Blocs Terrassa
Blocs de Terrassa és un directori dels blocs que gent de Terrassa té en marxa. És un projecte nascut gràcies a l'empresa de serveis web DRAC telemàtic i té la intenció d'anar creixent amb el vostre ajut.
DRAC Telemàtic info@drac.com 2017-11-17T20:18:28+01:00 http://blocs.terrassa.com/ /favicon.ico <![CDATA[Quasi un bloc: A favor y no en contra. Relato y postverdad]]> Continua la lectura de A favor y no en contra. Relato y postverdad]]> urn:uuid:85903 2017-09-23T16:32:56+02:00 <![CDATA[El blog del Pedagog: Proves d'accés als cicles de formació professional inicial, arts plàstiques i disseny, ensenyaments esportius i a les formacions esportives de nivell 1 i 3 2017]]>
Això és només una part del contingut. Visiti el meu blog per a llegir la totalitat del text. Esto es sólo una parte del contenido. Visite mi blog para leer la totalidad del texto.]]>
urn:uuid:85597 2017-02-13T09:04:00+01:00
<![CDATA[Rotary Club Terrassa: El Rotary Terrassa en els Premis Muncunill a la Innovació]]> ]]> urn:uuid:85638 2017-02-12T08:00:52+01:00 <![CDATA[Miguel Ruibal (apuntes): "la pregunta"]]>
]]>
urn:uuid:85602 2017-02-10T09:30:59+01:00
<![CDATA[Records de Terrassa: El primer Gran Premi d?Espanya de Motocròs 250cc al Circuit del Vallés]]> ]]> urn:uuid:85600 2017-02-10T09:00:45+01:00 <![CDATA[Escudella urbana: DEPECHE MODE ESTRENA NUEVO VIDEO OFICIAL]]>

-.  Depeche Mode - Where's the Revolution  .-
]]>
urn:uuid:85662 2017-02-09T21:38:12+01:00
<![CDATA[Lletraferit: O último día de Terranova]]> Manuel Rivas


"E houbo un campesiño que dixo a maior loanza que se pode decir dun escritor: Quen é aquel home que bota lume pola cabeza?"]]>
urn:uuid:85727 2017-02-06T23:30:49+01:00
<![CDATA[Miguel Ruibal / fotos: en el Raval de Barcelona]]>
]]>
urn:uuid:85666 2017-02-06T10:03:22+01:00
<![CDATA[ Aquelles petites coses...: Vet aquí un atleta...]]> urn:uuid:85551 2017-01-19T22:00:27+01:00 <![CDATA[A la luz del silencio: LA PIZARRA]]> urn:uuid:85875 2017-01-19T10:00:00+01:00 <![CDATA[ El bloc de n'Iza: Cara Mudah Memperbaiki Coil Pada Sepeda Motor]]>
Cara Mudah Memperbaiki Coil Pada Sepeda Motor - Sepeda motor sepertinya mempunyai banyak komponen utama yang sesungguhnya harus kita kenali, supaya tanda-tanda serta penyebabnya rusaknya yang nampak dapat kita kenali malahan dapat kita jauhi oleh lakukan beberapa hal yang tak mengakibatkan kerusakan kendaraan selanjutnya waktu nanti. Pengetahuan dalam hal komponen motor yang mendalam bakal unggul untungkan kita sendiri, pikirkan saja jika kalian merasakan komponen motor kalian yang rusak, yang semestinya kalian pergi ke bengkel kepada lakukan perbaikan saat ini kalian dapat mengerjakannya sendiri dirumah jika kalian sepertinya mempunyai perlengkapan yang ideal, oleh demikian kalian juga dapat menghemat pengeluaran kepada kendaraan yang paling disayangi kalian.



Oleh keterangan itu kita punya maksud membagi pengetahuan dalam hal satu diantara komponen utama selanjutnya sepeda motor yaitu coil/koil. Kita bakal menerangkan dengan cara detil beberapa langkah dalam melakukan perbaikan coil selanjutnya sepeda motor yang rusak. Tetapi sebelumnya kita menerangkan langkah melakukan perbaikan coil yang rusak itu, kita bakal terangkan terlebih dulu dalam hal manfaat coil tersebut.

Coil sepeda motor mempunyai manfaat yang lumayan vital yaitu berperan menaikan tegangan besutan aki. Yang kita kenali yang menjelaskan tegangan aki cuma berkapasitas 12volt saja, oleh memakai coil ini tegangan juga dapat ditambah jadi 18000volt, begitu penting yah kenaikannya. Tegangan berkapasitas itu sebelumnya diantar ke busi kepada pematik api di ruangan bakar sepeda motor itu. Jadi fungsi coil selanjutnya sepeda motor ini mempunyai manfaat yang demikian utama, maka harus kepada dikerjakan perawatan. Tetapi bagaimana jika coil alami permasalahan serta bagaimana caranya tahu coil yang telah alami rusaknya? Kita bakal terangkan itu semuanya, sesudah kita terangkan tanda-tanda yang kerap nampak jika coil alami rusaknya, melemah, atau malahan telah tak berperan (mati). Di bawah ini penuturannya :

Tanda-tanda yang Kerap Nampak Jika Coil Sudak Tak Layak Gunakan :

Secara singkat usia busi yang kita pakai. Jika kalian memakai busi anyar, masih sama saja busi bakal cepat rusak/mati.

Bakal menjumpai banyak permasalahan jika mesin dalam kondisi panas, umpamanya saja brebet atau mesin mati, tetapi jika mesin telah dingin bakal normal misal yang lalu.

Jika kalian teliti loncatan arus besutan kabel busi, bakal terdapat pengurangan loncatan jarak yang keluar.

Jika beberapa hal sekian berlangsung selanjutnya motor kalian, tentu pemicunya coil/koil yang telah tak layak gunakan serta mesti ditukar. Tetapi bagaimana jika kita alami permasalahan coil walau demikian keadaan serta tempat kita tak sangat mungkin kepada ganti/beli coil anyar? Tenang saja, kalian tetap dapat mensiasatinya oleh langkah yang menjadi di bawah ini :

Langkah Melakukan perbaikan Coil Selanjutnya Sepeda Motor yang Alami Permasalahan :

Kalian bungkus coil oleh lap basah kepada melindungi supaya coil masih sama dingin, tetapi jika kalian lakukan perjalanan jarak jauh kalian siapkan stock air yang lumayan banyak.
Rapatkan celah busi supaya arus yang ke busi dapat kuat.
Upayakan komponen yang lain normal tanpa ada permasalahan.

Baca juga : Harga Yamaha Vixion Advanced Terbaru 2017 Motor Sporty Mesin Tangguh

Mungkin saja itu saja yang bisa kita berikan dalam hal Langkah Gampang Melakukan perbaikan Coil Selanjutnya Sepeda Motor, mudah-mudahan berguna. Selalu kunjungi selalu situs ini sehari-harinya, terima kasih
]]>
urn:uuid:85556 2017-01-17T16:56:29+01:00
<![CDATA[ de tot, petites històries de Terrassa: HISTÒRIA DELS DESAMORS ENTRE LLUÍS MUNCUNILL I L?AJUNTAMENT DE TERRASSA]]>    HISTÒRIA DELS DESAMORS ENTRE LLUÍS MUNCUNILL I L’AJUNTAMENT DE TERRASSA



Per Rafael Aróztegui i Peñarroya
novembre 2016




Us imagineu Terrassa sense l’obra d’en Lluís Muncunill i Parellada? No, veritat? Doncs  hauria estat possible si el juliol de l’any 1892, quan l’Ajuntament de Terrassa presidit per en Miquel Homs, convoca un concurs per tal de cobrir la plaça vacant d’arquitecte municipal i els fets no haguessin succeït com van succeir.
Però quins són aquests fets? Anem a pams. L’any 1892 Terrassa està immersa en la canalització de la Riera del Palau. Les obres les dirigeix el mateix arquitecte que les va dissenyar, l’arquitecte municipal Ubaldo Iranzo.



 Sembla que el contractista que porta l’obra no està fent cas de les condicions del projecte i fa servir un material inadequat per construir les parets de la canalització. El senyor Iranzo fa aturar la construcció i passa un informe a la Comissió de Foment, presidida en aquell moment per Joan Germain, i aquesta Comissió no tan sols considera que l’informe no és correcte perquè no dona solucions, sinó que crida l’atenció al senyor arquitecte per què considera que ell no té poder per aturar les dites obres. El diari La Comarca del dia 4 d’agost DE1892, publica un resum del ple en què es llegeix l’informe de l’arquitecte, sota el títol  "LO DEL CAUCE" que és molt revelador de com de complicat estava tot l’afer de la canalització.  

El senyor Iranzo no accepta l’opinió del Sr. Germain i presenta la seva dimissió en un document del qual hi podem extreure aquestes línies:
“...tener de un modo indubitable conocimiento de que para atender, segun juicio de dignos individuos de la Corporación, al mejor acierto de los servicios públicos municipales y al desarrollo de los proyectos en vias de realización, exige el fijar por mi parte le residencia constante en esta Ciudad, cosa que me es materialmente imposible de acceder por el desarrollo adquirido en mi profesión en Barcelona, obligandome por tanto a presentar mi renuncia del cargo...”

Acceptada dita dimissió, i convocat el concurs per cobrir la plaça, s'hi presenten sis candidats, els senyors José Mª Rodríguez Villegas, Ildefons Bonell Rexach, Lluís Muncunill Parellada, Miquel Madorell Rius, Claudi Duran Ventosa i Joan B. Feu Puig.
Es passen els sis expedients a la Comissió de Foment per tal que aquesta informi el ple qui considera que és el candidat més adequat a les necessitats d’una ciutat com Terrassa, i aquesta Comissió, després de, segons ells, un detallat estudi, emet aquest informe:
“La Comision de Fomento, en cumplimiento del honroso cometído que se le confió, según lo acordado en la sesión anterior, ha examinado y estudiado cuidadosamente todos y cada uno de los expedientes que respondiendo al llamamiento hecho al efecto, han acudido a honrar el concurso abierto para la provisión de la plaza de Arquitecto titular de esta ciudad.

Ardua y delicada es, por cierto, la tarea que se ha encomendado a la Comisión; pero aun así y todo cree sin vana presunción. Que sus conclusiones como fruto de sus maduras deliberaciones, llenarán los justos deseos de la Ilustre Corporación municipal, cuyos actos y decisiones se inspiran siempre en los dictados de la justicia y la ley.

Ante todo se complace en consignar que todos los expedientes cumplen las condiciones precisas del concurso, y que por lo mismo considera que todos los aspirantes son dignos y acreedores a la gracia que solicitan, en cuanto acreditan todos, en debida forma, su competencia o idoneidad.

Empero, la Comisión, en su incansable deber de tener que apreciar y avalorar los méritos y servicios que cada uno de los ilustrados aspirantes luce en su expediente respectivo y a fín de que la elección recaiga en el que se considere con mayor suma de méritos, ha comparado detenidamente los antecedentes aportados a los expedientes y teniendo en cuenta los méritos y servicios de cada uno, por su número y calidad, cree cumplr un deber de justicia y de conciencia, clasificándolos por el órden siguiente:

1º D. Claudio Durán y Ventosa

2º D. Ildefonso Bonells Rexach

3º D. Juan Bta. Feu y Puig

4º D José Mª Rodriguez Villegas

5º D. Miguel Madorell Puig

6º D. Luis Muncunill Parellada

Tal es su leal parecer que somete siempre al más ilustrado y autorizado de esa Ilustre Corporación municipal.

                    Tarrasa 4 de Agosto de 1892”

I signen Juan Germain, Juan Barata i Miquel Gibert.
Hem de tenir en compte en quin lloc situen l’opció Muncunill, en la darrera, es a dir l’últim dels sis candidats. I com és possible que essent el darrer acabi essent l’escollit?  Per què la Comissió fa una llista de preferències però no es decanta per un sol candidat? Perquè espera que sigui el ple el que decideixi. Així doncs, en el ple extraordinari de l’endemà, 5 d’agost, es procedeix a llegir l’informe i es planteja com s’hauria d’indicar qui és l’escollit. Després de varies discussions, s’acorda fer-ho a votacions i aquí comença l’enrenou.

El primer de la llista, en Claudio Duran Ventosa, s’ha retirat de la convocatòria al·legant  que li és impossible complir la condició de traslladar-se a viure a Terrassa.
Abans d’anar a les votacions caldria explicar que gairebé tots els que s’han presentat a ocupar el càrrec d’arquitecte de la ciutat, han adjuntat un ampli currículum de títols i d’obra feta, sigui sols o sigui amb col·laboració amb altres arquitectes, i dic gaire bé tots perquè l’únic que no presenta currículum, més enllà d’acompanyar el títol oficial de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, i que en aquest moment està d’ajudant de l’arquitecte municipal de Manresa, és precisament en Lluís Muncunill. Sabia que no li faria falta? Algú de Terrassa li havia dit quelcom a cau d’orella?
Però tornem al ple extraordinari del dia cinc. Ja sabem que el primer de la llista s’ha retirat, per tant passem a la votació del situat en segon lloc, n'Ildefons Bonells i Rexach, que obté sis vots  a favor, els dels senyors regidors Busquets, Pous, Gibert, Barata, Germain i Homs, i set en contra, els de Clapés, Vellsolà, Casanovas, Codina, Salvans, Piera i Marinel·lo.
Ja la tenim muntada, els vots favorables dels membres de la comissió, de l’alcalde Homs, d’en Pous i de Busquets. Aquests dos últims a partir d’aquí veurem que s’abstindran i fins i tot en Pous abandonarà la sala de plens.
El tercer situat a la llista és en Juan B. Feu, arquitecte de la Mina Pública d’Aigües, i que ja havia estat arquitecte municipal de Terrassa en el període de 1878 a 1882, i que obté la següent votació, quatre a favor, els de Barata, Gibert, Germain i Homs, és a dir els tres components de la comissió, més la de l’alcalde, i set en contra, els mateixos de la primera votació, i l’abstenció dels senyors Pous i Busquets.
El quart de la llista és el Sr. José Mª Rodríguez Villegas que també té els mateixos vots a favor i els mateixos en contra. En aquesta votació el senyor Pous i el senyor Busquets han sortit de la sala.
Passem al cinquè, en Miquel Madorell Rius, que novament rep la mateixa votació que els dos anteriors, és a dir quatre vots favorables i set en contra. Aquí l’única diferència que trobem és que el senyor Busquets ha tornat a la sala i s’absté.
I ara arribem al sisè de la llista, en Lluís Muncunill i Parellada, recordem-ho, l’únic que no presenta currículum, i que obté el següent resultat, onze vots a favor, cap en contra, i l’abstenció del senyor Salvador Busquets.
El regidor Salvador Busquets, que s’absté en totes les votacions excepte en la del primer aspirant de la llista, retreu als seus companys de consistori què s’hagi escollit el darrer nom proposat per la Comissió de Foment: “El Sr. Busquets tomó la palabra lamentando el resultado de la votación, e increpando a sus compañeros de Consistorio por su conducta nada lógica y consecuente, por cuanto se ha dado el rarísimo caso de haber resultado elegido el aspirante que ocupaba el último lugar, postergando así los méritos y servicios de los demás aspirantes”

I ja tenim al nou arquitecte municipal de Terrassa, l’arquitecte que a través de la seva obra pública, i privada, ens deixarà una Terrassa plena de monuments modernistes orgull dels terrassencs i que va posar a Terrassa al mapa de l’arquitectura modernista de finals del segle XIX i principis del XX.


Diari El Tarrasense del 7 d'agost de 1892

 A partir d’aquí ja tot són especulacions. La primera seria, hi ha una majoria que està enfrontada a la Comissió de Foment? La segona, Muncunill ja sabia, prèviament, que tindria la plaça segura vés a saber per quins interessos?  

Una que m’havia plantejat, i que era la qüestió política, en Rafel Comes ja em va fer descartar-la, en fer-me veure que tant en el grup del no, com en el del si, hi havien, barrejats, monàrquics i republicans.
És possible que en aquest article del diari La Comarca, del dia 21 d’agost de 1892,  hi puguem trobar una de les possibles explicacions d’aquest enrenou: “Téngase para ello presente que en la sección de Fomento se invierte la mayor parte del presupuesto, y por lo mismo, que los individuos que la compongan, y especialmente el que la presida, debe merecer ante todo y sobre todo la más absoluta confianza del vecindario y de sus compañeros de Consistorio, circunstancia que no reune el Sr. Germain, pues el voto de gracias dado al Sr. Busquets, representa, digase lo que se quiera en contra, un voto de desconfianza a aquel, y el retraimiento del vecindario en concurrir a la suscrición para las obras de elevación del campanario obedece también pura y exclusivamente a la misma desconfianza, pues nos consta que muchos elementos de valia están dispuestos a no donar un céntimo mientras continue el Sr. Germain en la presidencia de la Comisión de Fomento, y que se cubrirá en menos de ocho dias la referida suscrición, tan luego como dicho señor cese en el desempeño del expresado cargo.”

 Què hauria passat si no hi ha l’enrenou de l’arquitecte Ubaldo Iranzo, si no hagués fet falta convocar l’adjudicació de plaça d’arquitecte municipal?  Si no hagués estat tan qüestionat el Sr. Germain com a president de la Comissió de Foment?  Ens hauríem quedat sense Muncunill a Terrassa?


Per sort per nosaltres les coses varen anar d’una manera que ens ha permès als terrassencs del segle XXI, gaudir de l’obra d’en Muncunill.

Deixem a Muncunill treballant com Arquitecte Municipal i fem un petit salt en el temps. El dia tres d’octubre de 1897, a la revista EGARA, en el seu número 254, hi trobem la següent noticia: “Por razón de economía se ha concedido el suministro de la piedra para bordillo y demás para las aceras de la calle del Pantano, en el trozo que se está alineando, al picapedrero de esta don José Bruix que la ha ofrecido a precios más ventajosos que otros postores.

  Esta vez se ha obrado como se debe, encargando a tarrasense dicho suministro, cediéndolo no obstante a quien más economía ofreció en el precio.”



Aquestes pedres per les voreres portarien  Muncunill a viure una experiència molt negativa a la seva vida com arquitecte municipal de Terrassa. L’endemà a l’aparició de la notícia, és a dir, el dia quatre, és cridat a la reunió de la Comissió de Foment, presidia per en Miquel Homs, per tal que doni la seva opinió de les pedres que serien més adients emprar per fer les voreres. En Muncunill, que ja ha estat informat que la pedra ja estava en el magatzem municipal, té una topada amb el President de la Comissió i pel que veurem tot seguit, la conversa va pujar de to fins a un punt tal que l’endemà el Sr. Miquel Homs redactava l’informe que a continuació transcric:

“La infraescrita Comisión de Fomento de este Ecmo. Ayuntamiento :

Atendido que el Arquitecto Municipal, don Luís Muncunill, lejos de coadyugar con  sus luces y con la actitud necesaria a las múltiples y árduas tareas de la Comisión de Fomento, viene demostrando habitualmente en el ejercicio de sus importantes cuanto delicadas funciones, una neglijencia y tibieza tales, que, en realidad, constituyen una remora para la buena marcha del Municipio, en lo que concierne a los ramos de obras públicas y de policia urbana y rural  :

Atendido que un hecho recientemente ocurrido ha puesto al descubierto su incompatibilidad de carácter con la circunspección y prestigio de la Comisión de Fomento, pués no puede ocultarse que, habiendo concurrido dicho funcionario a la sesión que celebró al medio dia de ayer (4 octubre 1897) la espresada Comisión, al objeto de estudiar, previo su dictámen, las clases de piedra más aceptables, con destino a la restauración de aceras, no contestó con mesura y templanza a las preguntas que al efecto le hizo el Presidente, don Miguel Homs, antes bien, se insolentó contra el mismo, faltando así abiertamente al respeto y a la consideración que debe guardarse siempre a toda Comisión Municipal .

Atendido, por tanto, que la continuación del nombrado facultativo, aparte de su manifiesta neglijencia, es, sin duda alguna ocasionada a rozamientos y conflictos diarios entre él y la Comisión del ramo, que, a todo trance deben evitarse, porque redundarian siempre en grave perjuicio de los intereses comunales, los cuales son superiores y preferentes a todas las consideraciones y conveniencias particulares:

Atendiendo que en este estado de cosas se impone de toda necesidad la adopción de una medida valiente contra tal funcionario, yá por el mismo decoro de la Corporación Municipal, yá por el mejor servicio público:

Atendido, por último, que los Ayuntamientos  pueden separar libremente a todos sus empleados, incluso los que prestan servicios profesionales, a ecepción de los médicos titulares y maestros, para cuya separación ha de mediar falta grave justificada en expediente:

Propone a la deliberación de V. E. La inmediata destitución de don Luís Muncunill y Parellada de su cargo de Arquitecto de este Municipio, y en su concurrencia se sirva acordar, al propio tiempo, se anuncie la vacante, abriendo concurso, por termino de treinta dias, para su nueva provisión, conforme a las disposiciones reglamentarias vigentes.

Dios Gde. A V. E. m. A.  Tarrasa 5 Octubre de 1897 ”


Signen l’informe els tres regidors que formen la Comissió i que són:  president  Miguel Homs i Rosés, vocals Josep Tey i Bofill i Miquel Figueras i Busquets.
I ja tenim el primer “affair” Muncunill en marxa.
En el ple del Consistori del mateix dia cinc, és llegit l’informe de la Comissió de Foment i per tal d’estudiar-la amb deteniment, el regidor Pel·legri Matalonga demana “quedase sobre la mesa la proposición que acababa de leerse, para su más detenido examen y resolución en la sesión próxima”. El regidor Tey, per contra, urgeix a què sigui debatut aquell mateix dia per via d’urgència i posat el tema a votació nominal és declara urgent amb els vots favorables dels regidors senyors Marsà, Miravilles, Ballbé, Donadeu, Figueras, Tey, Ventura, Homs i de l’alcalde Josep Ventalló i Vintró, i els vots en contra dels regidors Matalonga i Paloma.
Posat a discussió l’informe, el Sr. Tey insisteix que s’ha d’aprovar pels fets que en ell s’hi addueixen. El Sr. Matalonga manifesta que l’informe fa referència a un fet ocorregut entre el president de la comissió, el Sr. Homs, i l’Arquitecte Municipal,  que les seves circumstàncies i detalls cal depurar perquè “según había oido decir, también dicho Sr. Presidente habia excedido en sus apreciaciones contra el Sr. Arquitecto, y una vez depurado, se vendrá en conocimiento de la importancia del mismo, y de la mayor o menor responsabilidad en que haya podido incurrir el expresado funcionario”.

L’alcalde Ventalló declara que si la Comissió de Foment no hagués formulat aquesta proposició, ell, per la seva banda, tenia el propòsit de suspendre de sou i feina a l'arquitecte, perquè entén que amb la seva conducta s'ha fet creditor a un sever correctiu.
El regidor Matalonga insisteix en les seves apreciacions contràries a la proposició que es debatia i donat el punt per suficientment discutit, es va passar a votació nominal i quedà aprovada la destitució de l’arquitecte  municipal, Lluís Muncunill, per deu vots contra un, en la forma següent: Van votar a favor els regidors Marsà, Miravilles, Ballbé, Paloma, Donadeu, Figueres, Tey, Ventura, Homs i l’alcalde Ventalló; va votar en contra el Sr. Matalonga.
Així, d’aquesta manera, el dimarts cinc d’octubre de 1897, semblava acabada la carrera, d’arquitecte municipal de Terrassa, d’en Lluís Muncunill.

La Comarca 9 d'octubre 1897

Passats set dies, en el ple del dia 12, hi trobem que l’alcalde Ventalló encara no ha comunicat la destitució  al Sr. Muncunill, segons ell perquè per bé que les decisions del ple son d’execució immediata, no ho havia notificat a l’interessat per tal de primer poder tenir cobert el lloc d’arquitecte per un titulat interí. Les seves paraules reflectides al ple són: “El mismo Sr. Presidente manifestó que siguiendo la costumbre de espera a la aprobación de las actas, para cumplir los acuerdos, aunque estos son desde luego ejecutivos,  y en vista que la plaza de Arquitecto municipal debia proveerse con caracter interino y a fin de que no quedasen desatendidos los importantes servicios inherentes a la misma, no habia comunicado el acuerdo de su destitución a D. Luís Muncunill, lo cual efectuará una vez designado el Arquitecto que deba reemplazarle  interinamente a cuyo fín, según le habia indicado la Comisión de Fomento, propuso, y el Ayuntamiento acordó por unanimidad dicho nombramiento, a favor del Arquitecto, natural de Tarrasa, D. Antonio Pascual Carretero, a quien deberá dársele la posesión pasado mañana.”

En aquest mateix ple torna a sortir el tema de les “pedres”, ja que el regidor Miquel Homs, president de la Comissió de Foment, demana la paraula, i li és donada, per dir: ” protesto energicamente de que algún vecino ?un picapedrero- ha intentado manchar mi reputación en terminos calumniosos y denigrantes por mi gestión de Presidente de la Comisión de Fomento”,  i l’alcalde Ventalló li replica: “el desprecio es el mejor pago que podia darse a cierta indole de intrigas, pues nadie era capaz de dar crédito a tan injustificados rumores.”

El dia 13 a l’Ajuntament hi ha una activitat frenètica. Es comunica al Sr. Antonio Pascual Carretero el seu nomenament com a arquitecte municipal interí i se li atorga la credencial corresponen.
El dia 14 és publicat l’anunci de concurs per tal de proveir la vacant d’arquitecte i s’envia carta al Governador Civil per la seva inserció en el “Boletin Oficial de la Provincia”.
Finalment el dia 20 surt publicat al BOP núm. 250 l’esmentat anunci.
No he trobat el contingut de l’ofici que s’envia a Muncunill, per part de l’Ajuntament, comunicant-li el cessament, però sí que disposem de la resposta que l’arquitecte fa a la Corporació i que per no perdre detall transcric literalment: “Excmo. Sr. Recibida su atenta comunicación por la cual se me pone en conocimiento que el Exmo. Ayuntamiento de su presidencia acordó que cesara en el cargo de Arquitecto Titular de esa y que al propio tiempo me sirviera presentar a esa alcaldía el título de Arquitecto para consignar el oportuno cese y hacer entrega bajo inventario de los documentos, que obran en mi poder, pertenecientes a esa Corporación municipal, cumpleme manifestar:
Que no creo, ni es mi voluntad, se consigne mí cese en la credencial que obra en mí poder de arquitecto Titular de esa, por cuanto según la legislación vigente tengo treinta días de tiempo para entablar recurso de alzada ante la autoridad superior contra dicho acuerdo.

Que, respecto a los documentos de esa corporación, no tengo ninguno en mi poder.

Lo que tengo el honor de elevar a su superior conocimiento para que V. E. Resuelva lo mas procedente. Tarrasa 14 Octubre 1897”

Signat:  Lluís Muncunill.

No gosaria dir que és una declaració de guerra, però sí que deixa clar que pensa posar recurs d’alçada a la decisió del ple, del dia 5 d’octubre, de destituir-lo.
Un fet produït el dia 18 d’octubre marcaria l’esdevenidor d’aquests fets, la dimissió de l’alcalde Ventalló i el nomenament per Real Ordre del nou alcalde, el Sr. Joan Marcet i Palet.
El dia 25, en Muncunill presenta a l’Ajuntament el recurs d’alçada:
“M.I. Sr. Alcalde Constitucional de Tarrasa.

D. Luís Muncunill y Parellada, Arquitecto, vecino de esta ciudad, a V.S. expone : que contra el acuerdo de destitución del reclamante adoptado por el Ayuntamiento de esta ciudad en sesión de cinco del actual, interpone el infraescrito el adjunto recurso de alzada dirigido al Sr. Gobernador de la provincia: Por tanto, a tenor de los artículos 140 y 171 de la ley municipal.

    Suplica a V.S. que teniendo dicho recurso por interpuesto en tiempo hábil, se sirva remitirlo dentro de ocho dias al citado Gobierno civil, con los informes que crea necesario.

Tarrasa 25 de octubre de 1897”.

Signat : Luis Muncunill.
L’endemà l’Ajuntament envia el recurs al Sr. Governador Civil, però el to emprat és molt diferent del que fins aquest moment s’havia fet servir. Crec molt important transcriure fil per randa el contingut d’aquest document perquè puguem veure quin era el tarannà del Sr. Marcet en contraposició al de l’alcalde Ventalló:
“Exmo. Sr.

D. Luís Muncunill y Parellada, Arquitecto vecino de esta ciudad, ha presentado a esta alcaldía el recurso de alzada que adjunto remito a V.E. con los documentos que le acompañan, contra un acuerdo de este Ayuntamiento, en virtud del que, sin formación de expediente de ninguna clase, y sin oir al interesado, ha sido destituido el recurrente en el cargo de Arquitecto municipal, que venia desempeñando en virtud del oportuno concurso y nombramiento de fecha 5 de agosto de 1892.

En atención a que no consta en estas oficinas municipales antecedente alguno desfavorable contra el espresado facultativo.

Habida consideración a que tratándose de un empleado destinado a servicios profesionales es obvio que ha de tener la capacidad y condiciones que las leyes exijen y que no puede ser destituido sin causa justificada, según real orden de 30 de julio de 1879, y 5 de agosto de 1895.

Teniendo en cuenta además que la destitución que se trata, se funda en supuestos defectos de negligencia y tibieza, y en supuestos hechos que no se han justificado por medio de diligencias que al efecto debían practicarse, en las cuales habia de ser oido el acusado, por ser principio rudimentario de derecho que se imponga un castigo sin antes oir los naturales descargos del supuesto delincuente.

Esta alcaldia tiene el honor de informar a V.E. en el sentido de que estima perfectamente fundados y legales los razonamientos que D. Luís Muncunill y Parellada aduce en el recurso de alzada que eleva a V.E. para que se digne revocar el acuerdo de su destitución como Arquitecto de este Municipio y sea repuesto en dicho cargo, siendole de abono los haberes como si hubiera estado desempeñandolo, pués así procede con arreglo a justícia y de conformidad a lo que preceptua el artículo 171 de la vigente ley municipal, salvo, empero, el mejor criterio y la superior justificación de V.E..

Dios guarde a V.E. muchos años.    Tarrasa 26 de octubre de 1897”

Signat: Juan Marcet i Palet.
En Marcet exonera de tota culpa a Muncunill, reconeix que no estava prou fonamentat acusar-lo i demana al Governador que revoqui el cessament del senyor arquitecte.
Haurà de passar un mes i mig fins a tenir resposta de Govern Civil. El dia 9 de desembre, en el ple, el secretari llegeix la dispositiva del Governador Civil que molt resumit ve a dir que s’ha de restituir en el càrrec al senyor arquitecte, o instruir-li l’oportú expedient en el qual l’acusat es pugui manifestà en defensa seva. I el consistori aprova què “sin perjuicio de reponer en su puesto al Sr. Muncunill, los Srs. Concejales, con el Sr. Alcalde Presidente, consulten con un letrado, acerca de la resolución que se considere más justa y conveniente, y que el Ayuntamiento adoptará en la sesión proxima, con respecto a los distintos extremos que comprende el referido fallo, y si procede a no entablar algún recurso de alzada o contencioso contra dicho fallo”.


La Comarca 14 desembre 1897

En el següent ple, celebrat al cap d’una setmana, l’alcalde Marcet, després d’haver consultat a l’advocat Juan Salas, exposa la necessitat de decidir si s’obre expedient, si es posa recurs d’alçada al dictamen del Sr. Governador o bé si es manté en el seu càrrec a Muncunill.
El regidor Ventalló  proposa ajornar la resolució per més endavant, tot recordant que es disposa de tres mesos de marge. 
El regidor Matalonga demana la resolució immediata per ser urgent i per què ja s’havia ajornat en la sessió anterior.
S’aprova per majoria i amb votació nominal resoldre-ho amb caràcter d’urgència i també per majoria queda aprovat no obrir expedient ni fer recurs contenciós administratiu. A favor de l’acord hi voten els regidors Domingo, Comas, Matalonga, Belil, Ciurana i Marcet, i en contra Ventalló, Figueras, ventura i Homs, aquest últim, recordem, el causant de tot l’enrenou.
Finalment en Lluís Muncunill i Parellada quedava restituït en el càrrec i de passada en el mateix ple es feia constar el cessament del Sr. Antonio Pascual com arquitecte municipal interí.
Fem un salt en el temps i passem al juliol de l’any 1903.
Terrassa està immersa en una renovació de la ciutat molt important. Per la Festa Major s’ha inaugurat el cobriment de la riera del Palau, en el tram que va des del que llavors en deien carrer Major, avui Portal de Sant Roc, i el que seria la confluència amb La Rasa.


                             
Al mateix temps trobem el nou edifici de l’Ajuntament a mig construir, per bé que la sala de plens és inaugurada el dia sis de juliol, i les obres del que en deien Palau de les Indústries -Escola Industrial, i totes elles sota la direcció d’en Lluís Muncunill i Parellada. Doncs bé, amb tota aquesta feina, en Muncunill es trobaria amb el següent enrenou:
El dia 15 de juliol,  i a l’acte del ple de l’Ajuntament, presidit per en Joaquim Alegre i Pujals, hi trobem: “A continuación constituyose el Ayuntamiento en sesión secreta para deliberar acerca de un asunto de régimen interior de la corporación, y que en cierto modo puede afectar al decoro de la misma, relativo a la conducta observada por el Sr. Arquitecto municipal D. Luís Muncunill y Parellada. Y después de debatido ámpliamente dicho asunto, reanudose la sesión pública.”

Ja hi tornem a ser, se l’acusa de càrrecs greus, de tenir abandonada la confecció del Pla General de la Ciutat, i es demana que es formi una comissió per tal d’obrir expedient al Sr. Muncunill.  La comissió que tindrà la tasca de confegir aquest expedient queda formada pel Joaquim Alegre i Pujals, com alcalde, i els regidors Domènec Palet i Barba, Francisco Comas i Josep Borràs, restant en Muncunill suspens en el seu exercici i nominat, com arquitecte municipal interí, novament, a Antoni Pascual i Carretero.
El redactat d’aquest informe devia portar molta feina, ja que en el ple del dia 21 d’agost, un mes després, el regidor Joan Salas i Morral reclama es resolgui el com més aviat millor l’expedient de suspensió d’en Muncunill.
En el ple del dia quatre de setembre i trobem: “ Tambien quedo sobre la mesa, a petición del Sr. Ventalló, el dictamen de la Comisión especial encargada de la instrucción del expediente administrativo en averiguación de los cargos graves que resultaren contra el Arquitecto Municipal D. Luis Muncunill, en cuyo dictamen se propone: 1º- Separar del ejercicio de su cargo al Arquitecto Municipal D. Luis Muncunill y Parellada; y 2º - Dar por rescindido el compromiso con dicho Sr. Facultativo relativo al levantamiento del plano general de Tarrasa.”

Finalment el dia nou de setembre sembla que es desencalla el tema i ja comencen a deliberar l’expedient que ja ha presentat la comissió. El primer a prendre la paraula és el regidor Salas, qui en tot el procés seria el defensor d’en Muncunill. El secretari de l’Ajuntament fa un resum de les consideracions del regidor Salas, amb aquestes paraules: “Examinó ?Salas- y combatió uno por uno todos los considerandos, no hallando ninguna acusación grave contra el arquitecto Muncunill, ni nada que quebrante su falta de idoneidad o de moralidad. Disculpole de la demora en confeccionar el plano general de Tarrasa, por el trabajo excesivo de estos últimos años y porque en todo caso si hubiera falta por tal concepto no procederia la destitución, sino simplemente la penalidad que el mismo convenio establece, disculpandole, así mismo, de la negativa que opuso a la celebración del simulacro de los bomberos con el fin de no poner en ridículo al Ayuntamiento; negó todo valor a los hechos antiguos e insignificantes que se sacan a relucir, de los que no se formó expediente alguno; negó así mismo la supuesta gravedad por la falta de las valoraciones que se pidieron a dicho Sr. Arquitecto, y por la exactitud matemàtica que resulta en la de las obras del cauce, hecho, este último, que lejos de ser un cargo revela la pericia del autor en sus cálculos presupuestos; y terminó el Sr. Salas pidiendo que se desestime el dictamen de la Comisión y se reponga al Sr. Muncunill en su cargo de Arquitecto Municipal.”

El regidor Palet indica que en l’expedient hi ha ben explicats tots els càrrecs que s’imputen a Muncunill, que tots són de justícia i fonamentats, malgrat  que sentia molt haver hagut de fer-los i conclou amb: “teniendo en cuenta, además, otros de orden moral, difícil de reflejar en un expediente, pero que se hallan en la conciencia de los Srs. Concejales, contribuyendo a robustecer la decisión o fallo; por todo lo cual pidió fuese aprobado el dictamen de la Comisión.” 
Insisteix Salas en el fet que no hi veu cap càrrec greu, ni res que ataqui a la moralitat o a la competència del Sr. Muncunill i que el seu vot serà emes sense “prejuicio alguno, prescindiendo de conferencias previas y de confabulaciones a todo lo que es completamente ajeno.”

En Palet se sent atacat per en Salas i contesta:” no hay tales confabulaciones, sino reuniones y conferencias prévias para mejor estudiar el asunto, y que ciertas cosas no pueden escribirse y exteriorizarse, siquiera sea por prudencia o por delicadeza y por ser de orden interno, pero responde al sistema progresivo como acontece con el procedimiento de juicio oral y público”

Coses que no es poden escriure ni veure la llum? Coses que afecten la moralitat d’en Muncunill?
Però seguim en el ple del dia nou. El regidor Ventalló i Vintró alerta als membres de la comissió que ja en el passat ? 1897 ? s’havia hagut de fer marxa enrere en un expedient similar a aquest, per no complir la normativa legal. Els regidors Palet i Salas, ambdós advocats, li responen que en aquest cas s’han complert tots els requisits legals. Arribats a aquest punt, en Ventalló demana que sigui llegida la defensa del Sr. Muncunill, i el regidor Ubach diu que en aquest cas cal llegir tot l’expedient, així ho aprova el ple, i s’ajorna la lectura de l’expedient fins la propera sessió.
I finalment, en el ple del dia setze de setembre, és llegit l’expedient al complet, la part de la comissió i la defensa del Sr. Muncunill.
Abans de passar a la votació definitiva, el regidor Ventalló explica que ha demanat la lectura a fi d’esvair certs comentaris públics relacionats amb atacs  dirigits contra un “dignísimo compañero de Consistorio”  creient que no tenien cap fonament. El regidor Alfons M. Ubach agraeix al Sr. Ventalló el seu interès en defensar-lo i explica que “su intervención en lo de las vigas para el cauce manifestando que se redujo a salir garante por la suma de veinte mil pesetas ante la casa constructora, sin más interés que el de facilitar la adquisición de dicho material para la realización de una obra de verdadera utilidad pública, y sin haber obtenido lucro alguno”.
I ja arriba la votació definitiva sobre fer fora del seu càrrec a Muncunill. És votada per majoria amb els vots favorables dels regidors Vellsolà, Palet, Rovira, Sallent, Casanovas, Rodó, Ventalló, Prat, Borràs, Cardús, Comas, Ramoneda, Salvans, Figueras, Ubach i de l’alcalde Alegre. Voten en contra Tobella i Salas.
D’aquesta manera és cessat definitivament del càrrec d’arquitecte municipal en Lluís Muncunill i Parellada.
Ara em toca explicar que aquest expedient que inclou càrrecs greus, i actes immorals, no l’he pogut localitzar entre els expedients de personal de l’Ajuntament, que estan conservats a l’Arxiu Històric de Terrassa. Tal volta algú que llegeixi aquest article pugui tenir alguna pista d’on pot estar guardat, si és que en el seu moment no va ser degudament “despistat”.
No cal dir que aquest cessament va provocar un gran enrenou entre la població, i la premsa del moment no en va ser aliena. El setmanari La Comarca del Valles, dirigida pel regidor Joaquim Ventalló, del dia dinou de setembre, es limita a fer un resum de l’acte del ple, sense fer-hi cap comentari. El setmanari Egara, del dia vint, ja son més explícits, amb frases com “No sabemos si en el ánimo de los señores concejales existe el convencimiento de que en justicia debian obrar como lo han hecho, cosa que dudamos;” o també “y por lo tanto a destituir a un funcionario que del expediente incoado en contra suyo, no resulta ningún cargo por incapacidad” i comentant la defensa que d’en Muncunill havien fet els regidors Salas i Tobella, conclou amb “Procediendo cual deseaban los citados concejales, el Ayuntamiento habria dado otra prueba de sus nobles sentimientos y del espiritu de concordia que tanto cuadra a las corporaciones populares que son la genuïna representación del vecindario.”

Per la seva part el setmanari La Sembra, del dia 24, es mostra molt més dur amb l’actuació del Consistori. Frases com: “Raons de justícia són les que ens mouen a parlar, puix tenim la plena convicció que en aquest assumpte les passions de certs regidors s’han sobreposat als sagrats furs de el just i racional venint a provar-nos de passada les misèries que hi ha en la Casa Comunal.”

“Si és que realment existeix quelcom que afecti  la moralitat del Sr. Muncunill, ha de dir-se clar i ben alt. El fet sols de pretendre insinuar quelcom en contra d’ella, correspon ben poc amb la noblesa de sentiments dels seus iniciadors, al mateix temps que prova la immaculada conducta de l’acusat.”

A continuació el redactor de La Sembra es fica amb el regidor Domènec Palet i Barba: “Deia el regidor Sr. Palet que una deixadesa extrema per part d’un empleat és motiu suficient també per donar lloc a la destitució de el dit empleat i pretenia que aqueixa tara era tradicional en el funcionari que ens ocupa. Això dit justament en l’època en què més treballs i de més importància s’han realitzat en el Municipi per part de l’acusat i que no poden amagar-se, ja que estava a la vista de tothom, verdaderament dona idea de la migrada imparcialitat d’aquest senyor i de sos nobles intents en formular aqueixa acusació.” I acaba l’article sentenciant amb aquestes frases: “Aqueix fet ens revela el còmode  que és fer servir els escons del Consistori per satisfer les passions i interessos personals, encara que d’aquesta satisfacció en surtin malbaratats els interessos del poble. Al Municipi, senyors regidors, si hi va per administrar. Tots els ressentiments, rancúnies i interessos personals deuen deixar-se a la porta i allí dins fer obra purament administrativa, puig a aqueix fi tan sols, el poble us donà els seus sufragis.

I al mateix setmanari, però del dia ú d’octubre i trobem aquesta sentencia definitiva: “Fins que aquest cas no arribi, sols creurem en les mires particulars de certs regidors interessades i egoistes, sols creurem amb els medis execrables que per tal d’assolir les seves ambicions no dubten en practicar sense tenir per res en compte la sagrada administració comunal i venint una vegada més a confirmar-nos que la conducta de certs regidors es talment una vergonya per Terrassa.”

   Fins aquí la història de les turmentoses relacions de Lluís Muncunill i Parellada i la Terrassa oficial, en el seu paper d’Arquitecte Municipal de Terrassa.

Fonts de  consulta:
ACVOC ? AHT
AMAT/Actes dels plens
Premsa de l’època: trencadis.diba.cat
]]>
urn:uuid:85701 2017-01-01T17:35:57+01:00
<![CDATA[Mi nueva vida: PASTIS DE SALMÓ]]>








Ingredients: ( per un motlle de 23x12 )
250 gr. de salmóm fumat
250 gr. de salmó fresc sense pell ni espines
250 gr. de formatge tipus philadelphia
8 o 9 llesques de pa de motlle sense escorça
Sal i pebre
Oli d'oliva
Preparació:
Trossegem el salmó fresc, el salpebrem i el saltegem em una paella e una mica d'oli, el deixem refredar i l'esmicolem be, afegim en el salmó el formatge philadelphia i anem barrejant fins que ens quedi una barreixa ben sucosa.
Forrem l'interior del motlle em film trasnparent, de aquesta forma el desmotllat serà més fácil, posem el salmó fumat a les parets i el fons del motlle.
A continuació posem una capa de pa de motlle en el fons procurant que quedi compactat i no quedin espais lliures, repartim damunt del pa una capa de salmó em philadelphia, repetim dues vegades més la mateixa operació acabant em pa.
Posem un film damunt i algo de pes( per exemple un cartro de llet) i posem a la nevera unes hores perquè compacti be. Desemmotllen, decorem al gust nostre i ja es pot servir.


]]>
urn:uuid:85777 2016-12-28T19:16:57+01:00
<![CDATA[Josep Ramon Gregori i Muñoz: Josep Ramon Gregori i Muñoz i Olatz Etxaniz Ulazia]]> ]]> urn:uuid:85555 2016-12-23T04:31:25+01:00 <![CDATA[ Els comunistes a Terrassa: Per una Sindicatura de Greuges al servei dels drets socials i les classes populars!]]>

El PSUC-viu de Terrassa (partit que formem part d’EUiA) valorem positivament el procés participatiu a la ciutat per a l’elecció del nou Síndic Municipal de Greuges. Apostem per la democràcia participativa i per tant entenem que ha de ser la ciutadania qui s’impliqui en totes aquelles qüestions que ens afecten.
Entenem que aquest procés és millorable. Si realment volem que en un procés com aquest participi el màxim de gent és necessari que es pugui votar presencialment en els diferents districtes i barris de la ciutat, i no només a les oficines centrals de la plaça Didó o per internet (no tothom té les mateixes possibilitats d’accés).
Demanem doncs que en futurs processos els centres i casals cívics siguin també centres d’informació, participació i votació. I demanem també a tots els grups municipals presents a l’ajuntament que acceptin el resultat d’aquest procés i es comprometin a escollir com a nou Síndic a la persona que hagi obtingut un millor recolzament ciutadà.
El PSUC-viu considerem important aquesta elecció. Moltíssimes persones veiem violats els nostres drets a diari, i és necessari que aquesta institució pugui funcionar a ple rendiment i reculli el malestar, indignació i vulnerabilitat davant situacions injustes i amb molta dificultat burocràtica de resoldre. Vivim situacions d’atur, precarietat, desnonaments, pobresa generalitzada, falta d’ajudes i de recursos, augment de la carestia, etc… Considerem important promoure la mobilització ciutadana per defensar els nostres drets i futur. I considerem vital tenir a Terrassa un Síndic Municipal de Greuges que escolti, atengui i lluiti per resoldre les situacions d’injustícies que altres administracions no resolguin.
El PSUC-viu animem a la ciutadania per tot aixó a que participi en aquest procés, i li demanem el vot per a Joan Tamayo, ja que considerem que és el millor candidat que tenim per la seva llarga experiència com a advocat i com a activista defensant els drets humans i els drets socials, sempre vinculat als moviments populars de Terrassa. Ens sumem als suports que el Joan Tamayo està rebent de part del teixit associatiu de la ciutat, com han fet la Federació d’Associacions de Veïns de Terrassa, l’Espai Drets Humans i Socials, el Consell d’Entitats Ciutadanes, la Xarxa de Solidaritat Popular i un llarg llistat d’entitats i persones. El Joan Tamayo representa una Sindicatura compromesa amb i per la gent.
]]>
urn:uuid:85803 2016-11-30T00:08:46+01:00
<![CDATA[Elliot.cat: Cursos d?Història oberts i en línia]]> Amb aquesta secció del nostre blog volem fer una modesta i petita contribució a la difusió del coneixement de la nostra història posant a disposició de tothom una col·lecció de cursos d’història d’accés obert i gratuïts. Són continguts elaborats durant els meus anys a la universitat però que han sigut adaptats per a ser utilitzats … Continua llegint

L'entrada Cursos d’Història oberts i en línia ha aparegut primer a Elliot Fernandez.

]]>
urn:uuid:85896 2016-11-15T17:25:02+01:00
<![CDATA[Marvel, dc y otras hierbas: Herois de paper]]> Evento en Facebook
]]>
urn:uuid:85756 2016-08-29T23:50:49+02:00
<![CDATA[Parufito: Inici projecte Raspberry Pi: Mopidy + TEA5767 (Ràdio FM)]]> Continua llegint «Inici projecte Raspberry Pi: Mopidy + TEA5767 (Ràdio FM)»]]> urn:uuid:85691 2016-08-10T11:49:27+02:00 <![CDATA[El rincón de Violeta: ]]>

]]>
urn:uuid:85850 2016-04-24T21:35:55+02:00
<![CDATA[Alba Ferrara: [New post] GTA: Liberty City Stories v1.7]]>

[New post] GTA: Liberty City Stories v1.7

]]>
urn:uuid:85463 2016-02-12T09:36:51+01:00
<![CDATA[Mis labores de Patchwork: Empezamos el año con amigurumis...]]> Espero que os guste!

]]>
urn:uuid:85828 2016-01-11T09:15:38+01:00
<![CDATA[La Cueva Digital: A Kickstart At Real-estate Crowdfunding]]> Crowdfunding is actually a follow of funding a venture or undertaking by boosting cash through a big total of folks. The web would be the most popular and go-to medium for crowdfunding, wherein a lot of people today and organizations have raised huge total of money for ventures starting from social triggers and lending organizations to arranging rock shows and funding motion picture tasks. The real estate industry is buoyant about supplying itself an enormous enhance by means of crowdfunding.



Why decide for real estate crowdfunding?
There was a time in the event the real estate property enterprise was the game of cash-rich corporations, companies and institutions that could fund real estate property promotions. But with crowdfunding creating inroads within the real estate landscape, it truly is straightforward for modest traders to come back jointly and make investments on line from the asset course that is regarded for its constantly considerable value. There's a massive opportunity for those who are on the lookout to getting into the organization of crowdfunding to the real estate property. Take into account this, Massolution, a analysis agency has stated that the $1 billion invested in 2014, within the US real-estate sector through crowdfunding could rise around the worth of $2.five billion because of the conclude of 2015. A few of the biggest real estate property crowdfunding web sites consist of FundRise, RealCrowd, RealtyMogul, iFunding, Crowdstreet, Money360 and AssetAvenue.

How we are able to allow you to in setting up your pretty personal real estate crowdfunding internet platform?
You are able to also construct your incredibly crowdfunding site and assistance people make investments their revenue for increased returns down the road. It truly is an extremely very simple method; all you'll need is definitely the ideal and user-friendly real estate crowdfunding script (software package), which is exactly where we arrive into engage in. We at FundRaisingScript will develop a custom-built housing crowdfunding script with a one-click benefit to construct your individual crowdfunding system on-line. This script may help property developers to submit their initiatives and garner resources from those who are prepared to spend in them.

Here are several on the added benefits of deciding on Fundraisingscript.com as your crowdfunding platform-

Responsive Style - Our design is well customizable and may be conveniently accessed and employed throughout a variety of platforms from desktops for the cell platform.

Featured Initiatives - We will aspect projects in an effort to give prominence for many in the qualities, together with static banners in the identical slider, about the property website page.

Security - Our secured and multilayered platform makes sure that your real estate crowdfunding platform can fend off hacks, sql injections together with other on the net threats. You could have relief that the web site is completely secure for you personally and also your customers.

Secure Payment Gateway - We've got secure and several gateway integration inbuilt with the process by way of Paypal, Stripe and Wallet.

Social Integration - You are able to easily invite your folks from Facebook to affix within the platform.

Finish Campaign Responses - We'll make sure that you will be carrying out it correct and provide comments and communicate with you to definitely assist build a qualified, successful marketing campaign.

Email Notification - You may enable or disable electronic mail notifications depending on the campaign process, consumer and ownership degrees.

Publication System - It is possible to also just take advantage of the Information Letter Process to get in contact with customers.

Drop by Fundraisingscript.com to check out lots of other awesome features which can provide a fascinating edge for your real-estate crowdfunding enterprise. ]]>
urn:uuid:85407 2015-12-26T08:34:09+01:00
<![CDATA[Opinando de..: Hablando de vivienda, está claro, SOMOS IMBÉCILES.]]> El motor que empujaba a escribir en él, era la indignación, a veces la perplejidad, ante acontecimientos o situaciones que van dándose en este mundo globalizado. ("aldea global" lo definen algunos, la estupidez no tiene límites, nos lo demuestran cada día...)
Y sí, también había algo de necesaria terapia que me empujaba a escribir.

El motor gripó, uno dejó de indignarse públicamente, dejó de quedarse perplejo, todo lo anormal pasó a convertirse en una resignada normalidad y escribir sobre normales anormalidades dejó de tener sentido. La terapia encontró otros lugares donde desarrollarse y el blog quedó en estado de coma.

Como nada es para siempre, el motor volvía a arrancar hoy bien temprano, leyendo un tweet.


 Traduzco: "Los pisos suben como antes de la crisis, mira igual que los salarios..."

Automáticamente uno se dirige al enlace y se lanza a buscar información relativa a la noticia, antes me cercioro de que no estamos a 28 de diciembre, día de los inocentes.

Y efectivamente, en el 3T de 2015 el precio de la vivienda experimenta una subida acumulada del 4,5%. Ojo, acumulada, desde el 3T de 2014.
Los liantes de turno ya están dejando caer que la subida es trimestral, a ver si algún individuo normalizado, o mejor, todo el conjunto de la sociedad normalizada se lanza a la compra de inmuebles por aquello de la gran inversión, compra hoy y vende mañana por el doble.
Sí, la misma situación que nos llevo a pegarnos la "gran ostia". (Gran ostia = Rescatar bancos y retroceder varias décadas en derechos sociales y laborales)

Fuente: http://www.ine.es/prensa/ipv_tabla1.htm

Con ese 4,3% nos acercamos al 5,7% que fue el último incremento trimestral, en 2007, antes de que empezara la "gran fiesta".
 
A estos datos hay que añadir otro, importante, la compraventa se dispara un 16,3% respecto al mismo trimestre de 2014.

Bien, ya tenemos dos variables de la ecuación, los buenos, los que algunos utilizarán para vender como indicador de la recuperación económica, de lo acertadas que han sido las políticas económicas practicadas estos 4 últimos años, etc...

Como soy un poco cenizo, me permito la libertad de añadir una variable más a la ecuación, que cada cual, después, saque sus conclusiones de como afectará al resultado de esta.

Se trata de la variable "hipoteca", importante, muy importante.
Poca gente dispone del capital necesario para abordar la compra de una vivienda sin recurrir a ella.
En este caso, la reforma laboral implantada por la banda de "Mariano y sus 40 ladrones" no ha contribuido a aumentar los ahorros de las familias, de manera que pudieran evitar el recurrir a una hipoteca con muchos ceros.
Resumiendo, más pobres comprando más pisos y más caros.

Sigamos con las hipotecas, esa variable de la ecuación.
Si alguien recuerda, en 2007, cuando todo empezó a ir mal para los de siempre, el euríbor se situaba en un nivel del 4%, los diferenciales que se aplicaban en aquella época eran, dependiendo de la "calidad" del cliente, de entre el 0,15-1%, con una media por debajo del 0,5%.

fuente: http://es.euribor-rates.eu/euribor-valor-12-meses.asp

Es decir un hipotecado pagaba sumando diferencial y euríbor un 4,5%. Hablamos de una situación con un euríbor alto (llegó a estar por encima del 5%), si consideramos que un nivel normal del euríbor debería rondar el 2%.
A día de hoy, dependiendo de la "calidad" del cliente, los diferenciales que ofrecen las entidades bancarias van del 1% al 4,5%, hablo de diferencial ¿ok?. A este le sumamos el euríbor que hoy tiene un valor de 0,066%.
Una hipoteca media se está firmando con diferenciales del 2%, es decir que el interés a pagar hoy estaría en torno al 2%.

Tenemos todos los ingredientes para la tormenta perfecta, calentamiento de precios, aumento de las ventas con el incremento paralelo de concesión de hipotecas y, el atractivo de unas cuotas relativamente bajas debido al comportamiento presente del euríbor.
(Añado que se están relajando condiciones y plazos en la concesión de hipotecas, asociado a un incremento del diferencial. Esto no está documentado, simplemente es lo que veo que está pasando a mi alrededor con conocidos y amigos.)

Hasta aquí todo bien, el que quiere vender gana, el que quiere comprar, lo puede volver a hacer y la banca, hay la banca... la banca vuelve a ganar, compra dinero barato y lo vende más caro que nunca, como se va a resistir a volver a tomar riesgos y cometer pecados del pasado, prestando a quien no debería, si total, si vienen mal dadas ya está el Estado para rescatarlos.

Retomo el tema diferencial.
Actualmente los diferenciales son muy elevados debido a que el euríbor está a niveles casi de 0 y por tanto los bancos se protegen. Esto es consecuencia de la situación de crisis económica en la que estamos inmersos, no hay flujo interbancario, los bancos se nutren "barato" del BCE y Draghi continua con la política monetaria que mantiene el precio del dinero por los suelos.

Si aceptamos que esto es cíclico, y por tanto la crisis actual no será eterna, el euríbor escalará a niveles normales (2-3%), con algún repunte cerca del 4-5%.
Llegados a ese momento, nos acordaremos del diferencial firmado años atrás, al ver como se incrementan de manera muy considerable, las cuotas mensuales que pagamos por nuestra hipoteca.
Les invito a hacer el cálculo con cualquier simulador.
A modo de ejemplo, una hipoteca a 30 años por importe de 150.000 ?, podría pasar de una cuota de 600 ? (2%), a una cuota de 900 ? (5%). Hablamos de un nivel de euríbor normal, si nos ponemos en los niveles que desencadenaron el "boom" de la burbuja inmobiliaria, nos vamos a los 1100 ?, casi el doble de lo que se pagaría hoy.

Ahora que cada uno ponga todas las variables juntas en la ecuación y resuelva.
Yo tengo mi particular resultado, y no es otro que volvemos a hacer lo mismo que antaño pero peor.
El resultado del pasado ya lo conocemos, así que volviendo al título de la entrada, hay argumentos suficientes que justifican el título, SOMOS IMBÉCILES, es decir practicantes de la imbecilidad.
(RAE, definición de imbecilidad: Carencia o escasez de inteligencia o buen criterio)

Hasta la próxima.


]]>
urn:uuid:85802 2015-12-11T21:49:22+01:00
<![CDATA[Els papers d'en Tristany: La cambra blava. Amic amat.]]>


El darrer dia de curs en Pol li havia dit, tot picant-li l'ullet : Roger, no creguis que se'm treuràs del damunt tan fàcilment, qualsevol dia agafaré la moto i et pujaré a veure.

En Roger, des de petit, passava els estius a la casa pairal dels avis, prop de Cruïlles, al bell mig d'una vall ampla i agraïda. La masia era envoltada de camps, alzinars i rierols on remullar-se els dies que el sol encenia les roques i les cigales ferien l´aire amb el seu concert persistent, a voltes angoixant.
Aquell hivern en Roger havia conegut en Pol a la Universitat. Des del dia que havien parlat per primer cop, al bar de la Facultat, ni un sol dia havien deixat de veure's, ni que fos una estoneta, entre classe i classe. Li agradava d'en Pol la manera de moure's tranquil.la i armoniosa, el parlar suau, la mirada dolça i entremaliada. Però, sobretot, en Roger era feliç perquè, per primera vegada, havia trobat algú a qui poder anomenar "amic".

El dia abans en Pol l'havia trucat: vinc demà- va dir-li.

Després de dinar, mentre en Roger jugava amb el gos a l' era de la casa pairal, va sentir de lluny la moto d'en Pol apropant-se pel camí que travessa els camps de blat. De lluny en Pol el va saludar, aixecant el braç. La moto anava deixant enrera un nuvolet de pols que es fonia entre les espigues daurades dels marges. Quan en Pol es va treure el casc, en Roger li va fer broma sobre el moreno agitanat de la seva pell i els rinxols empolsats i molls de suor que li queien damunt el front. - mira- li va dir- primer et dutxes i et poses maco i després t´ensenyaré el turonet des d'on es veu tota la vall, soparem i després cap el poble de festa !. Van fer el camí fins el turonet entre bromes i riallades. El ros daurat i la pell clara d'en Roger contrastava amb la morenor mediterrània i un xic salvatge del seu amic. -Som tant diferents, Pol...i en canvi...som el mateix- li va dir en Roger mentre tornaven a casa. S'anava fent fosc.
Mentre sopaven, en Roger va observar, encuriosit, com els ulls verdosos del seu amic es podien transmutar en multitud de matisos i expressions diferents. Tant aviat eren dolços com esdevenien sorpresos, observadors, irònics.... Es va fixar, també, en els llavis carnosos quan xuclaven una cullerada de sopa, més calenta del compte. Va sentir una sensació estranya, que no sabia definir.
 Es van posar texans i samarreta blanca i pujaren a la moto en direcció a la discoteca que era a mig camí de la casa pairal i la capital de la comarca. Cap a les 12 la sala era plena a vessar. Refugiats a una punta de la barra van demanar unes cerveses. El soroll els obligava, si es volien entendre, a acostar-se molt i dir-se les coses a l´orella, cada cop que en Roger s´apropava es sentia pertorbat per l´olor que desprenia la pell d'en Pol, una sensació embriagadora que el torbava i l'excitava. Suats de tant ballar van acabar-se la tercera ronda de cerveses i van decidir tornar a casa. Pel camí de tornada , en Roger va ajuntar el seu cos al del Pol. Li agradava sentir les samarretes xopes com s´enganxaven. Amb la llengua anava llepant la suor que relliscava pel clatell d´en Pol. Tenia por, però era feliç.
- Pol, vols venir a dormir a la cambra blava ? - va dir-li en Roger, mentre entraven a casa.
En Pol el va seguir escales amunt. Es van treure la roba, menys els slips, la van plegar i la van posar cadascú damunt una cadira. Un cop al llit, un cara a l'altre, en Roger notava l´aire tebi de la respiració d'en Pol fregant-li la cara. Es miraven sense dir res. En Roger no pogué més i va apropar els seus llavis sobre els del Pol. Una frisança humida li va travessar el cos, sentia la tendresa d´aquells llavis càlids amorosint el seu besar, les llengües van parlar llavors tots els registres del verb estimar. En Pol, sense dir res, vinclà el seu cos sobre el del seu amic. El seu pit fibrat, sobre el d'en Roger, deixava traspuar els batecs salvatges d´un cor desfrenat bategant al compàs d'una passió que, fins llavors, mai havia sentit. En Roger l´abraçà fins que les dues pells, els dos cossos, es feren un de sol. El desig va fer esclatar en els seus membres la força de dos cossos joves, anhelants de posseir-se. Xops de suor es van abraçar i es van adormir.


En Roger es va despertar amb els llavis d'en Pol que li donaven el bon dia. En Pol preparava la bossa per tornar a Barcelona. Van planejar que en Roger baixaria, amb l´excusa de comprar uns llibres, i es quedaria a dormir a casa seva i així es tornarien a veure, aviat, ben aviat. A l'hora d´acomiadar-se, en Pol s´estirà sobre d'ell i es van besar fins  perdre la noció del temps.
A mig matí, en Roger donava voltes pel llit quan va sentir l'àvia parlant per telèfon: - no pot ser, no pot ser, la moto? - va sentir que deia, va afinar l'oïda i una fiblada el va paralitzar - en Pol és mort, en Pol és mort !... Entre sanglots va enfonsar el cap al coixí, li va semblar que el cervell li fugia, que cada porus, cada centímetre del seu cos, li esclatava. Els espasmes i les llàgrimes no l´alleugerien, ans el contrari, l'abocaven a un cercle infernal que semblava posar a prova fins a quin punt podria suportar el dolor que el cremava de dalt a baix. Un crit que li sortí amb la força que dona el patiment més bestial va ressonar per tota la casa. L'àvia va entrar a l'habitació i no va aconseguir articular cap paraula.
A la mitja hora un metge li va injectar un calmant que el va fer entrar en un son profund.
Quan vesprejava es va despertar. Havia perdut el control del seu cos i de la seva ment. Es va vestir i, sortint per la porta de darrera, va enfilar el camí del turonet. Quan hi va arribar, les cases del fons de la vall semblaven torxes enceses pel roig del sol declinant. L´horitzó es fonia en una lluita de blaus i grisos. El cel cremava en un combat crepuscular on els grocs i els taronges feien l' últim esforç per vèncer la foscor que, indefectiblement, ho envairia tot. En Roger s'estirà damunt la terra humida, notava que el seu cos era immaterial. L'epidermis ja no l´aïllava de l´exterior. L'aire humit que pujava de la vall l'hi anegava les entranyes. Cada cant d´ocell el sentia dins el cor. Li feia mal i el narcotitzava. La boirina que naixia de la terra el penetrava i li va semblar que s´el enduia com una partícula d' aigua més. Va saber llavors que la boirina el portaria cap on era en Pol i es fondria amb ell en el blau de tots els blaus i va somriure alleugerit . Les primeres clarors de la matinada van veure el seu cos inert amarat de rosada A la seva mà havia deixat escrit: Pol, no em deixis.

]]>
urn:uuid:85348 2015-11-10T23:17:34+01:00
<![CDATA[Bloc del Xavi: ]]> h
df
h
df
ghd
h

]]>
urn:uuid:85343 2015-11-05T12:16:07+01:00
<![CDATA[Taiji Terrassa: ]]>
Característiques de l’estil Sun de Xing Yi
(per Lei Shi Tai, traducció Jan Hernández i Agustí).

L'estil Sun Xing Yi va ser creat pel mestre Sun Lu Tang sobre allò aprés des dels 15 anys directament del Gran Mestre de Xing Yi Guo Yun Shen. En comparació amb d’altres escoles de Xing Yi, l'estil Sun de Xing Yi té un estil que és simple, sòlid, discret, reservat, flexible i lleuger. Aquest estil és el resultat de les següents característiques:
  1. Centre de gravetat recau en una cama.

És la posició fonamental dels moviments, i el principi bàsic de l'Estil Sun de Xing Yi, que el pes sempre recau sobre una cama. Un no troba la postura de muntar a cavall (doble pes). Aquest principi fa possible una necessitat aparentment contradictòria - el cos és al mateix temps estable, pesat com una muntanya, i flexible i lleuger com un ocell. De fet, l’eix que aguanta el pes ha de ser estable i fort, és Shi (ple), la resta del cos ha de ser flexible i en Xu (buit), que és lleuger. Shi és la base, Xu és l'eina, i ambdós són possibles mútuament.

  1. La posició és relativament alta.

L’angle del genoll no ha de ser inferior a 135 graus. Els passos són relativament petits, segons el principi que els moviments no haurien de ser difícils. Així doncs, contràriament a gran part d’ altres escoles de Xing Yi, l'Estil Sun de Xing Yi no té per objectiu els grans passos i les posicions baixes. Aquestes dues característiques permeten els següents avantatges: d’una banda, que la posició natural del cos humà es respecti, el desgast dels genolls s’eviti, i, d’altra banda, l’equilibri entre la flexibilitat i l’estabilitat està equilibrada.

  1. La força que colpeja és una força de gir en tres dimensions

La força que copeja en l'Estil Sun de Xing Yi es basa en l’eix de la gravetat (del cap al peu del darrere que suporta el pes). Tota la força s’acumula en el centre de l'eix, és a dir, entre la part inferior de l’esquena i el maluc. Quan un colpeja hi ha al mateix temps una força horitzontal generada per fer avançar l'eix, i una força vertical generada per la rotació del cos entorn d’aquest eix. Les dues forces formen una força de tres dimensions. Per exemple, contràriament a gran part d’altres Xing Yi, en Pi Quan de l’estil Sun de Xing Yi, en el moviment de Pi, la cama del darrere no avança, i això provoca com a resultat que la força traci línies cap a davant abans que disminueixi, però la rotació del cos dóna al cop una força multidimensional, i de fet augmenta el resultat.

  1. La posició de les mans és vertical

Es tracta d'una modificació important que Sun Lu Tang que va presentar durant els seus últims anys. De cara, les mans es col·locaran en posició horitzontal. Quan les mans es col·loquen així, els músculs i tendons s’estiren, i la força dels braços i la sensació del Qi en les mans augmenta considerablement. Aquesta posició de les mans s’adapta també a la necessitat d'un combat real.

  1. Diferents exercicis, d’una banda, pesades i estabilitat i, per l’altre, lleugeresa i flexibilitat
En l'Estil Sun de Xing Yi, els Wu Xing (o cinc Xing) s’exerciten des de la base que d’una banda es necessita estabilitat i pesades (els cinc Quan corresponen a les cinc maneres diferents d’utilitzar la força, en canvi els Shi Er Xing (Dotze Xing) exerceixen l’aplicació), mentre que d’altra banda es necessita flexibilitat i lleugeresa. En un combat real és necessari inicialment buscar el no perdre a través de la flexibilitat, i després tractar de buscar guanyar amb la sòlida base del gong fu. Per això, la forma d’exercir el Wu Xing i el Shi Er Xing són diferents, no han de barrejar-se.

  1. L'ús de la força ha de ser reservat i discret, flexible en l’exterior i mantenir-se en l'interior

L'Estil Sun de Xing Yi requereix que els músculs i les articulacions han d'estar relaxats, mentre que l'eix del cap - esquena - peu de suport deu ser sòlid. La força ha de mantenir-se en els ossos i el Qi descendir al Dan Tian. L’energia s’emmagatzema a l'interior, però no es mostra exteriorment.

  1. Els gestos són senzills, pràctics, sense ser artificials

En l'Estil Sun de Xing Yi, no hi ha moviments decoratius, ni moviments de transició o de preparació. Això prové del principi que els gestos com més simples, més eficaços.

]]>
urn:uuid:85365 2015-10-03T23:30:38+02:00
<![CDATA[Catavino: Architecture Lovers: Enjoy Open House Porto this Weekend!]]> urn:uuid:85193 2015-06-29T16:17:53+02:00 <![CDATA[Terrassa mi ciudad ... Catalunya mi nación: La Vanguardia, Edición del martes, 02 julio 1929, página 33]]> MATADEPERA


En la última sesión celebrada por la Comisión permanente de este Ayuntamiento, fué nombrado médico titular e inspector municipal de Sanidad de esta población el reputado médico que lo es de Terrasa don Luis García Triviño.


Haciéndose eco del clamor justísimo de ser buen sector de veraneantes, la empresa del servicio de pasajeros de ésta a Tarrasa y viceversa ha establecido el auto que sale de Tarrasa a las 15 y de ésta a las 16, necesidad sentida y que tanto facilitará al comercio y al movimiento de pasajeros que se veían privados de trasladarse a la vecina ciudad por la poca regularidad de horario.


Así es que el horario de la temporada de verano, será el siguiente a partir del día primero de julio: Salidas de Tarrasa, tranvía eléctrico, a las 7, 8, 12, 15, 18 y 20 horas, y de Matadepera, a las 7,15, 8,30, 13,15, 16, 18,45, y 20,30 horas, parándose todos los viajes en la Estación del Norte de Tarrasa, para mayor facilidad de los pasajeros que deseen utilizar dicha línea.


— El Corresponsal.



]]>
urn:uuid:85148 2015-06-29T01:00:03+02:00
<![CDATA[Terrassa en la mira: Art Nomada presentará la Fira d'Artesania]]>
Art Nómada ofrecerá  el próximo sábado 4 de julio,, en el marco de la Fiesta Mayor de Terrassa, la Fira d'Artesanía.

El evento organizado por la Asociación de artesanos y artesanas de Terrassa se desarrollará en la Plaza de los Museos, al lado de la Casa Baumann, entre las cinco der la tarde y las once de la noche.

Esta feria tiene como reclamo las siguientes realidades... Hecho a mano, reciclamos, transformamos y... calidad a un precio justo.]]>
urn:uuid:85233 2015-06-28T21:02:41+02:00
<![CDATA[Nuesa literària: Bèsties com qualsevol altra bèstia]]>


Recordo una nit dormint a l'estació de Vacarisses quan caminàvem cap a Montserrat des de Terrassa. Un adolescent criticava una noia que no hi era present, deia que era estúpida, repel·lent, insuportable, fastigosa. Jo no coneixia ni l'adolescent que criticava, ni la noia criticada, però només sentint els seus mots vaig percebre la seva animalitat. El nen, noi, xicot... era un exemplar d'Homo sapiens odiant, mogut per una pulsió ancestral que domina la ment i mou a inventar la persona en qui es pensa, exagerant els seus defectes, amagant les seves virtuts, per a poder combatre-la i esborrar-la. 
L'Homo sapiens és una bèstia perillosa, perquè sovint s'inventa la realitat, modificant un substrat objectiu real, per tal de moure-ho tot cap a la posició en què el seu ego queda més protegit o aconsegueix mes poder. 
N'he vist molts d'altres moguts per pulsions estranyes, carregades de violència. De fet, n'hi ha prou en contemplar els mascles alfa Homo sapiens dins dels cotxes quan condueixen, també passa amb algunes femelles. La violència d'un exemplar sapiens dins d'una eina tecnològica com l'automòbil ens remunta a una prehistòria plena de competició, de lluita, de combat. La bèstia sapiens continua sent bèstia enmig de la tecnologia punta. Allò que ens fa humans no són els invents ni els avenços materials sinó la capacitat de desitjar i procurar un bé a un altre ésser malgrat que aquest desig o aquest esforç no ens proporcioni a nosaltres com a individus cap benefici directe. És per això que els sàpiens continuaran sent bèsties per molt que estudiïn, per molt que aprenguin, per molt que construeixin, per molt que inventin. Allò que evidencia que són un animal més és la seva constant submissió a allò que Freud anomenava pulsions, Konrad Lorentz coordinacions hereditàries, i molts d'altres, instints. Aquesta submissió no és fàcilment detectable. Som titelles els fils de les quals són moguts per un inconscient dissenyat per la selecció natural durant centenars de mil·lennis. Som bèsties amb corbata, amb frac, amb tern, dins d'un audi o d'un avió o d'un cohet, amb mil artilugis d'última generació a les mans i de vegades amb comptes corrents atapeïts d'euros... però al capdavall bèsties com qualsevol altra bèstia si no ens distingim per un fenotip que quan apareix sembla que ens fa diferents, i que és l'empatia. És perillós trobar-se amb un sàpiens que no et coneix, perquè és un ésser territorial, amb una ment que divideix els munts d'individus en grups que sovint no tenen un sentit lògic, però la necessitat de dividir en grups és un imperatiu de la ment sàpiens. Sovint sona el "ells i nosaltres", quan en realitat no hi ha "ells i nosaltres" sinó només una col·lecció d'individus carregats de somnis i esperances, però invisibles en la seva realitat objectiva, perquè les bèsties sàpiens només copsen grups, etiquetes, estereotips, éssers inventats per a facilitar la decisió de competir, éssers abillats amb tòpics i prejudicis que converteixen els estrangers en diables, els diferents en perillosos, els qui no comparteixen una idea o un costum en oponents o enemics.  La lògica , en els sàpiens , es redueix al gremi dels matemàtics, la massa no elabora pensaments lògics sinó idees sotmeses a les coaccions de l'inconscient, la lògica de les quals es busca o s'inventa posteriorment a la decisió de proclamar com a vàlida la idea o l'opinió. I tot això passa enmig d'un miratge que fa que els individus sàpiens estiguin completament convençuts que no formen part del regne animal, que hi ha els animals i les persones, i que ells són les persones. És una espècie realment curiosa i apassionant. 
]]>
urn:uuid:85209 2015-06-27T23:58:40+02:00
<![CDATA[No indiferencia: Código ético de la ecología emocional]]>
1. Principio de unicidad
2. Principio de realidad
3. Principio de libertad
4. Principio de responsabilidad
5. Principio de respeto
6. Principio de prevención
7. Principio de sostenibilidad
8. Principio de crecimiento paralelo
9. Principio de coherencia
10. Principio de acción
11. Principio de conservación

]]>
urn:uuid:85178 2015-06-27T09:59:18+02:00
<![CDATA[Pato con peras: Ens hem traslladat!]]>




Després de 9 anys a Blogger, Ànec amb Peres es trasllada a Word Press amb el nom de Baked in the Oven. Seguiré compartint les meves receptes en aquesta nova pàgina, on us espero veure aviat!

After 9 years hosted in Blogger, Ànec amb Peres is moving to Word Press with a new name: Baked in the Oven. I will keep posting my recipes in the new site, hope to meet you there soon!

Después de 9 años en Blogger, Ànec amb Peres se traslada a Word Press bajo el nombre de Baked in the Oven. Seguiré compartiendo mis recetas en esta nueva página, ¡donde espero veros pronto!
]]>
urn:uuid:85173 2015-06-26T16:33:19+02:00
<![CDATA[El blog de la Núria Masdéu: Big data, consum energètic de les TIC... alguns projectes per divulgar]]> Barcelona Supercomputing Center, aquest cop en divulgació de projectes europeus, cobrint una excedència d'una companya del departament de comunicació. Ho faig a jornada reduïda, combinant-ho amb d'altres feines.

Directament, col·laboro amb els projectes següents:

  • RETHINK big: l'objectiu d'aquest projecte és esdevenir un punt de trobada entre els actors clau en hardware, networking i en arquitectura de sistemes amb els principals productors i consumidors de grans volums de dades per identificar els punts de coordinació de la indústria que maximitzaran la competitivitat europea en el processament i anàlisi de les dades en la propera dècada. El resultat final serà un full de ruta per situar Europa en posicions punteres quant a big data.

    La meva feina és coordinar-me amb la resta de persones implicades en la divulgació del projecte per alimentar el web i les xarxes socials amb què compta: Twitter i grup de LinkedIn

    Em permet descobrir nous actors dels diversos aspectes involucrats en les dades i estar al cas de part del que mou el sector.
  • ICT-Energy: es tracta d'una activitat coordinada que treballa per visibilitzar els esforços en recerca fets pels grups involucrats en diversos consorcis. També proposa iniciatives per visibilitzar les iniciatives relacionades amb l'energia i les TIC entre la comunitat científica, la indústria i el públic general mitjançant l'intercanvi d'informació, actes especialitzats i campanyes mediàtiques.

    La meva feina se centra en el canal propi de Twitter de què disposen. Justament, ara fa pocs dies, i en el marc de la Setmana europea de l'energia sostenible, vam organitzar un debat en viu a Twitter, sobre 'Less energy consumption in ICT'. Es va poder seguir amb l'etiqueta #LessEnergyICT.

    Era la primera vegada que coordinava un esdeveniment d'aquest estil i l'experiència em va agradar molt! Podeu consultar l'Storify per rellegir-lo. Hi trobareu aportacions des de diversos angles: des de com millorar el hardware per a aconseguir una eficiència energètica fins a com els programadors poden conèixer la petjada energètica del codi que escriuen, fins a iniciatives ja dutes al mercat, com la de Cloud&Heat, que té datacenters distribuïts: col·loquen els servidors en habitatges i edificis i la calor que generen s'aprofita per escalfar aigua i calefacció.
  • ParaDIME: el resultat del projecte serà una arquitectura de processador per a un sistema distribuït heterogeni que utilitzi les característiques futures dels dispositius per a un estalvi important d'energia, així com una quantificació dels estalvis reals d'energia obtinguts.

    Els investigadors de ParaDIME ja presenten resultats en format d'articles científics en diverses conferències del sector.

    A ParaDIME dono suport en el canal de Twitter i en l'elaboració d'algunes de les notícies del web.
Es tracta d'una experiència molt interessant i penso que des del vessant de la Comunicació podem aportar molt en el món de la recerca tan especialitzada. I també aprendre'n!
]]>
urn:uuid:85111 2015-06-26T15:52:28+02:00
<![CDATA[ENTRENAMENTS TORRE MOSSEN HOMS - Terrassa: Torre Mossèn Homs - Sant Julià d'Altura]]> Et poses camí a Torre Mossèn Homs i no saps qui vindrà, i encara que repeteixis un estil d'entrenament, mentre l'estàs realitzant sents la remor de les converses i les cares de gent predisposada a passar-ho bé. I és ben sabut que el primer que es necessita per gaudir d'un bon entrenament és predisposició i aquí es nota que n'hi ha: si no, no s'entendria. És més, com que no us demanem explicacions, i és ben lliure, ens quedem amb aquesta satisfacció generalitzada que notem i ens encoratja a continuar el projecte un xic més.

L'època de l'any i la climatologia ens marca, i buscar llocs on l'aigua la tinguem prop, és indispensable per gaudir encara més. Hem volgut anar fins a l'àrea de Sant Julià d'Altura, què, tot i que ara no és el mateix d'abans de la ventada, almenys és un lloc acollidor i de lleure per la gent i per passar una jornada familiar, com nosaltres hem fet.

Tornar i ara en pujada, al bonic i idíl·lic torrent de Botelles, que ens fa imaginar-nos que sap a on, pel lloc tan fresc i envoltat de rierols i que ens permet gaudir, també, de la conversa del que tinguem la sort de portar al costat.

Esperem que us hagi anat a totes i a tots bé i torneu sempre que pugueu i recordeu: cap oblicació i cap retret. I tothom és benvingut. Gràcies!!

Enmig de tant bona gent, no trobàvem al nostre flamant "mossenaire d'honor", que a més de forma voluntària havia triat el dia. Aquest havia d'ésser al costat de persones amb les quals entrena habitualment com són la Vergara, en Pulido, en Cristian, la Beti, Guilla, i molts més amics,

el marit de la Isabel Alcalde, en Martí, què diu que ens costarà molt de convèncer per nominar-lo mossenaire d'honor. Ho lluitarem, que segur que té una bona història, com gairebé totes

I ja si, tot a punt: en Sebi a punt de ser-ho el nostre homenatjat

Les Isa's i en Marti al costat d'en Sebi en un moment únic i irrepetible

Els mossenaires, congregats al camp base, lloc inconfussible de Terrassa, als peus de la Masia de Torre Mossèn Homs

La Charo no es pot escapar de la foto, i amb els nostres amics Alejandro, que s'estrenava de la mà de l'Isaac i en Joan Cano, amb gorra blanca

Alenjandro, que no sé si el molestarà que he estat a punt de caure, pensant amb l'assenblança a en Roger Federer. Al mig en Joan Cano i l'Isaac

I el que es va fent gran al vostre costat: Yuma

I molta il·lusió que porteu al millor amic de l'home, aquests bells exemplars de gos

Com dues grans amigues, Carme i Inma enceten els nostres peculiars entrenaments

Miguel, David i en Marc (segona vegada) i, tenim públic i tot

Magnífica sortida, magnífica masia, magnífica gent.

En Guille, de mossenaire, al costat de qui avui s'estrenarà: en Cristian. Els que el coneixem, recordem el seu primer dia, als entrenaments des del California, on li costava. Ara, ens costa seguir-lo. Llueix samarreta d'una cursa entranyable, la de la justícia social d'uns bons amics.

I el luxe personificat: Isabel Olivan i en Marc Roura

Enrique, que entre unes coses i unes altres crec que feia set mesos que no podia venir, al costat de Juanjo i Pau

Antonio's en un bonic moment, on Yuma no perd detall

Que serien els nostres entrenaments sense la presència d'aquests bonics entorns, amb la nostra Mola

el gran Antentas, incondicional amic, Marti i el mossenaire d'honor

La Contxita i en Sebi,

Gilberto

Isa, Trini i Diego

i el Mossenaire d'honor, retornant a buscar als amics que venen un xic més endarrerits

Núria Masegosa, que ha estat protagonista del reportatge de Diari de Terrassa de fa un parell de dissabtes i que us recomanem

Fa una setmana l'Antonio Mayorgas ha estat el nostre mossenaire d'honor i ens va encantar. Avui, en Sebi: segur que quan el llegiu també us encantarà.

El llarg corriol de persones que els dissabtes trien fer-se costat i en aquesta ocasió passar per llocs a punt de sega

I als encreuaments… reagrupaments, típics i no tòpics

l'Eva en primer terme, i amb nous mossenaires.

La Laura Puertas, no para i a més sembla que no es cansi, Un munt d'entrenaments i curses.

En Javier abans era l'únic que dúia el seu beagle. Avui, com fa un parell de setmanes, en Jordi Codinas és qui ve a entrenar amb el seu.

I arriba la cua; en Miguel, Gilberto, Enrique i Antonio

Gilberto, Enrique i Antonio

La Nuria mira la carretera de Matadepera, abans de travessar-la seguit per en David, Inma, Carme i Miguel

I, s'havien passat de llarg el corriol del camp, donat que l'altre encara està obstaculitzat per argres. En Marc i la Charo fent algún esforç de retorn al bon camí.

I amb la Sandra, en Guille, Martí i Joaquin, anem vorejant aquests camps a punt d'ésser segats

Miguel, Isabel i Eva

I ens posem darrer d'ells a seguir la fila índia

Raquel i Eva primeres

en Cano, amb l'Eva. D'esquenes allà, en Sebas i aquí en Marc

Doncs avui molts nous mossenaires: sis. Com que no ens hem quedat amb el nom de tots, tan sols i de part de tothom: benvinguts i que us esperem un munt de vegades aquí: als vostres entrenaments en grup solidaris i mossenaires.

Que els amics ens es donin a conèixer i ens dediquin unes ratlles, és per nosaltres una joia. L'aplaudiment que us dediquem és d'homenatge a vosaltres, que tots sou uns herois i avui en Sebi Ranchal augmenta el seu grau i es converteix amb mossenaire d'honor i ja en van més de quatrecents i molt importants. Gràcies Sebi, i per molts anys i felicitats.

La foto de familia, no pot faltar. Irrepetible i única. Estem aturats davant a Sant Julià d'Altura i tota una colla de persones, que fa poc gairebé no es coneixien els uns als altres, i ara de mica en mica examplen amistats amb aquesta bonica excusa d'aquest projecte dels dissabtes. Novament gràcies!!

i de mica en mica, desfem la foto

La Isa ha fet l'impossible per ser aquest dia al costat d'en Sebi. En Sebi s'ha guardat el dia fins a tenir-la i també a en Cristian

I com moltes altres setmanes, un lloc que ens encanta és Sant Julià d'Altura. Un lloc d'esbarjo i molt bonic, on anar-hi amb amics, amb esportistes, amb familia i gaudir de l'entorn i que recomanem a tothom

La Karen es posa primera, i baixa en primera posició cap al torrent

I la Isa, pocs metres endarrera, i seguida per en Marc

l'Eva Carmona deia que potser feia al voltant d'un any que no venia, i avui ho ha fet. Guaiiii !!! recordeu que ha estat una flamant mossenaire d'honor fa un any i mig link d'Eva Carmona un luxe que que de tant en tant vinguis al teu raconet i no perdre contacte. I una vegada reagrupat, continuem la nostra marxa cap uns llocs ombrívols i fescos, com podeu anar veient.

Eva Gorina, braços alçats.

Juanjo és un enamorat d'aquest torrent de Botelles, i es manifestava content de poder-hi passar de nou

Com el marit de l'Isa, en Martí

Simpàtic tret de sortida amb: Isabel, Sebi, Eva, Nuria, Charo i Juan Miguel

Jordi, amb el seu beagle, que deia que anava boig seguint una femella canina, que anava més endevant

La Laura, pujada pels arbres: "I ara per on passooooo " !!!

Aquest torrent, com més hi passem més meravella el trobem

Ojo avizor, en Juan s'ajup buscant on trepitjar

I avui, tancant el grup, en Jordi

La Raquel s'estrenava avui, i tot i patir al final, diu que tornarà: l'esperem? és clar que si!!!

Simpàtica foto de grans noies: Eva, Laura i Raquel

Selfie de Laura, Eva i Raquel

I si passes pel torrent i no et refresques a la font de la Moreria, no saps els que et perds.

Sustoooo !!!

Jordi i Joan i la refrescada. Em deia en Juan, que tot i no venir tan sovint com abans, no es perd ni un sol reportatge dels entrenaments i ens omple d'una gran satisfacció

I en Sebi ha estat en tot moment per davant i darrere del grup i acabarà tancant les darreres posicions. Gràcies Sebi!!

El nostre homenatge a una gran persona i que com més la coneixem, més sabem que no ens equivoquem. Orgullosos de comptar-te d'amic i gràcies per saber que hi ets. Per molts anys

Emilio Expósito aviat vindrà a córrer

I envoltat de bons amics, un dia històric i irrepetible que acaba aquí mateix. Un luxe i encantats.

link ---> http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10047664

Des del 2014 tinc el plaer d'entrenar gairebé tots els dimarts i dijous amb en Sebi als entrenaments matinals del California Sports. Anar amb ell és agradable i una persona que fàcilment t'hi sents degust. Veig com gaudeix i millora i s'il·lusiona amb aquestes millores. Fa uns mesos que va provar la vostra companyia dels dissabtes i ara ja és una peça imprescindible del projecte, com moltes i molts de vosaltres. S'havia reservat el dia d'avui, per tenir la possibilitat de tenir al costat a bones amistats i tan sols dir que per nosaltres ens dóna un motiu més de gaudir de la seva companyia i de la seva amistat. T'estem agraïts i desitgem el millor. Forta abraçada !!

Hola a tots.

El meu nom és Eusebi, però tothom em coneix com “Sebi”.

Encara que sembli un tòpic, per mi és un honor haver arribat a ser “mossenaire d’honor”.

Mai he destacat en esports col·lectius, però sempre he tingut com a aficions el running i la bicicleta. La primera cursa popular en la que vaig participar va ser la del Corte Inglés de Barcelona’83, de manera totalment accidental ja que vaig haver de substituir el meu germà per què no hi podia assistir. El que recordo és que em va enamorar l’ambient festiu d’aquell dia i sempre em ve a la memòria quan faig un cursa.

En realitat no vaig començar a fer activitat esportiva regularment fins a finals del segle XX (i que consti que no sóc tan gran, en tinc 45, però ja he saltat de segle). A l’any ’98 vaig adherir-me al grup de BTT “Bonaire” on vaig conèixer a grans persones d’edats molt variades i on vaig trobar-me encantat de sortir amb ells cada dissabte. Van ser 5 anys de magnífiques experiències, i encara tinc contacte amb alguns d’ells. Però no vaig tenir la sort de part meva i vaig patir un parell de caigudes desafortunades que van fer que em replantegés si continuar en aquest esport, que no estava fet per mi.

Com que sóc molt actiu, vaig decidir que havia de triar algun esport que el meu temps i els meus horaris em permetessin practicar, i em vaig decidir pel running. Van ser molts anys de córrer en solitud. Lesions i contratemps que he anat superant lentament, però de forma constant. He anat participant en curses populars, fins que em vaig decidir a fer una mitja marató i ja en porto 6.

Durant aquests primers anys com a corredor amateur, he anat aprenent a partir dels meus propis errors i això us puc assegurar que cansa i crema molt. Però el destí va fer que després d’una cursa de festa major em caigués a les mans un flyer d’entrenaments dirigits i assessorats pel California Sports. Em vaig apuntar amb ells, reorientant el rumb. El fet de conèixer aquest equip de gent fantàstica va ser el que em va motivar de nou a superar-me i a no abandonar el running.

L’any passat vaig participar al Circuit Activa’t de Terrassa, en el que vaig quedar tercer de la classificació final, a la meva categoria. Molt content i orgullós.

A començaments de 2015 em vaig decidir a “provar” els entrenaments dels Mossenaires, animat per l’Anna Cos a qui tinc molt apreci, i l’ambient que vaig viure em va enganxar. M’he convertit en un habitual dels Dissabtes a les 8h i estic molt content de poder anar-hi.

Vull agrair la gran feina que fa el Pep Moliner amb tot el temps i esforços invertits. Cada setmana és una aventura nova, rutes diferents. Nosaltres els mossenaires ho gaudim amb molt de gust, però sense ser conscients en molts casos de tota la feina que el Pep ha fet prèviament per preparar-ho tot.

Aquest any estic participant de nou al circuit Activa’t i per l’any que ve voldria fer la meva 1ª Marató.

Agrair a tots els membres d’aquesta gran família tots els grans moments que hem viscut plegats. Salut i Km!!

-- Eusebi Ranchal

http://josepmoliner.com/fupar_garden2015.gif

vols el teu banner?

]]>
urn:uuid:85136 2015-06-25T21:50:00+02:00
<![CDATA[Cuinetes: Foie micuit al PX amb figues confitades]]> Un ingredient gourmet per excel·lència és el fetge gras d’ànec, el foie. D’aquells que fan festa, present en ocasions especials, una delícia pel paladar. ...

Top blocs de receptes

L'entrada Foie micuit al PX amb figues confitades pertany a Cuinetes.

]]>
urn:uuid:85203 2015-06-25T09:00:24+02:00
<![CDATA[The Zombie Survival Society: Infection Horror Experience]]> urn:uuid:85180 2015-06-24T20:28:29+02:00 <![CDATA[PETITS PUNTS PATCH': ]]> Segundo monográfico del mes de julio, bisutería, se puede elegir entre hacer un collar o una pulsera como las que veis en las fotos.
Martes día 14 horario de 4 a 8 y jueves 16 horario de 9.30 a 1.30.
Mas información en ctorraspujol@hotmail.com
 



]]>
urn:uuid:85258 2015-06-23T20:56:37+02:00
<![CDATA[LilVia: De J.G. Ballard, La Sequía]]> Detrás del pisapapeles, como un arca de la alianza, había dos fotografías en un marco plegable de ébano. A la izquierda una instantánea de él mismo a la edad de cuatro años, sentado en el césped entre sus padres, antes del divorcio. A la derecha, exorcizando este recuerdo, la borrosa reproducción de un cuadro de Yves Tanguy, Jours de lenteur, que había recortado de una revista. Los objetos de Tanguy, parecidos a guijarros, despojados de toda posible asociación, suspendidos sobre un suelo lavado por la marea, lo habían ayudado a liberarse de las fatigosas repeticiones de la vida cotidiana. Las redondas formas blanquecinas estaban aisladas en el lecho oceánico como la casa flotante en el cauce expuesto del río.


"Yves Tanguy (1900 - 1955) Jour de lenteur 1937"
]]>
urn:uuid:85145 2015-06-20T18:49:24+02:00
<![CDATA[La Taberna de la Lectura: La Historia de Genji]]> Portada libro La Historia de GenjiEstoy de acuerdo con todos aquellos que dicen que esta novela es una obra maestra. 
En el libro se describe de una manera muy detallada como era  una sociedad tan compleja, novedosa y alejada a nuestro pensamiento occidental y moderno como era el Japón imperial del siglo XI, con lo que me ha producido una sensación muy extraña por decirlo de alguna manera, de sumergimiento profundo a otro mundo del que desconozco las reglas; ya que el entorno social en el que vivía la autora de esta magnifica obra, se regía por unas normas de comportamiento absolutas y una jerarquía inflexible.
 "La Historia de Genji" no es un libro para leer rápidamente sino todo lo contrario, es para leerlo lentamente sin ningún tipo de prisa, además requiere de un cierto esfuerzo por parte del lector.
 La historia, aunque pueda parecer lineal, se estructura frecuentemente de historias dentro de historias, escritos con un excelso dominio del lenguaje y acompañados de abundantes poemas; pues pese a la rígida formalidad del antiguo Japón, la poesía estaba considerada como el arte más noble, y "permitía a las personas hablar desde el corazón".
Es un libro para tener en la biblioteca y de obligada lectura para aquellos que realmente aprecian la lectura. 

Estic d'acord amb tots aquells que diuen que aquesta novel·la és una obra mestra.
En el llibre es descriu d'una manera molt detallada com era una societat tan complexa, nova i allunyada al nostre pensament occidental i modern com era el Japó imperial del segle XI, amb el que m'ha produït una sensació molt estranya per dir-ho d'alguna manera, d'immersió profunda a un altre món del qual desconec les regles; ja que l'entorn social en el qual vivia l'autora d'aquesta magnífica obra, es regia per unes normes de comportament absolutes i una jerarquia inflexible.
"La Història de Genji" no és un llibre per llegir ràpidament sinó tot el contrari, és per llegir-ho lentament sense cap tipus de pressa, a més requereix un cert esforç per part del lector.
La història, encara que pugui semblar lineal, s'estructura freqüentment d'històries dins d'històries, escrits amb un excels domini del llenguatge i acompanyats d'abundants poemes; doncs malgrat la rígida formalitat de l'antic Japó, la poesia estava considerada com l'art més noble, i "permetia a les persones parlar des del cor".
És un llibre per tenir a la biblioteca i d'obligada lectura per a aquells que realment aprecien la lectura.

LA HISTORIA DE GENJI
Shikibu Murasaki
Nº de páginas: 920 págs. 
Editorial: ATALANTA 
Lengua: CASTELLANO 
Encuadernación: Tapa blanda 
ISBN: 9788493462529 
Año edición: 2013 
Plaza de edición: GIRONA
 


]]>
urn:uuid:85174 2015-06-20T08:00:01+02:00
<![CDATA[Mini escenas y manualidades: Mesa de fiesta de cumpleaños - Miniature Birthday party table ]]> Hola!!! Os presento otra de mis mesas de cumpleaños. Esta me ha salido más rosa de lo habitual en mi :) aunque he intentado compensar y equilibrar los colores. Yo la veo muy dulce y lista para que un montón de niños vengan a comer sus dulces . Espero que os guste, está disponible en mi tienda Etsy, pinchando aquí.

Hi, let me introduce you my last birthday party table. This time looks more pinky but I have been equilibritating the colours and finally I think that looks lovely and sweets. Just ready for the children!!! Hope you like it, the table is available in my Etsy shop, clicking here.



















]]>
urn:uuid:85185 2015-06-13T11:33:01+02:00
<![CDATA[Xavi Terns Mas BLOG: Official 11 Year Time-lapse Movie of One World Trade Center]]> ]]> urn:uuid:85191 2015-06-02T14:45:44+02:00 <![CDATA[Cristina Borobia: PRORROGADA]]>
La exposición mega-colectiva que tengo en la ILLA DIAGONAL queda prorrogada hasta el 13 de junio, así que ahora si que no hay excusa posible. 
Venga, a verla todos.


]]>
urn:uuid:85188 2015-05-26T20:31:26+02:00
<![CDATA[Alçades... amor i odi: Mestre i Mentor, nova via a Àger]]> Aquest passat hivern, després de gairebé un any sense escalar junts, tornem a veure'ns amb el Mimo per tornar a posar-nos de cara a la paret, això és a finals de Novembre de 2014. L'última vegada que havíem fet cordada plegats va ser a mitjans de Desembre de 2013, un cap de setmana per Vilanova de Meià i Rúbies.

Els dos feia temps que no escalàvem massa, i no parlem d'entrenar... osti tu que ens fotem grans! Així que hi posem remei i ens n'anem a passar un cap de setmana a Àger.
Portem varies ressenyes però és difícil trobar alguna via assequible que el Dani no hagi repetit. Acabem a la Josep-Elena-Oriol. Una via que sobre el paper sembla fàcil però enganya. Els dies sense escalar em passen factura: vaig tocat de coco, en algun pas m'ho he de mirar més del que voldria i això sumat a que no m'he abrigat massa fan que no disfruti gaire la via. Arribem a dalt i estic glaçat, així que res de fer una segona via ràpida i ofego les penes al bar. Abans de baixar al poble, també ofeguem les penes a la furgo... des d'on ens crida l'atenció una fissura a la dreta de la Paret de Sant Alís. Li fem fotos i, com no, el típic comentari que tots hem fet alguna vegada: "aquí hi surt una via".

Escalant la Josep-Elena-Oriol

L'endemà es lleva plujós i ens refugiem al Mont-roig on fem la Via del Lluís entrant per la Temps de Neu, ens fa mandra fer-ne una segona i cap a casa.

Cim al Montroig


Un mes més tard, havent ampliat les fotos i veient que clarament existia la línia que havíem ullat... i tornem cap a Àger amb la intenció clara d'obrir la via que havíem imaginat!

L'engany de la perspectiva
A mi particularment em feia una il·lusió especial, ja que no havia obert mai cap via (si que n'havia equipat alguna d'esportiva, però res a veure), però la crida a anar per sota cap al desconegut m'atreia a l'hora que em feia molt respecte.

Tant ferro per tant poca via...

Des d'on deixem el cotxe ho veiem claríssim: placa tombada, reunió, seguir per un tros de placa per agafar la fissura, d'allà fissura amunt i reunió. Creuar una feixeta per seguir per una altra fissura, reunió en una repisa, fissura cap amunt i cim.

Vamos allá, no!?

Res més lluny de la realitat:

  1. la primera placa tombada resulta ser un conjunt de plaques curtes entrellaçades per feixes i canaletes, per on podrem accedir a la imaginada primera reunió a peu: un llarg menys :(
  2. la roca de la fissura que vèiem des del cotxe és dolenta, en canvi per la placa la roca és bona: salvable :)
  3. la "feixeta" resulta ser el Feixant del Montsec en una zona bastant ampla, trencant tota la continuïtat de la via :(
  4. la perspectiva ens juga una mala passada i la fissura que semblava la continuació immediata ens queda molts metres a la dreta :(
    • Per contra veiem una fissura-diedre que ens queda molt més a mà i li acabem enxufant per allà :)

    Així ens ho imaginavem... però estava ple de feixes i canaletes :(

    El 1r dia: logística, aproximació a la paret fent uns rodeos innecessaris, començar a escalar per uns contraforts i de cop... "ai, m'he deixat la broca". Mentre un torna al cotxe l'altre averigua l'accés al que serà la R0, estalviant-nos uns metres de roca que no aportaven res a la via i de continuitat dubtosa. Bé, ja tornem a estar a punt: pitons, martell, algun bolt, tascons, friends, taladro... la puta com pesa tot això! Començo.
    Mecagun... això caga molt! La incertesa de què vindrà, si serà difícil o no, si la roca estarà bé o no... Aliens per aquí, un tasconet per allà, pitó a caldo, fissures brutes, roca a sanejar... acabo obrint mig llarg en A1 amb puntes de pitó on puc a l'hora que vaig posant bolts (la idea que tenim és que la via es pugui repetir en lliure i sense martell).
    Hi ha un moment que m'entra el cangueli i sumat a que ja estic rebentat, li demano relleu al Dani. Ell amb un pim-pam recupera tot el que he obert jo, posa un parell més de bolts fins que la paret deixa de ser vertical per tombar i tornar-se molt agraïda de presa. Tira milles i acaba d'obrir el llarg. Reunió en una savina molt gran.

    Obrint el primer llarg a mitges

    Recupero el llarg empenyent el petate i parant-me a sanejar algun tros. Se'ns ha fet tard, rapelem des de la savina, deixem el material a peu de via i tornem lleugers cap a la furgo.

    Rapelant

    A l'endemà el Dani va motivat. Encadena el 1r llarg, jo el recupero i l'encadeno empenyent també el petate. I a mi que obrint em semblava que sortiria 6a+ o 6b... Com canvien les percepcions! En fi, el deixem de V+.

    Fletxa a l'inici de la via

    A la feixa, caminem cap a la següent paret, localitzem una via de xapes i veiem que a la seva esquerra hi ha una fissura molt evident, ja tenim via!

    Segon llarg: Poso un pitó i ajudat d'una ungla poso un bolt perquè marqui i protegeixi el primer pas (desplomat amb canto), segueixo per un tram terrós on em paro a pitonar, més amunt hi poso un bolt i d'allà ja net fins la reunió però protegible amb un tascó petit i un friend del 2. Munto R a peu del diedre, en una repisa evident.

    El Mestre

    Segueix el Dani però dubtosos de si serà molt difícil de protegir i de si ens quedarà bateria, posem un bolt en un tram complicat i abandonem per avui. Sortim caminant pel Feixant del Montsec i tornem al cotxe.

    Passen unes quantes setmanes i tornem a trobar un cap de setmana que ens va bé als dos, i cap a Àger falta gent.

    Sant Alís, cim del Montsec

    Avui l'estratègia és clara: pujem motoritzats fins al cim de Sant Alís i d'allà baixem a la R2 caminant pel Pas del Feixant del Montsec, estalviant-nos el 1r llarg, per anar de cara a barraca i acabar la via. Torno a fer el 2n llarg de primer, i de nou les mateixes sensacions que vaig tenir al repetir el 1r llarg: molt més fàcil sapiguent per on va i les dificultats que em trobaré. Brutal el fet de com la incertesa em mina l'autoconfiança!

    El Dani recupera el llarg i li fa uns arranjaments (poda, neteja d'alguna fissura...), i molt motivat ataca el 3r i últim llarg. Abans però reforçem la R amb un segon bolt.

    Sanejant fisures

    Comença bé: uns primers passos que es deixen fer i protegir, fins el passet tonto abans de xapar el bolt. Alla ve un petit cop de gas però de seguida es torna a protegir bé amb friends mitjans-grans, fins al 3 de camalot, que queden a caldo. Passat el pas protegit amb el #3, li ve un nou cop de gas fins al nínxol on torna a respirar tranquil i es protegeix amb camalots (també hi ha ponts de roca però la veritat, queda millor amb camalots) abans d'encarar la placa final. Allà, amb molta vista, col·loca un bolt just abans del pas on les preses es tornen més escadusseres, esquiva unes branques, surt per una canaleta a l'esquerra i cim.

    Posant el segon bolt del 3r llarg
    Com que ja vam veure que la reunió cimera de la via equipada de la dreta només hi havia els espàrrecs dels bolts, la fem en un gendarme (amb una baga ben grossa).

    Reunió final

    És el meu torn i em toca recuperar i catar el llarg. Carregat com un animal amb quilos de ferralla a la motxilla (que dius, no calia dur tanta història!), he de parar a agafar forces en ambdos cops de gasos. El segon el trobo bastant més exigent i l'acabo resolent un xic per la dreta de la fissura, ben espatarrat per trobar algun peu en aquella placa tan llisa.
    Al nínxol agafo aire de l'apnea que he fet en els passos previs i ataco la ja més fàcil placa final. El parabolt sembla que l'hàgim posat per dalt o a posteriori però no, coses del bon ull del Mimo. I abans de sortir per la canaleta, faig una mica de poda perquè sigui més còmode passar.

    Cim!

    Cim! Ja hem acabat la nostra via! :D Una sensació molt guai :)
    Baixem a la furgo i celebrem la apertura amb una birreta i un dinaret. Acabem el dia caminant per les parets d'Àger des de més a l'oest de Sant Alís fins a Sant Miquel, albirant amb la càmera i els prismàtics possibles recorreguts i imaginant noves linies.

    I ja està... ja hi ha una via oberta més a Àger, a la dreta de la paret de Sant Alís, el que podriem dir la Paret del Pas del Feixant. La meva primera via oberta per baix. No és un viote (ja es veu a simple vista) i la feixa ho mata tot... però tant el 1r com el 3r llarg estan molt bé! A més es pot combinar amb d'altres vies (de la paret de Sant Alís per exemple) perquè es pot baixar ràpid pel Pas de la canal de l'Embut. Vaja... que no teniu excusa! :P

    Recorregut Mestre i Mentor
    Ressenya Mestre i Mentor

    De moment està esperant primera repetició però segurament haurà de ser en la propera temporada, que ara el caloret fa estralls ;)

    ]]>
    urn:uuid:85337 2015-05-20T00:13:26+02:00
    <![CDATA[A l'aguait! Indrets, paisatge, racons, patrimoni...: Les vedelles de Gallifa: un patrimoni agroecològic que arrela]]> Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE MicrosoftInternetExplorer4
    Vet aquí un cert patrimoni agroalimentari incipient però que despunta com la mirada perfecta a un nou model de ramaderia que va arrelant en un racó dels confins del Vallès. Aquesta és la petita història d’una atzarosa dèria a la recerca d’una alternativa a l’espiral perversa i especulativa de la producció agropecuària intensiva i barroera. Més enllà d’assenyalar una varietat o una acurada producció ecològica, que hi té la seva importància, el quid patrimonial d’avui està dipositat en un tarannà, en una manera de fer, en un encara no potser massa reconegut i valorat patrimoni social viu, domèstic, intralocal, de proximitat, mai millor dit.

    Pujant cap a Gallifa des de Sant Llorenç Savall, més enllà de la sinuositat de la carretera arrapada als plecs i raconades del paisatge, és molt probable que hom pugui veure un bon estol de vaques i vedelles paixent ben felices pels prats de davant de la casa de la Serra. Són les vedelles de Gallifa, ja que fins aquí arriba l’arrendament de pastures de la granja la Soleia per poder donar prou amplitud i herba a prop de dos-cents caps de bestiar gros. Serà difícil veure’n més. M’explica en Josep Casas de la Soleia que aquest és el nombre ideal per respectar l’equilibri entre terra disponible, fato necessari i boques a menjar. Perquè tot el que mengen aquestes bèsties surt d’aquí, de Gallifa. Pastura, farratge i cereal de la varietat triticole. Res més. Tot produït i mòlt a la mateixa finca. Cicle tancat i maneig extensiu del bestiar són, doncs, la base de la filosofia que defineix la proposta de fons d’aquesta finca ramadera del nord del Vallès.

    Les vaques pasturant a prop de Gallifa

    Però arribar fins aquí no ha estat fàcil. En Josep me’n fa cinc cèntims mentre passegem per la finca en un esplèndid matí d’una encara novella primavera. Tot va començar quan son pare venia la llet que treien d’una petita vacada de lleteres frisones i de les anomenades santanderines a una lleteria situada al barri del Clot de Barcelona. Van arribar a tenir una trentena de vaques i amb això anaven tirant. Eren altres temps, està clar. Al 1994, davant les creixents traves que s’anaven posant a la venda directa de la llet, en Josep deixa definitivament les frisones i es passa a la carn. Al principi seguint els criteris de l’engreix convencional, sense massa miraments ni pel que fa al procés ni a la raça. Tenia el que li duien, les engreixava i tal dia pactat les passaven a buscar ja ben grasses i a punt de passar per l’escorxador. El cereal i el farratge venia gairebé tot de fora, també, vés a saber amb què. Dedicava, per tant, pocs esforços a conrear els camps i es concentrava a tenir tant de bestiar com podia. Un bestiar que requeria moltes atencions, això sí. Deuria ser prou rendible, fins que el preu del cereal es va començar a enfilar fent que s’escurcés temiblement l’apreciat marge de benefici. En Josep, doncs, com aquell qui res, decideix anar reduint els caps de bestiar i dedicar més esforços a recuperar camps i fer-se ell mateix el farratge i el cereal. La cosa anava funcionant i, sobretot, equilibrant-se. És així com, a poc a poc, en Josep s’adona que aquesta nova filosofia i manera de fer li agrada. I des aleshores ja no ha parat, bàsicament seguint criteris propis i de forma pràcticament autodidacta. Al 2007 assoleix, finalment, el certificat ecològic. Entremig, un mar d’incerteses, de dificultats i de despropòsits, però que no l’han torçat gens ni mica del seu dia a dia posant la banya en allò que en tot moment el feia i el fa anar còmode de consciència.

    Bestiar als prats de la Soleia

    Aquí a Gallifa, a la granja la Soleia, als peus dels imponents cingles de Sant Sadurní i envoltat de xamoses pastures, en Josep maneja gairebé dos centenars de caps de boví de raça gascona rústica. Les bèsties s’han adaptat formidablement al terrer. És una raça de tarannà autònom i tranquil, robusta, de carn tendra i consistent. Les vaques pareixen gairebé soles allà on es trobin, estabulades ja per precaució o al bell mig del prat, que tant hi fa. Té també tres toros. Aquí les bèsties copulen, naixen, mamen, pasturen i creixen fins que són dutes, amb mig any si fa no fa, a l’escorxador, d’on tornen mig especejades. Un cop les canals tornen a casa, a la Soleia, amb la perícia de la Montse Martínez, la muller d’en Josep, són acabades d’especejar, processar i especiar -si convé- i , finalment, s’empaqueta i es ven la carn directament al client, porta a porta. Entrecots, filets, mitjanes, carn picada, hamburgueses, tall rodó, xurrasco...  En Josep calcula que ara estan venent uns 300 quilos de carn setmanals. I que li treuen de les mans: quan mata, ja la té tota venuda.

    En Josep amb el bestiar

    Més enllà de la venda de carn, en Josep té projectes en ment i de futur per anar fent: recuperar terres ermes i experimentar amb altres varietats de farratge i cereal; intentar l’adaptació de la vaca bruna del Pirineu a les pastures de Gallifa; anar aprenent de remeis més naturals per al bestiar... En Josep sembla que n’hauria de tenir prou, que ja ha arribat on molts ni per casualitat, però, més enllà del tarannà bonhomiós que d’entrada transmet, el seu cap no deu parar. Té un punt d’astut que reconforta, com si tot fos possible en aquesta vida. M’explica que gaudeix molt descobrint com són i com funcionen les coses per ell mateix, moltes vegades per adonar-se’n que els convencionalismes ens atrapen i no ens deixen veure més enllà. Ell ha hagut de trencar en algunes ocasions certes barreres al llarg de la seva vida, mig a les palpentes, sense saber com acabarà la cosa, i considera que sempre se n’ha sortit prou satisfactòriament. I si no, doncs res, ens aixequem i hi tornem. Què hem de fer si no?

    Les pastures de la Soleia, a tocar del principal nucli de Gallifa


    Gallifa té, doncs, amb aquesta benaurada tossuderia que emergeix de la Soleia, un patrimoni agropecuari viu que contribueix a restablir certa vitalitat al poble a frec del patrimoni natural i cultural, -tangible o intangible, que tant hi fa-, que tant sembla que es promociona quan des de les administracions es pensa en el turisme de cap de setmana per donar cert aire a la baixa demografia i a la reduïda activitat socioeconòmica del municipi. Perquè, al capdavall, el còmput del dia a dia del territori passa per donar a conèixer totes les realitats convivint, si és possible, en un equilibri enriquidor i englobant. És per això que si passeu per Gallifa, passegeu pels quatre carrerons del barri del Raval; enfileu-vos fins a l’ermita de Sant Sadurní, al capdamunt del cingle; visiteu l’ermita del Castell sota la nova advocació de la Mare de Déu de l’Ecologia, conjuntament amb la iniciativa del santuari Ecològic del Castell de Gallifa impulsada pel carismàtic Mn. Josep Dalmau; atanseu-vos fins a l’església de Sant Pere i Sant Feliu i fins a l’ermita del Grau; admireu els bells exemplars d’antigues masies i masos que encara proliferen; entauleu-vos i gaudiu de les seves propostes gastronòmiques; preneu un bany en un toll, si és que baixa prou aigua... No us en esteu de tot això. Però si, tot anant amunt i avall d’aquests tocoms, veieu les vedelles de la Soleia al bell mig d’un prat assolellat, penseu que el que més aviat podria semblar una vella reminiscència condemnada a deixar de ser, és, contràriament i possiblement, la cosa més actual i més agosarada que s’ha anat tramant en aquest racó del Vallès d’uns anys cap aquí, si més no des d’un punt de vista agroalimentari. I que això és part del patrimoni més viu i actualitzat que parla de la Gallifa d’avui. No us en esteu, doncs, tampoc!

    Publicat a la revista Vallesos, nº 9, primavera - estiu de 2015.
    ]]>
    urn:uuid:85208 2015-05-08T09:45:34+02:00
    <![CDATA[Passat industrial: Derribos e inicio de la rehabilitacion de la fábrica de motores AEG. 19-12-2006]]> De todo el conjunto se conservan 4 zonas: una nave lateral ubicada en la calle Josep Tapiolas, el bloque de oficinas, situado en la carretera de Castellar, una nave cercana, y las naves que aparecen en estas fotografías que actualmente forman parte de la escuela Nova Electra.


    A finals de 2006 es van iniciar les obres d'enderrocament de les naus de l'antiga AEG que no estava previst conservar.
    De tot el conjunt es conserven 4 zones: una nau lateral situada al carrer Josep Tapiolas, el bloc d'oficines, situat en la carretera de Castellar, una nau propera, i les naus que apareixen en aquestes fotografies que actualment formen part de l'escola Nova Electra.






    ]]>
    urn:uuid:84172 2015-04-23T01:01:04+02:00
    <![CDATA[L'ESTAPERA: L'alternança fecunda el sòl de la democràcia (W.Churchill)]]>
    En aquestes converses del tot informals intento fer sempre la falca per recordar-los que la llista d'ERC és la millor amb diferència de les que es presenten, però de pas intento comentar alguns temes diguem-ne d'actualitat, la licitació del Districte Jove, la gestió de l'aigua, la mala gestió del servei d'escombraries, entre d'altres... la opinió més habitual és la del "no sap/no contesta" o la de "passo de la política". Potser tinc amics i amigues amb poc interès per la seva ciutat, o potser tinc amics, coneguts i saludats com la gran majoria de la ciutat, amb un alt grau de desconeixement de la política en general i de la política local en particular. Situació que per algú que es defineix com a republicà i defensor d'una ciutadania activa i participativa com jo, he de dir que em sap greu.

    Un tema però que a NINGÚ dels qui he parlat se li escapa, i quan escric NINGÚ en majúscules, ho faig i ho dic amb tota la contundència que el lector pugui imaginar, perquè la crua realitat és que TOTHOM em fa una al·lusió velada o directe a la corrupció política, estil "demana't urbanisme", "ja farem negocis", "ostres quines comissions t'enduràs...".

    Em produeix fàstic, m'explico i seré gràfic... (aviso)

    Fa quasi 8 anys que milito a ERC i a les JERC de Terrassa, faig política perquè m'estimo la meva ciutat i la seva gent i m'agrada la política perquè és la única eina que tenim el poble per canviar la realitat. M'apassiona fer-ne, seguir-la i em desperta la necessitat de dedicar-m'hi cada cop més i millor. Especialment en un moment com aquest, en plena #primaveraRepublicana a menys de 6 mesos per unes eleccions plebiscitàries que han de dur la futura República Catalana, en un moment on la ciutat de Terrassa pot després de 36 anys acabar amb el domini absolut del PSC i donar pas a una nova època de creixement, de renovació i de projecció al món, com a centre tecnològic i industrial de la Europa del Sud.
    Per mi i per totes les persones que formem la llista electoral, el nostre compromís amb la ciutat arriba al punt de posar el nostre futur a disposició de la ciutat, la meva carrera professional com a enginyer depèn del que el 24 de Maig decideixi la ciutadania de Terrassa i ho faig per convicció, perquè com deia, m'apassiona.

    Fent un símil és com si estigués a un bon restaurant menjant-me un excel·lent postre, per exemple un gelat de vainilla acompanyant un coulant de xocolata amb el cor desfet i notar com el contrast entre la xocolata desfeta i el gelat de vainilla em provoca aquella exquisida sensació de menjar mentre el cervell fa connexions neuronals a un ritme semblant al de l'orgasme. I de sobte sense venir a "cuentu" algú et parli de la corrupció política i et provoqui un "reflux" d'aquells fastigosos que pràcticament mareja.. i espatlli el meu fins al moment, preciós àpat.

    Aquesta és la sensació que tinc quan parlant de política, algú parla de la corrupció política com si fos el més normal del món... que dóna per fet que TOTS els polítics volen robar i no troben cap més explicació per la qual algú podria dedicar esforços i mal de caps a canvi d'un sou, inestabilitat laboral, exposició pública i pèrdua de l'anonimat.

    Se'n diu vocació de servei i és bastant més habitual del que la gent es pugui pensar, de fet tots els membres de la llista d'ERC-MES a Terrassa hem signat un codi ètic, on ens comprometem a no acceptar cap tipus de comissió, tractes de favor, que ens beneficiïn a nosaltres mateixos o al partit en contra de l'interès comú. Ho anoto per si algú no ho sabia, però si coneixeu a la gent de la nostra llista, creieu-me que el compromís per una gestió neta de tractes de favor i d'ajudes sota la taula va molt més enllà d'un senzill codi ètic.

    Al meu entendre quan et guanyes la vida dignament fora de la política i fas de la política el teu hobby, cap més objectiu que l'interès públic guia les teves decisions.

    Salut i República!

    Nota mental: No escriguis articles després de trobar-te amb "el negre" per alguna raó l'exemple t'ha quedat desagradable...]]>
    urn:uuid:84328 2015-04-21T02:29:28+02:00
    <![CDATA[Bloc de camp: Conglomerats ordovicians de la Molina (Cerdanya)]]> ]]> urn:uuid:84210 2015-04-10T00:31:06+02:00 <![CDATA[[M]atelier: Primavera astromántica]]>

    El tiempo pasa volando y las redes sociales ganan terreno, pero no quería olvidarme de darle la bienvenida a la Primavera desde aquí.

    Este 2015 está trayendo muchos retos que me he propuesto superar, porque al final todo se resume en tomar aire profundamente y lanzarse a la piscina. Un pasito adelante, y otro, y otro...

    Aunque ahora mismo me encuentro trabajando en proyectos de los que no puedo decir nada, hay cosas de las que si puedo hablar. Una de ellas es el espacio que Joanna y yo compartiremos en el próximo Saló del Comic de Barcelona, en la llamada "Isla de Autores", mesa 5,

    Entre todo el material que estamos preparando con mucha ilusión, no podían faltar las acuarelas.

    ¿Que sería yo sin mi pincel?

    Tomando aire, pensando en el espacio y en el tiempo, me lanzo en mi pequeña nave hacia la Luna.

    Houston, tenemos un plan.]]>
    urn:uuid:84147 2015-04-09T00:48:00+02:00
    <![CDATA[L'agulla: Monogràfic de cares / Monográfico de caras con Jaquelin Bahi]]> Monogràfic de cares amb Jaquelin Bahi.
    Dissabte dia 13 de juny.
    Per informacio podeu trucar al 937832695.

    ]]>
    urn:uuid:84122 2015-04-01T10:01:40+02:00
    <![CDATA[Oriol: Speedpainting Review.]]> Fue un concurso reñido hasta el final, el premio se lo llevó Aitor Prieto un joven Egarense que quiso venir a recoger el lote a Barcelona. Al loro con los proyectos que prepara. Un gustazo. A mi otro lado Jose Ramos, finalista del concurso que nos tuvo hasta última hora con el Ai en el cuerpo. Otro talento salido de l'escola Joso. Los sigo de cerquita a los. Muchas gracias por participar y por ser tan cojonudos.



    ]]>
    urn:uuid:84084 2015-03-10T21:51:56+01:00
    <![CDATA[Parquets Quirós: Parquet nuestra oferta para el proximo mes de Marzo]]> ¿Por que sera, que las rebajas mas grandes son las de Enero? ¡¡Nosotros hacemos la diferencia!! Parquets Quiros quiere ofrecerle la mejor oferta para su instalación de parquet.  Queremos hacer un todo incluido, donde no hayan sorpresas, Una vez que contacta con nosotros y nos pide  presupuesto le enviamos el precio definitivo. ¿Donde esta la diferencia de nuestro todo incluido?  Especialmente en el parquet, Instalamos parquet de calidad. Normalmente trabajamos conel parquet Krono Swiss, dado que hemos  comprobado durante años la satisfacción de nuestros clientes.  20 años de garantía de fabricante, es de por si una excelente prueba de la calidad del producto. Tiene a su disposición  mas de 24 modelosde parquet laminado para escoger. Le hacemos la instalación en 3 o 4 días dependiendo del  piso o la instalación. No le cobramos por mover los muebles, le incluimos el corte de las puertas  interiores, los marcos, le subimos el material  a casa, y buscamos siempre el mejor acabado, en todos los detalles,¡ Aprovéchese! Este mes de Enero y solo para los 10 primeros  presupuestos aprobados , tenemos Un todo incluido por 22 Euros. SOLO PARA LAS 10 PRIMERAS INSTALACIONES  Preguntenos sin compromiso al tel. 670209338, o si lo desea, puede  pedirnos presupuesto haciendo clic en la  imagen de abajo. rellene los datos, y tendrá su presupuesto en pocas horas.
    No se olvide, siempre con la mejor calidad.



    ]]>
    urn:uuid:84630 2015-03-10T12:18:57+01:00
    <![CDATA[Caminando por la vida: A mi amigo]]> Hoy 8 de marzo un gran amigo mío cumpliría años pero lamentablemente se marchó hace unos días. Por este motivo quisiera escribirle estas líneas.

    Casi siempre es difícil asumir la realidad. Y más cuando pierdes a alguien querido mucho antes de lo habitual o normal. Primero cuesta asimilar lo ocurrido. Después de asimilarlo, sientes un vacío que nunca podrás llenar porque cada persona es única y cada persona te aporta cosas y vivencias distintas. Después de intentar soportar la pena por esa pérdida, llegas a una fase en la que tu alma se alivia un poco: te esfuerzas en recordar todo lo bueno vivido y compartido porque lo necesitas y porque es lo que se merece alguien a quien has querido. Creo que sería injusto que, cuando pienses en alguien tan cercano, sólo recordaras que ya no está, cuando lo que hay que hacer es rememorar y valorar todo lo bueno que te ha proporcionado.

    A ti amigo, gracias por formar parte de mi vida y yo de la tuya, gracias por haber compartido tantos y tan buenos momentos. No sé si mi agradecimiento llega tarde porque a veces te alejas de alguen sin que haya problemas, tan sólo porque la vida te lleva hacia otros caminos y hacia otras personas.

    También a veces llega cierto desasosiego porque a veces no has hecho o dicho todo lo que hubiera sido ideal. Siempre crees que podrías haber hecho algo más o de otra manera. Por este motivo con el tiempo y la edad llegas a la conclusión de que las cosas hay que hacerlas y decirlas en su momento, y sobre todo las cosas buenas y positivas. Básicamente para que la otra persona sepa que agradeces lo que has recibido y porque ser amigo de alguien durante 40 años no es lo más habitual.

    Gracias por haberme enseñado tantas cosas, sobre todo qué significa la amistad.

    Gracias por perdonar mis errores o mis malos comportamientos.

    Gracias por estar ahí siempre aunque últimamente nos veíamos poco.

    Gracias por sentir y saber que nunca me fallarías.

    Gracias por saber que podía confiar en ti.

    Gracias por aguantarme y seguir siendo parte de mi verdadero círculo de amigos.

    Gracias por confesarme tus miedos y tus dudas porque significaba que confiabas en mí.

    Gracias por hacerme ver otros puntos de vista.

    Gracias por tu nobleza y porque sé que nunca me fallarías.

    Gracias por haberme perdonado cuando te decías cosas duras y crueles porque pensaba que era mi obligación y porque en mi infinita ignorancia creía que te ayudarían, aunque posiblemente te hacían mucho más daño que beneficio.

    Gracias por todo aquello que me diste sin pedir nada a cambio y que me ayudó a aliviar mi corazón y mi alma.

    Gracias por muchas más cosas...

    Es verdad como dice la canción... cuando un amigo se va algo se muere en el alma... pero te seguimos queriendo y espero que pronto se me dibuje una sonrisa en mi cara cuando piense en ti... Perdóname, aún me queda un tiempo para que pueda hacerlo. El dolor todavía es intenso.

    En definitiva, GRACIAS por todo y hasta siempre amigo.


    ]]>
    urn:uuid:84442 2015-03-09T16:55:40+01:00
    <![CDATA[Café de luces espesas: Yo también opino sobre Cincuenta sombras de Grey]]> Desde mi exilio búlgaro, mientras intento inculcar la lengua de Cervantes a los adolescentes patrios, he asistido a la explosión en Internet del furor y la indignación hacia Fifty Shades of Grey, basada, como ya sabrán ustedes, en el libro homónimo. De hecho, no veía yo desde Twilight tal explosión de odio hacia una película. Y yo me pregunto, si Hollywood ya nos tiene acostumbrados a sus producciones, no particularmente feministas, no particularmente nada, ¿por qué esta en concreto ha recabado legiones de haters, miles de parodias e incluso ha movilizado a las actrices porno?



    Antes de nada, primera aclaración: no he leído el libro ni visto la película, pero como estoy lejos de mi patria me siento impelida a hacer algo tan español como opinar sin tener ni puta idea, porque, al fin y al cabo, para eso se tiene un blog. Segunda aclaración: mis intereses por el feminismo y los estudios de género me llevan a cometer actos absurdos, como hacer tesis doctorales, publicar artículos que nadie lee e interesarme por fenómenos de la cultura popular como el que nos ocupa. Tercera aclaración: yo siempre he sido más de Sacher Masoch, que ya inventó este tema en 1862, así como de los deliciosos casos clínicos que los médicos europeos del siglo XIX se empeñaban en narrar, alcanzando unos niveles de pornografía mucho más entretenidos.
    Dicho esto, al grano que voy y expongo ya mi teoría, que en realidad no es mía y nos remite otra vez al siglo XIX:

    las mujeres no saben leer

    Ojo, que no lo digo yo. Lo dijo Flaubert cuando escribió Madame Bovary a mediados del XIX. ¿Mujeres y novelas románticas? ¡¡Cuidado!! Miren lo que pasa, las interpretan mal, confunden la ficción con la realidad, no entienden nada y luego todo son adulterios, ruinas económicas y suicidios por arsénico. Las mujeres, claro está, siempre han tenido fama de malas hermeneutas. También lo dijo Galdós, cuando escribió La desheredada en 1881: fíjense en esa pobre desgraciada de Isidora Rufete*, que ha leído mil y un folletines y, como Emma Bovary, ha pensado que eran la pura verdad y que ella era la hija pródiga de una aristócrata. Debido a esa nefasta actitud se ha acabado convirtiendo, ¡sorpresa! en una prostituta. También algo parecido insinuó otro insigne padre de la novela decimonónica, Leopoldo Alas, "Clarín", cuando puso a Ana Ozores, la protagonista de La Regenta, a leer a Fray Luis de León, Santa Teresa o San Juan de la Cruz: obviamente la pobre Ana no entendió nada, y a lo único que le condujeron sus edificantes lecturas fue a tirarse al guapo del pueblo, y a casi cepillarse paralelamente al cura del mismo pueblo. 
    La lista de ejemplos podría ser muy larga y quizá, si han tenido el cuajo de leer hasta aquí, se estarán preguntando qué tiene esto que ver con el empotrador de Christian Grey. De hecho, con él no tiene que ver nada, pero sí mucho con las mujeres que lo ven como tal. Y es que el mundo cincuenta-sombras-de-Grey-es-una-mierda mantiene exactamente la misma premisa que los venerables escritores citados: las mujeres que ven dichas películas, que leen novelas románticas y que en general consumen ficción que entra de algún modo u otro bajo la compleja etiqueta de lo "femenino" se creen que sus lecturas son reales, que aparecerá un maromo a azotarlas, se las chuscará y luego las paseará en su jet privado... Ello conduce directamente a otra premisa que estoy hasta el chirri de oír: 

    las mujeres consumen mierda cultural 

    Evidentemente, como somos unas hermeneutas lamentables y no sabemos entender nada de lo que leemos, sólo nos gustan porquerías como las novelas románticas (sean del XX o del XIX), las películas de Sandra Bullock, Twilight y la cincuenta sombras de marras. Se trata de una asunción tan extendida que está incorporada casi siempre a la mayoría de parodias que he visto un Youtube. Alerta a partir del minuto 1.08:



    La imagen no puede estar más clara. Sí, ya sé que es una parodia, que es humor y tal... pero estoy un poco hasta el moño del mismo humor de siempre, privilegiado, hecho por hombres occidentales y más previsible que una fecha de caducidad. Conste que esta visión de la mujer como idiota cultural es aplicada también, como ya señaló sesudamente la gran Rita Felski, al modo de relacionarse con la cultura de las clases bajas y en general, de las masas. Y es que, queridas y queridos, el ser un intelectual es lo que tiene: uno debe señalar a aquellos pobres desgraciados excluidos del selecto círculo de los que entienden a Joyce y decir, miren, aquí tenemos a la clase obrera, o a las mujeres, o a X alienado por la basura cultural que produce [inserte aquí su malo malísimo particular, normalmente Hollywood o la industria editorial].  Porque queremos una revolución, sí, pero ya si eso que la hagan los intelectuales, que la clase obrera no ha leído suficiente y ya no digamos las amas de casa, que si no acuérdate del 36, que ellas eran las que votaban a la derecha... ¿Eh, Pablo Iglesias?


    ¿Y qué dice el feminismo...?

    Pues así, en general, el feminismo dice esto y todo lo contrario porque, a ver si nos vamos enterando, el feminismo no es un credo monolítico en el que todas quemamos nuestros sujetadores, enseñamos las tetas a lo Femen y nos dejamos crecer los pelos del sobaco. Aunque en cierto modo, aplaudimos a aquellas que lo hacen... y a aquellas que no. El feminismo, como el vello de mis axilas, no es uno, si no muchos y muy variables. Si eso ya lo buscan en la Wikipedia, que yo por dar clases magistrales suelo cobrar dinero. 
    Sin embargo, he detectado cierta tendencia general en los feminismos cibernáuticos que sigo basada en poner a parir Cincuenta sombras de Grey, con pocas fisuras respecto a los discursos más habituales en torno a la alienación cultural, añadiendo en estos casos una visión en la que se afirma con alarmante unanimidad que tanto el libro como la película producen mujeres sumisas que reproducen los esquemas patriarcales de género. Incluso una revista que me parece un modelo bastante digno para aproximarse al feminismo como Píkara anunciaba el otro día por FB su intención de aproximarse al "fenómeno" de forma un poco más abierta, metiendo en mi opinión estrepitosamente la pata en el intento:**


    ¿Perdón? ¿Debo daros las gracias, hermanas, por no sacar el "feministómetro"? ¿Soy menos feminista porque no veo cine independiente? Honestamente, jartita estoy de que, precisamente desde una posición básicamente caracterizada por su maldita y constante revisión de las identidades, ahora resulte que para ser buena feminista haya que encajar en un perfil determinado. Lo siento amigas: no soy lesbiana (la mayoría del tiempo), ni me rapo el pelo, ni vegana, ni poliamorosa. Ni me gusta el cine alternativo por pesado y cansino y, es más, tengo una relación monógama con un varón blanco y, que me conste, heterosexual. Y estoy un poco hasta el coño de que el feminismo, en lugar de tender puentes de solidaridad, comprensión y celebración con todas esas mujeres que han disfrutado, se han tocado, han sido tocadas y han ido a la ferretería secretamente a comprarse una cuerda después de ver la película, las trate como a incultas catetas que no merecen entender un buen libro. ¿Ah, calla, eso no es lo que hacía el machirulismo de toda la vida?

    concluyendo...

    Dejen a las mujeres tranquilas: usted no es mejor, ni más feminista, por leer a Henry Miller (mucho más machista que las Sombras, por otra parte) en lugar de Harry Potter.

    Las lectoras / espectadoras, no son tan imbéciles como usted cree: nadie que lea Macbeth se convierte en un maltratador por ello, premisa que sí se asume respecto a la cultura popular. 

    El consumo, reapropiación e interpretación que realizan las fanses de Grey siempre será variable y complejo y no puede reducirse a un maniqueísmo dicotómico, bueno/malo; machista/feminista; alienante/transgresor.

    Feministas: vamos a empezar a valorar el placer como parte intrínseca de cualquier ficción, y a empezar a mirar críticamente como el patriarcado contempla a las consumidoras de ficción. 

    En resumen... dejen de tratar a las mujeres estúpidas.

    Contenta me tienen. 


    * Adivinen por qué mi gato se llama Isidoro. 
    ** Nada mal el artículo de María Castejón, una de las pocas voces críticas que me he encontrado por la red.

    PD.: ¡Feliz casi ocho de marzo! Sigan luchando, por favor, que la batalla es larga.

    ]]>
    urn:uuid:85648 2015-03-08T09:45:07+01:00
    <![CDATA[Miniaturas Ramírez: ]]>






    ]]>
    urn:uuid:85086 2015-03-07T15:07:49+01:00
    <![CDATA[Creciendo en Cristo: Iglesia Cristiana Restauración: llamados a ser siervos]]> Iglesia Cristiana Restauración: llamados a ser siervos: LLAMADOS A SER SIERVOS La palabra siervo significa: Esclavo de un señor. Marcos 12:30- 30  Y amarás al Señor tu Dios con tod...]]> urn:uuid:84184 2015-02-22T16:18:05+01:00 <![CDATA[Associació Humanitària Tiravira: Tancament de Tiravira]]> ]]> urn:uuid:84532 2015-02-16T14:31:57+01:00 <![CDATA[Isaac Albert i Agut: El canvi és cultural, no és tecnològic]]> És més que evident que els nous temps ens porten a una nova forma de fer política. La tecnologia, les TIC i les xarxes socials ens obren el pas a una nova forma de gestionar la cosa pública i de relacionar-nos amb els ciutadans. En definitiva, una nova forma de fer política.

    Mitjançant les xarxes socials es fa política, però que el paradigma sigui nou no vol dir que el que estiguis fent sigui nova política. La clau de volta que transforma els nous temps, i la política, no és només la tecnologia, sinó especialment l'actitud. No parlo de si som capaços d'adoptar les xarxes socials com un instrument per fer política i arribar a més gent (és evident que sí); parlo de si som capaços d'acostar-nos al ciutadà des d'una altra perspectiva i si aquesta perspectiva és capaç d'oferir al ciutadà un altre rol en relació a la política, si som capaços d'empoderar-lo, de tractar-lo com un adult i de considerar-lo un interlocutor en igualtat de condicions, de si som capaços de fer-ho sense mantenir una organització pesada, complexa i ineficient..., en definitiva, de si estem disposats a reconsiderar-ho tot. I això no depèn de la tecnologia ni de les xarxes socials, depèn de la CULTURA. El canvi és cultural, no és tecnològic. És per això que el canvi que s'acosta és tan important i seriós, i tan inaccessible per alguns, per molt que es creguin fills dels nous temps quan són hereus de les velles formes de fer política... ]]>
    urn:uuid:83941 2015-02-10T17:28:05+01:00
    <![CDATA[McRatas Team: El aprendiz de Pelu (III). On parle français]]> Cada pueblo tiene sus tópicos. O mejor dicho, se los tienen los demás pueblos. Los alemanes son cuadriculados, los japoneses se matan a trabajar, los italianos son chapuceros... evidentemente no son los pueblos en cuestión quienes han creado el tópico, sino normalmente sus vecinos. Sin embargo, cuando uno viaja a la región en cuestión y toma contacto con la gente, descubre que el tópico es, en el mejor de los casos, una "media aritmética" de toda la población, y además la distribución asociada a dicha media no se corresponde para nada con una campana de Gauss.

    Cuando tomé contacto con los franceses y, más concretamente, con los parisinos, llevaba en mente el tópico de que éstos no hablan un idioma extranjero (y mucho menos el inglés) ni que los maten, por puro orgullo nacional. Bueno, si tuviesen un idioma minoritario como el mío, que como podéis ver no lo uso ni yo, posiblemente sería un comportamiento razonable, pero dudo mucho que la lengua francesa se encuentre en peligro de extinción. De hecho, mis malignas cábalas habían llegado a formular la hipótesis de que, en realidad, el supuesto orgullo oculta la vergüenza de que no tienen ni idea de inglés, y que en realidad están mucho peor que nosotros y los italianos juntos. También es posible que, siendo mucho menos latinos que nosotros (recordad que hablo de los parisinos), tengan demasiadas inhibiciones como para lanzarse al despliegue gestual que nosotros ofrecemos a cualquier sujeto con pinta de turista que haga el más leve esfuerzo por poner cara de despistado.

    ¡Pero no! Cuál no sería mi sorpresa (y humillación, para qué negarlo) cuando, en cualquier tienda de barrio donde me metiese, al soltar un (para mí) impecable bonjúr, inmediatamente recibía un mucho más que aceptable good morning como respuesta. Incluso si insistía con ú són le tualé sivuplé o respondía con vèn rúsh al what would you like to drink de los camareros, no había manera: me fichaban como "usté no es d'aquí" y por lo tanto no dejaban el inglés.

    A este comportamiento caben muchas interpretaciones, algunas bondadosas y otras malintencionadas. El primer pensamiento, por supuesto, es que quieren ser amables con los turistas. Bueno, tiene lógica, son una fuente de ingresos. Pero no penséis que en una ciudad como París eso podría importarles lo más mínimo: en Roma los romanos tratan a los turistas como a mierda, sin preocuparse lo más mínimo de lo cabreados que se vayan porque siempre vendrán más. En Roma, los turistas son como la energía solar: un recurso natural inagotable. Y en París también, pero da igual: a los turistas los tratan bien.

    ¿O tal vez no? ¿Es posible que la intención de los franceses sea humillar al extranjero? Si yo me dirijo a ellos en un francés razonablemente comprensible, no de "nativo" pero sí de "extranjero que habla el idioma", ¿por qué no asumen (aunque sea erróneamente, en mi caso) que la persona que tienen delante puede hablar francés y además desea hacerlo, y optan por una alternativa cómoda para ellos y satisfactoria para el turista? Mi mitad malévola (porque yo tengo una mitad malévola, queridos niños) sospecha que lo que quieren es humillar y frustrar al que se ilusiona con su idioma, transmitiéndole el mensaje subliminal de: "Mira tío, las cuatro palabrejas que me has podido soltar han sido tan lamentables que te será imposible entenderme o hacerte entender, o sea que vamos al inglés y deja el francés para las personas serias". O peor todavía, ¿están cayendo en el sionismo lingüístico de reservar su idioma exclusivamente para el Pueblo Elegido Para Hablarlo, negando ese derecho al resto de la Humanidad? Quiero creer que no: que detrás del empeño de los franceses en no hablar francés existe solamente un deseo de agradar al turista... o tal vez de rentabilizar el esfuerzo que emplearon en aprender inglés.

    Como triste e irónica excepción a todo esto, quiero mencionar a una funcionaria del palacio de Versailles, concretamente una de las encargadas de entregar las entradas compradas por Internet. Esta mujer, obligada a tratar a diario con miles de turistas, la mayoría extranjeros ya que la compra previa por internet es particularmente cómoda para ellos, no habla ni entiende el inglés, y además no sabe usar un ordenador. Ni con el pasaporte delante fue capaz de copiar tecleando, letra a letra, un nombre tan largo y enrevesado como YOKO ONO. Al final tuvo que recurrir (una vez más, como ya había hecho para la mayoría de personas que teníamos delante en la cola) a su compañera, que tuvo que dejar esperando a su propia cola para amablemente traducir sus preguntas al inglés y nuestras respuestas al francés, hasta que al final se hartó y buscó nuestras entradas ella misma. Por supuesto las encontró al momento. Además, cuando le dije merci tuvo el detalle de contestarme de rien en lugar de you are welcome.

    *ACTUALIZACIÓN* (Sí, cinco años más tarde. Es lo que tiene la vida). He tenido ocasión de preguntarle sobre esta cuestión a un francés de verdad. La respuesta ha sido: "por ir a lo fácil", es decir, por el pragmatismo de utilizar una lengua que los dos interlocutores conocen medianamente bien, mejor que una que sólo uno de ellos domina. Pues bien, como mi informador es de total y absoluta confianza (hasta lleva siempre una navaja encima, como yo), doy su versión por buena.]]>
    urn:uuid:84605 2015-02-01T20:40:41+01:00
    <![CDATA[Montañas de sensaciones...: ¡Hasta pronto!]]>

    Photo by Oriol

    Hacía ya mucho tiempo que no me dejaba caer por aquí. Este año ha ido acompañado de mucho trabajo, nuevas amistades, nuevos retos, nuevos caminos...

    Y éste, el de éste blog, parece que llega a su fin. Han sido siete años de teclear, de retocar fotos, de haceros llegar mi pasión por las montañas. Estas ganas siguen estando ahí pero no dispongo de tiempo para poder materializarlo como me gustaría.


    Los que queréis seguir sabiendo de mi podéis hacerlo en facebook, en algunos números de Grandes Espacios, en diversas publicaciones catalanas (Vértex, Descobrir Catalunya, Experiencies, diari ARA...) y... quién sabe! De momento se está gestando un libro... Estad atentos!!! :)


    Quiero agradecer a los que me habéis leído durante estos años, a los que habéis comentado mis escritos, habéis compartido vuestras ideas... en definitiva, me habéis enriquecido con vuestras palabras. Espero que estas letras no sean un adiós si no un hasta pronto.


    Y, ya sabéis... Nos vemos por las montañas!!!!!!!!!!!!!!!!]]>
    urn:uuid:84414 2014-11-30T20:46:28+01:00
    <![CDATA[Bloc d'Apple en català: Ara sí, amb iOS 8 es pot editar l?ordre dels idiomes]]> Continua la lectura de Ara sí, amb iOS 8 es pot editar l’ordre dels idiomes

    ]]>
    urn:uuid:84013 2014-11-25T08:30:05+01:00
    <![CDATA[El bloc d'en Màrius: Per recordar i commemorar cada 20N]]> Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

    FINAL!

    Havies d’haver fet una altre fi;
    et mereixies, hipòcrita, un mur a
    un altre clos. La teva dictadura,
    la teva puta vida d’assassí,

    Quin incendi de sang!
    Podrit botxí,
    prou t’havia d’haver
    estovat la dura
    fosca dels pobles,
    donat a la tortura,
    penjat d’un arbre al fons d’algun camí.

    Rata de la més mala delinqüència,
    t’esqueia una altra mort
    amb violència,
    la fi de tants dels
    d’aquell juliol.

    Però l’has feta de tirà espanyol,
    sol i hivernat, gargall de la ciència
    i amb tuf de sang i merda, sa Excremència!
    Glòria del bunyol,
    ha mort el dictador més vell d’Europa.
    Una abraçada, amor, i alcem la copa!

    Joan Brossa
    ]]>
    urn:uuid:84261 2014-11-20T13:34:03+01:00
    <![CDATA[Un rincón para todo: NO, NO ES SÓLO EL PERRO]]>
    No eres sólo un perro, no te defendemos por "perro",te defendemos como defendemos medicinas para África y que paren ya las muertes por enfermedades curables, como defendemos la justicia en el reparto global de los recursos, como defendemos que se investigara la cura desde aquí, NO, NUNCA NOS OLVIDAMOS DE ÁFRICA. Te defendemos como defendemos a aquellos que son desahuciados, o que debido a las políticas sanitarias no pueden pagar el tratamiento para su enfermedad quedando, así, condenados a muerte. No es por un "perro", pero en el asesinato de ese perro ha quedado patente toda la inhumanidad y falta de sentimiento de este gobierno al que poco importan los seres vivos, sean lo que sean.
    A los que dicen que es sólo un perro les invito a reflexionar sobre ese "perro". Ese "perro" es el lobo al que quieren aniquilar incluso en áreas protegidas; ese "perro" es el paciente que muere en la sala de espera de un hospital, ese "perro" es el niño de dos meses desahuciado; ese "perro" es el niño que no puede comer tres veces al día; ese perro son los millones de personas desempleadas y, los miles de desempleados sin ayudas; ese "perro" es el estudiante que tuvo que dejar la carrera porque no podía pagársela; ese "perro" es el ingeniero español que ha tenido que marchar del país porque aquí no encuentra oportunidades; ese "perro" son los afectados por el cierre de hospitales; ese "perro" son las tarjetas negras de las administraciones de las empresas; ese "perro" son los trabajadores afectados por la última reforma laboral que son pobres aunque trabajen; ese "perro" SOMOS TODOS los que día a día sufrimos las políticas de este gobierno de tiranos.
    El asesinato de ese "perro", por estar presuntamente contagiado y sin pruebas de ello, ha sido el último acto de crueldad visible contra esta triste, pobre y maltratada España. Ha sido un asesinato sin sentido, contra la ciencia e inclusive un asesinato a la salud que podría haber estudiado el caso y obtener datos que ayudaran a entender y, por ende, combatir mejor la enfermedad. El asesinato de ese "perro" viene a seguir la línea de culpar al más bajo del escalafón en vez de depurar responsabilidades políticas, por eso nos enfadamos tanto, porque es un atentado a la razón y viene a demostrar, otra vez, que nos gobierna una panda de tiranos insensibles, herederos del régimen del que son herederos, capaces de cualquier cosa por mantener un jaguar que no ven en su garaje.
    Para acabar una última reflexión: este gobierno NOS TRATA como a PERROS y ya veis lo que le hacen a los PERROS.
    Laika se suma a la reflexión
    DEP Excalibur,
    ATT: Laika y Ankale

    ]]>
    urn:uuid:84325 2014-10-09T14:18:47+02:00
    <![CDATA[ Ramon Gutiérrez: ]]>
    ]]>
    urn:uuid:85836 2014-09-17T05:20:29+02:00
    <![CDATA[Sergio Sandoval: MONO: Pacific By Sergio Sandoval]]>
    MONO: Pacific_Episodio 01_FREE!!!!

    Por cortesía de Madefire, vais a poder disfrutar de todos los números de esta nueva entrega de MONO completamente gratis. Personalmente, yo os aria pagar una pasta, pero que le vamos a hacer 

    Disfrutadlo muchachos y decidme que os parece, no dejéis de escribir!
    En dos semanas MONO: Pacific #02!

    http://www.deviantart.com/art/MONO-Pacific-Episode-1-477111589]]>
    urn:uuid:84754 2014-08-22T19:37:33+02:00
    <![CDATA[Tirando a dar: Paremos la masacre en gaza]]>




      

     





     
    Concentración en Terrassa en solidaridad con el pueblo palestino y en protesta por la masacre de la población de Gaza por parte de Israel. 

    Para acabar, un autoretrato o selfie como le llaman ahora.
     
    ]]>
    urn:uuid:84799 2014-07-23T23:06:18+02:00
    <![CDATA[Dos de la madrugada: 3:52 ]]> Mis cuentos nunca tienen final feliz.Aun así sigo creándolos,porque lo ultimo que se pierde es la esperanza no? Esa misma esperanza que fué puesta en la caja de Pandora porque se la consideraba un mal...quisaz los antiguos griegos no iban mal encaminados. Sigo creándolos mis cuentos,porque no soporto el picor de mi corazón.Tengo miedo,sé lo que duele,soy cobarde. Quisiera no creerme mis propios cuentos,pero me dejo llevar.

    En mi cuento,vivimos en un pequeño castillo. Hay que subir por las escaleras,porque el ascensor,lleno de pintadas por dentro,no funciona. Cuando abrimos el grifo,una manada de mamuts enfurecidos recorren las tuberías y se escuchan los gritos de los vecinos del 5to como si estubieran en la habitación de al lado. La puesta del baño a veces se abre sola y pega sustos pero en fin....es nuestro pequeño castillo.

    En mi cuento,me despierto cada mañana un poco antes que tu para observarte mientras duermes. Eres preciosa. Llamo este momento "mi café de por las mañanas". A veces cancelo la alarma de tu despertador para despertarte diciendo que se ha echo muy tarde y ver tu cara de cabreo y preocupación. Me parece muy gracioso hasta que me das un bofetón a traición (el segundo café del día).

    En mi cuento, te acaricio,recorriendo tu muslo,tu costado,tu cuello y por último tu brazo,mientras estas tumbada sobre mi viendo una peli casi sin parpadear. Hay chocolate,patatas fritas y envoltorios de  de galletas y bombones por todo el cuarto.

    En mi cuento soy torpe,gañan,patoso, manazas...me trabo con las cosas mas sencillas como son comprar un billete de metro,freír patatas o lavar una camiseta. Todo me sale mal.Me imagino que soy perfecto,un caballero,un galán a caballo blanco,pero me caigo del caballo de culo y empiezo a soltar tacos a mansalva.
    Aún así me soportas...porque es mi cuento. Me haces reír a carcajadas, transformando mi cara en un redondel sospechosamente rojo.

    Confías y cuidas de mí,lo que me da fuerzas para cuidar de ti. Eres mi media luna y mi cuarto de hora antes del amanecer.

    En mi cuento, hago cosquillas a tus pezones con mi lengua,agarro tus tobillos,clavo mis uñas en tu culo,recorro tu cuello con mi nariz dejando ráfagas de aire mientras saboreo el olor de tu suavidad. Me muerdo el labio,como hago siempre que estoy nervioso,tiemblo y no puedo pararlo. No puedo parar de rascarme el corazón con el rallador,más y más aun sabiendo que pronto empezará a sangrar.

    Mis cuentos.....nunca tienen un final feliz ;)



    ]]>
    urn:uuid:84321 2014-07-22T03:53:50+02:00
    <![CDATA[Màrius Boada: L?esperit decadentista]]> urn:uuid:83771 2014-06-08T20:07:21+02:00 <![CDATA[ The Korvec Files: Algo viejo y algo nuevo, mudanza a "Arrejuntando letras"]]> Por diversos motivos (estudiantiles más que nada) este Blog ha estado más que abandonado durante los últimos meses. Ahora que por fin he terminado los exámenes, pienso volver a la actividad, pero ya puestos en lugar de continuar aquí, he decidido empezar otro nuevo Blog esta vez con Wordpress. 
    Este no va a desaparecer, lo dejaré para que pueda servir como fuente de consulta, aunque a partir de este momento, mi Blog pasar a ser Arrejuntando Letras y esta es su dirección:

    Arrejuntando Letras

    Allí nos vemos. Un saludote

    ]]>
    urn:uuid:85879 2014-06-08T19:01:56+02:00
    <![CDATA[ La TEBEOTECA, el rincón de los tebeos: ME TRASLADO A MI NUEVA WEB :D]]>
    Me podéis encontrar en.

    http://www.ks-interactivos.com

    Allí colgaré mis dibujos, vivencias en el mundo del cómic y mis proyectos más recientes. Nos vemos por allí ;)]]>
    urn:uuid:85605 2014-06-02T20:10:01+02:00
    <![CDATA[El blog de Keltia: Reservas On-Line]]> Novedad!!! Ya puedes realizar tus reservas de Turismo Fluvial en nuestra web. Prueba el nuevo motor de reservas.. http://t.co/4F4K88TUuO
    — River Experience (@TurismoFluvial) Mayo 15, 2014
    ]]>
    urn:uuid:84596 2014-05-15T07:52:00+02:00
    <![CDATA[El bloc de Xúquer: Teatre al barri.]]>

    ]]>
    urn:uuid:84268 2014-04-10T17:25:43+02:00
    <![CDATA[No mires a los ojos de la gente: Insurance for High Risk Drivers]]> What Is a High Risk Driver?   Some people are better drivers than others, this is just an indisputable fact. People who have a history of car accidents or collisions are often deemed high risk drivers, because they have a...

    The post Insurance for High Risk Drivers appeared first on Jessica Fillol Insurance.

    ]]>
    urn:uuid:84439 2014-03-06T21:51:35+01:00
    <![CDATA[Idas de castaña del rul: Excursiones infantiles, carreras adultas]]>

    Cada semana tiene su intrínculis y esta no iba a ser menos. Esta ha sido la fantástica semana de los carnavales, la semana díscola en la que “todo está permitido”.
    La verdad, ha sido bastante divertido que los niños se disfracen (Flora también se disfrazó, yo creo que estoy “invitado” a disfrazarme el sábado en casa de mi hermana, ya os contaré). Esto no tiene más problema que el pasar el rato con ellos y pintarles algo en la cara (mientras su madre corre como una posesa porque llegan tarde al cole, planchas la ropa, desayunan, tu les jaleas, vamos, vamos, vamos, etc), buscar un objeto de vestir que necesitan (hoy un gorro, mañana una corbata, etc), empezar a estresarse porque el tiempo se te echa encima y todas esas cosas típicas del día a día, pero el clímax empieza el juernes …
    … me explico. El jueves Isma se va de excursión y Víctor de Rua y el Viernes se intercambian los papeles. Esto dicho así tiene su encanto y dices “mira, así puedo ir a verlos a ambos” … CRASO ERROR o falta de visión global (supongo que ya sabéis que los padres tenemos visión de túnel, sólo vemos a nuestros hijos, pero en nuestro caso es algo más AMPLIO).
    Ahora vamos a la visión global y veréis lo que significa: antes de nada, yo trabajo de tarde, por lo que la rua del viernes (la de Isma y otros que ahora añadiré) me la pierdo. Pero hay que puntualizar: Isma y Victor van al mismo cole que los primos Pau, Malena, Sara, Xavi y Joel y nosotros recojemos también (mediante acuerdo yo te cojo pequeño tu a mi grande y todas esas cosas) a Iker que va con Ismael y a Noa que va un curso por debajo de Víctor. Además, el cole tiene tres centros próximos pero separados: Infantil, Primaria, Eso.

    El tema queda de la siguiente manera:

    JUEVES:
    Excursión de Xavi, Isma e Iker (Pau y Malena missing) caminata a ver a los niños y despedirse, autobús de esos de cristales tintados de los que pegas saltos como un loco, … me da el sol y no veo, … niño al que llevo media hora saludando pero no es el mío … donde esta Periquito, donde esta nosequién, este coche que me pilla, este carrito que me machaca los tobillos, esta madre que me cae … que me la cruzo cada tres segundos (con saludo falso incluido y comentario bajo mano), etc.
    Una vez te has quedado ciego porque has mirado hacia el sol 300 veces para ver al niño, te sangran los tobillos y tienes agujetas … empieza la segunda parte …
    … Rua: en una acera demasiado pequeña nos agolpamos todos los padres/madres en la puerta del cole, los niños que salen, no salen, si salen, este es el de tu niño, noooo este no , ese, ese!!!
    Ahora síiiii, no todavía no, saca la cámara (no tiene batería o me la dejé en casa, claro), saca el móvil (foto movida, que es lo que se lleva, foto del suelo, foto de los pies, esta es oscura, me quedo sin tarjeta, etc) sale Víctor (camarero) y a correr, sale Noa (bombera) que la veo que no la veo y sale Joel (de policía), pero en vez de ir hacia donde estas, en sentido contrario ufff, como te ríes, pero como te cansas y, cuando estás al lado del niño, has visto y saludado a los tres, y todos se divierten ZAAAAAS, la del carrito que te vuelve a envestir (si, si, la misma), la abuela del heredero de Newton que tiene el mejor disfraz, pelo, zapatos, que listo es, que bonito él más que los demás,…  Encantador.

    VIERNES:
    Excursión de Víctor, Noa y Joel , caminata hasta el parque, autobús que no se ve, no encuentro al niño, ahora siii, ahora siii, saludos, que te lo pases muy bien, ¿Dónde está Joel? Pues, la verdad, no lo se, entre la fila 12 y 18, pero por si acaso, los he saludado a todos de forma muy efusiva y, supongo, alguno será, a no ser que se cumpla la máxima de las excursiones: el niño siempre está en el lado contrario desde el que saludas y, hasta que no llega la profe y te hace ochocientos haspavientos no te das cuenta que están en el lado contrario (por cierto, si, me volvió a dar con el carrito en los tobillos).
    Por la tarde no los he podido ver, pero tengo las fotos del guasa’ Isma era una ficha de dominó (4/2), Xavi el uno (el uno azul), Pau el 7 de picas y Malena el Ajedrez. Lo que viene a ser los juegos reunidos.

    Bueno, lamento mucho haber pegado esta chapa (si me conoces ya sabes que no, que soy bastante cansino), pero como supongo que te has rajado antes no verás que te agradezco mucho tu esfuerzo, y piensa que, por lo menos, tu no tienes los tobillos sangrando (otro día hablamos de las colas para recoger a los niños, el misterio de la persona que se apalanca a hablar en la puerta, porque siempre quiere ser el primero en llegar si se irá el último).
    ]]>
    urn:uuid:85752 2014-02-28T18:58:14+01:00
    <![CDATA[Guifré: ]]>
    Nova pàgina web:

    www.guifredeperay.com]]>
    urn:uuid:85751 2014-02-14T21:47:12+01:00
    <![CDATA[Blog del Kaos: Tras ?sofocar? Gamonal, el alcalde de Burgos ?patrocina? ahora un homenaje a Yagüe, el ?carnicero de Badajoz? ]]> Tras ‘sofocar’ Gamonal, el alcalde de Burgos ‘patrocina’ ahora un homenaje a Yagüe, el ‘carnicero de Badajoz’
    El Ayuntamiento de Burgos acoge en su sala de exposiciones del monasterio de San Juan una muestra en honor al general golpista Juan Yagüe, más conocido como el carnicero de Badajoz y el instigador de algunas de las peores matanzas de la Guerra Civil.
    ]]>
    urn:uuid:83525 2014-01-24T14:13:23+01:00
    <![CDATA[Paper Mullat: ]]> Qui tingui interès en saber l'impacte informatiu que ha tingut la VIA CATALANA arreu del món, 
    aquí podeu trobar un recull per països...
    Evidentment els mitjans espanyols han minimitzat tan com han pogut la realitat.

     
    Anglaterra
    BBC News: Catalans hold 'independence' link-up <http://www.bbc.co.uk/news/world-europe-24052713>  i el vídeo Catalans mark Independence Day with huge human chain <http://www.bbc.co.uk/news/world-europe-24055587
    The Guardian: Catalans join hands in huge human chain for independence from Spain <http://www.theguardian.com/world/2013/sep/11/catalans-join-hands-human-chain-independence-spain>  i també demanava fotos i vídeos <https://witness.theguardian.com/assignment/522f24c5e4b0716040115ef4> . I aquesta és la galeria de fotos de la Via Catalana feta amb les aportacions de lectors <https://witness.theguardian.com/assignment/522f24c5e4b0716040115ef4
    Financial Times: Catalans join hands in independence rally <http://www.ft.com/cms/s/0/aba75112-1a0e-11e3-93e8-00144feab7de.html
    The Telegraph: 400,000 person human chain stretching 250 miles for Catalan independence <http://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/europe/spain/10303306/400000-person-human-chain-stretching-250-miles-for-Catalan-independence.html
    Huffington Post: Independence, the Catalan Way <http://www.huffingtonpost.co.uk/eleanor-stanford/catalan-independence_b_2711899.html
    Alemanya
    Der Spiegel: Menschenkette: Hunderttausende Katalanen demonstrieren für eigenen Staat <http://www.spiegel.de/politik/ausland/spanien-in-katalonien-protestieren-hunderttausende-fuer-unabhaengigkeit-a-921751.html
    Die Welt: Katalanen formen Massen-Menschenkette für Unabhängigkeit <http://www.welt.de/newsticker/news1/article119933306/Katalanen-formen-Massen-Menschenkette-fuer-Unabhaengigkeit.html>  i Diese Europäer wollen eine Abspaltung vom Mutterland <http://www.welt.de/politik/ausland/article119933288/Diese-Europaeer-wollen-eine-Abspaltung-vom-Mutterland.html
    Neues Deutschland: 500 000 Mal »Adíos, España« <http://www.neues-deutschland.de/artikel/832917.500-000-mal-adios-espana.html
    Südwest Presse: Katalanen demonstrieren mit einer Menschenkette für die Abspaltung von Spanien <http://www.swp.de/ulm/nachrichten/politik/Katalanen-demonstrieren-mit-einer-Menschenkette-fuer-die-Abspaltung-von-Spanien%3bart4306%2c2195926
    Berliner Zeitung: Hand in Hand zur Selbstständigkeit <http://www.berliner-zeitung.de/politik/katalanische-separatisten-hand-in-hand-zur-selbststaendigkeit%2c10808018%2c24283518.html
    Die Presse: Katalonien: Mehrheit will eigenen Staat <http://diepresse.com/home/politik/aussenpolitik/1451534/Katalonien_Mehrheit-will-eigenen-Staat?from=gl.home_politik
    Argentina
    Clarín: Una cadena humana de 400 km reclamó la independencia catalana <http://www.clarin.com/mundo/cadena-humana-reclamo-independencia-catalana_0_991700865.html
    La Nación: Una multitudinaria cadena humana recorrió Cataluña por la independencia <http://www.lanacion.com.ar/1618915-una-multitudinaria-cadena-humana-recorrio-cataluna-por-la-independencia>  i els articles d'opinió Un ultimátum para Mas y Rajoy, que enfrentan distintos retos <http://www.lanacion.com.ar/1619053-un-ultimatum-para-mas-y-rajoy-que-enfrentan-distintos-retos>  i Una cadena humana redobló el desafío catalán <http://www.lanacion.com.ar/1619052-una-cadena-humana-redoblo-el-desafio-catalan
    Télam: En su día nacional, Cataluña insiste en el diálogo y la consulta popular para lograr su indenpendencia <http://www.telam.com.ar/notas/201309/32208-en-su-dia-nacional-cataluna-insiste-en-el-dialogo-y-la-consulta-popular-para-lograr-su-indenpendenciaa.html
     
    Austràlia
    Sky News: Catalonia calls for independence <http://www.skynews.com.au/world/article.aspx?id=905371
     
    Àustria
    ORF: Katalonen fordern mit Menschenkette Unabhängigkeit <http://orf.at/stories/2198107/
     
    Bèlgica
    La Libre Belgique: La Catalogne réaffirme son désir d'indépendance <http://www.lalibre.be/actu/international/la-catalogne-reaffirme-son-desir-d-independance-522ffd8235703d8e48d4ea59>  i Les indépendantistes catalans crient à l'injustice économique <http://www.lalibre.be/dernieres-depeches/afp/les-independantistes-catalans-crient-a-l-injustice-economique-52304543357008cdb6e3fb82
    DH.be: Catalogne: les arguments des pro et anti-indépendance <http://www.dhnet...be/dernieres-depeches/afp/catalogne-les-arguments-des-pro-et-anti-independance-523056853570b0befbdede5e
     
    Brasil
    O Globo: Catalães fazem cordão humano de quilômetros por independência <http://oglobo.globo.com/mundo/catalaes-fazem-cordao-humano-de-quilometros-por-independencia-9911280>  i aquesta galeria de fotos <http://oglobo.globo.com/mundo/ativistas-pedem-independencia-da-catalunha-9911985
     
    Bretanya
    Sud Ouest: Une chaîne humaine pour rompre avec Madrid <http://www.sudouest.fr/2013/09/12/une-chaine-humaine-pour-rompre-avec-madrid-1165837-4697.php
    7 Seizh: Via Catalana : pari réussi ! <http://7seizh.info/2013/09/11/via-catalana-pari-reussi/> , La Catalogne réaffirme son désir d’indépendance <http://7seizh.info/2013/09/11/la-catalogne-reaffirme-son-desir-dindependance/>  i A la Baule, le plus grand Gwenn-ha-du du monde soutient Via Catalana, la chaîne humaine pour l’indépendance catalane <http://7seizh.info/2013/09/12/a-la-baule-le-plus-grand-gwenn-ha-du-du-monde-soutient-via-catalana-lindependance-catalane/
     
    Cabília
    Siwel: Espagne : poussée indépendantiste en Catalogne <http://www.siwel.info/Espagne-poussee-independantiste-en-Catalogne_a5440.html
     
    Canadà
    The Globe and Mail: Catalans form human chain to press for independence from Spain
     <http://www.theglobeandmail.com/news/world/catalans-form-human-chain-to-press-for-independence-from-spain/article14253480/

    DigitalJournal: Catalan Way Towards Independence' — human chain to span region <http://www.digitaljournal.com/article/356607#ixzz2eWcmBQTP
     
    Còrsega
    Corsica Infurmazione: « Quoi de neuf sur la route des Catalans vers l’indépendance ? » #ViaCatalana <http://www.corsicainfurmazione.org/46384/corse-quoi-de-neuf-sur-la-route-des-catalans-vers-lindependance-viacatalana/2013/#.UjAXSWQRC3B
     
    Escòcia
    Newsnet Scotland: Madrid bans pro-Catalan demo in Valencia <http://newsnetscotland.com/index.php/scottish-news/7991-madrid-bans-pro-catalan-demo-in-valencia
     
    EUA
    The New York Times: Linking Hands, Catalans Press Case for Secession <http://www.nytimes.com/2013/09/12/world/europe/linking-hands-catalans-press-case-for-secession.html
    The Wall Street Journal: Catalan Separatists Face Challenge on Referendum <http://online.wsj.com/article/SB10001424127887324094704579068622928422380.html
    CNN: Catalans to link up in human chain today in their call for secession from Spain <http://edition.cnn.com/2013/09/11/world/europe/spain-human-chain/?hpt=hp_t3
    The Washington Post: More than 1 million Catalans form human chain to promote their bid to break away from Spain <http://www.washingtonpost.com/world/europe/catalans-in-favor-of-breaking-away-from-spain-form-huge-human-chain-to-advertise-their-cause/2013/09/11/0ce45f06-1afa-11e3-80ac-96205cacb45a_story.html
    Time: Catalonia Readies for Large Pro-Independence March <http://world.time.com/2013/09/10/catalonia-readies-for-large-pro-independence-march
    Fox News: Catalans in favor of breaking away from Spain form huge human chain to advertise their cause <http://www.foxnews...com/world/2013/09/11/catalans-in-favor-breaking-away-from-spain-form-huge-human-chain-to-advertise/
    ABC: Catalonia Readies for Large Pro-Independence March <http://abcnews.go.com/International/wireStory/catalonia-readies-large-pro-independence-march-20210603
    Reuters: Pragmatism may guide politicians as Catalonian separatism flares again <http://www.reuters.com/article/2013/09/11/us-spain-catalonia-idUSBRE98A0FR20130911
    Boston Globe: Catalonia readies for large pro-independence march <http://www.boston.com/news/world/europe/2013/09/10/catalonia-readies-for-large-pro-independence-march/C803BPo2o1qrUlzkoTq0RJ/story.html
    Businessweek/Bloomberg: Mas Saying Catalonia Headed For Statehood Backs Off Independence <http://www.businessweek.com/news/2013-09-11/mas-saying-catalonia-headed-for-statehood-backs-off-independence
     
    Euskal Herria
    Berria: Via Catalanak eta independentzia aldarriak zeharkatu dute Katalunia <http://www.berria.info/albisteak/83617/via_catalanak_eta_independentzia_aldarriak_zeharkatu_dute_katalunia.htm
    Gara: Catalunya muestra al mundo su deseo de ser independiente <http://gara.naiz.info/paperezkoa/20130912/422084/es/Catalunya-muestra-mundo-su-deseo-ser-independiente
    Deia: Millón y medio de catalanes claman por la independencia e instan a Mas a dar pasos <http://www.deia.com/2013/09/12/politica/estado/millon-y-medio-de-catalanes-claman-por-la-independencia-e-instan-a-mas-a-dar-pasos
    EITB: Una multitudinaria cadena humana por la independencia cruza Cataluña <http://www.eitb.com/es/noticias/politica/detalle/1440178/diada-2013-via-catalana--la-cadena-humana-cruza-cataluna/
    Argia: ANC: 'Gure erakundeei eskatzen diegu kontsulta antola dezatela 2014an, ez 2016an' <http://www.argia.com/albistea/diadak-independentziaren-aldeko-giza-kate-erraldoia-izango-du-ardatz
     
    França
    Le Monde: Une chaîne humaine de 400 km pour une Catalogne indépendante <http://www.lemonde.fr/international/article/2013/09/11/une-chaine-humaine-de-400-km-pour-une-catalogne-independante_3475443_3210.html> , L’indépendantisme gagne du terrain en Catalogne <http://espagne.blog.lemonde.fr/2013/09/11/lindependantisme-gagne-du-terrain-en-catalogne/>  igaleria de fotos <http://www.lemonde.fr/europe/portfolio/2013/09/11/la-chaine-humaine-des-independantistes-catalans_3475447_3214.html
    Le Figaro: Les Catalans défient Madrid <http://www.lefigaro.fr/international/2013/09/11/01003-20130911ARTFIG00396-les-catalans-defient-madrid.php>  i Espagne : une chaîne humaine pour l'indépendance catalane <http://www.lefigaro.fr/international/2013/09/11/01003-20130911ARTFIG00625-espagne-une-chaine-humaine-pour-l-independance-catalane.php
    Libération: Catalogne: une immense chaîne humaine pour l’indépendance <http://www.liberation.fr/monde/2013/09/11/chaine-humaine-en-catalogne-nouveau-defi-des-independantistes_930984
    L'Express: Une chaîne humaine pour l'indépendance de la Catalogne <http://www.lexpress.fr/actualite/une-chaine-humaine-pour-l-independance-de-la-catalogne_1278165.html
    Le Nouvel Observateur: Indépendance de la Catalogne: une chaîne humaine pour un référendum <http://tempsreel.nouvelobs.com/topnews/20130911.AFP4936/chaine-humaine-en-catalogne-nouveau-defi-des-independantistes.html
    Le Point: Catalogne : une chaîne humaine comme nouveau défi des indépendantistes <http://www.lepoint.fr/monde/catalogne-une-chaine-humaine-comme-nouveau-defi-des-independantistes-11-09-2013-1723068_24.php
    Le Parisien: Catalogne: une immense chaîne humaine pour l'indépendance <http://www.leparisien.fr/flash-actualite-monde/chaine-humaine-en-catalogne-nouveau-defi-des-independantistes-11-09-2013-3126593.php
    France 24: Espagne : chaîne humaine catalane sur fond de crise économique <http://www.france24.com/fr/20130911-chaine-humaine-catalogne-via-catalana-espagne-independance-crise-europe-referendum
    FranceTVInfo: VIDEO. Une chaîne humaine pour l’indépendance de la Catalogne <http://www.francetvinfo.fr/monde/europe/video-une-chaine-humaine-a-travers-la-catalogne-une-action-spectaculaire-pour-lindependance_409397...html>  
    La Croix: La Catalogne se mobilise pour un référendum d’autodétermination <http://www.la-croix.com/Actualite/Monde/La-Catalogne-se-mobilise-pour-un-referendum-d-autodetermination-2013-09-11-1013113
    RFI: Espagne: une chaine humaine pour l'indépendance de la Catalogne <http://www.rfi.fr/emission/20130910-espagne-une-chaine-humaine-independance-catalogne
    France Info: Catalogne : une chaîne humaine géante pour l'indépendance <http://www.franceinfo.fr/monde/catalogne-une-chaine-humaine-geante-pour-l-independance-1137925-2013-09-11
    France Bleu: Une chaîne humaine géante pour l'indépendance de la Catalogne <http://www.francebleu.fr/infos/une-chaine-humaine-geante-pour-l-independance-de-la-catalogne-834532
    Euronews: Jour de la Catalogne et envie d’indépendance <http://fr.euronews.com/2013/09/11/jour-de-la-catalogne-et-envie-d-independance/>  i Catalogne : la route de l’indépendance est encore longue <http://fr.euronews.com/2013/09/11/catalogne-la-route-de-l-independance-est-encore-longue/
     
    Galícia
    La Voz de Galicia: Cataluña celebra una diada cargada de actos a favor de la independencia <http://www.lavozdegalicia.es/noticia/espana/2013/09/11/catalanes-unen-cadena-humana-pedir-independencia/00031378891549704547747.htm
    Sermos Galiza: A Vía Catalá, unha cadea humana na procura do "divorcio civilizado con España" <http://www.sermosgaliza.com/articulo/paisos-catalans/via-catala-cadea-humana-na-procura-do-divorcio-civilizado-espana/20130910185137018849...html
    Praza: A visión do proceso soberanista dos galegos en Cataluña <http://praza.com/politica/5391/a-vision-do-proceso-soberanista-dos-galegos-en-cataluna/
     
    Gibraltar
    GBC: Cataluña celebrates its National Day with human chain <http://www.gbc...gi/news/news-details.php?id=2390
     
    Iran
    Press TV: 400-kilometer human chain in Spain to demand Catalonian self-rule <http://www.presstv.ir/detail/2013/09/11/323235/spain-rally-to-urge-catalonia-selfrule/
     
    Irlanda
    The Irish Times: Thousands of Catalans form ‘human chain’ as part of push for independence <http://www.irishtimes.com/news/world/europe/thousands-of-catalans-form-human-chain-as-part-of-push-for-independence-1.1524166
    Independent: Catalans form 250-mile human chain <http://www.independent.ie/world-news/catalans-form-250mile-human-chain-29572028.html
     
    Itàlia
    Agència Ansa: Catalogna, catena umana per indipendenza <http://www.ansa.it/web/notizie/rubriche/topnews/2013/09/11/Catalogna-catena-umana-indipendenza_9284591...html>  i Spagna: 8 catalani su 10 a favore referendum indipendenza <http://ansamed.ansa.it/ansamed/it/notizie/rubriche/politica/2013/09/11/Spagna-8-catalani-10-favore-referendum-indipendenza_9281070.html
    Agència ASCA: Spagna: oggi 'catena umana' pro indipendenza in tutta la Catalogna <http://www.asca.it/news-Spagna__oggi__catena_umana__pro_indipendenza_in_tutta_la_Catalogna-1312856-ATT...html
    RAI News: #diada, 400 km di catena umana per l'indipendenza della Catalogna <http://www.rainews24.rai.it/it/news.php?newsid=181360
    Il Corriere: Spagna:Catalogna, sale voglia secessione <http://www.corriere.it/notizie-ultima-ora/Esteri/Spagna-Catalogna-sale-voglia-secessione/11-09-2013/1-A_000254344.shtml
    Il Sole 24 Ore: Catena umana in Catalogna per il referendum sulla secessione dalla Spagna <http://www.ilsole24ore.com/art/notizie/2013-09-11/catena-umana-catalogna-referendum-152721.shtml
    L'Unità: Spagna, in Catalogna catena umana da 400 km per chiedere indipendenza <http://www.unita.it/notizie-flash/spagna-in-catalogna-catena-umana-da-400-km-per-chiedere-indipendenza-1.520741
    La Repubblica: Camera, Bossi indossa la t-shirt con la bandiera della Catalogna <http://video.repubblica...it/politica/camera-bossi-indossa-la-t-shirt-con-la-bandiera-della-catalogna/139740/138276
     
    Letònia
    Baltic News Network: Baltic Way's influence ? Catalonia join hands for independence <http://bnn-news.com/baltic-ways-influence-catalonians-join-hands-demand-independence-102750
     
    Malàisia
    The Sun Daily: Thousands of Catalonians prepare 'human chain' demo <http://www.thesundaily.my/news/826696
     
    Mèxic
    Milenio: Una cadena humana por la independencia cruzó Cataluña <http://www.milenio.com/cdb/doc/noticias2011/9eb0103d9f7a0d6fb74806474515c9d2
    Excelsior: Arman cadena humana en pro de la independencia de Cataluña <http://www.excelsior.com.mx/global/2013/09/11/918090#imagen-1
    La Jornada: Cientos de miles de personas en Cataluña exigen consulta para separarse de España <http://www.jornada.unam.mx/ultimas/2013/09/11/12592475-cientos-de-miles-de-personas-exigen-consulta-ciudadana-para-separarse-de-espana
     
    Occitània
    Midi Libre: Catalogne : les indépendantistes vers un nouveau "coup de force" mercredi <http://www.midilibre.fr/2013/09/09/catalogne-les-independantistes-vers-un-nouveau-coup-de-force%2c754580.php
    La Depêche: La Via Catalana assemble sa chaîne humaine pour l'indépendance <http://www.ladepeche.fr/article/2013/09/11/1706545-la-via-catalana-assemble-sa-chaine-humaine-pour-l-independance.html
    Jornalet: Catalonha a dich al Mond que vòl èsser un estat independent <http://www.jornalet.com/nova/2356/catalonha-a-dich-al-mond-que-vol-esser-un-estat-independent
     
    Països del golf Pèrsic
    Aljazeera: Catalans join hands to demand independence <http://www.aljazeera.com/news/europe/2013/09/201391113430468753.html
    Gulf News: Catalans rally for human chain independence bid <http://gulfnews.com/news/world/other-world/catalans-rally-for-human-chain-independence-bid-1.1228712
    Oman Tribune: Catalan independence call gets louder <http://www.omantribune.com/index.php?page=news&id=151361&heading=Other%20Top%20Stories
     
    Portugal
    Jornal de Notícias: Cordão humano pela independência uniu 86 municípios na Catalunha <http://www.jn.pt/PaginaInicial/Mundo/Interior.aspx?content_id=3414465
    Público: Catalunha exige referendo sobre autodeterminação com cordão humano de 400 km <http://www.publico.pt/mundo/noticia/catalunha-exige-referendo-sobre-autodeterminacao-com-cordao-humano-de-400-km-1605521
    RTP: Sondagem revela desejo da Catalunha no sentido da independência <http://www.rtp.pt/noticias/index.php?article=679801&tm=7&layout=123&visual=61
     
    Quebec
    La Presse: Catalogne: vaste chaîne humaine malgré la pluie <http://www.lapresse.ca/international/europe/201309/11/01-4688240-catalogne-vaste-chaine-humaine-malgre-la-pluie.php
    Le Devoir: Une chaîne humaine pour réclamer l'indépendance de la Catalogne <http://www.ledevoir.com/international/actualites-internationales/387168/une-chaine-humaine-pour-reclamer-l-independance-de-la-catalogne
    Montreal Gazette: Catalans in favour of breaking away from Spain start gathering for human chain <http://www.montrealgazette.com/life/Catalans+favour+breaking+away+from+Spain+start+gathering/8897433/story.html
     
    Rússia
    Russia Today: Over a million Catalans lock hands in independence chain (PHOTOS, VIDEO) <http://rt.com/news/catalonia-rally-independence-spain-731/
     
    Sardenya
    Alghero Notizie: Diada de Catalunya, catena per l'indipendenza <http://www.algheronotizie.it/articolo/18994-diada-de-catalunya-catena-per-lindipendenza.html
    La Nuova Sardegna: «Catalogna libera», una catena umana lunga 400 chilometri <http://lanuovasardegna.gelocal.it/alghero/cronaca/2013/09/06/news/catalogna-libera-una-catena-umana-lunga-400-chilometri-1.7699020?fb_action_ids=10201841897398617&fb_action_types=og.recommends&fb_ref=s%3DshowShareBarUI:p%3Dfacebook-like&fb_source=aggregation&fb_aggregation_id=288381481237582
    Sardinia Post: Spagna: In Catalonia catena umana di 400 km per l’indipendenza <http://www.sardiniapost.it/italia-e-dal-mondo/spagna-in-catalogna-catena-umana-di-400-km-per-lindipendenza/
     
    Suïssa
    RTS: Chaîne humaine pour l'indépendance à travers toute la Catalogne <http://www.rts.ch/info/monde/5203791-chaine-humaine-pour-l-independance-a-travers-toute-la-catalogne.html
    24 Heures: Une chaîne humaine en Catalogne pour l'indépendance <http://www.24heures.ch/monde/Une-chaine-humaine-en-Catalogne-pour-l-independance/story/25903713
     
    Tailàndia
    Bangkok Post: Catalans prepare 'human chain' independence demo <http://www.bangkokpost.com/news/world/369154/catalans-prepare-human-chain-independence-demo
     
    Xile
    La Tercera: Cadena humana atraviesa Cataluña para pedir la independencia <http://www...latercera.com/noticia/mundo/2013/09/678-542163-9-cadena-humana-atraviesa-cataluna-para-pedir-la-independencia.shtml
     
    Xina
    South China Morning Post: Catalan stars and stripes fly for independence chain <http://www.scmp.com/news/world/article/1308511/catalan-stars-and-stripes-fly-independence-chain
     
     
     
     
    ]]>
    urn:uuid:83362 2014-01-11T19:53:55+01:00
    <![CDATA[El bloc de Pere Torres: Abans no s'infli la bombolla]]> Alguns mals de la bombolla immobiliària:

    Milers de treballadors de baixa qualificació i difícil recol·locació a l'atur.

    Entitats financeres compromeses, amb el consegüent esvaniment del crèdit a l'economia productiva.

    Milers de famílies sense poder pagar les hipoteques, amb la subsegüent crisi social pels desnonaments.

    Part del territori malmès, ecològicament i/o paisatgísticament, per la presència d'urbanitzacions inconcluses.

    Aflorament d'una corrupció afavorida pel diner fàcil durant l'època de construcció més voraç, amb la desestabilització política que comporta i la pèrdua de confiança social en les institucions.

    Convé que recordem tot això ara que hi ha signes de recuperació, no fos cas que algú estigués temptat de reproduir, per cobdícia o insensatesa, els mals del passat.

    ]]>
    urn:uuid:83469 2014-01-06T12:59:50+01:00
    <![CDATA[lo negre de terrassa: Propaganda peperra]]> urn:uuid:84236 2014-01-02T11:58:56+01:00 <![CDATA[SOM AQUÍ: "EL CARBÓ DELS NENS BONS" ]]> ]]> urn:uuid:84975 2013-12-17T10:00:02+01:00 <![CDATA[MARCÚS: Història, actualitat i sèrie diària a El Punt Avui]]> Lligar història, actualitat i fer-ne sèries d'articles diaris, ho trobo força encertat. Això és el què farà El Punt Avui a partir de divendres que ve i durant 101 dies.

    Coincidint amb el 75è aniversari de l'ofensiva militar franquista contra Catalunya, publicarà diàriament una crònica dels últims dies de la guerra i l'inici de la dictadura.

    La història ajuda a contextualitzar, per tant la trobo encertada en un mitjà d'informació generalista d'actualitat (que en el paper ha d'afegir profunditat), l'efemèride és l'excusa i el serial d'articles és un bon 'ganxo' per crear expectativa per fer comprar aquest mitjà cada dia.

    “La sèrie se centrarà, seguint el dia a dia, sempre que això sigui possible, en l'avanç de les tropes, en la retirada dels republicans que els va portar a l'exili i, a l'etapa final, en l'inici del franquisme, un règim que es perpetuarà en la figura del dictador Franco, durant trenta-sis anys més”, segons expliquen.

    Complementar-ho amb la creació d'una etiqueta per fer-ne el seguiment a Twitter i poder comentar-ho diàriament, i fer-ne un llibre al final del serial (com ja va fer aquest diari amb els dos llibres les Borbons l'estiu passat), seria un bon complement a aquesta iniciativa.

    Nota: Al web d'EPA han obert un canal especial per fer-ne el seguiment de tots els continguts. 

    ]]>
    urn:uuid:83372 2013-12-16T10:29:16+01:00
    <![CDATA[Jordi Ballart blog: welcome]]> urn:uuid:83363 2013-12-11T09:01:26+01:00 <![CDATA[ègara fotolog: Ayer y hoy]]> urn:uuid:83456 2013-11-30T23:08:09+01:00 <![CDATA[Conrad's blog: MUSES book]]> Muses is a book about my personal work.
    A compilation of my project since the last four years.
    book edited by Norma editorial.
    A 148 pages collection of the best muses.
    The first 1000 books include a numbered and signed print.
     
    ··························································································
    Muses es el libro sobre mi trabajo personal.
    Un recopilatorio de mi proyecto de estos ultimos cuatro años.
    Libro MUSES editado por Norma editorial.
    148 paginas con la recopilación de las mejores musas.
    Los 1000 primero ejemplares contienen un print numerado y firmado.
     





    ]]>
    urn:uuid:84109 2013-11-29T13:51:57+01:00
    <![CDATA[Aula d'acollida IES La Serreta de Rubí: Arafat enverinat .Oi que m'entens 13 de novembre 2013????? ?????]]>
    Aprofitem les darreres informacions sobre el més  possible enverinament del darrer president palestí, per treballar  aquesta notícia tan cridanera.














    Si feu clic a sota, podrem escoltar i baixar-vos l'arxiu mp3 allà on vulgueu.

    ]]>
    urn:uuid:83342 2013-11-14T13:26:14+01:00
    <![CDATA[Panteres de Ca n'Aurell: Crònica de la VII Marató de Saragossa]]>
    El Joan Oliveres, l’Alex Valverde i jo vam córrer la VII Marató de Saragossa ja fa unes quantes setmanes, mesos!, el 29 de setembre, però no la puc per deixar passar, una marató..., que costa molt de fer i més d’acabar, així que, encara que tard, no m’estalvio d’escriure-us-en la crònica.


    Jo, l'Alex i el Joan just abans de sortir
    La marató de Saragossa és just després de l’estiu, i això m’agrada especialment, perquè m’obliga a no deixar d’entrenar durant les vacances... L’agost el passo entre Ogassa i l’Ampolla. Ogassa és un municipi totalment muntanyós, de poc més de 260 habitants, que està al bell mig de la comarca del Ripollès. Els sogres hi tenen una casa, el Pla LLobet, just a sota del Taga. Cada matí surto a córrer, des de casa, bé cap a la Ruta del Ferro (fins a Ripoll) bé cap al Taga. Aquests dies també aprofito per anar amb l’aviManolo, el pare de la Sílvia, a córrer o d’excursió per Serra Cavallera, que coneix bé, o amb el Ferran Pastor, un cosí de la Sílvia, que és un autèntic crack de les curses de muntanya. Ogassa és un molt bon lloc per córrer, i, en general, per viure, però a mi encara em costa estar-m’hi gaire dies seguits...  L’Ampolla és un municipi costaner del Baix Ebre, la porta del Delta de l’Ebre. La Sílvia i jo n’estem enamorats, de tot lo Delta. Els amics Jaume Tiron i la Neus Chavarria ens hi van portar fa uns anys i ja no hi hem deixat d’anar cap estiu, 7 o 15 dies, segons l’economia (domèstica). Normalment lloguem un apartament en el mateix edifici on ells tenen el seu. Té piscina comunitària i la platja està a tocar. Els veïns els coneixem de cada estiu. El Joan i el Ferran han fet molts amics, i s’ho passen com enlloc. El Joan ja és un expert agafant crancs, i el Ferran busseja com un peix. A l’Ampolla, com a Ogassa, intento sortir cada dia, la majoria de dies amb el Jaume, però aquest estiu també amb el David Curto, un altre veí, que havia fet atletisme de jove (salt de llargada), que hi ha tornat, i que espero que ara no ho deixi i veure’l a la III Mitja Marató de l’Ampolla el mes de juny.

    Com l’any passat, dues setmanes abans de la marató de Saragossa faig la Matagalls Montserrat. Aquest any ja és la quarta vegada. M’hi va animar la primera vegada, el 2010, el Salvador Domingo, un tiet de la Sílvia, i, des d'aleshores, cada any l’hem fet plegats, i els dos últims anys també amb la seva filla Carla, i aquest any també amb l’Esteve Utset i l’Alex, el veí. Aquest any m’ho vaig passar molt bé a la Mm, vam anar “a ritme”, vam parar poca estona en els avituallaments, i vam riure molt també. Però vaig acabar “tocat”, amb un dolor molt intens a la tíbia (periostitis tibial?).
    Estàvem inscrits a la marató de Saragossa l’Alex, el Joan Oliveres i jo. Ens vam agafar una triple en un dels hotels convinguts amb l’organització de la cursa, per només 30 ? la mitja pensió! 
    No havia sortit des de la Mm, i no sabia si ja estava bé... L’Alex, que va acabar la Mm amb els peus totalment llagats, ja estava totalment curat, però no havia tingut massa temps per entrenar: gairebé tampoc no havia sortit cap dia... El Joan també havia estat lesionat i tampoc no havia entrenat com li hagués agradat. No pintava gens bé... L’Alex i el Joan no paraven de preguntar: hi anem, oi? I tant si hi anirem!
    Vam marxar dissabte després de dinar. Volíem arribar a temps per veure el Barça, que jugava a les 8. L’hotel està a prop del vell camp del Saragossa, la Romareda. Vam aparcar, vam deixar les bosses a l’hotel, vam recollir els dorsals, que l'organització ens havia deixat a la recepció de l’hotel!, i vam sortir per anar a veure el Barça. Vam agafar el flamant tramvia, però a mig recorregut ens van fer baixar: una manifestació no ens deixava avançar. Vam caminar fins que vam trobar un bar a on vam veure el partit. Ni recordo contra qui ni tampoc el resultat... Ens vam fotre unes birres i unes braves. Després vam anar a sopar a La Tagliatella Zaragoza, pasta i cervesa. I després de sopar vam tornar a l’hotel. Vam veure l’Atlético de Madrid Real Madrid a baix amb altres corredors, la majoria catalans. Tots anàvem contra el Madrid, menys un que anava a favor de l’Atlético... Era de Madrid, colchonero, anava dient que si guanyaven l’endemà correria amb la samarreta rojiblanca. Vam riure molt. Va guanyar l’Atlético, bé, i, fent honor a la seva paraula, diumenge el paio va córrer amb la semarreta de l'Atlético.
    Vam començar conservadors: l’Alex i jo vam sortir amb el globus de 3.45; el Joan, amb el de 4. Tots els globus els portaven noies. Ens vam desitjar sort, com sempre. Durant l’escalfament, en què vam coincidir amb el bo de Bartolomé Serrano, no vaig notar cap molèstia a la tíbia, però poc després de sortir ja em va començar a fer mal... Pels volts del quilòmetre 15 el dolor ja era tan gran que li vaig dir a l’Alex que marxés sol, que jo ja no podia seguir... Estava furiós! I decebut... És curiós, quan ja anava a plegar vam començar una pujada que, sorprenentment, em va calmar sensiblement el dolor, em vaig animar i em vaig convèncer que, almenys, ho havia d’intentar. El dolor no anava a més, per ara. L’Alex i jo vam continuar còmodament amb el globus de 3.45... Sobre el quilòmetre 20 vam veure el Joan: el teníem a molts pocs metres! Va, Joan! Havia marxat del globus de 4... Després ho pagaria... Com faig sempre, sobre el quilòmetre 30 vaig incrementar el ritme i vaig deixar enrere el globus...  i l’Alex. No vaig veure si l’Alex em seguia, però vaig suposar que no... Vaig córrer sol un parell de quilòmetres, però no anava bé, i el dolor a la tíbia ja era insuportable... Vaig deixar que el globus de 3.45 m’atrapés, i vaig continuar amb ells. Però i l’Alex? Ja no anava amb el globus... S’havia despenjat... Bé! Els últims quilòmetres el globus de 3.45 ja només el seguíem tres o quatre corredors. Vam arribar sobre les 3.43, amb un marge de menys dos minuts sobre el temps previst. Estava contentíssim!, és la vegada que he estat més a prop de deixar-ho córrer... Finisher! Després de creuar la meta vaig fer dos petons a la noia del globus..., em van posar la medalla i vaig anar a buscar ràpid l’avituallament final: síndria, meló, begudes isotòniques... Em va fer mandra fer cua per un massatge... La tíbia em feia molt mal, tant que no podia ni posar el peu a terra... Em vaig treure la bamba. Mentre esperava l’Alex i el Joan, prop de la meta, vaig veure passar un munt d’ambulàncies, corredors embolicats en mantes tèrmiques, alguns estirats en llitera..., plorant... Ho sento, no sóc un insensible (o sí), tot això em va fer sentir més orgullós d’haver-la acabat, i ja en són unes quantes, tantes com vuit!: Barcelona 2011, 2012 i 2013, València 2011, Saragossa 2012 i 2013, Tarragona 2013, Empúries 2013. L’Alex i el Joan van arribar contents, i cansats!, però sobretot molt satisfets de si mateixos també.
    Abans de tornar cap a Terrassa vam dinar al restaurant El Fuelle: migas, corder, molta cervesa i cafès.



    Temps:



    Joan Bosch 3:43:02 Lloc 393

    Alex Valverde 3:51:58 Lloc 490
    Joan Oliveres 4:10:31 Lloc 710

    ]]>
    urn:uuid:84909 2013-11-11T20:13:10+01:00
    <![CDATA[MIKE MONTLLO's Exploding Brains: The Blues Brothers +PROCESS]]>





    AND THE PROCESS!


    This is the painting I made for the next exhibition at Susanita's Little Gallery "Sing that Movie". It has been a real pleasure to work with acrilycs one more time! I'm looking forward to paint with traditional techniques again. If you are interested on purchasing this painting or any other of the exhibition, they will be posted online HERE on a few days. 20% of the sales will be donated to Acción Alegra, an ONG devoted specially to offer education and sanity to children in need from Togo.

    Have a nice week, ye all!


    ]]>
    urn:uuid:85760 2013-10-28T18:38:25+01:00
    <![CDATA[Pasión por la vida: Piensa "Areté" - el Manifiesto. ]]> http://cambiarmivida.blogspot.com.es/2011/04/piensa-arete-el-manifiesto.html "

    ¿Qué harías si no tuvieses miedo?


    OK, entonces...
    ¿qué estás esperando?
    Esto no es un ensayo. ¡Despierta!
    Este es el trato: Lo que podemos ser, debemos ser. Punto. No hay otra manera de ver eso. Asi que apaga tu TV, deja tu trago en la mesa, suspende la medicación. Deja de atontarte: EL DOLOR NO SE IRÁ.
    No hasta que "pienses ARETÉ"

    ¿Pensar ARETÉ? Si. Gandhi lo entendió, Einstein lo entendió, la Madre Teresa lo entendió. Tiger lo entiende, Gates lo entiende, Oprah lo entiende. Los griegos lo entendían.

    Entiende esto: hombres como Socrates, Aristóteles y Platón dijeron que si quieres felicidad, más vale que vivas con "areté". Una palabra que literalmente significa "virtud" o "excelencia", pero que tiene un significado más profundo, algo como "constante esfuerzo por alcanzar tu máximo potencial".

    ARETÉ. ¿No es hermoso? Fue uno de los ideales más elevados de la cultura griega. Debiera ser uno de los nuestros, pero trágicamente no lo es. Parecemos estar más interesados en curriculums, reconocimientos, y fondos de jubilación.


    Y hablando de jubilación, ¿A QUIÉN SE LE OCURRIÓ ESA IDEA???: Matarnos trabajando toda la vida en algo que no nos apasiona, para juntar el dinero para pagar las facturas de nuestras enfermedades derivadas del stress, mientras nos lamentamos por lo que debimos haber hecho cuando aún éramos jóvenes.

    Mmm... no me lo puedo imaginar. Parece tener algo más de sentido salir y atreverse a vivir ya mismo.

    ¿Por qué no "pensar ARETÉ"? Vivir según nuestro más elevado potencial, momento tras momento tras momento. ¿No estás de humor para eso? ¡Bien! Entonces, vive en el arrepentimiento, la ansiedad y la desilusión. Tu eliges.

    Piensa en ello: ¿Cuándo nos sentimos más vivos? ¡Exacto! Cuando somos nosotros mismos, en nuestra forma más elevada.

    ¿Quieres felicidad? Piensa ARETÉ. Sueña, crece, estírate, rompe tu corbata, salta fuera del cubículo, sueña, piensa, atrévete a ser loco... ¿A qué esperas? Piensa ARETÉ.


    ¿Estás lo bastante loco para pensar que puedes cambiar el mundo? ¡Bien! Ahora sal y hazlo.

    Vive, ama, sonríe, abraza, ríete, sueña, haz cosas, crea, diviértete, sé intenso, sé audaz, sé irrazonable, actúa impecablemente, respira, sé tu mismo, sé diferente, haz que te paguen por hacer lo que amas, baila en ropa interior camino de tu trabajo. ¿Por qué no?

    Tira la corbata, sal del cubículo, deja el 9 a 5, tira a la basura tu curriculum, ignora a los críticos y a los cínicos, quema la escalera corporativa, ríete de los cielorrasos de vidrio, termina con tus quejas, abre tu mente, acaba con la pereza, supera el miedo, trasciende el condicionamiento.


    ¿Por qué no? Mueve el mundo, cambia el mundo, empuja a la raza humana hacia adelante. Lo llames como lo llames, sal y hazlo. ¿Cuándo? AHORA. No cuando tengas suficiente dinero, o hagas esto o aquello. Eso no tiene sentido.

    No será fácil, pero sal y vive tu sueño. AHORA. Tú te lo mereces. Y si eso no te moviliza, el mundo se lo merece.

    Piensa ARETÉ.]]>
    urn:uuid:84598 2013-10-28T17:54:54+01:00
    <![CDATA[Veu Pròpia Terrassa: ]]> www.facebook.com/veupropiaterrassa (si no ho voleu, no us cal de donar d'alta un compte a Facebook, la pàgina és igualment accessible). Salutacions a tothom.]]> urn:uuid:85630 2013-10-19T23:02:22+02:00 <![CDATA[Cesc Poch i Ros: Terrassa, aftertèxtil i postotxana. El què i el com.]]> Després de les olimpíades del 92, un parell d'anys més tard, vaig fer una articlet que es titulava “Terrassa, aftertèxtil i postolímpica, i ara què?”, on em preguntava per la identitat econòmica i social de la ciutat. Les olimpíades havien de ser un puntal pel desenvolupament econòmic de la ciutat, després de la crisi del tèxtil. Potser ho varen ser, però no se si va ser el més adequat, perquè ens va obrir les portes al boom de la construcció i de la precarietat laboral que hem patit. Ara, després de la ciutat del tèxtil i les xemenèies, i del fracàs del boom de la construcció i de la maximització de benficis apretant els treballadors com a models de competitivitat, hem de reinventar la identitat econòmica, i social, de la ciutat. Aquesta serà segurament més diversificada, i és bo que sigui així, però sobretot ha de ser un model econòmic i productiu de molta més qualitat, en el model d'empresa, en la producció de millors bens i serveis, i en conseqüència també social.

    Ja no es tracta de preguntar sols el “què”, és a dir quins bens i serveis produïm, sinó sobretot el “com”, la qualitat del producte, que porta afegit un model d'empresa potent, innovador i una qualificació laboral alta. Ergo, el “qui”. Una empresa amb més valor social i una economia que recuperi la centralitat de la persona.

    Avui a més, ja entrats als segle XXI, els sectors econòmics de l'era industrial i la modernitat es desdibuixen i els seus espais d'intersecció creixen. Amb això no vull dir que tenir clusters forts no sigui important, sinó que les fronteres han de ser molt més permeables, que els serveis sense la indústria no funcionaran, i al revés també, una indústria sense uns serveis potents no anirà bé, i que la indústria de l'alimentació, per posar un exemple, requereix un sector primari de qualitat i un forta identitat turística que li doni marca. Estem en temps de visions més integradores i menys compartimentades de la realitat econòmica.

    Un teixit productiu i econòmic de més qualitat també és un element de millor redistribució de la riquesa. Per entendre'ns, algú ho va resumir dient “ens vam convertir en una ciutat on el principal segment d'ocupació eren cambrers i paletes”, amb tot el respecte per la dignitat d'aquests oficis, amb alta temporalitat, i ara, conseqüència de l'actual crisi, amb altres taxes d'atur i una molt important baixada de salaris. Cal capgirar el model econòmic de la ciutat, tant com en la definició de quins sectors faran de motor, que també, sobretot en el model d'empresa i d'ocupació.

    Ara fa 15 dies els agents socials més representatius de la ciutat, és a dir els sindicats amb més representació a les empreses de la ciutat, mesurat en les eleccions sindicals, i la Patronal CECOT, que és la patronal local de referència, conjuntament amb l’Ajuntament, varen firmar el Pacte Local per a l’Ocupació de Terrassa.

    Aquí el que es tracta és de saber com es recuperen els més de 12.000 llocs de treball que la nostra ciutat ha perdut des de l’inici de la crisi el 2008 i com fem front a una taxa d’atur registrat del 20’5% de la població activa que equival a 23.500 persones, i ja sabeu que l’atur registrat –la gent que està apuntada a l’oficina pública d’ocupació- sempre és inferior a l’atur real. Aquesta dada, l’atur real es valora a partir de l’EPA (Enquesta de Població Activa) però aquesta no es dona desagregada ni comarcalment ni local, sols provincial). Podem dir però que l’atur real volta el 25% de la població activa, que és la que té entre 16 i 65 anys i que vol treballar.

    En les polítiques actives d’ocupació al final tot està molt garbellat, anem fent construccions sobre els mateixos conceptes, ara a més, sense recursos. Calen idees noves!!! I molta valentia política!! Bàsicament tot l’exposat en el Pacte Local d’Ocupació és correcte, però ara bé, jo comparo el Pacte, amb una autopista molt ampla que et diu cap a on anem, però amb molt marge de poder triar carril, a la dreta o a l’esquerra i sobretot la velocitat: molta formació, serveis d’ocupació de proximitat,integrals i transversals, innovació, suport als emprenedors, suport als col·lectius amb més dificultats, concertació entre tots els agents implicats... el Pacte, però no defineix ni accions concretes ni molt menys concrecions pressupostàries. El propi Pacte contempla una taula de Concertació social i un seguit de taules de treball. En sí, això és molt positiu: sense concertació social no hi ha sortida a la crisi, i sense projectes clars de desenvolupament local, amb consensos amplis i ben travats socialment, els recursos destinats a la promoció econòmica i a la creació d’ocupació són com cops de pal de cec, o com tirar diners, quan n’hi ha, a un sac sense fons. Si els projectes són sòlids, potents, innovadors i ben treballats, com deia aquell, la intendència ja arribarà. Un dia un polític de promoció econòmica em deia, intentant-me fer còmplice: “però és que no hi ha ni un euro per ocupació” i jo li vaig contestar: “el que no hi ha són idees”. Cal imaginació i valentia política!

    De les idees que hi ha al Pacte Local d’Ocupació, a més de la importància del diàleg i la concertació, en voldria destacar el punt que parla de l’economia social!! Els espais de nova economia, amb criteris sobretot socials i ètics que neixen a partir de les escletxes que obra l’actual crisi sistèmica.

    I vull reivindicar l’esperit de la Terrassa socialment activa per ser capdavanters en l’economia amb criteri social. La crisi està obrint molts espais de nova economia, alliberada del sector financer tradicional i de la maximització dels beneficis i les seves servituds. La competitivitat i el benefici és una condició necessària pel funcionament de l’empresa, però no en pot ser el seu objectiu. L’objectiu de l’empresa és crear treball, repartir la riquesa –amb els salaris- i estructurar la societat. La ciutat. Un nou model econòmic i social per la ciutat, amb unes noves bases. Hem de saber el "què", centrar-nos en el "com" i sobretor tenir clar que allò fonamental és el "qui".

    ]]>
    urn:uuid:83415 2013-10-12T10:09:11+02:00
    <![CDATA[MusiComunicación: Además de la música en los anuncios... ]]>




    La música se encuentra en todas partes, ésta cumple con las tres funciones más importantes de la comunicación y con muchísimas más.


    Informa ? La música puede llevar diferentes mensajes al oyente. Pueden ser mensajes positivos o de la paz mundial, pueden ser mensajes religiosos, como por ejemplo las canciones de reggae que se escuchan alrededor del mundo y que la mayoría de sus líricas son sobre la religión rastafari. Hay también canciones que promueven mucho la sexualidad, hoy en día este tema es mucho más liberal que antes y lo podemos notar mucho con el género del reggaetón, esto ha afectado mucho la forma de ser de la sociedad actualmente (especialmente los adolescentes). Hay también canciones con mensajes amorosos, mensajes que llevan una crítica política, cultural o de la sociedad, etc. Con estos y muchos más ejemplos, nos damos cuenta de que la música lleva un sin número de mensajes que viajan alrededor del mundo y que comunican ciertas ideas.


    Educa ? Con esto me refiero específicamente a las canciones infantiles. Desde pequeños se nos han enseñado muchas cosas por medio de la música, como los colores, animales, valores, el cultivo de nuestra fe, etc. Cuando yo era pequeña y me tenía que aprender un tema difícil para la clase, me inventaba una canción para que fuese mas fácil aprendérmelo, y estoy segura de que no soy la única que hacía eso. Con una sola canción podemos aprender muchas cosas.


    Entretiene ? Creo que esta es la función más obvia e importante de la música. Los seres humanos hemos llegado al punto de que la NECESITAMOS. Si estamos aburridos, ponemos música. Si estamos tristes o felices, también. La música hace que todo sea más divertido, es una forma de expresión. Con ella podemos bailar, cantar, nos identificamos, lloramos, reímos, de todo. Sin música no habrían conciertos, ni los famosos VMA’s, ni cantantes, ni nada. El mundo sería súper diferente, y más que todo, aburrido.


    Además de estas tres funciones, la música también representa un país, ya sea por su himno o por la música folklórica, por ejemplo, si escuchas música ranchera, rápido sabes que ese género pertenece a México, asímismo pasa con los demás países del mundo. Con la música también podemos identificar diferentes épocas del año, como el “Jingle Bells” de Navidad y el “Trick or Treat” de Halloween. ¡Y que no se nos olvide la música en las películas! Ésta hace que sean más entretenidas y pueden añadirle suspenso y hasta hacernos reír. Una película sin música está incompleta y muy silenciosa, le da ese toque final para que sea exitosa. En fin, la música es un arte que viaja alrededor del mundo y que ha facilitado y mejorado nuestras vidas.


    ]]>
    urn:uuid:84601 2013-10-11T06:06:54+02:00
    <![CDATA[ateneu candela - espai d'iniciatives per la ciutadania global: Sistemes]]>

    Sistemes i xarxes lliures.
    Dissenyem sistemes i xarxes obertes amb tecnologia open.
    Canvia la lògica: no paguis per llicències, elimina intermediaris.

    Dissenyem, desenvolupem i implementem sistemes i xarxes obertes utilitzant tecnologia lliure.

    El programari lliure és una solució tecnològica que te grans avantatges respecte de les solucions privatives. Però és també un model de coneixement centrat en el lliure accés a la tecnologia i la llibertat de modificar-la segons les teves necessitats: és per això que els sistemes i xarxes construïts amb programari lliure són una inversió en formació i autonomia tecnològica.

     

    Canvia la lògica: estalvia el cost de pagar llicències i utilitza tecnologia sense intermediaris.

    Aquests diners es poden dedicar a altres coses com per exemple millorar el teu equip informàtic o destinar mes recursos a la formació. S'estima que les llicencies de programari propietari signifiquen en 40% del cost total de les despeses informàtiques d'una PIME.

    El programari lliure permet la adaptació d'aquest a les teves necessitats al tenir disponibilitat completa del codi font. Al ser un programari creat i mantingut per comunitats molt actives, sempre trobaràs espais de comunicació, formació i suport a la teva disposició.

     

     

    ]]>
    urn:uuid:85840 2013-09-25T14:11:32+02:00
    <![CDATA[Gent jove pa tou: English Muffins]]> La recepta de muffins anglesos és un clàssic que s'acostuma a pendre per esmorzar, es serveixen oberts per la meitat, torrats i acompanyats de mantega i melmelada, o bé salats i tambè amb ous Benedictine. A nosaltres ens agraden de totes les maneres!

    Són una delícia, i si són acabats de fer molt millor.


    Ingredients:
    300ml d'aigua
    25gr de mantega fosa
    1 culleradeta de sal
    450gr de farina de força
    1 culleradeta de llevat

    Primer cal introduir tots els ingredients en l'ordre habitual a la cubeta de la panificadora. L'aigua per començar, després la sal i la mantega que haurem fos en un got al microones. A continuació hi afegim la farina i al capdamunt, sense que toqui l'aigua, el llevat. Ja ho podrem posar a la panificadora i seleccionarem el programa d'amassar.

    Un cop finalitzat el programa ja podrem retirar la massa de la cubeta i la posarem en una superfície enfarinada per treballar-la. Tallarem la massa en 8 parts iguals, i treballarem cada part fins a aconsseguir una bola. Després l'aplanarem fins a obtenir uns panets plans d'uns 10cm de diàmetre. Les deixarem en una safata enfarinada i les taparem amb un drap per deixar-les llevar durant 20-30 minuts.

    Posarem a escalfar una paella d'uns 28cm al foc. Si podeu, seleccioneu un fogó del mateix diàmetre i poseu el foc a temperatura mitja-baixa. Engreixeu la paella amb una mica d'oli vegetal. Agafeu dos o tres panets (que hauràn crescut una mica) i amb molt de compte les poseu a la paella sense que es toquin. Les tapeu amb una tapadora sense que les aixafi i les deixeu coure uns 10 o 12 minuts.




    Ara podrem aixecar la tapadora i girar els muffins, i pressionar-los una mica perquè es torrin una mica per l'altra cara durant uns 3 minuts. No cal que els tapeu ara només volem que agafin color per l'altra cara. Un cop torradets ja els podreu treure, i repetir l'operació amb la resta.



    Deixeu que es refredin una mica abans d'obrir-los. Un cop oberts els podreu torrar en una torradora o bé al forn. Als anglesos els agrada obrir aquests muffins de manera irregular amb una forquilla perquè així fan més crestes. Un cop torradets ja els podeu posar al plat i afanyar-vos a menjar-los… perquè no ho podreu resistir!


    ]]>
    urn:uuid:84294 2013-09-09T00:33:50+02:00
    <![CDATA[Taller de patchwork: Marius pattern]]>


    Aquest és un dels patrons més conegut dels països nòrdics, en diuen  "marius pattern". El vaig veure al blog BLÅ i no he pogut resistir-me. N'he fet un per a mi, i un altre per a la Júlia, la meva filla petita.





    ]]>
    urn:uuid:84404 2013-08-31T08:09:16+02:00
    <![CDATA[Literatura del mañana: Una reseña de Ángel Brichs se publicará en la última novela de Gillari]]>



    La crítica realizada por Ángel Brichs a unos de los poemas de la porteña Elsa Gillari publicados en LDM, quedará integrada en la contraportada de la última novela de la autora...











    Para saber más (ver crítica):
    http://literaturadart.blogspot.com.es/2009/08/una-artista-todo-terreno-elsa-gillari.html




    Imprimir artículo Wikio]]>
    urn:uuid:84950 2013-08-30T19:17:00+02:00
    <![CDATA[Say What You Want: El problema no és si hi ha gana]]> ]]> urn:uuid:83931 2013-08-30T13:33:18+02:00 <![CDATA[COLORS (R. Aroztegui): HORA DEL ALMUERZO]]> urn:uuid:83441 2013-08-21T16:45:14+02:00 <![CDATA[Ricardo Bonilla: ]]>
    música
    MÚSICALa música (del griego??????? [?????] - mousik? [téchn?], "el arte de las musas") es, según la definición tradicional del término, el arte de organizar sensible y lógicamente una combinación coherente de sonidos y silencios utilizando los principios fundamentales de la melodía, la armonía y el ritmo, mediante la intervención de complejos procesos psico-anímicos. El concepto de música ha ido evolucionando desde su origen en la antigua Grecia, en que se reunía sin distinción a la poesía, la música y la danza como arte unitario. Desde hace varias décadas se ha vuelto más compleja la definición de qué es y qué no es la música, ya que destacados compositores, en el marco de diversas experiencias artísticas fronterizas, han realizado obras que, si bien podrían considerarse musicales, expanden los límites de la definición de este arte.
    La música, como toda manifestación artística, es un producto cultural. El fin de este arte es suscitar una experiencia estética en el oyente, y expresar sentimientos, circunstancias, pensamientos o ideas. La música es un estímulo que afecta el campo perceptivo del individuo; así, el flujo sonoro puede cumplir con variadas funciones (entretenimiento, comunicación, ambientación, etc.). 


    ELEMENTOS DE LA MUSICA
     
    La organización coherente de los sonidos y los silencios (según una forma de percepción) nos da los parámetros fundamentales de la música, que son la melodía, la armonía y el ritmo. La manera en la que se definen y aplican estos principios, varían de una cultura a otra (también hay variaciones temporales).
  1. La melodía es un conjunto de sonidos —concebidos dentro de un ámbito sonoro particular— que suenan sucesivamente uno después de otro (concepción horizontal), y que se percibe con identidad y sentido propio. También los silencios forman parte de la estructura de la melodía, poniendo pausas al "discurso melódico". El resultado es como una frase bien construida semántica y gramaticalmente. Es discutible —en este sentido— si una secuencia dodecafónica podría ser considerada una melodía o no. Cuandohaydos o más melodías simultáneas se denomina contrapunto.

    • La armonía, bajo una concepción vertical de la sonoridad, y cuya unidad básica es el acorde, regula la concordancia entre sonidos que suenan simultáneamente y su enlace con sonidos vecinos.











    • La métrica, se refiere a la pauta de repetición a intervalos regulares, y en ciertas ocasiones irregulares, de sonidos fuertes o débiles y silencios en una composición.


    • El ritmo, es el resultado final de los elementos anterior a esa veces con variaciones muy notorias, pero en una muy general apreciación se trata de la capacidad de generar contraste en la música, esto es provocado por las diferentes dinámicas, timbres, texturas y sonidos.
    ]]>
    urn:uuid:83521 2013-08-17T00:42:41+02:00
    <![CDATA[elDiari-BTT-Camisant: Travessa Pirineu-Núria-Ull de Ter-Canigó]]> Els dies 6,7 i 8 d'Agost de 2013, amb l'inseparable companyia de l'amic Francisco, hem fet una magnífica travessa del Pirineu. El dilluns dia 5 vam anar a dormir al Alberg Pic de l'Àliga que hi ha a Núria, molt recomenable.

    A l'endemà, ben d'hora, ben d'hora,(7 del matí), vam iniciar l'etapa pel camí del bosc que després d'uns quants kilòmetres de pujada, ens a endut fins a Noucreus, lloc amb unes vistes privilegiades. Més endavant el camí arriba al coll de Carançà, també una bona perspectiva sobre els llacs de la vertent francesa.

    Passada una vall ens espera el coll de la Marrana, una bona pujada i una pitjor baixada fins a Ull de Ter. Parada técnica per menjar alguna cosa i recuperar forces. Visita a les restes del antic refugi des de on es veuen ja les instalacions d'esquí de Vallter. Cap a les dues del migdia ja estavem al Refugi d'Ull de Ter ( Les instalacions són bàsiques però l'atenció és molt bona i el sopar també.)

    El dimecres, dia 7, amb un temps una mica insegur deixem el Refugi encabat d'esmorzar, (cap a quarts de 8 del matí) i iniciem la segona llarga etapa de més de 19 kilòmetres. Baixem a la carretera de Setcases a Vallter i tornem a pujar fins al darrer estacionament, darrera del cual comença el camí que puja a la Porta de Morens, ja en territori francés. Al principi la pujada és forta, però més endavant arribem a uns prats d'alta munyanya per on un camí ben marcat amb unes pedres ens acompanyarà durant molts kilòmetres. Vam passar per un lloc subrealista anomenat Porta de Rojà, on les roques suggereixen formes oníriques, (és la meva impressió).

    El camí continua fins un punt que comença a baixar decididament cap a Marialles, lloc al peu del Canigó, on hi ha un Refugi molt popular. Vam arribar cap a les quatre de la tarda.

    No puc recomenar aquest Refugi ni per l'atenció del personal ni pel seu sopar i tampoc l'esmorzar és digne d'un refugi de muntanya. El picnic que ens van preparar per dia següent no era prou "comestible".

    El dijous, dia 8, tocava pujar a la Pica del Canigó. A quarts de 8 vam començar el camí que surt ben a prop del Refugi, i que primer per un bon camí que travessa rius i torrents arriba a un lloc conegut com la Cabana d'Aragón. Des d'aquest punt el camí comença pujar de forma decidida, ben marcat amb pintura groga, i que ens porta al peu de la famosa "xemeneia" del Canigó. Una bona grimpada i en poca estona estem dalt del cim del Canigó !!!

    El dia estava una mica emboirat però l'esforç, (quatre hores), quedava rencompensat amb la vista de la gran creu que corona la Pica del Canigó. Fotos de record i menjar el pobre picnic preparat al Refugi de Marialles. Després tocava baixar pel mateix itinerari... la famosa xemeneia. Poc a poc i assegurant els peus i mans vam arribar sense cap novetat al camí més ben traçat que en un parell d'hores més ens enduria fins al Refugi.

    Quedava tornar a casa el divendres, dia 9. Voliem agafar el bus a Casteil fins a Vilafranche de Conflent, però no se sap perquè han suprimit aquest servei i els del poble no ho sabien. Sort que unes bones persones ens van portar en cotxe fins a Vilafranche. Encara no s'acaba l'odisea, ja que el bus que ens tindria que porta a la Tour de Carol, arriba a les 11,40 i va "complet". No hi ha cap més fins a les 16,40. Apa!, a patejar els carrers de Vilafranche i comprar un entrepà per dinar. Arribarà també "Complet" el de la tarda ? Nou patiment. Finalment a l'hora prevista arriben... DOS autobussos. Feliçment arribem a l'estació de la Tour de Carol a 3/4 de 7 i el tren cap a Barcelona surt a les 18,55, perfecte.

    El tren "blanc" és una mica lent però prou comfortable. Arribem a Barcelona a 3/4 de 10 i nosaltres agafem el de Terrassa tot seguit.

    La primera etapa Núria-Ull de Ter surten uns 12 km.i es pot fer en unes 5-6 hores. La segona de Ull de Ter a Marialles són uns 19 km. i es pot fer en 7-8 hores. La pujada al Canigó, des de Marialles és de uns 16 km (anar i tornar) i es pot fer en 7-7,30 hores.

    El nostre pressupost va ser ajustat, uns 250 ? per persona en total.

    Si algú vol més imformació la pot demanar per E-Mail.

    ]]>
    urn:uuid:84494 2013-08-14T13:03:31+02:00
    <![CDATA[ Escrit(o)s (im)prescindibles: Migració(n)]]> ]]> urn:uuid:83482 2013-08-14T00:01:51+02:00 <![CDATA[Allò que mai diré: Deliciosa!]]>

    PD: Gràcies Reinlein pel descobriment.]]>
    urn:uuid:83455 2013-07-25T12:10:39+02:00
    <![CDATA[la nena de les cues curtes: Sorteig de la Pantigana Shop!]]> Si voleu participar a aquesta fantàstic sorteig només heu de seguir les passes! Podeu guanyar 50? en teles!!!



    ]]>
    urn:uuid:84949 2013-07-18T12:29:14+02:00
    <![CDATA[Up & Running!!!: Major Tease!!]]> I was so excited today at work when I saw this.


    My new running shoes were waiting for me at the front desk. I got even more excited when I saw this.


    Sadly, they are the wrong size and I need to wait another week before I get new shoes. :-(

    ]]>
    urn:uuid:83679 2013-07-12T02:24:35+02:00
    <![CDATA[A les 10 a casa: VOLTA AL MONTSENY 2013]]> Hola,
    Ahir, en David, Xavi M, Mike, Toti, Héctor i Pep, com a preparació per a la Èpic Trail Clàssica, en vam fer una de nova, la volta al Montseny, a partir de varis tracks extrets de Wikiloc.
    Matinem de valent. Allà les 7 ja som a l'estació de Cardedeu, on deixem els cotxes. Mitja hora de posta a punt i comencem a pedalar per dins del poble direcció a les muntanyes, que es veuen força altes i ja preveiem el què ens espera.
    Els primers trams són d'asfalt. Ja per pistes forestals, pugem fins al Pla de La Calma, patint algunes rampes força dures, passant pel costat del Pantà de Vallforners, fent una pujada sostinguda i llarga (ja ens convenia com a entrenament), i catant en les nostres pells un ruixadet que, sort dels arbres, no ens va afectar massa (i alguns sense xubasquero, per culpa del que us escriu :-(... no es pot fer cas dels del temps, redeu!)





    Després de gaudir d'unes bones vistes panoràmiques que ofereix la privilegiada ubicació del Pla de La Calma, ens cruspim l'esmorzar fent una sentada al punt més alt de la ruta d'aquesta banda de les muntanyes, prop del Vilar de la Castanya.





    Ja tips (alguns), baixem fins al poble del Montseny... uns 10 Km seguits per una pista preciosa amb més vistes fenomenals. A mitja baixada, arriba la única avaria del dia... llantaço del Xavi M que repara i infla com pot amb les alternatives per la manca de la manxa del Fidel, que no ha pogut venir. Un cop a baix, comencem a pujar alguns trams asfaltats i un tram de la carretera que puja de Sta. Maria de Palautordera a Collformic, ruta obligada pels amants del ciclisme de carretera. Gairebé abans de deixar-la, ens trobem amb un saltant d’aigua on hi remullem tots el cap... una refrescada necessària en un moment on la calor estava fent estralls en les nostres files.





    Seguim pujant, passant pel costat del càmping Les Illes, ara si, per unes rampes duríssimes, tipus tobogan, onades amb cresta com les del Mont Rodon de Matadepera, que ens porten fins la carretera que puja de Viladrau a Sta. Fe, al coll de Sant Marçal, que fem fins al Restaurant Avet Blau de Santa Fe. Aquí ens afanyem a agafar taula doncs arriben uns bikers darrera nostre que es tiren en planxa per passar-nos al davant. Dinem de collons. Uns servei d'autèntic luxe, dut a terme per les incomparables Anna i Núria (Nu pels amics). Amanides de muntanya i a la catalana, uns cargols a l’all i julivert per xarrupar-se els dits, i de segon cadascú el que volia, però la cosa es queda entre macarrons i conill. Bon vinet amb gasosa, una salsa made in Xavi M i unes ratafies amb el cafetó i cigalons.




    Un cop acabem l’àpat (valia els 26 eurus), tots vam coincidir en que trobàvem a faltar unes ha...maques per fotre una be...caina, però ens armem de valor i tornem a pedalar. Allà al costat, visitem el Pantà de Santa Fe, força ple d’aigua i ‘peces de colores’. Passem per sobre la presa i tornem al track establert. Després d’una pujada asfaltada, arribem a un mirador... renoi quines vistes també!



     

    La baixada, per un camí llarg de collons, amb uns quants desviaments que si no és pel track, no se pas...

    Ja gairebé a baix, ens trobem amb una serp al mig del camí... sembla perjudicada però quan el Toti la remena amb un bastó, surt ‘cames’ ajudeu-me (la serp eh!).
    Una vegada a St. Celoni, el Xavi M recorda una alternativa per anar fins a Cardedeu per no tocar carretera. Cercant, cercant, fem alguns trams però la resta, carretera i manta fins als cotxes... i ja en tenim un altre al sarró... després de 99,2 Km, uns 2.500 mda+, 14 Km/h en ‘movimiento’ i una companyonia i vistes excepcionals!

    Ah, i el track final (surten menys Km però és perquè he esborrat els trams que vaig fer de més i no tocava :P).
    Fins al propera, Pep
    ]]>
    urn:uuid:84519 2013-06-17T20:50:27+02:00
    <![CDATA[Bloc fotográfico y algo más: Camino]]> urn:uuid:83553 2013-05-16T21:02:51+02:00 <![CDATA[Òmnium Cultural Terrassa: Canvi de seu d'ÒMNIUM CULTURAL TERRASSA]]> urn:uuid:83468 2013-05-05T13:46:40+02:00 <![CDATA[Innovem, Terrassa!!: Nova adreça web del blog ?Innovem, Terrassa!!!?]]> ]]> urn:uuid:84343 2013-04-30T14:16:22+02:00 <![CDATA[El Diari: 2 de maig 2013]]> ]]> urn:uuid:84583 2013-04-30T10:07:49+02:00 <![CDATA[Can Xaviet: XXI Mitja Marató Palma de Mallorca]]> urn:uuid:83281 2013-03-18T13:03:56+01:00 <![CDATA[MCTRIATLO: VII Duatló d´Igualada]]>
    ]]>
    urn:uuid:84481 2013-02-25T18:42:38+01:00
    <![CDATA[Peix & Blog: Ellasdeciden.com]]> ellasdeciden.com, el primer blog de comunicación en femenino.

    Síguenos en ellasdeciden.com




    ]]>
    urn:uuid:84033 2013-02-05T19:04:10+01:00
    <![CDATA[Weblog d'en Xavi Caballé: Salvador Espriu @ Monistrol]]> Salvador Espriu @ Monistrol

    ]]>
    urn:uuid:82009 2013-01-05T17:42:24+01:00
    <![CDATA[LaTENTEteca: ¡Renovamos la web!]]>

    ¡La TENTEteca se renueva!


    Tras cuatro años con nosotros, ha llegado el momento de jubilar nuestra página web, así que manteneos sintonizados en:

    www.latenteteca.com

    o bien en

    www.latenteteca.net

    ...y de aquí a unos días podréis disfrutar de la nueva web de La TENTEteca!

    ]]>
    urn:uuid:81999 2013-01-04T18:51:35+01:00
    <![CDATA[evoluzzioNANDO's place: Neo Geo X - La Consola]]>


    Desde voleiter.com nos explican que es y porque la queremos, Neo Geo X

    http://www.voleiter.com/neo-geo-x-la-consola/551/

    ]]>
    urn:uuid:84118 2012-11-25T09:11:57+01:00
    <![CDATA[T'empesta d'idees: A Hearing Center Provides Patients With Solutions For Sound]]> urn:uuid:84276 2012-11-12T20:42:50+01:00 <![CDATA[La casa de les boines: Article al Punt Diari]]>

    En aquest enllaç podeu llegir un interessant reportatge que ens ha fel El Punt Diari.












    ]]>
    urn:uuid:84486 2012-10-13T14:03:07+02:00
    <![CDATA[OSKURO, pequeños objetos de deseo: Sakura Girl]]>
    ]]>
    urn:uuid:84209 2012-10-07T12:54:47+02:00
    <![CDATA[Trencavèl: Celebrar victòries]]>
    (continua...)

    ]]>
    urn:uuid:79161 2012-09-20T22:00:31+02:00
    <![CDATA[Team Espada: ]]> Ninja Grandmaster Hanzo Collectible Tin
    Product Title:
    Ninja Grandmaster Hanzo
     Collectible Tin
    Product Type:
    Collectible Tin
    Launch Date:
    10/30/12
    Konami Tournament
     
    Legal Date:
    10/30/12
    MSRP:
    $19.99
    (Caught you by surprise, didn’t we?)
    Ninjas! Nobody ever sees them coming. And nobody expected the Ninja Grandmaster Hanzo Collectible Tin. But it IS real ? if you can find it, before it vanishes in a puff of smoke!
    Do you have the strength and skill of a master Ninja? Of course you don’t! But that’s okay, because Hanzo will train you to battle with the cunning and experience of a Ninja Grandmaster:
    To have maximum power!
    To guide you to victory!
    To shock your opponents!
    To rescue you from the jaws of defeat!
    To be sneaky and devious!
    All the things that make true Ninjas the deadliest fighters in the world.

    The Ninja Grandmaster Hanzo Collectible Tin includes:
    • Photon Shockwave booster pack, plus 2 packs of Order of Chaos and 2 packs of Galactic Overlord
    • 1 Secret Rare Ninja Grandmaster Hanzo
    • 1 Super Rare Maxx "C"
    • 1 Super Rare Number 16: Shock Master
    • 1 Super Rare Rescue Rabbit
    • 1 more Super Rare card, to be revealed soon!
    All packed in a special box ? a box of metal smoke!
    ]]>
    urn:uuid:84604 2012-09-20T03:04:22+02:00
    <![CDATA[Diari d'un llibre vell: «Non toccare il gatto»]]> urn:uuid:78691 2012-08-28T00:25:54+02:00 <![CDATA[biTer: Aquí som de llibres. Sèries de televisió]]> urn:uuid:78719 2012-08-24T10:30:21+02:00 <![CDATA[Viu i llegeix: Jeanette Winterson. ¿Por què ser feliz cuando puedes ser normal?]]> ]]> urn:uuid:78756 2012-08-16T15:35:53+02:00 <![CDATA[KS Interactivos: Renna en tierra desconocida]]> Sigue leyendo ]]> urn:uuid:78763 2012-08-03T17:50:27+02:00 <![CDATA[2crea2: Marxem de vacances!]]> urn:uuid:78773 2012-08-02T13:48:30+02:00 <![CDATA[Plantem-nos!: MÚSICA A L?HORT]]> ]]> urn:uuid:78761 2012-07-30T22:05:18+02:00 <![CDATA[El Weblog d'en Miquel: Tsodilo]]> ]]> urn:uuid:78753 2012-07-22T19:12:17+02:00 <![CDATA[Bloc de l'AMPA del França: DESCOMPTE A KIDS&US]]> ]]> urn:uuid:78760 2012-07-19T09:29:38+02:00 <![CDATA[Débil, distraido y despeinado: SERENIDAD (2012)]]>





    ¿Habéis sentido alguna vez como si vuestro coche estuviera parado y fuera la calle la que se desliza ante vuestros ojos?
    Quizá eso os suceda los días en que por algún motivo desconocido habéis dejado de sufrir esa angustia profunda que os impele a vivir con ansia, como si fuerais una bestia furiosa que lucha por su supervivencia, como si subierais desesperadamente a por aire desde las profundidades.


    Así me sentía, libre de angustia, cuando la mirada se me ha detenido en una fachada que me era familiar. Recuerdo cuando se derribaron las dos viejas casas polvorientas que ocupaban el solar. En su lugar se construyó un edificio de dos plantas, distinto del resto de edificios del barrio, sencillo pero de líneas elegantes, colores sutiles y armonía acogedora. 
    Recuerdo vagamente al matrimonio que se instaló en ella, algo más a la esposa, una mujer de mediana edad con una mirada suave y una sonrisa delicada.

    Yo vivía cerca entonces, una travesía más allá. Era una zona muy ruidosa. En verano, cada noche me despertaban los gritos de los borrachos, los frenazos, los choques entre coches… Hace muchos años de eso.


    Ahora, el edificio se advierte abandonado. En una ventana, hay un rótulo que avisa de que está en venta. Hay señales de un largo abandono.


    ¿Dónde estarán ahora las ilusiones de aquella mujer? ¿Tuvo hijos? ¿Qué se hizo de su ternura? ¿Habrá muerto o malvive interna en una residencia?
     Puestos a pensar, me pregunto dónde se pudren las ilusiones que yo tenía en aquella época.

    Si ya no hay esperanza, tampoco hay angustia. Quizá por eso hoy me siento extrañamente sereno mientras veo deslizarse el tiempo pasado ante mis ojos.



    ]]>
    urn:uuid:77821 2012-07-16T00:29:33+02:00
    <![CDATA[Bloc Social de Terrassa: «ELS CATALANS DE FRANCO»]]>

    On són els qui el van plorar amb llàgrimes amargues la nit 20-N de 1975? Qui els representa políticament? Per què tantes i tants repeteixen que Franco va lluitar contra els catalans i que va ser tot el poble català el qui va perdre la guerra civil?


    Tot i que al juliol de 1936 Catalunya rebutja l'aixecament militar, són molts els catalans que se senten afins —per ideologia, per càlcul polític o per interessos— a tot allò que el general Franco representa, i des del primer moment nombroses famílies catalanes s'uneixen a la causa dels sublevats, ja sigui passant-se a l'altra zona, o bé esperant el seu triomf. La denominació catalans de Burgos, aplicada al grup fundador del setmanari Destino, té a Catalunya una notable força social, cosa que permet a Franco, a partir de 1939 i fins a 1975, governar el territori català amb singular comoditat i mitjançant persones catalanes. A mesura que passen els anys, el col·laboracionisme amb el Règim s'incrementa amb personalitats de tots els sectors professionals. L'aparició tardana d'una oposició antifranquista, inclús en els rengles de la burgesia, no atenua l'esmentat col·laboracionisme, que porta a bastants dels seus membres a formar part del Govern. Aquesta obra aborda, per primera vegada, la història dels qui durant gairebé quaranta anys —militars, eclesiàstics, polítics, empresaris, periodistes, professionals de tot tipus— van constituir des dels fronts més diversos un ferm puntal del general Franco a Catalunya i des de Catalunya. (Text de la contraportada del llibre «Els catalans de Franco».)



    Tot i l’opinió estesa entre alguns adolescents i iaios sobre que tots els espanyols roben als catalans així, en conjunt, sense matisos i alguna opinió vomitiva i vomitada com la d’un sociòleg terrassenc que creu que el gran problema de Catalunya són els «sindicalistes xarnegos» —vaja, el xarnegos en general—, als qui caldria cremar en fogueres, hi ha persones que opinen que són les classes privilegiades les que roben a les classes populars en conjunt, sense discriminar per ètnies, i que el gran problema de Catalunya són els oligarques autòctons que pensen que Catalunya serà de dretes o no serà.


    Potser Ignasi Riera, autor del llibre Els catalans de Franco, és un d'aquests «impertinents» i potser per aquesta impertinència seva —i per altres coses— no es reedita el seu llibre.


    Llegiu un fragment de la cloenda:


    No és, aquest, un llibre lineal. Ben al contrari: hi desfilen personalitats d'àmbits distints, amb tractaments específics i mirant tothora de presentar-los a partir d'allò que d'altres han escrit sobre ells. Perquè el llibre no vol ser original i sí un element d'estímul a la recerca dels fons documentals que esperen l'interès dels investigadors per tornar a incorporar-se al debat actiu.


    Qui va ser català de Franco? Quins graus de compromís va tenir cada un dels ressenyats amb el règim del General?


    Ja entre les hipòtesis de treball insistia en aquesta: el franquisme va durar molts anys i, com explica Edmon Vallès en la seva esplèndida història gràfica del franquisme a Catalunya, va anar evolucionant des de dins, en gran part per les pressions externes, pel canvi de conjuntura socioeconomicopolítica com també per la força creixent de l'oposició interior.


    Afegiria, a més, que molts van creure en la tàctica de l'entrisme pur o d'una col·laboració circumstancial, amb la voluntat de fer que les coses canviessin des de dins, amb la injecció de tècnica i de racionalitat com a mesura per fer variar el règim franquista. Com que aquest no és un llibre destinat a analitzar comportaments ni a emetre judicis per dir qui ha estat innocent i qui és declarat culpable, ens limitem a dir que sí, que hi ha hagut des de la voluntat d'uns d'aprofitar-se del sistema fins a la bona fe d'altres, que es limitaven a anar tirant, a una distància plausible de la maquinària repressiva del franquisme.


    En tot cas, crec que el suport al règim del general Franco a Catalunya li va arribar, en primer lloc, de segments importants de la burgesia catalana, disposada a claudicar davant qui sigui per tal d'acabar amb una República que donava ales als treballadors i que permetia actuacions arbitràries.


    El segon gran suport el va rebre Franco, a Catalunya, per part de l'Església catòlica, des de la seva jerarquia fins als ordres religiosos —com la Companyia de Jesús— més perseguits en temps republicans. [...]


    El tercer suport a la pervivència del Règim compta amb la repressió dels funcionaris, substituïts per nous personatges, clarament franquistes i que se saben a Catalunya per dret de conquesta. Els estudis sobre la persecució als mestres republicans, la seva depuració i el seu exili forçós, té, com a contrapartida, que aquests van ser substituïts per agents actius del franquisme realment existent.


    El quart suport ve de l'invent del Sindicato Vertical: tant els dirigents sindicals més de base com els jerarques sindicals tenen clara la missió d'anorrear fins a la darrera petja l'important moviment obrer català.


    En el marc del Sindicato Vertical, les organitzacions d'empresaris, que fugien del foc republicà, s'hi troben com el peix a l'aigua i fan el seu agost i l'acumulació de riquesa més notable, en temps de tanta misèria.


    Una altra eina del franquisme van ser els càrrecs públics, nomenats digitalment i des de dalt: governadors civils, alcaldes, diputats provincials i procuradors a Corts. Són, a més, el sector més greument responsable del manteniment del franquisme a Catalunya, amb un suport explícit, jurat, a les consignes de tot allò que Franco significava a Catalunya.


    Una part de la classe periodística també va posar lletra a la música de l'ocupació militar. La premsa, emmordassada, censurada, va comptar també amb devots professionals de l'adulació, disposats tothora a afalagar el vencedor i a perpetuar-ne el domini.


    Hi hauria, finalment, molta gent anònima, cansada, inicialment, pels estralls i les misèries de la guerra... que va haver de suportar una terrible postguerra i que es va anar adaptant a les trapelleries necessàries per subsistir. El reportatge de Sebastià Sorribas sobre la vida al Xino als anys 40 continua essent, ara i avui, un instrument vàlid per analitzar els comportaments de tantes i de tants que van dir que sí amb el cap encara que haguessin dit que no amb el cor. O a l'inrevés.


    En fi, tant de bo que alguns historiadors i es plantegessin continuar la tasca que, entre altres catalans amb dignitat, van fer persones com Ignasi Riera; tant de bo que alguns historiadors terrassencs posessin noms i fets als terrassencs de Franco.


    Per acabar, per si algú no ha entès el missatge, aquí teniu una llista d'alcaldes franquistes. Cerqueu xarnegos o sindicalistes i traieu conclusions!


    ALCALDES DEL PERIODE FRANQUISTA (1939-1979)

    A LES PRINCIPALS POBLACIONS CATALANES


    ARENYS DE MAR

    - Jaime Ferrer-Calbetó Ferrer (1939-1952). Farmacèutic.

    - Jose Maria Pons Guri (1952-1957). Advocat.

    - Joaquín Doy Guri (1958-1972). Advocat.

    - Mariano Salmerón López (1972-1979). Comptable.


    BADALONA

    - Miguel Sotero Llull (1939-1940). Sabater.

    - Salvador Serentill Costa (1940-1945). Propietari.

    - Luís Maristany Polanco (1945-1954). Advocat.

    Santiago March Blanch (1954-1961). Industrial i comerciant

    - José Torras Trias (1961-1964). Enginyer industrial.

    - Felipe Antoja Vigo (1964-1974). Propietari d'una agència de viatges

    - Isidro Caballería Pla (1974-1977). Químic.

    - Alfonso Ramos Cruz (1977-1979). Metge.


    BARCELONA

    - Víctor Felipe Martínez (1939). Capità de la Legió.

    - Miguel Mateu Pla (1939-1945). Industrial i financer.

    - José María de Albert y Despujol (1945-1951). Industrial i propietari.

    - Antonio María Simarro Puig (1951-1957). Advocat.

    - José María Porcioles Colomer (1957-1973). Notari i advocat.

    - Enrique Masó Vázquez (1973-1975). Enginer industrial i empresari.

    - Joaquín Viola Sauret (1975-1976). Advocat.

    - José María Socías Humbert (1976-1979). Advocat


    BERGA

    - Andrés Bartrina Arissó (1939). Industrial i propietari.

    - José Pla Gener (1939-1940/1954-1958). Farmacèutic i propietari.

    - Estanislao Boix Guitart (1940-1951). Director d'escola.

    - José María Vilardaga Pujol (1951-1954). Farmacèutic, advocat i propietari.

    - Juan Noguera Sala (1958-1979). Pèrit mercantil i propietari.


    CORNELLÀ DE LLOBREGAT

    - Lorenzo Marigó Poblet (1939-1940).

    - Mariano Medina Clavero (1940-1945). Capità de la Guàrdia Civil.

    - Ramon Gaya Massot (1945-1951). Propietari i industrial fonedor.

    - José Rius Carreras (1951-1969). Industrial saboner.

    - José María Ferrer Panadés (1969-1978). Advocat.

    - Juan Seijo Viñas (1978-1979).


    GIRONA

    - Juan Tarrús Bru (1939). Oftalmòleg.

    - Alberto de Quintana Vergés (1939-1946). Advocat.

    - Antonio Franquet Alemany (1946-1957). Militar.

    - Pedro Ordís Llarch (1957-1967). Metge.

    - José Bonet Cufí (1967-1972). Llicenciat en Ciències.

    - Ignacio de Ribot y de Balle (1972-1979). Advocat.


    GRANOLLERS

    - Francisco Sagalés Corderas (1941-1947). Rendista.

    - Francisco Camps Puntas (1947-1950). Metge.

    - Jaime Raich Serra (1950-1953). Ramader.

    - Carlos Font Llopar (1953-1962). Industrial.

    - Joaquín Trullás Cunillera (1963).  Enginyer industrial.

    - Francisco Llober Arnán (1964-1979). Veterinari.


    L'HOSPITALET DE LLOBREGAT

    - José Wenceslao Marin López (1939).

    - Enrique Jonama Darnaculleta (1939-1944 i 1945-1952). Comerciant.

    - José Puig Miracle (1944-1945). Gestor.

    - José Taya Solanes (1952-1956). Majorista carnisser.

    - Ramon Solanich Riera (1952-1966). Metge.

    - José Matías de España Muntadas (1962-1973). Enginyer industrial.

    - Vicente Capdevila Cardona (1973-1977). Advocat.

    - Juan Perelló Masllorens (1977-1979). Director d’empresa química.


    IGUALADA

    - José María Lladó Bausilí (1939-1941 i 1955-1956). Fabricant tèxtil.

    - Francisco Matosas Roca (1941-1951). Propietari i apoderat de banca.

    - Francisco Llansana Torrents (1951-1955). Pèrit i fabricant tèxtil.

    - Jaime Costa Roch (1956-1957). Tècnic en pells.

    - José Singla Morera (1957-1963). Farmacèutic.

    - José Antonio García Urgelés (1963-1971). Advocat.

    - Ramon Grau Vilaseca (1971-1979). Apoderat i administrador.


    LLEIDA

    - Valentín Martín Aguado (1938-1939). Capità d'infanteria.

    - Ramon Areny Batlle (1939-1941). Empresari.

    - Juan José Arnaldo Targa (1941-1943).

    - Víctor Hellín Sol (1943-1952). Perit mercantil.

    - Blas Mola Pintó (1952-1957). Industrial i propietari.

    - Francisco Pons Castellà (1957-1967). Farmacèutic.

    - Juan Casimiro de Sangenís Corriá (1967-1974). Farmacèutic i propietari agrícola.

    - Miguel Montaña Carrera (1974-1976). Advocat.

    - Ernesto Corbella Albiñana (1976-1979). Advocat.


    MANRESA

    - Domingo Prunés Miquel (1939-1943). Procurador de tribunals.

    - Juan Montardit García (1943-1945). Metge.

    - Juan Prats Pons (1945-1958). Industrial i perit industrial.

    - José Moll Vall (1958-1964). Empresari de transports.

    - Ramon Soldevila Tomasa (1964-1975). Advocat.

    - Ramon Roqueta Roqueta (1975-1979). Industrial vinater.


    MATARÓ

    - Juan Brofau Cusidó (1939-1940). Industrial tèxtil.

    - José Martí Pascual (1940-1946).

    - Joaquín Boter de Palau (1946-1948). Propietari i empresari agrícola.

    - Antonio Cabot Bover (1948-1952). Industrial.

    - Emilio Albó Franquesa (1952-1955). Empresari de comerç.

    - Pedro Crespo Gil (1955-1972). Industrial.

    - Antonio Martí Coll (1972-1973). Advocat.

    - Francisco Robert Graupera (1973-1977). Enginyer de monts.

    - Francisco Salas Moret (1977-1979). Veterinari.


    SABADELL

    - Eduardo Tormo García (1939). Jutge municipal.

    - Esteban María Relat Corominas (1939). Metge.

    - Ramon Albareda Masip (1939-1940). Jardiner.

    - Juan Mari Corominas (1940-1942). Advocat.


    Los tráilers de ambas películas, por desgracia, no están disponibles aún en los círculos habituales que todos conocemos... El de Superman a los dos minutos de estar colgado en "Youtube" fue denunciado y retirado, y el del Llanero ni siquiera ha dado señales de vida fuera de la Comic Con. Esperamos que sus responsables sean indulgentes y en breve nos permitan disfrutar, sea donde sea, con estas iniciales imágenes.

    Al menos han facilitado el que es el primer póster oficial de "Man of Steel", una maravillosa imagen que, dentro de su intencionada ambiguedad, transmite lo que debe transmitir sobre todo en un héroe como Superman, el mayor héroe de todos: grandeza, nobleza, solemnidad. Una ilustración, en suma, que te ilusiona, que te da la esperanza de que el Hombre de Acero volverá a los cines esta vez para quedarse.


    En cuanto al film del Llanero, todo indica que el enmascarado y su amigo indio vivirán una aventura donde su eje se moverá en torno al control del ferrocarril y su expansión por el Lejano Oeste. El primer tráiler desveló una sucesión de espectaculares secuencias de accíón, con descarrilamientos y tiroteos en "slow motion", que al parecer causaron una más que grata impresión de los que acudieron a la convención, a pesar de la ausencia de los responsables de esta nueva cinta de Disney y Bruckheimer.

    Lo dicho: ojalá aquellos pobres mortales que no hemos podido asistir al más famoso Salón del Cómic del mundo pronto podamos disfrutar igual que aquellos afortunados que ya han visto los dos famosos tráilers... Impacientes estamos.]]>
    urn:uuid:77225 2012-07-15T22:48:02+02:00 <![CDATA[Radioclubfm: Amy Winehouse va viure com va morir.]]> urn:uuid:77679 2012-07-15T00:40:46+02:00 <![CDATA[Más que palabras: La letra que falta]]>


    Hay momentos,


    días precisos que se llaman hoy,


    precisos instantes que se llaman ahora,


    en que te echo de menos.

     

    No sé explicar, no sé decir,


    qué exactamente,


    pero te echo de menos.



    Tal vez echo de menos el encanto,


    el enigma de la fascinación,


    las promesas del agua,


    el trasfondo hirviente del contacto


    del secreto que fluye.

     

    No sé en qué consiste


    este echarte de menos.

     

    Pero me apena un deseo,


    el de quedarme para siempre


    dentro de ti.


    Quiero quedarme para siempre


    y saber


    que me esperas en el sendero


    para caminar junto a mí.


    Juntos, en lo profundo de los ojos.


    Que me esperas


    Que me estás esperando …


    Aún en la fugacidad en que te pierdes.

    ]]>
    urn:uuid:77124 2012-07-14T22:54:22+02:00
    <![CDATA[Scraps de tinta: ]]>
    ÀLBUM D'ESTIU

    TALLER
    DISSABTE 28 DE JULIOL AL MATÍ
    ]]>
    urn:uuid:77467 2012-07-14T22:29:43+02:00
    <![CDATA[Abel Carreto blog: A Lo Mejor...]]> Son días de verano que invitan a alejarse de la gran ciudad y conocer los alrededores. Hay un bosque no muy lejos de aquí, ¿me acompañas? Los dos robles que abren el camino parecen la puerta de un gran laberinto. La entrada está iluminada. La copa de los árboles crea una cálida confusión color niebla y el olor a yerba invita a cerrar los ojos y aspirar. Tras cinco minutos andando, la melodía de los pájaros cantores  me conduce a una casa. No la había visto. Aparece ante mis ojos. Estilo victoriano, es la guarida de algún villano de Disney. ¡No! Al acercarme un oso me recibe en la puerta. Simpático, amigo de sus presas. Muy felino y esbelto. Me dice que el acceso a esa casa está prohibido. Que siga dirección noreste hasta toparme con una puerta de piedra. Dice que es la salida del laberinto.
    Le hago caso.
    Y sólo encuentro una escalera que asciende al cielo. Al poner un pie en falso en el primer escalón, caigo.
    Caigo y no me encuentro. Me bajo en la próxima, lo prometo.
    Fundido en negro y unas flores me tapan la vista. Parece un símbolo. Una recreación en colores pastel del gran bosque. Un muro se alza unos metros más allá. Ladrillo a ladrillo, nublan mi horizonte. Ahora escucho un ligero martilleo. Un ligero martilleo que va a más. Ensordecido por el ruido contemplo como la muerte me envía señales. Repito: me bajo en la próxima.]]>
    urn:uuid:75392 2012-07-14T17:11:00+02:00
    <![CDATA[Landròmina: MAGIC: Clasificación Junio 2012]]> Viernes y Sábados, Magic en Landròmina
       Cuarto mes de nuestra particular liguilla. Gracias a todos por participar y nuestra felicitación al ganador, que puede recoger su premio en Landròmina. A continuación os presentamos la clasificación final de Junio, como siempre en orden inverso:

    • 10º JAVI GÓNGORA
    • 9º ALEX MONTERO
    • 8º ERNEST URDI
    • 7º MIGUEL HIDALGO
    • 6º ELÍAS BENUR
    • 5º ALBERT PURULL
    • 4º GERARD GONZÁLEZ
    • 3º DAVID PÉREZ
    • 2º IVAN REGADERA
    • 1º POL RUIZ
    ]]>
    urn:uuid:77262 2012-07-14T12:38:00+02:00
    <![CDATA[Muffin Galaxy: TARTA DE MANZANA VERANIEGA]]>

    La tarta de manzana es un clásico que no puede faltar en nuestra repostería. Las hay de todas clases y mezcladas con una gran variedad de ingredientes. Esta versión está inspirada en una receta de Eva Arguiñano y resulta, además de fácil, ideal para el verano. Porque es un postre que se come mejor cuando está fresquito de la nevera y, además, la podemos preparar con antelación para que nos sirva de postre en una comida entre amigos.

    La primera vez que hice esta tarta utilicé manzanas trituradas como relleno. Ahora, he optado por rallarlas. El resultado es igualmente delicioso, refrescante. En la primera versión, la textura de la crema es más delicada. La segunda versión nos da una crema más crujiente. Haced vuestras propias pruebas, ¡a ver cuál os gusta más!



    Ingredientes para la base de pasta brisa:

    • 250 gr de harina de trigo
    • 150 gr de mantequilla a temperatura ambiente
    • Dos cucharadas de leche o agua

    Esta pasta brisa es muy sencilla y no utiliza demasiados ingredientes por lo que la tendréis hecha en un santiamén.
    Primeramente, mezclamos la harina con la sal y añadimos la mantequilla y la leche (o agua). Amasamos a mano hasta que se forme una bola. Y os digo a mano porque es importante no amasar demasiado, como lo haríamos con la máquina, para que la masa quede crujiente.
    Introducimos la bola en la nevera un par de horas, lo justo para que podamos estirarla.
    Una vez estirada, la ponemos en el molde de la tarta y vamos haciendo la forma con cuidado para no romperla. Adornamos los bordes con formas ayudándonos con un tenedor o un cuchillo.
    Ahora dejaremos la tarta tal cual en la nevera un mínimo de 3-4 horas. La idea es que quede bien fría, la mantequilla se integre bien en la masa y no se encoja una vez se hornea.


    En invierno, quizás no será necesario el reposo de la bola para estirarla pero será imprescindible el último que os indico.

    Antes de introducir el relleno, horneamos la tarta vacía a 175ºC durante 15 minutos. Mientras se hornea, podemos hacer el relleno.

    Si os da pereza hacer la masa, siempre podéis utilizar unas bases de pasta brisa que venden ya hechas y estiradas (algunas salen realmente bien).



    Ingredientes para el relleno de crema de manzana

    • 3 huevos
    • 4 manzanas: tres manzanas para el relleno y una en rodajas para adornar en la parte superior
    • 150 gr de azúcar blanco
    • 200 ml de nata para montar líquida y a temperatura ambiente
    • 1 cucharadita de extracto de vainilla (u otros aromas que nos gusten como canela o ralladura de limón)

    Batimos ligeramente los huevos  con el azúcar y la nata. Le agregamos las tres manzanas ya sea ralladas o trituradas.

    Echamos este relleno en la base de pasta brisa previamente horneada y vamos haciendo el adorno con la manzana que habíamos cortado a tiras. Ya la podemos hornear a 170ºC durante 30 minutos.



    El molde que he utilizado en esta receta es uno de cristal de 26 cm de diámetro. El hecho de ser de cristal me permite tenerlo también para servir y puedo cortar los trozos individuales sin temor a rallarlo. ¡Lo encuentro muy práctico!

    Antes de que se acabe de enfriar, le damos brillo con confitura. En esta ocasión era una compota de manzana comprada pero queda muy bien con mermelada de albaricoque o de melocotón. Echamos unas cucharadas en un vasito y la calentamos un poco al microondas. El calor hará que se disuelva un poco. Cuando esté lo suficientemente líquida, ya podemos “pintar” nuestra preciosa tarta con un pincel de cocina.

    Es importante dejar que se enfríe muy bien en la nevera, incluso toda una noche.

    Por cierto, ¿os he dicho que esta receta se puede hacer totalmente “a mano”? ¿sin necesidad de batidora ni ningún otro instrumental?

    ¿Os animáis a probar un pedacito?

    ]]>
    urn:uuid:77734 2012-07-14T09:23:38+02:00
    <![CDATA[MelanomaExperience: PRESENTACIÓ . HISTORIA REAL DE MELANOMA i VIDEOBLOG.]]>

    Sóc Gerard Solà, de 43 anys nacionalitat espanyola i fisio de
    professió que vaig ser diagnosticat de melanoma maligne el
    23 de juny de 2009 per la meva dermatóloga privada Dra. Teresa
    Martín-Urda al seu Consultori de Dra.Mieras de Badalona (Bcn).
    Al mateix dia la Dra.en va operar per extirpar la lesió nodular de l´
    espatlla dreta , enviant la mostra al laboratori per analitzar

    Un mes després , el 23 de Juliol de 2009 vaig ser sotmés a una
    intervenció quirúrgica urgent a l´Hospital Germans Trias Pujol
    ( Can Ruti ) amb biòpsia de dos ganglis axilars i ampliació de
    marge de seguretat de 4cm de la primera cicatriu amb resultat
    satisfactori.
    Actualment em trobo en bon estat , amb controls cada 6 mesos
    a Can Ruti amb el Dr. Aram Boada que consisteix en 
    exploració  , analítica completa amb  marcadors i Rx tórax.

                                              VIDEOBLOG  MELANOMAEXPERIENCE.COM 
          




           Benvingut al meu Blog,espai concebut per informar de la meva
           experiència médica amb el Melanoma i per informar dels riscs
           de l´exposició solar i la seva prevenció . Salutacions , passeu
           i que Déu els beneeixi a tots.






     
    ]]>
    urn:uuid:77759 2012-07-14T03:26:38+02:00
    <![CDATA[filant: Be water, my friends.]]>
    Diuen que alló més fort és l'aigua. L'aigua pot foradar les pedres i pot moure muntanyes,  pot, fins i tot, acabar amb ciutats que ocupaven la terra feia segles.
    L'aigua flueix  incansable. La que no ho fa mor.
    Intentar ser com l'aigua és el gran repte d'avui dia . No ser tou ni deixar-se portar: fluir .
    Aquests dies he tingut l'oportunitat de tancar un capítol professional, és trist , no ho nego, però tancar portes t'obliga a obrir d'altres. I qué hi ha més excitant que començar noves aventures?.
    Potser el que necessitem ara per ara és l'energia que es genera quan comences un nou amor.
    Prou de lamentacions!
    Si alló que teníem no ens agradava construirem  de nou!
    Rumiarem (somniarem) nous projectes i noves solucions.
    Mans a l'obra.


    ]]>
    urn:uuid:76783 2012-07-13T14:23:11+02:00
    <![CDATA[Els Freixa: Santi Freixa: "Hacemos pequeños milagros para colgarnos una medalla"]]>


    Sabe que su deporte es aquí pequeño, pero se engrandece notablemente a las puertas de una cita olímpica. Lo acepta y lo aprovecha para hablar de este hockey que es su vida y su pasión. Nació rodeado de sticks y desea con todas sus fuerzas tener un oro olímpico. Anda cerca 

    ]]>
    urn:uuid:76937 2012-07-13T14:20:09+02:00
    <![CDATA[Catabuenvino: ANOTE COSECHA 2012 de CAMPOS DE SOLANA MUY BUENA]]>

    La nueva cosecha de Campos de Solana trae un propuesta doble en beneficios para la salud de las personas. “De lo bueno, poco, dirían algunos y eso es algo que se refleja en la vendimia 2012 de Campos de Solana; poca cantidad, pero gran calidad”, afirma Nelson Sfarcich, viticultor de la Bodega. De un rendimiento no muy alto de producción por hectárea de vid se puede esperar una mayor concentración de sabores y colores en las uvas.... LEER MAS


    ]]>
    urn:uuid:76962 2012-07-13T09:55:00+02:00
    <![CDATA[Historias de papel... y más: Barcelona, la ciudad de los sueños, en ?El sueño de la ciudad?]]>
    La ciudad de los sueños, la más bonita,  la romántica, la cosmopolita, la moderna... pero ante todo la histórica Barcelona.  Hay muchos de mis libros preferidos que tienen a Barcelona como telón de fondo.  Hoy os voy a hacer un pequeño recorrido por algunos de ellos.




    El último que acabo de leer y que me ha parecido extraordinario es El sueño de la ciudad (2012), del barcelonés Andrés Vidal.   Ambientada en la Barcelona de principios del siglo XX, el protagonista, Dimas Navarro, se niega a seguir los pasos de su padre, un conductor de tranvías atrapado en una vida gris y llena de necesidades.  Durante la lectura de las más de 500 páginas, los diferentes personajes del libro nos iran mostrando los diferentes rincones de una Barcelona en plena construcción, dividida entre el progreso y los valores más convencionales.  Las diferencias entre  clases sociales, la lucha sindical, las relaciones personales, traiciones, lealtades, amor y odio…  todo se entrecruza en esta novela, en la que paralelamente la construcción del Templo de la Sagrada Familia servirá como punto de unión de todos los personajes.




    Otro libro que he leído recientemente y que también me ha encantado es Habitaciones cerradas (2011) de Care Santos. Desde la construcción del Paseo de Gracia, a donde las clases acomodadas de la Barcelona de finales del siglo XIX se van trasladando, hasta la actualidad, donde la  joven Violeta, nieta del pintor Amadeo Lax, quiere convertir la casa de su abuelo en un museo dedicado a su figura. Casi por casualidad, el hallazgo de un cadáver, la llevará a conocer un secreto familiar muy bien guardado durante años y que dará un giro a su vida.






    Carlos Ruiz Zafón es el autor de otra de mis novelas favoritas: La Sombra del viento (2001). Ambientada en la Barcelona de la primera mitad del siglo XX, el libro tiene todos los ingredientes necesarios para que sea uno de mis preferidos: intriga, acción, historia, amor… y pasión por los libros.   El autor escribió una segunda (El juego del ángel, 2008) y tercera parte (El prisionero del cielo, 2011), que no están mal, pero que no se pueden comparar a la primera, quizá debido a que nuestras expectativas eran muy altas después de La sombra del viento.







    La Catedral del mar (2006) de Idelfonso Falcones, también nos muestra una preciosa fotografía de la Barcelona del siglo XIV, con el escenario principal de la construcción de la Iglesia de Santa María del Mar.




    Y no puedo dejar de nombrar dos clásicos de la literatura que también tienen a la Ciudad Condal como telón de fondo: La Ciudad de los prodigios (1986), de Eduardo Mendoza y La Plaça del Diamant (1962), de Mercè Rodoreda.  Dos libros de lectura obligada para todo el mundo, el primero ambientado en la evolución de la ciudad de Barcelona entre las exposiciones universales de 1888 y 1929, y el segundo, el relato de la vida de la Colometa, una mujer a la cual le toca vivir una época de la ciudad especialmente cruel, la llegada de la República y de la guerra civil.


    Hay muchos más libros que reflejan algún momento de la historia de Barcelona. Aquí os dejo algunos ejemplos que espero que también os gusten. 









    ]]>
    urn:uuid:77721 2012-07-12T11:46:17+02:00
    <![CDATA[Escrits de l'home fosc : DE BROMES AMB GRÀCIA...]]>

    Keith Haring

    Artista i activista social, 1958-1990, Estats Units


    De bromes amb gràcia... i de bromes que ja cansen

    Era una vegada, en un reialme molt bonic...

    —Estanislau!!!  Ai! ui!!
    —Digui’m, Mauri...? ai! ui!
    —Com siguis tu el graciós que ha tirat les xinxetes per tota la sala, prepara’t!... ai!!
    —Que jo també me’n sento i em punxo els peus!  ui!!
    —Els peus!? I la Remei? La pobra ha caigut de cul!!  Ai!!
    —Em sap greu per ella... ui!!
    —Si, i allò de la mel en els arxivadors, també va ser un accident?  ui!!
    —Eren altres dies, tot era més senzill aleshores, però ara no he estat jo...  ai!!
    —Tu fes bondat, que aquesta broma et costarà cara.
    —Ja m’has jutjat, i encara no saps ni tan sols si ha estat un accident...
    —Si no es demostra el contrari, per a mi, tu en tens la culpa.
    —Jo faig bromes, i això de les xinxetes... és com la prima de risc, no fa cap gràcia... tots anem de cairell, i mentre ningú sap com s’arregla els xoriços van fent l’agost, això sí, la culpa també pot ser meva, per això ens has retallat el sou a tots... ui!!
    —Si el teu pare no fos el principal accionista... ai!! Ja t’hauria despatxat fa dies!  ui!!

    I tot esperant que algú hi poses aturador, les tisores anaven fent de les seves... o digues-li xinxetes, o com et sembli bé. Però un bon dia va succeir un fet inesperat mentre el llum dels fluorescents feia pampallugues....

    Aquest és l’últim retall capturat d’una gravació en la rudimentària tecnologia del segle XXI anterior a la nostra era. El retall és d’abans de l’aturada tecnològica de fa uns tres mil anys i tot sembla indicar que fa referència al fet final. Hem trigat moltes dècades a desentrellar els misteris d’aquella civilització que va arribar una mica més enllà dels romans i grecs de fa cinc mil anys, i que després d’una sobtada crisi provocada pels especuladors, va fer trontollar els pilars de la societat occidental, quedant anorreada per nous imperis emergents com els xinesos i els musulmans radicals que varen anar destruint tot referent d’aquella societat suposadament tan avançada.


    Ferran d'Armengol
    Terrassa, Juliol 2012
    ]]>
    urn:uuid:77347 2012-07-12T00:30:00+02:00
    <![CDATA[whoistakingpictures: West Bank: Mar Saba]]> Monastery


    We decided to stay in Jerusalem and spending our time with excursions from there. We made our first tour to some places in West Bank (????? ???????Ad-Diffa al-Garbiyya). We arranged the tour to some very nice settlements (and very dry) like Mar Saba, Bethelem, Saint George or Jericho. Perhaps you think that tourism in West Bank is dangerous. Well, it wasn't at all. West Bank is divided in three main areas according to Oslo agreements. The area 'A' is under full administrative and security control of palestinian government where israeli citizens are not allowed to enter. The area 'B' is under palestinian administration, but it's still occupied military by Israel. Finally, the area 'C' is completely administrated by the government of Israel. Our tour was limited to 'A' area and some 'B' areas. As previously said we visited the monastery Mar Saba (??? ??? ?????), a greek orthodox place amazingly located in the Judean desert. Please, take note that women are not allowed to visit the monastery.
    ]]>
    urn:uuid:77323 2012-07-10T07:38:32+02:00
    <![CDATA[CINÉFILO RENEGADO: TRAILER DE DJANGO UNCHAINED]]>
    DJUN Trl1 por vaegs]]>
    urn:uuid:79829 2012-07-09T01:05:54+02:00
    <![CDATA[Un capvespre a la Mediterrània: LO CANTICH, DEL DIGITAL AL PAPER]]> LO CANTICH - Portada del num 15 - Perífrasi (Fotografia: Empar Sáez)
    Estem d'enhorabona, i això, en els temps que corren, és tota una bona notícia. De fet, la revista ens vol parlar de quelcom com això, de les bones notícies, de com es troba l'òptim estat de salut de la literatura de casa en temps de crisi econòmica.

    I la bona nova és que la revista digital "Lo Cantich" enceta una etapa editorial que alguns titllarien d'agosarada, ja que ara es pot comprar i tenir-la físicament, gràcies a la tecnologia del portal literari bubok.

    De moment comença la nova etapa impresa amb el darrer número, el 15, que du per títol "Perífrasi". Però en un futur no gaire llunyà s'aniran afegint el números anteriors, fins a completar-ne la col·lecció.

    No us podeu perdre l'editorial, ni els seus articles. Un munt de poesia i literatura viva, actual i feta per gent que viu la literatura en primera persona.

    Hi ha dues opcions; adquirir-la o descarregar-la en format e-book:

    Adquirir / Descarregar

    Lo Càntich Número 15 + Culturàlia
    Pàgines: 212 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
    Edició a color - Paper de 115gr. - Preu: 30 euros

    [ Adquirir
    [ Descarregar gratuïtament en format e-book - pdf 

    Lo Càntich Número 15 (No inclou Culturàlia)
    Pàgines: 166 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
    Edició en blanc i negre - Paper de 115gr. - Preu: 10 euros

    [Adquirir

    Però per qualsevol dubte, us remeto a la pàgina de "Lo Cantich"

    Contraportada del num 15 de Lo Cantich (Imatge de Mariano Rios)


    Juliol 2012


    ]]>
    urn:uuid:77372 2012-07-09T00:21:00+02:00
    <![CDATA[Muntanya de sentiments: Cursa de Festa Major Terrassa (06/2012)]]> Fa 4 anys des que vaig prendre part per últim cop en aquesta cursa tan tradicional al calendari per molts egarencs, malgrat jo me'n quedi al marge. No recordo pas acabar amb mal regust de boca llavors, igual que aquest cop vist el més que escàs entrenament dedicat darrerament, tot per muntanya amb desnivell i sense fer cap sèrie. Aconseguir una mitja de 4 minuts per km. no és tan fàcil com em pensava quan fa calor, tot i que es corri aquesta cursa al capvespre.

    Després de saludar la gent surto sol amb 8 km. per davant, sense atabalar-me el primer km. tot i la dificultat per córrer i el perill de caure o donar-se un cop vista l'estretor de la Rambla. De fet el rellotge rep un cop aquí i salta la varilla, així que em quedo sense referències de ritme. Arribant al segon km. la cosa millora i per fi començo a deixar enrere el grapat de corredors lents que surten al davant per evitar problemes. La família és allà per animar. Mentre correm parlem amb els corredors coneguts, entre ells la Laura qui esperant fer un bon paper entre les primeres fèmines, acabarà amb un bon ensurt a l'hospital degut a un colapse a poc d'arribar, potser per l'alt ritme que portava. Hi ha gent del club arreu, alguns m'avancen i d'altres els avanço. El Climent dels Pantaurells m'avança lentament aprofitant, suposo, que és veloç en aquestes distàncies tot i la diferència d'edat. Passo la Carme Ballesteros cap a mitja cursa i ja sóc amb la tercera fèmina. Em trobo bé, sorprès de la força i estat en que em trobo. Cap al km. 5 encara tinc referències llunyanes del Pep Moliner i més endavant del Valverde. Ja queda poc, pràcticament pla i baixada, i sóc capaç d'aguantar el bon ritme de cursa, sense deixar d'avançar gent. Arribat l'últim tram, a l'Avda. Josep Tarradellas, els cors bateguen com mai. Ritmes més propers als 3m 30s. per km. que als 4m. M'aprofito de les cames i em llenço avall, de fet com tothom ! Passo la segona fèmina i en l'esprint final trec forces d'arreu que em sorprenen novament i avanço també al Kilian, company de club, i arribo amb la primera fèmina després de 32m. i 40s.

    Estic derrotat, però bé. La velocitat no és el meu fort i menys si no ho preparo. Frustrat a la vegada per allò de que si ho hagués preparat, m'hagués sortit una cursa excel·lent, però ara ja no s'hi val. M'ha agradat córrer una nova cursa a casa, sense molèsties i amb molt d'ambient. És d'aquells dies en que córrer fa afició

    ]]>
    urn:uuid:77492 2012-07-07T16:14:43+02:00
    <![CDATA[El bloc d'un forestal: Trasllado el blog]]> Ara em pots seguir en aquest blog:


    http://socbombervoluntari.blogspot.com.es/]]>
    urn:uuid:75159 2012-07-06T21:48:05+02:00
    <![CDATA[Covo milers de mosquits: Reivindico una poètica del desig... violentament!]]>
    Els guanyadors dels premis ARTFAD 2012:

    Diploma de finalista Per la poètica subtil que combina la delicadesa del teixit i
    el brodat amb l’agressivitat d’un objecte violent, a l’obra Desig, de l’artista
    Roser López Monsò.







    ]]>
    urn:uuid:76802 2012-07-05T21:55:42+02:00
    <![CDATA[Tu Cascabel Complementos: Taller de costura: Bolsos con cremallera]]>
    No sabes coser? Pués este es tu taller, perfecto para iniciarte en la costura!!
    Aprende a confeccionar un bolsito con cremallera.
    Empezaremos desde la elección de telas, dibujo de patrón, cosido a máquina y mano.
    Pasa una tarde divertida aprendiendo a coser y como siempre, un parón para coger fuerzas con la merienda.
    El precio incluye TODO el material necesario, sólo tienes que traer las ganas de aprender!
    Plazas limitadas: 6 personas
    Entra aquí para apuntarte ]]>
    urn:uuid:77768 2012-07-04T17:50:57+02:00
    <![CDATA[Taller de costura creativa: Taller de costura: Bolsos con cremallera]]>

    No sabes coser? Pués este es tu taller, perfecto para iniciarte en la costura!!
    Aprende a confeccionar un bolsito con cremallera.
    Empezaremos desde la elección de telas, dibujo de patrón, cosido a máquina y mano.
    Pasa una tarde divertida aprendiendo a coser y como siempre, un parón para coger fuerzas con la merienda.
    El precio incluye TODO el material necesario, sólo tienes que traer las ganas de aprender!
    Plazas limitadas: 6 personas
    Reserva tu plaza con una paga y señal de 20? en "comprar ahora"

    ]]>
    urn:uuid:77793 2012-07-04T16:58:55+02:00
    <![CDATA[Ciclismo "Malditas Motos": Perafort Elites y Sub 23 "Keniata" tirando en la escapada]]> urn:uuid:77005 2012-07-03T22:10:52+02:00 <![CDATA[Associació de veïns La Cogullada: PROGRAMA DE LA FESTA MAJOR COGULLADA 2012]]>
    El programa d'enguany malgrat els ajustos fets està molt aconseguit.
    Podeu descarregar-lo aquí
    Us hi esperem amb gresca i alegria!!!]]>
    urn:uuid:76701 2012-07-03T11:47:56+02:00
    <![CDATA[Toni Ortiz btt mtb moutnain bike: Campeonato de catalunya de btt 2912 (Aiguaviva)]]>




    El pasado fin de semana se disputo el campeonato de catalunya de btt en la lcalidad de Aiguaviva Gerona,mi hijo Alex participo en la categoria sub 21.fue un dia de sol y calor con un recorrido de 12 Km teniendo que dar tres vueltas,Mi hijo Alex fue el ultimo en llegar de su categoria pero hubo cinco abandonos,es su primer año en competicion tiene que aprender a contolar sus fuerzas,en las dos primeras vueltas iva bien pero en la tercera empezo a tener rampas y perdio mucho tiempo,ahora esta aprendiendo a tomar los productos que hay para que no le pase eso y mejorar su rendimiento,y entrenando mucho, en cada carrera va mejorando su proxima cita es la copa catalana en Bonança.]]>
    urn:uuid:76736 2012-07-02T17:32:20+02:00
    <![CDATA[Cátedra UNESCO de salud visual y desarrollo: Ya tenemos lista la Memoria de Actividades 2011]]> Para ver y/o descargar memoria 2011: https://docs.google.com/open?id=0B0_kI2Lotc3IeFNzVE5hRTBIMGs]]> urn:uuid:75389 2012-06-29T13:05:05+02:00 <![CDATA[La botiga-taller: Seguirem en contacte!]]>
    A  partir d'avui la forma de la Botiga-Taller Voilà es transforma. Ja no ens trobareu al carrer Pitàgore 67 (on hem passat molts bons moments). De la crisàlida no sabem ben bé que sortirà però ens mantindrem en contacte amb tots vosaltres a travès d'aquest blog i del facebook. No deixeu de visitar-nos! 
    Fins sempre! Moltes gràcies!

    ]]>
    urn:uuid:77297 2012-06-29T08:23:48+02:00
    <![CDATA[Bloc del CEIP Agustí Bartra: Comiat Promoció 2003-2012]]> urn:uuid:72405 2012-06-23T13:34:19+02:00 <![CDATA[Cersey: ]]> ]]> urn:uuid:73497 2012-06-20T16:01:58+02:00 <![CDATA[DAP Solutions: ]]> Vine a veure'ns a les nostres oficines al Parc Audiovisual de Catalunya o fes una visita virtual de les instal·lacions a través del PINTEREST!







    Ven a vernos a nuestras oficinas en el Parc Audiovisual de Catalunya o haz una visita virtual de las instalaciones a través del Pinterest!
    Come see us at our offices at Parc Audiovisual de Catalunya or take a virtual tour of the facilities through Pinterest!



    ]]>
    urn:uuid:77156 2012-06-19T14:53:50+02:00
    <![CDATA[Club Cecot màrqueting i vendes: Presentació del nou bloc del Club]]> ]]> urn:uuid:76897 2012-06-19T12:44:22+02:00 <![CDATA[Manetes: Treballs de final de curs !]]>






















    Continuarà l'exposició de fotos....
    ]]>
    urn:uuid:77794 2012-06-19T12:03:00+02:00
    <![CDATA[Cal Soparet: Pastís per a la Paula]]>
    Avui actualitzem... però no amb una recepta... actualitzem per anunciar-vos que ja som un més a la família. El dia 5 de juny neixia la nostra filla Paula! Ja som a casa i tots estem molt contents!


    Aquest és el pastís de bolquers que la tieta Cristina i el tiet Joan Carles li van portar. MOLTES GRÀCIES TIETS!!!


    La cançó que avui us proposem és: Louis Armstrong - What a wonderful world
    ]]>
    urn:uuid:77517 2012-06-15T13:10:07+02:00
    <![CDATA[Pol Serra: Esbozo de Ray Bradbury / Sketch of Ray Bradbury]]>
    ]]>
    urn:uuid:77099 2012-06-10T16:44:08+02:00
    <![CDATA[El món del paper: Fem decoupage?????]]>


    ]]>
    urn:uuid:77542 2012-06-07T10:22:13+02:00
    <![CDATA[driw draw: Il.lustració científica: el llorer]]>
     Il·lustració acabada.
     Procés de treball, dibuixos preparatoris a llapis i aquarel.la per al dibuix definitiu.
     Procés de treball, dibuixos preparatoris a llapis i aquarel.la per al dibuix definitiu.
     Procés de treball, dibuixos preparatoris a llapis i aquarel.la per al dibuix definitiu.
    Detall del llorer del pati d'Angeleta, que ha servit de model.
     ]]>
    urn:uuid:77442 2012-06-05T20:58:34+02:00
    <![CDATA[Cal Tall Rodó: Tàrtar d´autor; les mil i una nits]]> Are you ready? Estas preparat? A partir d´ara mateix, en aquest mateix instant present i en qualsevol moment que et vingui de gust, trobaras Tartar a Caltallrodo, al fons a la dreta, i et puc assegurar que penso sorpendre la teva capacitat de sorpresa, perque desitjo variar fins l´infinit i fer les mil i una maneres de fer un tartar; en boles, en gelatines, en piquillos, en gabardina, arrebossats, .... i per descomptat el típic de tota la vida i ara que m´he decidit ja no hi ha qui em pari i si no t´ho creus, espera i veuras el que tastaras i degustaras .... brutal !!!! Come in]]> urn:uuid:75572 2012-06-04T15:41:00+02:00 <![CDATA[Bloc del CEM, Centre d'Educació Musical de Terrassa: Cor Jove a Sant Pere 19 Maig 2012]]>
    Posted by Picasa
    ]]>
    urn:uuid:74391 2012-05-20T13:36:12+02:00
    <![CDATA[Bujinkan Terrassa: IV GOTOMPO TÁCTICO]]>
    Los días 9 y 10 de Junio nos vamos al bosque


    Clicka en la imagen para ver toda la información o ponte en contacto.]]>
    urn:uuid:77181 2012-05-08T22:27:56+02:00
    <![CDATA[MySelf: Are Payday Loans Available to People Who Get Paid Weekly?]]>
    Payday loans are one of the most versatile and accessible forms of borrowing currently available to consumers. This means that, unlike other forms of credit, they are open to far more people - even those who are paid weekly.
    However, this isn't to say that all lenders will have the same policy when it comes to the frequency with which an applicant is paid. Some may still only accept those who receive their salary on a monthly basis, potentially excluding those who get the money delivered to their account on a more regular basis.
    The reason why this is such an issue for lenders is that they have to be reassured that you'll have the money available on the agreed date. Therefore, anybody who receives a monthly salary should, theoretically speaking, have a significant amount available on the date that they're paid. As a result, they should easily be able to cover the loan amount, which will be restricted to a few hundred pounds for anybody applying for the first time.
    Conversely, those who receive their wages on a weekly basis can't offer this same guarantee. Even if they enjoy a good few pay days before the loan repayment is due, this money won't necessarily be in the account when the time comes. This piles risk onto the lender, more than some are willing to accept. As a result some will choose to simply reject applications as part of their terms.
    If you are paid weekly, then it's important that you take the time to see what is on offer with the payday loan market. Just because one lender might not be able to help, that doesn't necessarily mean that they will all be the same. Policies can vary wildly between the companies, therefore people from all backgrounds stand a chance of getting the money they need.
    To quicken up the process a little, you might well wish to consider using a broker. Often including dozens of individual lenders, each broker has access to a range of companies, each of which has different terms, with some being more flexible than others. This will vastly improve your chances of being accepted too, as your application will be automatically placed under the noses of all lenders, which can only help your odds of getting through to someone that can help.
    If you prefer to do the research yourself and are scouring the Internet to find decent value and lenders who have flexible lending policies, make sure you read through their individual borrowing policies before applying. Whilst you shouldn't damage your credit score or chances of being accepted elsewhere, applications do take time and they can become frustrating and disheartening - particularly if you find yourself rejected and you're not sure why.
    So whilst it is entirely possible for those who are paid weekly to obtain a payday loan, you may just need to spend a little more time securing the best deal. Fortunately there's plenty of choice out there in the market so you shouldn't come unstuck.
    ]]>
    urn:uuid:76876 2012-05-04T15:00:34+02:00
    <![CDATA[Caye Cosas: CAMISETA HOMENAJE A PEP]]> http://www.latostadora.com/cayecaturas
    ]]>
    urn:uuid:77624 2012-04-30T19:16:43+02:00
    <![CDATA[Anna Manu-Patch: Pel meu "Sant Jordi".... Para mi "Sant Jordi"....]]> Las que me conoceis, sabeis que hace mucho tiempo que lo estaba haciendo.... pues después de muuuuuuuuucho tiempo, aquí lo teneis.....

    M'ho va demanar fa molt de temps el meu estimat "Sant Jordi", tot un repte per a mí. I tot i que té mooooooolts defectes, n'estic orgullosa.
    Me lo pidió hace mucho tiempo mi querido "Sant Jordi", todo un reto para mí. Y aunque tiene muuuuuuuchos defectos, estoy orgullosa.

    I tot i que és propietat del meu estimat "Sant Jordi", li voldría dedicar al meu pare, que en seguía l'evolució mentre l'estava fent, i que suposo que des d'allà ón sigui, l'estarà veient tot orgullós de la seva filla. I a la meva mare, que em va enssenyar la majoría de les coses que sé de costura, i que sense adonar-s'en, em va enssenyar a gaudir-ne quan compartíem tardes d'estudi i costura quan jo era petita, al "cuarto petit" de casa.

    Y aunque es propiedad de mi querido "Sant Jordi", se lo quería dedicar a mi padre, que seguí la evolución del quilt mientras lo hacía, y que supongo que desde allí dónde esté, lo estará viendo orgulloso de su hija. Y a mí madre, que me enseñó la mayoría de las cosas que sé de costura, y que sin darse cuenta, me enseñó a disfrutarla cuando compartíamos aquellas tardes de estudio y costura cuando yo era pequeña, en el "cuarto pequeño" de casa.



    Com ja us vaig dir en el seu día, només penjaré coses acabades, i com que tinc vàrios fronts oberts..... doncs vaig més a poc a poc...i si hi afegim que ara m'he afeccionat al ganxet, ho tenim clar! Però segueixo treballant, segur....
    Como ya os dije en su día, sólo colgaré cosas terminadas, y como tengo varios frentes abiertos.... pues voy más despacio... y si le añadimos que ahora me he aficionado al ganchillo, la llevamos claro! Pero sigo trabajando, seguro....





    ]]>
    urn:uuid:74558 2012-04-26T09:52:34+02:00
    <![CDATA[En mi vida he fumado un solo cigarrillo: Es una pena que haya muerto Antonio]]>
    No hace mucho le pedí a un amigo italiano que me recomendase un libro, uno que él creyera indispensable dentro de la literatura contemporánea italiana -la sensación de leer un libro y no una traducción es inexplicable, si no es tu lengua materna y, además, eres un amante de la literatura. Dudó, y surgió: ?Sostiene Pereira?, de Tabucchi, dijo. Ah, lo conozco, pero no sé de qué, dije. Luego, recordé un artículo escrito por Antonio Tabucchi, o acaso lo leí después. Vamos, que sólo era un nombre para mí.

    Pero ahora, después de leer el pequeño libro, no puedo ver una tortilla y no ponerle especias, convirtiéndola en una tortilla a las hierbas o de hierbas: algo así como cuando de pequeño me sentía superman con mi trozo de tela azul, capa a la sazón, con el cual me recuerdan mis abuelos, saltando de mueble en mueble. Pues el protagonista de la novela es un viejo periodista adicto a esa comida -que yo no conocía-, a la limonada -mitad zumo, mitad azúcar-, a las necrológicas y al recuerdo de su difunta mujer, con la que seguía hablando todos los días a través de su retrato. El libro provocó en mí una emoción que aún no tenía nombre, pero que descubrí en el camino: saudade.

    A cambio, yo le recomendé Niebla, de Unamuno. Mi amigo, que es un joven director cinematográfico que también hace sus pinitos en el teatro, se enamoró del libro y decidió que haría una adaptación teatral sobre él. Sobre todo porque murió hace más de setenta años y los derechos de autor ya no existen, dijo con su habitual humor flemático-bergamasco, aunque dudo de que su humor sea patrimonio de un lugar. Así pues, ambos descubrimos.

    Tabucchi murió hace pocos días, el 25 de marzo de 2012, yo llegué a él pocos meses antes de su muerte; pero debo reconocer que me tocó profundamente. Hay algo de extraño en el hecho de leer la historia ficticia de un vecino y reconocerse, como el viejo que se reconoce en el joven. Porque yo, debo admitir, sé bien poco de la historia portuguesa, tan cerca y tan lejos, o la inversa: «España también está muy lejos», se dice en el libro. Obviamente, la novela transcurre en Portugal, en la Península Ibérica, en Europa. El periodo es el de la proliferación de un invento italiano, como dijo Tabucchi, el fascismo.

    Dicen, y quizás sea cierto, que si lo que uno busca es aprender Historia, no debe buscarla en la ficción. Pero hay algo más verdadero en la mentira del arte que en la verdad de los hechos. Tabucchi creía en ese poder, de curación quizás, de la literatura, como tantos otros; Unamuno, por ejemplo. Es más fácil entenderse a sí mismo desde el otro, esa novela portuguesa hablaba de España y de Italia y de Europa, y no sólo en ecos narrativos.

    En Roma he descubierto a un italiano que descubrió a un portugués en una poesía traducida al francés, y decidió aprender el portugués para leerlo en su lengua. Antonio buscó a Pessoa más allá de la muerte. Extrañamente, Tabucchi a hecho crecer en mí dos deseos: el de adentrarme en su obra, y el de adentrarme en lo portugués. Para que el hombre de los heterónimos deje de ser sólo nombres, para que Tabucchi deje de ser sólo Pereira, sea  maestro, y cicerone de un país que fue el suyo por derecho de deseo. Lo peor es que ya no habrá más libros de Tabucchi.



    P.S. Grazie a Nicolò o chi ne fa le veci.

    ]]>
    urn:uuid:76917 2012-04-26T01:19:17+02:00
    <![CDATA[Casal d'amistat catalano-cubana de Terrassa: La solidaritat amb Cuba torna a ser present un any més a la Rambla Jove de Can Palet]]>
    ]]>
    urn:uuid:76518 2012-04-22T14:21:25+02:00
    <![CDATA[Living la vida gossa: Un clàssic és un clàssic]]>

    Han passat moltes coses aquest últims dies. El Rei se'n va anar de cacera d'elefants a Botswana i des d'aleshores tinc malsons i somio que ell i el seu nét Froilà intenten matar-me d'un tret; el govern argentí de Cristina Fernández de Kirchner ha expropiat el 51% d'YPF, deixant a Repsol fora de joc en la seva filial, de la qual n'ostentava el 57,4% del capital; arran d'això, la prima de risc del deute espanyol ha pujat fins a límits impensables i la borsa ha baixat als poc més de 7.000 punts;  la instrucció del cas Noós segueix endavant i avui havia de declarar l'exconsellera de sanitat, Marina Geli. I més històries per no dormir.

    Però avui no escric per donar-vos la meva visió de l'actualitat d'aquests dies, sinó per dir-vos que avui viuré el meu primer Barça-Madrid!

    Sí amics, ha arribat el dia. El clàssic ja és aquí i jo ja m'he enfundat la samarreta del meu equip des de primera hora del matí. A veure si la derrota contra el Chelsea no ens treu la força i les ganes de lluitar de les quals aquest Barça pot presumir.

    Visca el Barça i visca Catalunya!
    ]]>
    urn:uuid:77704 2012-04-21T18:13:57+02:00
    <![CDATA[El somriure de Jun Rail: Anar-se quedant calb]]> Des de fa un temps que cada vegada que em pelo (bé, que l’Albeta em passa la màquina ? i ho fa molt bé-) el procés es converteix en una situació força traumàtica.

    Sé que hi ha gent amb molt menys cabell que jo o que ara per ara considerar-me calb és totalment exagerat (per això he titulat l’escrit “anar-se quedant calb” i no “quedar-se calb” o “la calvície”). Però és igual de cert que no estic calb com que cada dia que passa vaig perdent cabell i que, més d’hora que tard, m’hi quedaré.

    Tinc tot el que es necessita: una genètica que em predisposa totalment a ser-ho (deixem-nos de tonteries de si l’avi per part materna bla bla bla o si se salta generacions de forma ordenada...) i la certesa del que veig en el mirall cada vegada que em pelo.

    I la veritat és que és quelcom que, els dies posteriors a tallar-me el cabell, sempre em ronda pel cap i em fa sentir incòmode: crec que no sé com portar-ho, o què fer.

    Realment puc fer dos coses: Intentar evitar la calvície (o minimitzar-la, o retardar-la) o acceptar-la.

    El problema real és que no sé què vull fer.

    Sé què no vull fer: no penso resingar-me. A la calvície m’hi he d’haver enfrontat, ja sigui dermatològicament o emocionalment.

    Intentar evitar-la seria una opció fàcil si no fos perquè passo de totes les cremes, xampús i altres productes inefectius dissenyats per a consumidors emocionalment necessitats de miracles dermatològics. Segons els col·lectius de metges només hi ha un tipus de tractaments que funcionen (i en un baix percentatge i amb possibles efectes secundaris): els hormonals.

    El problema (a part de que hi ha un alt percentatge de probabilitat de que tampoc sigui efectiu i/o els efectes secundaris) és que quan deixes d’utilitzar el tractament, el pèl torna a caure a saco (com si recuperés el temps perdut). De manera que te’n tornes “dependent”.

    Sé que podríem parlar de les hormones utilitzades com anticonceptius, però no pretenc justificar i/o rebutjar uns tractaments hormonals i altres no.

    Pretenc trobar l’equilibri emocional que no tinc quan penso en que m’estic quedant calb.

    L’altre dia, però, se’m va acudir una cosa:

    La calvície hi és o hi serà. I seré calb. És dur pensar en que mai es podrà ser més guapo del que erets amb cabell. I tot i que ella sigui incondicional i no m’hagi dit mai res, em sap greu per l’Alba. Suposo que fer-se gran és una cosa, que tinc assumit que les arrugues i les canes poden arribar a fer-te guapo d’una altra manera, però per molt que ens esforcem en trobar calbs guapos o dir que el cabell no és important, jo (i la majoria) perdré atractiu. I no només atractiu, sinó que la meva aparença canviarà completament i per sempre. No podré fer-me tipus de pentinats ni gaudiré de tocar-me el cabell...

    Això s’ha d’assumir. Ho he d’assumir.

    I tot i ser bastant negatiu, en el fons puc dir-me aquesta veritat a la cara perquè en sé una altra:

    Sé que m’hi acostumaré. Sé que seguiran havent-hi persones que potser em trobin atractiu (i confio i desitjo que l’Alba sigui una d’aquestes). Sé que seguiran havent-hi dies en que em miraré al mirall i m’agradaré (malgrat que estigui, calb, menys guapo) i sortiré confiat i sentint-me atractiu. Sé, deixat com sóc, que no haver-se de preocupar per anar ben o mal pentinat serà un luxe. Que ningú fa més gràcia amb les perruques que els calbs. O que sempre hi haurà un tema del que autoparodiar-se.

    En el fons, l’altra veritat és que sé que el fet de que em quedi calb no condicionarà la meva capacitat de ser feliç, d’estimar i de que m’estimin.

    Encara no he decidit si deixar que la calvície arribi quan arribi o intentar fer-hi algo.

    El que està clar, però, és que decideixi el que decideixi després d’aquest escrit, no sentiré el fet d’anar-me quedant calb, com una derrota i, més aviat, com un canvi no triat que comportarà coses noves, tant dolentes com bones, però que en cap moment condicionarà el que més desitjo i m’importa: ser i fer feliç.

    Oriol Talló Parra (18/04/2012; 00:08)

    ]]>
    urn:uuid:77581 2012-04-18T00:12:35+02:00
    <![CDATA[Fa fred a fora: Més teatre! Que he vist o fet aquests darrers mesos...]]> urn:uuid:76190 2012-04-16T22:29:32+02:00 <![CDATA[Ara us n'explicaré una...: ]]> A PARTIR D'ARA EM TROBAREU A;


    www.contesperacreixer.cat
    toni@contesperacreixer.cat
    facebook.com/contesperacreixer
    twitter.com/contesperacreix]]>
    urn:uuid:77680 2012-04-13T22:33:09+02:00
    <![CDATA[Cultura popular: 30 ANYS 30 BALLS I QUELCOM MÉS]]> ]]> urn:uuid:77568 2012-04-10T19:39:36+02:00 <![CDATA[Blog de la botiga online de productes HERBALIFE: Google +]]> Ahora tambien estamos en google + la direccion es .
     

    https://plus.google.com/104282668529618135084#104282668529618135084/posts
    ]]>
    urn:uuid:77691 2012-04-05T15:47:00+02:00
    <![CDATA[El Mundo de Armandilio 2.0: Defendiendo los derechos de los niños hospitalizados: en las UCIs]]>
     En la Carta Europea de los Derechos de los Niños Hospitalizados se recoge como derecho de los niños el estar acompañados en todo momento por su padre, madre o tutor, para que esté más tranquilo y la enfermedad evolucione mejor, siempre que no impida los tratamientos necesarios (vamos, siempre que no se vuelva loco y empiece a amenazar o a decir tonterías).

     Esta madre me ha pedido que hable de su caso, porque está dando un importante paso para conseguir que los padres puedan entrar en las UCIs, algo que ya sucede en algunos hospitales de España como el Juan XXIII de Tarragona, que recuerde, donde los padres pueden entrar las 24 horas del día.

      Buenas noches, me cuelo en vuestra pagina para pediros un gran favor de madre. Soy Esther, la mama que aparece en esa pagina de las provincias http://www.lasprovincias.es/v/20120321/comunitat/solo-pido-dejen-estar-20120321.html y pedia que deberíamos estar los papas 24 horas con nuestros hijos, algunos hospitales españoles ya vienen haciéndolo pero otros muchos no, y ha llegado el momento de luchar con todas nuestras fuerzas por cambiar esta situación, hubo alguien que me pregunto como podia ayudarme, pues así como voy a contaros.


    Yo tengo un bebe de 2 añitos, esta muy malito, tiene una enfermedad que hoy por hoy no tiene cura. Lleva 7 operaciones en su cabeza y en breve, volverá a ser intervenido de nuevo, no quiero que vuelva a quedarse solo sin mi, mi niño esta despierto en esos momentos y mi experiencia en la UCI es algo tan terrible de contar, que solo quien lo ha vivido sabe que es irte de allí mientras tu hijo te grita, no te vayas, no me abandones... y veas sus ojos de terror y no poder hacer nada, porque te echan de allí. 


     Voy a luchar, voy a suplicar a quien haga falta... se han unido a mi causa, asociaciones de niños enfermos que llevaban ya mucho tiempo también luchando por esto y como ví que os hicisteis eco de la noticia, algo que os agradezco en el alma, voy a pediros ayuda y solidaridad. Creo que es el momento de unirnos y conseguir para la Comunidad Valenciana y el resto de España, unas UCIS de puertas abiertas, como muchos otros hospitales que esta siendo un éxito. 


    Hoy hablé con una respresentante del Sindic de Greuges, el Sr. José Cholvi, me ha dicho que mañana mismo va a pedir al conseller de sanidad que nos reciba, tenemos ya 50 quejas en el defensor junto a la mia, me ha pedido que en lugar de firmas, vamos a hacer mas fuerza si presentáis la queja directamente a el Sindic de Greuges. Son dos minutos hacerlo. 


    Entrais en la página web http://www.elsindic.com. A la derecha de la página arriba vais a ver que pone una ventana, presentar una queja, luego a la derecha otra vez le dais a presentar una queja sin firma digital, rellenáis los datos personales y donde pone queja, copias y pegáis el siguiente texto: 


    Mi queja es referente al horario restringido que tienen las UCIs pediátricas, en especial el hospital de referencia la Fe de Valencia, es algo inhumano hacer pasar a los niños por ese trauma y obligarlos a quedarse solos, ya que no dejan quedarse a ninguno de los padres con el las 24 horas del día, algunos hospitales públicos españoles por fin han visto que eso era un sufrimiento cruel para un niño, un maltrato psicológico, algo que debería estar prohibido. 


    Entre otras cosas nos acogemos a la «Carta Europea de los Derechos de las Niños Hospitalizados» aprobada por el Parlamento Europeo el 16 de junio de 1986, y ratificada por España, se están vulnerando los derechos de nuestros hijos, necesitamos que de una vez se ponga fin a este acto de crueldad, que de verdad por una vez se piense en el bienestar de los niños antes que ninguna otra cosa, que la atención sanitaria y no dejar al niño solo con cosas compatibles, es el momento que después de muchos intentos, alguien empiece a humanizar los hospitales. 


    Cualquier psicólogo va a ratificar esta verdad, el afecto cura, el dolor es menos dolor si tienes una persona que te cuida a tu lado. El corazón late más tranquilo, y la respiración se hace más pausada, el niño se tranquiliza, no llora, no se deprime… y lucha, que en definitiva es lo que queremos todos. El afecto y la cercanía de los padres estabiliza al niño y ayuda de una forma increíble. Los niños enfermos sólo deberían llorar por su enfermedad, por nada más. 


     Y ya está, no os compromete a nada ni es nada raro, si que os iran comunicando de vez en cuando como va el estado de la queja, pero la encabezo yo, la van a adjuntar a la mía, quieren que formemos un gran grupo, para que el conseller de Sanidad se conciencia, que alguien se ponga de nuestra parte y vea que esto va a tener a mucha gente respaldando. Por favor, hacerlo y si compartís esto, o se lo decís a amigos, o a hermanos, maridos.... cuantos mas mejor. Solo agradeceros la atención, gracias de corazón por estos minutos robados y de verdad que ojala nunca tenga ningún niño que volver a pasar por esto.

     Espero que Esther consiga aquello por lo que lucha. Si sois padres y alguna vez os habéis visto en la disyuntiva de tener que dejar a vuestro hijo solo en un hospital, seguro que querréis apoyar la iniciativa.]]>
    urn:uuid:73472 2012-03-30T07:21:49+02:00
    <![CDATA[Revolución innovadora: TRIZ o la manera de metodizar la innovación]]> urn:uuid:77431 2012-03-25T19:51:08+02:00 <![CDATA[Tere Hernández: Lila Downs - El Palomo del Comalito]]> f]]> urn:uuid:75460 2012-03-11T09:42:04+01:00 <![CDATA[La realidad primera y última: ]]> jugar juegos
    juegos
    videos de humor
    radio online
    juegos de escubidu
    recetas
    dibujos y colorear]]>
    urn:uuid:74389 2012-03-01T00:57:18+01:00
    <![CDATA[Juguem a cuinetes: BUNYOLS DE QUARESMA]]>
    Tots els dies haurien de ser divendres de Quaresma... només per poder menjar els bunyolets!!!!
    He decidit doncs que me'ls faré jo a casa i així no hauré d'esperar a dimecres o divendres, tot i que ara ja podem trobar forns i pastisseries que en fan cada dia.
    Aquest diumenge vaig tastar a casa la Dolors aquests bunyols i no me n'he pogut estar de provar de fer-los a casa.
    Seguiu la recepta que posa al seu blog, és la que jo he fe
    t servir, i queden molt i molt bons.
    Només dues anècdotes: la primera, que no he recordat de posar la cullerada d'anís!. A la propera, amb el pas de d'afegir la farina també hi afegiré al cullerada d'anís.
    La segona anècdota: jo no havia fregit mai bunyols i havia sentit que giraven sols..... no ho havia vist mai i m'ha semblat espectacular, volten i volten!!!! Ostres, com una badoca m'he quedat estona i estona mirant com fregien i ballaven en l'oli calent aquestes boletes!
    A casa han passat la prova del jurat, tant en Carles com en Martí i l'Aina se n'han llepat els dits.
    Bon profit!

    ]]>
    urn:uuid:80266 2012-02-28T22:13:05+01:00
    <![CDATA[Luiggi1801: 4 SETMANA FEBRER]]> Aquesta setmana he aprofitat per esquiada des de les 9:30 fins 17:00, brutal ritme sense parar que m'han deixat les cames destrossades. Paralelement vaig agafant tecnica i ritme en aquest sport ja que com aquell que diu mai he fet cursets amb monitor, autodidacta. Pero estic content per que trenco amb la rutina del SBR i tambe faig fons. Un dia brutal de sol i amb intensitat, en resum, per repetir-ho.
    El dissabte mountain run de 20km com cada setmana i despres CID amb els nens on he pogut nedar 2,5km. Despres jacuzzi i sauna per relaxar musculatura.
    Diumenge sortida amb el grup de cada setmana per anar Terrassa-Mossen Homs-Torrebonica-Can Deu-Terrassa, en total 25km a ritme suau pero per acumulacio.
    Sensacions bones pero realment cansat, necessito descans, pot ser aquesta tarda una curta sessio de spinning per rematar.ho tot.
    La Montse molt en forma preparant la Marato i l'amic Toni avui que tingui sort a la Mitja de Bcn i dema tambe entrenament per preparar la seva primera MARATO. Gran repte.
    En fin, seguimos el camino hasta el IRONCAT. Llegaremos???? Lo acabaremos???Seremos capaces de disfrutarlo a tope????? El meu cap es fa aquestes preguntes amb un resultat incert pero amb molta confiança que aixi sigui.
    Fins aviat.]]>
    urn:uuid:72937 2012-02-26T11:37:40+01:00
    <![CDATA[Terrari: RENOVARSE O MORIR]]> La publicidad exterior ha pasado por distintas épocas, desde las primeras formas de expresión visual de las que disponía el hombre, pasando por el antiguo Egipto o murales en la antigua Roma y la ciudad de Pompeya. La imprenta facilitó la aparición de carteles que fueron sustituyendo a los pregoneros de las distintas cortes europeas y mundiales.



    Los carteles publicitarios existen desde antiguo y han sabido adaptarse al tiempo y sociedad en la que se ubicaban. Pero, en las últimas décadas, se han visto, posiblemente, más amenazados que en cualquier momento de toda su larga historia. La conciencia medioambiental que azota a la población mundial y el creciente compromiso con el planeta, que afortunadamente, están calando en el ideario popular, hace que la publicidad exterior deba reconvertirse para seguir siendo el medio publicitario por excelencia.

    La innovación juega un papel fundamental en esta nueva era de la publicidad exterior, con la aportación indispensable que brindan las nuevas tecnologías.

    La renovación del medio se hace imprescindible para la supervivencia de estas empresas, y por ello, el presente y futuro de las clásicas vallas publicitarias y de los distintos soportes pasan por apostar firmemente por la sostenibilidad.

    Existen actualmente distintos soportes publicitarios que ponen en marcha la regla de las tres R: REDUCIR, REUTILIZAR, RECICLAR. Han aparecido en escena lonas recicladas, que reducen el consumo del tan utilizado papel, y ese mismo papel puede ser ya papel reciclado.
     

    Aunque la verdadera revolución reside en la utilización de energías renovables en los soportes de exterior más comunes. La iluminación de los monopostes publicitarios se obtiene de la energía solar mediante la instalación de paneles solares que aportan la iluminación necesaria y durante las horas apropiadas, reduciendo así la contaminación lumínica de las grandes urbes. Incluso esta iluminación puede provenir de la acumulación de energía generada por molinos eólicos situados en la valla publicitaria o conseguir que la misma valla sea el propio aerogenerador, la cual sirva para autoabastecerse o dotar de energía al edificio, en los terrenos del cual está instalado el soporte publicitario.

    Las nuevas formas de iluminación con tecnología LED y las pantallas digitales se han convertido en poco tiempo en el presente de la publicidad exterior, reduciendo el consumo energético de las instalaciones publicitarias.


    La educación ambiental es un concepto clave y necesario desde la infancia de cualquier ser humano, y un medio propicio para ejercerla, además de los centros de enseñanza, es a través de la publicidad exterior. Las banderolas publicitarias son un ejemplo de soporte muy interesante a utilizar por la administración pública e idóneo para lanzar un mensaje de sostenibilidad a la población local.

    Asimismo, los mupis, al estar cerca del transeúnte pueden lanzar del mismo modo mensajes en favor del cuidado del medio ambiente, incluso, este mismo soporte, puede incorporar accesorios que permitan tirar pilas usadas o envases de aluminio y poder hacer una gestión adecuada de tan peligroso residuo.

    La renovación publicitaria es constante y las compañías del sector están apostando cada vez con mayor fuerza por la responsabilidad ambiental.

    Por ello, la publicidad exterior, tiene más presente que nunca el:

    RENOVARSE O MORIR.
    ]]>
    urn:uuid:80102 2012-02-22T11:44:54+01:00
    <![CDATA[HAPPINESS IS AN ELECTION: EVOLUCIÓ]]> urn:uuid:69759 2012-01-26T19:52:13+01:00 <![CDATA[ espera que t'ho explico: Moments difícils]]> No he plorat però és perquè encara no he assimilat el que ha passat. Després potser será massa tard per fer-ho, ja que el temps vola i no hi ha temps per mirar enrere. Avui és un d’aquells dies que són difícils de pair. Notícies d’aquelles que no t’esperes són les que fan més mal. Avui m’ha passat, he rebut una notícia inesperada. Escric perquè sento que ho necessito, que he de treure aquesta merda de sensació que m’aixafa el pit. Així és com em sento ara, amb el pit pressionat pel malestar de l’incertesa. Estic amb milions d’idees que es barregen amb moments que he passat al Nero. És veritat, encara no he dit què ha passat. M’han acomiadat de la cafeteria on portava tres mesos treballant com a “trainee”.

    Com deia abans, ha sigut inesperat. Tanmateix, durant els darrers dies veia algunes petites coses, petits moments significatius que la meva ment perversa i negativa, per un fugaç segon, pensava en el pitjor, però el sentit comú s’imposava i li deia: “és impossible, home. Que no ho veus que ho estàs la mar de bé!”. Sembla que tan bé no ho estava fent per a ells.

    Bé, el cas és que després de tres mesos en proves, dimarts que ve s’acaba aquesta experiència. M’ha aportat moltes coses: l’anglès (sobretot), conèixer gent força maca (em refereixo als clients habituals i alguns treballadors), he après a fer tot tipus de cafès i a conèixer-los ?fins ara no tenia ni idea de que era un capuccino): Lattes, capuccinos, hot chocolates, mochas, espressos, etc. Estic agraït a aquesta feina per haver après l’ofici de barista. Realment m’agrada. Aquesta “màgia” de tractar amb els mateixos clients dia rere dia i saber el cafè que pren cadascú, xerrar de coses banals mentre escalfes la llet, petites estupideses, sí, però és de les coses que més m’agradava d’aquesta feina. M’imaginava bastant temps en aquesta empresa, molt més enllà de tres mesos, per descomptat. I aquí la patacada ha sigut forta. Veure’t fora d’un projecte que t’havies creat.

    Londres va acabar sent dur, també vaig patir un acomiadament, però molt diferent a aquest. Aquí, a Bristol, tot era nou, un món per descobrir. I Nero, finalment, m’obria les portes per ajudar-me a tirar endavant. Ho ha fet. Ho ha fet fins ara que ja vol prescindir dels meus serveis. El comodí del “no és el perfil que estem buscant”, aquí canvia un pèl per “no has sigut el perfil potencial que busca l’empresa”. Si alguna cosa fa ràbia, deixant de banda que et facin fora, és quedar-te amb cara d’estúpid amb els pocs motius que et donen, que sobretot es resumeix amb el que he escrit a sobre. No m’ho explico, encara. Com, després de tres mesos millorant dia rere dia, perfeccionant els cafès, aprenent un munt de coses noves, al final decideixen fer-te fora i amb arguments tan poc sòlids com aquests? Em costa bastant d’entendre-ho, i crec que no acabaré trobant una sortida a aquest maleït dubte. “Ets un bon noi, però no compleixes el perfil”.

    La pregunta que no m’he de fer és si em mereixo o no el que m’ha tocat. Una altra empenta que m’ha tombat, però que hauré de rebatre; m’he d’aixecar. M’he d’aixecar... M’he d’aixecar un altre cop. I suposo que em farà més fort, no ho sé. Ara tot se’m fa una muntanya, d’aquelles altes, rocoses, difícils d’escalar. Però ho intentaré. Tinc eines per fer-ho si més no. Si no ho fes, perdria el partit contra mi mateix, i això no he de deixar que passi. Si perds, que sigui honestament, perquè ho has donat tot però no hi ha hagut res a fer. Que sigui per això. I, si guanyo, que sigui perquè m’ho he merescut, perquè m’ho he guanyat, perquè m’he tornat a aixecar.

    ]]>
    urn:uuid:73114 2012-01-24T18:14:16+01:00
    <![CDATA[Cosas de la vida: NUEVA DIRECCIÓN DEL BLOG]]> ]]> urn:uuid:73372 2012-01-17T22:47:50+01:00 <![CDATA[Xavier Cardona Blog: Bon Nadal!]]> Aquests dies de Festa, fem de la Unitat , el treball en equip i l’ esforç el nostre més gran dels valors! BONES FESTES A TOTHOM!]]> urn:uuid:80392 2011-12-28T23:42:29+01:00 <![CDATA[Pepe Productions Films: LA ESPERA HA TERMINADO]]>
    Pues sí, señores, la espera ha terminado al fin.

    Algo se cocía en las majors, no en vano esta semana todas ellas han adelantado los trailers de sus estrenos más importantes como Batman, el Hobbit o Prometeus, y todo ello debido a era ya notorio que la Pepe iba a realizar un lanzamiento esta semana y no querían verse eclipsados. Y finalmente así ha sido, la Pepe Productions nos anuncia la puesta a la venta del DVD de Tipo de Confianza con un espectacular trailer.
    El mejor regalo navideño para estas fechas tan entrañables.
    Como se puede ver en el trailer y según las fuentes consultadas, el DVD vendrá cargaditos de extras. Casi tres horas de material inédito para hacer las delicias de curiosos, fans y estudiosos del fenómeno. Por primera vez tendremos dos DVD en el pack, uno dedicado a la película íntegra y otro de extras, entre los que destacan media hora de tomas falsas o una docena de escenas eliminadas.
    Aún se desconoce el precio de venta al público o si habrá una edición de sólo un disco sin extras, pero según la Productora se pueden ir encargando copias en la dirección de la Pepe.

    pepeproductions@hotmail.com
    Sin más os dejamos con el esperado Trailer del lanzamiento de Tipo de Confianza, esperamos que lo disfrutéis y desde aquí os deseamos unas felices fiestas y un próspero año nuevo, mejor que el que dejamos.

    ¡¡¡¡¡¡Felices fiestas a todos!!!!!!!

    ]]>
    urn:uuid:74081 2011-12-24T11:20:36+01:00
    <![CDATA[javiercarrobe: nadal]]> ]]> urn:uuid:76074 2011-12-13T13:15:41+01:00 <![CDATA[El Bloc de trenscat.cat: Fruiter de Comsa al nus de Castellbisbal]]> El fruiter de Comsa entrant al nus de Castellbisbal, en una ja molt coneguda corba a la que feia molt temps que tenia ganes d'anar. Avui per fi m'he decidit i aquest n'és el resultat. La 335 està retocada digitalment per eliminar pintures no desitjades. Tot i que m'ha agradat molt veure la 335 al capdavant d'aquest bonic tren tenia l'esperança de caçar una 253, una locomotora que se'm resisteix!! Salutacions a l'Aleix, al Javier i al Pere per les oportunes informacions d'horaris d'aquest tren.]]> urn:uuid:80417 2011-12-12T07:48:07+01:00 <![CDATA[La cuineta de l'Anna: ]]>
    en breu estaré amb totes les meves receptes, una salutació a tots
    ]]>
    urn:uuid:75729 2011-12-12T00:48:38+01:00
    <![CDATA[treureball: FESTA GROSSA!]]>
    El proper 17 de desembre Treure Ball torna a fer-la ballar!
    El Gasta-soles d'enguany es celebrarà el dissabte 17 a partir de les 21:30 hores al Centre Cívic Maria Aurèlia Capmany de Terrassa (Avinguda Àngel Sallent 55).
    la bona música en directe està garantida amb Ministrils del Raval i Folkserola.
    Podeu venir sopats pero si no ho feu tindreu un "pica-pica" i unes begudes per que les vostres forces no defalleixin .
    La entrada es pot comprar abans o allà mateix, no us hi amoineu per això....i porteu a tots els amics , tots i totes seràn benvinguts!!!!
    Se m'oblidava! ...Durant la festa es farà el sorteig del premi de la llumineta!
    Que hi hagi sort i alegria !]]>
    urn:uuid:76827 2011-12-02T14:34:50+01:00
    <![CDATA[El bloc de Marc Serrano i ÒSSUL.blogspot.com: Avui toca parlar de DiR (i tinc finalment temps per fer-ho)]]> ]]> urn:uuid:77190 2011-11-27T12:00:50+01:00 <![CDATA[Terrassa-O-Culta: Morera]]> L'amic Ignasi Utset m'envia un article que va aparèixer al diari britànic The Telegraph el passat desembre, "My friendship with Jacint Morera, one of Catalonia’s most underrated artists", en ocasió de l'exposició antològica que va dedicar a l'artista terrassenc el centre Cultural Unnim. El signa Roger Noël Smith, britànic, actualment professor d'anglès en una universitat finesa i amic personal d'en Jacint Morera. Un article excel·lent, que explica molt bé com era l'artista i com era Amics de les Arts quan ell vivia i hi exposava. No deixeu de llegir-lo.
    ...]]>
    urn:uuid:80606 2011-11-06T17:53:38+01:00
    <![CDATA[La cuna de Laia: Uh, oh, no tin por!]]>

    La intranquil·litat ha estat el tònic general des de diumenge passat a les meves hores de son. I es que, ja ho sé que no n'hi ha per tant, però no em trec del cap com tanta feina, tantes il·lusions, tant d'esforç poden acabar transformant-se en desencís i tristor.

    Però, no ens enganyem, la por és el sentiment més primari que tenim i la por, a vegades, és el que ens fa recular tot i veure que tenim allò que fem controlat. Jo sóc dels que tenen pànic a l'aigua, dels que mai els veuràs llençar-se de cap a la piscina o anar nedant fins a la boia a la platja, sóc dels que s'acollonen quan no fan peu a la piscina o dels que prefereixen anar a la platja cap a Tarragona en vegades de la Costa Brava. El curiós, es que sé nedar perfectament, però tinc por, o com jo dic eufemísticament, em fa respecte l'aigua.

    No seré jo doncs, qui digui ni una sola paraula en contra de la canalla de la meva colla, perquè son increïbles i perquè, com tots, són humans. Jo me'ls estimo a tots, des-d'aquells que pugen a tots els castells, fins a aquells altres que no hi pugen mai, però cada dimarts i cada divendres col·laboren a què la nostra Colla sigui el que és.

    Tots vàrem veure diumenge la importància de la canalla a l'hora de fer els castells, tots vàrem repetir que "la canalla és sobirana", tots vàrem pensar en un moment o altre que potser una mica més de feina psicològica amb ells no aniria malament, però dels que ho vàrem pensar només estem als assajos de canalla una petita minoria... seria bo una mica més d'esforç de tots plegats no creieu?

    Sigui com sigui ara cal seguir treballant, mirant ben amunt i endavant, perquè la festa no s'acabi a Girona, perquè fem a Diada el que millor sabem fer: grans castells i, sobretot, passar-ho bé.

    Salud i Força


    ]]>
    urn:uuid:77054 2011-11-01T09:52:17+01:00
    <![CDATA[Rumbo Canarias: El Hierro]]> Me gusta tanto ésta isla que no sé por donde empezar a describirla , voy a ir haciéndolo poco a poco, hoy hablaré del árbol sagrado de los bimbaches (antiguos pobladores de la isla) el Garoé.








    El árbol de Garoé era tan grande que para abrazarlo se necesitaban tres hombres cogidos de la mano, se cree que podría haber sido un laurel excepcionalmente enorme, éste árbol ya no existe, un huracán se lo llevó allá por el 1610 , en su lugar se plantó éste que apenas se ve detrás del Sisco, está dentro de una oquedad en la roca.



    El paisaje que lo rodea es realmente encantador, alrededor del árbol hay unas pequeñas cuencas llenas de agua donde florece vegetación. Los Binbaches, obtenían el agua que destilaba el Garoé. Las nubes, empujadas por los Alisios quedan atrapadas en las zonas altas de las Islas y se produce un bellísimo fenómeno; la llamada lluvia horizontal. Las nubes que pasan a través de las hojas de los árboles hace que se condensen y se transformen en gotas de agua. Es así cómo la leyenda cuenta que un sólo árbol, el Garoé, proporcionaba agua a todos los habitantes del Hero ( Hierro).




    La leyenda también cuenta que cuando llegaron los conquistadores Españoles los Bimbaches se reunieron en una asamblea para ocultar la ubicación del Garoé y no revelar, bajo pena de muerte, de dónde obtenían el agua. Así todos los habitantes se proveyeron de agua y se prohibió acercarse al árbol hasta que los conquistadores se fuesen convencidos de que en aquella isla no se podía subsistir por carecer de agua potable.


    Pero todos los esfuerzos por ocultar el árbol se vieron truncados por una joven Bimbache que se enamoró de un esbelto andaluz y le mostró cómo el árbol sagrado a través de sus hojas dejaba caer el agua. Agarfa, la joven aborigen, fue ahorcada pero la conquista de la isla era ya inevitable.


    ]]>
    urn:uuid:75842 2011-10-27T21:30:11+02:00
    <![CDATA[Carles: Pensaments sobre la fi d'ETA.]]>
    Avui voldria escriure una sèrie de reflexions personals sobre la declaració de la fi de la violència declarada de forma unilateral per la organització terrorista ETA.

    1) Ja era hora. Ja tocava. Podia haver arribat uns anys abans. Ens hauriem estalviat molt patiment, els d'aquí, els d'allà i els de més enllà.

    2) Espero que la història sigui justa amb persones que s'han mullat "hasta las trancas" en el procés de pau. Hi ha gent que s'ha jugat el bigoti en aquest procés.

    3) Ara toca calma i cautela. S'han de donar petites pases però fermes. No per voler córrer anirem més lluny. Es l'hora de la "real politique" (si es que n'hi ha, cada dia en tinc més dubtes).

    4) Les víctimes: S'han de tenir en compte. Seran un cop més els grans perdedors. Han de ser recordades i respectades. No poden ser les que marquin els temps en el procés de negociació (els hi agradi o no). Un cop més, seran els més perjudicats. No poden negociar, no es el seu paper.

    5) Les altres víctimes: També n'hi ha a l'altre costat. S'ha de tenir en compte que l'aparell de l'Estat algun cop ha passat la ratlla. Cautela.

    6) José Luis Rodríguez Zapatero: Segueixo pensant que es un home que porta el lliri a la mà, passarà a l'història com la persona que era President del Govern quan ETA va dir que plegava. A la primera legislatura es va mullar a cara descoberta. A la segona, crec que també, però a cara coberta. Ha après.

    7) Mariano Rajoy: La que li espera. Ara el problema el té al seu propi partit. Cada gest serà interpretat com una debilitat. La ¨brunete mediàtica¨ no li passarà ni una amb aquest tema. Quan un escup cap a dalt al final s'acaba mullant. Ah!! I les víctimes el possaran a ¨caldo¨.

    8) Iñigo Urkullu: ¿ Proper lehendakari ?. Moure quelcom a Euskadi sense el PNB es imposible. Intel.ligent.

    9) Jesús Eguiguren: Si aquesta persona un dia parla, més d'un primer espasa de la política espanyola pot viure els seus últims a la ¨palestra¨. Un home clau sens dubte en tot el procés. Ja el poden prejubilar pels serveis prestats.

    10) Peio Urizar: Valent. Es va jugar la posible il.legalització del seu partit per ser acompanyant de coalició d'un altre partit que estava il.legalitzat. Amb dos c.....

    11) Antonio Basagoiti: Sens dubte sabia tot allò que s'estava cuinant. Haurà de tocar molts cops el flaviol. Perdrà molt de temps i forces controlant als seus (en especial a Carlos Iturgiaz i Jaime Mayor Oreja).

    12) Arnaldo Otegui: En un país normal no estaria a la presó. Ara es crearà un màrtir. Líder a l'ombra (mai millor dit).

    13) ¨Brunete Mediàtica": Tenen tema per bastant temps. Aniran a sac. Influeixen molt. Intoxiquen més.

    14) Mediadors: Han estat hàbils. Sota la meva opinió han mediat entre l'esquerra abertzale i ETA. El món d'ETA necessitava quelcom així, una excusa lo suficientment creible cap a la seva gent. Els mediadors han fet el seu paper.

    15) El futur: Si hi ha consens, alçada de mires, capacitat de diàleg, negociació i certa dosi de passar una de les pàgines més fosques de la història d'aquest Estat el futur pot ser encisador. Si per contra, hi ha poc lideratge, poca capacitat de gestió, nula dosi d'empatia, poca predisposició a aguantar el temporal i genuflexió cap al ¨quart poder¨ ens pot tocar a tornar patir. Esperem que hi hagi homes d'Estat que arrisquin per solucionar de forma definitiva aquest problema.

    La política i la paraula han de subtituir a les armes, el xantatge i la por.]]>
    urn:uuid:73947 2011-10-27T00:38:49+02:00
    <![CDATA[Defensa dels Interessos Catalans: Myanmar]]>
                                                                        
    Official name                       : Republic of the Union of Myanmar
    Capital                                : Naypyidaw
    Independence                      : 4 January 1948
    Legislature                           : Pyidaungsu Hluttaw                            
    Official language                  : Burmese
    Government                        : Unitary presidential republic
    Demonym                           : Burmese / Myanma 
    Population                          : 58,840,000(2010 estimate)
    Area                                   : 676,578 km2
    Religion                              : Buddhism 89%,Christianity 4%,islam 4% and others.
    Currency                            : kyat (K) (MMK)
    Learning Rate                     : 84.4%
    GDP (PPP)                        : $76.473 billion(2010 estimate)
    Time zone                           : MST (UTC+06:30)
    Calling code                       :  95
    ]]>
    urn:uuid:74156 2011-10-25T20:45:12+02:00
    <![CDATA[Chocolate Belga: CHOC-O-LAIT ?el stick ORIGINAL lo tenemos en BELDELICE ! !!!]]> ]]> urn:uuid:74416 2011-10-18T16:30:32+02:00 <![CDATA[El frikiblog de AZiRa: Si existieran los Pokémon...]]>

    ]]>
    urn:uuid:75369 2011-10-12T05:23:04+02:00
    <![CDATA[Mirador de un curioso empedernido: ]]>  http://youtu.be/7ZcQZKj94vY]]> urn:uuid:74314 2011-09-25T23:41:42+02:00 <![CDATA[Bloc de Dolors Puig: COMUNICAT]]>
    Benvolguts/des,

    Per la present vull fer pública la meva decisió de no ser candidata del PSC per la Federació del Vallès Oest per a les properes Eleccions Generals del 20 de novembre.
    Aquesta ha estat una decisió meditada i l’he pres perquè de més de 16 anys dedicats a la política, primer com a regidora a l’Ajuntament de Terrassa i posteriorment com a diputada al Congrés, crec que és el moment de deixar pas i de tornar a la Universitat. Dins el món de l’ensenyament se m’han plantejat projectes engrescadors que vull abordar amb força i il?lusió.

    D’altra banda, m’agradaria aprofitar aquesta ocasió per agrair al Partit dels Socialistes de Catalunya, en especial a l’agrupació del PSC Terrassa, la Federació del Vallès Oest i a la ciutadania, la confiança que han dipositat en mi tots aquests anys. Ha estat un orgull poder treballar en la primera línea política i d’ara en endavant ho continuaré fent, però com una militant més.

    Sempre estaré a disposició del meu partit, de la ciutadania i de la meva comarca a la que estimo profundament.

    Dolors Puig i Gasol ]]>
    urn:uuid:80034 2011-09-21T13:28:22+02:00
    <![CDATA[PintoPink: PEPSI IS BACK]]> Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE MicrosoftInternetExplorer4
    ¡Bueno ya estamos aquí otra vez!
    Primero de todo, debo mandar disculpas a todos mis SEGUIDORES y a todos los demás que también me seguís (pero que no le dais al botoncillo de "Seguir"…) pero he estado fuera todo el verano amueblando la cabeza y no he podido atender mi querido blog.

    Llego tarde pero con buenas noticias:
    A finales de este mes, aproximadamente el 27 de Septiembre saldrá a la luz una versión corta del SPOT.
    Serà de 30 segundos y tendrá un eslogan distinto al original.
    Es una adaptación que hemos hecho en el último mes para poder llegar a presentar el SPOT en un concurso que se realice en Londres sobre PEPSI: ¿Coincidencia? ¿O Destino?!!! :)
    (Aquí os paso el link por si queréis curiosear)
    http://www.mofilm.com/competitions/pepsifilms/london2011

    El concurso nos hace escoger uno de sus 3 eslóganes y, de milagro, uno de ellos nos va como anillo al dedo! ¿Cuál creéis que es?
    Venga os adjunto un poster xungui que hice hace unos meses para motivarme...para nada será el definitivo pues en este no ha puesto su mano el gran Magician (o séase; Martí Pujol).


     un abrazoooooooo
    ]]>
    urn:uuid:77606 2011-09-16T19:36:52+02:00
    <![CDATA[Club Patinatge Artí­stic Ciutat de Terrassa: II Trofeo Internacional Principat d'Andorra, 4-5 de junio de 2011]]> El pasado 4-5 de junio, un total de 9 de nuestros patinadores participaron en el II Trofeo Internacional Principat d'Andorra 2011.


    Antes de salir a pista, sesión de peluquería! :-)
    Icar Querol, Iniciación B, 13º puesto.









    Naiara Tamayo, Iniciación B, 9ª clasificada..






    Peinando a Nerea...
    ¡Que guapa!
    Precioso! Diana, te puedes dedicar!





    Nerea Arjona, Iniciación C




    Nerea hizo un disco fantástico!
    Peinando a Celia...
    ...y maquillándola...
    Guapísima!


    Celia González, Iniciación C.








    Nerea Arjona, 1ª clasificada! Felicidades!!!!

    Celia González, 3ª clasificada! Felicidades!!!


    Tras un duro día, ahora toca relax, que mañana hay que seguir! :-)
    Calentando, ahora que no llueve, porque mira que ha llovido!!!








    Berta con su peinado flamenco que le hizo Diana. Chulísimo!
    Adrián Tamayo, Iniciación A


    Guapetón! ;-)
    Miriam García, Iniciación A.






    Ainoa López, Iniciación A.






    Alegría por los resultados de la categoría de Iniciación A...
    Berta Querol, Cadete, 7ª clasificada.






    Anna Domene, Cadete, 6ª clasificada.






    Actuación de Shows.


    Triplete del Ciutat de Terrassa en Iniciación A! Felicidades a los 3!!!! :-)








    Y de vuelta al hotel a comer!
    Ha sido un fin de semana lleno de emoción donde nuestros participantes se lo han pasado BOMBA! El participar en un campeonato internacional les ha motivado muchísimo y ya han pedido volver el próximo año! Pues claro que si!!! :-)


    ]]>
    urn:uuid:75987 2011-09-04T14:13:12+02:00
    <![CDATA[seruji – 610 Yotsuya Gardenia: El color del teu ull (1 Gruppy mascle, 2 Platty femelles i 1 Platty mascle)]]> ]]> urn:uuid:77030 2011-08-18T05:11:46+02:00 <![CDATA[Vivir con menos. A construir el futuro: Canvi a http://vivirconmenos.santicasas.net]]>
    Ens veiem a http://vivirconmenos.santicasas.net
    ]]>
    urn:uuid:75485 2011-07-31T15:42:00+02:00
    <![CDATA[Sfericampus 2008: VIDEOS DE LES SETMANES 2 I 3]]>


    ]]>
    urn:uuid:74818 2011-07-21T12:38:14+02:00
    <![CDATA[Calaix de Sastre: ]]>
    Em trobaràs a EL BLOG DE LA MISS TINGBET.
    ]]>
    urn:uuid:80178 2011-07-13T16:58:09+02:00
    <![CDATA[rally-team-montero: 43è Ral.li Osona]]> El proper dia 2 de juliol pendrem la sortida del ral.li Osona on esperem poder realitzar un bon paper i finalitzar la cursa amb un bon resultat.
    Després de l'anulació del passat ral.li Girona, aquest serà el segon ral.li que disputem aquest any.
    L’Escuderia Osona ha preparat per a la 43a edició del Ral?li Osona un espectacular recorregut amb cinc trams cronometrats, amb dues passades cadascun, que de bon segur faran gaudir tots els aficionats del motor.
    La prova se celebrarà el dissabte 2 de juliol per les carreteres de la comarca.
    La cursa d’enguany presenta una novetat important. Després de més de 15 anys, es recupera el bonic tram d’Alpens-Les Lloses. Per la seva espectacularitat i longitud esdevindrà decisiu.

    + info: www.escuderiaosona.com]]>
    urn:uuid:75551 2011-06-25T00:28:09+02:00
    <![CDATA[Creativitat Arts: Curs Fotografia digital intensiu Juliol 2011]]>
    Nou telèfon fixe: 93 700 59 59
    ]]>
    urn:uuid:77649 2011-06-20T17:07:42+02:00
    <![CDATA[De paso: Políticos que interpretan a su aire los resultados electorales]]>
    El Ayuntamiento de Tarragona tiene 27 concejales, por lo cual la mayoría absoluta está en los 14 concejales. Viendo los resultados electorales, podemos comprobar que NADIE ha conseguido esta mayoría, pero que el reparto de concejales marca un claro ganador: el PSC que se queda con 12. El resto se los reparten CiU (7), el PP (7) e ICV-EUiA-E (1).

    ¿En serio creen PP y CiU de Tarragona que la población ha votado el cambio? La diferencia de 5 concejales entre el PSC y los dos que le siguen, ¿no es suficiente para que el PSC forme gobierno? ¿Es verdad que los votantes de CiU y del PP les han votado para que formen gobierno juntos?

    ¿No ven los políticos que la desafección de los ciudadanos hacia la política viene dada, en parte, por este tipo de pactos que, aunque legítimos, la población no acaba de entender?

    En Badalona, en cambio, el PP no lo ve igual. Allí, los populares son los que han conseguido más concejales por lo cual les tocaría gobernar; aunque no tienen mayoría absoluta y un pacto entre PSC, CiU e ICV-EUiA, se lo impediría.

    Nos gusten más o menos, los resultados son los que son y hay que aceptarlos. Al fin y al cabo, es lo que ha votado la mayoría, ¿no? Bueno, la mayoría de los pocos que han ido a votar.

    Ya lo he dicho.

    PD: Que conste que no estoy haciendo ningún alegato en pro de ningún partido.

    (No está mal por haber estado casi año y medio ausente, no?)]]>
    urn:uuid:73062 2011-06-08T11:36:45+02:00
    <![CDATA[Sucedidos: Sobre Indignación]]> ]]> urn:uuid:71537 2011-06-04T09:11:00+02:00 <![CDATA[Nomarsky: I'm moving to Wordpress // Me mudo a Wordpress]]>
    Welcome to my old-blog. If you want to follow me or watch I am publishing on Internet, please, visit my new blog on Wordpress.

    I wanted to mix my website and the posts of this blog, and the better solution that I found was put everything with my new projects in wordpress.

    So, visit my new web: www.nomarsky.com

    Thanks!

    (*_+)


    __________________

    Hey!


    Si por casualidad has llegado hasta aquí y quieres seguir viendo lo que publico por estos lares de Internet, visita mi nuevo blog en publicado en Wordpress.

    El motivo es que he querido fusionar lo que es mi web, con este blog y sus artículos, y la mejor solución que he encontrado para implementar nuevos proyectos es wordpress.

    Así que visita mi web: www.nomarsky.com

    Muchas gracias!


    (*_+)]]>
    urn:uuid:79954 2011-06-02T22:52:03+02:00
    <![CDATA[NoSoloFilms: Fahrenheit 451]]> Aquesta setmana he decidit fer l'entrada del blog en català, més llarga, i en referència a allò parlat a classe, les adaptacions de novel·les al cinema.

    Se sol dir que una pel·lícula, més enllà de les pressions comercials, tendeix a ser reconeguda com a art servint-se del toc intel?lectual que li proporciona la literatura. Doncs be, l'adaptació d'obres literàries al cinema té la mateixa tradició centenària que el setè art. I, no obstant això, cada adaptació d'una obra coneguda renova l'eterna polèmica: normalment es rebutja la pel·lícula lamentant que la complexitat del text literari hagi estat menyspreada per la superficialitat de les imatges. En aquest cas no ho podem dir. Però tampoc parlem d’una adaptació, si no més aviat d’un afegit.

    Crec doncs que la pel·lícula de François Truffaut, més que una adaptació, és com un complement del llibre de Ray Bradbury. Mostra no només la història, sinó la societat en què es desenvolupa. És una societat totalitària on no hi ha contacte físic i les persones no importen. Es pot veure com les persones s'abracen a si mateixes perquè no existeix el contacte amb la gent, és com si estigués prohibit expressar lliurement els sentiments a altres persones. També dir que en els currículums i carnets d'identitat, la foto no es fa a la cara, sinó d'esquena, ja que d'esquena gairebé tothom és igual, i en aquesta societat sembla que la gent no importa molt com a individus, sinó com una massa que el sistema pot controlar com li doni la gana.

    Crec que Truffaut volia dir que la societat real cada vegada s'assembla més i més a la societat de Fahrenheit 451. Tant en el llibre com a la pel·lícula es critica a la falsa felicitat. La falsa felicitat està representada com la dona del protagonista i les seves amigues. Elles només es preocupen de veure la tele i xafardejar, no pensen per si mateixes, estan alienades, i volen seguir així perquè pensen que la seva vida és més feliç sense pensar, ja que els donen una felicitat ja feta, representada per la televisió, una televisió estúpida i sense fonament, que fa que la gent estigui enganxada a ella com a una droga, cosa que s'assembla cada vegada més a la nostra realitat. La dona de Montag i les seves amigues, estan bastant allunyades de la realitat, ja que pensen que la literatura és una cosa horrible i que la gent seria més feliç si tots fossin com elles.

    Una curiositat, a la pel.lícula de Truffaut, el personatge de la dona de Montag està interpretat per la mateixa dona que fa el personatge de Clarisse McClellan. Truffaut volia fer un experiment, que la mateixa actriu interpretés a un personatge i al seu "alter ego" al mateix temps. És el seu "alter ego", no perquè siguin enemigues, de fet no coincideixen en tota l'obra, si no que ho es per la seva forma de pensar, la dona de Montag no relfexiona, i incita al seu marit perquè tampoc ho faci i sigui un alienat més de la societat. Però Clarisse pensa per si mateixa, i no obliga a ningú a pensar. Aquí hi ha la diferència: Clarisse deixa llibertat perquè cadascú faci el que vulgui, que pensi el que li doni la gana, però la dona de Montag li diu que vegi la tele, i que no llegeixi llibres. No pel perill que el detinguin i li cremin la casa, sinó perquè no pensi per si mateix i sigui com els altres, un alienat tal com la societat vol que sigui tot el món. Això és un punt a favor del film respecte la novel·la, que pot aportar curiositats com aquesta.

    El primer llibre que apareix a la pel·lícula és El Quixot, llibre on es critica durament a altres llibres de cavalleries. A El Quixot, el capellà i el barber van cremar alguns llibres que van embogir Alonso Quijano, però van salvar a alguns de la crema per la seva enorme qualitat. Tant en El Quixot com a Fahrenheit 451 es cremen llibres, encara que en aquest últim els llibres es cremen indiscriminadament.

    Un altre punt fort de l'obra és al final, quan Montag s'uneix als savis, tots ells també cremen llibres, però abans se'ls llegeixen i els guarden al cap, i els recorden per sempre. Els savis que apareixen a la pel·lícula de Truffaut no tenen nom, sinó títol, el títol de l'obra que han estudiat. Un d'ells diu que és "La República" de Plató, un altre "Els viatges de Gulliver" de Jonathan Swift, i un altre diu ser "Crónicas Marcianas" de Ray Bradbury, autor de Fahrenheit 451, aquest és un petit detall que Truffaut va tenir amb Ray Bradbury.

    En conclusió, la pel·lícula de Truffaut és un complement de la novel·la, ja que sense ella no es podria comprendre tota l'essència del llibre de Bradbury.

    VALORACIÓN NoSoloFilms: 7


    ]]>
    urn:uuid:76336 2011-05-18T19:27:25+02:00
    <![CDATA[RAUL LOPEZ PADILLO: ]]> Por un lado estaria muy bien ,y aparte de reirnos un buen rato creo que aprenderiamos mucho... Perooo...?. Y los restaurantes que pensarian... Les iva ha acer tanta gracia como a nosotros??? La verdad es que no creo,..pero por otro lado piensas . K se jodan..que todavia no me ido de ningun restautante porque.lo hacia mal si no por que ellos me han en gañado, desde :
    Somos colegas
    Esto es una familia
    Y otros tantos, pero estos son los mas comunes.
    Bueno dejo de enroñarme y ha enpezar ha pensar como empezar estas historias,intentare poner una cada semana ya que como tengo que comer ,tambien tengo que trabajar y con dos niños digamos que tiempo no me sobra , y uno por semana esta muy bien,asi k hasta la proxima....??]]>
    urn:uuid:75020 2011-05-16T14:35:56+02:00
    <![CDATA[Gemma Casanovas: Blogger torna a funcionar]]> ]]> urn:uuid:85001 2011-05-13T20:17:49+02:00 <![CDATA[bibliomola: QUARTA EDICIÓ CICLE SALUT NATURAL BIBLIOTECA PERE CALDERS AL DIARI DE TERASSA]]> Quarta edició del cicle "Salut Natural" amb conferències, tallers i xerrades amb l'objectiu de guiar els assistents a l'hora de realitzar activitats que ajudin a millorar la salut, emprant mètodes alternatius. Entre les activitats: taller de relaxació guiat (ioga suau), la segona proposta segueix el lema del llibre "Buenos días y buena letra : cómo transformar tu escritura para transformar tu vida" de Joaquim Valls realitzat pel mateix autor, taller práctico de txi-kung, la psicòloga María Pérez parlarà de "Alimentació i emocions", i per últim sessió d'introducció al reiki.


    ]]>
    urn:uuid:74339 2011-05-09T18:07:00+02:00
    <![CDATA[Escuela de Sara: Vascuence, solo en algunos caseríos y reducidos a funciones de dialecto (1938)]]> ]]> urn:uuid:75010 2011-04-22T22:54:23+02:00 <![CDATA[Recull de premsa: Empate técnico, pero Liga culé]]>
    La sensación es que ambos equipos se llevan algo más que un punto tras el primer asalto de esta serie de cuatro clásicos. El enfrentamiento en el Santiago Bernabéu acabó en empate técnico, pero por ambos lados se sacan conclusiones positivas. En Barcelona ven el título en el museo azulgrana. A falta de seis partidos, ocho puntos de diferencia más el golaveraje se convierte en un colchón definitivo para amarrar la Liga. En Madrid, por su parte, salen crecidos tras igualar un partido con un hombre menos gracias a esa casta que ha caracterizado históricamente a los blancos.

    Además ningún equipo se queda contento con el arbitraje de Muñiz Fernández. Al Barcelona no le pitaron un claro penalti de Casillas sobre Villa en el primer periodo, Pepe imcomprensiblemente no vio trajeta a pesar de repartir estopa en el centro del campo y el Madrid reclamó ?justamente- la expulsión Alves en la acción del penalti a Marcelo.

    Pero en definitiva, lo que ha visto el mundo es que el equipo de Guardiola, liderado por un Leo Messi en gran forma, sigue siendo superior al conjunto de Mourinho. Los catalanes parecían los locales en el Bernabéu, ya que los blancos renunciaron a tener el balón. Tiki-taka sobre un césped alto y seco ?petición expresa del cuerpo técnico merengue- y control total. Quizás les faltó un poco más de llegada, sobretodo cuando jugaban con el marcador a favor y con un futbolista más. Les quedó sentenciar el encuentro, no lo hicieron y el Madrid lo aprovechó.

    Pero a Leo y compañía, y sobretodo al entorno culé, les irá bien este pequeño aviso. No vale confiarse, ni perder la concentración, porque el Madrid de Mourinho puede hacerte mucho daño. Sobretodo con la velocidad y la clase de los tres puñales de arriba: Di María, Ronaldo y el crack Ozil. Y aún quedan tres duelos apasionantes. A disfrutarlos.

    Artículo para Diario Olé, publicado 17/04/2011
    ]]>
    urn:uuid:79638 2011-04-17T23:34:29+02:00
    <![CDATA[Tic-tac-sí!: ]]> urn:uuid:76864 2011-04-07T22:14:29+02:00 <![CDATA[Manteniment EDAR Terrassa: MULLA'T I CORRE PER L'ESCLEROSI MÚLTIPLE - Diumenge 17 d'abril]]> ]]> urn:uuid:76761 2011-04-02T08:50:12+02:00 <![CDATA[Este blog es un primor: LA NINFA ECO]]>

    Eco es, en la mitología griega, una oréade (ninfa de la montaña) del monte Helicón, que amaba su propia voz. Fue criada por ninfas y educada por las Musas.

    Eco era una joven ninfa de los bosques, parlanchina y alegre. Con su charla incesante entretenía a Hera, esposa de Zeus. Y estos eran los momentos que Zeus el padre de los dioses griegos, aprovechaba para mantener sus relaciones extraconyugales.
    Hera, furiosa cuando supo de ello, culpaba a Eco de entretenerla…y ya que la entretenía con aquellas charlas incesantes, la condenó a no poder hablar, sino solamente podría repetir el final de las frases que escuchara, y ella, avergonzada, abandonó los bosques que solía frecuentar, recluyéndose en una cueva cercana a un riachuelo.

    Eco está relacionada con la historia de Narciso. Cualquiera podía excusablemente haberse enamorado de Narciso, incluso cuando era niño, y cuando llegó a los dieciséis años de edad su camino estaba cubierto de numerosos amantes de ambos sexos cruelmente rechazados, pues se sentía tercamente orgulloso de su propia belleza. Entre esos amantes se hallaba la ninfa Eco, quien ya no podía utilizar su voz, sino para repetir tontamente los gritos ajenos, lo que constituía el castigo por haber entretenido a Hera con largos relatos mientras las concubinas de Zeus, las ninfas de la montaña,eludían su mirada celosa y hacían su escapatoria.

    Un día en que Narciso salió para cazar ciervos, Eco le siguió a hurtadillas a través del bosque sin senderos con el deseo de hablarle, pero incapaz de ser la primera en hablar.

    Por fin Narciso, viendo que se había separado de sus compañeros, gritó:

    —¿Está alguien por aquí?
    —¡Aquí! —repitió Eco, lo que sorprendió a Narciso, pues nadie estaba a la vista.
    —¡Ven!
    —¡Ven!
    —¿Por qué me eludes?
    —¿Por qué me eludes?
    —¡Unámonos aquí!
    — ¡Unámonos aquí! —repitió Eco, y corrió alegremente del lugar donde estaba oculta a abrazar a Narciso.
    Pero él sacudió la cabeza rudamente y se apartó:
    —¡Moriré antes de que puedas yacer conmigo! —gritó.
    —Yace conmigo —suplicó Eco.

    Pero Narciso se había ido, y ella pasó el resto de su vida en cañadas solitarias, consumiéndose de amor y mortificación, hasta que sólo quedó su voz.


    Otra forma de explicar la historia de Eco y Narciso es la siguiente:

    Narciso daba largos paseos sumido en sus cavilaciones, y uno de esos paseos le llevó a las inmediacions de la cueva donde Eco moraba.
    Nuestra ninfa le miró embelesada, quedando prendada de él, pero no reunió el valor suficiente para acercarse.

    ?Narciso encontró agradable la ruta que había seguido ese día y la repitió en más ocasiones. Eco le esperaba y le seguía en su paseo, siempre a distancia, temerosa de ser vista, hasta que un día, un ruido que hizo al pisar una ramita puso a Narciso sobre aviso de su presencia, descubriéndola cuando en vez de seguir andando tras doblar un recodo en el camino quedó esperándola.
    Eco palideció al ser descubierta, y luego enrojeció cuando Narciso se dirigió a ella.

    ?- ¿Qué haces aquí? ¿Por qué me sigues?

    - Aquí... me sigues... -fue lo único que Eco pudo decir, maldita como estaba, habiendo perdido su voz.

    Narciso siguió hablando y Eco nunca podía decir lo que deseaba. Finalmente, como la ninfa que era acudió a la ayuda de los animales, que de alguna manera le hicieron entender a Narciso el amor que Eco le profesaba.

    Ella miró a Narciso expectante, ansiosa... pero solo recibió una su risa helada que la desgarró.
    Y así, mientras Narciso se reía de ella, de sus pretensiones, del amor que albergaba en su interior, Eco moría….

    Se retiró a su cueva, donde permaneció quieta, sin moverse, repitiendo en voz baja, un susurro apenas, las últimas palabras que le había oído ... "qué estúpida... qué estúpida... qué... estu... pida...".
    Y dicen que allí se consumió de pena Eco, tan quieta, que llegó a convertirse en parte de la propia piedra de la cueva...


    Eco también fue pretendida por Pan. Pan era dios y también era mitad hombre y mitad macho cabrío, porque él no conocía el antagonismo alma-naturaleza. Por eso Pan tenía cuernos por su fuerza agresiva y patas de macho cabrío como muestra de la vitalidad de su instinto.


    Pan estaba enamorado de Eco. Eco no estaba enamorada de él, así que huyó y se precipitó en la corriente del Laón. Aunque también se explica que como Eco desdeñaba el amor de todos los hombres, provocó la furia de Pan, que ordenó a sus seguidores matarla. Eco fue descuartizada y esparcida por toda la Tierra. Gea recibió los trozos de Eco, cuya voz permanece repitiendo las últimas palabras de los demás.]]>
    urn:uuid:73660 2011-03-27T13:05:56+02:00
    <![CDATA[Kyu in Wonderland: Pray for Japan]]> El pasado martes 11 de Marzo hubo el fatídico tsunami al norte de Japón que lo arrasó todo, pueblos enteros han desaparecido y los destrozos son incalculables. Muchísima gente desaparecida, la cifra de muertos va en aumento cada día, además de la alerta nuclear por las explosiones en las centrales.
    No se me ocurre otra cosa que crear un post dando a conocer cómo se puede ayudar a Japón en estos momentos tan difíciles, necesitan un poco de apoyo por nuestra parte y eso es lo que van a tener.

    Donativos a través de Vodafone - envía JAPON al 28077

    Donativos a través de Cruz Roja - http://www.cruzroja.es/pls/portal30/portal.donante.donativo

    Donativos a través de Paypal - https://www.paypal-donations.com/pp-charity/web.us/campaign.jsp?cid=-12

    Lady Gaga ha diseñado una pulsera exclusiva para, con lo que se recaude, donarlo todo a Japón para ayudar, la podéis encontrar aquí - http://ladygaga.shop.bravadousa.com/Product.aspx?cp=14781_42444&pc=BGAMLG88

    Fuerza Japón!

    ]]>
    urn:uuid:84704 2011-03-16T14:11:51+01:00
    <![CDATA[Bloc de Josep Rull: PSC: EL CRISPADOR CRISPAT]]> Llegeixo, perplex, que el PSC de Terrassa ahir va fer una roda de premsa per acusar CiU de “crear crispació a la ciutat i dividir el moviment veïnal terrassenc”. Protagonitza la roda de premsa el primer secretari local del PSC, Josep Ballart. Aquesta sola dada ja seria suficient per desacreditar qualsevol plantejament dels socialistes: Ballart és la metàfora vivent de la interferència, des del poder i amb les eines del poder, a les entitats socials, culturals, veïnals de la nostra ciutat. Fins i tot, l’actual president de la Federació d’Associacions de Veïns de Terrassa, en un acte inèdit, va haver de denunciar públicament les pressions de Josep Ballart en el funcionament ordinari de l’entitat.

    Els arguments emprats pel PSC, a l’hora de fonamentar les acusacions es mouen també en el terreny del surrealisme:

    Primer. “L’Associació per a la Millora de Ca n’Anglada ha emprat el revers d’una pancarta electoral de CiU per expressar les seves reivindicacions. Aquesta és la prova evident que CiU és al darrere de l’entitat.” El moviment okupa a Terrassa va utilitzar pancartes reciclades de CiU en diverses ocasions i, òbviament, mai ningú no va atrevir-se a fer cap afirmació com aquesta. És simplement absurd. Una altra cosa, però, és que l’Associació hauria de retirar immediatament aquesta pancarta. No tenia cap autorització per fer-la servir.

    Segon. “Josep Rull s’ha reunit i es reuneix amb l’entitat”. I tant. Moltes vegades. Totes les que faci falta. No només amb aquesta entitat sinó amb totes les de Terrassa. Aquesta és la nostra obligació com a representants dels ciutadans. I quan ens reunim amb l’Associació per a la millora de Ca n’Anglada compartim plantejaments i, evidentment, tenim discrepàncies. Paradoxalment, CiU no s’oposa a la implantació de la zona blava a Ca n’Anglada (la pancarta diu exactament el contrari) ni al trasllat del poliesportiu per esponjar el barri.

    El tema de fons, tanmateix, és més greu. El PSC posa en qüestió el dret d’una entitat a existir més enllà del moviment associatiu tradicional, l’estigmatitza i l’acusa de dividir i crispar. I és en aquest punt on CiU és intransigent: sempre estarem al costat de les entitats que pacíficament i democràticament vulguin aportar el seu actiu per millorar un barri o la ciutat.

    Lamentem, que en algunes concentracions hi hagi hagut incontrolats. És inadmissible, però no podem acceptar que l’Equip de Govern Tripartit renunciï a exercir un paper d’arbitratge i mediador entre les diverses sensibilitats que hi ha a Ca n’Anglada.

    Terrassa no necessitat exabruptes partidistes de volada curta, de crispadors crispats, sinó actituds generoses i compromeses que afrontin els problemes amb honestedat i fermesa.
    ]]>
    urn:uuid:80068 2011-03-09T17:36:41+01:00
    <![CDATA[Fototerrassa: Recull de fotografies de la ciutat de Terrassa]]> ]]> urn:uuid:77567 2011-03-08T14:54:22+01:00 <![CDATA[El blog de Xavi Salvatella: La fi dels temps m?enxamparà fotent-me un vino a un cafè]]>
    Dos amics a un cafè d’avinguda famosa. Han quedat després de la feina per somiar en veu alta plegats. Ho fan sovint, sempre de manera improvisada; teràpia psicològica pel preu d’un vino. El sol es va amagant fins a deixar els carrers abraçant-se a la bonica llum dels capvespres d’una ciutat que se sap capital. Quan s’han trobat, encara era de dia. Quan s’acomiaden, la lluna plena presideix el firmament d’una manera imponent. Política, dones i negocis en boca de dos homes incapaços de comprendre el llenguatge de Pepiño Blanco, els sms femenins i el perquè a la seva generació la realitat els va robant l’esperit emprenedor. Tres hores de paraules creuades, de complicitats rebuscades. Satisfacció vertadera per tenir al davant un mirall d’imatge força clara. Riure’s d’un mateix, de las enormes fortunas que amasamos cada mes. La terrible constatació que els somiatruites són la espècie més amenaçada del planeta i que encara és hora que cap ONG hi posi el crit al cel. “Mañana nos llamamos, tío”. “De acuerdo. Ah! Y no te preocupes: con lo que nos gusta el mar, siempre podremos vivir de pescar salmonetes en las Seychelles”.

    Mira el rellotge i veu que s’ha fet tard. Mentre espera l’ascensor, arriba una veïna, diva del cinema del destape vinguda a menys. Li explica que ve de portar el gos a aprendre teatre i que l’animal n'està encantat. El caní sembla estar-hi d’acord pels brincs que fa. També li diu que en aquest país no s’ha respectat mai l’art de veritat. Ell assenteix, és clar. Adiós hasta luego, adiós hasta luego. Torna a mirar el rellotge i veu que el dia que ha començat a les set i escaig del matí és a punt de ser història. “Collons, però si demà fas 27 anys!”, es diu sorprès de la seva pròpia inconsciència. I així és que obre la porta i, a continuació, engega el portàtil per escriure un text per al seu blog, que el té abandonat i li sap un greu escandalós. La fi dels temps m’enxamparà fotent-me un vino a un cafè. Del títol n’esborra una part: “i segurament estaré pensant en la pròpia fi dels temps en aquell moment”.

    És ben bé que hi ha gent que es creu Peter Pan.
    ]]>
    urn:uuid:80293 2011-03-08T11:51:29+01:00
    <![CDATA[La historia de Bruno: Hermano mayor]]> Dentro de poco tendrás una hermanita, a tus dos años y dos meses.

    Serás un gran hermano, estoy segura, eres un niño sensible y muy dulce, vale que no soy nada objetiva, pero te veo con otros niños y me enorgullece tanto verte crecer así.

    El otro día le decía a papi que mucha gente nos dice que has cambiado y que tenemos mucha suerte, que ahora estás más tranquilo, que no eres tan movido como el resto, y yo me pregunto hasta qué punto ha sido "suerte".

    No creo en la suerte, creo que tanto papi como mami te estamos criando con amor y respeto, te escuchamos, te explicamos las cosas y a excepción de una norma ("se da la mano para cruzar la calle") el resto es negociable.

    Bueno tampoco negociable es la palabra, simplemente hablamos las cosas, por ejemplo: no quieres cenar, de acuerdo, cuando tengas hambre lo dices; no pasan más de cinco minutos antes de que te sientes con nosotros, jejejeje; no quieres recoger los juguetes, bueno lo entiendo, es un rollo recoger, así que hacemos que se "vayan a dormir", les contamos un cuento y los metemos en los cajones.

    Necesitamos mucha paciencia para todo esto, pero poco a poco estamos aprendiendo unos de los otros, espero que lo estemos haciendo bien.

    ]]>
    urn:uuid:76027 2011-02-17T06:50:51+01:00
    <![CDATA[Malalts de reggae: ]]>
    A partir d'ara ens podeu trobar a:

    http://malaltsreggae.webnode.com//]]>
    urn:uuid:73997 2011-02-16T15:48:41+01:00
    <![CDATA[Terrasa i prou: TERRASSA AHIR ? AVUI]]> ]]> urn:uuid:83959 2011-02-04T19:33:55+01:00 <![CDATA[Ceip Marià Galí: Jornada de portes obertes]]> urn:uuid:72465 2011-01-28T13:29:22+01:00 <![CDATA[Un instant bonic: Racó del Gòtic]]> Racó del Gòtic ]]> urn:uuid:76411 2011-01-23T06:00:00+01:00 <![CDATA[Crónicas de un pensamiento... o varios...: A vida dos outros]]> Mas me alegro em saber que eu tenho amigos verdadeiros e sei diferenciar um conselho de uma palavra infeliz dita por alguém mais infeliz ainda. Me alegro em acreditar no amor também , porque eu acredito. Me alegro em saber que há pessoas que nos amam independente de qualquer coisa, nossos pais, nossos amigos, aqueles que te fazem sempre ver o lado bom, mesmo quando tu faz "aquela" burrada que parece que vai te atormentar sempre. Me alegro em acreditar em uma força maior, saber que há um Deus que nos criou, nos protege e nos ilumina sempre. Me alegro em acreditar na esperança e num futuro melhor para nosso futuros filhos. Gosto de ver o sorriso de uma criança que vê tudo ao seu redor com alegria . Gosto de sentir a beleza de um entardecer e a magia de dois velhinhos andando de mãos dadas(mesmo que hoje em dia isso seja hiper raro). Gosto de olhar pro ceu e saber que na vida, os momentos ruins passam e os bons, dependem de nós eternizá-los conosco e fazer o nosso dia-a-dia cada vez mais feliz!]]> urn:uuid:74477 2011-01-21T18:51:41+01:00 <![CDATA[El Plasta de les Fotos: Nadal a Terrassa]]>
    Àlbum sencer aquí
    Bon Nadal a tothom
    ]]>
    urn:uuid:75641 2010-12-25T01:36:13+01:00
    <![CDATA[La Maleta de Boston: -BONES FESTES]]>

    Benvolguts amics.

    No podia deixar de treure el cap per aquesta finestra que arriba a casa vostra i desitjar-vos unes bones festes.

    Os deixo les dues darreres estrofes d'un poema de Nadal d'en Joan Salvat Papasseit, que m'agrada molt.

    Sigueu Feliços.

    Els de casa, a la cuina,

    prop del braser que crema,

    amb el gas tot encès han enllestit el gall.

    Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;

    i ells recullen les plomes,

    i ja enyoren demà.

    Demà posats a taula oblidarem els pobres

    - i tant pobres com som -.

    Jesus ja serà nat.

    Ens mirarà un moment a l'hora de les postres

    i desprès de mirar-nos es posarà a plorar.


    ]]>
    urn:uuid:79866 2010-12-22T22:48:11+01:00
    <![CDATA[Cuqui Man: blackcurrant]]> English

    Since I came to Bath I have been coughing every day. I do not feel bad, it is just something in my throat that doesn’t want to leave me. I’m getting used to cough every single day, but not my job mates who have to stand my coughing. I may be the most annoying person in the office, poor them. Lucky me one of my mates gave me a packet of LEMSIP, a well-known brand of cold and flu remedies in UK.

    As usual I resisted to have it. I like the idea to stand without drugs when is possible, but several weeks coughing should be reasons enough to do it. Anyway, my first reaction was to not accept the drug but my mates pushed me to have it, so sweet. As an argument they told me it tasted like blackcurrant.

    - Blackcurrant? What is that?

    - Don’t you know what’s blackcurrant? I grow up drinking blackcurrant juice!

    I found it in www.wordreference.com but the Spanish translation doesn’t helped me: “grosella negra”. I never ate that sort of fruit before! Actually I only ear that word in foreign movies or series, but never in real live. Anyway I decided to drank it. It was enough torture for my mates. Surprisingly I recognize the flavour, but not because I drank any juice of that fruit before, just because that was the flavour of many syrups I drank when I was boy. I hated that flavour, I never understood why a pharma company could make that horrible drugs. I was sure it could be easier to drink it if they used a different taste! But now I can understand why they used that flavour, even if that in Spain blackcurrant isn’t something really appreciate it is in a lot of other countries like UK.

    It is still horrible for my discerning palate, just joking, but at least now it make sense.



    Castellano

    Desde que llegué a Bath no he parado de toser. No me encuentro mal, es solo que algo en mi garganta no quiere dejarme. Me estoy acostumbrando a toser cada día, pero mis compañeros de trabajo quienes deben aguantarme. Debo ser la persona más molesta de la oficina, pobres. Afortunado que soy, uno de mis compañeros me dio un sobre de LEMSIP, una conocida marca antigripal en UK.

    Como de costumbre me resistí a tomarla. Me gusta la idea de resistir sin medicinas cuando es posible, pero varias semanas tosiendo deben ser razones suficiente para hacerlo. En cualquier caso, mi primera reacción fue de no aceptarlo pero mis compañeros me empujaron a ello, que majos. Como razón me dijeron que sabía a “blackcurrant”.

    - “Blackcurrant”? Que es eso?

    - No sabes qué es? Yo crecí bebiendo zumo de “blackcurrant”!

    Lo encontré en www.wordreference.com pero la traducción española no me ayudó: grosella negra. Yo no he comido nunca grosella negra. En realidad solo he oído esa palabra en películas o series extranjeras. En cualquier caso, decidí beberla. Era suficiente tortura para mis compañeros. Sorprendentemente reconocí el sabor, pero no porque hubiera bebido ningún zumo de esta fruta antes, solo porque ese era el sabor de muchos jarabes que bebí cuando era un niño. Odiaba ese sabor, nunca entendí porque una compañía farmacéutica podía crear medicinas tan horribles. Estaba convencido que sería más fácil si usaban sabores distintos. Por lo menos ahora sé porque usaban ese sabor, aunque en España no era algo muy apreciado lo era en otros países como en UK.

    Sigue siendo horrible para mi exigente paladar, es broma, pero al menos ahora tiene sentido.

    ]]>
    urn:uuid:80447 2010-12-20T11:55:18+01:00
    <![CDATA[Estol de llops: Postgrau en animals, dret i societat]]> urn:uuid:71182 2010-12-12T16:56:36+01:00 <![CDATA[Xarnegos blog: Lo importante no es wikileaks, es si está en catalán o no. Triste melodía de Quim Monzó]]> urn:uuid:77250 2010-12-11T15:00:04+01:00 <![CDATA[Bojos per la música: Escola Municipal de Música Josep Aymerich de la Garriga]]>
    Avui surt al portal de TV3 un vídeo d'una coral infantil.
    Oi què són macos?


    http://www.tv3.cat/videos/3258090

    ]]>
    urn:uuid:75704 2010-12-09T20:13:14+01:00
    <![CDATA[De què vols parlar?: 2.0 Bons Exemples de Màrketing amb freaks]]>