà i els Premis X+Verd (Per Més Verd)
En el marc del Congrés es portaran a terme també la presentació del llibre “El Verd Urbà: Com i Perquè? Un Manual de Ciutat Verda” impulsat per la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya i coordinat X+Verd (Per Més Verd). Aquesta monografia té com a objectiu donar a conèixer quines són les bases, criteris de creació i manteniment dels espais verds públics perquè decisors polítics i directius impulsin la seva qualitat i perdurabilitat. En aquest acte, s’entregarà i estarà obert a aquelles persones que confirmin la seva assistència. Els autors són: Salvador Rueda (Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona), Antoni Farrero (Àrea Metropolitana de Barcelona), Enric Batlle (Batlle i Roig Arquitectes), José Antonio Corraliza (Universitat Autónoma de Madrid).

D’altra banda, en el marc del sopar es donaran a conèixer els Premis X+Verd (Per Més Verd) 2007 els quals reconeixeran aquelles iniciatives de participació, informació, docents i educatives, obres executades i serveis de manteniment i sistemes de gestió que representin una barreja de bona idea, bona implementació i mereixin un model a exportar. En el mateix marc també es busca difondre els mèrits en la promoció de X+Verd (Per Més Verd) d’una persona, una institució i una ciutat.

L’organització del Congrés Ciutat Verda és una iniciativa de l’Associació X+Verd (Per Més Verd) i compta amb el suport dels departaments de Medi Ambient i Habitatge, de Política Territorial i Obres Públiques, Medi Ambient i d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, a més de la Federació de Municipis de Catalunya, la Xarxa de Municipis de la Diputació de Barcelona, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, la Fundació Territori i Paisatge de l’Obra Social de Caixa de Catalunya. Cal esmentar també el suport d’ empreses i organitzacions han donat per a la celebració del Congrés: Urbaser, Aparcaments Saba, i el Col?legi d’Arquitectes de Barcelona, entre d’altres empreses com Consorci de la Zona Franca, Breinco Paisatgisme, Stachys, Fomento Construcciones y Contratas, Azahar i Consell de Cambres de la Propietat de Catalunya.

Projecte TIC Bartra-Vallès:

2007-10-15T12:59:50+02:00

Hola nois i noies!!! dom els alumnes de 5è del CEIP el Vallès.
Nosaltres no tenim escola nova, però l'any passat ens van arreglar una mica l'escola i van posar ascensor. També van construir al pati un edifici nou per Educació Infantil. Tenim les classes pintades de color taronja.
Aquest és l'últim any que només som una classe de 5è, el curs vinent ja en serem dues.
Som 22 alumnes, 10 nens i 12 nenes, alguns han vingut nous aquest curs. De Colòmbia, d'Equador i de Paraguai.
La nostra proferssora es diu COnxita.
A la classe ens agrada fer activitats diferents: talles de plàstica, biblioteca, Educació física i també informàtica perquè ens dona l'oportunitat de conèixer d'altres nens com vosaltres.
També ens agrada fer excursions fora de l'escola, ja us anirem explicant quines fem!!!
Bé, ja rebreu notícies nostres.
Adéu i fins aviat!!

Molinos y gigantes: Las madrasas de Pakistan

2007-10-14T15:25:30+02:00

La gran mayoría de los combatientes talibanes que actualmente combaten a las fuerzas internacionales desplegadas en Afganistán son originarios de Pakistán y educados en las madrasas o escuelas coránicas del país. Estas instituciones, creo que no hace falta decirlo, promueven una visión fanática del islam, son directamente fábricas de guerreros y martires. Según el artículo del diario EL PAIS el pasado domingo 7 de octubre con el título Afganistán: seis años y sin salida y firmado por el General José Enrique de Ayala, por cada 100 talibanes que caen en combate o son hechos prisioneros 1.000 estudiantes de las madrasas pakistanies vienen a sustituirlos con el agravante de que estas bajas provocan un aumento del odio antioccidental en el país gobernado por el general Prevés Musharraf , un Pakistán que aunque oficialmente se muestra como un aliado fiel de los Estados Unidos en su incompetente cruzada, es uno de los principales nidos de gestación del terrorismo internacional y donde el fanatismo islámico se muestra con mas crudeza y violencia (al respecto es recomendable el libro de Bernard-Henry Lévy “Quien mató a Daniel Pearl)

Otro dato significativo, Pakistán es el segundo país del mundo (tan solo superado por Nigeria) en número de niños no escolarizados, concretamente 6,5 millones (caso especialmente sangrante en el caso de las niñas). La educación pública en el país es casi inexistente, los índices de pobreza altos por lo que los padres tienen dos opciones, condenar a sus hijos al analfabetismo o enviarlos a una madrasa donde su educación será gratuita.

Teniendo en cuenta estos dos datos:

LAS MADRAZAS SON EL CALDO DE CULTIVO DE LA MAYOR PARTE DE LOS COMBATIENTES TALIBANES.

LOS PADRES PAKISTANIES SE VEN OBLIGADOS (aunque puedan no arraigar en ellos una visión integrista de la religión), POR MOTIVOS DE POBREZA, A INGRESAR A SUS HIJOS EN MADRASAS GRATUITAS SI NO QUIEREN CONDENARLOS AL ANALFABETISMO.

Llegamos a la conclusión siguiente:

SI LOS ESTADOS OCCIDENTALES INVIRTIERAN EN EDUCACIÓN Y INFRASTRUCTURAS PARTE DE LO QUE INVIERTEN EN APARTO MILITAR EN LOS PAISES DE ORIENTE MEDIO…

Sé que el problema no se atajaría, seguirán existiendo madrasas, muchos padres ingresarían convencidos a sus hijos en ellas, pero el suministro ideológico de los radicales se vería seriamente menguado.

CROSSROADS: Programación OCTUBRE 07

2007-10-13T11:17:36+02:00

Sábado 06 - PEYOTE ( Gratis )

Sábado 12 - MINE STENDHAL ( 5 ? )

Viernes 19 - MAGO MANU ( 3? )
.Espectáculo de mágia

Sábado 20 - GABRIEL VALLIONE ( 5 ? )

Sábado 27 - MY GENERATION CLUB ( 5 ? )

Miércoles 31 - FIESTA CASTANYADA
.1 Chupito para los asistentes

Animales en Terrassa: Tordesillas 2007

2007-10-10T13:30:59+02:00

Después de tanto tiempo en hibernación blogística, una servidora, escritora del blog, querría comentar que, este año, también hemos asistido a la manifestación en Tordesillas (Setiembre 07) con más gente que el año anterior pero todavía no la suficiente como para crear un gran eco social. Ya está empezando a correr la voz por Europa, sobre esta fiesta, y espero que muy pronto, la Comisión Europea ponga manos en el asunto y presione al gobierno español para que elimine esta tradición arcaica y tan nociva para todos.

Este año, la alcaldesa fue muy lista y organizó un encierro a la misma hora que la manifestación, para que los Tordesillanos estuvieran ocupados garruleando con más toros y así, evitar la polémica delante de las cámaras de televisión, dándole publicidad cero al tema. Porque ellos saben que lo que hacen no es agradable, no es acceptable y no quieren a todo el mundo opinando sobre sus fiestas, perdón, quiero decir vicios y morbosidades y desviaciones mentales.

Cuando se acercaba las 1'30 del mediodía (el encierro ya había acabado) así que cada vez había más gente en la plaza insultando y haciéndonos gestos obscenos, así que el teniente, coronel, o lo que fuera, de la guardia civil decidió que nos teníamos que ir, aunque teníamos permiso hasta las 14'00, bajo amenazas de sufrir las consecuencias.
Pero el año que viene, seguiremos ahí y no nos iremos como ovejitas de ganado porque lo diga el capitán de turno de la Guardia Civil.

CEIP Agustí Bartra: Molt important! Endarreriment de l?inici del curs

2007-09-06T12:44:48+02:00

Segons hem sabut avui mateix, a causa de les obres de reforma i ampliació de l’escola, l’inici del curs s’haurà d’endarrerir fins al proper dilluns 17 de setembre.

Produccions Asimetrix: Un experimento, en ese orden

2007-08-12T12:25:49+02:00

Ver slide

Diari de Terrassa:

2007-06-26T16:50:54+02:00

Tot tipus de textes

Traductors!

Diari de Terrassa. Viernes, 8 de junio de 2007.

IES Montserrat Roig: LES OBRES

2007-06-12T17:38:21+02:00

Estan construint l’edifici on hi havia el pati principal, que separava l’edifici central del gimnàs, darrere del qual hi ha un altre pati amb les pistes i el que era la cantina, que actualment s’utilitza com a classe per al cicle formatiu de comerç. La classe on abans s’impartia una de les assignatures d’aquesta modalitat ha desaparegut perquè , en acabar les obres es convertirà en l’inici d’un passadís que unirà els dos edificis. Encara que les obres s’estan realitzant en el pati principal, una part d’aquest s’ha conservat, ja que les obres s’estan fent ocupant només l’espai que va del gimnàs fins a l’edifici actual. Anteriorment per arribar al pati fèiem servir una porta que dóna directament a on s’estan fent les obres, així que han construït un petit passadís que va des d’aquesta porta, per fora del recinte, fins a una altra porta força més gra, que no s’havia fet servir mai per a les entrades i sortides de l’alumnat, ja que només la feien servir es persones que s’encarregaven de la cantina per entrar-hi els productes necessaris. Esperem que aquestes obres acabin abans del curs que ve, ja que amb l’augment d’alumnes caldran més aules.

Arxiu adjunt	Mida
Obres.jpg	104.98 KB

Restaurants Terrassa: Uno de los restaurantes más emblematicos de terras...

2007-05-12T18:48:40+02:00

Uno de los restaurantes más emblematicos de terrassa es LAS FORCAS fundado en 1973, está funcionando más de 32 años, con un nivel alto.
La cocina és cocina tradicional con un toque de autor, el responsable actual és un joven cocinero hecho en la escuela de hosteleria se llama jordi salou nacido en nuestra ciudad hace 32años.
En el salón encontramos verdaderos profesionales ,como Alex, un camarero hecho de la esperienza diaria en los mejores restaurantes de con una atención personal poco vista en el gremio,tampoco podemos olvidar a javier un gra camarero y distinguido profesional.

En la brasa está una institución en las FORCAS ,Miguel un camarero reformado en brasero que por la esperienza de lo primero hace que sepa en todo momento nuestros gustos a la perfección , le podemos pedir exactamente como queremos la carne y él en su pequeña brasa la hará como pocos restaurantes de la comarca pueden hacerlo .

Las forcas ha sabido restructurarse en la demanda del cliente, hacen menús todos los días incluso por la noche a una calidad precio escelente , con este sistema tambien trabajan los fines de semana, en los menús lo más atractivo son las diferentes combinaciones que podemos hacer , más adelante muestro un menú para que podaís haceros una idea.

ZhongWen: 2500 paraules

2007-04-21T21:04:06+02:00

Per compte de l'Eva

http://aulex.ohui.net/zh-es/

en aquesta pàgina trobareu una llista dels 2.500 caràcters més utilitzats i un diccionari castellà-xinès.

Quants caràcters sabeu? :)

16 de abril de 2007 11:11

No Gravity Space: This is Sparta!

2007-03-25T20:11:55+02:00

2006 USA - DIR: Zack Snyder
INT: Gerard Butler, Lena Headey, Stephen McHattie, David Wenham, Vincent Regan, Dominic West, Michael Fassbender, Tom Wisdom, Andrew Pleavin, Andrew Tiernan, Rodrigo Santoro

Las películas inspiradas en algún cómic casi siempre me dejan fría; y las que recrean batallas históricas suelen encantarme. ¿Qué iba a pensar, entonces, de 300? Pues las dos cosas a la vez. Lo curioso es que lo que me encantó fue el tono épico heredado del cómic y lo que me dejó fría fue la supuesta parte histórica. Nunca me han gustado las novelas gráficas, pero después de ver Sin City y 300, las dos que se han adaptado al cine del autor Frank Miller, quizás voy a tener que hacer un pensamiento y comprarme alguna. O quizás es simplemente que Miller ha tenido suerte con quiénes han adaptado sus obras. No lo sé. El caso es que 300 es una gran película si hablamos de aspectos estéticos. La luz, la imagen, la coreografía de la batalla... en definitiva, la estética, es el mayor logro de Zack Zinder en una película que demoniza al enemigo hasta el punto de deshumanizarlo como hacen la mayoría de películas bélicas. No voy a decir que esto sea un error, pero no me extraña que los iranís hayan puesto el grito en el cielo al ver a sus antepasados persas retratados como un ejército impersonal dirigido por Jerjes, un rey que se cree un dios pero que más bien parece un colador con pluma. De todas formas, ¿hay algo de lo que se hace en Occidente por lo que los iranís no pongan el grito en el cielo? Sobre el tema de la deshumanización del enemigo, sólo me queda añadir que los persas también lucharían por unos ideales y también tendrían familias esperándoles en casa, digo yo. Por eso se agradece que de vez en cuando alguien como Clint Eastwood nos sorprenda con las dos caras de una misma batalla, aunque sea en dos películas distintas. Aún así, 300 me parece una gran película totalmente recomendable a los amantes de las películas con batallas épicas y, por supuesto, a los fans del cómic de Miller.

PD: Es una lástima no haber podido disfrutar de la impactante voz de Gerard Butler, el actor que da vida al rey Leónidas...

Un català a Finlàndia: Stockholm Trip (27 i 28-1-2007)

2007-02-27T13:11:01+01:00

Doncs aquest va ser el meu primer viatge fora de terres Finlandeses. Stockholm, Suècia, una experiència, com ho diria, diferent.

Tot va començar quan un bon dia, la meva estimada tutora Valentina, que sempre està al lloro de tot el que es pot fer aquí i de la manera més econòmica de fer-ho, va comunicar-nos a mi i als meus companys i companyes que havia trobat una oferta per anar a Stockholm en vaixell, en aquest cas un "Viking Line", estar 7 hores a Stockholm i tornar en el vaixell altre vegada per nomes 5?. El que vam fer va ser reservar els bitllets en el mateix moment que ens ho va dir, i seguidament ja només quedava esperar el gran dia.

Quan va arribar el Dissabte 27 de Gener vam agafar un bus al migdia i ens vam dirigir cap al centre de la ciutat, Kamppi. Un cop fora el bus vam anar a dinar a un restaurant/cantina per estudiants i seguidament un "tram" ens esperava per arribar al port, a la zona de "Viking Line".

Un cop al recinte de "Viking Line" només ens quedava esperar a la organitzadora. Un cop va ser allí vam recollir els bitllets i cap a dins del vaixell.

El vaixell era una espècie de creuer amb sala de karaoke, disco, cine, restaurant, bar, sauna, etc. Tenia unes 10 plantes i està clar, nosaltres estavem a la segona, no es pot demanar més per 5?.

Havent deixat les bosses als camarots vam dirigir-nos a la botiga "Dutti Free" per comprar quatre cervesetes i poder fer la tarda més amena.

La festa va començar a les 5 de la tarda i va continuar fins les 5 de la matinada. Un cop finalitzat el karaoke, hi van haver tres baralles entre borratxos i borratxes, la disco, només hi quedaven espanyols al final, i tot plegat, vam anar a dormir fins les 10 del matí, moment en que començaria la visita a Stockholm.

El matí següent em vaig despertar, vestir i sortir del vaixell per començar la visita. Em vaig unir a un grup que no tenia ni idea d'on cony estava tot el tema turístic i interessant de la ciutat, malgrat que en els integrants del grup hi hagués un finès. Així que em vaig limitar a visitar la ciutat però un cop al vaixell i comentant amb la resta de la gent els llocs que havien vist, vaig veure clar que havia de tornar a Stockholm i fer una visita com cal.

En aquesta ciutat hi ha peles, jejeje!!!

Els sonats fan una imitació de la samarreta dels 76ers però amb SWEDEN, molt cutre!!!

El viatge de tornada va ser igual al d'anada. "Dutti Free", festa i dormir. Un cop a Helsinki vam agafar un altre "tram" i després un bus fins a Maininkitie.
L'error del dia va ser anar a classe de finès a les 14:00 sense haver dormit quasi gens, això si que em va matar.

Doncs aquest va ser el viatge a Stockholm. Va estar molt bé, exceptuant una mica la part turística.

Mare meva!!! Casi m'oblido el més important!!! Al arribar a casa em vaig quedar tancat al quarto, ja que el pany estava espatllat i si no arriba a ser pel Manu, el meu veí, que va recollir les claus que li vaig tirar per la finestra i em va obrir des de fora, doncs hagués passat un gran dia tancat dins de la meva habitació.

Imatge de la ronyonera en la qual vaig introduir les claus per tirar per la finestra i del pany espatllat.

Ara si que ja està tot!!!

Vocalia de Senders: Hola, senderista! Hem actualitzat la nostra pàgi...

2007-02-25T19:21:47+01:00

Hola, senderista!

Hem actualitzat la nostra pàgina web!! Pren nota de la nova pàgina, totalment remodelada, i afegeix-la a la teva llista de Favorits:

http://vocaliadesenders.blogspot.com

En aquest espai trobaràs tota la informació, sempre actualitzada, de la Vocalia de Senders, amb el calendari de sortides, excursions, novetats, anècdotes, nous projectes, canvis d'última hora, etc., a més d'altra informació relativa al Centre Excursionista de Terrassa, altres seccions o vocalies, i al món de la muntanya en general:

http://vocaliadesenders.blogspot.com/2007/02/benvingut-la-vocalia-de-senders.html

No t'ho perdis, la web s'actualitza puntualment, i a més és interactiva: pots publicar comentaris, suggeriments, consultes, i tot allò que creguis adient, en qualsevol dels articles de la pàgina. Si tens alguna foto de les últimes caminades i la hi vols publicar, només cal que ens ho diguis: pots contactar amb nosaltres per correu electrònic, mitjançant la següent adreça:

vocalia-senders@ono.com

Connecta't-hi, esperem la teva visita!!
http://vocaliadesenders.blogspot.com/

El espacio de la Debo: GRAAAANDE!

2007-02-06T02:15:16+01:00

Aunque con un poquito de retraso.....ya están colgadas las fotos de diciembre en Venezia y de fin de año en Madrid!

Solo puedo decir 2 palabras........QUE GRANDE!!!!

Estoy deseando repetir ya! a Venezia en abril para la Laurea de la Chiara (va estar chungo pero se intentará), y a Madrid para el fin de año q viene!

Y tu Maria a ver si te animas y nos vienes a hacer una visitilla a Bcn que ya toca.

Y res! Que muchos besos e molti baci a todos y a tutti!

Muuuuuuuuuuaka!

No remorse: señorAZUL por Oriol Pérez y Oriol Hernández

2007-01-08T04:09:27+01:00

Friday_2Y: salme*

2006-11-24T17:35:53+01:00

I eat four meals a day.Every day I eat something diferent. I don't eat vegetables and potato purée. I don't eat snacks. I drink a lot of water. I make keep fit.

IH Terrassa CAE: Doctor Who time travel competition

2006-11-12T13:05:20+01:00

If you could travel to any time and place in the past or in the future where would you go....

Enter a competition to become the Doctors travelling companion.